iments Molins es fundà el dia 9 de febrer de 1928. La iniciativa partí de Joaquim Molins Figueras i el president fou el seu pare, Jo-an Molins Parera. L'industrial Joan Molins dirigí, a començaments de segle, l'explotació d'una pedrera calcària a Pallejà. El mineral era utilitzat per obtenir calç. La prosperitat del negoci animà l'ampliació dels punts d'extracció. Al terme municipal de Vallirana, una segona pedrera servia per afegir un producte a la calç: el ciment natural. La feina del pare era secun-dada pels seus fills, Francesc i Joaquim Molins. Situada al costat de l'estació de Quatre Camins, l'erecció de Ciments Molins comportà canvis quant a l'e-quipament del baixador. De bon principi, l'estació habilitava dos edificis (de viatCiments Molins, gers i de serempresa fundada veis) i tres vies. informa l'any 1928 Segons C a r l e s Salmerón a Els ferrocarrils catalans, la via 1 era la general; la via 2 era la desviaDues imatges de l'estació de Quatre da, i la 3 consistia en una via Camins: a dalt, l'any morta, projectada com a moll 1958; a baix a de mercaderies. començaments dels
C
anys quaranta.
406 | L’Abans
Els edificis es trobaven a l'esquerra dels rails; a la dreta, un moll descobert de 120 m2. Com que es desestimà la línia cap a Vallirana, l'edifici es reconstruí, l'any 1915. Però, els canvis més destacats sobrevingueren a par-tir de 1928. Al voltant de 1945, el nombre d'edificis era de tres i set el de les vies. Les dues vies mortes, de 155 i 40 metres, enllaçaven amb Ciments Molins.
Imatge que capta la producció del ciment fos, als anys trenta; fotografia d'un grup de treballadors a meitat dels anys quaranta.
El ciment aluminós fos, de
La refundació de l'antic negoci d'explotació mineral aportà la pro- producte estel·lar ducció d'un ciment nou. El ciment aluminós fos es caracteritzava Ciments Molins per un enduriment ràpid, una major resistència a la corrosió i propietats refractàries positives. Es pronosticava una favorable introducció i acollida en el mercat. El dia 4 de març de 1929, se signava un acord amb la francesa Societé Anonyme des Chaux et Ciments de Lafarge et du Teil en què Ciments Molins resultava beneficiària de les patents i els drets de propietat industrial.
L’Abans |407
Fotografia d'un grup de treballadors datada de l'any 1945.
L'any 1929, l'Exposició Universal de Barcelona fou un marc immillorable per donar a conèixer el ciment aluminós fos. El jurat premià Ciments Molins amb una medalla d'or. Les portes eren obertes per accelerar la producció. Entre 1929 i 1930, es dissenyaren dos forns per fer el conglomerat d’èxit. La conjuntura econòmica permetia una política d'obres públiques que, unida a les edificacions particulars, afavorí el llançament comercial Obtenció d'una medalla del ciment. L'any 1934, Joaquim Molins prenia la direcció de d'or en l'Exposició l'empresa, en morir el seu pare. La procedència dels treballadors Universal de 1929 era dels pobles propers a la fàbrica, Pallejà, Molins de Rei, la Palma de Cervelló i Sant Vicenç. A banda del recurs majoritari d'anar-hi caminant, els obrers utilitzaven amb freqüència la bicicleta i alguns prenien l'autobús. L'any 1928, el personal oscil·lava entre 35 i 40 treballadors. A la fabricació de ciment fos, s'afegia la molinada del ciment natural i la consecució de calç de llenya. 408 | L’Abans
La calç de llenya El ciment pòrtland s'obtenia amb la com- i la compra de mines bustió d'una barreja de de carbó ter-ra i sotabosc. El sotabosc era proporcionat pels bos-caters veïns. Fins a l'esclat de la Guerra Civil, les matèries pri-meres eren importades des de França. El principal component era la bauxita (òxid d'alumini i òxid de ferro). La pedrera de Vallirana proveïa el ciment natural per moldre, que es transportava fins a Ciments Molins en carros. Les primeres edificacions de la fàbrica foren dues naus, per al molí del ciment i per a l'expedició del producte. L'any 1930, les oficines es constituïen en nou departament del complex A dalt, aspecte del industrial, tot abandonant Barcelona. Un altre element era un funicular per laboratori als anys a vagonetes que unia la superfície amb la pedrera de Pallejà. Durant el quaranta; a baix, imatge de l'entrada de període de la Guerra Civil, la fàbrica funcionà amb caràcter de col·lectivitat. Ciments Molins en una La producció de l'empresa fou constant fins a l'aparició del ciment pòrtland, fotografia datada de l'any 1943. La compra de mines de carbó d'hulla, a la província de Lleó, l'any 1960.
