Montserrat desaparegut by Editorial Efados

Montserrat desapareguT

Col·lecció Catalunya Desapareguda

Primera edició: març 2017 © dels textos: David Blasco Planesas i Enric Gil Benajes © de les fotografies: diversos autors © de l’edició: Editorial Efadós © de la col·lecció Catalunya Desapareguda: Editorial Efadós EDITORIAL EFADÓS Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat Idea original, disseny i fotocomposició: Editorial Efadós Assessorament lingüístic: M. Neus Doncel Saumell

Fotografia de portada: Montserrat. Vista general del Santuari. (c.1883-84) Joan Martí Centellas / Fons Editorial Efadós Acrònims: AFCEC - Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya ANC - Arxiu Nacional de Catalunya FGC - Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ICGC - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

ISBN 978-84-16547-41-8 DL B 5046-2017 Imprès a Catalunya Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

David Blasco - Enric Gil

Montserrat desapareguT

ÂŽ

introducció

Introducció D av id Bl a s c o i e nr ic gil Investigadors de temàtica montserratina

vui teniu al vostre abast un nou volum de la col·lecció Catalunya Desapareguda, conjunt de monogràfics publicats per l’editorial Efadós. David Blasco i Enric Gil s’han encarregat d’escollir entre els seus arxius privats les 190 imatges que il·lustren aquest treball i de fer els comentaris d’entremig. La tria de fotografies i postals no ha estat gens fàcil si tenim en compte el valor documental de cadascuna d’elles i la gran quantitat d’imatges recuperades que han tingut

Montserrat com a objectiu des de finals del segle xix fins a la dècada dels trenta del segle xx, període que abasta aquest monogràfic. Preuades joies recuperades individualment pels autors d’aquest nou volum, procedents, segurament, del fons d’una calaixera o arrancades d’algun àlbum familiar. Una bona part de les imatges d’aquest recull van ser impressionades per reconeguts fotògrafs de l’època: Joan Martí, J. E. Puig, A. Esplugas, Pau Audouard, Àngel Toldrà Viazo, A. Merletti, Josep Thomas, L. Roca, L. Levy, L. Roisin, N. Bilbeny, I. Canals i Benet Junqué, i comercialitzades

ANTONIO CASTELUCHO VENDRELL / Fons FGC

CARTELL AL·LEGÒRIC DEL CREMALLERA

antiga creu de sant miquel Curiosa imatge del mirador de Sant Miquel entorn del 1908 amb una senyera ondejant sota l’antiga creu i uns personatges que saluden a la llunyania.

autor desconegut / Col·lecció enric gil

A la pàgina anterior, cartell premodernista realitzat per A. Castelucho el 1888 que mostra el que seria anys més tard el popular tren cremallera a Montserrat, inaugurat el 6 d’octubre del 1892.

introducció

individualment o en forma d’àlbums de records venuts a les botigues del monestir. Altres van ser captades per càmeres anònimes recreant records i vivències familiars, malgrat tot amb un resultat no gens menyspreable. Són cinquanta anys de testimonis fotogràfics que ens permeten contemplar els canvis i les transformacions que han sofert el conjunt d’edificis i l’entorn montserratí. En la vida del nostre país, el nom de Montserrat ha estat un referent per diferents motius, en els quals es barregen la creença, la tradició, l’encís d’un paisatge suggestiu, l’acolliment de l’abadia, l’excursionisme i l’escalada. Quan hom visita el santuari, es pot estranyar de no veure cap element arquitectònic de l’època primària. Avui no es pot gaudir íntegrament del claustre ni dels edificis gòtics, ni del meravellós retaule que hi hagué a l’interior del temple, ni de la seva valuosa biblioteca, ni de tot un conjunt d’edificis que

van desaparèixer a causa dels estralls ocasionats per la guerra del Francès. Actualment, però, es pot contemplar l’antiga portalada romànica, fotografiar-se al costat de l’esvelt fragment que queda del claustre gòtic del segle xv o contemplar l’edifici de l’actual basílica. Al seu interior es pot comprovar el resultat de les restauracions que modificaren el santuari al llarg del segle xix. De tot això ens parlen aquestes imatges estructurades en forma de visita pel recinte del monestir, que capten angularment d’una manera gràfica les reformes i el procés de modernització de tot Montserrat, canvi en part facilitat per l’arribada del tren cremallera l’any 1892. El resultat el teniu en aquest treball il·lustrat amb imatges, la major part, desconegudes, que per primer cop veuen la llum per ajudar-nos a descobrir el Montserrat desaparegut.

VISTA DE MONTSERRAT DES DE MONISTROL-NORD Aquesta vista doble realitzada el 1892 mostra la magnífica visió de la muntanya que apareixia a la vista dels passatgers quan arribaven per ferrocarril a l’estació de Monistrol-Nord del terme de Castellbell i el Vilar abans d’emprendre el camí vers Montserrat. A l’esquerra es distingeixen els habitatges dels treballadors de la fàbrica d’en Llubià, situada al barri de la Bauma. Al fons, just al mig de la imatge, s’albiren les cases del poble de Monistrol.

JOSEP ESPLUGAS PUIG / Col·lecció DAVID BLASCO

MONTSERRAT DES DE MONISTROL Durant l’època de les diligències, pujar a Montserrat era tota una aventura. El trajecte per la carretera construïda pel ferrocarril del Nord que partia de l’estació de Castellbell fins a arribar a Monistrol es feia amb una certa rapidesa. Sortint d’aquesta població, els forts pendents obligaven a moderar la marxa fins a Montserrat. A l’esquerra, imatge del 1892.

