L'Abans: Recull Gràfic de Sentmenat (1880-1975) by Editorial Efados

L’Abans: Recull Gràfic de Sentmenat (1880-1975) Col·lecció L’Abans Primera edició: gener del 2018 © Jaume Verdaguer Famades, pel text © Lluís Solà Martí, pel text © Montserrat Fortuny Roger, per la introducció © José Martínez Gázquez, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies © Editorial Efadós, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat Idea original, disseny, fotocomposició i direcció Editorial Efadós Col·laboració Ajuntament de Sentmenat Arxiu Municipal de Sentmenat Amb el suport

Equip assessor Jaume Garcia Porta M. Dolors Garcia Porta Agustí Tinoco Garcia Autories fotogràfiques de les pàgines de presentació Pàgina 2: Autor desconegut / Grup d’Amics del Museu-Arxiu Pàgina 6: Autor desconegut / Fons Família Vilanova-Llonch Pàgina 8: «Pepet del Cafè» / Grup d’Amics del Museu-Arxiu Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1880 i 1975. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. S’ha reproduït la signatura de l’autor de cada original, tot i tenir diferents formats, per respectar la seva autenticitat i per considerar-la fruit d’una època concreta del seu treball. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família.

Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

ISBN: 978-84-16547-87-6 Dipòsit legal: B. 30431-2017

‘A Sentmenat’ (fragment) Frederic Alfonso Orfila (1913-1991)

En depassar el revolt, la carretera, em deixa veure el poble: Sentmenat, com reguerol de blat de l’ampla era d’un turonet suau i allargassat.

Que sap compaginar la tasca i l’oci, que pren l’aixada i no s’oblida mai de la feina, la indústria i el negoci, sense tallar les ales a l’esplai.

El veig estès des de Poca Farina al peu del mil·lenari campanar, fins a l’ermita de Santa Caterina, camí de Caldes i Castellar.

Em són familiars els teus conreus, els teus camins, els més ocults topants. Conec el so i la fresa de les veus que ressonen dins tu i els teus voltants.

De lluny estant, veuré l’agulla grisa del campanar romànic, ferm i esvelt, dominador del vent i la brisa i dit litúrgic que assenyala el cel.

Sento el Vallès en tu i amb tu respira dins meu, amb aire regenerador de sang i pensament; ets punt de mira de la meva vital eclosió.

Veuré també, més lluny, fosca i severa, la silueta de l’antic castell. Duu per teló de fons la Cabellera i la riera duu per escambell.

Les teves fonts gentils, d’aigua gemada m’han refrescat el front i el pensament, i l’aigua de la pluja, en torrentada, m’ha escarnit la tristor i el llanguiment.

Veuré turons, endomassats de vinya, que tresca pels costats amb peu lleuger i onades de pineda, on cada pinya actua d’aromàtic encenser.

M’has fet teu Sentmenat, per sempre més. M’has transferit la teva bonhomia; i soc un veí més, ara i adés, i faig, portant-te al cor, la meva via,

Veuré un poble alegre, que treballa i somnia amb un somni que és real, i no coneix el crit i la baralla; on lluu branques d’oliu en cada portal.

sota sota sota sota

Que sap el què és l’esforç de cada dia i de cada minut i de cada instant i que fa, dreturer, la seva via per la ruta que s’obre al seu davant.

M’has fet teu i he viscut la teva vida, servo el to i el record de temps passats. Sentmenat, bell país, terra florida, de nous amics i velles amistats.

el teu cel, enfervorit pel sol, la teva pluja benefactora, el rebuf irat del vent revolt, el plàcid silenci de l’aurora.

