L'Abans: Recull Gràfic de Sant Antoni (1870-1990) by Editorial Efados

Josep Fabra Llahí - Jordi Font Ortí Mercè Tatjer Mir - Mar Trallero Cordero –––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

BARCELONA Sant Antoni

RECULL GRÀFIC 1870-1990

Hi col·labora

L’Abans: Recull Gràfic de Barcelona - Sant Antoni (1870-1990) Col·lecció L’Abans Primera edició: abril del 2018 © Josep Fabra Llahí, pel text © Jordi Font Ortí, pel text © Mercè Tatjer Mir, pel text © Mar Trallero Cordero, pel text © Ricard Torradas Baquer, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies © Editorial Efadós, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat Idea original, disseny, fotocomposició i direcció Editorial Efadós Col·laboració Ajuntament de Barcelona Districte de l’Eixample Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Arxiu Municipal del Districte de l’Eixample (AMDE) Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) Arxiu Històric de l’Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) Grup de Memòria Històrica del Barri de Sant Antoni Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya (IGCC) Amb el suport

Equip assessor Manel Pérez Arró Jaume Font Martí Documentalistes Albert Winterhalder Soler Marisa Cordero Gracia Autories fotogràfiques de les pàgines de presentació Pàgina 2: Frederic Ballell / AFB Pàgina 4: L. Roisin (Ed.) / Editorial Efadós Pàgina 6: Autor desconegut / Editorial Efadós Pàgina 8: Autor desconegut / Fons Enric Bernaus Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1870 i 1990. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. S’ha reproduït la signatura de l’autor de cada original, tot i tenir diferents formats, per respectar la seva autenticitat i per considerar-la fruit d’una època concreta del seu treball. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’afegeix el registre «autor no identificat», si l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família, o «autor no desconegut», si se’n desconeix l’autoria.

ISBN: 978-84-16547-50-0 Dipòsit legal: B 8953-2018 Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

carrers i places

Jordi Font Ortí II

cultura i ensenyament

Mercè Tatjer Mir III

INSTITUCIONS I SERVEIS

Josep Fabra Llahí IV

mercat i comerços

Mar Trallero Cordero V

LLEURE I ESPORTS

Josep Fabra Llahí VI

festes

Jordi Font Ortí I EFEMÈRIDES

Mercè Tatjer Mir VII

OFICIS I INDÚSTRIA

Mercè Tatjer Mir

Pròleg RICARD TORRADAS BAQUER Llibreter i paperer Començaré donant les gràcies a l’editorial Efadós per la col·lecció de llibres L’Abans, que són un majestuós i necessari exercici de recuperació de la memòria històrica, gràfica i escrita dels diferents barris de Barcelona i d’altres indrets de la nostra estimada Catalunya –que avui viu moments difícils dels quals se’n sortirà, com sempre ha fet.

del Llibre i el col·leccionisme. Cal recordar que aquest mercat fou construït al segle xix, entre el 1879 i el 1882, i que va patir una reforma integral durant nou llarguíssims anys; sembla increïble, però per fi, ara, a la primavera del 2018, amb la seva reinauguració, ressorgirà com el fènix per tornar a ser el pal de paller de l’activitat econòmica del barri.

Faig extensiu l’agraïment a Josep Fabra, Jordi Font, Mercè Tatjer i Mar Trallero per la seva feina d’investigació i per donar veu amb els seus textos als centenars de fotografies del volum que teniu a les vostres mans.

No podem oblidar que Sant Antoni va ser el primer barri a constituir la seva Associació de Veïns i Veïnes –justament enguany fa cinquanta anys. Recordem aquells homes i dones que en ple franquisme, l’any 1968, van tenir clar que la unió veïnal servia per defensar millor els interessos comuns, i així evitar abusos, injustícies i greuges davant de les institucions, a més d’ajudar les legítimes reivindicacions de la gent. Cal agrair-los tantes coses que avui són realitat gràcies a les seves actuacions. També cal destacar la feina que es fa per la primera Festa Major de l’any, el gener, farcida d’activitats de tota mena, que és un exemple de participació i de compromís.

