Torroella de Montgrí i l'Estartit. Recull gràfic 1890-1975

URBANISME / VOLTA A LA MURALLA

26

PLAÇA DEL LLEDONER

J. ESQUIROL / CdD MONTGRÍ, ILLES MEDES I BAIX TER

El passeig de Catalunya acaba, pel nord, a la plaça del Lledoner. La fotografia dels anys deu mostra elements ben significatius; en primer lloc, el gran lledoner que va donar nom a la plaça; en segon lloc, restes de la muralla, amb l’arrencada del portal de Mar, en tercer lloc, el palau del Mirador (casa Carles) abans de la seva restauració. A primer terme, dos carros –un amb tendal–, que eren els vehicles de l’època.

27

AUTOR DESCONEGUT / CdD MONTGRÍ, ILLES MEDES I BAIX TER

URBANISME / VOLTA A LA MURALLA

PLAÇA DEL LLEDONER

A sobre, una imatge del monumental lledoner l’any 1902. A l’esquerra, una part de la muralla, al costat del portal de Mar. El nen que es veu ajupit, jugant al costat del seu pare, és Lluís Pericot, el futur arqueòleg. Les fotografies de la pàgina del costat mostren l’encreuament de les carreteres que vénen de l’Estartit i de Palafrugell i s’encaminen cap a Ullà; s’hi veu la gran fita de pedra amb els noms de les carreteres. Cal destacar, també, el pont que es va construir sobre el torrent d’en Mases, que baixa des de l’actual carrer de Fàtima i s’encamina cap al passeig de Catalunya, on passa soterrat.

28

AUTOR DESCONEGUT / Fons MONTSERRAT DURAN AUTOR DESCONEGUT / Col路lecci贸 MIQUEL GRAELLS - Fons JOAN COLL

29

URBANISME / VOLTA A LA MURALLA

30

PLAÇA DEL LLEDONER

L’encreuament de carreteres a la plaça del Lledoner els anys trenta. A primer terme, els teulats del barri de les Cases Noves i la finca de l’actual aparcament de la carretera de l’Estartit, encara camp agrícola. Al costat dret de la carretera de l’Estartit es veu l’era d’en Tòfol, amb diversos pallers. Al fons, d’esquerra a dreta, la torre de les Bruixes, el Mirador, la rectoria, l’església parroquial i la torre del Portal de Santa Caterina.

AUTOR DESCONEGUT / Fons MONTSERRAT DURAN

31

A. T. V. / CdD MONTGRÍ, ILLES MEDES I BAIX TER

URBANISME / VOLTA A LA MURALLA

32

TORRE DE LES BRUIXES

Els cotxes no eren cap problema quan es va fer aquesta fotografia, cap als anys deu: la carretera està envaïda per nens que juguen tranquil·lament i gent que conversa a l’ombra de la torre de les Bruixes. Aquesta torre va ser, segurament, la darrera construïda a la muralla, ja que rebia el nom de torre Nova. Es conta que la casa que apareix al centre de la imatge, la primera del carrer del Roser, no pagava cens, ja que «rebia l’impacte directe del vent de tramuntana».

33

URBANISME / VOLTA A LA MURALLA

AUTOR DESCONEGUT / CdD MONTGRÍ, ILLES MEDES I BAIX TER

A PONENT

Un carrer costerut surt en direcció sud des de la plaça de l’Empordà; és el de la Muralla. Una festa, possiblement un bateig, dóna una imatge d’aquest carrer. A la pàgina del costat, dos carrers de l’oest de la població: el de Figueres, que durant molts anys només va tenir cases en un costat durant força tros, mentre que a l’altre hi havia camps, i el carrer de la Tramuntana, on, a mitjan anys seixanta, juguen a pistolers tres nens: Francesc Cufiñà, Pere Camps i Joan Lima.

34

AUTOR DESCONEGUT / Fons PERE CAMPS

35 FOTO NONELL / CdD MONTGRÍ, ILLES MEDES I BAIX TER

URBANISME / VOLTA A LA MURALLA

36

FORA PORTAL

Una instantània dels primers decennis del segle xx. Aquí encara té un aire de plaça, amb les voreres als costats i sense la zona central que anys després va convertir el lloc en un passeig.

