Sant Andreu de Palomar desaparegut by Editorial Efados

SANT ANDREU de PALOMAR Sant Andreu DES A P A REGUT de Palomar

DESAPAREGUT

COL.LECCIÓ

Catalunya Desapareguda

Pau Vinyes i Roig

Sant Andreu de Palomar

DESAPAREGUT Pau Vinyes i Roig

efad贸s

庐

Sant Andreu de Palomar

DESAPAREGUT

Col·lecció Catalunya Desapareguda

Primera edició: abril del 2016 © Pau Vinyes i Roig, dels textos © Jordi Rabassa Massons, de la introducció © Diversos autors, de les fotografies © Editorial Efadós, d’aquesta edició Carrer d’Edison, 3 · Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat © Editorial Efadós, de la col·lecció Catalunya Desapareguda Idea original, disseny i fotocomposició: Editorial Efadós Assessorament lingüístic: Maria Neus Doncel Saumell Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/barcelonallibres Fotografia de la coberta: J. B. / Col·lecció RAMON PLA Fotografia de la pàgina 2: j.B. / Fons EDITORIAL EFADÓS

Acrònims: ACEII: Arxiu Centre d’Estudis Ignasi Iglésias AEM: Agrupació Excursionista Muntanya AFB: Arxiu Fotogràfic de Barcelona AFCEC: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya ANC: Arxiu Nacional de Catalunya ICGC: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya IEFC: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya TMB: Transports Metropolitans de Barcelona

Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

ISBN 978-84-16547-10-4 DL B 4791-2016 Imprès a Catalunya

Al meu pare, Joan Vinyes i Riera, i a tots els andreuencs que van a Barcelona.

i n t r o d ucc i ó

Els records

INESBORRABLES

Te x t d e Jordi R ab a ss a Ma ss on s

n llibre de fotografies és un llibre d’història, i la història mai no té adjectius. En aquest cas, tenim a les mans un llibre d’història de Sant Andreu de Palomar, un antic poble del pla de Barcelona, a tocar del Besòs i del Rec Comtal, que l’any 1897 Barcelona s’annexionà per poder recaptar més impostos. L’aparició de la fotografia coincidia amb l’època que Sant Andreu iniciava la seva evolució de poble rural a emplaçament industrial, amb l’aparició dels primers tallers i de petites fàbriques de caràcter productiu capitalista. Estem parlant, per tant, de l’època de construcció del Sant Andreu que tots coneixem avui. Un poble on el pes de l’economia agrícola anava deixant pas a la industrial, amb totes les seves conseqüències. Aquesta transició requeriria l’obertura de vies per al transport de matèries primeres i de mercaderies manufacturades, i repensar l’encaix andreuenc amb Barcelona i els pobles i ciutats dels voltants.

Les fotografies del nou llibre de Pau Vinyes i Roig ens mostren aquesta transformació, i també ens evidencien la diversitat cultural i ideològica del nostre país. Podem identificar-hi la presència del catalanisme conservador, de l’obrerisme republicà, de l’anarquisme, del franquisme..., perquè les fotografies són documents que ens ajuden a construir la història. Els historiadors en diem fonts, perquè són una de les bases per elaborar les nostres hipòtesis, per corroborar-les o refutar-les. De la mateixa manera que la biòloga treballa amb els teixits animals o les cèl·lules, l’historiador investiga a partir de les diverses fonts disponibles: materials, documentals, orals..., i les fotografies són una de les fonts documentals més preuades també per als no historiadors, atès que contenen fragments de vida. En una instantània hi podem reconèixer amics, veïnes i familiars que ens porten records d’altres temps i que ens fan aflorar emocions. Amb Sant Andreu de Palomar desaparegut, Pau Vinyes torna a guanyar-se, amb molt d’esforç, un dels llocs capdavanters en la divisió d’honor dels historiadors andreuenca amb una obra que conté gairebé 180 fotografies,

ELECCIONS A CORTS GENERALS El dramaturg Ignasi Iglésias, l’escriptor Pere Coromines i altres membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana van en un cotxe descapotable pel carrer Gran de Sant Andreu a principis de maig del 1910. Feien campanya per a les eleccions a Corts Generals d’aquell any.

i n t r o d ucc i ó

PREVISIÓ OBRERA

AUTOR DESCONEGUT / Fons BIBLIOTECA DE CATALUNYA

La Previsió Obrera de Sant Andreu de Palomar es va fundar el 1905. A través de quotes mensuals, els obrers s’asseguraven un suport econòmic en jubilar-se. L’entitat fou dissolta el 1996. A la fotografia, membres jubilats de l’associació el 1910.

