.com
paBCN Gremi
w w w. g r e m i p a b c n . c o m
Pa del Tricentenari
Elaborat a l’Escola del Gremi de Flequers de Barcelona
300 aniversari dels fets de l’11 de setembre de 1714. Magazine del Gremi de Flequers de Barcelona · N. 528 · Any MMXIV · GENER/FEBRER 2014
Hi ha optimisme! Tot indica que 2014 serà millor que 2013. Els pronòstics dels analistes sobre creixement econòmics’apropen al 5 per cent.
sumari 4
RESPONSABILITAT COL·LECTIVA Panorama Gremial per Xavier Vilamala
7
PA TRICENTENARI Enguany es compleix el 300 aniverari
8
L’ESCOLA DE LA FUNDACIÓ Partcicipa en els actes del Tricentenari
10
la vitamina c Font d’enèrgia necessària
16
paBCN Gremi
.com
pa BCN éS LA CONTINUADORA D’ACTUALITAT FLEQUERA Editorial
w w w. g r e m i p a b c n . c o m
Pa del Tricentenari
Elaborat a l’Escola del Gremi de Flequers de Barcelona
300 aniversari dels fets de l’11 de setembre de 1714. MAGAZINE del Gremi de Flequers de Barcelona · N. 528 · Any XLVI · GENER 2014
Comissió Electoral 23 Candidaturea a President i Junta Directiva del Gremi
LA MARATÓ DE TV3 Supera els 9,5 milions d’euros
26
EL PA QUES’HI DÒNA El Barça i les seves circunstàncies
30
EL COMERÇ TRADICIONAL Som la primera empresa de Catalunya
36
ELS AUTÒNOMS Una vegada més, castigats pel govern
39
Magazine del Gremi de Flequers de Barcelona ACREDITAT PER ENAC
Edita Gremi de Flequers de Barcelona · Redacció i Administració Pau Claris, 134 · 08009 Barcelona Tel. 93 215 55 00 Fax 93 216 05 39 Director Xavier Vilamala Vilà · Sotsdirector Francesc Vidal Vidal · Publicitat Solució Grup Col·laboradors Montse Bosch Salas, Miquel García Cuesta, Lluís Hernández González, Jordi Murillo, Tomàs-Maria Porta, Joan Solé Bòria, Francesc Vidal Vidal Disseny, Coordinació, maquetació Solució Grup ·fotografia, Mcnamara Sanches · Correcció Servei lingüístic de la Confederació de Comerç de Catalunya · Impressió Anmán · Tiratge 3.500 exemplars gremipaBCN no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors. Respeta la libertad y forma de expresión de todos sus colaboradores. Por este motivo varios de sus artículos están escritos en catalán, idioma propio de sus autores y de Catalunya. Si alguna persona, por residir fuera de Catalunya, tiene alguna dificultad de comprensión, gustosamente le será remitida la correspondiente traducción al castellano, del artículo de su interés. La publicació és distribuïda gratuïtament a totes les fleques agremiades de Catalunya i a diverses institucions i entitats d’Espanya, Europa i Amèrica. Adreça d’Internet www.gremipabcn.com · e-mail flequers@stl.logiccontrol.es - Dipòsit Legal B.16095-1960 Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni en part ni en la seva totalitat, per cap suport o sistema, sense el previ consentiment per escrit de l’editorial.
editorial
C
Com podeu comprovar, la revista del Gremi de Flequers de Barcelona enceta una nova
paBCN
.com
Gremi
w w w. g r e m i p a b c n . c o m
etapa. Nou format. Nou títol. Ambicions renovades de servir els nostres agremiats.
C AMBRES DE FERMENTACIÓ CONTROLADA Milloren el sabor i la textura del pa i la qualitat de vida. Permeten organitzar la feina i gaudir de més temps. Treballem a mida, segon les necessitats dels nostres clients.
Modernització. Compromís.
Pa BCN és la continuadora d’Actualitat Flequera i recull el seu testimoni amb l’orgull de l’esforç de tots els col·laboradors i anunciants que l’han fet possible. No ha estat fàcil
Pa del Tricentenari
Elaborat a l’Escola del Gremi de Flequers de Barcelona
300 aniversari dels fets de l’11 de setembre de 1714.
aconseguir que aquest mitjà de comunicació amb els agremiats pervisqués en el temps. Moltes persones li han dedicat els seus esforços sense cap altra compensació que el servei al Gremi, moltes altres han procurat ser uns bons professionals. Però, sobretot, una
MAGAZINE del Gremi de Flequers de Barcelona · N. 528 · Any XLVI · GENER 2014
revista la fan possible els seus lectors: gràcies, doncs, a tots pel que heu fet fins ara i pel que continuareu fent. Una de les premisses indispensables de la revista són els anunciants. No se li amaga a ningú que en època de crisi les despeses en propaganda tenen una tendència a la baixa.
Pa BCN és la continuadora d’Actualitat Flequera i recull el seu testimoni amb l’orgull de l’esforç de tots els col·laboradors i anunciants que l’han fet possible
Per això us preguem, des del gremi, que us adreceu als vostres proveïdors per tal que s’anunciïn a pa BCN. No només tindran una difusió immillorable dels seus productes dins del sector, sinó que també ajudaran a mantenir la qualitat i l’ambició d’aquesta revista. Perquè, al final, al Gremi li calen eines de cohesió interna. I aquesta és la funció fonamental d’aquesta revista. Que l’agremiat pugui copsar com es mou el sector i quines són les tasques que duu a terme el Gremi per tal de defensar la nostra posició dins del marc del comerç barceloní. Combatre la competència deslleial. Fer que les Administracions, més enllà dels discursos electoralistes, es comprometin de debò amb els flequers artesans. Bastir la convicció que junts serem forts i ens en sortirem, malgrat les dificultats actuals. Ajudeu-nos a perseverar en l’intent d’esdevenir millors! Moltes gràcies!
4
PABCN
I DE SERVE ENT ENIM MA N T
s e i d 5 36 4 hores 2
frigual Duero, 36 · 08223 TERRASSA · +34 93 731 08 04
www.frigual. com
5
2014
panorama
Estrenem revista NOU NOM NOU FORMAT NOU CONTINGUT .com
paBCN
Gremi
w w w.
abcn. gremip
Aquest any fem un pas molt important per a la nostra revista. Després de 50 anys creiem que ara és el moment del canvi, donant un nou nom a la nostra revista, un format més petit que s’adapta a les necessitats actuals, tota la informació del sector, articles d’interès, i tot allò que us pot interessar.
com
Pa del nari Tricente del a l’Escola Elaborat
Gremi de
Flequers
bre de 1 de setem
ts de l’1
sari dels fe 300 aniver
a · N. 528 de Barcelon de Flequers E del Gremi MAGAZIN
6
PABCN
ona
de Barcel
1714.
I · GENER · Any XLV
2014
Esperem que us agradi !
R Responsabilitat col·lectiva
Benvolguts companys
Som en uns moments transcendentals de la història del nostre país. Els moments soci-econòmics,polítics en els quals vivim i també d’associacionisme seran decisius pel futur. La responsabilitat col·lectiva pot ser el futur per a les nostres empreses i pels nostres gremis. Que ningú pensi que els qui ens heu donat la confiança per dirigir-vos tenim la vareta màgica per a solucionar els problemes que afecten el nostre sector, i moltes vegades ens sentim sols a l’hora de decidir.