L’Abans |409
Als primers anys de la dècada dels quaranta s'introduïren canvis. L'any 1942, Ciments Molins passava a cotitzar a la Bolsa Oficial de Comercio de Barcelona. Les accions ordinàries sumaven 3.000 i les preferents 5.000. Cada acció tenia un valor de 500 pessetes, per un total de 4.000.000 de pessetes com a capital social. L'any 1943, s'aprofitava el tancament d'una em-presa del nord d'Espanya per adquirir un forn rotatiu. Modificacions en l'aparell permeteren aconseguir una producció diària de 50 tones de ciment artificial, ciment pòrtland.
De la cotització a Borsa fins al Plan de Estabilización
Reunió dels treballadors de Ciments Molins amb motiu d'una graellada, en una fotografia datada de l'any 1940; vista de Ciments Molins a inicis dels seixanta.
410 | L’Abans
L'any 1952, s'instal·là un segon forn rotatiu amb capacitat productiva de 140 tones diàries de ciment pòrtland. Davant de la fà-brica de Fernando Roca, es construïen nous ma-gatzems. Els anys següents serviren per revifar el ciment aluminós fos. Des de 1955 fins a 1959, es po-saren en funcionament tres nous forns al seu servei. A Pallejà (poble originari de la família Molins), Vallirana i Quatre Camins, s'habilitaren habitatges a baix preu per a treballadors.
En l'actualitat, són 198 les persones que treballen a Ciments Molins, entre les quals hi figuren 47 de Sant Vicenç. Josep Costa, Juan Ber- Treballadors vicentins múdez, Francisco a Ciments Molins Pé-rez, Francisco Dia inaugural del terGuevara i Manuel Gallardo són cer forn rotatiu, l'any els que treballen a l'empresa 1965. D'esquerra a des d'abans de 1965. Els pares dels quatre primers també hi treballaren. dreta, el ministre del Plan de Desarrollo Francesc Siñol, Josep Pallerola, Juan Ojeda, Antonio Tudela, Juan Areste, López Rodó, el goverManuel Moreno, Gabriel López, Luis Matamoros, Juan Solà, Mar-celino nador civil Ibáñez Rodrigo, J.A. Torre, Manuel Mora, Francisco Moreno, Gabriel Lara, Freire, el ministre d'Indústria López Antonio Moya, José Sánchez, Julián Moreno, Demetrio Ferrer, José FernánBravo, l'actual presidez, Francisco Suárez, Julián Fernández, Antonio González, Antonio Vázdent de Ciments Molins quez i Francisco Carballo formen part d'una llarga llista, però incompleta, Casimir Molins i Joan Molins, president entre d'antics treballadors de Ciments Molins. Fins a meitat dels anys quaranta, 1976 i 1986. A baix, també hi treballaren dones de les quals no consta el nom. Elles cosien els vista aèria de Ciments sacs de tela on es dipositava el ciment. Més d'una dotzena de treballadores Molins de l'any 1961. miraven perquè la mercaderia no es perdés pel camí.