La suma de les imatges i les paraules és un recorregut emocional dels records de la nostra vida: les fotografies són un reflex de l’ànima de la gent. El blanc i el negre dels temps pretèrits que mostren el camí d’on venim és el pretext per passar hores i hores comentant amb familiars i amics les històries reals, les anècdotes o les llegendes que ens explicaren de petits, que mai oblidarem i que compartirem infinitament. El de Sant Antoni és un barri peculiar, amb la seva forma triangular. Segons el meu parer, som la punta de llança de la nostra Ciutat Comtal. El barri està protegit per grans carrers a tall d’espais per on corre i ha corregut l’aire fresc de llibertat dels seus habitants, un aire que s’encomana als visitants, que en són molts, i més que seran en el futur. La ronda de Sant Antoni, la ronda de Sant Pau, l’avinguda del Paral·lel, la gran via de les Corts Catalanes i, com a grans artèries interiors, el carrer del Comte d’Urgell (Jaume II, el Dissortat) i l’avinguda de Frederic Mistral (Premi Nobel de Literatura el 1904) formen un excel·lent eix urbanístic dins de l’Eixample que dissenyà Ildefons Cerdà. El nostre barri té un esperit eminentment comercial. El SAC, acrònim de Sant Antoni Comerç, és l’associació que engloba el col·lectiu d’establiments comercials (botiguers) i de serveis, els paradistes del Mercat del Fresc (alimentació), els paradistes dels Encants (roba i complements) i els paradistes del Mercat Dominical

També va ser molt important per al barri la construcció de l’ambulatori del carrer de Manso el 1962, el CAP més modern i gran que hi havia en aquell moment; fins i tot va ser notícia destacada al NO-DO (número 998 A del 19-2-1962). També va ser un esdeveniment molt celebrat l’arribada del metro al barri, el projecte inicial del qual, dels anys cinquanta, va quedar aturat des del 1973 fins al 1995; el setembre d’aquell any, l’L2 va ser una realitat. Per cloure, un reconeixement als que ja no hi són; quan acabem de mirar aquest fantàstic llibre, tots tindrem sentiments oposats sobre persones i llocs d’un barri que va evolucionant dia rere dia, l’objectiu principal del qual ha de ser millorar-lo per a les futures generacions. Penso que els meus pares, Ramon i Maria Rosa, estarien orgullosos del que nosaltres deixarem als nostres fills, i així fins a la segona part de L’Abans cap al final del segle xxii. Visca Sant Antoni!!!

Introducció

El barri de Sant Antoni –tot i pertànyer a l’Eixample, districte que Lluís Permanyer ha tractat en un volum exclusiu a la col·lecció L’Abans– es mereix donar veu als veïns que han treballat amb energia i perseverança per recopilar les seves arrels i configurar una identitat de barri des que es van definir els seus límits amb la nova organització municipal de l’any 1984. Com tot l’Eixample, Víctor Balaguer va posar els noms dels seus carrers el 1864 seguint un patró nacionalista romàntic que reservava per als carrers horitzontals noms de territoris i institucions de la confederació catalanoaragonesa i, per als verticals, els de fills il·lustres de la política, la literatura i les arts. La gran via de les Corts Catalanes, l’avinguda del Paral·lel i les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau formen el perímetre del barri i configuren una àrea en forma de triangle els vèrtexs del qual són les places d’Espanya i de la Universitat. El barri fou el contenidor de les indústries expulsades de Ciutat Vella i el Mercat de Sant Antoni hi va donar vida comercial conjuntament amb la intensa activitat veïnal, cultural i festiva de l’avinguda de Frederic Mistral, representada per l’Associació de Veïns. Els fons dels fotògrafs professionals que van cobrir els esdeveniments i les notícies de la ciutat durant el segle xx ens han fornit d’un material gràfic d’una gran vàlua i qualitat per al llibre. Aquestes fonts arxivístiques, bàsicament provinents de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) i de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), són fruit de la signatura d’un conveni de col·laboració transversal amb l’Ajuntament de Barcelona que la successió de diverses legislatures ha mantingut, perquè entén la importància d’explicar la història de la ciutat des de l’experiència personal dels ciutadans, a més de facilitar un canal de comunicació entre diverses generacions. Aquestes fotografies d’arxiu s’han completat amb les fotografies de les famílies del barri –que apareixeran detallades sota