algunes de les quals surten a la llum pública per primera vegada en una edició molt acurada i de molta qualitat. Les reproduccions que hi podem observar són veritablement bones, cosa que cada dia és més habitual –afortunadament– en el món de l’edició catalana. Si no m’equivoco, l’indret que més apareix fotografiat en aquest llibre és la plaça del Comerç, que és un dels espais més populars del nostre poble. A les fotografies de la plaça del Comerç veiem els grups d’homes que s’hi reunien per comentar les notícies, les xafarderies i els resultats dels darrers partits de futbol o dels combats de boxa. Que era un espai poc amable per a les dones és evident quan observem que només se’n veu un parell, en un extrem, passejant cap a la plaça de l’església. Aquestes dues fotografies, publicades a les pàgines 26 i 171, ens diuen molt dels rols socials del gènere. En aquest sentit, especialment interessants són les fotografies dels equips esportius femenins de bàsquet i futbol que apareixen en el llibre i la de les dones que treballen a la indústria de guerra.

Cal remarcar les fotografies de les casernes d’artilleria i de la Casa Bloc, dues construccions radicalment oposades ideològicament, però que dialoguen a l’extrem del passeig de Torras i Bages. És sorprenent la vista on veiem l’obra mestra del GATCPAC a mig construir, amb can Pellicer a tocar, i la fotografia de la masia de les Carasses presa des de l’interior d’un pis en construcció. Hi podem veure les peces prefabricades que haurien d’haver permès una obra ràpida i relativament senzilla. La Guerra Civil aturà la construcció i transformà la que havia de ser la joia de l’arquitectura racionalista catalana. El comerç i la indústria són dues de les temàtiques més captivadores, sobretot per l’aparició dels homes i les dones que hi treballaven, que, inevitablement, es converteixen en els protagonistes de les fotografies, com les de les botigues del mercat o els grups d’obrers i obreres de les fàbriques, unes somrients perquè fer una fotografia de grup representava un moment de descans i uns altres, cansats per la feina, sovint massa física, que s’hi desenvolupava. Com dèiem anteriorment, en aquest llibre trobem gairebé 180 fotografies que ens il·lustren la construcció del Sant Andreu de Palomar contemporani. Una nova fita en la historiografia andreuenca.

DIUMENGE DE RAMS Diada de Rams al voltant de principis del segle xx. A la imatge apareix el forn de pa més antic de Sant Andreu, situat a la plaça d’Orfila –antigament, de la Constitució o de l’Església. Les seves comandes arribaven fins a Barcelona.

A VISTA D’OCELL

FAÇANA DEL TEMPLE PARROQUIAL El temple parroquial va tenir dos arquitectes municipals: Pere Falqués i Urpí, en els seus inicis, i Josep Domènech i Estapà, que va finalitzar l’obra. Aquesta fotografia del 1903 mostra les obres de la façana, en què va utilitzar-se pedra de Montjuïc.

AUTOR DESCONEGUT / ACEII

AUTOR DESCONEGUT / Fons Amics de la Fabra i Coats

En aquesta imatge aèria del 1950 s’albira el nucli antic de Sant Andreu amb la Fabra i Coats al bell mig. Els blocs de pisos hi eren quasi inexistents i el traçat dels carrers i les places responia a les arrels urbanes de l’antic poble. En dues dècades, la fisonomia urbanística es va transformar radicalment.

12 XXXXXXXXX / Xxxx XXXXX XXXXXXX

4bis-SantAndreudePalomar.AutordesconegutFonsFamíliaVinyes-Roig.eps

NUCLI ANTIC DEL POBLE

PLAÇA D’ORFILA En aquesta imatge del 1918 s’observa un enterrament amb cotxe i comitiva fúnebre just en el moment d’entrar en el temple parroquial andreuenc. Al llarg dels anys subsegüents, la plaça d’Orfila va mudar parcialment d’aspecte amb l’enderroc de cases i l’obertura de nous carrers.

JOSEP SALVANY / BC

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA VINYES-ROIG

Vista des de la Fabra i Coats del temple parroquial i del nucli antic entre el 1910 i el 1920. Al fons, la masia de les Carasses –l’any 1931 s’hi va allotjar l’escola Ignasi Iglésias. El passeig de Torras i Bages, la Casa Bloc i les casernes d’artilleria encara no s’havien construït.

Carles Fargas / AFCEC

L’antic Ajuntament de la població s’amplià el 1915 arran de la urbanització del carrer de Malats. En annexionar-se Sant Andreu a Barcelona el 1897, l’edifici fou reconvertit en Tinença d’Alcaldia del Districte IX. La imatge correspon a la nevada del dia de Nadal del 1962.

