L'Abans: Recull Gràfic de Vilassar de Dalt (1880-1976) by Editorial Efados

L’Abans: Recull Gràfic de Vilassar de Dalt (1880-1976) Col·lecció L’Abans Primera edició: octubre del 2017 © Josep Samon Forgas, pel text © Joan Sala Grau, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies © Editorial Efadós, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat Idea original, disseny, fotocomposició i direcció Editorial Efadós Col·laboració Ajuntament de Vilassar de Dalt Museu Arxiu de Vilassar de Dalt Amb el suport

Documentalistes Jordi Florensa Rovira Josep Font Mas Josep Samon Forgas Autories fotogràfiques de les pàgines de presentació Pàgina 2: E. M. (ED.) / Col·lecció Sala-Losdijck Pàgina 4: Autor desconegut / MAMVD Pàgina 6: Autor desconegut / MAMVD - Fons Can Villar Pàgina 8: Magí Casanovas / MAMVD - Fons Magí Casanovas Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1880 i 1976. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. S’ha reproduït la signatura de l’autor de cada original, tot i tenir diferents formats, per respectar la seva autenticitat i per considerar-la fruit d’una època concreta del seu treball. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família.

Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

ISBN: 978-84-16547-71-5 Dipòsit legal: DL B 23105-2017

VILASSAR DE DALT Josep Lluís Milan Vidal

Des dels teus cims veig el mar tot blau, entremig de pins, envoltat de pau. Vaig fent camí entre la floresta, verda de romaní, groga de ginesta. Pels teus carrers hi ha mil anys d’història, gent que va passant amb fracàs o glòria. I als forasters de terres llunyanes, els dones progrés i els agermanes. Vilassar de Dalt, tu ets el meu bressol, quan estic aquí

jo no em sento sol. Vilassar de Dalt, com t’haig d’enyorar, si algun dia lluny jo no puc tornar. Sento el desig de cantar-te aquí, ets tu la flor del meu jardí. Vilassar de Dalt t’estimo tant. Vilassar de Dalt hi penso tant. Vilassar de Dalt et porto al cor. Vilassar de Dalt... Vilassar de Dalt...

CARRERS I PLACES / xxxxx xx xxxxxxxxx

Presentació Xavier Godàs

Alcalde de Vilassar de Dalt La identitat del territori és una característica que muda amb el temps però manté una pauta. Canvia perquè les relacions socials canvien per causes diverses: evolució de l’economia i de les maneres de produir, innovacions tecnològiques, desenvolupament demogràfic, canvis en el marc de les relacions polítiques, noves pautes culturals que impacten en la vida quotidiana. La identitat col·lectiva és multifactorial i variable perquè es forja sobre la base de les relacions entre persones en el decurs del temps. A Vilassar, també. Des de l’eclosió, a partir del darrer terç del segle xix, de les imatges revelades per la fotografia, tenim a l’abast un material ingent i popular per aproximar-nos a allò que hem estat i ara som. Sovint sense cap intenció més enllà de la captació de la imatge en el moment que es produeix, el fet és que qui la capta ens llega fragments de les realitats socials quotidianes i dels espais físics (naturals i construïts) que en són marc. Les aportacions fotogràfiques provenen de fonts diverses, des de les més expertes fins a les casolanes. Aquest fet és interessant, perquè la mirada als fets, les gents, els llocs i els espais que conformen la substància de la història té emissors múltiples. Podríem dir que, d’aquesta manera, les aproximacions a allò que hem estat tenen una base més democràtica. A L’Abans. Recull Gràfic de Vilassar de Dalt hi trobareu llocs que ja no hi són, espais que han canviat però que identifiquem sense problemes, fàbriques en funcionament que avui trobeu tancades o amb un ús diferent (com és el cas de la biblioteca de can Manyer), personatges que han estat clau en la construcció comunitària de la nostra vila, esdeveniments que han marcat diferents moments de la nostra particular evolució. I, sobretot, una panoràmica costumista ben explicada que ens ajuda a saber d’on venim i què som. És a dir, a entendre la nostra identitat.