cada fotografia i a l’apèndix del llibre–, les quals han tingut la tenacitat d’anar desant en àlbums o en capses de sabates o de llauna el que acabarà cosint, primer amb embastes i, després, amb repunts i costures, la història del barri. Tant unes fotografies com les altres s’han seleccionat per la seva qualitat tècnica, pel seu estat de conservació i pel contingut temàtic. El retoc digital ha respectat l’originalitat de la fotografia i s’ha limitat a donar contrast, eliminar les impureses del pas del temps i donar un color uniforme a totes les que es publiquen al volum. Un segle i dues dècades acoten el període cronològic del llibre, des del 1870 fins al 1990. La primera data correspon a la fotografia més antiga que s’ha trobat al barri –que correspon a un retrat en un estudi fotogràfic– i la de tancament ens permet introduir les imatges de les activitats veïnals i festes que es van organitzar arran de la nova estructura administrativa de barris. Una introducció històrica en cada capítol permet resseguir l’evolució de cada tema dins del període cronològic de l’obra, i uns textos destacats, un per cada plec del llibre, expliquen més àmpliament alguns elements que ressalten tant per la importància històrica com per la seva particularitat temàtica. Un peu de fotografia presenta les fotografies de les pàgines en l’espai i en el temps, a part de contextualitzar-les en el moment històric que s’esdevenen. L’estructura temàtica del llibre, distribuïda en set blocs, abraça la diversitat de continguts i la majoria d’àrees i disciplines en què els ciutadans han projectat les seves capacitats intel·lectuals, socials i artístiques, i són ressò, de retruc, dels esdeveniments sociopolítics centralitzats a Ciutat Vella. Les festes i efemèrides, el comerç, la indústria i els oficis, el lleure i els esports, les escoles, les institucions i els serveis i l’estructura urbana mostren amb fotografies i il·lustracions la història gràfica al barri de Sant Antoni amb autors relacionats amb alguna etapa de la seva vida al barri.

Capítol I

Estructura urbana del barri, creixement a redós del mercat

MPTA l·lecció ASSU R. S. A. / Co

RO RAFEL GUAR

Sant Antoni és un barri situat al sud-oest de la ciutat de Barcelona dins del districte de l’Eixample. Aquest barri neix entorn del Mercat de Sant Antoni, un cop enderrocades les muralles, i està lligat al creixement del nou espai barceloní que planificà Ildefons Cerdà el 1860. Amb el pas del temps s’ha convertit en un barri amb personalitat pròpia. L’origen del seu nom prové de l’església convent dels Antonians que hi havia a l’entrada del portal del Raval, a la muralla de Barcelona. Del portal sortia el camí de Fraga, que anava cap a Esplugues, Martorell i el centre de la Península; també era conegut com a Camí Reial.

ant Antoni és un barri amb força personalitat dins de l’actual districte barceloní de l’Eixample. No és un barri anònim ni gris. A Sant Antoni hi ha vida. Actualment té unes 77,3 hectàrees d’extensió. Aquest barri neix al voltant del mercat i té un gran teixit social i associatiu format per més d’una setantena d’entitats de tota mena que, conjuntament, estructuren tota la vida del barri. Però també és un barri amb molta densitat. Actualment té una població de quasi 40.000 habitants. Malgrat ser un barri estructurat urbanísticament dins del Pla Cerdà té molt poc espai lliure i verd. Si bé una part va néixer al voltant del mercat, l’altra va créixer entorn de l’avinguda de Mistral, l’únic espai que es pot considerar «verd», tot i que a mitjan segle xix i fins als anys vuitanta del segle xx es va omplir de fàbriques i de tallers. Durant molts anys va patir l’especulació immobiliària i hi van mancar serveis, llevat del mercat i el seu entorn. Hi faltava de tot: llars d’infants, escoles públiques, espais verds, equipaments de tota mena. D’altra banda, a principis del segle xx va patir el barraquisme (en són un exemple les barraques del Carboner, al capdamunt de l’avinguda de Mistral), fenomen que també començava a afectar diferents indrets

