L'Abans: Recull Gràfic de Roda De Ter (1870-1977) by Editorial Efados

L’Abans: Recull Gràfic de Roda de Ter (1870-1977) Col·lecció L’Abans Primera edició: octubre del 2015 © Editorial Efadós i Ajuntament de Roda de Ter, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans © Raquel Castellà Perarnau, pel text © Joan Sala Pujol, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies Editen Editorial Efadós Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat Ajuntament de Roda de Ter Plaça Major, 4 08510 Roda de Ter (Osona) Telèfon: 93 850 00 75 www.rodadeter.cat rodadeter@rodadeter.cat Idea original, direcció, disseny i fotocomposició Editorial Efadós

Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1870 i 1977. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. S’ha reproduït la signatura de l’autor de cada original, tot i tenir diferents formats, per respectar la seva autenticitat i per considerar-la fruit d’una època concreta del seu treball. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família. Col·leccions privades Fons Toni Casacuberta Llácer Fons Joan Ribas Guardiola Fons Àlex Sánchez Montero Autories de les pàgines de presentació pàgina 2: L. Roisin (ED.) / Fons Àlex Sánchez Montero pàgina 4: Autor desconegut / Fons Jaume Crespi Vilaregut pàgina 6: Ll. O. / Fons Àlex Sánchez Montero Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

ISBN: 978-84-16547-03-6 Dipòsit legal: DL B 23522-2015

El poble MIQUEL MARTÍ I POL Roda de Ter, 1956-1958

El és és és

poble és un vell tossut, una noia que no té promès, un petit comerciant en descrèdit, un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d’estiu, és un parapet damunt la sorra, és la pluja fina de novembre. El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides, és el petit desfici del diumenge a la tarda, és la família com a base de la societat futura, és el conjunt d’habitants, etc., etc. El poble és el meu esforç i el vostre esforç, és la meva veu i la vostra veu, és la meva petita mort i la vostra petita mort. El poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d’altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom, el poble és ningú. El poble és tot: el principi i la fi, l’amor i l’odi, la veu i el silenci, la vida i la mort.

Xxxxxxxxxxxx / xxxxx xx xxxxxxxxx

Presentació Albert Serra Vergara Alcalde de Roda de Ter

Roda de Ter és un poble amb molta història. Les excavacions arqueològiques que es duen a terme al jaciment de l’Esquerda posen de manifest una ocupació del territori que arrenca gairebé vuit segles abans de Crist i que arriba fins als nostres dies. Al llarg d’aquest període tan dilatat de temps, els nostres avantpassats han anat forjant la idiosincràsia del nostre poble i han marcat, també, el nostre tarannà i la nostra manera de fer. El llibre que ara teniu a les mans és un compendi, bàsicament gràfic, de la vida quotidiana del nostre poble des de finals del segle xix fins a l’actualitat. És un recull de fotografies ordenades i perfectament explicades dins del seu context que ens descobreixen molts aspectes, alguns poc coneguts, de Roda i que ens ajuden a comprendre com era la vida del nostre poble en un passat, relativament proper, amb el qual tots, d’una manera o d’una altra, ens sentirem identificats. Amb aquest llibre us convidem a conèixer la petita història de cada dia dels nostres carrers i dels nostres barris, la seva formació, les seves transformacions, els veïns que els habitaven i que potser encara avui hi viuen. Us convidem a reviure les colònies industrials que van conformar el caràcter del nostre poble i de la nostra gent. Us portem a recordar les festes i les tradicions rodenques, la majoria de les quals marcaven, fins fa relativament poc, el pols dinàmic del nostre poble. Volem treure de l’oblit els Pastorets, les processons, les caramelles, les festes dels carrers, els aplecs de sardanes, sense oblidar totes aquelles activitats que, sortosament, encara perviuen entre nosaltres. Aquest llibre també pretén fer un repàs dels canvis produïts a les nostres institucions, des de l’Ajuntament fins a la caserna de la guàrdia civil passant per la parròquia, per les escoles, pels serveis públics, per les entitats polítiques, assistencials, religioses, culturals, recreatives, musicals i esportives, tant les que van ser i han desaparegut com les que encara hi són, perquè el nostre poble té, i ha tingut, una riquesa associativa de tota mena molt i molt important. El llibre vol tornar a la llum esdeveniments de tot tipus que van marcar puntualment la vida del nostre poble, com ara l’activitat de la plaça de braus o la visita de la Mare de Déu de Fàtima, sense oblidar, però, els anys de guerra i repressió, que van deixar una empremta visible encara avui en la fesomia del nostre poble. Finalment, en el llibre trobareu informació gràfica i documentada dels masos i la vida a pagès, del comerç i les indústries del poble, de les diferents cooperatives i dels oficis que han configurat els darrers anys l’activitat dels rodencs. Es tracta d’un llibre ambiciós i complex, que ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada de moltes persones i entitats preocupades per donar a conèixer el nostre valuós patrimoni historiogràfic, i, especialment, gràcies a Raquel Castellà, historiadora i museòloga, estudiosa incansable de la nostra terra i les nostres tradicions. A tots ells, el meu reconeixement més sincer per la tasca feta amb tan bona traça i que, sens dubte, despertarà l’interès i la curiositat del lector. Espero que gaudiu d’aquest llibre, que hi descobriu fets interessants que no coneixíeu i que pugueu aprofundir en aquells que us són més coneguts i que us toquen més de prop.

