Enginy núm. 1/2014

Nr

1

EnGiny

La revista dels enginyers industrials de Girona

L’aigua, la revolució tecnològica del segle XXI

En conversa

Jordi Agustí Vergés El reportatge

Corea del Sud, país d’oportunitats

La força de la impremta JUNTA DIRECTIVA AEIC/COEIC President Jaume Masgrau Secretari Quim de Ciurana Vocals Àlex Barceló David Bartra Jordi Güell Àngel Guevara Joan Juanals Olga Mateos Joaquim Reda Jesús Teixidor Josep Maria Soler

Número 1

Direcció Duaita Prats Consell de redacció Quim de Ciurana, Joan Juanals, Núria Valenzuela Disseny Gràfic i Maquetació tauArt

Edita:

Demarcació de Girona del Col· l egi Oficial d’Enginyers Industrials deParc Catalunya

Agrari i accions

anti-Eurovegas (diversos autors)

C/ Narcís Blanch 39, baixos 17003 Girona Tel. 972 211 912 www.enginyergirona.cat girona@eic.cat

Revista gratuita per col·legiats i associats a la demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Dipòsit legal Gi.598-2014 Paper blanquejat sense clor

vegades sorgeixen conflictes davant A l’adaptació a nous mètodes, sistemes, instruments. Hi ha qui es torna defensor

incondicional d’allò que és novell, altres al contrari: tancats en banda als canvis. Un criteri savi és compatibilitzar i fer útil el millor del nou, junt amb el que ens satisfà del vell. I heus aquí el nostre atreviment: llancem l’edició d’una revista en paper.

Podria semblar una mica anacrònic decidir ara editar una revista com a eina de comunicació per al nostre col•lectiu, però l’edició en paper disposa encara d’uns trets que no assoleix una edició electrònica d’un butlletí. No ho definiria com a nostàlgia.

Simplement, que hi ha coses que no són fàcils de superar, i l’accés a la informació pels canals digitals és fantàstica, a vegades impressionant, però ‘l’autonomia’ d’una revista, independent de cables i bateries, la fa especialment potent com a contenidora i transmissora d’informació per a qualsevol edat, lloc i situació.

Un viatge de fa uns 500 anys que ens porta al present No molt lluny del naixement de la impremta, fa poc més de 500 anys, voltava per Europa un personatge singular: Erasme de Rotterdam (Rotterdam 1466, Basilea 1536). No és de sorprendre que el seu nom apadrini l’excel•lent iniciativa que ha suposat la mobilitat de molts estudiants que estan completant la seva formació universitària.

Erasme, clergue holandès, va ser un viatger inquiet i lliure pensador. Amb estades a París, Londres, Itàlia, Suïssa i Alemanya, va ser especialment crític amb la forma de funcionar de la institució a la que ell pertanyia: l’església. El seu propòsit era aconseguir reformar un sistema, l’eclesiàstic, que s’havia acomodat i que, ell i molts més, veien contradictori amb la doctrina predicada.

Malgrat el seu empeny no se’n sortí. A conseqüència d’aquest immobilisme i falta de reacció, tingué el camp abonat el sorgiment amb força del Luteranisme que vingué a continuació. Hi ha analogies amb el present? Sí, jo crec que sí, i

SERVEI 04-08 EN Infos Demarcació CONVERSA 09-11de DE Jordi Agustí i Vergés PRIMER PLA 12-13 EN Repte a la F-1 REPORTATGE 14-15 EL Corea del Sud JOVES ENGINYERS 16-17 Cristina Miàs/Enric Guiot

segur que us en vénen al cap més d’una: Constitució intocable, Sistema Financer omnipotent... Però jo vull centrar-me a la que ens pertoca, el nostre Col•legi/ Associació d’Enginyers Industrials. Estem en un punt complex, que exigeix adaptació als temps i, per tant, actuació. El pretès impuls que havien de donar els nous estatuts de l’Associació aprovats el 2011, s’ha evidenciat com insuficient.

