català
Sagrada
Col.lecció
famIlia m o n umDaniel e n Venteo t al
Catalunya Monumental
Sagrada
famIlia MONUMENTAL
Col·lecció Catalunya Desapareguda
Primera edició: març 2017 © Daniel Venteo i Meléndrez, dels textos i la selecció d’imatges © Pep Daudé/Basílica de la Sagrada Família, de les fotografies © Editorial Efadós, d’aquesta edició Carrer d’Edison, 3 · Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat © Editorial Efadós, de la col·lecció Catalunya Desapareguda Disseny i fotocomposició: Editorial Efadós Assessorament lingüístic: M. Neus Doncel Saumell
Agraïments de l’autor a José Manuel Almuzara, Francisco Arauz, Jordi Bonet i Armengol, Gabriel Carrió, Jordi Faulí, Íngrid Gómez, Jesús Serdio, Jaume Serrallonga, Josep Tallada i Laia Vinaixa.
Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.
ISBN 978-84-16547-47-0 DL B 5884-2017 Imprès a Catalunya
Sagrada
famIlia MONUMENTAL Daniel Venteo
efadós
®
pr Ò l eg
PRÒLEG JORDI faulí
Arquite c te dire c tor i c o ordin a d or d e l e s obre s d e l a S ag ra d a Famí li a
Q 4
uan el 30 de novembre del 1925 es desmuntaren les bastides del primer campanar de la façana del Naixement, el de sant Bernabé, un treballador del temple exclamà: «Fa goig», afirmació que plagué molt a l’arquitecte. Durant tot el dia la va comentar a tothom que trobava i la relacionava amb el gaudium magnum dels Reis Mags en veure l’estrella. El «fa goig» expressa que feia bo de mirar per la seva extraordinària bellesa, que arribava al
cor. A Gaudí li agradà: és el que ell desitjava per a tot el que es construís a la Sagrada Família. Aquesta bellesa arriba al cor de les persones que s’acosten al temple, vinguin d’on vinguin. Antoni Gaudí programà tot el contingut i significat de la Sagrada Família com a expressió de la fe cristiana, que vivia profundament. Volia comunicar aquesta vida interior no solament amb imatges, sinó també amb la forma de l’arquitectura; per això, les tres façanes (la del Naixement, la de la Passió i la de la Glòria) són diferents, perquè
expressen etapes diferents de la vida de Crist. Les naus de la basílica acullen tothom qui hi entra i els inviten a mirar enlaire i a eixamplar el cor. Els arbres de columnes s’enlairen decididament per suportar el pes de les cobertes i de les futures torres, i a la vegada fan possible que la llum entri generosament per les lluernes de les voltes i travessant els vitralls acolorits dels finestrals. Des de l’entrada principal, les voltes s’eleven progressivament fins als 75 metres de l’absis, amb les esveltes i lleugeres formes que l’arquitecte deixà en un model de cinc metres d’altura i que es perllonguen harmònicament per tot l’interior, com un bosc. Tot aquest bell interior respon al projecte arquitectònic que establí en la maqueta de cinc metres d’altura de la nau principal, que els seus successors han construït i han estès a tot el conjunt segons els seus dibuixos. Amb la geometria, i a partir de l’observació de les lleis de la naturalesa, Gaudí creà un projecte d’expressió naturalista –com a col·laborador del Creador que es considerava–, i els arquitectes i constructors
continuadors de Gaudí ens podem considerar uns col·laboradors d’ell, ja que, de l’estudi dels seus models, maquetes, dibuixos i textos, rebem les seves idees i intencions, que apliquem i desenvolupem per fer realitat el projecte. El porxo superior de la façana de la Passió i l’esvelta cúpula de la primera sagristia, construïts darrerament, responen al que Gaudí preparà els darrers catorze anys, quan es dedicà exclusivament al temple. Com les naus de l’interior, són projectes creats amb formes geomètriques mai utilitzades fins llavors en l’arquitectura, que, ben combinades, produeixen formes naturalistes d’una gran bellesa. La Sagrada Família ha continuat creixent després de la mort de Gaudí a través de les diferents generacions, cada una de les quals ha posat el seu interès i esforç per fer realitat el projecte de Gaudí, amb els artistes que, amb la seva creativitat, l’enriqueixen. Aquest llibre n’és un testimoni. 5
i ntr o d u cc i ó
La sagrada Família
obra mestra del Modernisme
L
D ani el Ve nte o, hi stor i a d or i mu s e òl e g
6
’any 1883, a només 31 anys i solament cinc anys després de titular-se a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, al joveníssim Antoni Gaudí i Cornet (18521926) li era confiada la direcció de les obres de construcció del nou temple expiatori de la Sagrada Família. Aquest va ser un encàrrec que determinaria la seva trajectòria vital i professional. Si bé, inicialment, Gaudí continuà les obres segons el projecte neogòtic heretat de l’arquitecte diocesà Francesc de Paula del Villar, a partir del 1892 hi abocà tota la seva creativitat i va transformar definitivament el disseny del temple per donar-hi l’aparença que té en l’actualitat. L’arquitecte treballà en les obres del temple durant la resta de la seva vida, 43 anys, fins a la seva tràgica mort accidental el 1926. No hi ha dubte que la Sagrada Família va ser el projecte més ambiciós d’Antoni Gaudí i també una de les obres mestres del Modernisme.