Xavier Vilamala President del Gremi de Flequers de Barcelona
En les nostres assemblees ens fa falta més participació col·lectiva per decidir entre tos el nostre futur
En les nostres assemblees ens fa falta més participació col·lectiva per decidir entre tos el nostre futur. Ens fa falta la integració de generacions més joves per tal d’impulsar noves idees, no es pot quedar en si però no, perquè no tinc temps per anar a les reunions. Resulta sorprenen i preocupant les poques ganes d’ocupar càrrecs directius on sovint es fa difícil compondre un bloc directiu. S’escolta freqüentment “el gremi no és el que era”, dons el gremi continua estan aquí, defensant a tots per igual, fent el que podem i no el que volem. La nostra lluita amb l’administració és contínua i moltes vegades fins i tot contundent perquè comprenguin que han de fer l’esforç de posar ordre al nostre sector. Som davant importants canvis d’hàbits en el sector alimentari que haurem de defensar immediatament i així evitar que ens perjudiquin. L’èxit de la nova ordenança de terrasses es un mostra del que hem defensat des del Gremi. És obvi que els gremis també hem de canviar els serveis i atenció a l’agremiat i estar preparats per tots els canvis informàtics necessaris per poder donar un millor servei. Simplement és una crida al esforç col·lectiu que us demanem per poder escoltar totes les vostres veus i després decidir. Moltes gràcies
7
actualitat
Tricentenari Barcelona Enguany es compleix el 300 aniversari dels fets de l’11 de setembre de 1714. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona organitza, de manera coordinada amb la Generalitat de Catalunya, una commemoració ciutadana que servirà per redescobrir la ciutat del segle XVIII, entendre la dimensió dels fets i posar-los en relació amb la realitat present i les expectatives de futur.
A aquesta celebració, s’hi sumen institucions de la ciutat, equipaments culturals, districtes, entitats socials i cíviques, mitjans de comunicació, així com el món editorial, educatiu i acadèmic. El Tricentenari BCN potenciarà el diàleg entre passat i present amb un programa d’actes que inclourà exposicions, debats, seminaris, publicacions, itineraris, festes ciutadanes i propostes artístiques per endinsar-nos en la nostra història des de la reflexió, la divulgació, la creació artística i la participació ciutadana
Del 1714 al 2014 La Guerra de Successió va suposar la revisió del sistema d’equilibris a Europa i la confrontació de models polítics i conceptes de sobirania ben diferents. La commemoració del Tricentenari dels fets del 1714 esdevé un punt de referència per reflexionar sobre el nostre futur polític i la nostra relació amb Europa.
La lluita dels barcelonins per la llibertat El 1714 representa la lluita dels barcelonins i tots els catalans per defensar un sistema jurídic, un entramat de llibertats individuals, estamentals i polítiques, de les arbitrarietats d’un monarca absolut. Voltaire va parlar de «l’amor extrem dels barcelonins per la llibertat». Amb el lema «Viure Lliure» (procedent del «viurem lliures o morirem» dels lluitadors del 1714), moltes de les activitats de la commemoració giraran al voltant d’aquest concepte. La Barcelona del 1700 La Barcelona del 1700 era una ciutat viva i dinàmica que aspirava a reprendre el camí de la prosperitat, liderant un nou concepte de monarquia hispànica. El fet d’acollir la cort del rei Carles III, arxiduc d’Àustria, a partir del 1705 i fins al 1713, va tornar a posicionar-la en l’àmbit de l’alta política amb un estatus de gran capital europea. La riquesa documental de l’època ens parla d’una ciutat cosmopolita, amant del comerç, del joc, del teatre i de la festa. Aquest llegat serà accessible per als barcelonins amb la inauguració del jaciment arqueològic del Born Centre Cultural.
8
PABCN
9
actualitat
L’Escola de la Fundació del Gremi de Flequers també participa en els actes del Tricentenari La Federació Catalana ha tingut la iniciativa de crear el Pa del Tricentenari, posada en contacte amb l‘escola de la Fundació del Gremi de Flequers de Barcelona, aquesta ha desenvolupat el projecte creant un pa especial per commemorar aquest 300 aniversari. Es tracta d’un pa petit rodó fet amb farines similars a les que s’utilitzaven en el segle XVIII, porta un dibuix fet amb farina en forma de creu que recorda la moneda d’aquella època. EL CROAT. MONEDA REIAL DEL CASAL DE BARCELONA Els comtes de Barcelona van estendre el seu domini i la seva moneda, de manera progressiva, per tot Catalunya, i com a mínim des de I’any 992 n’emeten a la ciutat de Barcelona. Pere XXI el Gran va crear el croat com a moneda forta de plata i d’acord amb els patrons europeus. El croat, moneda estable i de bona llei, fou I’instrument ideal par al comerç mediterrani. Pere XXI (1276-1285), L’encunyació del croat data del mes d’agost del 1285. Ho diu clarament i palesa la “Nota per a memòria” d’un llibre de la Seca de Barcelona, que segueix: “En I’any de nostre senyor MCCIxxxv, la primera setmana d’agost, començà lo senyor Rey en Pere, per la gràcia de Déu, moneda d’argent, que val .j. diners, .xij. diners e [h] a en lo march -’xxij. diners. E a Sent Martí, qui es el mes de novembre .xj. jorns, a I’entrada, passà d’esta vida lo Rey en Pere. El Senyor N’Amfos, fill primer, conterme aquesta moneda malexa ( ... ). La nova moneda presentava a I’anvers el bust del monarca com a autoritat emissora, coronat i de perfil, rodejat per la lIegenda [NOM DEL REI] DEI GRATIA REX. El revers lIuïa una gran creu, de la qual prendria el nom, que dividia en quatre quarters el camp: en aquests figuraven de manera alternant un cercle i un conjunt de tres punts; depenent de I’emissió, el cercle o anell es trobara als Quarters 1 i 4 o al 2 i 3. La llegenda del revers mai no variarà, i fara sempre referència a la ciutat emissora: CIVIT AS BARChiNONA (civitas Barchinona)
Croat d’Alfons II, emès entre 1285 i 1291
Croat de Jaume II, emès entre 1291 i 1327
Croat de Barcelona de 1705 de Carles III, rei dels Catalans (1705 - 1714) en contraposició a Felip de Borbó
10
PABCN
Croat de Pere III, emès entre 1336 i 1387
11
actualitat
Classe pràctica de la elaboració del Pa del Tricentenari Els Gremis de Barcelona, província de Barcelona, Girona, LLeida i Tarragona aprenen a fer el pa del Tricentenari
El passat 23 de gener a les instal·lacions de l’Escola de la fundació del Gremi de flequers de Barcelona va tindre lloc una classe formativa de l’elaboració del Pa de tricentenari. La classe magistral va ser a càrrec del director de l’escola, Toni Valls. En aquesta sessió és van adquirir els coneixements teoricopràctics per elaborar aquest pa. Des d’analitzar les primeres matèries, i la seva dosificació i la
utilització de la maquinària més adient per l’amassat, el format de cadascuna de les peces, la fermentació i la cocció. Es tracte d’un pa fet amb diferents farines amb una llarga fermentació i sobretot té una cocció molt lenta de 50 minuts aproximadament. Van assistir-hi forners dels Gremis de Barcelona, província de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
actualitat
El Gremi de Flequers dóna suport al cinema Català Èxit de públic i dels professionals del cinema en aquesta primera edició d’EL DIA MÉS CURT, que es va celebrar el passat 21 de desembre a Catalunya i en una vintena de països d’arreu del món. Curtmetratgistes, productors, distribuïdors, representants de festivals, escoles de cinema i entitats audiovisuals de Catalunya han manifestat el seu suport incondicional a les iniciatives de EL DIA MÉS CURT. Una diada festiva i cinematogràfica que ha reivindicat el paper del cinema de curtadurada en la lectura d’un Manifest en suport al curtmetratge, amb l’assistència de més de 150 persones. Amb més de 200 projeccions a una trentena d’espais de Catalunya i una participació d’àmbit mundial sense precedents, la projecció simultània de més de dos milers de curtmetratges a tres-centes ciutats d’arreu del món, EL DIA MÉS CURT s’ha convertit en un referent que cal tenir en compte en el futur de la indústria audiovisual. La programació de curtmetratges amb un alt nivell de qualitat ha estat una iniciativa promoguda per l’Acadèmia del Cinema Català, la Coordinadora de Festivals i Mostres de Cinema i Vídeo de Catalunya (CI&VI Festivals de Cinema de Catalunya),el Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC) i la distribuïdora Marvin&Wayne, amb la col·laboració de les principals institucions culturals del nostre país i la implicació entusiasta d’empreses, entitats, cineclubs, sales de cinema i patrocinadors que han fet costat a aquesta iniciativa. Marc Lopez, director de l’Àrea de l’Audiovisual de l’ICEC, va anunciar a la cloenda de l’acte que el Festival Internacional de Cinema de Sitges, membre de la Coordinadora de Festivals i Mostres de Cinema i Vídeo de Catalunya (CI&VI Festivals de Cinemade Catalunya), ha estat designat per l’Acadèmia de les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood per puntuar el millor curtmetratge en la cursa cap als Oscars.
