L'Abans: Recull Gràfic de Sant Pere de Ribes (1890-1978) by Editorial Efados

Sant Pere de Ribes: Recull gràfic 1875-1976 Col·lecció L’Abans Primera edició: juny del 2013 © Juan Carlos Borrego Pérez, pel text © Xavier Cuadras Bricollé, pel text © Carles Miret Massó, pel text © Míriam Ojeda Martínez, pel text © Xavier Garriga Cuadras, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies © Editorial Efadós, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat Idea original, disseny, fotocomposició i direcció Editorial Efadós

Equip assessor Pere Coll Milà Anton Ferret Baig Núria Giralt Vidal Mari Muñoz de Morales Miquel-Muç Vall Soler Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1875 i 1976. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família. Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

Col·laboració Ajuntament de Sant Pere de Ribes Arxiu Municipal de Sant Pere de Ribes

JOSEP BERTRAN MIRET / Fons MIQUEL BERTRAN CUADRAS

ISBN: 978-84-15232-41-4 Dipòsit legal: B.12018-2013

«Sota el Montgròs» Emili Giralt Giralt

En un extrem posat d’aqueixa terra de Ribes ets, Montgròs, el Sinaí; ditxós aquell que a l’ombra de ta serra ha vist el sol per primer cop lluir.

Guardes per mi preuades recordances; plaers d’infant, amors de jovincel, de sers aimats perdudes esperances… i un últim bes que ha tret florida al cel!

Arran de tu, veus quieta, assossegada, tota una vall grandiosa de verdor, i ençà i enllà, la fresca marinada mou tos sembrats amb plàcida remor.

Ribes volgut, arrel de ma nissaga, que encara ostentes de la Fe el tresor, baix ton blau cel, com llàntia que s’apaga, he vist morir la mare del meu cor!

Vora la mar hi tens tranquil·la platja que ha vist passar tos fills vers l’Occident, que et duu de lluny, com perfumat oratge, sos tristos ais! d’amor i enyorament.

I en el misteri de la nit, i a l’ombra de ton castell que vetlla el cementiri, he vist alçar-se l’adorada sombra, i amb ella amb somnis, he volgut morir.

Enyorances del cor, per eixa terra on pura han vist la clara llum del sol; on s’han gronxat a l’ombra de ta serra riallers al cant que fa adormir el bressol.

Sempre per mi volguda, oh noble terra on vull gaudir de l’eternal repòs!… jo vull morir a l’ombra de ta serra: sota el Montgròs!

RIB-015-0637.jpg

URBANISME I PARATGES / RIBES

4 AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA BARTRA-ROIG

Presentació JOSEP ANTONI BLANCO ABAD Alcalde de Sant Pere de Ribes

La transformació del nostre municipi des de finals del segle xix fins als nostres temps és evident. Els darrers anys així ho hem pogut constatar amb diverses publicacions i reculls fotogràfics que s’han editat, i que ja formen part de la nostra bibliografia. I encara ara ens sorprèn i ens continua agradant poder veure en blanc i negre (o en tonalitats sèpia) imatges del passat comentades i plasmades en tota la seva esplendor en paper d’impremta, com les que aquest 2013 s’han editat en els llibres Masies i masovers de Ribes. Testimonis d’uns oblidats i Fotògrafs antics de Ribes, dels autors locals Núria Martí Pagès i Josep Miret Mestre respectivament. Però aquesta fascinació per les instantànies desempolsegades –que sembla que ara ha tornat a agafar embranzida– i per tot allò que evoca records i història ja fa anys que es practica al nostre municipi gràcies, en bona part, a la tasca de recerca dels autors i autores d’estudis, treballs d’investigació i, fins i tot, de les separates dels programes de Festa Major, la majoria dels quals són obra d’estudiosos i historiadors locals. Sens dubte és un llegat que contribueix a mantenir viva l’empremta dels nostres avantpassats, l’origen de la nostra història i les nostres arrels, ja que és important recordar d’on venim per poder comprendre qui som i entendre millor on som. La curiositat és una condició humana que desperta les ganes de voler saber. Saber com era el nostre poble, la seva gent, la vida quotidiana, els costums i la manera de fer d’antany sempre ha generat interès, expectació. Així doncs, no és estrany el notable èxit que han tingut en les darreres dècades alguns referents bibliogràfics d’autors locals que mostraven també, amb instantànies d’època i amb un clar protagonisme visual, com era casa nostra. Una clara mostra d’aquesta fascinació per les fotografies antigues que conserva la societat actual la podem trobar en la bona acollida que va tenir el recull gràfic Sant Pere de Ribes: imatges i records, de Josep Lluís Palacios, el 1996. Molts d’altres, més d’investigació i de recerca documental escrita, també ens han anat descobrint velles fotografies que fins llavors potser no coneixíem. La publicació d’aquest volum de la col·lecció L’Abans és un enorme motiu de satisfacció, sobretot perquè representa la materialització d’un esforç, un pas més, en l’intent de recopilar el màxim possible de la memòria gràfica de la història local, de la seva gent, i que aquesta sigui a l’abast de tothom. Aquest recull gràfic de l’Editorial Efadós, amb bons acabats i d’una gran qualitat, és fins ara el llibre de fotografies de Sant Pere de Ribes més important que mai s’hagi editat. Són un miler d’imatges, la majoria inèdites, que ens transporten i apropen a diverses èpoques del passat a través d’un recorregut de més de cent anys. Des de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes ens congratulem de disposar d’una nova eina que contribueix a mantenir viu i a donar a conèixer el patrimoni del nostre territori i de la seva gent. Igualment volem agrair la participació i la col· laboració de totes les persones que han fet possible aquest llibre, als seus autors, a l’Arxiu Municipal i a l’Editorial Efadós, que també felicitem per aquesta magnífica iniciativa.