La seva vinculació als treballs de la Sagrada Família havia estat possible gràcies a l’arquitecte Joan Martorell i Montells (1833-1906). Aquest era el facultatiu que assessorava el promotor del nou temple expiatori: el devot Josep Maria Bocabella (1815-1892), un modest llibreter del carrer de la Princesa, al centre històric de la ciutat, que el 1866 havia fundat l’Associació de Devots de Sant Josep. A través del butlletí de l’entitat, El Propagador de la Devoción a San José, havia difós la seva iniciativa de construir un nou temple a la capital catalana. En aquells moments ja havia començat l’expansió urbana de Barcelona als nous barris residencials de l’Eixample i Bocabella va sentir la necessitat de promoure la construcció d’aquella nova catedral per a la nova ciutat; un temple, cal subratllar, que havia de tenir caràcter expiatori, és a dir, edificat a partir de les aportacions personals dels ciutadans per redimir les culpes, individuals i col·lectives, de la societat contemporània. També és interessant recordar que, en les mateixes dates que Bocabella impulsava el seu temple expiatori popular, l’influent banquer i alcalde de la ciutat, Manuel Girona i Agrafel (1818-1905), finançava amb la seva fortuna personal la nova façana de la catedral gòtica de Barcelona, inacabada des del segle xv.
LA SAGRADA FAMÍLIA Grup escultòric de Josep, Maria i Jesús –la Sagrada Família, que dóna nom al temple– al portal de la Caritat de la façana del Naixement del temple, instal·lat l’any 1958 i obra de l’escultor Jaume Busquets.
7
i ntr o d u cc i ó
El 1892, el mateix any de la mort de Bocabella, les obres van rebre un elevadíssim llegat econòmic anònim destinat al temple. La disponibilitat d’aquests recursos va permetre a Gaudí reinventar aquelles parts del projecte que encara podia modificar un cop construïdes la cripta i una part de la façana de l’absis. La Sagrada Família és un temple perfectament integrat en la trama urbana de l’Eixample de Cerdà, tot i que Gaudí lamentà la rigidesa de la planta constructiva que heretà de l’arquitecte que inicià les obres. «En encarregar-me de la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família, em planyo tot seguit que les obres que he trobat fetes no tinguin l’eix diagonal a l’illa i aleshores prolongo les seves naus, irrompent amb l’escalinata fins a l’illa i deixant cobert el carrer de Mallorca. No he parat fins que he emprès el programa invariable del Temple Expiatori, d’inesgotables possibilitats: quan m’he assabentat que sobren diners, un cop acabat el temple votiu de Montmartre a París, he exclamat: “Això a mi no em passarà mai!”», va afirmar Gaudí. D’ençà de l’inici de la seva construcció, el temple va esdevenir un autèntic atractiu urbà, tant per als mateixos barcelonins 8
com per als visitants. Tal com va afirmar el prestigiós crític d’art australià Robert Hughes, «la Sagrada Família continua essent l’emblema de Barcelona, com la Torre Eiffel ho és de París o el Harbour Bridge ho és de Sidney». I així continua essent, efectivament, en el segle xxi. «No voldria acabar l’obra jo, perquè no convindria» –havia afirmat Gaudí–. «Una obra així ha de ser filla d’una llarga època, com més llarga millor. S’ha de conservar sempre l’esperit del monument, però la seva vida ha de dependre de les generacions que se la transmetin i amb les quals viu i s’encarna», va proclamar el genial arquitecte. I així ha estat. Després de la seva mort, el seu col·laborador, Domènec Sugranyes, va assumir la direcció de les obres. El van continuar, ja després de la Guerra Civil, els arquitectes Francesc de Paula Quintana, Isidre Puig i Boada, Lluís Bonet i Garí, Francesc de Paula Cardoner, Jordi Bonet i Armengol, i, des de l’any 2012, Jordi Faulí. La previsió és que el temple estigui finalitzat l’any 2026.
PROJECTE FINAL Visió zenital de l’interior del temple, que es presenta en tota la seva magnificència. Al costat, maqueta de l’aspecte final de la Sagrada Família tal com Antoni Gaudí la va imaginar abans de la seva mort accidental el 1926.