L’Abans |411
Fotografia de les alumnes de l'escola de les germanes de la Doctrina Cristiana, datada de l'any 1900 aproximadament.
ossèn Josep Masmitjà, l'any 1882, demanava a les germanes de la Doctrina Cristiana, establertes a Molins de Rei des de 1880, que instruïssin els pàrvuls vicentins sobre els principis religiosos. Per facilitar la tasca i fer atractiva la proposta, el rector cedí a les religioses una casa situada al carrer de Sant Antoni. Durant el mes de juny de 1882, es formava l'Institut de les Germanes de la Doctrina Cristiana a Sant Vicenç dels Horts. El nom de l'associació expressava quina era la seva finalitat primordial: l'ensenyament cristià. L'any 1887, la dedicació de les germanes s'orientava vers els nens i nenes de 3 a 6 anys (pàrvuls) i joves noies treballadores (Escoles Dominicals).
M
Les germanes de la Doctrina Cristiana, ubicades al poble des de 1882
Documents de l'any 1892 notifiquen que la casa ocupada per les monges servia també com a noviciat. En aquell mateix moment, les germanes accedien a dedicar una sala, dins de les de-pendències i amb capacitat per a una malalta, per atendre do-nes pobres de la parròquia. La vida del noviciat fou molt curta. L'any 1895, la secció que s'encarregava de la formació de no-ves dones de la congregació era traslladada a la diòcesi de València. Les dades, de pròxima edició en el segon volum del llibre Història de les dones del Baix Llobregat, són extretes de la recerca d'Antonio López i Maria Rosa Monreal i s’emmarquen en el capítol dedicat a l’ensenyament de l’Institut de les Germanes.
412 | L’Abans
Joan Martí Trenchs, en Lo pot petit ó lo Estadístiques del nombre llibre dels perqués, publicat l'any 1901, d'alumnes, des de 1910 insinuava una relació entre els mots fins a 1921 monges i mongetes. A la pregunta de l’origen del mot mongeta, l'autor responia que tant monges com mongetes estaven tancades en departaments, les unes a les cel·les i les altres a les tavelles. Mongeta era entès com a diminutiu de monja. L'any 1910, el nombre d'alumnes s'apropava a la cen-tena, 70 dels quals eren al parvulari. Només dos anys més tard, la xifra es duplicava. Les Escoles Dominicals, sota el mecenatge de Domingo Comamala, arrencaven amb força. Un total de 97 noies rebien educació els dies de festa. Les da-des existents de la primera època de l'Institut de les Germanes de la Doc-trina Cristiana conclouen l'any 1921. Aleshores, les Escoles Dominicals ha-vien deixat de funcionar. L'activitat Rosa Perals, l’any educativa es reduïa, altre cop, a col·legi (60 nenes) i parvulari (74 nens i 1939 i grup d’alumnes nenes). Els diumenges, el pati de l'escola s'aprofitava com a lloc de distracen una imatge datada de l’any 1928. ció. Les antigues alumnes s'encarregaven de vigilar les petites.
L’Abans |413
L'any 1892, la congregació era representada per una superiora general, deu novícies i una mestra de novícies. L'any 1921, una superiora i cinc germanes eren les que regien la casa. Les monges que passaren per Sant Vicenç dels Horts eren de procedència diversa. L'origen de les religioses era bé de la comarca del Baix Llobregat (Molins de Rei, Cornellà o Corbera) o bé de poblacions inscrites en províncies properes al noviciat (Alacant, València o Albacete), sempre segons la documentació preservada. Es coneix el nom de cinc germanes de la Doctrina Cristiana nascudes a Sant Vicenç: Dolors Ba-dosa Blanch, l'any 1870; Ramona Costa Marcè i Leonor Mata Mitjans, l'any 1867; Francesca Tuset Berenguer, aproximadament Procedència de les l'any 1869, i Josegermanes de la fa Lunes Boloix, Doctrina Cristiana el 1910. Quant a l'existència d'oratori, les visites pastorals testimonien que l'any 1887 les germanes no en tenien, com tampoc capeVetlla nocturna al col·legi de la lla. L'any 1894, l'Institut Immaculada, l'any de les Germanes ja pos1931; Josep Maria seïa un oratori públic. Aymerich i Joan Reverter, l'any 1935.
414 | L’Abans