EL RELLOTGE CATALÀ Jaume Xarrié - Eduard Farré
JORDI FERRÉ
CAPÍTOL IV QUART
56 SEGLES XVI-XIX >> L’HORA DES DEL CAMPANAR
57
A l’esquerra, campanar d’Alcover. Els tocs horaris van tenir una gran incidència en l’organització de la societat urbana; la vida rural continuava funcionant al ritme solar, però, a les ciutats, la divisió del dia en hores iguals i els tocs horaris derivats d’aquesta divisió van començar a ordenar rígidament les funcions de les classes laborals. En aquesta pàgina, detall del campanar de Collbató.
campanar L’hora des del
Segles xvi-xix: L’hora des del campanar
La necessitat urbana de disposar d’hora pública ls tocs horaris civils van tenir una gran incidència en l’organització de la societat urbana baixmedieval. És evident que la vida rural continuava funcionant amb una organització marcada pel ritme solar, però, a les ciutats, la divisió del dia en hores iguals i els tocs horaris derivats d’aquesta divisió van començar a ordenar rígidament les funcions de les classes laborals. La necessitat de disposar d’hora urbana ve donada per un canvi substancial en les relacions humanes que es produeix a l’inici del segle xiv i que marca el principi de la fi de l’edat mitjana i l’albirament de l’edat moderna.
E
El «dret de campana» A partir del segle xvi era reconegut que el cap d’artilleria d’un exèrcit podia requisar les campanes de les poblacions preses per la força a fi de fondre-les per fer-ne canons. Generalment, les poblacions les rescataven mitjançant el pagament en moneda. En la guerra contra Napoleó, les forces franceses encara van exigir les campanes de Lleida, Mequinensa, Tarragona i València.
JORDI FERRÉ
Hi ha interessants històries de rellotges de campanar i de rellotgers artesans a moltes ciutats del nostre país; aquí hem seleccionat els exemples més significatius i que resumeixen en unes quantes localitats el que devia succeir en moltes altres.
58 SEGLES XVI-XIX >> L’HORA DES DEL CAMPANAR
Catedral de Barcelona Barcelona [Barcelonès]
L’antic rellotge de la catedral de Barcelona és obra de dos mestres rellotgers flamencs, Simó Nicolau de Purmerend i Climent Ossen d’Utrecht. Consta de tres mecanismes: les dues soneries, la dels quarts i la de les hores, i la marxa amb escapament de paletes i regulador de foliot –la roda d’escapament en forma de corona és perfectament visible en la fotografia de la pàgina 61. Els autors van treballar
artísticament el ferro forjat –especialment als radis de les rodes dentades, a les columnes i a l’acabament de la mateixa estructura principal del rellotge. Honorata i Eulàlia són els noms actuals de les campanes de la catedral. L’Honorata és la petita, que toca els quarts d’hora, i l’Eulàlia, la gran, que dóna les hores. Es troben dalt del campanar de sant Iu.
Localització actual: MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT (BARCELONA) / Fotografia exterior: JORDI FERRÉ Fotografia rellotge: JOAN MUNDÓ
BARCELONA 59
60 SEGLES XVI-XIX >> L’HORA DES DEL CAMPANAR
Catedral de Barcelona Barcelona [Barcelonès]
Rellotge del campanar de la catedral de Barcelona L’any 1576 es va solucionar definitivament el problema de l’hora donada des del campanar de la catedral amb la realització d’una gran maquinària que fou activa els tres segles següents. Actualment encara perviu, tot i que jubilada, en perfecte estat de funcionament en el Museu d’Història de la Ciutat. El 18 de març d’aquell any, el municipi va contractar els serveis d’un fuster, Joan Perelló, i de dos mestres de rellotges flamencs, Simó Nicolau de Purmerend i Climent Ossen d’Utrecht, per fer l’esmentada maquinària. Durant les obres, mossèn Llanas s’encarregava de la supervisió i de la bona marxa dels treballs del rellotge. En el contracte també s’estipulava que calia tenir cura de les maces i campanes que la ciutat tenia dins l’església de la Seu, a un costat de l’orgue major. Això vol dir que el rellotge de la catedral no accionava només les campanes de dalt del campanar de les hores, com fa actualment, sinó que també havia de fer sonar unes campanes que, amb la mateixa funció, hi havia dins la nau de l’església. El cost total del rellotge va assolir l’astronòmica quantitat de 3.767 lliures barcelonines, que foren pagades en relació directa amb el pes de l’aparell. El rellotge va ser inaugurat oficialment el 14 de setembre de l’any 1577. La cerimònia quedà registrada en les inscripcions que hi ha damunt la finestra de la cambra on es trobava tancat el rellotge i sobre la porta que dóna accés a la part superior del campanar. Localització actual: MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT (BARCELONA) Fotografia: JOAN MUNDÓ
Les persones encarregades del manteniment del rellotge rarament eren rellotgers. El cas més sorprenent és el que va quedar registrat amb relació a un tal Antoni Gaudiu, pintor a qui el Consell de Cent Jurats va nomenar per al càrrec de rellotger el 16 de març de 1641. Gaudiu ocupà el càrrec fins al 19 de febrer de 1644. El 26 de març del mateix any va ser nomenat interinament per al càrrec de rellotger el manyà Gaspar Gojet mentre es convocaren les oposicions per adjudicar definitivament la plaça a la persona més adient. Un dels agraciats amb la plaça fou el manyà Ramon Llauge. A través d’una inscripció que hi ha en la paret exterior de la cambra alta del campanar, ens fa saber que ha pres possessió del rellotge el 1653. El rellotge de la catedral de Barcelona va ser modificat. Es canvià el seu primitiu regulador de foliot per un pèndol tan bon punt les propietats d’aquest van ser descobertes pel físic Christiaan Huygens i aplicades a la mesura del temps per ell mateix (1657). És el que avui dia en diríem disposar de tecnologia punta. Bartomeu Bofill va prendre possessió del rellotge l’any 1783 i el dia 9 d’octubre de l’any 1816 va haver de ser arreglat pel rellotger Costa. L’any 1975 es procedí a la seva restauració per part d’un equip de professors de la Càtedra de Mecànica de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona sota la direcció del Dr. Agulló i se’l va fer tocar les hores en el dia del seu 400 aniversari. Finalment, des de l’any 1986 torna a ocupar un lloc d’honor en el Museu d’Història de la Ciutat, en aquest cas a la sagristia de la capella de Santa Àgata, on encara pot ser admirat.