de la Ciutat Comtal, com la muntanya de Montjuïc i el barri del Somorrostro. El barri limita al nord amb la gran via de les Corts Catalanes i amb el que havien estat els antics terrenys dels horts d’Hostafrancs, amb l’antiga Creu Coberta i el Coll de Forca (l’actual plaça d’Espanya); també va créixer damunt dels terrenys del que havia estat l’antic monestir de Santa Maria de Valldonzella (actualment se situarien a l’altura de la Gran Via amb el carrer de Viladomat, on avui hi ha el Centre Cívic Golferichs) i la plaça de la Universitat. Fa frontera, per la ronda de Sant Antoni i la ronda de Sant Pau (via per on transcorria l’antiga muralla), amb l’actual districte de Ciutat Vella. Limita al sud amb l’avinguda del Paral·lel al seu pas per les Hortes de Sant Bertran i amb els camps del Poble-sec fins a la plaça d’Espanya. Amb tot, la divisió territorial no sempre ha estat aquesta. Durant molts anys, abans del 1844, Sant Antoni va estar emplaçat al Districte II i termenava amb el Districte V per la ronda de Sant Pau, i amb el VI pel carrer del Comte d’Urgell. Del 1844 al 1904, la ciutat va estar dividida en diferents demarcacions o districtes, bàsicament en quatre, i cada demarcació tenia deu barris. Al Districte IV

Al costat, els Encants a principis del segle xx, a la cruïlla dels carrers de Tamarit i del Comte d’Urgell. Els dilluns, dimecres, divendres i dissabtes s’hi trobava roba i parament de la llar, i els diumenges al matí s’hi venien llibres i tota mena d’articles de col·leccionisme. En aquesta pàgina, la plaça de la Universitat a principis del segle xx, amb el monument a l’alcalde doctor Robert. El monument es va inaugurar el 13 d’octubre del 1910. L. ROISIN (ED.) / EDITORIAL EFADÓS

Carrers i paratges

7 5

4 11 12

14 15 16 17

JOSEP GASPAR / AFB

PUNTS D’INTERÈS

Vista aèria del barri de Sant Antoni del 1910, entre l’avinguda del Paral·lel i la gran via de les Corts Catalanes, vies que conflueixen a la plaça d’Espanya, encara per urbanitzar. Amb motiu de la celebració de l’Exposició Universal del 1929, en tot aquest entorn es va produir una forta remodelació d’espais i edificis, i l’obertura de nous carrers, com el de Tarragona i el de Llança. A la imatge hi destaquen la plaça de toros Les Arenes (1) (1900); la Casa Fajol (2) o de la Papallona (1912), d’estil modernista, al carrer de Llança amb la gran via de les Corts Catalanes (3); l’església del col·legi dels Salesians (4), situada al carrer de Sepúlveda, entre els carrers de Calàbria i de Rocafort; el Mercat de Sant Antoni (5)

(1882); l’edifici del col·legi dels Escolapis de Sant Antoni (6) (1839) a la ronda de Sant Pau; el Raval (7); la cúpula del teatre Olympia (8) a la ronda de Sant Pau amb el carrer d’Aldana; el barri del Poble-sec i la fàbrica d’electricitat La Canadenca amb les tres xemeneies (9); l’avinguda del Paral·lel (10) amb les barraques del Carboner (11) a l’altura de l’avinguda de Mistral (12); els terrenys (13) per construir els pavellons de l’Exposició Universal del 1929; el vèrtex o espai on hi havia l’antiga Creu Coberta (14), desapareguda l’any 1860; el centre de la plaça d’Espanya (15) amb tramvies; el carrer de la Creu Coberta i la carretera de Sants (17), i l’hostal de Joan Corrades i Bosch (16) (1842-1912).