CARRERS I PLACES / xxxxx xx xxxxxxxxx

Pròleg Joan Sala Grau

Graduat en Humanitats (UAB) i Màster en Història de Catalunya (UAB) Aquest llibre de ben segur que despertarà en la gent de Vilassar de Dalt un enorme sentiment de curiositat i de sorpresa, perquè descobreix un munt de fotografies inèdites, fins ara guardades per les famílies, segurament desades en el mateix calaix en què es guardaven els millors béns: els llençols brodats, els rosaris, les medalles d’or i, potser, amb sort, amb molta sort, els papers que testimoniaven alguna propietat a nom de la família. Escriptures, rosaris, medalles i fotografies dins del mateix valuós calaix. No oblideu que, moltes vegades, les fotografies són exemplars únics, no tenen preu. Ens diuen, per confirmar-ho, que l’escriptura, la impremta i la fotografia han estat tres avenços fonamentals per a la humanitat. En aquest llibre redescobrirem aquella font, la reixa, aquell cancell protector…, elements de tanta presència en el nostre recorregut urbà que han esdevingut símbols de la nostra pròpia i personal història. I, girant els fulls del llibre, rescatades de la memòria, anirem trobant les persones que tant hem estimat. Això, el record, és la justificació d’aquella frase coneguda i commoguda que tothom reserva per a moments particularment emotius en què es confessa: «Jo soc de Vilassar, el meu poble, on jo veia, feia, aprenia…». Des dels anys quaranta hem conegut un munt de canvis al poble. L’inventari és prodigiós. Ha estat una feina coral, del poble, de la gent del poble, i dels ajuntaments amb els seus alcaldes al capdavant, responsables de decisions que han esclatat en escoles, instituts, poliesportius, centres de salut, camps de futbol amb gespa, casals lluminosos que donen espais culturals, biblioteques curulles de llibres, museus, arxius, teatres, mercats, polígons industrials… Els aparcaments… bé, no tot pot ser perfecte. La iniciativa de l’editorial Efadós amb la col·lecció L’Abans ens posa a l’aguait. Voluntat, ofici, risc i estima per la feina. Aquest és el resultat que aquesta col·lecció ofereix a tot Catalunya. Vilassar de Dalt entra per mèrit propi en una gran col·lecció. Felicitats i agraïment, doncs, a l’editor. Aquestes imatges, contribució de molta gent, ens presenten un poble diferent, més primitiu, un punt encantat, més innocent. Tot el poble encavalcat: cases, tallers i fàbriques. Desarrelada, fins a la democràcia, amb crueltat, la llengua catalana, la nostra. Sense biblioteca, la necessària consulta d’un llibre representava una veritable aventura. Cadascú pot fer-se la pregunta. Érem de veritat feliços amb tantes mancances? Segurament diríem que ho érem. Que ho érem molt més del que seria raonable. Es diu que no hi ha veritable augment del nivell de vida sense augment del nivell cultural. Volem esmentar la nostra petita o gran dèria: avui vivim molts anys, això no és comparable a cap altre avenç. A Granollers, a mitjan segle xix, de 3.000 habitants només 166 persones tenien més de seixanta anys. Ens ho diu l’historiador Jaume Vicens i Vives. Tenim, doncs, pels historiadors que ens han il·lustrat, un lloc preferent en la nostra estima. Aleshores, els ajuntaments i els alcaldes decidint i aconduint, i els historiadors repensant i alliçonant han fet molta feina. A Vilassar hem tingut un alcalde, Josep Samon, impressor, que exerceix d’historiador. O potser la nostra ignorància no endevina que és un historiador que va exercir d’alcalde. O simplement és un impressor d’una curiositat sense límit. Ha escrit el text d’aquest llibre. Amb l’ajuda de la gent del poble i dels seus col·laboradors, Josep Font i Jordi Florensa, ha classificat i endreçat l’edició. Si ho llegiu, no perdreu l’estona. En sabreu una mica més. Això, a Vilassar, ha estat sempre molt agraït. Moltes gràcies a tots.