14
PABCN
15
actualitat FONTS ALIMENTÀRIES AMB VITAMINA C
Vitamina C, font d’enèrgia necessària És una vitamina hidrosoluble que es necessita, entre altres funcions, per al creixement i desenvolupament normals de l’ésser humà. FUNCIONS DE LA VITAMINA C La vitamina C, també coneguda com a àcid ascòrbic, és necessària per al creixement i per a la reparació de teixits en totes les parts del cos. S’utilitza per : La formació d’una proteïna important, que s’utilitza per crear la pell, els tendons, els lligaments i els vasos sanguinis; curar ferides i formar teixit cicatricial; reparar i mantenir les estructures cartilaginoses, ossos i dents. La vitamina C és també antioxidant, i repara l’efecte dels radicals lliures en el cos. Els radicals lliures es produeixen quan el cos descompon l’aliment o quan estem exposats al fum del tabac o a la radiació. Els antioxidants ajuden a reduir el dany corporal causat pels productes químics i els contaminants tòxics, com el fum de la cigarreta. Els radicals lliures són responsables del procés d’envelliment. Els radicals lliures poden intervenir negativament en el càncer, en els trastorns cardiovasculars o en l’artritis. El cos humà no pot produir la vitamina C per ell mateix, ni tampoc la pot emmagatzemar. Per tant, és important incloure molts aliments que continguin aquesta vitamina en la dieta diària. Tradicionalment, la vitamina C ha estat un remei popular per al refredat comú. La investigació mostra que, per a la majoria de les persones, els suplements de vitamina C o els aliments rics en aquesta vitamina no redueixen el risc de contraure un refredat. No obstant això, les persones que prenen suplements de vitamina C regularment podrien tenir refredats lleugerament més curts o símptomes una mica més lleus.
16
PABCN
Un cop refredats, no sembla que serveixi prendre un suplement de vitamina C.
Totes les fruites i verdures contenen més o menys quantitat de vitamina C, sobretot els cítrics. Les fruites que tenen les majors fonts de vitamina C són, entre d’altres: Meló cantaloup; fruites i sucs de cítrics; kiwi; mango; papaia; pinya; maduixes, gerds, mores i nabius; síndria o meló. Els vegetals que són les majors fonts de vitamina C abasten: Bròquil, cols de Brussel·les, coliflor; pebrots vermells i verds; espinacs, col, naps verds i altres verdures de fulla ampla; patata blanca i patata dolça; tomàquets i suc de tomàquet. Alguns cereals i altres aliments vénen enriquits o fortificats amb vitamina C. Enriquits significa que s’ha agregat una vitamina o mineral a l’aliment. Aquests afegits no aporten la vitamina C en el seu estat natural, per la qual cosa s’ha demostrat que no tenen la mateixa acció sobre el metabolisme del cos. Coure els aliments rics en vitamina C o emmagatzemar-los durant un període de temps llarg redueix molt el contingut d’aquesta vitamina. Coure al microones o al vapor aliments rics en vitamina C pot reduir-ne les pèrdues per la cocció. Una taronja oberta durant mitja hora pot arribar a perdre un 50
% del contingut de Vitamina C, ja que aquesta vitamina és la més dèbil de totes, i tant la calor com la llum natural la deterioren. QUÈ POT PROVOCAR EL DÈFICIT DE VITAMINA C? L’acumulació per una ingesta elevada de vitamina C és molt poc probable, perquè el cos no pot emmagatzemar aquesta vitamina. No obstant això, no es recomanen quantitats superiors a 2.000 mg / dia, atès que unes dosis altes poden dur a malestar estomacal i a diarrea. En canvi, poca quantitat de vitamina C pot desencadenar signes i símptomes com: Anèmia; genives sagnants; disminució de la capacitat per combatre infeccions; mala cicatrització de ferides; caiguda del cabell en clapes; debilitat capil·lar i tendència a formar hematomes; gingivitis (inflamació de les genives); debilitat dels capil·lars nasals i sagnat; lleuger augment de pes, a causa del metabolisme lent; pell en escates, aspra i resseca; dolor i inflamació de les articulacions; deteriorament de l’esmalt i caiguda de les dents en casos severs. Una deficiència prolongada de vitamina C produeix l’escorbut, que afecta principalment adults d’edat avançada i desnodrits.
ÚS DE LA VITAMINA C A LA FLECA La vitamina C (àcid ascòrbic) és una substància oxidant que millora la massa, ja que reforça les propietats mecàniques del gluten i fa augmentar la capacitat de retenció del gas carbònic, fet que dóna com a resultat un pa amb major volum i una molla més uniforme. Avui dia, el principal agent oxidant que s’usa al món és precisament l’àcid ascòrbic, tipificat com a E-300 i introduït el 1935 per Jorgensen, vistes les accions positives sobre les masses de farina. La dosi màxima autoritzada és de 20 g per cada 100 kg de farina. L’àcid ascòrbic és, en realitat, un agent antioxidant, però durant el pastat s’hi incorpora oxigen i es transforma en àcid dehidroascòrbic, que, al seu torn, durant la prefermentació i fermentació, es transforma en àcid ascòrbic + oxigen, i actua, així, com a oxidant. Sense oxidant, les proteïnes són permeables al gas, mentre que amb l’oxidant es formen enllaços entre les proteïnes que les tornen més impermeables al gas. La retenció serà millor. Com més oxidant, més enllaços es formen i, per tant, més tenaç serà la massa. Tanmateix, cal trobar un equilibri, ja que si la massa és massa tenaç, no es desenvoluparà i obtindrem poc volum. En resum, l’oxidant oxigena la massa i enforteix el gluten:
17
tècnica
Activitats Gremials NOVEMBRE/2013 Reunió de la Comissió Artesania Alimentaria DESEMBRE/2013 Reunió amb el portaveu adjunt del grup municipal del partit popular de l’ajuntament de Barcelona GENER/2014 Participació del Sr. Vilamala en el programa de Catalunya Radio “El Mati de Catalunya Radio” Junta Directiva de MAZ Junta Directiva Confederació de Comerç Ple de la Cambra FEBRER/2014 Reunió Ordenança d’alimentació Jornada Seguretat Alimentaria – Confederació de Comerç Dinar amb el President de la Generalitat Reunió amb Cercle Plenari pla estratègic Mercats Barcelona Assemblea general MARÇ 2014 Presentació a l’Escola Pa del Tricentenari Junta Directiva Confederació de Comerç Dinar de Barcelona Tribuna amb l’Alcalde de Barcelona Sr. Trias
NOTA DE CONDOL RAMON SERRA COSTA Volem expressar el nostre més sentit condol a la família Serra per la pèrdua d’en Ramon. Una persona amable, respectuosa, molt sociable i alegre que mai va tenir un no per a ningú. Un forner que va dignificar el seu ofici i va saber transmetre l’amor d’aquesta feina al seu fill.
Descansi en pau 18
PABCN
Polvorones Pa del Tricentenari Elaboració:
Ingredients: grms % Farina ordi (cevada) 125 12.5 % Farina de civada (avena) 125 12.5 % Farina de sègol 125 12.5 % Farina integral de blat 125 12.5 % Farina de força 250 25 % Farina panificable 250 25 % Sal 20 2% Millorante natural 15 1.5 % Aigua 750 75 % Llevat 5 0.5 % Massa mare 200 20 %
Pastadora de braços Pastar amb la primera velocitat 3 minuts i 12 minuts amb la segona velocitat. (aprox) Repòs en bloc 3 hores a una temperatura de 23 º Dividir peces de 200 g amb la divisora hidràulica o bé a mà. Repòs en peça dividida 20 minuts. Formar una bola amb molta suavitat (NO funyir ) Posar les boles en teles de lli o similar. Fermentar per un espai de temps d’hora i mitja a dues hores. Posar els pans a la pala i amb dos pals fer una creu o plantilla per fer una creu i escampar farina per sobre, retirar amb cura per tal que la creu quedi ben marcada. Total pes Enfornar amb la meitat de vapor de l’habitual. Temperatura del forn 210 º, temps de forn 50 minuts. Aquest pa grenyarà per si sol i és imprevisible per on farà la grenya.
