Ripoll Recull grĂ fic 1878-1972
25
INDRETS I URBANISME / NUCLI URBÀ
JESÚS MAURI RADÓ / Col·lecció AGUSTÍ DALMAU FONT
26
CARRER DE MOSSÈN JACINT VERDAGUER
L’Ajuntament de Ripoll va aprovar, el 3 de desembre de 1952, atorgar el nom de Jacint Verdaguer (abans de Batet) al carrer que uneix el pont d’Olot amb la plaça Gran. Aquesta denominació, documentada en el segle xvi, podria correspondre a un cognom o pseudònim d’un veí. Imatge presa entre l’any 1906 i el 1914; al fons, la plaça Gran. La fascinació que despertava la fotografia a principis del segle xx feia que ningú no refusés immortalitzar-se per a la posteritat.
27
INDRETS I URBANISME / NUCLI URBÀ
A.T.V. / Fons MARIÀ MORERA CASAS
PLAÇA GRAN
A dalt, imatge de la plaça presa entre l’any 1905 i el 1907; a la dreta, l’hotel Monasterio, i a l’esquerra, la casa en què s’establí més tard el cafè Sayol. A la pàgina de la dreta, el fotògraf recull el pas de la processó de Corpus per la plaça l’any 1943, acte religiós que és seguit pels ripollesos aplegats en balcons i finestres i a les voreres de la plaça.
28
AUTOR DESCONEGUT / Fons ROSER CATALÀ DACHS
PLAÇA GRAN, LA PLAÇA PORTICADA AMB EDIFICIS EMBLEMÀTICS DE LA VILA Aquest espai amb anterioritat a la Primera Guerra Carlina era el més important de la vila, atès que hi tenia la seu l’Ajuntament i duia el nom de la Constitució. Alhora, era el més espaiós de la població. L’accés, si hom venia de fora muralles, es feia a través d’un únic punt, el portal de l’Arquet. Tot indica que aleshores la plaça estava envoltada amb porxos com els existents en l’actualitat. Al segle xviii hi havia voltes a la banda de baix, punt de venda de la carn d’ovella. També era seu del pallol o mercat de grans i patates, i al costat es venien els animals de caça. En traslladar-se l’Ajuntament a la plaça del Corral el 1842, aquesta es troba citada amb els noms de Mercadal o del Mercat, que fan referència al fet que en aquest lloc es feia l’esmentada activitat comercial. Aleshores,
i fins i tot al final del segle xix, en la documentació també s’hi poden trobar citades les denominacions de plaça Major o plaça Gran per referir-se a aquest espai. Ara bé, el nom que empraven els ripollesos a nivell popular era senzillament la plaça. La seva importància es posa de manifest amb bona part dels edificis que s’hi van erigir a cavall dels segles xix – xx: Vaquer, Suñer, o les cases d’estil modernista Soldevila i Alòs (o del Marquès de Dou). L’Ajuntament va acordar, el 10 de juny de 1931, canviar el nom de la plaça pel de 27 de Maig, en record dels ripollesos que van morir en la defensa de la vila el 27 de maig de 1839. En finalitzar la Guerra Civil, el primer consistori franquista va aprovar, el 10 de febrer de 1939, substituir aquell nom per la de plaça del General Mola. No va ser fins al 1979, un cop instaurada la democràcia, que l’Ajuntament va recuperar, amb el vistiplau dels veïns, la denominació de plaça Gran.
29
COLECCIÓN MAURI / Col·lecció AGUSTÍ DALMAU FONT
INDRETS I URBANISME / NUCLI URBÀ
30
31
INDRETS I URBANISME / NUCLI URBÀ
FOTO MAIDEU / Col·lecció AGUSTÍ DALMAU FONT
PLAÇA GRAN
A la pàgina anterior, la plaça entre l’any 1908 i el 1911, amb la casa Alòs o del Marquès de Dou, a l’esquerra, i la casa Suñer, al centre. En aquesta pàgina i la següent, l’element estructural identificatiu de la plaça Gran, les voltes, que acullen les parades del mercat setmanal. A dalt, la plaça amb el cafè Sayol als anys quaranta. A la dreta, a dalt, la ferreteria Casanova, a mà esquerra, a principis dels anys cinquanta. A baix, imatge dels anys cinquanta.
32