Introducció

L’Abans, una col·lecció que repassa l’evolució de pobles i ciutats de Catalunya a través de la fotografia, ens convida a participar en un viatge al llarg del temps que ens permetrà reviure la història quotidiana de Vilassar de Dalt al llarg de gairebé cent anys. En les seves pàgines podrem redescobrir, entre d’altres coses, indrets avui desapareguts, festes i tradicions oblidades, entitats i associacions que no han pogut superar el pas del temps però que han estat decisives per configurar la nostra personalitat com a poble. El marc cronològic del llibre se situa entre el 1880 i el 1976, un període de cent anys que s’inicia entorn d’una vila on l’agricultura encara té un paper important sobre el territori, però on el desenvolupament industrial, reflectit en els vapors tèxtils instal·lats en el municipi, ha provocat profundes transformacions econòmiques i urbanístiques de la mà d’un gran desenvolupament industrial. Són d’aquest període les fotografies més antigues que conservem, gairebé totes elles relacionades amb el fenomen de l’estiueig, protagonitzat per sectors benestants de la burgesia, que en alguns casos també liderarà aquest procés de desenvolupament industrial de Vilassar. Tanca el recull l’any 1976, una data significativa pel que fa a l’evolució social i política del país, que culmina amb la recuperació de les llibertats democràtiques. Per elaborar aquesta obra s’han seleccionat un miler de fotografies –d’un total de més de 3.000– d’origen i temàtica ben diversos. Els criteris de selecció han estat la qualitat i el seu valor documental, sempre intentant emmarcar-les en el context històric que els correspon, i amb indicació del nom de l’autor –quan es coneix– i de la seva procedència, que en la majoria dels casos és particular o familiar. Es tracta de fotografies conservades durant dècades en àlbums familiars i que, amb la seva publicació, es converteixen en testimonis de la vida social, cultural, econòmica i festiva de Vilassar de Dalt al llarg d’aquests 96 anys. En aquest sentit, cal destacar la tasca de recopilació i digitalització fotogràfica duta a terme durant anys pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, el treball fet pels membres del CEIF per la confecció del llibre Vilassar de Dalt, història gràfica, i la meritòria tasca de col·leccionista efectuada per Joan Sala Grau, que ha desembocat en la Col·lecció Sala-Losdijck, gràcies a les quals avui podem disposar d’un extens fons d’imatges d’origen divers, l’original de moltes de les quals s’ha perdut. Com que la majoria de les fotografies prové de fons familiars, els seus autors són anònims. Fotògrafs aficionats i apassionats, cronistes d’aquella història més íntima, de l’emoció de la canalla amb la palma i el palmó davant el portal de casa, o de l’alegria de les celebracions familiars per la Festa Major, o dels nervis dels més petits durant la nit màgica de Reis. Però també hi ha fotografies signades per fotògrafs locals com Miquel Piqué, Magí Casanovas, Joan Roura, Ramon Lladó, Narcís Francesch o Casimir Barrera, entre d’altres. Cal destacar, a més, l’edició de postals per part de professionals com Josep Thomas, Àngel Toldrà o Lucien Roisin, gràcies a les quals gaudim d’una interessant col·lecció de panoràmiques de Vilassar de Dalt i de l’activitat dels seus habitants pels carrers i places de la vila. Amb L’Abans: Recull Gràfic de Vilassar de Dalt s’inicia un viatge pel record, una incursió en el passat que ens permet descobrir les petites i grans històries que han forjat la nostra personalitat com a poble. La fotografia és l’element essencial d’aquesta obra, però, sobretot, és la gent de Vilassar, la d’ahir i la d’avui, qui, a partir del fil conductor de les imatges, n’esdevé l’autèntica protagonista.

Capítol I

Vilassar de Dalt, quatre moments històrics ben diferenciats

LA-LOSD Col·lecció SA M. PIQUÉ /

IJCK

Aquesta aproximació a la història de Vilassar està dividida en quatre apartats anomenats Abans de Vilassar, per a la prehistòria i els temps antics; Vilassar pagès, per a l’època medieval; Vilassar menestral, per a l’època moderna, i Vilassar industrial, per a l’edat contemporània, més una nota final sobre la segona meitat del segle xx. Per documentar els tres primers apartats cal recórrer a l’arqueologia i a la documentació històrica escrita, però, per als altres, les fotografies velles es converteixen en documents carregats de dades. Els comentaris que acompanyen les fotografies intenten transmetre allò que s’hi veu. Però cal no quedar-se en els comentaris i endinsar-se en les imatges. Segur que s’hi veuen moltes més coses.