Punts Tècnics Temperatura de la massa 23ºC Temps repòs en bloc aprox. 180 minuts Temps repòs en peça aprox. 20 minuts Temperatura càmera fermentació 28ºC Temps de fermentació 90 a 120 min. Humitat càmera fermentació 75% Temps fermentació aprox. 1,5 a 2 h. Temperatura forn 210º Vapor el just. Sí Temps cocció al forn aprox. 50 minuts
1990 Aquest producte ha estat elaborat pel Sr. Toni Valls, director de l’Escola de la Fundació del Gremi de Flequers de Barcelona Fotografía: Mcnamara Sanches
19
espai web i el nostre facebook El nostre web, al dia! Us animem a entrar en el Facebook del web del Gremi per tal d’estar en contacte amb altres forners, conèixer novetats del Gremi, articles d’interès del nostre sector, donar les vostres opinions... Tot un món de possibilitats. Aquí us mostrem alguns comentaris publicats darrerament.
SUCRES i PRODUCTES PER AL FORNER I EL PASSTISSER
www.gremipabcn.com
Comercialitzem i fabriquem més de 200 productes de la indústria alimentària, per la fleca, la pastisseria i la confiteria. Disposem d’una nau de més 5000 m2 ubicada en un lloc estratègic a prop de l’aeroport, el port i el centre de la ciutat. Tenim tot el que vostè necessita per elaborar tots els seus productes
JOSE LLOPART, S.A. entra al nostre
93 652 12 34 Avenida Marina, 6-8 - Polígono Industrial Les Salines 08830 Sant Boi de Llobregat ( Barcelona)
www.josellopart.com
actualitat
ultima hora
NO VOLEM UN COMERÇ CLÒNIC Article publicat al butlletí de la Confederació de Comerç de Catalunya
Comissió Electoral constituïda a l’efecte de celebrar les eleccions per escollir els membres de la Junta Directiva del Gremi de Flequers de Barcelona
El passat 6 de febrer s’ha vist publicat als mitjans de comunicació moltes pàgines dedicades als efectes que està tenint la propera entrada en vigor de la Llei d’arrendaments urbans (LAU), que permet als propietaris dels immobles de renda antiga actualitzar els lloguers. Fruit d’aquesta normativa estem veient com, lamentablement, establiments que ja formen part de la història de Barcelona es veuen empesos a tancar les portes per la impossibilitat de fer front als nous imports que es demanen. L’aplicació d’aquesta normativa arriba justament en un moment de crisi, i no és sinó una clatellada més a la difícil situació que viuen molts comerços de les nostres ciutats. El cas més recent de tancament el tenim amb Joguines Monforte, i d’altres que ja s’anuncien com el del Colmado Quílez, però en tenim altres exemples, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya, com poden ser la Llibreria Catalònia, on ara obrirà un restaurant de menjar ràpid, la Llibreria Canuda, on en el seu lloc tindrem una botiga d’una gran cadena de roba, així com el Palacio del Juguete, que serà substituït per una sabateria internacional.
“És evident que no es pot pretendre que els propietaris dels immobles renunciïn als guanys que pot representar tenir un espai en un lloc emblemàtic, però també és evident que qui ha creat la riquesa en aquests carrers i avingudes han estat els comerços, que ara veuen com el seu esforç els foragita dels bons llocs que ells han creat, els aparta, i amb un copet a l’esquena els diu adéu-siau i aquí no ha passat res.” És cert que, davant aquest panorama i pressionat pels comerciants, pels mitjans i pels ciutadans, en el cas de l’Ajuntament de Barcelona, s’està estudiant crear una nova categoria en la qualificació del patrimoni per als comerços emblemàtics de la ciutat, és a dir, catalogar-los com a béns culturals de caràcter històric i etnològic com a patrimoni moble, immoble i material. Però, més enllà del títol, encara no s’ha determinat què significa que els comerços emblemàtics siguin declarats béns culturals i, per tant, si
22
PABCN
els protegeix de la LAU. Estem esperant la seva decisió; però, com gairebé sempre, arribarà massa tard, i el comerç emblemàtic està tancant sense que ningú hi posi fre. Cal cercar un equilibri, però els legisladors no l’han sabut trobar, i, si ningú no hi posa remei, aviat ens trobarem amb uns centres de ciutat comercials clònics, sense encant ni varietat. Barcelona i moltes altres ciutats de Catalunya són justament el que són pel seu comerç, pels seus carrers i per la seva cultura; però, si es continua així, malauradament veurem com tot això queda engolit per un decorat d’opereta, que difícilment mantindrà l’atractiu més enllà de la novetat. Potser caldria replantejar-se què oferim als nostres visitants i protegir els nostres centres històrics ara que a alguns se’ls omple la boca amb el fet que “hem d’adaptar-nos a les seves necessitats”, ja que, si veuen els nostres carrers com els mateixos que tenen a casa seva, no sé fins a quin punt voldran continuar venint. Pensem-hi. Miquel Àngel Fraile Secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya
El passat 19 de març va finalitzar el termini per presentar candidatures a President i Junta Directiva del Gremi de Flequers de Barcelona pels quatre anys vinents havent-se presentat tan sols una candidatura. Consta la proposta per ocupar el càrrec de President del Gremi de Flequers de Barcelona el Sr. JAUME BERTRAN GARRRIGA amb els següents membres per formar la Junta Directiva, en la proporció que marca l’article 19 dels estatuts segons cens electoral:
proclamat President del Gremi de Flequers de Barcelona, per un període de quatre anys, el Senyor JAUME BERTRAN GARRIGA, el qual, juntament amb les persones que formen part de la seva candidatura, haurà de prendre possessió del càrrec en un termini de quinze dies des del dia d’avui.( 19 de març de 2014)
EMPRESES GRANS JAUME BERTRAN GARRIGA, Mª CARME VALL VALL, MARC CUBERO MONZON i ADOLFO RUBIO CLAUDIO EMPRESES MITJANES FRANCESC CASAMITJANA MONÉS i ANA MARIA ELIAS CAMPOS EMPRESES PETITES CONRAD SERRA GILI, XAVIER CORCELLAS CARRAMIÑANA i JORDI SUÑE CORTES En haver-se presentat tan sols una candidatura, i tal com preveu l’article 10 del Reglament Electoral, es proclama aquesta com a guanyadora, sent
23
actualitat
Xavier Vilamala al programa de Mònica Terribas st
eb a des de la w
ar-te l’entrevi
g Pots Descarre
t
dio.ca a r t a c . w w w ncera !
i escoltar-la se
El passat 10 de gener El matí de Catalunya Ràdio, amb Mònica Terribas, va emetre un programa on és qüestiona com afecta els flequers tradicionals l’allau de fleques franquiciades. Va entrevistar sobre aquest tema a Xavier Vilamala, president del Gremi de Flequers de Barcelona i Antoni Figuera president de la Indicació Protegida Pa de Pagès Català.
Alfons Cornella farà una col·laboració quinzenal a “El Matí de Catalunya Ràdio”. Aprofitant la seva trajectòria com a detector de projectes d’innovació, el seu espai té com a objectiu obrir els ulls a totes aquelles iniciatives que s’estan generant a casa nostra i a la resta del món i que ajuden a entendre els canvis que es produeixen cada dia. El món evoluciona i els éssers humans marquem noves tendències per a adaptar-nos-hi. L’Informe Cornella ens ajudarà a descobrir-ho, dos divendres al mes.
