Premià de Mar Recull gràfic 1880-1980 Joan Gómez i Vinardell
editorial e f a d ó s
17
J. PELEGRI / ARXIU GÓMEZ-FONTANILLS
URBANISME / NUCLI ANTIC
PLAÇA DE L’AJUNTAMENT, CENTRE NEURÀLGIC La plaça ha estat anomenada de diverses maneres al llarg del temps: plaça de l’Ajuntament, al segle xix; plaça de la Constitució, el 1876; plaça de la República, el 1931; plaça de Calvo Sotelo, el 1939, i plaça de la Vila, el 1978. En aquest indret és on era el centre geogràfic de la població. Actualment, amb el creixement urbanístic, se situa entre els carrers de Mossèn Jacint Verdaguer i de Joan Prim. Aquesta plaça és el centre polític i administratiu de Premià de Mar, com també un dels religiosos. Hi conflueixen els carrers de la Rectoria, de Gibraltar, de la Plaça i de Sant Antoni, i, d’alguna manera, també el de Miquel Moragas i el del Segle. En els inicis la plaça és una donació de terreny per part de la família Manent destinada a la construcció del temple, jardí i dependències parroquials, i segueix el
18
costum i les formes urbanístiques de l’època. El temps i les necessitats socioculturals anaren canviant-ne els usos i formes, i, al lloc destinat a rectoria s’edifica l’Ajuntament i la rectoria es desplaça al darrere de l’església. L’ús de cada propietat restà invertit: el terreny de l’Ajuntament era propietat de la parròquia i el de la rectoria, de l’Ajuntament. Aquest fet se solucionà un cop es va pactar l’intercanvi en època de l’alcalde Josep Torrents. Des de la creació de la població, l’any 1836, fins a l’obertura del mercat de Sant Joan, el 1970, a la plaça s’hi col·locà el mercat, on de dilluns a dissabte s’hi muntaven les parades de verdures de la pagesia local i també les fruiteries i les peixateries. Tocant a l’església, en forma de L, hi havia les parades de fusta fixes de les carnisseries. El dijous hi havia mercat amb diversos productes al voltant de la plaça, que actualment se situa a la riera, entre el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer i el camí del Mig. No obstant això, com que va desaparèixer la funció comercial del nucli antic, aquesta es va traslladar a la Gran Via; sobretot al carrer de Sant Antoni encara hi ha botigues antigues.
A. T. V. / Fons DOMÈNEC CARRILLO BUCH
PLAÇA DE L’AJUNTAMENT
La façana de l’església quedà destruïda el 1936, tot i que en van romandre les parets fins a l’alçada de dos metres. Un document indica que la primera pedra fou col·locada el 15 de desembre del 1798 i el 10 de juliol del 1820, fetes les obres fins a les trones, fou autoritzada com a capella pública i s’hi va celebrar la primera missa (el 1826, el veïnat de Mar tenia 700 habitants majors d’edat i 500 de menors). El 7 de juliol del 1841 es va segregar de la parròquia de Sant Pere de Premià de Dalt i es va aprovar com a titular sant Cristòfol Màrtir. L’1 de juny del 1854 es continuaren les obres del temple i del campanar, subvencionades pel Govern de la reina Isabel II.
19
URBANISME / NUCLI ANTIC
20
PLAÇA DE L’AJUNTAMENT
Fotografia del 1915 de la plaça de l’Ajuntament, que es coneixia com la plaça de vendre des de la formació del poble, l’any 1836, fins al 1976, quan es va inaugurar el mercat de Sant Joan al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. En aquest mercat els pagesos venien els seus productes de dilluns a dissabte. Ja al segle xx, el dijous, al voltant de la plaça s’hi feia mercat de roba i altres productes; actualment s’ha traslladat a la riera. Tocant a l’església hi havia unes casetes de fusta fixes.
AUTOR DESCONEGUT / AGF - Fons TERESA ESTRADA
21
URBANISME / NUCLI ANTIC
22
CARRER DE SANT ANTONI
Imatge del carrer de Sant Antoni. A l’esquerra, veïns dels quals destaca el vestuari d’època; també es veu la rellotgeria Farrés, establiment històric de la població. Al carrer es poden veure les palometes de l’enllumenat elèctric, energia que s’hi instal·là el 1911-1912, fet que permet datar la fotografia cap al 1920-25. Al balcó hi ha penjat un palmó, beneït el dia de Rams, i que, segons Joan Amades al Costumari català, és un element de protecció de la llar.