PUNTS D’INTERÈS

Panoràmica de Vilassar per la banda de llevant vers el 1907. Aquestes quatre fotografies no solament ofereixen una bona perspectiva del poble sinó que reflecteixen perfectament el Vilassar de l’època, amb l’activitat fabril manifestada en les fàbriques i, alhora, amb l’activitat agrícola demostrada en els magnífics conreus que no deixen ni un pam de terra sense cultivar. Al centre del poble hi ha la Casa de la Vila (15), l’església (16), cal Garbat (17), el teatre de la Massa (20) i can Miquel Pons –ara plaça del Teatre– (21). Una mica més amunt es veu el castell de Vilassar (19),

Torremar (22) i les cases del carrer del Marquès de Barberà (23). A muntanya encara hi ha ca l’Estrany del Bosc (25), una masia que fou enderrocada. Es veuen moltes fàbriques, la majoria amb les xemeneies de les seves màquines de vapor: can Xinco (5), can Bitllets (7), cal Boter (37), can Manyer (42), amb la nau nova encara en construcció, el Tint de Dalt (24), can Paronet –a la riera de Targa– (26), cal Garbat (27) i la seva xemeneia (28), les Sedes (48) i les xemeneies de la Manigua (49) i de les Sedes (50). Els horts de can Rafart (45), amb una màquina de vapor per bombar l’aigua (44), són com el nexe

ilassar de Dalt és un poble molt variat. En poca distància és possible trobar-hi un castell medieval, masies antigues, carrers estrets i costeruts, rengles de cases de cós, velles fàbriques tèxtils o zones d’habitatges amb amplis carrers o avingudes. Aquesta configuració diversa, fruit de les successives etapes històriques del poble i de l’activitat dels seus habitants, ha quedat inserida en la trama urbana. Les fotografies mostren aquesta evidència present en el dia i dia i de la qual no s’és gaire conscient, i ajuden a descobrir la vila, a valorar-la i a estimar-la. Abans de Vilassar Les edificacions més antigues que es conserven a Vilassar són dels segles x o xi. Però la presència humana al terme arrenca a la prehistòria. Tothom qui hi tingui interès pot arribar-se fins als monuments megalítics de la serralada, com el dolmen de la Roca d’en Toni, la cova de la Granota o la cova d’en Pau, entre d’altres. De la intensa activitat desenvolupada en època romana se n’han fet troballes puntuals en diversos indrets del nucli urbà i de la plana, i es poden visitar els magnífics forns romans de la Fornaca i la necròpolis de les pistes

d’atletisme. Dels segles foscos de l’alta edat mitjana solament es coneix el conjunt de tombes descobertes prop del dolmen i l’absis de la capella de Sant Salvador, a can Boquet. Es dedueix que, en aquell temps, l’activitat devia ser escassa i que es limitaria a formes de subsistència, reaprofitant –i de vegades destruint– elements aixecats en etapes precedents. De fet, de tots aquests temps no es coneix ni el nom que es donava a aquest lloc. Vilassar pagès A partir dels temps històrics, a partir de la constància documental d’un lloc anomenat Villazari l’any 978, es pot parlar del que fou l’embrió de Vilassar. Es tractava d’unes quantes cases agrupades entorn d’una primitiva església parroquial que cercaven la immunitat eclesiàstica dels espais propers a les esglésies –la sagrera. No gaire lluny hi havia una torre que s’aniria convertint en el castell de Vilassar. Més enllà de la sagrera només hi hauria algunes cases esparses. Amb el pas dels segles, la primitiva torre esdevingué un castell palau, de la mateixa manera que les cases es van transformar en masos. L’activitat predominant i gairebé exclusiva era l’agrària, i el tipus d’habitatge

