El Baix Llobregat
El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894-1965
L’Abans |19
20 | L’Abans
El 9 de juliol de 1873, amb motiu de la inauguració del primer pont sobre el riu Llobregat, es feren una sèrie d’actuacions en un envelat a la plaça de la Vila. La construcció d’aquell pont representava una nova comunicació amb l’exterior i era un esdeveniment que congregà quasi la totalitat dels pratencs. Les disputes internes i l’alt nombre d’aspirants a actuar en aquella primera actuació d’un cor pratenc comportà que aquell dia no actués un únic cor, sinó dos. Separats per edats: els joves dirigits per Dídac Vilà i els més grans per Francesc Porcell, dedicaren la jornada a lloar la figura del ric terratinent amb cants i goigs al seu honor. Aquell fet inicià l’activitat coral al Prat, la qual es va manifestar molt irregularment fins a finals del segle XIX. No és fins a l’any 1891 que trobem la primera constitució reconeguda d’una societat coral pratenca. Amb el nom de Coro de las Flores –per haver assajat per primer cop la cançó de Les flors de maig de Clavé– sorgia un grup que s’ubicava al Cafè Progreso de la plaça
A l’esquerra, a dalt, cor Lo Llobregat en la seva estada i actuació a Palma de Mallorca, l’any 1928; a baix, formació de l’Orfeó Pratenc, fundat l’any 1936, al pati de la cripta de l’església antiga. L’Orfeó estava format per un centenar de cantaires provinents majoritàriament de les associacions parroquials i era dirigit pel mestre Estalella. En aquesta pàgina, a la part superior, Narcís Baiges dirigint el seu grup de caramelles a la plaça de la Vila als anys quaranta; a la part inferior, membres del Cor del Narcís davant la porta del Centre Artesà –en aquells moments, la seva seu–, l’any 1945.
L’Abans |21
Actuació del Cor del Narcís a la plaça de la Vila un dia de Festa Major de meitat dels anys quaranta. Gràcies a aquestes actuacions tan exitoses i concorregudes, tal com mostra la fotografia, els components del cor decidiren un temps després refundar la societat coral sota el nom de Lo Llobregat de les Flors. 22 | L’Abans
Personatges entusiastes, ànimes revitalitzadores en moments crítics de la Vila. Iniciat per Agustí Nicolau i Penyella, comptava entre els primers membres amb cognoms ben coneguts al Prat com: Deixens, Torras, Roig, Portillo, Ribas, Baiges, Balcells, Arús, Comas, Marsan, Capmany i altres. La primera actuació fou a la Sala d’en Bou, on s’estrenà l’antic estendard blau fet per les germanes Estalella i Piguillem. L’any següent, el 1892, sorgeix el grup Lo Llobregat, habitualment amb seu social al Cafè del Pont. Entre les dues entitats, amb els mateixos objectius, es crearen ri-valitats naturals i el pas d’una societat a l’altra va ser la pràctica habitual. Qui en sortí més beneficiat va ser el cor Lo Llobre-gat, el qual sempre tingué una presència més regular i notòria. A ambdues entitats les unia el seu afany a defensar els principis musicals de Clavé, el seu tarannà catalanista i uns estatuts amb certes diferències,
Homenatge a Anselm Clavé organitzat pels membres de la coral, que portaren l’estàtua i l’ofrena des del seu local social. Aquest es féu el dia de la benedicció del nou estendard, l’1 de maig de 1964, a la cantonada de la rambla amb el carrer de Manuel Bertrand, sota el rètol que hi ha a cal Torrero, de la família Vilà. En aquest lloc interpretaran Salut, cantors, després d’haver cantat 18 peces més a la plaça de la Vila. L’Abans |23
A la part superior, membres de les corals Lo Llobregat i Les Flors durant una processó de Corpus, als anys cinquanta al seu pas pel carrer de Jaume Casanovas, abans d’enfilar-se pel carrer de Santiago Rusiñol. A la part inferior, trobada de corals al seu pas pel carrer de Ferran Puig, el 4 de maig de 1952.