Presentació MONTSERRAT RUEDA MIRALLES Alcaldessa de Sentmenat

El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor [...] sempre em sabré malalt d’amor pel meu país, cantava Lluís Llach. Perquè tots nosaltres tenim petits països que estimem, on tenim arrels, on, quan tanquem ulls, sentim, i on volem dormir eternament. El nostre petit país es diu Sentmenat; terra fronterera amb la comarca veïna de l’oriental que es diferencia de l’occidental per ser més verda que industrial. Envoltat de camins per gaudir de bellesa patrimonial i paisatgística, aquest poble alberga racons inoblidables i qui els coneix sempre voldrà tornar-hi. Sentmenat és una porta a la natura. Cal conèixer i estimar els itineraris que ens passegen per la nostra història: el dolmen, les masies, les fonts recuperades, Guanta i uns entorns harmoniosament envoltats de natura, com també un patrimoni arquitectònic que va de l’església a l’ermita de Santa Caterina, al Coro i a tants altres llocs, i que té el punt àlgid en el castell de Sentmenat, emblema de la vila. Tot aquest patrimoni, la seva rellevància i el seu potencial, no seria possible sense nosaltres, els sentmenatencs i sentmenatenques que donem vida al poble. És la gent que al llarg dels anys forja la història que esdevé patrimoni immaterial. Com vivim, què celebrem, com ens movem, les nostres famílies i tantes altres coses constitueixen la riquesa del poble. Per això és tan necessari recuperar i promoure aquesta cultura popular de la nostra terra, Catalunya, però també del nostre petit país, Sentmenat. Aquest és l’objectiu d’aquest recull bibliogràfic, ja que és un instrument per difondre aquest patrimoni cultural col· lectiu de tant valor, que no es pot perdre. Un treball que no podrien haver fet millor altres persones que els voluntaris i voluntàries de l’associació sentmenatenca Amics del Museu-Arxiu. Com sempre, amb rigor, responsabilitat i amb molta cura, han valorat la història de Sentmenat. Mai no podrem agrair-los prou tota la feina que han fet per la recuperació i la divulgació del nostre patrimoni. Com tampoc no podrem oblidar tots els qui heu col·laborat per fer-ho possible amb la cessió de material fotogràfic i d’una part de la vostra història per ser compartida i preservada. Aquesta oportunitat ens l’ha brindada L’Abans, una col·lecció que disposa de més de cent volums editats, reculls de la memòria i de la fotografia de molts pobles de Catalunya i de les Illes Balears entre finals del segle xix i el segon terç del segle xx. Aquest volum, dedicat al nostre municipi, mostra aquest record col·lectiu a través de moltíssimes fotografies aportades pels descendents dels nostres conciutadans de fa més d’un segle. Mitjançant aquest viatge fotogràfic, anem coneixent des d’un punt de vista antropològic la vida quotidiana de la població. Comprèn diferents temàtiques amb la finalitat de ser un retrat social i polític d’aquells temps. Passaran molts anys i aquest recull serà recordat per haver sabut mostrar com un mirall la realitat que van viure els nostres avantpassats, ja que «recordar» prové del llatí recordari, que significa «tornar a passar pel cor», i com ja dèiem al principi d’aquesta presentació, el nostre país és tan petit que ens cap dintre del cor. Esperem i desitgem que gaudiu d’aquest treball, que commemoreu la nostra història i que seguim escrivint-la amb orgull.