Xxxxxxxxxxxx / xxxxx xx xxxxxxxxx

Pròleg Joan Sala Pujol Poeta i escriptor

Ha estat per a mi una satisfacció i alhora un repte encapçalar el pròleg d’aquest llibre sobre la nostra vila, resultat i colofó de mesos i mesos de feina exhaustiva encarregat al bon fer i experiència de la nostra historiadora rodenca Raquel Castellà. Amb l’autora, no solament ens uneix un parentiu llunyà amb la seva família sinó que, per damunt d’això, ens uneix el gust per l’escriptura i la història, ofici que cultiva des que era petita i que ara desenvolupa des de les files del Museu d’Història de Catalunya, on ha passat de la història local de Roda a la història de Catalunya. I, tot i que a 18 anys va canviar Roda de Ter per Barcelona, mai no ha oblidat els seus orígens i la recerca exhaustiva relacionada amb la nostra població, que l’han portada a publicar diferents llibres, estudis i conferències. Tots nosaltres, qui més qui menys, sabem de la història de Roda. Sobre el tema s’han publicat treballs de tota mena i darrerament l’arqueologia hi té l’última paraula. A cada troballa imaginem com era el poble, el seu desenvolupament defensiu o comercial, les seves relacions humanes i de veïnat. Nosaltres tenim a l’abast omplir aquest buit, almenys el que correspongui als anys que hem viscut i al present que vivim. D’aquí a uns quants anys, els futurs rodencs no solament podran seguir la trajectòria del poble amb documentació d’interpretació enigmàtica i procliu a fantasies a gust de cadascú, sinó amb fotografies de persones reals que van existir, treballar, viure i prendre decisions col·lectives o particulars. I coneixeran les seves aspiracions, les seves rialles o els seus sacrificis, la moda de l’època i, sobretot, els seus rostres i l’evidència d’una realitat viscuda al caliu de la nostra vivència actual. Des d’ara ja no serà un enigma saber com eren, qui eren ni com actuaven. Sabran els seus noms, les seves mirades, les seves celebracions festives i religioses. Nosaltres, els de la nostra època, volem també que els futurs convilatans puguin saber qui som, com som, com ens relacionem i els nostres sentiments, anhels i pensaments. Els hem d’explicar el canvi impressionant del seu ancestral viure al nostre, com l’acceptem i enfoquem novetats impensades anys enrere i són normalitat en el nostre temps quotidià; dificultats polítiques, socials, de convivència, de feina i comunicacions, el cosmopolitisme reservat només a grans ciutats i ara moneda corrent a molts pobles, entre ells el nostre, fets que han obert una infinitat de perspectives a la potser apatia estructural, a la qual calia una profunda renovació. Avui, Roda de Ter és un poble modern, atent a la modernitat i a totes les diverses facetes de la cultura, esportives i de lleure. Els rodencs som gent acollidora, optimista i treballadora, socialment lliure de perjudicis, solidària i emprenedora, en una paraula, activa i de pensa liberal, caràcter distintiu quasi sempre d’altres del nostre entorn. En aquest context és on ha sorgit aquesta iniciativa que us fan a mans. Obra de Raquel Castellà, però amb la simpatia i voluntat de tot un poble, i la col·laboració desinteressada de persones que s’hi han adherit dia rere dia i amb la bona acollida del projecte per part del consistori rodenc. La tasca constant que Castellà ha realitzat durant cinc mesos l’ha portada a recuperar més de 6.000 imatges fotogràfiques, totes originals i pràcticament inèdites, i d’un gran valor històric. Sempre trucant porta a porta dels veïns i veïnes, que han respost amb molt entusiasme facilitant dades i noms. Esforç, perseverança, constància i dedicació són algunes de les paraules que defineixen aquesta comesa, i són la base i fonament en què la nostra historiadora, la Raquel, reflecteix la seva admiració per l’obra ben feta i la seva divulgació en aquest llibre per a tots els rodencs. Creiem i desitgem que aquest llibre sigui la porta que obri el camí de la continuació, ja que, si la feina és molta, la voluntat no té aturador. Roda sempre ha crescut en els seus ideals i ara tampoc no serà l’excepció. Serà l’homenatge als nostres avantpassats ensems que el nostre propi, la nostra fidelitat.