BARCELONA 61
62 SEGLES XVI-XIX >> L’HORA DES DEL CAMPANAR
TARRAGONA 63
Catedral de Tarragona Tarragona [Tarragonès]
Campanar de la catedral de Tarragona La catedral de Tarragona disposa de rellotge mecànic des de l’any 1512. Fou construït pel mestre Jaume Ferrer i pagat pel consistori municipal, com és habitual en els serveis horaris civils. La màquina fou substituïda l’any 1881 per un nou rellotge de procedència francesa. Els rellotges es conserven actualment a l’interior de la torre del rellotge de la catedral de Tarragona. Fotografia: JORDI FERRÉ
EDUARD FARRÉ
64 SEGLES XVI-XIX >> L’HORA DES DEL CAMPANAR
Catedral de Tarragona Tarragona [Tarragonès]
Rellotges del campanar de la catedral de Tarragona En les actes capitulars de la catedral de Tarragona consta la col·locació d’una nova campana de les hores, la Capona, l’any 1511, que fou pagada per l’Església. També es documenta per escrit la construcció d’un nou rellotge l’any següent (1512), que fou construït pel mestre Jaume Ferrer i sufragat per l’Ajuntament. L’any 1513 s’atorgà el manteniment del rellotge a la vídua de Parellada, amb casa i salari de costum, potser pel fet que el seu marit era l’autor del rellotge de la Selva del Camp. L’any 1811, el rellotge fou seriosament afectat per l’entrada de l’exèrcit francès a la ciutat. Per efectuar la seva reparació, el 1815 el municipi contractà els serveis d’un serraller d’Arenys de Mar del qual no s’esmenta el nom però sí el preu que se li abonà: unes 700 lliures catalanes, uns 7.466 rals. A mitjan segle xix, Josep Esplugues, rellotger d’Arenys de Mar, tenia el taller en el carrer Nou de Sant Francesc, on fabricava rellotges de campanar per a esglésies i edificis públics.
L’any 1881, a causa de l’estat del rellotge, que ja feia tres segles i mig que funcionava, el municipi va decidir substituir-lo especificant que el rellotge antic havia de quedar dipositat al costat del nou. El pressupost per al nou rellotge va pujar a 4.000 pessetes, la quarta part de les quals aportaria l’Església i la resta la posaria l’Ajuntament. La substitució fou portada a terme pel rellotger Josep Besses, veí de Tarragona, que ja tenia a càrrec seu el manteniment del rellotge vell, tasca que ja havia realitzat el seu pare. El nou rellotge de la catedral de Tarragona fou inaugurat el 19 de març de l’any 1882 en presència de les autoritats eclesiàstiques i municipals. Ens consta que la clàusula del contracte referent a la conservació del rellotge vell es complí respectuosament i que el rellotge de 1512 encara es conserva en una vitrina al campanar de la catedral.
TARRAGONA 65
Rellotge de 1512 del campanar de la catedral de Tarragona En les actes capitulars de la catedral de Tarragona consta la col·locació d’una nova campana de les hores, batejada la Capona, l’any 1511, que fou sufragada per l’església; també hi consta la construcció d’un nou rellotge l’any següent. El rellotge de 1512 fou construït pel mestre Jaume Ferrer i pagat per l’Ajuntament. L’any 1811, el rellotge fou seriosament afectat per l’entrada de l’exèrcit francès a la ciutat. Localització actual: CATEDRAL de tarragona Fotografia: JORDI FERRÉ / Drets reservats ® MUSEU DIOCESÀ DE TARRAGONA
66 SEGLES XVI-XIX >> L’HORA DES DEL CAMPANAR
Catedral de Tarragona Tarragona [Tarragonès]