24 | L’Abans
però que coincidien en l’existència d’una fèrria disciplina consistent en una jerarquització, amb personatges amb moltes atribucions i fortes multes als seus membres per absentisme o tracte incorrecte als alts càrrecs, fins arribar, si s’esqueia, a l’expulsió. Lo Llobregat, amb uns objectius més planers que el de Les Flors, introduí la classificació dels seus socis en tres categories: cantaires, protectors i honoraris, encara avui dia existent a l’actual Lo Llobregat de les Flors. Les despeses en la compra de cançons, a més dels sous dels mestres, feien que l’únic ingrés, a part de les quotes entorn dels dos rals mensuals, fossin aquestes multes i els possibles donatius dels protectors. Cal destacar el protagonisme i la importància de certs individus dels dos cors pratencs. El seu voluntarisme va anar refundant i reconstruint les diferents societats a cada defallida; fins i tot, molts d’ells participaren activament en les dues corals en diferents etapes. Cal destacar els noms de Josep Roig i Navarro, fundador de Lo Llobregat, refundador i director de Les Flors; Blai Carmona i Parera, músic reco-
Estroncament del cant coral amb la Guerra; revifalla difícil negut que va dirigir Les Flors del 1933 al 1936, any on passà a dirigir l’altra coral; Francesc Roca i Vilà, director de Lo Llobregat durant el màxim temps, del 1895 al 1927, gran compositor. Finalment, potser el més rellevant, Joan Estalella i Roig, el qual dirigí Lo Llobregat del 1927 al 1936, un dels músics pratencs més importants. Estalella, director, compositor, mestre i fundador del mític Quintet Íntim a més de l’Orfeó Pratenc, rebé un homenatge ben merescut del poble pratenc el maig de 1955 pels seus esforços. Josep Amat, Josep Monés i Jané, Jaume Casas i Valentí Xirinachs són noms que destaquen en diverses facetes de l’agrupació. Elaboraren lletres i cançons pròpies, recuperaren el cançoner tradicional i intentaren pujar el nivell musical dels cantaires. Tanmateix, el progrés seria només personal i no de les entitats en conjunt.
Trobada de corals del 1952 al seu pas per davant de l’ajuntament del Prat. Aquesta trobada es féu amb motiu del primer aniversari de la constitució de la coral Lo Llobregat de les Flors. Hi assistí una cinquantena de societats, les quals, amb els seus estendards marxaren pels carrers, assistiren a una missa i van oferir un concert a la plaça de la Vila. L’Abans |25
A la part superior, grup de caramelles de la coral Lo Llobregat de les Flors a l’antiga font dels Galls, a finals dels anys cinquanta; a la part inferior, el nou estendard de Lo Llobregat de les Flors, beneït l’1 de maig de 1964. Els padrins del nou estendard van ser Gertrudis Puig i Ramon Roigé.
26 | L’Abans
La particular història de les corals pratenques té una continuïtat relacionada amb les persones que les aniran aixecant en diferents moments. Les entitats passaren grans èpoques d’inactivitat o crisi manifesta. Les Flors té un parèntesi molt gran en la seva activitat, des d’inicis de segle fins a la seva refundació al Centre Artesà l’any 1933, quan és dirigida per Blai Carmona; però, fins i tot llavors arribà a una crisi plena abans de la Guerra, quan aquell marxi a Lo Llobregat. És aquesta última la que, sens dubte, presenta un seguiment més regular en el temps i una activitat més destacable. Prova d’això la trobem en les diverses actuacions on es constata la seva presència, com amb motiu de la fundació del Teatre Modern el 1907 i en alguns concursos i recitals per tot l’Estat. La Guerra vingué a trencar definitivament els intents de la coral de fer-se un lloc preeminent a la societat pratenca. Seria justament en un moment en què semblava que el cant coral a la nostra vila agafava una nova embranzida
Pubilla i dames d’honor de la coral, l’any 1952.
