Vic desaparegut

VIC DESAPAREGUT Cristina Masramon

COL·LECCIÓ

Catalunya Desapareguda

vic DESAPAREGUt

Col·lecció Catalunya Desapareguda

Primera edició: Abril del 2014 © Cristina Masramon i Martín, dels textos © Toni Padrós, del retrat de l’autora © Lucien Roisin, VEGAP (Barcelona 2014), dels drets de les fotografies de la pàgines 5, 37, 101, 115, 120 © Diversos autors, de les fotografies © Editorial Efadós, d’aquesta edició Carrer d’Edison, 3 · Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat © Editorial Efadós, de la col·lecció Catalunya Desapareguda

Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

Idea original, disseny i fotocomposició: Editorial Efadós Col·laboració: Ajuntament de Vic Assessorament lingüístic: Jordi Comasòlives Tantiñà

Fotografia de portada: AUTOR DESCONEGUT / Fons Biblioteca Joan Triadú

ISBN: 978-84-15232-66-7 DL B 6461-2014 Imprès a Catalunya

vic DESAPAREGUt Cristina Masramon

efad贸s

庐

introducció

ls records E iNESborrables

L

Te x t d e Cr i st ina Ma sramon i Mar t ín , hi stor i ad ora

4

a ciutat de Vic, antigament anomenada Ausa, fou originària de l’evolució de diferents pobladors. Vic va esdevenir una ciutat romana amb la rendició del cabdill ausetà Amusic. Testimonis arqueològics com el temple romà daten la ciutat romana del segle i dC. A partir del segle ix l’antiga Ausa va passar a denominar-se VicusAusonae, terme que significa raval o barri d’Ausona; aquest raval anomenat Vicus va esdevenir el Vic dels nostres dies. Vic tenia tres nuclis diferenciats al segle x: el temple romà, transformat en castell defensiu dels Montcada, residència del senyor; el Palau Episcopal o seu del bisbe, i el nucli del Mercadal. Aquests nuclis tan diferenciats al llarg del segle x van anar prenent estructura urbana.

El Mercadal s’alçava en una esplanada damunt d’un turó situat estratègicament al centre de la plana de Vic; era el punt de trobada per realitzar transaccions i intercanvis de tot tipus. Entre els segles x i xii, període

ROISIN / Fons BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

de la consolidació de la ciutat, l’esplanada començava a tenir característiques urbanes. Al llarg del segle xii s’hi anà formant una xarxa de camins i places que configurarien el traçat urbanístic de la ciutat. En una de les places hi apareix la Casa de la Ciutat. Al segle xiv es van consolidar dues jurisdiccions: la jussana o del bisbe, i la sobirana o dels senyors de Montcada.

Cada jurisdicció era regida per un batlle propi.

Més endavant el bisbe va cedir la seva jurisdicció al monarca Jaume II, al qual pertanyien els drets sobre el Mercadal. Aleshores el monarca va fer de Vic una ciutat reial concedint-li el privilegi de la constitució d’un consell. El 1383 la partida del rei va adquirir una casa per a la reunió d’aquest Consell. Aquesta casa es va anar modificant gràcies a l’adquisició d’altres cases que tenia al voltant. El 1674 s’encarrega a Fra Josep de la Concepció, el Tracista, el projecte de reforma del conjunt de l’edifici.

Al segle xii s’havien construït les primeres muralles a causa dels conflictes bèl·lics amb França; una ordre de Pere III el Cerimoniós feia fortificar la ciutat, amb diversos portals d’entrada i de sortida. Dins d’aquesta

Pont romànic Pont romànic de Queralt o de Sant Francesc sobre el riu Méder a finals del segle xix. Vista del darrere del Palau Episcopal, amb detall de l’absis de la catedral i el cloquer o campanar romànic. A la dreta de la imatge, el barri de les Adoberies i la rambla de Montcada.

5

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció privada NOFRARIAS

6

muralla, avui hi reconeixem el nucli antic envoltat per les rambles del Passeig, del Carme, de les Davallades, de l’Hospital, de Sant Domènec i de Montcada. Es van anar creant els primers edificis públics: la primitiva catedral, consagrada el 1038; el pont del Remei, el 1324, l’Hospital de la Santa Creu, el 1348; la urbanització de la muralla amb l’enderrocament dels portals, el 1741, i l’obertura del carrer de Verdaguer, l’enderrocament del convent de les Davallades i la nova estació de ferrocarril, les tres obres públiques del 1910.

L’arribada de l’electricitat ja al segle xx va contribuir al desenvolupament de la indústria. El creixement del comerç i l’aparició de noves zones industrials als afores de la ciutat, com la fàbrica El Sucre o La Farinera, van anar canviant l’estructura de la ciutat i afavoriren la seva expansió pel territori.

