Reus. Recull gràfic 1875-1975

Reus

Recull gràfic 1875-1975 Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus

editorial e f a d ó s

AMADEU VALVENY FUGUET /ARXIU CIMIR - Col路lecci贸 ENRIC TRICAZ

URBANISME / TOMB DE RAVALS

130

FOTOGRAFIA TORRES / ARXIU CIMIR - Col·lecció DEPORTES FERRÉ

RAVAL DE SANTA ANNA

A la pàgina del costat, el raval de Santa Anna cap a 1924; a l’esquerra, el Banc de Reus, fundat el 1863. Va ser un banc local emissor que afavorí el desenvolupament econòmic de la ciutat i fou arrossegat per la fallida del Banc de Catalunya el 1931. Sobre aquestes línies, una vista del tram central d’aquest raval des d’un balcó cap a 1925. A la dreta, la botiga de joguines La Muñeca.

Al costat, cal Serra, construïda el 1924 per encàrrec del propietari, el farmacèutic Antoni Serra Pàmies, a Joan Rubió Bellver. En aquesta mateixa vorera, a la cantonada amb el carrer de Santa Anna es pot veure la casa Marcó, edifici d’habitatges construït el 1926.

131

RAMON QUADRADA ORNOSA / ARXIU CIMIR - Col·lecció FAMÍLIA QUADRADA

URBANISME / TOMB DE RAVALS

RAVAL DE SANTA ANNA

Sobre aquestes línies, uns elefants d’un circ desfilen pel raval de Santa Anna el 1969. A la pàgina del costat, el començament del raval de Santa Anna des de la plaça de Prim els anys deu; a la dreta, la façana principal de l’Hotel de Londres, on hi ha aparcats els vehicles del servei de cotxes de l’hotel i, a continuació, per aquesta mateixa vorera, el final del carrer de Monterols.

132

133

FOTOTIPIA THOMAS / Fons SERRA SUBIRÀ

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU CIMIR - Col·lecció AFR

URBANISME / TOMB DE RAVALS

LA PLAÇA DE PRIM, L’EPICENTRE CIUTADÀ La plaça, amb el monument dedicat a la memòria del general Prim, esdevé l’epicentre ciutadà a partir del final del segle xix. La definició d’aquest espai urbà té els seus orígens cap a 1660, quan les monges carmelites edifiquen un convent a la zona d’horts del davant del portal de Monterols. Un segle més tard s’hi edifiquen les primeres cases i l’indret es bateja com a plaça de les Monges. El desenvolupament definitiu, però, comença el 1868 quan s’enderroca el convent i la plaça passa a anomenar-se de la Revolució, en honor dels fets d’aquell any, quan Prim va encapçalar el destronament de la reina i l’expulsió de la dinastia borbònica.

El 1880 s’inaugura el Gran Hotel de Londres al casal dels Miró –que ocupava tot el sud de la plaça– i el 1882 s’enllesteix el Teatre Fortuny, amb la qual cosa queda definida la configuració de la plaça.

L’obertura d’altres establiments, com l’Hotel Continental o de París a cal Comes –a la cantonada amb el carrer de Sant Llorenç–, els famosos cafès que poblaven

134

la plaça, la societat El Círcol o el tradicional mercat de productes agropecuaris dels dilluns sota dels porxos de la plaça, contribueixen a generar l’ambient cosmopolita i bulliciós que la caracteritzarà durant dècades. La destrucció de cal Comes i del casal dels Miró per edificar-hi grans blocs d’habitatges i oficines i la construcció de l’aparcament subterrani hi atorguen l’aspecte actual.

La que resta immutable al bell mig de la plaça és l’estàtua eqüestre de Joan Prim Prats (Reus, 1814 - Madrid, 1870), el català que més poder ha tingut a la política espanyola. El 1882, l’Ajuntament acorda donar a la plaça el nom del general i cap de Govern, i aixecar-hi un monument sufragat per una subscripció d’àmbit estatal. Després de moltes polèmiques polítiques i artístiques, l’obra s’encarrega a l’escultor barceloní Lluís Puiggener. L’estàtua de bronze és col·locada al seu pedestal el 1892 (sense cap inauguració oficial per evitar aldarulls) i envoltada per una tanca de canons de ferro colat realitzats per l’escultor reusenc Pau Figueras. D’aleshores ençà, les incidències més recordades que ha patit són la pèrdua de l’espasa durant la Guerra Civil de 1936-1939 (així quedava puny enlaire) i el trasllat temporal a l’Ajuntament de 1975 a 1976 per permetre l’excavació de l’aparcament subterrani.

AUTOR DESCONEGUT / Fons PASQUAL GUARQUE AMIGÓ

PLAÇA DE PRIM

A la pàgina del costat, una cursa ciclista que puja pel raval de Jesús i passa per la plaça de Prim cap al carrer de Sant Joan entre 1890 i 1895; a la cantonada de l’esquerra, l’Hotel de Londres, fundat uns quants anys abans, el 1880. Sobre aquestes línies, la plaça de Prim els anys cinquanta, amb el Teatre Fortuny i el cafè restaurant El Casino a l’esquerra. A continuació, sota dels porxos, el desaparegut bar Solsis amb les tauletes a la plaça. Al fons, el carrer de Llovera i, concentrades, les botigues La Argentina, la joieria Freixas i la fotografia Niepce. A dalt, al primer pis, la perruqueria Espasa.

135

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU CIMIR - AFR

URBANISME / TOMB DE RAVALS

136