Contribució al canvi Tot s’ha transformat molt ràpid. Sense voler ser presumptuosos, creiem honestament que des de Girona hem fet un important esforç per a aquesta adaptació, no només l’econòmica, la d’equilibrar despeses amb ingressos (com sabeu, severament disminuïts), sinó també la que ha inspirat l’orientació de funcionament, establint prioritats, marcant estratègies, incidint en formació, xerrades, millora de serveis al col•legiat.

Però deixeu-me que us ho confessi: tenim la impressió de estar canviant només el nostre entorn, però no ens resulta evident el canvi que a escala general caldria.

Observem com la nostra entitat, a nivell de Catalunya, ens parla d’un escenari que no queda clar que torni, reclamant un prestigi social que podem discutir si s’està cultivant prou per a obtenir-lo.

Inquieta la dificultat que manifesten per equilibrar els comptes a Barcelona, i molt especialment, la desorientació amb la incorporació de les noves titulacions assimilables, escenari radicalment canviat a partir de l’entrada en escena del Pla de Bolonya (títols de Màsters i Graus), i per tant la desaparició del títol d’enginyer industrial com l’hem entès fins ara.

Des de la Demarcació de Girona ens mantenim amb el convenciment de contribuir al canvi, però arribat un punt podria començar a rondar pel cap, si no toca també exercir el dret a decidir!

Jaume Masgrau

Enginyer industrial President de la Demarcació de Girona

18

19 20-21 22

INNOVADORS Bellapart Grup

ECO-ESPAI La Girocleta COMISSIONS Presentació NOUS ENGINYS Impressores 3D

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

XV Fòrum Industrial de l’EPS NEl Fòrum Industrial, que cada

en servei

Accés al pàrquing de la demarcació NTal com s’informà a

la Junta General de febrer d’enguany, amb l’objectiu de millorar l’accés dels col•legiats a la seu de la Demarcació, s’està ultimant la instal•lació a les nostres dependències d’un sistema d’obertura automàtica del pàrquing, que realitzarà la lectura de matrícules per mitjà de càmeres. Això facilitarà l’entrada a les places de les que hi disposem.

Tan aviat com aquest servei estigui actiu, us ho comunicarem perquè en pugueu fer ús.

Orientació laboral per a estudiants NMitjançant un con-

Els Enginyers Industrials i el Tribunal Arbitral NEl Tri-

veni d’aquesta Demarcació amb el Servei Municipal d’Ocupació de l’Ajuntament de Girona, els estudiants d’enginyeria que ho desitgin poden rebre assessoria per a l’orientació laboral, o gaudir de tallers i/o sessions d’orientació professional dissenyades des d’aquest organisme i que s’imparteixen a Narcís Blanc. Aquest any, però, degut al poc quòrum, s’han anat realitzant reunions d’atenció personalitzada amb els interessats.

Per a més informació, podeu dirigir-vos a la Demarcació, o bé a: Servei Municipal d’Ocupació Àrea de Promoció i Ocupació / Ocupació i Empresa - Tel: 972 249 360 www.girona.cat

bunal Arbitral de Girona és un instrument que posa al nostre abast la Cambra de Comerç de Girona per resoldre d’una manera ràpida i efectiva les controvèrsies, permetent organitzar un procediment adequat a les necessitats de cadascuna de les parts. L’arbitratge ofereix avantatges com l’especialització de qui ha de valorar la situació, la rapidesa de la sentència, l’economia o la discreció.

Des de gener de 2014, el TAG (www. tagirona.org), inclou als col•legiats del COEIC que així ho demanin al seu llistat d’àrbitres, per poder exercir com a tals en casos que afectin els enginyers industrials i els seus clients.

Subvencions 2014 per formació NAmb l’objectiu primordial

Assessorament fiscal i laboral NEl dimecres 29 de gener, es

d’ajudar al màxim als nostres professionals, la junta directiva de la Demarcació va aprovar la renovació per aquest 2014 de l’assignació d’una partida de 6.000 € del pressupost ordinari, destinada a atorgar subvencions per formació als col•legiats gironins que ho sol•licitin.