24
PABCN
25
actualitat
La Marató’ de TV3 supera els 9,5 milions d’euros
És la segona recaptació més alta de la seva història. Els diners es destinaran a la lluita contra malalties neurodegeneratives. Nou èxit d’aquest macroespai solidari que cada any, des de fa 21, dedica TV3 a recaptar fons per destinar-los a la lluita contra diferents malalties. Un programa que no només serveix per recaptar diners, sinó que també treballa en promoure la divulgació d’aquestes malalties i la integració dels que les pateixen. Després de 15 hores, la XXII edició de ‘La Marató’ de TV3 va conclou-re amb un nou èxit de participació i de recaptació: 9.550.109 euros que es destinaran a combatre malalties neurodegeneratives com ara el alzhéimer o, entre d’altres. Malgrat que suposa un retrocés de gairebé tres milions d’euros en relació al recaptat en l’edició de l’any passat (12.387.634 euros), la xifra assolida suposa la segona millor en tota la història de ‘La Marató’ que és molta, des de 1992. Com és habitual, moltes de les més destacades personalitats de la societat catalana s’han bolcat en aquest esdeveniment que va començar a les 10 del matí de diumenge i es va estendre fins passades la 1 de la matinada. 15 hores en què a més de rostres molt reconeguts del món de l’esport, la política, la cultura catalana ... han participat nombrosos ciutadans anònims. Bé com a voluntaris, havia 2.400 només per atendre trucades telefòniques solidàries repartides per les quatre províncies catalanes-o bé donant anònimament el que cada un estimés oportú. Unes donacions que s’han anat incrementant el pot acumulat a mesura que passaven les hores i que cada any ofereixen més possibilitats. Qui ho desitgés podia fer la seva aportació econòmica per internet, per transferència bancària o per una aplicació de telèfon mòbil.
26
PABCN
Queremos agradecer a todos nuestros clientes la confianza depositada en ELKOMA*. Sin vosotros no hubiera sido posible.
27
empreses
El raconet del fotògraf El concepte artesà, totalment desvirtuat Un cop més volem denunciar l’abús que s’està fent de la paraula artesà. L’artesania és el procés d’elaboració de productes, realitzats manualment o amb màquines i eines senzilles, per a una persona o un grup reduït de persones. Les persones que s’hi dediquen són els artesans. Els artesans es dediquen als anomenats «oficis tradicionals». Un dels principals problemes de l’artesania és la competència amb els productes procedents de processos industrials de baix cost, amb aparença similar als productes artesans, però amb menor preu i qualitat. Potser caldria una regulació més seriosa no?
28
PABCN
29
El pa que s’hi dóna Els darrers anys ens hem fet un tip de parlar bé del Barça en aquestes planes. Hi ha hagut algunes excepcions, però poques. L’etapa Laporta - Guardiola - Messi ha estat, probablement, la més gloriosa del club. Hi ha hagut altres grans presidents, altres grans entrenadors i altres grans jugadors, però la conjunció entre un joc espectacular i uns resultats tant o més espectaculars crec que no s’havia aconseguit mai. Com que els culés som patidors de mena, molts ja pensàvem en la decadència mentre fruíem de l’equip. En general, els catalans tendim al pessimisme i pensàvem que allò duraria quatre dies i que aviat tornarien les vaques magres, que aviat tornaria a ser el Reial Madrid qui ens passaria la mà per la cara, etc. Moltíssimes de les peces de l’escaquer barcelonista s’han anat bellugant. Jo tinc a casa un banderí penjat de l’any que es va guanyar la Lliga, la Copa i la Champions i la majoria dels jugadors ja no juguen a l’equip. Hi són Valdés (però a punt de marxar), Puyol (cada vegada més a punt de jubilar-se), Xavi (no tan a punt de jubilar-se com Puyol, però leri-leri ), Iniesta i Messi. No cal dir que hi hagut incorporacions importants: Cesc i Neymar, sobretot. I un Alexis que a vegades sembla molt bo i d’altres molt dolent. El tema de l’entrenador ha estat dramàtic. Pel que s’ha anat sabent després, Guardiola se’n va anar emprenyat. En primer lloc, no s’entenia amb en Rossell (Guardiola sempre fou laportista – cruyffista). I, en segon lloc, es veu que tampoc no s’entenia amb uns quants jugadors importants, com per exemple Messi. Guardiola va sentir-se traït quan el va substituir Tito Vilanova –això de les fidelitats, ai...–, que va fer una primera temporada regular: va guanyar la Lliga i va fer el ridícul amb el Bayern de Munic a la Champions. Després, la malaltia de Tito va fer que el Barça necessités, d’avui a demà, un nou entrenador, i Rossell es va treure de la màniga el Tata Martino que, de moment, està donant un rendiment més que raonable per una persona que acaba d’arribar a un club tant complicat com el Barça. Ara bé, la cosa complicada de debò ha estat a la presidència. La presidència de Gaspar va ser un desastre en tots els sentits. Laporta va fer una revolució i va portar més títols que ningú, però es va enfrontar a contínues crisis dels membres de la junta, un 65 % dels socis li van demanar que plegués i avui continua demandat pel Barça. Rossell guanya les eleccions al Barça d’una manera molt àmplia, però també entra ressentit contra Laporta i els laportistes, començant per Guardiola. En la gestió esportiva, la seva obra vol continuar el que havia fet Laporta, però en l’àmbit institucional va traient totes les medalles als que considera els seus enemics, i això culmina amb una demanda contra Laporta i els membres de la
seva junta i amb la revocació de Cruyff com a president d’honor del Barça . D’aquella situació de ressentiment de Rossell contra Laporta, neix la reacció d’aquest soci que es diu Jordi Cases, que va estar en contra que el Barça portés propaganda de Qatar a la samarreta i que ara s’ha querellat davant l’Audiència Nacional espanyola contra Rossell, fet que n’ha provocat la dimissió. Hi ha gent que diu que en Cases és un home de Laporta, n’hi ha que diuen que és un home de Florentino Pérez (empipat perquè Rossell li va prendre Neymar quan tot era a punt perquè fos jugador el Reial Madrid) i hi ha qui diu que actua en nom propi, amb la idea de guanyar notorietat i esdevenir president del Barça. També podria ser que simplement volgués justícia. Jo no ho descartaria. Han anat passant els dies. Rossell ha dimitit com a president. Cases ha retirat la querella. Ara falta saber què farà l’Audiència Nacional. Calia tot aquest embolic?
Nova Junta directiva Federació Catalana d’Associacions de Gremis de Flequers de Gremis El passat 21 de Novembre és van celebrar les eleccions de la Federació Catalana d’Associacions de Gremis de Flequers. A continuació us detallem les persones amb els càrrecs que ocupen actualment.
SR. MANEL LLARÀS VILAPLANA PRESIDENT Gremi de Forners de les Terres de Lleida SR. ANDREU LLARGUÉS CLAVEROL VICEPRESIDENT Gremi de Forners de la Província de Barcelona SR. XAVIER VILAMALA VILÀ
VICEPRESIDENT
Gremi de Flequers de Barcelona SR. ROBERT FIGUERAS GIMBERNAT VICEPRESIDENT Gremi de Flequers de les Comarques Gironines SR. JOAN CABRÉ RAMON VICEPRESIDENT Federació d’Industrials Forners de la Provincia de Tarragona SR. PERE SANCHO COMAS SECRETARI Gremi de Flequers de les Comarques Gironines SR. JAUME ANDREU CUELLAR VICESECRETARI Federació d’Industrials Forners de la Provincia de Tarragona SR. JAUME BERTRAN GARRIGA VOCAL Gremi de Flequers de Barcelona SR. ANTONI FIGUERA NIUBÓ VOCAL Gremi de Flequers de la Província de Barcelona SR. MANEL PÉREZ SOLÀ VOCAL Gremi de Forners de les Terres de Lleida
Quins bunyols penseu fer per Quaresma? Acabem de gaudir de la nostra Coca de Llardons i ja ens preparem per una de les nostres "delikatessen" de l'any: els Bunyols. Enguany de què els penses fer? De vent, de l'Empordà, farcits de crema, de xocolata... Recorda que a la Plataforma del Gremi de Flequers de Barcelona hi trobaràs tot el que has de menester per fer els Bunyols de Quaresma i tot el que necessitis per la teva fleca i el teu obrador. Més de 2000 productes de qualitat a preus realment excepcionals i amb entrega a domicili.