El terra és tot al mateix nivell i amb baixada cap a l’esquerra; després es va urbanitzar a dos nivells, amb la qual cosa es minimitzà en part aquest pendent. Mentre els nens juguen al mig de la plaça, hi ha gent que treballa davant de les cases i també d’altres persones que passegen.

A. T. V. / CdD MONTGRÍ, ILLES MEDES I BAIX TER

37

URBANISME / CLOS DE LA MURALLA

V. F. / CdD MONTGRÍ, ILLES MEDES I BAIX TER

LA CELLERA

El passeig de l’Església ha estat, durant les darreres centúries, l’accés habitual dels torroellencs a l’església. Al segle xviii, quan es va obrir la porta lateral, es va habilitar el pas entre la vila reial, des del carrer del Mar, i l’església. Així es va anar convertint en lloc de celebracions i trobades en sortir de la missa, com es pot veure en aquestes fotografies. A la pàgina següent, a dalt, el casament del mestre Pere Blasi i Dolors Pujol, l’any 1914.

38

AUTOR DESCONEGUT / CdD MONTGRÍ, ILLES MEDES I BAIX TER

E. ELIAS / Col·lecció MIQUEL GRAELLS - Fons GENÍS DE TERA

39

URBANISME / CLOS DE LA MURALLA

AUTOR DESCONEGUT / Col路lecci贸 MIQUEL GRAELLS - Fons JOSEP VERT

40

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció MIQUEL GRAELLS

PLAÇA DE LA VILA

La plaça sempre ha estat el lloc de celebracions i festes. A la imatge de l’esquerra es veu un ball de migdia d’una festa de Carnestoltes dels primers decennis del segle xx. Sobre aquestes línies, sardanes a la plaça. Segons sembla, en aquest lloc és on es va ballar per primera vegada la sardana llarga cap a la dècada del 1840. I, com es diu a Torroella, «on sonen millor les sardanes que a la plaça?».

41

AUTOR DESCONEGUT / CdD MONTGRÍ, ILLES MEDES I BAIX TER

URBANISME / CLOS DE LA MURALLA

42

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE TORROELLA DE MONTGRÍ

CARRER D’ULLÀ

Durant molts anys, el principal carrer comercial de la vila ha estat el carrer d’Ullà –no en va, durant un temps es denominà carrer del Comerç. Aquí hi ha dues imatges del principi del segle xx, ambdues preses des del costat de Fora Portal i mirant cap a la plaça de la Vila. A la de l’esquerra, a continuació de la Fonda del Comercio, es veuen unes espardenyes penjades a la façana de can Surroca.

43

URBANISME / CLOS DE LA MURALLA

BRANGULÍ / CdD MONTGRÍ, ILLES MEDES I BAIX TER

44

AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIA ROSA POU

PLAÇA DELS DOLORS - CARRER MAJOR

Festa de commemoració de la inauguració de la sucursal de La Caixa a Torroella, l’any 1928.

Encara no s’havia enderrocat l’església dels Dolors, que es veu a la dreta, i l’espai era un vial.

Al fons, el carrer de Pi i Margall, un dels darrers oberts a la vila, amb un autocar de l’empresa Vicenç Presas. Sobre aquestes línies, una Festa de Corpus, amb les catifes de flors, al capdamunt del carrer Major, els anys cinquanta.

45

URBANISME / L’ESTARTIT

46

PANORÀMIQUES

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció MIQUEL GRAELLS - Fons GENÍS DE TERA

El creixement de l’Estartit ha anat sempre lligat a una conquesta als embats del mar i a la dessecació de zones humides i salubres. Anys enrere, s’unien el treball de la pesca i del camp.

D’aquí ve que en aquesta imatge de l’any 1906 es vegin horts, pallers i, a la platja, els pals de les barques de pesca. La distribució de les propietats va ser resultat del repartiment dels rasos de Santa Anna i del mas Pobre.

47

URBANISME / L’ESTARTIT

V. FARGNOLI / CdD MONTGRÍ, ILLES MEDES I BAIX TER

PANORÀMIQUES

A sobre, una imatge de l’Estartit des del Cap de la Barra, amb barques de pesca feinejant. És evident el poc espai que quedava entre les cases i el mar, abans de la construcció del passeig del Molinet. Presideix el poble la muntanya de Roca Maura. A la pàgina del costat, una fotografia des de l’interior. Al centre es veu l’església de Santa Anna abans de la seva ampliació i, a primer terme, la línia marcada per la carretera.

48