TINENÇA D’ALCALDIA

Al novembre del 1906, amb l’enderrocament d’una filera de cases, s’inicià el perllongament del carrer de Sant Antoni –actualment, de Rubén Darío. L’acte fou amenitzat per la Banda Municipal i hi assistiren les autoritats municipals de l’època, a les quals s’oferí un banquet d’honor.

Espadalé / ACEII

CARRER DE SANT ANTONI

AUTOR DESCONEGUT / Fons Família Vinyes-Roig

NOU EIXAMPLE Vista aèria del nord de Sant Andreu des de la cúpula de la parròquia. En primer terme, les casetes i les atraccions de la fira de Festa Major, i, més enllà, la Casa Bloc en construcció, cosa que fa suposar que la fotografia de Margaret Michaelis fou presa durant el novembre o el desembre del 1934.

Margaret Michaelis / AFB

SANT ANDREU NORD ENLLÀ Vista del nord-oest de la població des del campanar de l’església durant una nevada dels anys cinquanta. Al fons, Collserola, escassament urbanitzada. A partir de la dècada dels seixanta va arribar una forta onada immigratòria de la resta de l’Estat a Catalunya. Molts dels nouvinguts s’instal·laren a Sant Andreu.

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA VINYES-ROIG

CASERNA D’ARTILLERIA DE LA MAESTRANZA

J.V.B. / Fons FAMÍLIA VINYES-ROIG

Les casernes militars de Sant Andreu de Palomar foren urbanitzades a finals dels anys vint del segle passat. El 19 de juliol del 1936, arran del cop d’estat contra el Govern republicà, foren assaltades pels anarquistes.

PASSEIG DE TORRAS I BAGES El passeig de Torras i Bages s’urbanitzà entre el 1928 i el 1932. A l’esquerra de la imatge, la Fàbrica Nacional de Colorants i Explosius –coneguda com a can Morros– i, a la dreta, la Casa Bloc, obra del GATCPAC, amb l’edifici fantasma, aixecat el 1947 i enderrocat el 2008.

J.V.B. / Fons FAMÍLIA VINYES-ROIG

En terrenys de Valentí Iglésias es va construir la Casa Bloc. La primera pedra fou col·locada per Francesc Macià, aleshores president de la Generalitat republicana, al març del 1933. Just davant de l’edifici es troba les Carasses, masia datada el segle xvii, avui escola Ignasi Iglésias.

Margaret Michaelis / AFB

MASIA DE LES CARASSES

22 AUTOR DESCONEGUT / Fons Família Pichot-Carrasco

JOSEP m. SAGARRA / Fons FAMÍLIA VINYES-ROIG

CASETES DE L’HORTET O D’EN MACIÀ

CASERNES DE SANT ANDREU

A l’inici dels anys trenta es van construir nou cases per a obrers al passeig de Torras i Bages (la que feia deu, al carrer de l’Almirall Pròixida). Eren conegudes com les cases d’en Macià o de l’Hortet, ja que disposaven d’un petit hort al davant. La construcció va ser a càrrec del GATCPAC.

En terrenys de la masia de can Vinyes s’hi construïren les casernes d’artilleria de La Maestranza. Les casernes militars foren venudes al Consorci de la Zona Franca a principis del segle xxi i en el seu lloc s’hi han edificat equipaments educatius i sanitaris, com també habitatges públics i privats.

Llicenciat en Història i màster d’Estudis Històrics per la UB. Membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i de Tot Història Associació Cultural. Col·labora en revistes i mitjans electrònics locals, i ha escrit, com a autor i coautor, diversos llibres sobre Sant Andreu de Palomar i la Segona República a Catalunya. Actualment està enllestint la biografia d’Hilari Salvadó, el darrer alcalde republicà de Barcelona.

efadós

quest llibre recull prop de 200 fotografies seleccionades del nucli antic de Sant Andreu de Palomar entre finals del segle xix i l’arribada del metro l’any 1968. Sant Andreu de Palomar desaparegut mostra un conjunt d’imatges de qualitat, en blanc i negre, amb textos de Pau Vinyes i Roig i pròleg de Jordi Rabassa Massons. Fullejant les seves pàgines ens adonem de la vitalitat andreuenca a l’hora de preservar la memòria històrica de tot un poble.

JOSEP m. SAGARRA / Fons FAMÍLIA VINYES-ROIG

PAU VINYES I ROIG

COMARCA DEL BARCELONÈS

núm. 14