URBANISME I PARATGES / RIBES

6 JAUME GÓMEZ PUIG / Fons FAMÍLIA MARIA MILÀ

Pròleg XAVIER GARRIGA CUADRAS Primer alcalde de la democràcia (1979-1991/1995-1999)

INSTANTS DE 100 ANYS DE POBLE Les fotografies d’aquest llibre són la plasmació gràfica d’un període de 100 anys d’història de Sant Pere de Ribes que va del 1875 al 1976. A partir de les imatges aniràs descobrint el seu paisatge antic i actual, com se celebraven les festes abans i ara, com es van construir els equipaments públics i els habitatges, i, sobretot, com era la seva gent i com es desenvolupava políticament i socialment. A les fotografies queden imatges de fets importants de la nostra història: l’arribada de les infraestructures de l’aigua, el gas i l’electricitat; la construcció d’equipaments com la plaça de la Font, l’Hospital, l’Ajuntament, l’església nova; les cases dels indians, americanos; la construcció de l’autòdrom, de les escoles i de les infraestructures socials com el Casino, la Societat d’Agricultors o el Centre Parroquial. Ribes va tenir tres períodes excepcionals durant aquells cent anys. El primer va ser quan molts dels nostres joves van marxar a fer fortuna a Amèrica. Dels que en van fer i van tornar es construïren la seva nova llar d’acord amb la seva riquesa i avui aquestes construccions són al nucli antic. Aquests homes també van finançar diferents equipaments, com l’Hospital del Redós, l’Ajuntament… i la portada d’aigua potable, el gas... Totes aquestes accions van canviar urbanísticament el poble. En el segon període Ribes disposa d’una empenta cultural, social i política sense precedents de la mà de la Segona República. El poble tenia diverses entitats: l’Ateneu, el Casino, el Centre Parroquial i la Societat d’Agricultors i Obrers. En aquest període, les forces polítiques d’esquerres, governen l’Ajuntament. El cop d’estat feixista posa fi a la República. I el tercer període, el franquisme, Ribes és un poble traumatitzat per la Guerra Civil que ha deixat seqüeles que tardaran molts anys a desaparèixer. Aquesta situació perdurarà fins als anys seixanta; és en aquesta dècada que el país entra en una fase de desenvolupament econòmic i Catalunya en fa de motor. Això provoca una forta immigració de gent de les terres del sud cap a casa nostra.