Carrers i pLACES

n’hi va haver dotze perquè tenia agregats el barri de Sant Bertran (futur Poble-sec) i el d’Hostafrancs (on cresqué Sant Antoni). Entre el 1904 i el 1949 es va mantenir al Districte IV. El 1949, una reforma nova va dividir el barri entre el Districte II, el VI i el V. No va ser fins a la reforma municipal entre els anys 1984 i 1986 que Barcelona va passar a tenir deu districtes i posteriorment 73 barris; Sant Antoni va passar a formar part del districte de l’Eixample. L’origen del nom del barri prové de l’església convent dels religiosos antonians i del portal homònim. Quan es va introduir a Europa una malaltia procedent de les terres de llevant, uns devots de sant Antoni del Delfinat de França van aconseguir guarir-la gràcies a unes relíquies d’aquest sant. La malaltia va arribar a Barcelona i el Consell de Cent va demanar als religiosos antonians d’establir un hospital per curar

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció ASSUMPTA RAFEL GUARRO

els malalts d’ergotisme. A la llinda del convent es podia llegir: «Hospital per curar los pobres malalts del foc de Sant Antoni. 1642». Els esmentats religiosos es van mantenir a la seva església convent i també hospital fins ben entrat el segle xvii, i després de passar per diverses situacions econòmiques difícils de superar, l’11 de maig del 1806 es va signar la cessió de l’edifici a favor de l’Escola Pia, que en va prendre possessió el 27 d’agost del 1815; se’n va fer ressò el Diario de Barcelona. A més del portal, també va rebre el nom de Sant Antoni el futur mercat, que va néixer, en principi, per suplir el que hi havia a la plaça del Pedró els diumenges. El portal, també anomenat de Cardona, estava flanquejat per dues torres: a la dreta, la de Sant Urbà, i a l’esquerra, la de Sant Iu, que es van construir el 1377. Cadascuna d’aquestes torres tenia una làpida amb el

seu nom i l’any de la construcció. La de Sant Urbà encara es conserva al Museu de la Ciutat. Amb el pas del temps, el portal va patir diferents modificacions. Reis, prínceps i comissions rellevants que arribaven a Barcelona feien servir aquest portal per entrar i sortir de la ciutat. Era de pas obligat. Una de les nombroses anècdotes que té aquest portal és la del 9 de gener del 1634 quan hi fou penjat el cap del «lladregot» Joan Sala Serrallonga per ordre del virrei duc de Cardona. Uns quants dies després el van robar i el van enterrar a Tavertet, a les Guilleries. Per necessitats d’expansió de la ciutat, l’any 1852 l’Ajuntament va decidir enderrocar les muralles i també el portal de Sant Antoni, damunt de les runes del qual el 1872 es va construir el nou mercat, que avui ha sofert una gran reforma estructural. En les primeres obres de construcció del mercat s’hi van trobar restes arqueològiques que daten del 1872. S’hi van descobrir les ruïnes de l’antic portal de Sant Antoni i de moltes restes romanes, i una part de la Via Augusta que, per la part del riu Llobregat, s’endinsava en la Ciutat Vella per la porta de la Boqueria i en sortia pel portal Nou. El mercat es va planificar com una sucursal del Mercat del Pedró, als afores de les muralles, per donar resposta a les demandes de creixement de la població d’aquella època. Amb els anys es va convertir en un dels mercats més importants de la ciutat, alhora que articulava la vida de tot el barri de Sant Antoni. Malgrat tots els entrebancs que hi va haver mentre el construïen, el mercat va ser inaugurat el 25 de setembre del 1882 per l’alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet. Anys més tard, a més dels productes frescos, el mercat va acollir el mercat dels Encants i l’ara popular mercat dominical del llibre vell. El 1756, l’Ajuntament de Barcelona

