Palma. Recull gràfic 1860-1970

Palma

Recull gràfic 1860-1970 editorial e f a d ó s

urbanisme i indrets / muraDes

10

PASSEIG DE SAGRERA

Els terrenys guanyats a la mar al final del segle xix entre l’avinguda d’Antoni Maura i el Baluard de Sant Pere es varen dedicar a usos portuaris i foren el solar de l’Exposició de Productes Balears de l’any 1910. A partir d’una iniciativa de l’arquitecte Gaspar Bennàzar, es varen destinar a espai lliure públic. La seva urbanització es va realitzar en una sola nit, el 1910, i se li va donar el nom de passeig de Sagrera en homenatge a l’arquitecte de la Llotja.

AUTOR DESCONEGUT / EDITORIAL EFADÓS - Col·lecció L’ABANS

11

urbanisme i indrets / muraDes

FOTOTIPIA THOMAS [ed.] / BIBLIOTECA LLUÍS ALEMANY

BALUARD DE SANT PERE

A l’extrem oriental de la murada es localitza el Baluard de Sant Pere, el primer construït de la murada renaixentista (1575). Pren el nom de la immediata capella del gremi de pescadors i s’alça a la desembocadura del torrent de sa Riera, el qual es mostra a la fotografia de sobre aquestes línies. Una de les imatges més típiques de la ciutat és la de les dones rentant la roba a la desembocadura del torrent, com es veu a la pàgina del costat. Al principi del segle xx l’Ajuntament va construir un rentador cobert, i això féu que les rentadores s’hi traslladassin.

12

13 AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE PALMA

urbanisme i indrets / muraDes

14

PORTA DE SANT ANTONI

Passats la Porta de Sant Antoni i el fossat del baluard del mateix nom es desenvolupava una intensa activitat de mercat, ja que en aquell punt confluïen els camins d’Inca, Sineu i Manacor, per on arribaven els productes agrícoles i ramaders. Per facilitar la custòdia dels ormeigs i els animals es construïren a l’exterior un seguit de porxos coneguts amb el nom d’enramades. A la imatge es poden veure ses Enramades Velles i els arbres del passeig de la Ronda de Murada, i, darrere dels murs, el campanar de Sant Antoni de Pàdua, que dóna nom a aquest sector de la ciutat.

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE PALMA

15

urbanisme i indrets / muraDes

LEONAR / BIBLIOTECA LLUÍS ALEMANY

BALUARD DES PRÍNCEP - SES VOLTES - PLAÇA DE LLORENÇ VILLALONGA

L’angle que marca el baluard inicia el tram de murada amb mirada a la mar. Sobre aquestes línies, el baluard, que va adquirir l’aspecte definitiu el 1697; a partir d’aquest punt, se separen els edificis que ocupaven la línia de la murada medieval de la línia de murada renaixentista.

A la pàgina del costat, a dalt, la murada entre el Baluard des Príncep i el de ses Voltes, espai que s’aprofità per fer un quarter. A la imatge inferior, el mateix espai, a la zona de sa Calatrava; aquest va ser reblit i va donar lloc a una plaça pública.

16

JUAN FRONTERA / ARXIU MUNICIPAL DE PALMA EMILI SAGRISTÀ LLOMPART / BIBLIOTECA LLUÍS ALEMANY

17

urbanisme i indrets / MURADES

AUTOR DESCONEGUT / Fons MANOLO OLIVER

18

AUTOR DESCONEGUT / Fons MIQUEL ROIG VALLÉS

SA PORTELLA

La porta coneguda com sa Portella es va obrir per mantenir l’accés a un petit moll d’origen medieval que s’utilitzava per descarregar material de construcció. És una de les portes més tardanes del recinte, construïda el 1785 i rematada amb un escut de Carles III. Entre la porta medieval i la renaixentista es va crear una petita plaça on es va edificar la casa del marquès de sa Torre, ben visible a la imatge del costat.

19

urbanisme i indrets / nucli antic

20

PLAÇA DE LA REINA I PASSEIG DEL BORN

El Palau de l’Almudaina d’un ampli espai lliure als seus peus disposava des del segle xii, conegut amb el nom de s’Hort del Rei. Aquest espai urbà va passar a ús civil al final del segle xix. L’extrem que donava façana a la plaça de la Reina va ser ocupat per tres edificis d’estètica modernista dissenyats per Jaume Alenyar i Gaspar Bennàzar. Es tractava del Cafè i Hotel Alhambra i el Teatre Líric. Varen desaparèixer la dècada de 1960, quan el solar es va convertir en un espai públic enjardinat.