El treball de la pell sempre ha identificat Vic, així ho confirma l’històric Gremi d’Adobadors d’Osona i el reconeixement actual de la declaració del barri de les Adoberies com a bé cultural d’interès nacional etnològic per la Generalitat de Catalunya. La indústria càrnica del porcí també és un sector rellevant a la ciutat; des de temps immemorials compta amb nombrosos obradors repartits per la ciutat i una plaça destinada a la venda del porc.

El Mercadal Espardenyeria de can Nofrarias al Passeig els anys quaranta i la plaça Major, cap al 1910, amb una extensió de 7.600 m2 de superfície i funció de mercat. Entre els segles xii i xiii es van construir cases al voltant de l’esplanada i uns porxos, l’altura dels quals fou la d’un home muntat a cavall.

JOSEP PALMAROLA / Fons JOSEP M. RENOM JUSTES

Els orígens de la plana de Vic són també agrícoles i ramaderes.

Una mostra n’és el Mercat del Ram, que esdevé una festa major agrària de l’entorn de Vic; la tradició recorda el lema: «Mercat del Ram, orgull d’Osona». Una altra data assenyalada és la del seu patró des del 1862, sant Miquel dels Sants, celebrat cada 5 de juliol amb el mateix respecte i tradició que el primer dia. En destaquem també els sants Màrtirs, sant Llucià i sant Marcià, patrons des del 1551 i copatrons de la ciutat des del 1862, venerats a l’església de la Pietat.La ciutat s’ha anat nodrint de commemoracions, actes, festivitats i tradicions de tota mena. Es tracta d’una ciutat inquieta i rica, amb un gran patrimoni social i un ampli teixit associatiu que engloba tot tipus d’activitats: esportives, culturals, lúdiques, socials... Ha realitzat i realitza nombroses commemoracions dels ciutadans més rellevants de la seva història; recordem, per exemple, la commemoració del centenari del naixement i la mort del filòsof Jaume Balmes (19101948), o la Galeria dels Vigatans Il·lustres en record als ciutadans més insignes. Són mostres d’una ciutat rica en coneixement i cultura. Vic esdevé una ciutat moderna amb una marcada i plena tradició en molts àmbits.

7

Vic del 1924

JOSEP PALMAROLA / Fons BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

Vista parcial del 1924, amb la plaça de toros –construïda el 1917 i en funcionament fins als anys seixanta–, La Farinera, el cloquer, el convent del Carme i un gairebé inexistent carrer de Jacint Verdaguer, creat el 1910, amb la nova estació de ferrocarril al final de carrer.

8

9

10

MAURI / Fons BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

Campanars i torres de la ciutat Panoràmica de la ciutat durant una nevada de la dècada dels quaranta.

A l’esquerra, observem la torre de la casa Comella, just a l’entrada de la plaça Major; al seu costat, el campanar del convent del Carme, i al centre de la imatge, el campanar de la Casa de la Ciutat, que fou construït el 1674.

La ciutat romana

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOSEP M. RENOM JUSTES

El temple romà en la descoberta del 1882. Durant l’edat mitjana s’utilitzà com a pati interior del castell dels Montcada i posteriorment com a presó. El temple data del segle ii dC. Es van reconstruir les columnes en la restauració del 1927. A les columnes s’hi mostra el nom dels descobridors.

11

12

THOMAS / Fons BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

La tradició del Mercadal

JOSEP PALMAROLA / ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE VIC

El mercat de la plaça Major, presidida per la Casa de la Ciutat, a finals del segle xix. La documentació del segle ix ja denominava aquest espai o esplanada com un centre de comerç i intercanvi que aplegava pagesos i menestrals de la Plana, ja molt abans de la construcció de l’edifici de l’ajuntament.

La Casa de la Ciutat Imatge de la Casa de la Ciutat cap al 1910. En la reforma de la torre del rellotge es va modificar la coberta de la façana el 1820, que va resultar ser més baixa del que calculava el projecte. A la façana hi ressalta l’escut de la ciutat esculpit en marbre. El primer rellotge data del 1823.

13

Plaça de toros provisional

Mori la cuca Dimarts Sant a la plaça Major a principis dels anys xx; les esglésies fan la benedicció del salpàs i organitzen les anomenades Catorze processons. A causa d’una plaga de llagostes el 1687 al camp vigatà, els pagesos van prometre que farien penitència per la ciutat en resposta a les seves oracions.

14

AUTOR DESCONEGUT / Fons CATALINA RUSIÑOL NOFRARIAS

Una de les places de toros provisionals muntades per a un correbou del 1910.