JOSEP ESPLUGAS PUIG / Col·lecció DAVID BLASCO

FONT DELS MONJOS

JOSEP ESPLUGAS PUIG / Col·lecció ENRIC GIL

La dificultat del trajecte obligava les diligències a fer una parada forçosa d’una hora a la font dels Monjos, situada a mitja muntanya; allà, el passatger estirava les cames i aprofitava el descans per fer un mos. Les cavalleries es refeien del dur traçat bevent en una petita bassa l’aigua sobrant de la font. A la caseta s’oferien als viatgers anissos per barrejar amb l’aigua. La imatge és del, 1892.

El 1887, any de la fotografia, la vida monàstica a Montserrat era tranquil·la i assossegada. El procés de reconstrucció després de les guerres succeïdes al llarg del segle xix també era lent i costós. La situació canvià radicalment gràcies a la inauguració del cremallera cinc anys després. El so estrident del xiulet de les locomotores acompanyat de la flaire del fum del vapor envaïa el recinte del monestir juntament amb els turistes que, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, començaren a visitar el santuari. Per aquest motiu es construïren noves edificacions per atendre les necessitats dels pelegrins i visitants, tant pel que fa a la restauració com a l’allotjament.

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció DAVID BLASCO

VISTA GENERAL DEL RECINTE

HAUSER Y MENET / Col·lecció ENRIC GIL

Aquesta és la imatge que el viatger o pelegrí trobava el 1892. Feia poc que s’havia acabat de construir el cambril de la Mare de Déu (1887) i l’edifici de l’escolania encara no s’havia ampliat. Sobre la serpentejant carretera s’observen unes feixes amb horts conreats. A la dreta, nova imatge general captada des del mirador de Fra Garí l’any 1892. Des d’aquest punt privilegiat es podien fotografiar quasi tots els edificis montserratins.

JOSEP ESPLUGAS PUIG / Col·lecció DAVID BLASCO

MONTSERRAT 1892

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció DAVID BLASCO

MONTSERRAT 1898/1905 A l’esquerra, conjunt d’edificis fotografiats des de l’antiga façana del monestir vers el 1895. A la dreta de la imatge hi havia els aposentos de Sant Alfons; a l’esquerra, l’edifici del Venerable i, a tocar del restaurant, els de Santa Teresa. A la plaça, uns vailets encuriosits miren el fotògraf –o potser segueixen les seves indicacions– i resten quiets a l’espera de quedar immortalitzats a la placa de vidre. En aquesta pàgina, imatge feta pels volts del 1905 des del mirador de Fra Garí. El contrast entre l’època antiga i la moderna es fa visible en aquesta fotografia. Sota els edificis de la mongia i de la basílica, la via del cremallera –el nou mitjà de transport que facilità la transformació de Montserrat. AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció DAVID BLASCO

Magnífica panoràmica del santuari feta pels volts del 1907 en què s’observen amb detall les noves construccions, com, per exemple, les cel·les de Nostra Senyora i l’ampliació dels aposentos de Sant Alfons. A la part central, entre les cel·les de Santa Gertrudis i l’antic mur, hi ha una feixa d’horts conreats. Aquesta panoràmica, formada per un conjunt de tres postals, va ser editada per la impremta Roca de Manresa. El mateix taller gràfic havia publicat diversos llibres de temàtica religiosa i montserratina durant el segle xix. Més tard, sota l’abadiat del pare Josep Deàs, entrats ja al segle xx, comercialitzaren targetes postals de Montserrat, com aquesta magnífica peça.

L. ROCA / Col·lecció ENRIC GIL

MONTSERRAT, VISTA GENERAL

La plaça de la Font del Portal –actual plaça de l’Abat Oliba– l’any 1892. Aturades a la plaça s’observen les tradicionals cavalleries que s’empraven per a les excursions a Sant Jeroni. També hi apareixen els guies a l’espera de possibles clients. La font del Portal era el punt de partida d’aquest servei entre finals del segle xix i principis del segle xx. El mur que s’aprecia a la part baixa de la imatge demarca el final de via del traçat del cremallera. A la part superior, a la dreta, s’albira l’antic cementiri que hi havia en aquella època.

ANTONI ESPLUGAS / Col·lecció ENRIC GIL

PLAÇA DE LA FONT DEL PORTAL

DAVID BLASCO - ENRIC GIL Membres fundadors de l’associació monistrolenca Amics del Cremallera de Montserrat, creada el 1995. Afeccionats a la història local i a la recerca de documentació i fotografies antigues de Monistrol, Montserrat i rodalia. Coautors dels llibres El Cremallera de Montserrat. Història gràfica i viatge (1892-1957), i la segona part el 2009 amb el títol Cap al nou Cremallera de Montserrat (19572003), i també d’Amics del Cremallera de Montserrat. Els primers 20 anys.

efadós

quest llibre s’ha confeccionat amb el desig de mostrar l’esdevenir arquitectònic de Montserrat i el seu entorn des de finals del segle xix fins a les primeres dècades del segle xx, i entendre la relació tan particular que els catalans mantenim amb la santa muntanya. La forçada degradació amb la qual va ser castigada en diferents moments de la seva història i les èpoques d’esplendor queden reflectides en aquest recull d’imatges comentades, que servirà per fer nostres aquells dies ja llunyans i passejar per un Montserrat que ja forma part dels records boirosos de la gent gran i d’un passat irrecuperable.

COMARCA DEL BAGES

núm. 18