J. LACOSTE / BIBLIOTECA LLUÍS ALEMANY

21

AUTOR DESCONEGUT / BIBLIOTECA LLUÍS ALEMANY

urbanisme i indrets / nucli antic

22

HAUSER Y MENET [ed.] / EDITORIAL EFADÓS - Col·lecció L’ABANS

COSTA DE LA SEU - CARRER DEL CONQUERIDOR

El solar primitiu del Palau de l’Almudaina ocupava en origen un espai més gran. Al segle xiv, quan es va segregar el Convent de Sant Domingo, es va obrir un carrer entre els dos solars, conegut com a costa de la Seu. A la pàgina del costat, la costa abans de les reformes de la primera meitat del segle xx; a la dreta, les restes del Convent de Sant Domingo, i a l’esquerra, els murs de l’Almudaina. Sobre aquestes línies, el carrer del Conqueridor, construït al segle xix, al solar d’aquest convent; va millorar la comunicació rodada entre la ciutat alta i la baixa.

23

urbanisme i indrets / nucli antic

24

FOT. LACOSTE / BIBLIOTECA LLUÍS ALEMANY

25

urbanisme i indrets / NUCLI ANTIC

PUNTS D’INTERÈS

fa cantonada amb el carrer de la Victòria (5). Davant d’aquest edifici són visibles les torretes i la teulada de la Diputació Provincial (9), actual seu del Consell de Mallorca. Davant de la façana de Cort es veu l’alineació del carrer de Colom (11), que culmina en el gran espai públic de la plaça Major (8) i, més enllà, els campanars de Sant Felip Neri (10), Sant Miquel (7) i la Mercè (13). Una forta distorsió òptica fa semblar molt més gran l’espai ocupat per la plaça de Cort, on és perfectament visible el mirador neoàrab de Can Corbella (3), però també fa molt propers edificis de la ciutat baixa com el Gran Hotel (1). Al fons d’aquest sector es veuen els edificis conventuals de la Rambla, com el Convent de Santa Teresa (2).

En aquesta imatge del centre de la ciutat, presa des de la Seu, figura com a element principal l’edifici de l’Ajuntament de Palma, del qual és visible el campanar d’en Figuera (14), la sala de plens (15) i el pati interior. A l’esquerra de Cort es veu l’arbrat de la plaça de Santa Eulàlia (19), dominat per la façana del temple del mateix nom (18). A l’esquerra de la plaça, el carrer de l’Argenteria (16), un dels més comercials de la ciutat. En primer pla, les cases del barri de l’Almudaina amb els carrers de l’Estudi General Lul·lià (12) i de Sant Sebastià, i edificis com Can Oms (17). Aquest conjunt d’habitatges ve limitat a l’oest per les finques dels Pòrtics del carrer del Palau Reial (6), on destaca el Círculo Mallorquín (4) i el gran edifici que

18 7

2 1

10

13

8 3

11

16 14 15

9 5

6

4

12

26

17

19

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC DELS MISSIONERS DELS SAGRATS CORS

CARRER DEL PALAU REIAL

Sobre aquestes línies, el tram final del carrer del Palau Reial amb el jardí públic en primer terme. És l’únic tram del carrer que manté el mateix aspecte des de la finalització de les obres de reconstrucció de la façana de la seu. A l’esquerra, l’edifici conegut com a Ca l’Ardiaca, una de les poques cases medievals que conserven la coberta plana. A la dreta, el lateral de la Sala d’Armes, edifici del segle xvii que ocupà el lloc de l’antic Celler Reial, situat a l’extrem de ponent del palau medieval.

27

FOTOTIPIA THOMAS [ed.] / EDITORIAL EFADÓS - Col·lecció L’ABANS

urbanisme i indrets / NUCLI ANTIC

A. M. / EDITORIAL EFADÓS - Col·lecció L’ABANS

28

A. M. / EDITORIAL EFADÓS - Col·lecció L’ABANS

CARRER DEL PALAU REIAL

El carrer del Palau Reial deu l’aspecte actual a la urbanització del solar del Convent de Sant Domingo. La primera part del carrer, sobre aquestes línies, està dominada per l’edifici neogòtic de la Diputació Provincial, construït al principi del segle xx i dissenyat per l’arquitecte Joaquim Parra. El tram del carrer entre el de la Victòria i la costa de la Seu ve definit per les arcades d’ús públic, que es mostren a la imatge inferior de la pàgina del costat, i que constitueixen la façana de les plantes baixes i l’entresòl dels edificis. Al final del carrer, un jardí que cobreix l’aljub major de Ciutat, a la imatge de sobre.

29

J. OBRADOR / BIBLIOTECA LLUÍS ALEMANY

urbanisme i indrets / NUCLI ANTIC

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE PALMA

30

A. M. / EDITORIAL EFADÓS - Col·lecció L’ABANS

PLAÇA DE CORT

La plaça de Cort, centre institucional de la ciutat dominat per l’edifici de l’Ajuntament, té un origen medieval. A la pàgina del costat, la plaça original i, a sota, el procés de demolició de la illeta de Cort, el 1921. Davant de la façana de l’Ajuntament, un dels tramvies que circulaven pel centre històric fins als anys cinquanta del segle xx. Originalment no era gaire més extensa que els carrers que hi abocaven, però amb la demolició de la illeta va adquirir les seves dimensions actuals, com es veu sobre aquestes línies.

31

J. LACOSTE / BIBLIOTECA LLUÍS ALEMANY

urbanisme i indrets / NUCLI ANTIC

32