L. ROISIN, FOT. / Fons DOMÈNEC CARRILLO BUCH
23
URBANISME / NUCLI ANTIC
24
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU GÓMEZ-FONTANILLS
CARRER DE SANT ANTONI
El carrer de Sant Antoni fou anomenat així el 1839, de Rafael de Casanova el 1936 i un altre cop de Sant Antoni el 1939. En aquestes fotografies de la dècada dels deu, en primer terme es veu la casa de la família Roig –actualment enderrocada–, que els anys 1978 i 1979 fou seu de la Penya Barcelonista i s’hi dugué a terme un dels primers recitals que Els Setze Jutges van fer a Premià. A la dreta s’entreveu el solar que feia cantonada amb el carrer del Sud, on en Rovirola tenia la serradora i, més tard, va instal·lar la pista de patinatge; en aquest indret, a l’estiu, el Patronat feia cine a l’aire lliure. Sobre aquestes línies, a la primera casa de la dreta ondeja una senyera. A. T. V. / ARXIU GÓMEZ-FONTANILLS
25
GÓMEZ-FONTANILLS FOTOTÍPIA MADRIGUERA / ARXIU
URBANISME / NUCLI ANTIC
JOAN GÓMEZ VINARDELL / ARXIU GÓMEZ-FONTANILLS
CARRER DE SANT ANTONI
En aquesta pàgina, a l’esquerra, el carrer de Sant Antoni, on gent posa per al fotògraf al principi del segle xx; cal destacar la indumentària popular que duen els infants: bata, espardenyes i gorra. A la dreta, la façana de la casa de la família Roig el 1977, que es va vendre i enderrocar cap al 1980; el solar –casa i jardí– ocupava un espai de façana d’uns 5 metres i una fondària que anava des del carrer de Sant Antoni fins al carrer de Tots Sants –actual de Miquel Moragas. A la pàgina del costat, una processó, probablement del dia de Corpus, vers la segona dècada del segle xx; a les finestres hi pengen els domassos, que eren motius decoratius i de festa habituals a les celebracions.
26
27
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU GÓMEZ-FONTANILLS
URBANISME / NUCLI ANTIC
28
CARRER DE SANT ANTONI
En aquesta imatge, pas dels avis cap al Centre L’Amistat en un Homenatge a la Vellesa del final dels anys cinquanta. El carrer de Sant Antoni era el centre comercial de la població, com ho demostren els diversos cartells que es poden veure al pas de la comitiva. Actualment encara hi ha algun d’aquests establiments; de tota manera, amb l’increment de població, a poc a poc s’han anat traslladant a la Gran Via i a la resta del nucli urbà.
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU GÓMEZ-FONTANILLS
29
ANILLS LL / ARXIU GÓMEZ-FONT JOAN GÓMEZ VINARDE
URBANISME / NUCLI ANTIC
JOAN GÓMEZ VINARDELL / ARXIU GÓMEZ -FONTANILLS
CARRER DE SANT PAU - CARRER DE MIQUEL MORAGAS
A la imatge de l’esquerra, l’edifici de la Cooperativa La Unió, al carrer de Sant Pau, construït el 1921 per un grup de treballadors per aconseguir els queviures a un preu just i també com a centre de resistència obrera en períodes de vaga. Durant la Guerra Civil fou ocupada per la CNT i col·lectivitzada amb l’entrada de les tropes «nacionals». La cooperativa fou ocupada i seu del centre del Sindicat Vertical. A la fotografia de la dreta, una casa del carrer de Miquel Moragas coneguda per la forma de les portes i finestres, amb un arc de punta. Aquest carrer ha tingut diversos noms: dels Sants (1839), de Tots Sants (1920), de Francesc Macià (1932) i de Miquel Moragas (1939). FOTOTIPIA MADRIGUERA / ARXIU GÓMEZ-FONTANILLS
30
31 XXXX XXXXXXX / xxxxx XXXXXX XXXXXX
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU GÓMEZ-FONTANILLS
URBANISME / NUCLI ANTIC
32
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU GÓMEZ-FONTANILLS
GRAN VIA
Cantonada de la Gran Via, on hi havia els laboratoris de Cauhé i una farmàcia dedicats a l’elaboració de productes químics i medicinals, probablement el primer fabricant d’èter d’Espanya. Al programa de la Festa Major del 1914 es llegeix: «F. Cahué Llorens. Fabricante de Productos Quimicos –Eteres– Sulfúrico, nitrico, acético, acetil-salicitico. Colodiones. Medicinal, elastico, para fotograbado y para artes. Carbonato, sulfato i sulfito sòdicos. Eter Sulfúrico i cloroformo. purisimos para la enestesia, en frascos de 250 grs y en ampollas de 60 cms» (sic). Cahué fundà els boy scouts a Premià el 1913, moviment creat a Anglaterra per Baden-Powell el 1907 i a Barcelona el 1912.
33
URBANISME / NUCLI ANTIC
34
CAMÍ RAL
El camí ral pels volts del 1920. S’hi veu la tanca de ferro colat; a la carretera, una pedra o guarda-rodes; la gent, al mig del camí ral, i entre ells, un noi amb una panera a la mà i davantal, probablement es tracta d’un aprenent de pastisseria o fleca. A la dreta, uns paletes treballen; a la cantonada, en un establiment no definit, el cartell de cinema anuncia el vermut Aquila Rossa i a sota es pot llegir: «Roda el món i torna al Born», possible eslògan comercial de la marca.
AUTOR DESCONEGUT / Fons DOMÈNEC CARRILLO BUCH
35
URBANISME / NUCLI ANTIC
36 XXXX XXXXXXX / xxxxx XXXXXX XXXXXX