Amb el naixement de les Roquetes i la implantació de les urbanitzacions il·legals, es trenca el que fins aquell moment havia estat un creixement moderat. Aquest fort creixement té com a conseqüència la manca d’infraestructures de tota mena. És a les Roquetes on la falta de tot servei públic és motiu d’una revolta popular als anys setanta per reclamar les mínimes infraestructures: clavegueram, enllumenat, asfaltatge, escoles, ambulatori... Aquesta revolta és organitzada per la nova Associació de Veïns, que, entre els seus associats, compta amb persones militants de partits d’esquerra a la clandestinitat. És impressionant veure en les fotografies l’esforç amb què van aixecar les diferents famílies les seves cases, sense cap planejament urbanístic, amb uns 6.000 habitants a les Roquetes. A Ribes, la gent jove, cap a finals dels anys seixanta, pren el lideratge de la transformació política, social i cultural, i trenca amb l’ordre establert pel franquisme. La lluita política es va iniciar en la clandestinitat. Accions concretes d’aquest període són, entre d’altres, la creació del GER, la constitució de l’Assemblea de Catalunya a Ribes i a les Roquetes, i la participació en gairebé totes les lluites polítiques del país: la demanda de retolació del carrers en català, l’organització d’actes culturals i socials al marge del Règim i la militància en organitzacions polítiques d’esquerres i sindicals... A finals dels anys setanta arriba la democràcia. Tot això i molt més és present en el llibre. Deixeu-me dir que és imprescindible que ens mirem amb calma les fotografies; segurament alguns hi trobareu el plaer de reviure el passat, de recordar fets esportius, socials, religiosos, polítics, culturals i festes majors dels diferents nuclis que té el municipi, i sobretot persones que potser havien caigut en l’oblit i que mostren l’escola on anaven, l’ofici que tenien o la masia on vivien, la lluita que portaven. I a altres us ajudarà a conèixer millor el lloc que heu triat per viure i conviure. Llibres com aquest és bo que es publiquin per saber d’on venim i qui som. És coneixent el passat com millor podem construir el futur.

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE SANT PERE DE RIBES

Introducció

Un dels elements aglutinadors i cohesionadors de tot conjunt social no és altre que el de la seva vida cultural. Al llarg dels anys, en la major part de poblacions de Catalunya, la riquesa intrínseca de les xarxes relacionals i associatives ha generat múltiples mostres de cultura popular, expressions que, d’alguna manera, es poden veure com el producte de la capacitat adaptativa de les diverses comunitats al context en què s’han desenvolupat i reproduït. La col·lecció de reculls gràfics L’Abans, doncs, que apareix en el marc d’una proposta editorial imaginativa, esdevé l’instrument i el mitjà a partir del qual es busca inventariar i preservar les diferents mostres de la cultura popular que, amb variants i especificitats pròpies, han anat emergint tant a Catalunya com a les Illes Balears. Amb prop de cent volums publicats a les comarques barcelonines, tarragonines i gironines, i també a l’illa de Mallorca, se certifica que es tracta d’un projecte plenament consolidat i amb voluntat de refermar-se exemplar rere exemplar. Cadascun dels volums que formen part dels reculls gràfics de L’Abans parteix de tot un seguit de criteris homogenis i perfectament pensats i definits prèviament, i que s’han anat forjant en el mateix procés formatiu que ha experimentat aquesta col·lecció. De fet, des de l’òptica estrictament cronològica, aquests reculls gràfics comencen en el transcurs de les darreres dècades del segle xix i acaben a les darreres del segle xx. Per tant, doncs, s’ofereix la possibilitat de fer un viatge amb un fort caràcter emotiu per un període, generalment de més d’un centenar d’anys, en què es poden percebre els canvis experimentats, per exemple, en l’àmbit urbanístic i paisatgístic; en el món dels oficis, del comerç i de la indústria; en el context educatiu; en l’univers festiu i religiós, i també en les dinàmiques associatives i de caràcter lúdic i esportiu. Tot plegat tenint en compte, i de rerefons, que s’està fent referència a un període convuls políticament, ja que el territori pateix una lenta