Presentació Núria Colomé Rodríguez Regidora de Patrimoni

Un patrimoni ric i divers que ens emparenta amb els nostres avantpassats Sentmenat destaca per concentrar un gran nombre d’edificacions relacionades amb el seu passat agrícola, especialment masos i cases agrícoles entre mitgeres. També té destacades construccions residencials de finals del segle xix, esglésies, ermites, un campanar romànic i jaciments arqueològics d’un important valor. Però, si per alguna cosa es caracteritza el patrimoni arquitectònic de Sentmenat, és pel seu castell. El castell de Sentmenat és, sens dubte, l’emblema del nostre municipi. Una edificació d’un gran valor arquitectònic i històric, però, sobretot, amb un importantíssim valor patrimonial. Proves d’aquesta vàlua són les diverses remodelacions i restauracions que s’hi han fet els darrers anys, que ens han permès aprendre molt més sobre les persones que van habitar aquestes terres segles enrere, sobre el tipus de vida que feien i sobre els diferents usos que ha tingut la construcció amb el pas del temps. Totes aquestes edificacions –el castell, les masies, les ermites– ens parlen de la nostra història, de les nostres arrels, de com generacions i generacions de sentmenatencs i sentmenatenques han aixecat aquesta població, l’han fet evolucionar i l’han convertit en el municipi que avui coneixem. Sentmenat no s’explicaria sense les persones que durant segles han poblat aquesta meravellosa vila que tant ens estimem. Tot això em porta a reflexionar sobre el valor que té el llibre que teniu entre les mans. Un valor molt gran. En primer lloc, perquè, amb aquest recull fotogràfic, hem construït un document que perdurarà en el temps, que serà consultable per les generacions futures i que permetrà mantenir ben viva la història dels nostres orígens. També perquè, com explicava, és un llibre que essencialment parla de les persones que han habitat Sentmenat, que l’han construït, un llibre que parla dels nostres avantpassats, de la nostra gent, de la nostra manera d’entendre la vida, dels nostres costums, de les nostres tradicions... També vull destacar el valor que té per ella mateixa la manera com s’ha gestat el llibre, a partir de la col·laboració de molts veïns i veïnes que han contribuït a la construcció de la nostra memòria mitjançant fotografies antigues, retalls de la seva vida que, molt amablement, ens han cedit perquè puguem compartir-los amb tots vosaltres, els lectors. Conservar el patrimoni, allò que tantes vegades diem, consisteix en això: aprofundir en els nostres orígens, en la nostra identitat, i fer-los perdurar en el temps. Amb aquest llibre, la fotografia adquireix tot el seu significat i sentit. Esdevé patrimoni i esdevé també un important actiu del municipi. Per això vull fer un agraïment molt especial al Grup d’Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat i a l’editorial Efadós, que, juntament amb l’Ajuntament, l’han fet possible. Així mateix, vull estendre el meu agraïment a totes les persones que s’hi han implicat i han aportat el seu òbol perquè aquest primer volum surti a la llum. Heu fet una feina espectacular. Pocs municipis del nostre entorn, i encara menys municipis de les nostres dimensions, tenen un document com aquest. Felicitats a tots per aquesta petita joia!

Urbanisme / xxxxx xx xxxxxxxxx

Pròleg José Martínez Gázquez

Filòleg clàssic. Universitat Autònoma de Barcelona. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El lligam amb la família i la societat i l’entorn que els envolta, juntament amb la percepció de tenir unes arrels fixes i concretes en aquestes realitats, dona a les persones la possibilitat de gaudir al llarg de la vida de vivències, records i memòria personal i col·lectiva que permeten mantenir una identitat pròpia i perdurable, i la percepció d’arrelament a un territori amb un sentiment general d’interdependència entre les persones. Deia el poeta romà Horaci, «el nostre poble ens arriba a l’ànima com cap altre», o Sèneca, el filòsof hispà, «ningú no estima la seva pàtria perquè és gran, sinó perquè és la seva». I és així especialment perquè és la terra i el lloc d’origen, on s’han adquirit una llengua, una cultura, uns costums i uns valors des dels quals ens arriba la visió del món que serveix per sentir-nos part dels homes i les dones del país propi. La història del nostre poble, de la nostra comunitat d’origen o d’adopció, té un significat important; és una manera i una filosofia de vida de la qual formem part amb orgull, i ens dona valor, seguretat i autoestima, i el sentit social de la pertinença al nucli més humà de la nostra existència. També representa el desenvolupament d’una actitud conscient en tots per identificar-nos en els mateixos costums i valors. Des de l’antiguitat ja apareix en la literatura clàssica, a l’Odissea, la centralitat que posseeix en l’existència humana la pertinença a un «oikos», l’agrupació universal del qual constitueix l’«Ecumene humana». Per això, la història de cada poble forma part del present i és la base per al futur. Es diu que un poble que no es reconeix en les seves tradicions i en la seva cultura és un poble que no té un futur conscient i conseqüent amb la trajectòria històrica i vital dels seus avantpassats. La consciència dels individus i dels pobles ha anat trobant un suport fonamental per al manteniment de la memòria de les seves institucions, tradicions o records individuals i socials en la invenció de les arts, com la literatura, a la qual serveixen les biblioteques i els llibres –recordem la gran biblioteca d’Alexandria–, i l’arquitectura, l’escultura o la pintura, instruments i mitjans de conservació dels seus sabers per salvar-los de l’oblit. A partir de finals del segle xix, amb la invenció de la «caixa màgica», que capta les imatges, la màquina de fotografiar, que es desenvolupa i perfecciona al cinema i la televisió, s’estén la salvaguarda dels records a través de la imatge per a tothom. Així, doncs, es conserva més fàcilment la fotografia escolar dels nens, el record del bateig o de les noces de diverses generacions, les fotografies de les festes, etc. Aquesta tècnica permet que la informació més valuosa pugui transcendir les vides humanes i ser útil a les generacions esdevenidores. El llibre que tenim a les mans, amb fotografies de Sentmenat, ens presenta el record del desenvolupament del poble i les seves gents al llarg d’una bona part del segle xx. Estem segurs que serà un record volgut i admirat de la memòria del nostre poble, i un referent de la nostra pertinença a Sentmenat.