Obra de teatre organitzada per la coral, l’any 1962.
amb la fundació l’any 1936 de l’Orfeó Pratenc, amb un centenar de cantaires membres de les associacions parroquials. Alhora, les activitats musicals es reproduïen en diversos escenaris, com la banda de La Seda de Barcelona o la secció musical dels Pares de Família. La represa del cant coral en el període franquista sigué molt difícil, sobretot pel seu ideari popular i tarannà catalanista que els vencedors de la Guerra no compartien. Molts no oblidaren el fet que els membres de Lo Llobregat cantessin La Marsellesa amb lletra de Clavé el dia de la proclamació de la Re-pública, així com altres cançons satíriques amb què s’infamaven personatges poderosos del poble, i intentaren fer-lo desaparèixer. Joan Estalella és substituït per Blai Carmona en la direcció del cor per raons polítiques. La reactivació del cant al Prat arribà amb la tradició de les caramelles i durant anys seran unes de les poques expressions artístiques permeses. Antics membres de les dues corals i l’Orfeó formaren l’any 1942 l’anomenat
Dues fotografies de les diverses activitats que organitzà la coral Lo Llobregat de les Flors durant els seus anys d’existència. A dalt, elecció de la primera pubilla del cor l’any 1952, corresponent a Joana Giralt; a baix, escena de la representació de La Marina, dirigida per Josep Estalella, fill del mestre Joan Estalella, l’any 1962 a l’Artesà. Entre el 1950-1960, l’entitat escenificà una obra de teatre cada setmana. L’Abans |27
Melons pratencs, monopoli del Mercat del Born de Barcelona a introducció del regadiu a mitjan segle XIX comportà una ràpida substitució dels conreus de secà, fins llavors predominants al delta, pels productes de reg, que fonamentaren l’embranzida del camp pratenc fins a mitjan segle XX. Un dels productes emblemàtics d’aquests nous conreus sigué el meló, que juntament amb carxofes, enciams i altres, marcaren la nova fesomia de l’agricultura pratenca.
L A dalt, tractament de sofre per al oídium a la masia de can Peixo Nou a finals dels anys quaranta; a baix, moment de la càrrega dels melons al carro per portar-los a vendre al Born, als anys quaranta. Destaca a la instantània la família Company.
28 | L’Abans
Les llavors del meló es posaven durant 24 hores en remull perquè la humitat les fes germinar. Un cop escorregudes, alguns pagesos les col·locaven en un femer perquè mantinguessin l’escalfor necessària. La plantada es feia entre finals d’abril i principi de maig. Si plovia, fet bastant freqüent en aquesta època, s’havia de retardar el procés i es dipositaven les llavors ben estirades
en un recipient ample perquè no perdessin força per germinar. Si feia bo, els sots es cobrien d’aigua i, quan la terra la xuclava, es plantava. Un cop la planta tenia un cert grau de desenvolupament, s’aclaria de brots; segons la classe, alguns pagesos li tallaven l’ull. Durant els mesos posteriors de maduració es tractaven contra plagues i malalties. El meló és atacat per dues classes de fongs: el míldiu, el qual es combatia amb sulfat de ferro, i l’oídium, tractat en aquell temps amb sofre o «caldo bordolès». Per a les plagues de pugons s’utilitzava arsènic barrejat amb aigua. L’agost era el mes de la collita dels melons i era preferible fer-la després de la rosada que els embrutava de fang. Els carros anaven cap al Born amb els melons desats entre la palla i allà es descarregaven i s’apilaven en tres grups, segons les mides. La venda es feia al passeig de Colom i era majoritàriament de pagesos pratencs. Aquesta era a l’engròs i se solia comprar per dotzenes: cinc dotzenes –una talla– era la mesura més corrent. Les piles ja venudes es marcaven amb feixos de palla i dels melons sobrants, se’n feia confitura.
La venda de melons al Born era una activitat quasi exclusiva dels pagesos pratencs. Veiem dues instantànies de diferents èpoques: la de dalt, dels anys cinquanta, una dècada abans del començament de la decadència, i la de baix, emmarcada en els fructífers anys vint del sector agrícola. L’Abans |29
Dos moments de la venda de melons al passeig de Colom de Barcelona durant els anys cinquanta. Els encarregats de descarregar el carro i apilar la fruita eren treballadors del mercat mateix. A les dues fotografies es pot observar l’alta producció de meló acumulada. Cal remarcar el fet que tot l’excedent s’havia de vendre als mercats propers perquè el transport de llarg recorregut acabava malmetent-los.
30 | L’Abans