AUTOR DESCONEGUT / Fons M. FRANCISCA BAURIER FORET

Introducció

L’Abans, una col·lecció que repassa la història quotidiana dels pobles i ciutats de Catalunya per mitjà de les fotografies, ens convida a reviure els esdeveniments que se succeïren a Roda de Ter al llarg de més de 100 anys. En les seves pàgines podem redescobrir indrets que ja han desaparegut o racons del poble oblidats a partir del fil conductor de les imatges, autèntiques protagonistes de l’obra. El marc cronològic del llibre se situa entre el 1870 i el 1977. La primera data correspon al període de formació i creixement de les colònies tèxtils, les quals van tenir una incidència molt destacada en l’economia local i en la població de Roda de Ter. Tot i que l’agricultura ha estat l’activitat econòmica tradicional a Roda durant segles, encara avui apreciable en molts sectors, la implantació de la indústria tèxtil a la riba del Ter va esdevenir, sobretot a partir de la darrera dècada del segle xix, el veritable motor econòmic del municipi i va provocar una transformació urbanística i social sense precedents a la vila. Tanca el recull l’any 1977, una data significativa pel que fa a l’evolució social i política del país, que culminarà amb la recuperació de les llibertats democràtiques. Per elaborar aquesta obra s’han seleccionat un miler de fotografies –d’un total de més de 6.000– d’origen i temàtica ben diversos. Els criteris de selecció s’han fet a partir de la qualitat de cada imatge i del seu valor documental, i s’ha intentat emmarcar-les en el context històric corresponent, amb indicació del seu autor i de la procedència. Amb tot, la majoria són originàries de fons familiars. Es tracta de fotografies inèdites conservades durant dècades en capses o àlbums familiars i que, amb la seva publicació, esdevenen testimonis valuosíssims del batec social, cultural, festiu i econòmic de Roda de Ter durant aquests darrers 85 anys. Altres fotografies provenen de fons de col· leccionistes privats, com el de Toni Casacuberta Llácer, el de Joan Ribas Guardiola, el d’Àlex Sánchez Montero i, en menor mesura, el de l’Arxiu de la Parròquia de Sant Pere de Roda i el de l’Arxiu de la Memòria Històrica de Roda de Ter (AMHRT). Com que la majoria de les fotografies provenen de fons familiars, els seus autors són en bona part anònims. Es tracta de fotògrafs amateurs, membres d’aquelles mateixes famílies, que fotografiaven el que el pas del temps ha condemnat a l’oblit. Tanmateix, també conservem moltes imatges signades per fotògrafs professionals, locals o no, per als quals immortalitzar cerimònies públiques o privades, festives o religioses, era una prioritat, com Joan March, més conegut com a Joan de l’Ós, Francisco Casacuberta, els germans Francisco i Pau Ribas Guiu o els germans Sanglas, entre molts altres. I també cal destacar l’edició de postals per part de fotògrafs professionals, com Àngel Toldrà o Lucien Roisin, gràcies a les quals gaudim d’una interessant col·lecció de panoràmiques de Roda de Ter i de la seva tradició industrial. Tot un recorregut pel passat històric de la nostra vila amb la força visual que ens donen les imatges. Una experiència que permetrà a molts rodencs, els més grans, reviure records d’infantesa gairebé oblidats, com aquell silenci solemne abans de la processó de Corpus, o l’alegria dels balls d’envelat per la Festa Major, o l’olor de cafè acabat de moldre. Per als més joves és una oportunitat única per conèixer totes aquestes petites històries. Històries particulars que, plegades, han configurat la nostra personalitat com a poble. Una manera diferent de redescobrir Roda.