evolució que parteix de l’estat absolutista i conclou en un model d’estat liberal. El recull gràfic de L’Abans a Sant Pere de Ribes, municipi de la comarca del Garraf, respon i exemplifica fidelment tot el que s’ha explicat fins ara. Així, partint de l’any 1875 i arribant fins al 1976, aquesta publicació ofereix un llarg viatge il·lustrat per l’evolució del poble i dels nuclis poblacionals agregats de les Roquetes i Puigmoltó, com també dels veïnats de la Coma, les Torres i Vilanoveta, sense oblidar, òbviament, les diverses urbanitzacions que proliferarien en el si del municipi –especialment a partir de la dècada del 1960. Aquest marc poblacional amb particularitats pròpies presenta, a part de la seva eclosió urbanística i demogràfica, tot un seguit d’especificitats del poble que es recullen d’una manera acurada en les pàgines que conformen aquest llibre. Així doncs, el paper de l’agricultura i la vida comercial, l’impacte dels indians, americanos, i també l’adveniment de la industrialització i del turisme, al costat d’una vida social activa i participativa, tant des de l’òptica educativa com de la més estrictament religiosa, festiva o lúdica, conformen uns continguts que, sens dubte, evoquen el passat històric immediat del municipi de Sant Pere de Ribes. La realització d’un llibre d’aquestes característiques ha requerit un treball d’investigació previ que s’ha enfocat en dues línies bàsiques. Una d’elles, la més visible, fa referència a les fotografies antigues. La imatge permet redescobrir aquells paisatges que han anat canviant amb el pas del temps o bé descobrir nous matisos en les places i carrers de la vila; en definitiva, permet evocar tot un conjunt de records personals i col·lectius estretament lligats a la vida quotidiana. L’altra línia és la que ha permès escriure els textos, uns textos que s’han confegit sobre la base de la bibliografia existent i, sobretot, de la recuperació de la memòria col·lectiva.

URBANISME I PARATGES / RIBES

Capítol I

Carrers i paratges, escenaris emblemàtics de la vida social

YA IBÁÑEZ ns JOSEP MO ROISIN / Fo

Hi ha paraules polisèmiques, amb diversos significats, i també paraules que amb un sol significat abasten moltes coses. Urbanisme n’és una. Quan s’aplica aquest mot al llegat fotogràfic de Sant Pere de Ribes, engloba des dels vestigis medievals de Sota-ribes fins a les diferents reformes de la plaça Marcer; de les primeres cases de les Roquetes fins a les imatges d’aquestes amb carrers ja asfaltats, completament edificades, consolidades. Urbanisme, però, no s’esgota aquí: més enllà dels edificis, dels carrers i de les places en què transiten, hi ha la gent, és a dir, les diferents generacions de persones que han donat vida al poble.

l municipi de Sant Pere de Ribes pertany a la comarca del Garraf i està situat a la part més meridional del massís del Garraf. Té una extensió de 46,71 quilòmetres quadrats. Limita al nord amb els termes de Canyelles i Olivella; a l’est, amb Olivella; al sud, amb Sitges i la franja de costa de la mar Mediterrània, i a l’oest amb el municipi de Vilanova i la Geltrú, que és la capital de la comarca. El relleu propi de la zona es caracteritza, al nord, pel pas accidentat del massís del Garraf cap a una depressió més suau a mesura que es va cap al sud-est, que forma unes elevacions i pujols que configuren el territori, mentre que els torrents, timbes, rieres i les seves confluències perfilen el paisatge cobert per la vegetació arbustiva, amb el predomini del pi blanc i de diverses plantes i animals autòctons. Sobre aquest mantell de fauna i flora predomina el clima idiosincràtic de la Mediterrània: estius secs i càlids, hiverns humits i temperats, amb pluges torrencials a la primavera i a la tardor. Els vents de mar, migjorn (sud) i garbí (sud-oest), juntament amb els vents de terra, com el mestral (nordoest), dominen els corrents d’aire que marquen el pas del temps.

El poblament del municipi sempre ha estat disseminat. Actualment comprèn un conjunt de nuclis de població, masies i urbanitzacions, disperses pel territori, comunicats sobre la base de l’existència d’un extens repertori de carreteres comarcals, estatals, variants, autopistes, autovies i camins. Ribes i les Roquetes són els nuclis on hi ha més població, i amb diferència, en comparació, per exemple, d’una banda, de les masies i els veïnats històrics, amb un fort caràcter agrícola, i, de l’altra, de les urbanitzacions, que acaben il·lustrant una amalgama urbanística on hi ha gairebé 30.000 habitants. El nom actual, Sant Pere de Ribes, es troba escrit a la carta de franquesa de Puigmoltó i Llop Sanç del 1333, en què s’anomena l’església de Sant Pere de Ribes. L’any 1714 el nom oficial és San Pedro de Ribas i ho fou fins al 1937, moment que canvià per Ribes del Penedès. A partir del 1939 seria reemplaçat de nou per San Pedro de Ribas fins a la democràcia, en què el nom tradicional es catalanitzaria. Si es fa un breu repàs de l’origen del topònim, s’observa que, en el transcurs del temps, els avantpassats han deixat empremtes que van perdurant. Els documents, en qualsevol format, han arribat fins a l’actualitat.