Introducció Montserrat Fortuny Roger Membre del Grup d’Amics del Museu-Arxiu

L’Abans és un recull gràfic de la història local d’una gran part dels pobles i ciutats de Catalunya, estructurat en una col·lecció de quasi 200 llibres. Cada llibre conté els esdeveniments i les vivències d’un poble al llarg dels anys, de manera que podem redescobrir el seu passat recent o aquells indrets actuals carregats d’història que, si no, ens seria desconeguts. Aquest volum dedicat al nostre poble, Sentmenat, ens presenta d’una manera longitudinal la història de la seva gent amb imatges del poble des de les primeres fotografies que es van fer aquí fins als anys setanta del segle xx. La primera fotografia data del 1880. A finals del segle xix, disposar d’una càmera fotogràfica era un luxe desconegut per a la majoria dels membres del nostre poble. Les fotografies es feien en dates assenyalades i sempre per un professional, moltes vegades arribat d’altres llocs. Més endavant, algun veí, en general un estiuejant que tenia una càmera, feia fotografies a tots els veïns. El recull de fotografies d’aquest llibre prové, en gran part, d’àlbums familiars; ens ensenya imatges de la vida quotidiana dels homes i les dones del nostre poble, de les seves vivències, tant laborals com d’esbarjo, i del desenvolupament urbanístic i paisatgístic dels entorns, algunes vegades d’una manera molt personal i d’altres, més convencionalment, segons l’autor. A través de la fotografia coneixem com vivien i viuen els nostres veïns, descobrim racons ja desapareguts o tan amagats que ara passen desapercebuts. Res no és tan entenedor com una imatge per veure com es va formar aquest poble del Vallès. Hi podem reconèixer i assaborir la saviesa popular, les vivències senzilles i complexes a la vegada, la manera de vestir, les formes de treball i d’esbarjo, els fets que donen lloc a la seva singularitat i les seves organitzacions, com també la seva evolució al llarg dels anys. Sentmenat és un poble de pagès que, en els seus orígens, estava sota el poder feudal del castell dels senyors de Sentmenat, que ha marcat la seva història i els seus costums, però al mateix temps, com que era un lloc de pas, es relacionava amb altres llocs, com ens explica la seva història. La proximitat a Sabadell, ciutat amb una important indústria tèxtil durant el segle xx, va contribuir a la transformació del nostre poble fonamentalment