ls municipis de Roda de Ter i les Masies de Roda estan situats geogràficament en el límit entre la Plana de Vic –a l’oest– i una zona de relleus més alterosos a l’est que acaben amb els cingles de Savassona i Sau i continuen amb el massís de les Guilleries. El Ter ha vertebrat la realitat geogràfica i social del poble, la seva personalitat i la seva riquesa, i, sens dubte, ha estat el gran protagonista de la història del poble. Roda té una llarga història, com ho demostren les excavacions arqueològiques del jaciment de l’Esquerda, on es localitzaren les primeres evidències de presència humana a Roda de Ter. El jaciment de l’Esquerda és el primer poblament agrupat de la història de Roda; entre el segle viii i el segle i abans de Crist va experimentar diferents fases evolutives fins a la formació i consolidació de Roda de Ter. L’any 826 és important, no solament perquè va tenir lloc la destrucció del jaciment encapçalada per Aissó sinó perquè es troba la primera cita documental de l’Esquerda, als Annals Reials de Lluís el Piadós, quan es diu que Aissó va destruir Roda ciutat, nom antic de l’Esquerda. A partir del segle x hi ha referències documentals d’una petita església dedicada a sant Pere, voltada d’una necròpolis de

tombes antropomorfes excavades a la roca. Cap a finals del segle xiii, coincidint amb una sèrie de lluites feudals, s’inicia el despoblament de l’Esquerda, fins que s’abandona el 1314. L’abandonament de l’Esquerda provocà la consolidació d’un procés que ja s’havia iniciat el segle xiii, pel qual la població es trasllada al cap del pont, entorn d’una petita església dedicada a santa Maria que substitueix Sant Pere de Roda com a seu parroquial, formant un nou nucli al cap del pont, origen de l’actual Roda de Ter, que recupera i conserva l’antic nom de l’assentament. El 1553, Roda era una població petita que no arribava a 200 habitants, que s’organitzaven al voltant de l’església de Santa Maria del Cap del Pont i de la plaça situada a la seva sagrera. Els edificis més importants eren l’església de Santa Maria del Cap del Pont, que cap a mitjan segle xvi comença a ser denominada amb l’advocació de sant Pere; la capella del Sòl del Pont, més tardana, i el pont Vell. A mitjan segle xvii, Roda supera les 50 cases i les 30 masies, cosa que explica la població estimada de 346 persones a la fi del primer terç de la centúria, xifra que gairebé es duplica al començament del segle xviii, amb 645 veïns. El nucli de