Al costat, la part de llevant de la plaça cap al 1910. A l’esquerra, la paret del cementiri vell i edificis annexos de l’església parroquial, amb l’escala exterior per pujar al pis. Al fons, la fonda de cal Carnicer. A la dreta, l’edifici de la societat mutualista Nostra Senyora del Carme –els Rajolers– i un rengle de quatre cases; la primera, més baixa, fou enderrocada per ampliar la plaça. En aquesta pàgina, el castell de Vilassar després de la restauració del 1956. E. M. (ED.) / MAMVD

Carrers i paratges

11 1

37 39

30 32

35 33

17 19 18

22 23

28 29 27

13 14

42 41

38 43

50 51

PUNTS D’INTERÈS

entre la indústria i l’agricultura. S’aprecien, entre altres, els horts de can Rubinat (31), els horts d’en Bach (34), la Quintana (41) i els horts del Ravalet (43), però també hi ha horts vora el Pi del Tint (1), entorn de can Mayans (2), al carrer del Sol (8), rere les primeres cases del carrer de Riera Prats (35) i a can Coll (36). La casa de Delfí Pons de Vall (3) és acabada de fer i en Manent n’anava construint a la part de baix del carrer –ara de Riera Prats (4). També es veu can Gaietano Ubach (6), el carrer del Comerç o de la Taverna (10), cal Temerari –al carrer de Sant

Genís– (12), can Bruguera (39), la casa del capdavall del carrer Nou (40), que gairebé el tancava, i el carrer d’en Bassa –ara de Martí Soler– (46). Hi ha les «torres» de can Tarrida (29), ca la Mariàngela (47) i can Rafart (51). La riera de Targa (32) voreja el poble. El camí de Mataró (33) i el camí de Cabrils (38) corren entre els horts. En primer terme, a la dreta, hi ha les cases noves del Ravalet (30). Cap a ponent apareixen can Pons i Arenas –ara hospital de Sant Pere– (9), can Grases (13) i can Colomer (14), i els pins de la Cisa (11) i els de can Marquès (18).

A. T. V. (ED.) / MAMVD

Carrers i paratges

estava adaptat a les necessitats dels seus estadants. Al nucli antic de Vilassar encara es troben masos com cal Doctor, can Jaumetó, can Recoder, ca l’Isern, can Masiques, can Bonhivern, can Banús, ca l’Anton Feliu, can Sabaters o can Coll. A més d’aquestes cases n’hi havia altres que han estat transformades –can Bruguera, can Trias, can Pujolar, el mas Agell– o enderrocades i substituïdes per noves edificacions –can Sayol, cal Vaquer, can Julià, can Nirell… Més enllà de les rieres, però properes al nucli urbà, encara es troben can Pere Català, can Roure, can Lloberes de mas Vidal, can Rafart, can Vehil de la Serra, can Parera –el Ravalet–, can Pons de Vall, can Mayans, can Pons i Arenas –l’actual hospital residència–, can Salvet, can Bragamunt, can Grases, can Colomer i can Villar. Els camins que enllaçaven les cases situades entre les

AUTOR DESCONEGUT / MAMVD - Fons FAMÍLIA ROIG-CIRERA

dues rieres i els que conduïen cap a les de la perifèria són els actuals carrers del nucli antic de Vilassar. Vilassar menestral Durant el segle xvi, el vell conglomerat de masies dedicades a l’agricultura esdevingué un centre urbà cada vegada menys pagès i més menestral i comerciant amb oficis diversos – fusters, mestres de cases, sastres, boters, paraires, teixidors, vidriers… A més, com que Vilassar era el cap d’un municipi amb tres veïnats més –els de Cabrils, del Sant Crist i de Mar–, hi havia l’església parroquial, la rectoria i el cementiri, el mercat setmanal, la Casa del Comú, la ferreria, la carnisseria, la fleca, la taverna… El segle xvi és una època de creixement i encara es fan algunes cases de pagès