Els ajuts es poden demanar per inscriure’s a cursos i congressos relacionats amb l’exercici de la professió que s’imparteixin entre l’1 de gener i el 31 de desembre del present any i es realitzin en institucions externes al COEIC, o bé que requereixin el desplaçament per realitzar la formació a la seu de Barcelona. Cal destacar que enguany s’han millorat també aquestes condicions per als Enginyers industrials en atur.

Els interessats podeu sol•licitar les bases de la subvenció a la nostra seu.

4

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi

va organitzar una xerrada per informar de les novetats fiscals per al 2014, amb l’enunciat de ‘La fiscalitat pel professional’.

Durant la sessió, s’explicà el funcionament del servei d’assessorament de professionals en matèria fiscal, jurídica i laboral, que és a disposició de tots els col•legiats gironins. Es tracta d’un servei gratuït d’atenció de consultes que es realitza telefònicament o via correu electrònic, amb resposta en un termini màxim de 24h. Aquest servei és complementari al que s’ofereix des de serveis centrals.

Per a més informació, poseu-vos en contacte amb la Demarcació.

any organitzen i els estudiants de l’EPS de la Universitat de Girona per facilitar la inserció laboral, va arribar enguany a la quinzena edició. L’Edifici PII de l’Escola Politècnica Superior acull cada any aquesta important trobada.

Aquest any es va celebrar el passat 6 de maig, un dia clau per tots aquells joves enginyers que busquen una oportunitat laboral, com ho és també per aquelles empreses que desitgen entrar en contacte amb especialistes en enginyeria industrial perquè formin part dels seus grups de treball i/o projectes.

A la iniciativa s’hi va inscriure una quarantena de participants, entre empreses i grups de recerca de la UdG. La Demarcació de Girona hi va ser present, com cada any, amb un estand que compartí amb la Mútua dels Enginyers i la Caixa dels Enginyers.

Per engrescar encara més als estudiants a apropar-se a l’estand del Col•legi, així com per incentivar la pertinença al nostre col•lectiu, aquest any es va sortejar una tablet entre els socis escolars que ens varen visitar i les noves altes realitzades aquell dia.

www.forumindustrial.org/ www.facebook.com/ForumIndustrial

Beques per a tesi doctorals 2014 NPer aquest 2014,

l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, va establir dues beques de 5000 € cadsscuna, per a la realització de la tesi doctoral en l’àmbit de l’enginyeria. Podia sol•licitar la beca qualsevol enginyer industrial associat o col•legiat de Catalunya, que reunís les condicions legals i docents necessàries per a la redacció d’aquest treball.

Es coneixerà el veredicte per a les designacions d’aquest any en el decurs de la Diada de l’Enginyer 2014, que se celebrarà el 30 de maig.

Trobareu les bases a la secció de Notícies del nostre web.

www.enginyersgirona.cat

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Jornada tècnica de control i monitorització per a iPad NL’empresa SweetWilliam,

S.L. va presentar-nos el 16 de gener a la sala d’actes de Narcís Blanch, el seu producte. Es tracta d’una solució innovadora que desenvolupa tecnologies avançades d’automatització per a integradors de sistemes i clients finals centrades en plataformes mòbils iPad. Durant dues hores es va mostrar com usar i configurar la plataforma HMIPad connectada a un PLC, hi varen acudir una vintena de persones, entre col•legiats i empreses que treballen o volen saber més sobre el món de l’automatització industrial i d’edificis.

març la sala d’actes es va omplir per la convocatòria sobre un dels temes més actuals de la nostra societat: el preu de la factura elèctrica. I és que davant els recents canvis a les tarifes elèctriques i la polèmica generada per les últimes modificacions de la llei del sector, els preus de l'energia que imposen els lobbies estan suposant una pèrdua de competitivitat a les nostres empreses, especialment pel que fa al sector industrial i terciari. El debat volia donar resposta a les preguntes que preocupen els enginyers industrials i a la societat en general.