Al costat, la plaça Major el 1930. S’hi distingeix la fonda de ca l’Enric, la sastreria Pujol, també coneguda com la sastreria de les escales, i la fruiteria de can Taronja, abans lampisteria can Viñets. A la cantonada dreta hi ha can Melitón, més tard can Pampa, i, al costat de l’Ajuntament, l’estanc ca n’Aleix, la fonda de ca la Sebastiana i can Viñets. En aquesta pàgina, el pont Vell i l’església el mateix any. J. BADIA / Fons ÀLEX SÁNCHEZ MONTERO

Capítol I

Carrers i places: un recorregut històric i urbanístic pel municipi

RNAU ELLÀ PERA QUEL CAST D.) / Fons RA L. ROISIN (E

El riu Ter és l’eix vertebrador del desenvolupament de la població de Roda de Ter. Els meandres que dibuixa han estat les primeres zones de concentració de poblament, com l’Esquerda, ocupada des d’època ibèrica fins al segle xiv. Abandonada el 1314 enmig de lluites feudals, la població va traslladar-se al lloc actual, a la banda de llevant del riu, on hi ha la plaça, l’Ajuntament i l’església parroquial. El poble adquirí una forma allargada i estreta que s’estén al llarg del traçat de l’antiga strata Francisca, posteriorment camí ral de Vic a Olot. La seva posició de privilegi a la riba del riu Ter fou font de vida i de treball per als rodencs de totes les èpoques.

Carrers i paratges

13 6

4 3

7 5

1 11

AUTOR DESCONEGUT / Fons RAQUEL CASTELLÀ PERARNAU

PUNTS D’INTERÈS

El Ter vist des del barri del Serrat a principis del segle xx. El Ter ha estat el gran protagonista de la història de Roda de Ter. Ha modelat el seu relleu configurant-ne els paisatges i vertebrant la realitat social del municipi. La seva aigua va propiciar l’establiment de molins fariners, paperers i drapers. En primer terme, a l’esquerra, els terrenys de la Coherència Fàbregues Simón amb el molí fariner (1), la fàbrica de S. Compte (3), la fàbrica de can Ricart (5), la fàbrica Bassas (7), l’antic molí Dalmasí i la resclosa de fusta (11). Aquestes fàbriques, juntament amb la fàbrica de can Moret (6), al costat del barri de L’Obra (8), la fàbrica de can Gabriel (9) i la fàbrica de can Portavella (12), amb la seva particular xemeneia (13), ocupaven la major part de

treballadors del tèxtil a les darreries del segle xix i a principis del segle xx. Digne de menció és el carrer de la Verge del Sòl del Pont (4), un dels més llargs i poblats durant la primera meitat del segle xx, que conduïa, mitjançant al pont Vell (10), a l’altra banda del poble, on s’ubica l’església (17), amb el seu campanar característic, que, juntament amb el turó de la Guàrdia (2), són dos dels punts més alts del poble. Davant de l’església, el local social d’ERC (14) durant la Guerra Civil i, al costat de l’església, la rectoria (15) i el convent de les Dominiques de l’Anunciata (16), finançat per l’industrial Pere Almeda. Seguidament, el carrer de Ramon Martí (18) enfila en direcció a la plaça de Catalunya seguint l’antic camí ral.

Carrers i pLACes

Roda en aquest moment era format per les cases aixecades al llarg d’un tram del camí ral, que passava sobre el pont Vell i es dirigia cap a Olot des de Vic; per tant, era paral·lel a l’actual carrer de Dalt o de Ramon Martí. Els habitatges de l’època s’alineaven o bé al costat del camí de Manlleu, avui carrer de Bac de Roda, o bé al costat del carrer de Dalt, i s’estenien fins al pont. Les dues àrees tenien una zona central, la plaça de la Sagrera. Fins i tot es pot parlar de l’existència, ja el segle xvii, d’algunes cases al carrer del Mig de la Sagrera o Drecera, situades a la part occidental de l’actual carrer de Pere Almeda. És precisament a inicis del segle xvii quan la sagrera de Santa Maria del Sòl del Pont comença a ser ocupada per diverses cases. Entre el 1639 i el 1651 es coneixen ja una trentena de masies, on les delimitacions de terrenys es feien mitjançant