però també es configuren els primers carrers ben estructurats. A finals del segle xvi a Vilassar ja hi ha els carrers Major, del Castell, Nou, de Sant Antoni i una part del carrer del Carme. La plaça de la Vila es va crear el 1617, quan el municipi va adquirir una casa per enderrocar-la i fer la plaça Reial de Vilassar. Durant els segles xvii i xviii es van anar formant els carrers de la Canuda –Anselm Clavé–, de Mar –Manuel Moreno–, del Bonaire –Sant Miquel– i de la Riera –Salvador Riera. Vilassar industrial A partir del primer terç del segle xix, l’evolució urbana de Vilassar fou condicionada per la implantació de nombroses fàbriques que van atreure un bon nombre de treballadors i van fer créixer el nombre d’habitants. Per donar allotjament a la nova població es van allargar o completar alguns carrers ja existents i es van fer els de la Pau, del Comerç, Mitjà, Alt, de la Teula i de la Unió. A la segona meitat del segle es va allargar molt el carrer de Mar i es van formar els carrers de Murillo, de la Sort, del Sol, de Sant Genís, de Clapés, de Sant Joan i una part del del Carme, de Llessamí, de la Bassa, de Santa Engràcia, del Palomar i de les Escales de Barberà, i per primera vegada es va superar el límit de les rieres amb la urbanització dels carrers d’Artaïl, de la Llibertat, de Zurbano –Abat Oliba– i de la Constitució –Doctor Turró. A les acaballes del segle xix i als primers anys del segle xx es van fer els carrers del Marquès de Barberà, de Francesc Codina i de Pau Piferrer. Les iniciatives fabrils del segle xix van ser nombroses però no totes reeixiren. Les fàbriques més grans i que van perdurar foren cal Boter, can Manyer i cal Garbat, seguides per les Sedes, can Bitllets, la Tela, can Paronet,

la Manigua, can Xinco, can Ribot i els tints de Dalt i de Baix. Quan el 1915 va arribar la xarxa elèctrica a Vilassar, encara es van fer altres fàbriques. A la primera meitat del segle xx, encara en plena era del tèxtil, el paisatge urbà el formaven les antigues masies, les cases de cós i les fàbriques, algunes cases «de senyors» –can Grases, can Tarrida, can Rafart, can Roura, ca les germanes Serra, cal Garbat, Torremar…– i els centres civicosocials –la Casa de la Vila, l’església, la Massa, l’Estrella, els Rajolers, el Casinet, el Casal, el col·legi de les Monges, les escoles de la carretera i l’hospital de Sant Pere. Els canvis més grans segurament foren l’enderroc de l’església vella i la construcció de l’actual a partir del 1943, i el trasllat de l’hospital al seu actual emplaçament i la transformació del seu solar en els Jardinets. Vilassar a partir de la segona meitat del segle xx La immigració procedent d’altres zones d’Espanya va propiciar la formació de barriades noves com la Galbanya i el Pi, i la demanda creixent de més habitatges es va atendre amb la construcció dels pisos de Nostra Senyora de Montserrat i els de ca la Mariàngela, la urbanització del sector de can Salvet i el bloc Via Augusta. La trama urbana es va completar amb la urbanització de la Quintana i amb la construcció d’alguns blocs de pisos en terrenys que havien romàs sense edificar. Val a dir que algun d’aquests blocs de pisos és un veritable atemptat urbanístic. Actualment, les nombroses urbanitzacions residencials o industrials ja han ampliat la trama urbana per tota l’amplària del terme municipal i a la plana cada vegada queda menys terreny sense urbanitzar.

A la pàgina del costat, un grup de deu ciclistes preparats per a una cursa al carrer del Marquès de Barberà vers l’any 1910. A l’esquerra, un fanal de gas i el portal i mur de tanca de can Banús. Al fons, la casa de can Roure. Els arbres del carrer són els plataners que hi hagué fins a la dècada dels setanta, quan es van substituir pels actuals. La tercera casa de la dreta encara no té la tribuna o galeria.

CARRERS I PLACES / Nucli antic

M. PIQUÉ / Col·lecció SALA-LOSDIJCK

PLAÇA DE LA VILA

En aquesta pàgina, concentració a la plaça a principis del segle xx amb motiu d’alguna celebració; pel carrer del Carme, a la dreta, s’acosta un estendard, i a les primeres cases del carrer de Mar, a la baixada de la plaça, es veuen finestres amb banderes i domassos. Al costat, la plaça des del començament del carrer del Carme entorn del 1920. Adossada a l’església hi ha la capella del Santíssim, inaugurada el 1912. A totes dues fotografies es veu l’antiga font de la plaça.