El col•loqui, molt animat, va ser moderat per Jaume Masgrau, i comptà amb la participació dels Enginyers Industrials Alberto Alegre (Endesa Catalunya), Eduard Quintana (Som Energia), i Joan Vila (PIMEC i LC Paper).

Jornada informativa: nou software LIDER-CALENER

N El març es va posar en marxa de forma obligatòria el nou document HE del Codi Tècnic de l'Edificació, raó per la qual s'ha aprovat l'apartat HE0 de Limitació del Consum, i s'ha modificat l'HE1 de Limitació de la Demanda.

Aquest fet ha suposat que s'hagin de modificar els softwares emprats pel compliment de l'HE1i per la certificació energètica.

En substitució de les eines oficials LIDER I CALENER, acaba de sortir el nou software LIDER-CALENER unificat, que tant servirà per justificar el compliment amb l'HE1, HE0, com per a la certificació energètica de nous edificis.

Per disposar d’una millor informació sobre aquest tema, el 6 de maig l’Enginyer Industrial Antoni Márquez va conduir la jornada sobre la nova eina informàtica, on repassà les novetats del nou document HE del CTE, revisà l’estat actual i futur de la metodologia informàtica per les certificacions energètiques, i presentà el nou software.

Com és habitual, la proposta era oberta a tothom amb diferents condicions d’inscripció, segons es sigui col•legiat, empresa adherida o no col•legiat.

Curs d’instal•lacions de calderes de biomassa N A cau-

sa de l’increment del preu de l’energia d’origen fòssil els darrers anys, de la estandardització de les calderes de biomassa de petita potència, i de la consciència ecològica de la població, la col•locació d’aquest tipus d’aparells ha augmentat de forma considerable. Per les particularitats que cal tenir en compte a l’hora de projectar i de fer-ne la seva implementació, i per la creixent demanda de formació per part de l’instal•lador i del projectista que volen executar la tasca, el 24 d’abril es va iniciar a la Demarcació un curs de 20 hores en 5 sessions en relació a la seva instal•lació per a usos tèrmics de fins a 1000 KW, especialment en el sector domèstic, terciari i petit primari. El curs l’impartiren Joan Oliver, Enginyer Industrial a BIOMCAT (Biomassa de Catalunya), i Narcís Mundet, Enginyer Industrial a ENERFUST (Serveis Tècnics Enerfust).

Es va pensar en un temari majoritàriament teòric, però amb un enfocament totalment pràctic, amb el qual els Enginyers puguin formar-se i aprendre les particularitats i limitacions de les calderes de biomassa, el disseny de les sitges d’emmagatzematge, els estudis de viabilitat per valorar la seva rendibilitat econòmica, i la normativa actual al respecte.

Consulteu l’apartat Formar-se del web.

Jornada tècnica de prototipat i fabricació ràpida N

El 10 d’abril es va dur a terme una de les darreres i més multitudinàries propostes plantejades. La Fundació CIM, amb el seu Director General, l’Enginyer Industrial Felip Fenollosa, com a ponent, abordà la millora radical en el procés d’innovació que ha suposat per a moltes empreses la tecnologia d’impressió 3D, de la qual parlem a la secció Nous enginys. Es detallà en què consisteix la metodologia de superposició de capes i s’exposà la utilització del prototipat ràpid en les fases del procés de disseny, aplicant-lo a les diverses àrees d’una empresa perquè en poguessin treure profit sectors industrials variats. I per il•lustrar-ho, es mostrà en directe el funcionament d’una impressora BCN3D+.

Curs sobre facturació elèctrica N Seguint amb el complicat

tema de la factura elèctrica, el 29 d’abril, l’Enginyer Industrial Jesús Teixidor, ens esclaria com funciona el mercat elèctric i quins components intervenen a l’hora de facturar-nos: els tipus de tarifes, contractacions possibles i comercialitzadores d’últim recurs. Un saber que ens pot estalviar energia elèctrica i despeses.

