Ripollet Recull grĂ fic 1860-1974 Joan Manuel Cabezas
URBANISME / Nucli antic
26
CARRER D’ISABEL LA CATÒLICA
Fotografia de l’inici del 1920 on s’observa el carrer d’Isabel la Catòlica captat des de la plaça de la Constitució mirant cap a ponent. A l’esquerra es poden intuir les escales emprades per escurçar el camí al carrer Padró, que descendeix cap a la sortida de la vila. Persones grans, treballadors, quitxalla i uns quants gossos es deixen fotografiar just enfront del consistori municipal, després del qual, a la dreta, s’accedeix al passatge de l’Ajuntament. Al fons es veu l’edifici del Col·legi de la Mare de Déu del Roser retallat sobre l’horitzó. MAURI / Fons ALBERTA MAZUQUE DAMIEN
27
URBANISME / Nucli antic
AUTOR DESCONEGUT / Fons PAQUITA FORTÓ MANYOSA
EL CARRER D’ISABEL LA CATÒLICA, UN ESPAI DE COMUNICACIÓ BEN FARCIT DE SIGNIFICATS Pocs carrers d’una població poden acumular tantes significacions socials com el d’Isabel la Catòlica, derivades de l’experiència vital de les persones de Ripollet i, també, de la seva morfologia. El nom d’aquest carrer no ha estat aliè a les batzegades de la història. Va anomenar-se carrer de la Sagrera fins al 1860, quan canvià la seva denominació pel d’una reina espanyola, Isabel II, i ho féu des d’aquesta època de la restauració monàrquica fins a la seva abolició, és a dir, l’any 1931. No fou pas casual que durant la Segona República canviés el nom i prengués la denominació de carrer de Castelar. En arribar el canvi de règim de govern i la instauració de la dictadura militar, aquesta artèria urbana fou rebatejada per enèsim cop, el 1939, amb el nom que encara avui conserva. Els canvis
28
de significants han estat molts, doncs, però no pas així la funció social d’aquest carrer, que ha romàs sempre cabdal. Situat just a sota de la plaça de la Constitució, fa d’espai de transició amb el carrer Padró i, per tant, amb les entrades i sortides de la vila. A més, el carrer d’Isabel la Catòlica connectava l’edifici parroquial i l’Ajuntament, és a dir, dos dels pilars institucionals, amb l’eix centrat a la plaça d’en Clos, i oferia una alternativa ràpida per dirigir-se des de l’entrada del poble fins al carrer Nou. El carrer descendeix amb suavitat passant per davant del Col·legi de les Dominiques, i, a partir d’allà, amb els camps de conreu i la vall del Ripoll als seus peus, es podia accedir a la carretera de Santiga passant pel Molí d’en Rata o, altrament, emprar la baixada dels Corbs per anar als terrenys rurals situats a la frontera del nucli urbà, o bé per travessar el riu i anar cap a l’estació, per això era una àgora ciutadana.
HNOS. ESCURSELL / Fons FAMÍLIA GELABERT FOLGUERA
CARRER D’ISABEL LA CATÒLICA
Grup posant entre la plaça de la Constitució i l’inici del carrer d’Isabel la Catòlica durant les festes de l’Orfeó de Ripollet, celebrades el 6 de juliol de 1919; al darrere s’observa la paret de l’església i gent amuntegada al mur que condueix cap al carrer Nou. Sobre aquestes línies, fotografia del carrer d’Isabel la Catòlica feta el 1960 durant una celebració dels Tres Tombs, Festivitat de Sant Antoni Abat.
29
J. B. / Fons FAMÍLIA CASAMITJANA-ROQUET
URBANISME / Nucli antic
30
CARRER D’ISABEL LA CATÒLICA
En aquesta fotografia de l’inici dels anys vint es pot contemplar el que aleshores constituïa la part final del carrer d’Isabel la Catòlica, a tocar del dipòsit d’aigua situat al carrer del General Prim, el qual continua a la dreta. Les edificacions que s’observen a l’esquerra (cal Magre) marquen la frontera amb el camí que, deixant el dipòsit a la dreta, portava cap al Molí d’en Rata, cap a les àrees rurals del seu voltant i de la carretera de Santiga. A primer terme, un grup de canalla mira el fotògraf, que els immortalitzava sense que ells en fossin conscients.
31
URBANISME / Nucli antic
32
CARRER DEL DUC DE TETUAN
La família Verdaguer de cal Gravat, al tram inicial del carrer del Duc de Tetuan, ben a prop de la seva bifurcació que anava cap a la serra de la Salut, en una imatge de l’inici dels anys vint. Aquest carrer era, per aquelles dates, la frontera entre l’entramat de carrers del centre de la vila i els conreus que s’estenien fins al final del terme municipal; un carro de vela i un altre sense vela, amb diferents funcions, són «aparcats» al bell mig del carrer.
AUTOR DESCONEGUT / Fons ANNA VERDAGUER I ALBERT RAMON
33
AUTOR DESCONEGUT / Fons ANNA VERDAGUER I ALBERT RAMON
URBANISME / Nucli antic
34
AUTOR DESCONEGUT / Fons ALBERTA MAZUQUE DAMIEN
CARRER DEL GENERAL PRIM
Aquest carrer petit acollia, a més del modern dipòsit d’aigua, cal Magre, la façana de la qual s’observa a la pàgina del costat en una imatge del 1930, amb la família Verdaguer de cal Gravat. Mas construït al segle xvii, la família dels Ramon en va fer ús durant set o més generacions, treballant en règim d’arrendament les terres. Els masovers conreaven, sobretot, el cardó, per fer-ne llana un cop polit. Sobre aquestes línies, uns nens han construït una foguera durant els dies previs a una revetlla de Sant Joan de la dècada dels seixanta, sempre amb l’ajut de Maria Lozano, La Pantaleon. Al fons, la porta del darrere del Col·legi de les Dominiques.
35
URBANISME / Nucli antic
36
CARRER DE LA SALUT
Fotografia del principi del segle xx del començament del carrer de la Salut a la confluència amb el carrer Nou, just a sobre el carrer d’Isabel la Catòlica i a la part del darrere de l’Ajuntament, amb can Xapa al fons. A l’esquerra, el fanal de ferro és l’indici de l’enllumenat de gas de la vila, que va instal·lar-se l’any 1906. Al davant, can Gurri, un forn de pa, un estanc i una botiga de roba coneguda com a ca les Pubilles.
A. T. V. / Fons FAMÍLIA CASAMITJANA-ROQUET
37
Carrers i places / Nucli antic
38 XXXX XXXXXXX / xxxxx XXXXXX XXXXXX