agrari, que també va passar a tenir una notable indústria tèxtil pròpia. Durant molts anys, les fàbriques tèxtils del poble van donar feina a un gran nombre de persones, moltes d’elles, dones, i van marcar el ritme de creixement del poble. Res no és tan important com conèixer els orígens per saber valorar el moment actual, tant en l’àmbit personal i familiar com de grup, per tenir i mantenir la identitat. Aquest recull gràfic és la verdadera història local que és necessari preservar per a les pròximes generacions. Una part del recull fotogràfic s’ha tret de l’Arxiu Municipal, de l’arxiu de la biblioteca local, de les entitats de lleure i del Grup d’Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat, si bé la immensa majoria de les imatges són de fons familiars, cosa que enriqueix molt l’obra, ja que permet oferir diversos punts de vista desconeguts per la majoria que hi donen una objectivitat i un contingut més grans. El llibre està estructurat per capítols per ferlo més entenedor i fàcil de llegir. Els primers capítols estan dedicats a l’urbanisme i al món rural. Ells ens permeten localitzar el poble i els seus entorns, les masies més antigues i les feines pròpies del camp. En els següents descobrim la indústria tèxtil local, que és molt rellevant, com també el comerç i el transport. Els apartats dedicats a les entitats de lleure i a les festes i tradicions descriuen la singularitat del poble i marquen les diferències amb els pobles més propers. I, per acabar el recull, els capítols finals estan dedicats a l’ensenyament, a les institucions i als serveis. Cada capítol intenta seguir un ordre cronològic que ens permeti veure el creixement del poble, com s’ha anat formant com a municipi o l’evolució dels seus costums i tradicions, ja que, submergits en la rutina del dia a dia, molts cops no percebem aquesta transformació en el temps. Per a la gent gran, aquest llibre és un recull de vivències de la seva infantesa i joventut; per a la gent jove, és la demostració de les històries sentides als avis sobre els seus records, i, per a les pròximes generacions, és la demostració dels seus orígens com a col· lectiu local. Però sempre, sens dubte, el recull de les fotografies és una font de sentiments i emocions molt diversos que no deixen indiferent ningú. Esperem que gaudiu tant de l’obra com nosaltres en la seva elaboració.

CapÍtol I

Nucli antic, castell, centre i barris

AGUE UME VERD T / Fons JA JOSEP VIVE

R FAMADES

Sentmenat, geogràficament, està situat al cor del Vallès si es mira d’una manera global. La línia divisòria administrativa que separa el Vallès Oriental de l’Occidental està dibuixada per la separació dels termes municipals de Sentmenat i Caldes de Montbui. Aquesta línia del terme fa que ambdós municipis comparteixin l’assentament ibèric de la Torre Roja, un dels primers nuclis habitats de la comarca. Al llarg dels anys tractats, Sentmenat triplicà la població que tenia a inicis del segle xx i passà de ser una vila agrícola a convertir-se en una població industrial, amb els consegüents i inevitables canvis que això comportà en els àmbits urbanístic i social.

i ha vestigis que la contrada havia estat habitada des de temps antic en la presència del dolmen de la serra Cavallera i el poblat ibèric de la Torre Roja, que es va originar al segle v aC i que va estar permanentment habitat fins a finals del segle ii de l’era actual, tornant a ser habitat a l’època medieval, entorn del segle x, que és de quan s’estima la construcció de la torre que avui domina la plana vallesana i que està situada a l’extrem del recinte arqueològic. A la part baixa on s’ubica avui el poble i en els seus entorns propers consta l’existència de diferents vil·les romanes que es trobaven disseminades al llarg del camí romà que anava d’Aquae Calidae (Caldes de Montbui), on ja els romans gaudien dels banys termals gràcies a les seves fonts d’aigua calenta, a Egara (Terrassa), capital romana del Vallès. A l’època final de l’Imperi, cap al segle iv, quan el cristianisme va tenir una gran expansió atès que ja era una religió oficial, es va construir una església paleocristiana de la qual s’han trobat restes entre els fonaments i el campanar de l’església romànica del segle xii. Es conserven en la pedra de l’altar d’aquesta església primigènia, de

marbre de Carrara i procedent d’una de les vil·les romanes properes, uns grafits amb noms visigots com a mostra del seu pas per ací. De l’època àrab hi ha les restes d’un carcabà i la infraestructura hidràulica que conduïa l’aigua per poder fer anar el molí. L’origen de la població actual es troba en el repoblament dels primers comtats que constituïren l’anomenada Marca Hispànica i que es coneixen com a Catalunya Vella. Consta en un document propietat de l’arquebisbat de Barcelona una referència a Sancti Minati de l’any 983 que correspondria a l’església esmentada anteriorment i a un petit nucli de cases situat al seu entorn. El 1013, el noble Miró d’Hostoles adquireix la propietat d’uns alous on es troben les restes d’una antiga fortificació àrab i una església. En aquest lloc es comença a aixecar el castell, el qual al llarg del temps es va anar ampliant i transformant, sobretot després del terratrèmol del segle xv. Així doncs, hi havia dos nuclis separats aproximadament per un quilòmetre de distància: un prop del castell, que s’estengué al llarg del camí ral de Barcelona, i l’altre, entorn de l’església. Entre aquests nuclis s’hi establiren altres propietaris amb les