La Plataforma us ofereix: anís en gra canyella essència de llimona essència de taronja farines licor d’anís llevats mantegues margarines oli de fregir oli d’oliva ous pasteuritzats OUS frescos sucre bosses per a bunyols CartonatgeS
Truqueu al
32
PABCN
93 215 55 00
33
Com fer pa al forn de casa Si ens ve de gust fer el nostre propi pa podem fer-ho al forn de casa. Evidentment el resultat no serà el mateix que el d’un pa fet en un forn industrial de molta potència o en un forn artesà de llenya, però si l’objectiu és acompanyar els nostres plats amb un pa fet amb les nostres pròpies mans, aquest procediment us serà de força utilitat. En un bol suficientment gran, poseu-hi la farina i escalfeu-la una mica. Afegiu-hi la sal, el llevat i barregeu una mica amb una espàtula de fusta. Afegiu-hi l’aigua i continueu barrejant fins que noteu que es pot començar a pastar. Heu de treballar aquesta massa fins que quedi ben fina, que no quedin grumolls i que no sigui ni massa eixuta ni massa enganxosa. Si trobeu que us falta aigua, aneu-ne afegint, però a poc a poc, una cullerada cada vegada. Si, al revés, veieu que la massa és massa tova afegiu farina, també a poc a poc. Afegiu la mantega, a temperatura ambient. No és un ingredient necessari però dóna color a la massa en enfornar-la, i a més la fa molt agradable de treballar. Amasseu bé. Un cop ben treballada (entre 5 i 10 minuts), deixeu reposar aquesta massa en un bol net i tapada amb un drap humit o amb film transparent en un lloc més aviat calent i sense corrents d’aire (dins del forn, apagat és clar, és un bon lloc). Ha de créixer el doble aproximadament; el temps que tardi dependrà del vigor del llevat i de la temperatura ambient. Si el llevat no és prou actiu o el lloc és massa fred pot tardar fins a 8 hores! Torneu a treballar la massa sobre el marbre: en aquest punt ja no heu de necessitar afegir aigua ni farina i gairebé no necessitareu enfarinar-vos les mans, tampoc. De tota manera, és preferible deixar sempre la massa lleugerament humida perquè d’aquesta manera no es resseca tant i puja millor. Amasseu només una mica per treure l’aire que s’ha creat dins la massa i, ja podeu començar a tallar-la i a donar-li forma segons el que penseu fer-ne: panets o pans. Penseu que és una massa casolana, us costarà força fer-ne barres allargades, per exemple. Una altra cosa que heu de tenir en compte és el vostre forn: penseu que els pans que feu podran créixer més del doble! Poseu els pans sobre una plata greixada (amb mantega o si ho preferiu, espolsada amb farina) i ben separats els uns dels altres. Deixeu-los reposar fins que hagin crescut, quasi el doble del seu tamany original. Si els deixeu en un lloc molt calent, vigileu d’anar-los mullant la superfície, ja que sino pot endurir-se la crosta i ja no creixerà tan bé. Ara ja els podeu enfornar, amb el forn prees calfat a 200 graus . Just abans, per això, feu uns talls oblicus als pans (ho podeu fer amb un ganivet de serra). Estaran a punt quan, en donar-los uns copets a la base, sonen com si estiguessin buits. Segons la dimensió i el tipus de forn variarà el temps necessari de cocció. En tot cas podeu calcular una mitja hora si no són panets molt petits, però aquest temps només és orientatiu. Teniu l’opció d’abaixar una mica el forn passats cinc minuts per evitar que es cremin per sota.
34
PABCN
PA de blat BLANC 500 gr. de farina blanca (biològica preferiblement) 250 gr. d’aigua 10 gr. de sal 2 cullerades de llevat deshidratat (o 3 o 4 cullerades de llevat de fermentació natural) Opcional: 25 gr. de mantega
Armarios serie VHD-RKVC-VH de Elkoma
Pa de Sant Jordi a tots els forns
e r t s o n t l Un pa mo
RKVC-Variotherm: El armario RKVC es regulable por secciones. Cada módulo (2 puertas) está separado uno del otro por un panel interior. De este modo se puede crear, en cada sección, las condiciones ideales de temperatura y humedad necesarias para uno o más surtidos de sus productos. El rango de temperatura es de -28ºC a + 18ºC. Opción con control de higrometría para la conservación perfecta del chocolate. VHD-Jetstream: Armarios de conservación de producto acabado en óptimas condiciones para largos periodos de tiempo sin deshidratación. Se suministra en 2, 4, 6, 8 y 10 puertas. Rango de temperatura de -18ºC a -28ºC. Interior completamente en inox. Cuadro de control Monocell AT. VH-SKH: Armarios de conservación (-18ºC / -20ºC) y refrigeración (0ºC / +18ºC) de producto acabado en óptimas condiciones para largos periodos de tiempo sin deshidratación. Se suministra en 2, 4, 6, 8 y 10 ouertas. Interior completamente en inox. Cuadro de control digital.
L‘any passat varem celebrar amb gran satisfacció el 25è aniversari del Pa de Sant Jordi, fou una gran diada i l’èxit del nostre pa va quedar demostrat per la gran participació dels nostres forners i en les vendes d’aquest producte. Enguany tornarem a celebrar la diada, si cap, amb més il·lusió i força que mai, és per això, que us tornem a animar perquè elaboreu el Pa de Sant Jordi i participeu en una tradició tan important i res millor que mitjançant un producte tan nostre com és el PA de SAN JORDI.
35
notícies “EL COMERÇ, SOM LA PRIMERA EMPRESA EN LLOCS DE TREBALL DE TOT CATALUNYA” Informe Comerç Català 2014
13 febrer 2014 Dimarts, 11 de febrer, es va fer la presentació pública de l’Informe del Comerç Català 2014, un estudi realitzat per la CCC a partir de les dades oficials que proporcionen l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Els resultats ens diuen que si bé és cert que el 2013 ha estat un dels pitjors períodes quant a tancament d’empreses i de botigues del sector, amb un saldo negatiu de 2.245, això es contraposa a un significatiu augment de l’ocupació, després d’un 2012 de rècord negatiu. De totes maneres, no es pot obviar que l’ocupació creada és majoritàriament temporal, cosa que mostra la dificultat del sector per apostar per contractes estables i duradors. Tot i així, les dades demostren que el comerç és un dels sectors amb menys temporalitat de l’economia, i que és el que ofereix taxes d’ocupació de joves i de dones més elevades de tot el conjunt. És a dir que, tal com va anunciar el secretari general de la CCC, Miquel Àngel Fraile, a la roda de premsa: “som la primera empresa en llocs de treball de tot Catalunya.” Pel que fa a les vendes, veiem que van caure un 4,1% durant el 2013, mentre que el 2012 van disminuir un 5,7%. Tot i així, Catalunya és la regió que més facturació aporta al còmput estatal, amb 37.719.305 milers d’euros, i és l’única, juntament amb les Canàries, que l’ha augmentada respecte al 2012. Malgrat les dades negatives, la CCC considera que el 2014 pot esdevenir un any de transició i de canvi de cicle, però que encara hi ha molta feina per fer i que la recuperació serà dura i lenta.