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA PARAREDA-QUER

referències a arbres o cultius. A finals del segle xvii ja està perfilada la plaça com a espai obert; també es defineixen el carrer de Dalt i el de Manlleu, alhora que es comencen a perfilar els carrers que unien les dues vies tradicionals: el carrer del Pollancre o de Joan Baucells i el carrer de Tres o de Ferran Alsina. Pel que fa a la tipologia constructiva, les cases eren de tàpia, amb els marcs de les portes i finestres de pedra. L’estructura era de tres altures i les habitava una única família. Ja des del segle xviii, el creixement poblacional es consolida i els episodis de bandolerisme són desplaçats per l’activitat de filadors i teixidors de cotó i llana, que donen força feina; això fa créixer la població. L’increment del nombre d’habitants es tradueix directament en un augment del nombre de carrers. El segle xviii ja formaven la població els següents: carrer

de Tres, carrer de Dalt, plaça de la Creu del Bonamic –avui plaça de Catalunya–, carrer de Ferran Alsina, de Joan Baucells, del Pont, del General Carbó, de Puig i de la Costa del Ter. El barri de la Creu de Codines creix en aquest període, alhora que es produeix l’eclosió de l’aveïnament de les Cases Noves a banda i banda del camí de Vic a Olot, prop del torrent de Pèlics. A la fi del segon quart del segle xviii, a la sagrera de Roda ja hi ha construïdes almenys 50 cases. Les terres de Roda restaren unides amb les de les Masies de Roda fins que el 1806 se separaren després d’una colla d’anys d’enfrontaments entre els pagesos i els vilatans, tot i que la segregació no fou aprovada per l’Audiència fins al 1836. Ambdós municipis, avui plenament independents, tenen, però, un mateix passat històric i un paisatge comú. La conseqüència més important de l’esmentada escissió va ser la pèrdua de població: el 1830, Roda tenia una població estimada de 557 habitants –amb unes 245 cases construïdes, encara que no totes habitades–, mentre que el 1847 Masies tenia 298 persones. Amb tot, l’esdeveniment principal del moment no atén fronteres humanes: al juny del 1808 es va articular la Junta Local per evitar l’entrada de les tropes napoleòniques, però, després de la cinquena incursió francesa, la població local va buscar refugi en l’espessor boscosa de la muntanya i no va tornar a Roda fins a l’any 1810, tot i que el panorama era totalment diferent, ja que els invasors francesos van causar molts desperfectes en les esglésies, cases del poble i masies dels contorns. La intenció de l’exèrcit francès era sotmetre Vic, però van trobar una fèrria oposició armada

i organitzada a inicis de juliol en el combat de Roda. Pel que fa a la nova tipologia constructiva, a partir de la centúria dinovena, l’habitatge evoluciona i els pisos superiors dels edificis es transformen en habitatges independents per poder atendre l’augment poblacional. És ara quan es posa de moda obrir una porta petita al costat de la porta principal i comencen a proliferar els balcons amb baranes. És precisament en el segle xix quan es trasllada el cementiri de la sagrera al nou emplaçament a causa dels diferents brots de verola soferts per la població entre el 1883 i el 1884. A inicis dels anys trenta del segle xix, Roda s’acostava a 2.000 habitants i Masies tenia una població equivalent a la quarta part. Aviat, inevitablement, els antics molins desapareixen de la riba del riu al seu pas per Roda substituïts per les noves fàbriques, també mogudes pel corrent del Ter: can Moret, can Gabriel, can Portavella, can Ricart, can Grau... Més tard apareixen les colònies de Salou i Còdol Dret. Assolit el segle xx, l’augment poblacional és constant fins als anys trenta i es frena arran de les conseqüències de la Guerra Civil. No es pot oblidar que la inauguració del pantà de Sau va significar una condemna per a gairebé totes les iniciatives industrials que depenien del corrent del riu. Els canvis formals en l’aparença del poble durant el segle xx resulten evidents, no en va la fisonomia de la vila canvia completament: ja no és una àrea estreta annexa als camins tradicionals sinó que s’expandeix cap a zones diferents, abans dominades per les masies, fins al punt que al començament dels anys vuitanta es culmina la urbanització de la zona del Pla Xic i ja el 1990, fa un quart de segle, Roda de Ter tenia un total de 84 carrers i vuit places.