Al costat, una vista de Sentmenat als anys vint presa des del primer turó de sobre de can Mas, on s’observa el pont, l’església i el campanar, i les vinyes que envolten el poble. En aquesta pàgina, vista del castell i de la capella de Sant Jaume, als anys cinquanta, amb les parets arrebossades, on descansen les despulles dels marquesos de Sentmenat des del 1850. En primer terme, la burra que aleshores tenien els masovers de Guanta carregada amb les albardes. «PEPET DEL CAFÈ» / Fons JAUME VERDAGUER FAMADES

Carrers i paratges

5 13

11 10

2 3

18 19

J. GIRALT / Fons JAUME VERDAGUER FAMADES

PUNTS D’INTERÈS

Postal de Sentmenat del 1910 feta des del turó de can Mas i on es veuen gràficament els dos principals recursos econòmics de la vila a començaments del segle xx: la vinya i la indústria tèxtil. S’aprecia, en primer terme de la fotografia, que la majoria dels camps són de vinya i a les muntanyes no s’hi veu bosc: totes eren plantades de ceps. Quant al tèxtil, es distingeixen les naus existents a la part alta, aleshores, del poble: a l’esquerra de la imatge, la fàbrica de l’Ensanxa; a la seva dreta, la Quadra Nova, i, una mica més a la dreta, la fàbrica de cal Menna Xela. Al centre de la imatge, les cases del carrer dels Còdols, l’església de Sant Menna i el campanar romànic; a la dreta d’aquest, l’antic oratori i els xiprers del cementiri vell. A la dreta de la fotografia, el grup de cases que conformen els carrers de Sant Josep i de la Poca Farina. A l’esquerra es veu el pont de Sabadell i, al seu damunt, el conjunt de les cases modernistes i els arbres de la carretera. Més cap a la dreta, ca la Gràcia i els conjunts de cases de la plaça de Dalt i del carrer de Sabadell, on s’aprecia la paret de l’hort de ca l’Utzet.

1. Pont de la carretera de Sabadell 2. Arbres de la carretera 3. Conjunt de cases modernistes 4. Fàbrica de l’Ensanxa 5. La Quadra Nova o corrals de cal Vivet 6. Masia la Colamina 7. Nau de can Menna Xela 8. Església 9. Campanar i rectoria 10. Oratori 11. Cementiri vell 12. Conjunt de cases dels carrers de Sant Josep i de la Poca Farina 13. Carrer de Sabadell 14. Plaça de Dalt 15. Plaça de Baix 16. Carrer dels Còdols 17. Tancat de l’hort de ca l’Utzet 18. Hort de la rectoria 19. Primer transformador elèctric

Urbanisme

seves terres: can Clapers Sobirà, la Colamina, can Sorts i, posteriorment, can Verneda, que va adquirir la seva propietat a la Colamina. Dels límits d’aquestes propietats s’originen els carrers que avui es coneixen de Sentmenat, ja que els camins es creaven seguint els termenals entre elles.

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL SENTMENAT

El 24 de gener del 1714, dins la guerra de Successió, Sentmenat va ser atacat per les tropes del comte de Montemar, que va saquejar el poble i va cremar diverses cases i l’església. El 1716, el cadastre de Patiño, aplicat pel Decret de Nova Planta, resultat de la implantació del règim absolutista de Felip V, que va abolir tots els drets del Principat, parla d’aquests dos nuclis i d’un tercer grup de cases situades entremig, a la part alta, sobre la Costa del Pedró. Fa esment, també, dels noms dels carrers existents aleshores i entre ells n’hi ha molts que, després de diferents canvis, han arribat fins avui dia.