va expropiar uns terrenys dels horts d’Hostafrancs per fer una gran reforma del traçat del Camí Reial, i així dotava la ciutat d’un gran passeig (avui avinguda de Mistral). Aquesta reforma va contribuir al naixement del barri, ja que aquest passeig n’és un punt cèntric, tal com ho és el Mercat de Sant Antoni. La vida festiva i lúdica del barri quasi sempre es fa en aquesta avinguda (la Festa Major, les festes tradicionals, infantils, etc.). Entre el 1862 i el 1864 es van construir els primers habitatges del barri: la Casa Tarragó, coneguda popularment com La Carboneria, al nounat carrer d’Urgell, 30. Aquest edifici és, igual que altres que es troben al carrer del Consell de Cent, amb xamfrà amb el carrer de Llúria. Tots tres són del mestre d’obres Antoni Valls i Galí. Fins a començament del 1900, l’actual avinguda de Mistral va ser coneguda com el passeig de la Creu Coberta, durant un breu període de temps, però, també es va dir avinguda del General Milans del Bosch durant la dictadura de Primo de Rivera; amb la reforma del 1929, amb motiu de l’Exposició Universal, va passar a anomenar-se avinguda de Mistral en honor del poeta occità. Des dels seus inicis, malgrat restar en un barri molt a prop del centre de la ciutat, Sant Antoni es va trobar força aïllat de les connexions amb transport públic, i no es va aconseguir millorar-les fins a la recuperació de les institucions democràtiques dels anys vuitanta. El barri va viure moments molt difícils després de la Guerra Civil, sobretot durant l’època de l’alcalde Porcioles. Va patir l’especulació en la construcció d’edificis sense solta ni volta. Però això va canviar gràcies a l’esforç col·lectiu dels seus veïns i veïnes. Ara, Sant Antoni és un barri modern i adequat als temps actuals.

Al costat, la cruïlla de la ronda de Sant Pau amb l’avinguda del Paral·lel a principis del segle xx. A la dreta es veu la presó del carrer de la Reina Amàlia (1839-1936), que el 1904 va passar a ser només per a dones. Aquesta presó s’ha considerat una de les pitjors que ha tingut Barcelona. El 1936, la Generalitat republicana la va fer enderrocar, i ara hi ha la plaça de Folch i Torres. També es veu la font de ferro que encara existeix avui dia, davant del bar Chicago.

CARRERS I PLACES / PERÍMETRE DEL BARRI

RONDA DE SANT ANTONI

Cruïlla de la ronda de Sant Antoni amb el carrer del Comte d’Urgell a principis del segle xx. Al xamfrà de l’esquerra es veu l’antic quiosc de begudes. A la dreta, que ja pertany al barri del Raval, es veu una part de l’edifici adjunt a la Casa de la Bolla o del General, del segle xvi, on es recollien els impostos, ubicat al carrer de Sant Antoni Abat. Posteriorment, aquesta part de l’edifici va ser enderrocada. Avui dia hi ha el conegut bar Tres Tombs i altres botigues. Al final de la ronda de Sant Antoni es veu l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció ASSUMPTA RAFEL GUARRO

ANTONI BARTOMEUS CASANOVAS / AFCEC

CARRERS I PLACES / PERÍMETRE DEL BARRI

RONDA DE SANT ANTONI

En aquesta pàgina, un tramvia tirat per cavalls circula per la part alta de la ronda de Sant Antoni, a l’altura del carrer de Sepúlveda amb la plaça de Goya, coneguda en aquella època com a plaça de Sepúlveda, a finals del segle xix. A l’esquerra hi ha el carrer de Torres i Amat del barri del Raval. Al fons es veu l’edifici de la Universitat de Barcelona. Al costat, portal de la ronda de Sant Antoni, 9, la Casa dels Sorolls, el 1908, entre els carrers del Comte d’Urgell i de Tamarit; popularment es deia que en aquesta casa s’havien sentit i experimentat fenòmens paranormals.

21 ALEJANDRO ANTONIETTI / AFB

CARRERS I PLACES / PERÍMETRE DEL BARRI

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU FOTOGRÀFIC LA VANGUARDIA

RONDA DE SANT ANTONI

A dalt, unes llambordes a les vies del tramvia com a senyal de protesta al seu pas per la ronda de Sant Antoni a principis del segle xx. Aquest fet demostra la popularitat i la personalitat que tenia la ronda a la ciutat. A la pàgina del costat, a dalt, un tramvia a la cruïlla de la ronda amb Comte d’Urgell, en el seu gir cap a la ronda de Sant Pau, a la dècada dels deu. A baix, al marge esquerre, un home circula en bicicleta per la ronda a principis dels anys vint. S’hi aprecia l’anunci dels populars magatzems El Barato, situats al xamfrà dels carrers de Villarroel i de Tamarit.

A. T. V. (ED.) / AFB AUTOR DESCONEGUT / AFB

CARRERS I PLACES / PERÍMETRE DEL BARRI