Tona
Recull gràfic 1890-1978 Carles Padrós - Carles Puigferrat
editorial e f a d ó s
NUCLIS DE POBLACIÓ / NUCLI PRIMITIU DEL CASTELL
26
ESGLÉSIA DE SANT ANDREU
L’església de Sant Andreu del Castell i cal Campaner –l’antiga rectoria–, vers el 1928, molt poc abans que els darrers estadants del Castell, la família Soler, abandonessin la casa. L’església s’utilitzava de cort de bestiar i era una desferra del que havia estat. Als peus del cloquer s’havia obert una porta. Cal Campaner encara revelava el seu origen medieval: portal i matacà es podrien datar cap als segles xiii o xiv; la casa s’enderrocà els anys trenta. L. ROISIN / Fons JOAN ROMEU
27
NUCLIS DE POBLACIÓ / VEÏNAT DEL BARRI
L. ROISIN / AJUNTAMENT DE TONA - ARXIU MUNICIPAL
CAMÍ I ENTORN
El veïnat del Barri el formaven un pessic de masies al voltant de l’església de Santa Maria –ara santuari de Lurdes. Sobre aquestes línies, l’avinguda de Riambau els anys quaranta; es va obrir el 1927 per comunicar la carretera de Manresa amb el Barri. A la pàgina següent, a dalt, processó cap al santuari de Lurdes amb motiu de la commemoració del cinquantenari de la definició del dogma de la Immaculada, el 25 de setembre de 1904; a la imatge inferior, el nucli des del Castell vers els anys trenta o quaranta, amb els masos Riambau, Postius, cal Gravat i Barri. A la dreta de l’avinguda de Riambau s’ha obert el passeig de la Suïssa.
28
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU RAMON BATLLÉS AUTOR DESCONEGUT / ARXIU RAMON BATLLÉS
29
NUCLIS DE POBLACIÓ / VEÏNAT DEL BARRI
FOTOTIPIA THOMAS / Fons ANTONI GIMENO VIDAL
30
AUTOR DESCONEGUT / Fons CLAUDI PAGÈS PUIG
CAPELLA DE SANTA MARIA
La conversió, el 1904, de la capella de Santa Maria del Barri en santuari de Lurdes va donar nova vida a l’església –coincidint amb l’inici de l’estiueig i l’auge de les devocions referides a la salut– i va ser el motiu pel qual es va construir un jardinet al seu davant, envoltat d’un mur de pedra i una reixa. A la pàgina del costat, l’església al final dels anys vint o l’inici dels anys trenta. Sobre aquestes línies, el jardinet vist des del portal d’entrada, pocs anys abans, amb els arbres encara molt joves.
31
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU RAMON BATLLÉS
NUCLIS DE POBLACIÓ / VEÏNAT DEL BARRI
32
MAS RIAMBAU
El mas, abans del 1893. El seu hereu era el propietari d’una finca que abraçava, aproximadament, un enorme quadrilàter delimitat pels actuals carrers de Sant Andreu, avinguda del Montseny i passeig de la Suïssa, i la muntanya del Castell. La casa està documentada des del segle xiii. L’edifici actual és fruit de moltes reformes i reconstruccions. La darrera gran ampliació es va fer el 1851, quan es bastí un cos amb tres balcons a la façana –a l’esquerra.
33
AUTOR DESCONEGUT / Fons MONTSERRAT BARATA GUAL
NUCLIS DE POBLACIÓ / VEÏNAT DEL BARRI
AUTOR DESCONEGUT / Fons MONTSERRAT BARATA GUAL
MAS RIAMBAU
Sobre aquestes línies, els propietaris del mas Riambau el final del segle xix i el primer terç del segle xx: a l’esquerra, Josep Quintanas Riambau, amb la seva esposa, Concepció Vilarrúbia, filla del mas Torrellebreta (Malla); a la dreta, la pubilla Carme Quintanas Vilarrúbia, casada amb Jaume Galobart Sanmartí, en una fotografia del seu casament, el 1909. A la pàgina del costat, les segones núpcies de Jaume Galobart, amb Maria Dolors Miró Ferrà, germana del pintor Joan Miró, el 1923; Galobart va ser assassinat en començar la Guerra Civil, l’agost de 1936.
34
35 AUTOR DESCONEGUT / Fons MONTSERRAT BARATA GUAL
NUCLIS DE POBLACIÓ / EL POBLE
36
CARRER MAJOR
El capdamunt del carrer Major, ple de vida i d’activitat, el 1921. Aquest carrer segueix el traçat d’una variant del camí ral de Vic a Barcelona que ja existia al segle xiii. Entrat el segle xvi, en aquest indret, a banda i banda del camí, es construïren algunes de les primeres cases que, amb el temps, acabaren per conformar el poble de Tona. La tartana a la dreta de la imatge pertanyia al mas Colomer; està aturada quasi al davant de cal Frare (o can Paulet), d’on era filla la jove d’aquest mas.
FOTOTIPIA THOMAS / ARXIU RAMON BATLLÉS
37
M. G. / ARXIU RAMON BATLLÉS
ELS NUCLIS DE POBLACIÓ / EL POBLE
38