36
PABCN
37
notícies
Nova llei d’horaris comercials
Els autònoms una vegada més, castigats pel Govern Els autònoms societaris o amb més de 10 treballadors han de pagar més a la Seguretat Social. Han estat molts els autònoms que han començat el nou any amb una sorpresa a l’hora d’haver d’abonar-la quota mensual a la Seguretat Social, veient-la incrementada en més d’un 20%. En concret, la mesura és aplicable en 2014 als autònoms que durant 2013 haguessin contractat de forma simultània a un mínim de 10 treballadors en l’empresa i als autònoms societaris. “L’autònom societari”: Són tots aquells que exerceixen funcions de gerència que comportin l’acompliment del càrrec de conseller o administrador o que prestin uns altres serveis per a una societat mercantil capitalista. Aquesta pujada de la quota d’autònoms per 2014, que en principi no estava inclosa als pressupostos Generals de l’Estat, va ser aprovada en el Reial decret 16/2013, de 21 de Desembre, en el qual s’inclouen a més alguns detalls de la reforma Laboral 2014, com les noves tipologies de contracte. Així, els autònoms afectats per la mesura veuran equiparar la seva base mínima de cotització amb la dels treballadors
El passat 12 de Febrer, el Parlament va aprovar la proposició de Llei d’horaris comercials i altres activitats de promoció. El ple del Parlament del 12 de febrer va aprovar la proposició de llei d’horaris comercials impulsada per CiU i ERC. Es posa així de manifest l’ample consens dels representants del poble de Catalunya pel que fa a uns horaris comercials regulats que preservin l’equilibri de formats i la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones assalariades i autònomes que treballen en el comerç al detall. El Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat va avalar el desembre la plena constitucionalitat de la proposició de llei amb l’única observació de que cal incrementar en dos el nombre de festius d’obertura anyal. Tot i que els dictàmens d’aquest òrgan consultiu no són vinculants, com a conseqüència del dictamen els grups impulsors de la proposició han decidit
38
PABCN
adaptar aquest article afegint dos festius més als vuit establerts amb caràcter general per a tot Catalunya. Els vuit festius d’obertura autoritzada per a tot Catalunya per als anys 2013, 2014 i 2015, van ser establerts mitjançant una Ordre del Conseller competent en matèria de comerç de novembre de 2012. Aquests calendaris anyals es mantenen i a determinació dels dos dies festius addicionals queda en mans de cada Ajuntament en funció del màxim aprofitament comercial, d’acord amb els comerciants del municipi. Aquesta proposició de llei va ser impulsada el mes de març del 2013 per CiU i ERC després que el Govern espanyol recorregués davant del Tribunal Constitucional (TC) el decret de la Generalitat que regulava els horaris, un decret que el TC manté en suspensió i sobre el qual encara no s’ha pronunciat.
enquadrats en el Règim General, que és d’1.051,50 euros al mes. No obstant això, cal esmentar que quedarien exempts durant 12 mesos els autònoms que causin alta inicial en el REPTA. La mesura, que ha causat una gran polèmica en el col·lectiu durant els últims dies, implica un increment a les bases mínimes dels 261 euros que haurien de pagar els afiliats al REPTA no inclosos en aquests suposats a 314 euros al mes, la qual cosa suposaria uns 630 euros a l’any. És més, si ja en el seu moment el fet d’incrementar un 2% les bases mínimes de cotització d’un col·lectiu que arrossega grans problemes de liquiditat va produir un sentiment generalitzat de rebot, aquest augment de més del 20% podrà castigar seriosament la competitivitat de les petites empreses que es trobin en fase de creixement i desenvolupament. De fet, són molts els autònoms que ja han començat a mobilitzar-se en algunes plataformes com Change.org , en les quals es comencen a recollir signatures exigint una baixada dràstica de la quota d’autònoms. Sembla que la necessitat recaptatòria de les arques de la Seguretat Social, que preveuen un ingrés de més d’1.000 milions d’euros, ha prevalgut sobre el suport a la consolidació de les empreses ja existents, alguna cosa fonamental per al desenvolupament econòmic i la consolidació de l’ocupació al nostre país. Una mida que xoca frontalment amb les anteriors actuacions del Govern que pretenien donar un nou impuls a l’autoocupació, com l’ampliació de la Tarifa Plana als nous autònoms.
AUTÒNOMS AUTÒNOMS 39
Clínica Sant Honorat recupera el seu nom La Clínica Sant Honorat propietat de la mútua MAZ, situada a l’Avinguda Tibidabo, 20 de Barcelona a recuperat el seu nom original. Esta especialitzada en accidents i malalties derivades del treball. Paral·lelament a la seva activitat assistencial i hospitalària, la clínica ve abordant una reforma integral de la mateixa, en la qual destaquen la reforma completa de les instal·lacions; un nou bloc quirúrgic amb quatre quiròfans; l’ampliació dels serveis de radiodiagnóstic; la creació d’una sala d’observació post-quirúrgica i una nova sala de Biomecànica.
Fes-te fan del facebook !! Obre el teu compte i entra al facebook del web del Gremi. Al moment tens informació dels nostres cursos, xerrades, demostracions, fires, novetats etc.. Penja les teves creacions, les teves opinions i comparteixeu-ho amb altres forners.
Clica “ Me gusta” www.gremipabcn.com 40
PABCN
41
Loteria Nacional de Nadal El passat dia 12 de febrer es va fer entrega d’un taló per l’import del cotxe, un Dacia Sandero premi corresponent a la Loteria Nacional de Nadal del passat mes de desembre de 2013. L’afortunada Sra. Pepita Ruiz va comprar la participació del número de Loteria premiat al forn Puiggrós de l’Avinguda Gaudí de Barcelona. Va fer l’entrega del taló el President del Gremi de Flequers, Xavier Vilamala i el propietari del forn Xavier Puiggrós.
La imaginació a l’Obrador Creativitat, ofici i bones farines, les eines per diferenciar-se
Ylla, 5 generacions fent costat a l’artesà 42
PABCN
YLLA 1878, S.L. Ctra. de Manlleu, km. 1,4 · 08500 VIC (BCN) · Tel. 93 886 27 44 · Fax 93 889 11 82 · www.ylla1878.com 43
Anuncis Compra-Venda
Contribució catalana a la introducció i desenvolupament de pans i bescuits medicinals.
SECCIÓ GRATUÏTA. PER ANUNCIAR-VOS TRUQUEU AL 93 215 55 00
traspaso
es traspassa
es traspassa
Panadería y Cafetería
Forn de Pa per decés a Sabadell
• Al lado Via Júlia-Plaza Llucmajor •En pleno funcionamiento •Clientela fija
•Més de 30 anys amb clientela fixa •Molt ben situat junt al CAP La Concòrdia •Carrer Lusitània a Sabadell •Molt ampli amb espai per degustació
Gran Local de 120m •Bernat Metge, 10-12 amb sortida al carrer Bernat d'Esclot •Molt ben situat amb moltes vivendes i col·legis als voltants •Actualment és un bar-restaurant
Interessats truqueu al telèfon 669 308 262 (Francisca)
Interessats truqueu al telèfon 647 682 738 (Carme Mario)
Para más información llama r al teléfono
93 353 39 22 (Sr. Vicente)
2
es ven
es ven
es ven
Maquinària: per canvi de sistema de treball
Càmara NIKON D200 + grip original
Per jubilació
•Objectiu NIKON 18/70 •Poques obturacions •En perfecte estat •1 Bateria original i una clónica •Flash Metz 54AF-1N digital
•Maquinaria moderna •Molt ben situat •Maquinaria per embolicar pa •Tren, envasadora etc..
Interessats truqueu al telèfon
93 457 60 49 /609 346 137 Sra. Conxita / Sr. Josep
• Tren de laboreig compost • Bolquet d’amasadora de 80 kg. • Pesadora volumètrica ece prat • Formadora subal de barres de doble recorregut • Funyidora cònica • Càmara de repòs de 180 bosses tota la maquinària actualment està funcionant Interessats truqueu al telèfon
627 421 031 Sr.Esteban Miralles de 12 a 16 hrs.