La població va anar creixent gràcies al conreu de la vinya. El nombre d’habitants va augmentar considerablement i els dos nuclis inicials s’uniren en un sol carrer, que va rebre diferents noms que correspondrien als de la Serra de Dalt i la Serra de Baix, i, a la part més baixa, rebé el nom de carrer de Caldes, perquè era l’origen del camí cap aquesta població veïna. La guerra del Francès provocaria una aturada econòmica important, a part del saqueig i incendi d’algunes masies. L’arribada de la fil·loxera a França va permetre ampliar el nombre de vinyes al Principat per satisfer la demanda que el país veí no podia cobrir. Això va fer que augmentés el nombre d’habitants i que s’omplís i ampliés el nucli inicial de població. L’arribada de la fil·loxera l’any 1892 faria l’efecte contrari. Tot i que moltes vinyes es van replantar amb cep americà, molts treballadors no van poder subsistir i van haver de marxar a buscar feina cap

a altres poblacions que iniciaven el seu procés d’industrialització.

haver-hi força demanda de teixit per part dels països en conflicte per abastir els seus soldats.

Al mateix temps, al llarg del segle xix va iniciar -se el treball tèxtil a la població, amb telers a les cases on treballaven a mans per a paraires, els quals posteriorment invertirien en naus agrupant telers i treballadors per tal de teixir també a mans per a fàbriques de Sabadell o de Barcelona. Altres, més emprenedors, crearen les primeres fàbriques al municipi aprofitant l’arribada de l’energia moguda per vapor. No obstant això, la Tercera Guerra Carlina va ser un factor d’inestabilitat important que afectà molt el desenvolupament econòmic de Sentmenat, i encara més si es té en compte que es trobava en la línia divisòria entre els dos bàndols: els carlins, a Sant Feliu i a les zones de muntanya, i els constitucionalistes o isabelins, a la plana.

En els anys següents, la vida del poble transcorregué entre el treball de la vinya i el de les fàbriques tèxtils; la majoria de les famílies es dedicaven a totes dues activitats econòmiques per tal d’assegurar-se la subsistència. Al mateix temps, al poble anava arribant gent d’altres contrades, sobretot entre els anys 1920 i 1930, que buscaven feina en la creixent indústria tèxtil o bé com a jornalers a sou dels principals propietaris de terres, especialment de les masies més potents. Es van començar a edificar algunes torres també d’estiuejants i habitatges al carrer de Salabert, avui de Francesc Macià, a l’inici del que seria el barri de Can Palau.

El primer gran canvi urbanístic a Sentmenat arribà amb l’obertura de la carretera de Molins de Rei a Granollers. Aquesta carretera, projectada el 1860, es va acabar de construir el 1886. A partir d’aquest moment es van començar a aixecar cases a banda i banda del seu pas per la població. Les primeres cases que es van fer eren principalment torres d’estiuejants, i també el que seria la primera urbanització planificada del poble, obra de l’alcalde Vicenç Ramoneda, en el tram entre el pont de Sabadell i el carrer que es coneix avui com de Francesc Layret: són les cases modernistes. L’any 1905 arribà a Sentmenat l’enllumenat elèctric i algunes fàbriques tèxtils ja van fer ús, a partir d’aquell moment, d’aquesta energia per moure els seus telers. A inicis del segle xx va haver-hi una crisi del tèxtil que provocà una altra pèrdua important de població, però aquesta indústria es va recuperar en els anys de la Primera Guerra Mundial, ja que va

La Guerra Civil del 1936 trasbalsà el ritme normal de la vida de la població, com va passar a la resta del país, i es va entrar en una època de dol, amb la pèrdua de joves que van anar al front, i de foscor en els primers anys de la dictadura. Aviat, però, la vila es va haver d’adaptar als nous temps. La indústria tèxtil i les obres urbanístiques, com la de la que avui és la plaça de la Vila i el seu entorn, foren les que donaren estabilitat i feina a la població. Entre els anys 1955 i 1970 arribà una important immigració a la recerca de treball i d’un futur, que trobà en les fàbriques del poble i en l’augment de la construcció. En aquests anys es va edificar la Filatura i es van començar a aixecar els barris de Can Palau i de Can Baixeres. Al mateix temps, aquest creixement de la població obligà a implementar serveis bàsics, com la generalització de l’electricitat i de l’aigua corrent a les cases, i el clavegueram. Sentmenat va passar de tenir una població de 1.256 habitants l’any 1900 a 3.600 habitants a finals dels anys setanta.