9
10
ICONA DEL PERFIL BARCELONÍ D’ençà de l’inici de la seva construcció el 1882, la Sagrada Família ha esdevingut una icona indiscutible del perfil urbà de Barcelona. Antoni Gaudí va preveure que l’altura del temple no superés la de la muntanya de Montjuïc: una construcció humana, segons ell, no havia de superar una obra de la natura i, per tant, de Déu. «A la Sagrada Família tot és providencial: el seu emplaçament es troba al centre de la ciutat i del pla de Barcelona; existeix la mateixa distància del temple al mar i la muntanya, a Sants i a Sant Andreu, i als rius Besòs i Llobregat», va afirmar.
11
12
INTEGRACIÓ URBANA El temple ocupa una de les illetes de l’Eixample planificada per l’enginyer Ildefons Cerdà el 1859, entre els carrers de Mallorca, de Provença, de la Marina i de Sardenya. Gaudí va preveure que l’escalinata monumental de la façana de la Glòria s’estengués pel solar situat al davant, avui edificat però afectat pel pla urbanístic de la ciutat.
ABSIS L’absis del temple estarà coronat per la torre de la Mare de Déu, que superarà en altura les dotze torres dedicades als apòstols, però no pas la monumental torre central, dedicada a Jesucrist, coronada per la creu. A la dreta de la imatge s’aprecia la construcció de la primera de les dues sagristies.
13
CIMBORI Amb 172,5 metres d’altura, el cimbori o torre central de la Sagrada Família, dedicat a Jesucrist, serà un dels últims elements estructurals, amb la façana de la Glòria, que culminaran la construcció del temple ideat per Antoni Gaudí. La torre estarà coronada per una creu de quatre braços amb la representació de l’Anyell.
FAÇANA DE LA GLÒRIA Gaudí només deixà una maqueta fragmentària, tot just perfilada, d’aquesta façana, que a la dreta s’observa en construcció. «El fragment de la maqueta de campanars de la façana principal no el completaré ni el desenvoluparé. He decidit deixar-la només programada perquè una altra generació col·labori en el Temple.»
14
15
16
FAÇANA DE LA PASSIÓ L’aspecte de la façana de la Passió contrasta dramàticament amb l’amabilitat de la del Naixement: aquesta va ser precisament la voluntat de Gaudí. «Si hagués començat construint aquesta façana, la gent s’hauria retret. En contrast amb la del Naixement, decorada, ornamentada, turgent, la de la Mort és dura i pelada, com feta d’ossos. No en faré la maqueta, perquè totalment resolta amb paraboloides hiperbòlics, clarament enllaçats, queda precisa per fer-la en el moment de construir-la», afirmava Gaudí. En aquesta pàgina, escales d’accés a la façana del Naixement.
17
18
FAÇANA DEL NAIXEMENT La façana del Naixement està dedicada al naixement, infància i adolescència de Jesús. Segons paraules d’Antoni Gaudí, «expressa la il·lusió i el goig de la vida. Els campanars, acabats amb els atributs episcopals i la lloança “Hosanna Excelsis”, són dedicats als apòstols següents, les imatges dels quals es troben a la seva part baixa: sant Bernabé, sant Simó, sant Judes, sant Maties. Més avall i en rengles ascendents, les innovacions angèliques del Sanctus. Els portals són dedicats a les virtuts teologals: el central a la Caritat, que és la major i principal, el de la dreta, a la Fe, i el de l’esquerra, a l’Esperança», va dir.
19
PORTAL DE LA CARITAT Presidit pel conjunt escultòric de la Sagrada Família, el portal de la Caritat està dedicat al naixement de Jesús. En paraules de l’arquitecte Jordi Faulí, efectivament, «el conjunt és un gran pessebre de pedra». A la fotografia s’aprecien les noves portes dissenyades per l’escultor Etsuro Sotoo i els grups escultòrics situats per sobre de pedestals naturalistes que representen els Reis –a l’esquerra– i els pastors –a la dreta– que adoren el naixement diví. Al centre del portal hi ha la columna de Jesús.
20
21
Daniel Venteo És autor d’una vintena d’obres sobre la història de la capital catalana, entre les quals destaquen Autobiografia de Barcelona (2013), La Barcelona d’entreguerres (2014) i Sagrada Família desconeguda (2015). També ha estat comissari d’exposicions com ara «L’obertura de la via Laietana, 1908-1958» i «Catalunya.cat: un retrat de la Catalunya contemporània», ampliació de l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya.
efadós
®
22
A
quest llibre proposa un recorregut visual inèdit per la Sagrada Família, el fascinant temple imaginat per Antoni Gaudí, a la construcció del qual va dedicar una bona part de la seva vida. A través de les imatges i dels textos que les acompanyen, la Sagrada Família es presenta en tota la seva complexitat i ambició. La càmera del fotògraf s’ha endinsat en racons fins ara desconeguts, tant de les seves façanes i torres com del seu immens interior, tot oferint sorprenents punts de vista que permeten redescobrir, amb uns nous ulls, l’obra mestra del genial arquitecte català. Un viatge únic, en definitiva, per una icona de la Barcelona del segle xxi. S A G R A D A FA M í L I A M O NU M ENTAL
núm. 1