44
PABCN
609 345 035 Sr. Eduard
Interessats truqueu al telèfon
Josep Boatella Riera Universitat de Barcelona El coneixement de les relacions existents entre el consum de pa i la salut i el paper d’aquest producte dins d’una concepció moderna del que hom anomena alimentació equilibrada, són avui qüestions prou ben establertes. Tanmateix, cal dir que, en general, els consumidors coneixen bé el significat i la importància d’alguns dels seus components (fibra, midó, gluten, sal, etc.) i també, les característiques dels diferents tipus dels pans que en l’actualitat, tenen al seu abast. A banda del seu valor nutritiu, alguns productes que avui hom pot trobar a les fleques i comerços especialitzats tenen afegides altres vinculacions amb la salut, relacionades, en aquest cas, amb el tractament dietètic d’algunes malalties. En són bons exemples el pa amb un baix contingut en sal pels hipertensos, ric en fibra com a laxant i adequat en l’alimentació dels diabètics, en hipercolesterolèmies o en pacients amb càncer de colon, el pa sense gluten per a celíacs, amb farines dextrinades per a trastorns de la digestió, etc. En relació amb aquesta qüestió, cal dir que els pans amb propietats terapèutiques es coneixen des d’antic però que varen desenvolupar-se, de forma especial, partir de la segona meitat del segle XIX. Efectivament, la utilització de determinats pans com agents curatius ha estat una pràctica que data de l’antiguitat clàssica. Així, en els tractats hipocràtics de l’antiga Grècia, es descriuen les “virtuts” (fredes, calentes, humides, seques, purgants, astringents, etc.) d’algunes farines i pans o de preparacions particulars com ara l’elaboració feta amb farina d’ordi, mel i vi (“cyceon”) o, tal com succeí a Roma, la preparació de diferents pans i de sopes de pa cuit (“intrito”) per a malalts i convalescents. Però segles més tard, i especialment a la França de principis del XIX, destacades figures de l’àmbit mèdic i farmacèutic entre les que destaca la d’Antoine Parmentier (17371813), varen contribuir de forma molt important a la millora dels processos de panificació i del coneixement del valor nutritiu i efectes sobre l’organisme dels diferents tipus de farines. Fou a partir d’aquest moment i gràcies als progressos de les ciències mèdiques que es començaren a preparar alguns pans per a ser administrats com medicaments. I així, a banda d’algunes preparacions elaborades amb espècies, fruites o llavors (anís, ametlles, etc.), en els formularis mèdics de l’època es mencionen els “bescuits” enriquits amb lactat de ferro, bicarbonat sòdic, òxid de zinc, nitrat de bismut, jalapa, santònic, etc., per ser administrats com a nutritius, vermífugs, antisifilítics,
etc. Aquestes fórmules magistrals, sembla que proposades inicialment per un metge de París anomenat Dèrouet-Bossière, es dosificaven inicialment a les apotecaries per després i ateses les seves característiques, portar-les al forn per a la seva cocció. Però els avenços científics relacionats amb el coneixement dels aliments, de la seva composició i dels seus efectes sobre l´organisme humà, produïts durant el segle XIX, varen obrir un nova perspectiva en relació amb aquest tema. Efectivament, dos components propis de les farines (la fibra i el gluten) varen despertar, per motius ben diferents, un gran interès. En el primer cas, fou Sylvester Graham (1794-1851), un ministre presbiterià interessat per l’alimentació natural, el que l’any 1829,va proposar la utilització de la farina integral, sense tamisar ni amb cap mena d’additiu químic afegit, per preparar el que es denominaria “pa de Graham”. D’aquesta forma, es posicionava front a l´augment del consum de pa blanc que, aleshores, s’havia convertit en símbol de progrés als Estats Units. Aquest tipus de pa i també les galetes preparades amb aquesta farina, ensucrades o no, varen convertir-se en productes populars i emblemàtics del vegetarianisme, dels corrents higienistes i també de la moderna dietètica. Un altre fet important es produí a meitats d’aquell mateix segle quan Beccaria, a Itàlia, i Kessel-Meyer, a Alemanya, varen descobrir l’existència d’una substància (glutinosa) que se separa de la farina en tractar-la amb aigua freda. Més tard, un metge i farmacèutic francès, Apollinaire Bouchardat
45
(1809-1886), reconegut com un dels pares de la moderna dietètica, va suggerir la utilització d’aquesta substància - el gluten - en la millora del valor nutritiu del pa. Però els seus treballs sobre la diabetis van permetre atorgar a aquest component un valor afegit en observar el seu paper beneficiós en el tractament de la malaltia. Per aquesta raó, el “pa de gluten” va adquirir molta popularitat i des d’aleshores, va quedar associat amb el tractament dietètic de la diabetis. Per altra banda, les aportacions de Sebastian Kneipp (1821-1897), un sacerdot i metge naturista alemany, foren decisives per la introducció de la hidroteràpia, de la utilització de plantes medicinals i de la importància de la dieta, com hàbits saludables pel manteniment de la salut. La coincidència de tots aquests factors, es a dir l’auge dels corrents naturistes i del vegetarianisme i el desenvolupament de productes dietètics derivats dels cereals, en especial del pa de Graham, de gluten i dels bescuits o “zwiebacks” medicamentosos, va comportar que també al nostre país, sorgissin diferents elaboradors de pans d’aquesta mena. Uns ho feren a partir del sector mèdic o farmacèutic, però d’altres, del propi sector de fabricants de farines, pans i galetes. En el primer dels casos, cal fer esment dels farmacèutics Martínez Dalmau, de Lloret de Mar i elaborador de les “galetes de fucus”, i Subirà Marquet, barceloní que va proposar la fórmula de les “galletas osteógenas”, elaborades per Viñas i Co. durant els anys de transició de segle. Però sens dubte, destaca de forma molt especial, el metge Josep Falp Plana, fundador de la Lliga vegetariana de Catalunya. Un altre dels personatges emblemàtics fou Jaume Santiveri Piniés, que en realitat fou l’introductor a Catalunya de les teories de Kneipp i també dels seus productes, després de guarir-se d’una malaltia al balneari de Wörishofen. Si bé Santiveri procedia del món del comerç, a principis de segle XX obrí la “Farmàcia Kneipp”, a Barcelona, en la que es despatxaven els productes Kneipp i d’altres sota la marca pròpia “Natura” (pa de gluten, etc.). Per últim, cal fer esment del productes Celsus (“pan del niño” i “pan de frutas”) ambdós enriquits amb vitamines i minerals. Quan a la fabricació de pans de gluten i d’altres productes de caire dietètic o medicinal, cal destacar diferents elaboradors del sector fariner. Un dels pioners fou Pere Palay qui, en retornar de “fer les amèriques”, l’any 1859 va obrir a Badalona la primera fàbrica de galetes, dites americanes. Després, el seu fill Joaquim, va obtenir una patent d’invenció (“Un procedimiento para la fabricación de harina, pan, pastas para sopa, chocolate, galletas y bizcochos gluten”), aplicada a la fabricació de pans i bescuits per a diabètics, de venda en farmàcies i drogueries. Un altre personatge destacat fou Francisco Masip Niubó, amb fàbrica al carrer Hospital nº 129, especialitzada en la separació del midó i el gluten de la farina. Amb la marca “Ceres”, elaborava pa de gluten com producte de règim per a “obesos, artríticos, cardiacos, albuminuricos y enfermos del estómago”. També cal fer obligada referència a Esteve Riera i Gual, els seus productes, que varen gaudir de força popularitat, s’anunciaven a la premsa mèdica amb
46
PABCN
la denominació de “zweibacks” o “longuets” (de gluten, aleurona, civada, Graham, Lliebig, cacao, kola, fosfatats, etc.) per a diferenciar-los dels de la competència i reforçar el seu caràcter medicamentós. Així mateix, durant les primeres dècades del segle XX, també tingueren èxit els productes preparats per Ramon Quer a la fàbrica de Vilafranca del Penedès denominada “La Teresita” i en la que, a banda del seu pa de gluten per a diabètics, també s’elaboraven una gran varietat de pastes de sopa. Finalment, cal fer referència a Pedro Sorribas Gausachs, amb fàbrica a Barcelona. Aquest empresari elaborava diferents productes de règim vegetarià (pa, pastes, postres, galetes, etc.) i l’any 1934 també va obtenir una patent d’introducció per a un “Un procedimiento para la fabricación de galletas de salvado, con o sin mezcla” . Tots aquests personatges de la Catalunya de transició del segle XIX al XX, van fer notables contribucions al desenvolupament d’un sector que després, hauria de tenir un creixement molt notable fins als nostres dies i, alguns d’ells, foren els creadors de marques molt emblemàtiques encara vigents. De tot aquest procés, cal destacar a més, un parell de qüestions per a la reflexió: d’una banda, el que va ser un pa molt popular, el de gluten, avui és motiu de restricció en molts casos degut a la seva relació directa amb la celiaquia. Per l’altre, el que avui anomenem aliments funcionals, que ens semblen destacades innovacions, ja van ser objecte de desenvolupament fa aproximadament un segle. .
47
DISTRIBUIDOR EXCLUSIVO:
MONDIAL FORNI
- STAF
DA SOPORTE A ESTA NUEVA REVISTA Y DESEA UNA INTENSA COLABORACIÓN CON TODOS LOS PANADEROS, LECTORES DE ESTE MEDIO
Dos de Mayo, 216 - 08013 Barcelona - Tel.: 93 246 22 21 - Móvil 609 806 118 - depa2009@hotmail.es
www.mondialfornidepaolis.blogspot.com