Al costat, cerimònia religiosa d’inauguració i benedicció per part del bisbe doctor Gregorio Modrego Casaus de la plaça de la Vila, juntament amb les noves dependències i equipaments municipals, el 28 de gener del 1952; al fons, a l’esquerra de la imatge, la Societat Coral, rebatejada en aquella època com a Centro Nacional de Cultura y Deportes. Al centre hi ha cal Boter i a la dreta es veuen les arcades de l’entrada a l’edifici de les Escoles Nacionals.

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA VILANOVA-LLONCH

Urbanisme / NUCLI ANTIC

«PEPET DEL CAFÈ» / GRUP D’AMICS DEL MUSEU-ARXIU - Fons JOSEP RUSIÑOL OLIVÉ

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA ROCA-CLAPÉS

«PEPET DEL CAFÈ» / Fons JAUME VERDAGUER FAMADES

carrer dels CÒdols

Aquest carrer, que tothom coneix popularment com el dels Rocs, és potser el més antic del poble i era el final del camí missader que feien servir els habitants de les masies de la part sud –com es veu al costat, a dalt, als anys trenta– per assistir a oficis a l’antiga església romànica, que tenia el seu accés des de la plaça de Baix, just des del lloc on són preses les dues fotografies d’aquesta pàgina. Qui puja pel carrer és Josep Pascual Badia cap al 1956. Al costat, a baix, en primer terme, l’hort de ca l’Utzet als anys cinquanta; després, algunes cases del carrer i, al fons, el campanar romànic.

Urbanisme / NUCLI ANTIC

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA VALLBÉ-ANSESA

PLAÇA DE BAIX

Aquesta plaça, juntament amb el carrer dels Còdols, conformava presumiblement el nucli de població més antic del poble i ha vist passar moltes de les processons que es feien al llarg de l’any, com la d’aquesta pàgina, dels anys cinquanta, durant un Homenatge a la Vellesa. Els veïns de la plaça acostumaven a prendre-hi la fresca a les tardes d’estiu. Al costat, a dalt, un grup de dones cus davant de cal Fargues als mateixos anys. A baix, l’avi Pauet hi pren el sol mentre parla amb la seva neta, Camila Riera, als anys seixanta.

AUTOR DESCONEGUT / Fons JAUME ROVIRA FREIXA AUTOR DESCONEGUT / Fons JAUME ROVIRA FREIXA

AUTOR DESCONEGUT / Fons JAUME VERDAGUER FAMADES

Urbanisme / NUCLI ANTIC

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA ROCA-CLAPÉS

«PEPET DEL CAFÈ» / GRUP D’AMICS DEL MUSEU-ARXIU - Fons JOSEP RUSIÑOL OLIVÉ

PLAÇA DE BAIX - carrer de sabadell

Al costat, dues imatges dels anys seixanta. A dalt, veïns de la plaça de Baix preparen una catifa de flors i un altar per quan passi per la plaça la processó de Corpus. A baix, Josep Roca Clapés a la mateixa plaça. Anteriorment la plaça s’havia anomenat de la República (1936) i del Mestre Planes i Argemí (1950). Es va tornar a dir de Baix el 1996. Sobre aquestes línies, Pilar Vilardell Vilanova, de ca l’Esteve Fargues, als anys cinquanta al carrer de Sabadell abans de ser eixamplat. Era l’origen del camí de Sabadell, que passava pel costat de l’escorxador.

Urbanisme / NUCLI ANTIC

AUTOR DESCONEGUT / GRUP D’AMICS DEL MUSEU-ARXIU

PLAÇA DE DALT

En aquesta pàgina, vista des de la riera de la part del darrere de les cases que conformen la plaça de Dalt a mitjan anys cinquanta, amb els murs que tanquen les propietats i alhora les protegeixen de la riera. A la pàgina del costat s’aprecia l’entrada de la plaça de Dalt des del passatge de Ca la Gràcia als anys seixanta; al fons hi ha l’edifici modernista de la casa Vilardell, que va ser seu de l’Ajuntament entre els anys 1927 i 1947. S’aprecia que, en aquella època, els carrers encara no eren asfaltats i, després de la pluja, les roderes dels cotxes quedaven marcades en el fang.