MAGÍ CASANOVAS / MAMVD - Fons MAGÍ CASANOVAS

LA PLAÇA DE LA VILA, 400 ANYS D’EVOLUCIÓ La plaça de la Vila va néixer el 1617, quan el poble va comprar una casa per enderrocar-la i fer el que llavors en van dir la plaça Reial de Vilassar. En aquella època, la plaça estava delimitada a ponent per la casa dels Talavera (can Recoder) i per la torre de defensa de ca l’Isern a llevant. A la banda de muntanya només hi havia la casa dels Major (can Muxoni), la Caseta del Comú –edificada tot seguit a la cantonada del carrer Major– (can Vitissis), el cementiri i l’església, i la casa dels Isern. Cap avall hi havia can Trias –al carrer del Mercat–, can Julià –escola de la Immaculada– i, poc després, el municipi va posar la carnisseria, els corrals i l’escorxador al marge de sota la plaça. Des de la plaça res no destorbava la magnífica vista del pla i del Mediterrani, i, a la ratlla de la costa, es veien les cases que començaven a configurar el veïnat de mar de Vilassar. En algun moment del segle xvii o de principis del segle xviii es va fer la font de

la plaça al capdamunt de la pujada, a l’inici dels camins per anar a mar i a la Cisa i Premià; les cases de la pujada de la plaça es van edificar poc abans del 1830 i l’edifici que ara és la botiga de can Baylach és del 1841. Fins a la segona meitat del segle xix, la plaça era oberta a l’horitzó. Llavors es van construir cases a la banda de llevant, on hi ha els Rajolers, i després del 1870 es va començar la Casa de la Vila actual, inaugurada el 1884. La plaça ja era tancada, ja no tenia horitzó. Encara hi ha hagut altres transformacions: l’antiga Caseta del Comú es va vendre al Noi Bayau, que s’hi va fer bastir l’edifici de la galeria arabitzant; es va enderrocar una casa de les del costat de llevant per engrandir la plaça; l’església antiga, primer fou ampliada amb una nova capella per al Santíssim en terrenys de l’antic cementiri i, després de la Guerra Civil, es va enderrocar i substituir per l’actual; ca l’Isern es va convertir en la rectoria; la Casa de la Vila es va reformar i ampliar; el centre d’assistència primària ha substituït la fonda de la plaça, que, alhora, havia substituït la torre dels Isern…

CARRERS I PLACES / Nucli antic

PLAÇA DE LA VILA

Carnaval del 1895. L’orquestra ja està a punt a dalt de la tarima i l’esparriot ho controla tot des del mig de la plaça. Des de l’esquerra arrenca una filera de parelles de ball; elles porten la cara tapada, potser perquè són homes disfressats. La plaça és plena de gom a gom, hi ha gent a totes les finestres de can Muxoni i la galeria de cal Noi Bayau és ben concorreguda. A dalt del cementiri vell no hi ha ningú, que això és un Carnaval, i a l’interior de l’església es deuen resar les Quaranta Hores. El carrer Major –Àngel Guimerà– encara és molt estret i s’hi veu el vell empedrat. AUTOR DESCONEGUT / MAMVD - Fons FAMÍLIA ESPINA-PRATS

L. ROISIN (ED.) / MAMVD

CARRERS I PLACES / Nucli antic

AUTOR DESCONEGUT / MAMVD

FOTO FRANCESCH / MAMVD

PLAÇA DE LA VILA

Al costat, a dalt, la Casa de la Vila abans del 1915. L’escut del poble corona l’edifici, el portal és flanquejat per dos fanals de gas i a cada banda hi ha una parada de les carnisseries del Comú. A baix, l’envelat d’estiu del 1930, amb l’aplec de corals de l’homenatge a Clavé promogut pel cor de l’Estrella. Els fanals ja són elèctrics. En aquesta pàgina, a la Casa de la Vila s’hi ha afegit un magatzem i s’ha posat un rellotge al capdamunt de la façana. Sota el mirador de la casa de la dreta hi ha un pasquí de la pel·lícula El libertador, estrenada el 1950.