Al costat, veïns del barri de les Cases Noves amb bicicletes a la dècada dels trenta. Aquest vehicle va significar una revolució al barri, tot i que només uns quants podien permetre’s de tenir-ne. D’esquerra a dreta, Ramon Prat, de Còdol Dret; Teresa Puigdollers, de can Mateu; Francesc Sala, de ca la Quima; Maria Quer, Pere i Teresa Bagueria, de ca l’Alonso; Valentí Boix, de can Barranc; Carme Sala, de ca la Quima, i Esteve Balmes, de ca l’Oliva.

Carrers i pLACes / nucli histĂ˛ric

carrer de bac de roda

Sota aquestes línies, el carrer de Bac de Roda a principis de la dècada del 1930. Aquest carrer respon a l’antic traçat de la carretera d’Olot al seu pas per Roda i la seva urbanització i posterior creixement van significar un canvi substancial en l’estructura urbana d’aquest sector del municipi. Testimoni d’aquest origen són les fileres de plataners que definien l’antiga carretera i que van quedar integrats en l’entramat urbà.

L. ROISIN (ED.) / Fons RAQUEL CASTELLÀ PERARNAU

Carrers i pLACes / nucli histĂ˛ric

carrer de bac de roda

Imatge del carrer de Bac de Roda a la primera dècada del segle xx. S’hi distingeix la botiga de can Pradell, el magatzem de gra de can Sempre i el taller de cal Rodó, dedicat a la construcció i reparació de carros. Davant del portal del seu obrador, i darrere del grup de nens i nenes que s’han aplegat per fer la fotografia, s’hi distingeix una tartana a mig construir, amb les brides ja col·locades i preparada per posar-hi la vela.

J. BADIA / Fons DOLORS FABREGÓ (CAN MARIANO)

J. BADIA / Fons ÀLEX SÁNCHEZ MONTERO

Carrers i pLACes / nucli històric

L. ROISIN (ED.) / Fons RAQUEL CASTELLÀ PERARNAU

carrer de bac de roda

Dues imatges del carrer de Bac de Roda, abans carrer de Manlleu, a principis del segle xx. Sobre aquestes línies, a la dreta, la façana principal del teatre de la Cooperativa del Ter, d’inspiració modernista i un dels edificis més emblemàtics del poble. La seva construcció va iniciar-se el 1926, just després d’enderrocar-se l’antiga Torre dels Canons, que havia format part de la muralla. Al seu davant, la fonda de can Llepa, lloc de reunió i esbarjo dels rodencs. Més avall, i assenyalada amb un rètol, la sastreria de can Melció.

Carrers i pLACes / nucli histĂ˛ric

carrer de bac de roda

El carrer de Bac de Roda, que segueix el traçat de l’antic camí de Manlleu, era també conegut com a carrer de Baix, perquè està situat a la part baixa de la població. En aquesta instantània de principis del segle xx es distingeix la merceria de can Serra a l’esquerra de la imatge i la pastisseria de can Carriel amb un burro carregat amb unes sàrries d’espart davant el portal i envoltat de mainada. La tracció animal era el mitjà de transport més utilitzat.

AUTOR DESCONEGUT / Fons RAQUEL CASTELLÀ PERARNAU

SANGLAS HNOS. / Fons RAMON VILAR (CAN MANOLITO)

Carrers i pLACes / nucli històric

FRANCISCO CASACUBERTA, EN PLAÇA / Fons TONI CASACUBERTA LLÁCER