Sobre aquestes línies, el veïnat de les Torres la dècada dels vint. El caràcter rural de les cases, amb els contraforts, mostra una època molt antiga. El camí de Mas del Bosc a les Torres passa pel davant i enllaça amb el camí a les Casetes, cosa que recorda un trànsit ramader que fou d’una gran influència a la zona i que utilitzava els veïnats com a enllaços i hostalatges dels pastors. ROISIN / Fons FAMÍLIA GUILAUMES

15 11

URBANISME

11 TRABAJOS FOTOGRÁFICOS AÉREOS / Fons ICC

2 3

4 5

10 11

PUNTS D’INTERÈS

Imatge aèria vertical de Sant Pere de Ribes realitzada l’any 1966 a escala 1:2000. D’esquerra a dreta, i de dalt a baix, s’observa el barri de les Parellades (7) amb el pont; el carrer Major (4) i l’hospital el Redós de Sant Josep i Sant Pere (3), vora el camí de les Ànimes, que enllaça amb el carrer Nou i que condueix cap a la plaça Marcer (5). La majestuosa església parroquial de Sant Pere (11) s’aixeca davant del Local (10); al seu costat hi ha can Ventureta (9). Per sobre s’observa la

carretera de Sitges (8), que amb els seus plataners d’ombra porta cap al centre del poble. Paral·lel a la carretera, el carrer de la Torreta (12); també s’observa la carretera del Carç (2), que enllaça amb el camí de can Coll i que condueix a la imponent masia de can Coll (1). Envoltant una part del nucli urbà es troba la riera de Ribes (6), amb confluència a la riera de Vilafranca, molt a prop del barri de la Barceloneta (13). Es pot observar Ribes entre carreteres, camins i masies.

URBANISME I PARATGES

Escrits, històries parlades, artefactes de tots tipus, imatges en formats diferents i cases i edificis amb la seva arquitectura són com una fotografia que, en silenci, explica moltes històries captades en instants precisos. No és estrany que la fotografia esdevingui un dels mitjans idonis per realitzar un viatge urbanístic pels assentaments del terme municipal de Sant Pere de Ribes tot fent una passejada visual a tombants dels segles xix i xx fins a finals de la dècada del 1970. Es tracta d’imatges que proporcionen un llarg recorregut tot retratant la vida familiar i del poble, captant els canvis en el paisatge urbà i rural, revelant assentaments mil·lenaris i poblaments recents, congelant petits i grans instants de la memòria col·lectiva, marcant el traç de la història de Sant Pere de Ribes –entre el Ribes mil·lenari, la jove Roquetes, els veïnats històrics i agrícoles, i també les recents urbanitzacions residencials. Així doncs, a finals del segle xix les Roquetes i les urbanitzacions no existien. El nucli de Ribes es configurava entre un món rural que provenia de finals del segle xvii i de principis del segle xviii, principalment a causa de l’expansió del conreu de la vinya, que va propiciar un creixement demogràfic que va donar lloc a la construcció de cases, les quals, a poc a poc, engrandien els veïnatges del Palou, les Planes i les Parellades. També es van formar els carrers de la Milana, de la Torreta i de Jesús. El pas dels indians, americanos, juntament amb la burgesia local, contribuí a desenvolupar l’inici de l’urbanisme al municipi. Es van edificar una vintena de cases entre el carrer Major, el carrer del Pi i la plaça Marcer, que van enllaçar els veïnats de les Parellades, les Planes, el Palou i el carrer Major, i impulsaren iniciatives urbanístiques com el Pla de