S’ubicaven a la plaça Major des del segle xvii. A causa d’una aposta d’una colla d’amics, el 6 de juliol de 1917 s’inaugurà la plaça de toros, amb l’actuació de Manolete II i Machito de Córdoba. Fou enderrocada el 1988.

15 AUTOR DESCONEGUT / Fons CARLES BASSAS CUNÍ

16 JOSEP PALMAROLA / Fons BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

Els fanals de Gaudí La plaça Major i el carrer de Jacint Verdaguer amb l’estació, al fons, el 1915.

Hi destaquen els fanals de Gaudí (1910-1924), dos llums desiguals formats amb un suport de pedra basàltica de Castellfollit de la Roca, un cos format per abraçadores de ferro forjat i coronades per una creu trevolada.

La plaça Major

JOSEP PALMAROLA / Fons BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

La plaça Major a principis dels anys vint. Els fanals de Gaudí dissenyats amb motiu de les festes del centenari del naixement de Balmes. A causa de les queixes constants dels ciutadans es van intentar reformar el 1912. Tot i així, els fanals van seguir sense tenir acceptació i es van enderrocar el 1924.

17

18

JOSEP PALMAROLA / Fons BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

Els bombers desmunten els fanals de Gaudí el 1924. No agradaven perquè entorpien el pas dels vehicles, esdevenien un racó de brutícia i el ferro forjat feia sorolls. El 1912 s’havien presentat instàncies amb signatures de veïns, operaris, artesans, col·lectius d’intel·lectuals i metges.

JOSEP PALMAROLA / Fons BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

Adéu als fanals

Els bombers municipals Instantània del 1924 que recull el moment en què els bombers desmunten els fanals gaudinians amb l’escala desplegable. L’uniforme dels bombers consistia en pantalons, faixa, camisa blanca i gorra.

Observem la façana de la casa Comella al tram de carrer que fins al 1910 estava dividit en dos.

19

20

JOSEP PALMAROLA / Fons BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

La casa Comella

LLUÍS DE ROCAFIGUERA / Fons FRANCESC DE ROCAFIGUERA GARCIA

La casa Comella a principis dels anys vint dóna forma al carrer de Jacint Verdaguer, on ja han desaparegut la casa Rusconi i el convent de les Davallades, edificis que van ser enderrocats pel cos de bombers de la ciutat el 1910 amb motiu de la commemoració del naixement de Jaume Balmes.

CENTENARI NAIXEMENT BALMES Imatge de la plaça Major durant el centenari del naixement de Balmes el 1910. S’organitzaren la comissió de festes religioses, la de festes literàries i la de festes cíviques que van realitzar actes diversos. Destaca una festa de gimnàstica rítmica a les escoles de la ciutat, entre d’altres.

21

Imatge de la plaça Major durant el centenari de la mort de Balmes el 1948. La commemoració va adquirir gran ressonància i diferents comissions organitzaven actes religiosos, culturals i populars. Van crear la comissió literària, econòmica, de protocol, de premsa i de vigatans residents a Barcelona, entre d’altres.

Colles sardanistes

AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIA IMMACULADA ALBÓ VIDAL DE LLOBETERA

22

Colla Sardanista de Vic l’any 1945, amb la indumentària per concursar. El 1929 es creà una colla que es va anomenar Agrupació Sardanista. Es realitzà un concurs el 8 de juliol de 1944, que donà a conèixer les Gentils Parelles, l’Englantina d’Or, la colla Montserratina o Riallera, fundada el 1908.

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAN MUNMANY GODAYOL

CENTENARI MORT BALMES

23

Llicenciada en història per la Universitat de Barcelona (2001). Ha escrit llibres de història local com L’Abans.

Recull gràfic de Vic (18631965) (Efadós, 2001); de la col·lecció Vicgrafies: Hostalers de Vic (2005) i Esportistes de Vic (2006).

Autora de Als carrers de Vic (2006); 150 anys. Història dels bombers de Vic (2008); 75 anys. Societat Socors Mútus de Mollet del Vallès (2009), i La Casa de la Ciutat de Vic (2012).

efadós

®

A

quest llibre mostra Vic amb una selecció de fotografies de qualitat, en blanc i negre, i textos de Cristina Masramon que les ubiquen en l’espai i el temps. Són imatges d’un passat transmissores del batec de la ciutat fins a la primera meitat del segle xx, amb l’activitat que l’absorbia cada dia en els espais oberts que captiven les mirades i mostren alhora les relacions vives del veïnat. Per als buscadors de sensacions d’un Vic desaparegut que pretén consolidar les arrels d’identitat a la terra d’origen o d’acollida.

9 788415 232667

CRISTINA MASRAMON

COMARCA O S ONA

núm. 3