Roses Recull gràfic 1874-1975 Ariadna Sánchez Mira
editorial e f a d ó s
m贸n del treball / pesca
170
PESCADORS
Barques d’arrossegament fondejades a la badia de Roses, amb els Pirineus nevats al fons, els anys setanta. La pesca ha estat, amb la pagesia, la principal activitat econòmica de la vila durant bona part del segle xx. Durant la primera meitat de segle, els pescadors agricultors representaven un 70% dels treballadors de la població, però, el 1960, n’eren un 36%, i el 1970, un 18%, reflex del canvi de rumb econòmic de la vila, cada cop més encarat al model turístic.
AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA BOIX FLAQUER
171
m贸n del treball / PESCA
JOAN REIXACH CORAL / ARXIU MUNICIPAL DE ROSES - Fons REIXACH
172
XXXX XXXXXXX / xxxxx XXXXXX XXXXXX
AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA SINYOL SASTRE
PESCADORS
Fotografia dels anys trenta presa a la platja del Varadero. Els pescadors, arribats de pescar, varen l’embarcació de pesca a la platja, davant de la plaça de Sant Pere. A la pàgina anterior, una imatge del principi del segle xx de l’arribada dels sardinals a la platja de la Punta després d’una jornada de pesca. Els llaguts són varats a la sorra, la població ha acudit a la platja i homes i dones desmallen el peix i el col·loquen als cistells per ser venut a la plaça.
173
174
FOT. B. FONOLLERAS / Col·lecció FRANCISCO GIRÓ
175
FRANCISCO SAMPERE MORA / Col·lecció Francisco Giró
món del treball / PESCA
AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA ABAD GRABULÓS
PESCADORS
A les pàgines anteriors, una fotografia de 1912 d’un grup de pescadors desmallant sardina. Les dones col·laboren i esperen disposar del peix per vendre’l a la plaça. Sobre aquestes línies, a la part de dalt, una imatge de 1927 de pescadors desmallant el peix capturat; a la part de sota, un grup de rosincs estenen l’art a l’Estenedor, al costat de ca l’Huguet, els anys cinquanta. A la pàgina següent, dues dones s’enduen el peix capturat per vendre’l a la plaça, l’any 1927.
176
FRANCISCO SAMPERE MORA / Col·lecció FRANCISCO GIRÓ
LES FEINES D’EN TERRA, tasques de suport de la pesca Després de la jornada de pesca, amb l’arribada de les barques a port, s’esdevenia un ritual diari en el qual es posava de manifest la divisió del treball entre gèneres: els homes arribaven de feinejar a la mar i les dones acudien a la platja de la Punta per tal de buscar el peix que havia de ser subhastat. De bon matí, arribaven els llaguts sardinals, les barques palangreres i també els llaguts de bolitx els quals pescaven a l’encesa. Amb aquests encara fondejats a la Riba, es descarregaven les captures i els homes i les dones desmallaven el peix de les xarxes sardinals. Aquest es posava en cistells o paneres de vímet i les dones el portaven a la plaça del Peix per a la seva comercialització. Mentrestant, els pescadors posaven les xarxes a secar a la platja dels Estenedors i varaven les barques a la sorra.
Amb la construcció de la plaça del Peix sobre la platja i, posteriorment, de l’estenedor de xarxes, les barques ja no podien ser varades a la sorra. Algunes teranyines passaren a amarrar-se a la Riba, al costat de petits llaguts i bots de pesca, i d’altres es fondejaven. Les teranyines arribaven a la Riba i descarregaven les caixes plenes de peix a la plaça del Peix, les quals portaven fins a la Llotja. Les barques d’arrossegament arribaven a la tarda i eren fondejades a les aigües de la badia. El peix era conduït amb bots fins a la Llotja i, un cop allí, es col·locava en planes i en caixes per a la subhasta. Descarregat el peix, les xarxes eren esteses a la Riba i també al moll i començava la feina de les remendadores. El 1974 la Llotja es traslladà al port i la plaça del Peix deixà de ser el centre de l’economia pesquera. La plaça de Sant Pere feia temps que s’havia omplert de parasols i la Riba deixà de veure l’arribada diària de les barques de pesca. Les xarxes deixaren espai als cotxes i les barques de les platges se substituïren per les tovalloles dels banyistes. El port es convertí en el centre neuràlgic de la pesca.
177
AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA BUSCATÓ BERTA
món del treball / PESCA
PESCADORS
Fotografia de 1953 o 1954 en la qual els pescadors de la teranyina Cap Norfeu arriben amb la barca a la plaça del Peix. El peix ja és disposat en caixes per ser descarregades i dutes a la Llotja per a la primera subhasta del dia. A la pàgina següent, una fotografia presa al port pesquer al final dels anys cinquanta; un grup de pescadors revisa la xarxa i es prepara per sortir a pescar amb la teranyina, mentre un grup de dones i nenes observa la seva feina. Al fons, s’aprecien les obres de l’Hotel Univers.
178
AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA SASTRE GOTANEGRA
179
m贸n del treball / PESCA
180
PLAÇA DEL PEIX
Aquesta imatge mostra l’aspecte de la plaça de Sant Pere els anys trenta, anomenada antigament plaça del Peix, ja que era l’espai on es comercialitzava aquest producte. Arran de platja, els vilatans s’agrupen a l’espai que ocupava l’antiga Llotja a l’aire lliure on s’està subhastant el peix. Des de 1924, el Pòsit de pescadors pagava, per dur a terme la subhasta, una taxa única en concepte d’activitat econòmica corresponent a un mig per cent de la venda del peix.
V. FARGNOLI / Fons FAMÍLIA ABAD GRABULÓS
181
m贸n del treball / PESCA
182
REMENDADORES
En aquesta imatge de la platja dels Estenedors, davant del Mas de les Figueres, de la primera dècada del segle xx, les remendadores col·loquen les xarxes damunt la sorra. Després de l’arribada dels pescadors i venut el peix, era l’hora de deixar a punt els ormeigs de pesca per al dia següent. Un cop posades les xarxes a secar, les remendadores, assegudes sobre la sorra, les repassaven i en remendaven les parts esquinçades amb fil i agulla.
FOT. B. FONOLLERAS / Col·lecció FRANCISCO GIRÓ
183
món del treball / PESCA
AUTOR DESCONEGUT / Fons ESPERANÇA FONDECAVA VIDAL
AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA ORTENSI CUSÍ
REMENDADORES
A la part superior, una fotografia de 1943 en la qual apareix Maria Cusí remendant una xarxa a la platja. A sota, una imatge de la segona meitat dels anys cinquanta on apareixen Irene Bosc, Esperança Fondecava i una altra remendadora a la plaça del Peix. Al costat, Maria Dunjó repassant una xarxa davant del mas de les Figueres, a la platja dels Estenedors, l’any 1946 o 1947. AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA PUJOL DUNJÓ
184
185 XXXX XXXXXXX / xxxxx XXXXXX XXXXXX
AUTOR DESCONEGUT / Fons GERMANS CONTOS DONAT
món del treball / PESCA
CORALLERS
Dues fotografies de 1921 on apareix el bus Costas Contos i la tripulació grega i francesa de corallers de la barca grega Irene, a les aigües del cap de Creus. Pescaven corall vermell, conegut com el sang de toro, des del cap de Creus fins a la costa francesa. Els anys seixanta, encara hi havia corallers a les aigües de Roses que se submergien amb un escafandre amb aire atmosfèric comprimit fins a uns 100 metres de profunditat, lloc on picaven el corall durant quatre o cinc minuts, una activitat molt perillosa.
186