l’Eixample del 1880. Val a dir que la reforma de l’Ajuntament del 1893 marca un pas clau en la transformació de la vila, sense oblidar les donacions d’indians, americanos, i terratinents per fer l’hospital de Sant Josep i Sant Pere als afores del poble l’any 1909. Tota aquesta transformació va provocar el canvi d’un món rural a un d’urbà, que de principis del segle xix fins a mitjan dècada del 1920 es va anar desenvolupant amb l’aixecament de l’església de Sant Pere, la urbanització de la plaça de la Vila i la construcció de l’escorxador i del Local, la urbanització de la plaça Marcer, la instal·lació dels primers telèfons, l’arribada de l’aigua, la construcció de la plaça de la Font, l’enllumenat amb gas acetilè i, més tard, l’electricitat. Així mateix, les seves cases i construccions es barregen amb estils arquitectònics entre el Modernisme, l’eclecticisme i el Noucentisme, amb la influència de l’arquitecte Josep Font i Gumà. A partir dels anys trenta, i amb l’arribada de la Segona República, es van acabar les escoles públiques del Pi i l’escola mixta de Puigmoltó, juntament amb l’arranjament de places i la construcció de la carretera del Carç –aquests projectes s’acabarien després de la Guerra Civil. Durant els primers anys dels règim franquista es van arreglar places i carrers. Seria passat el primer lustre de la dècada dels cinquanta quan van aparèixer nous assentaments, fruit de l’augment de població procedent de l’Estat espanyol que va venir atreta per la dinàmica industrial de la zona; gent de Barcelona ho féu per l’existència d’unes parcel·les barates i assequibles, i altres vingueren pel tancament de la fàbrica de Vallcarca. El nucli de Ribes es va eixamplar durant els anys setanta amb construccions mai vistes fins aleshores. Blocs de pisos i cases estil xalets

Les Roquetes no disposà de cap temple fins que a finals dels anys seixanta es va aixecar el casal Santa Eulàlia. Mentrestant els actes religiosos se celebraven al solar cedit a l’Església per un particular, un terreny proper al camí ral amb una barraca de pedra seca. A la fotografia del costat, insòlita celebració d’un diumenge de Rams oficiada al ras per mossèn Narcís Sayrach, vicari de la Geltrú.

creixien al voltant del poble, i obrien nous carrers que comprenien les zones de la plaça de l’Església a la carretera del Carç, les cases barates (la zona de can Puig) i els blocs de pisos al barri del Palou. S’asfaltaren els carrers i es va construir l’hospital Sant Camil. A diferència dels altres nuclis de població ribetans, consolidats des de fa segles, les Roquetes, amb una seixantena d’anys, no ha tingut cap estructura rural, sinó que és producte de l’època del desenvolupament industrial de Vilanova i la Geltrú. A partir de mitjan anys cinquanta, l’espai físic que ocupa les Roquetes es transforma. Els vinyals, garroferars, oliverars i bòbiles es converteixen en petits horts i cases unifamiliars, primer d’una manera lenta, anàrquica i esporàdica, i més endavant amb un pla parcial que ordenà, urbanísticament, les agrupacions de cases unint-les en un continu urbà. L’escassetat d’habitatge a la comarca va facilitar que els propietaris dels terrenys, pagesos de les masies properes, venguessin les seves finques en parcel·les. La majoria dels compradors van ser obrers de Vilanova i de la fàbrica de Vallcarca, atrets pel baix preu dels

solars. Naixia d’aquesta manera tot un poble nou a la comarca, una mena d’esponja que absorbia cada vegada més centenars d’emigrants procedents del sud d’Espanya. Era, però, un poble malgirbat, sense clavegueram ni escoles, metges, places públiques, asfaltatge o altres serveis bàsics, com ara autobús o enllumenat, mancances que amb la determinació dels seus habitants i l’adveniment de la democràcia es van anar cobrint. La vida en comú va propiciar el naixement de les seves festes populars, organitzades per les entitats roquetenques a partir de finals dels anys seixanta i començaments dels setanta. El flux migratori que no va absorbir el nucli de Ribes tendí a establir la seva primera residència a les Roquetes, cosa que va configurar un barri obrer, primordialment per la seva proximitat a Vilanova i la Geltrú. Com a segona residència, sorgiren urbanitzacions a Rocamar, Can Macià, Can Pere la Plana, Can Lloses-can Marcer, Els Girabals, Els Vinyals, Vallpineda i Mas Albà, bàsicament per la seva proximitat a les zones turístiques i residencials que oferia Sitges.

AUTOR DESCONEGUT / Fons NARCÍS SAYRACH FATJÓ DELS XIPRERS

URBANISME I PARATGES / RIBES

SOTA-RIBES

La Casa del Terme és un edifici de finals de l’edat mitjana. El nom li ve d’haver estat la seu del Govern municipal, però abans havia estat una carnisseria i al llarg de la història ha sofert atzars diversos. El 1950, acabada de rehabilitar, es convertiria en museu municipal i congregà una gentada, frisosa per visitar-lo. Tot i que moltes famílies cediren, orgulloses, peces per al museu, a la llarga aquest no va reeixir i la Casa tindria altres usos, com ara el de punt d’informació turística.

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE SANT PERE DE RIBES

BALTASAR DE BRUGUERA / Fons MIQUEL BERTRAN CUADRAS

URBANISME I PARATGES / RIBES

Sota-Ribes, el cor històric i emblemàtic DEL POBLE Sota-ribes, probablement, rep el seu nom per les espectaculars timbes que l’envolten –precipicis de les ribes de la riera i torrents– i acaba donant nom a tot el poble. La història escrita comença amb una carta de població de l’any 990 signada pel bisbe Vives per al castell del Bell-lloc o de Ribes en plena època de repoblament cristià i xocs fronterers amb els sarraïns.

vella. A l’edat mitjana era un temple d’estil romànic. Tot i que l’església actual és una remodelació del segle xvii, l’entrada de ponent és un arc senzill de pedra de mig punt romànic al qual es va afegir posteriorment una porxada. Si se centra la mirada en la façana de ponent, es descobreix que, amb el pas dels anys, han caigut els arrebossats i s’hi veuen encara les traces del que fou un campanar d’espadanya romànic.

El castell existeix des del segle x i, encara en l’actualitat, la seva torre circular de 19 metres és visible des de diferents indrets del municipi, i és, sens dubte, un dels referents més apreciats tant pels habitants com pels visitants. La fortalesa medieval esdevindria al segle xvii una presó, mentre es desfeien algunes de les estructures del vell castell tot aprofitant-ne les pedres per a l’ampliació de l’església parroquial, situada pocs metres més enllà. A la dècada del 1970, el ballarí i coreògraf José de Udaeta residí al castell i va tenir un paper fonamental en la seva restauració.

Els espais que quedaven entre església i castell, i també el Bosc de Plaça, esdevingueren un punt de referència per a la població de la zona: lloc de trobada, de discussió i de mercat. Mentre que al llarg de l’edat mitjana el poble s’anà consolidant, les institucions van haver d’adaptar-se. Des del 1502 existeix referència de la Casa del Terme, on es reunien i discutien les autoritats locals. La Casa del Terme fou utilitzada des del 1637 com a escola i casa del mestre, funció que compliria durant molts anys.

Dins del conjunt de Sota-ribes destaca també l’església, popularment anomenada

De mica en mica s’anaren fundant altres nuclis de poblament i eventualment el poble consolidaria la seva expansió més enllà de la riera i les timbes de Sota-ribes. L’església d’aquest conjunt històric seguiria essent el principal temple del poble fins a la inauguració de l’església nova el 1910.

AUTOR DESCONEGUT / Fons MIQUEL BERTRAN CUADRAS

Sota-Ribes

El castell i l’església són els dos edificis que defineixen el conjunt. La forma actual de l’església és deguda a l’ampliació feta entre el 1663 i el 1674, finançada mitjançant una contribució d’un vintè sobre les collites. Les obres s’encarregaren al mestre de cases Sebastià Vives, de la Granada del Penedès, l’empremta del qual és també visible a l’església sitgetana de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Sobre aquestes línies, al marge dret, els xiprers i nínxols del cementiri parroquial.

URBANISME I PARATGES / RIBES

sota-ribes

El torrent de l’Espluga –o de les Esplugues, segons qui l’anomeni–, que, juntament amb la riera de Ribes, encercla tot el conjunt de Sota-ribes. El torrent, que queda arreglat en forma de camí en aquest tram urbà, neix feréstec rere la masia de la Serra i s’alimenta amb aigües caigudes d’alguns fondos del Montgròs. La gran casa blanca al costat de l’església és la rectoria vella, ara també coneguda com a can Moreno, nom que fa referència a la família que l’habita.

ROISIN / Fons JOAN MARCER PUIG

JAUME GÓMEZ PUIG / Fons MERCÈ VIDAL CUADRAS

URBANISME I PARATGES / RIBES