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi 5

en servei

Taula rodona sobre el preu de la factura elèctrica N Amb èxit total de participació, el 26 de

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

en servei

Reunió de la junta general de la Demarcació N El 25 de

Taula de l’Enginyeria de les comarques gironines

NEl president de la Demarcació, Jaume Masgrau, junt amb el vocal, Jordi Güell, assistiren a les reunions trimestrals de la Taula de l’Enginyeria de les Comarques Gironines dels dies 13 de gener i 7 d’abril, en representació de l’entitat.

La TEG (www.teg.cat), es formà fa 10 anys per crear una plataforma institucional que debat periòdicament els temes tècnics, econòmics i socials que afecten els associats d’aquestes entitats i a la societat gironina. Reuneix aquests cinc col•legis oficials: el d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona, la delegació de Girona del Col•legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, i les demarcacions de Girona dels Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya, dels Tècnics en Topografia, i la nostra. Molt recentment també s’hi ha adherit la delegació de Girona dels Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears.

La TEG pretén que la seva opinió es tingui en compte a l’hora de prendre decisions que es relacionin amb els interessos dels gironins. El seu objectiu és esdevenir un òrgan consultiu, tant per a la redacció de normativa com per a la planificació del sector industrial, d’infraestructures, urbanisme, construcció i telecomunicacions, redactant informes, dictàmens, o recollint opinions per la seva presentació de forma unitària a l’Administració pública i a la societat en general.

Per tot plegat, és important que la figura i la veu dels enginyers industrials gironins siguin presents a les trobades a través dels seus representants, ja que escenifiquen el punt de connexió amb el territori.

6

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi

febrer, seguint les dates que marquen els Estatuts, es portà a terme una de les dues juntes generals ordinàries que la demarcació de Girona del COEIC convoca per a la lliure i oberta assistència de col•legiats i associats.

Seguint l’ordre de dia, es presentà el balanç de situació i el compte de resultats consolidat, i es passà recompte del cens de la Demarcació, que a final d’any era comparativament similar al de l’any anterior: 518 col•legiats, dels quals associats 514, i 51 estudiants.

El secretari, Quim de Ciurana, comentà la relació d’activitats organitzades durant l’any, informació que reberen per escrit els assistents. En ella s’hi detallaven la llista de cursos i jornades tècniques, les reunions de les nostres comissions de treball; les conferències organitzades sobre el fracking i l’energia, o la llarga llista de col•laboracions i de participació d’aquesta Demarcació amb altres organismes del territori.

També es parlà del muntatge de conferències per els estudiants de l’Escola Politècnica i el taller d’orientació laboral pels estudiants d’enginyeria industrial, o d’altres iniciatives de la Junta directiva per a noves empreses, com són l’aprovació de subvencions per formació i l’adquisició de nous aparells de mesura, etc.

Jaume Masgrau va fer especial esment a la recuperació de les relacions amb la Cambra de Comerç i les seves comissions de treball, en les quals participa de manera regular, així com de la millora de les relacions amb l’EPS i el Patronat, del Comitè Executiu de la qual actualment n’és membre.

També, entre altres novetats, s’informà sobre l’edició d’aquesta revista, Enginy, recuperada amb la finalitat de disposar d’una eina més per a la cohesió del col•lectiu i per donar un servei més als col•legiats. La publicació, de moment amb periodicitat semestral, es lliurarà gratuïtament a tots els col•legiats a les seves adreces de contacte.

Sopar de Sant Josep de la Demarcació de Tarragona

NEn resposta a la invitació rebuda de Lluís Maestre, president de la Demarcació de Tarragona, Jaume Masgrau assistí al tradicional Sopar de Sant Josep que els companys de professió tarragonins organitzen com a trobada anual de tots els seus col•legiats.

La festa dels Enginyers tarragonins, tingué lloc a Reus el dissabte 29 de març.

40 Aniversari de l’EPS i el Patronat Politècnica

NL’edifici Politècnica II del Campus Montilivi, hostatjà el 18 de febrer la celebració del 40è aniversari de l’Escola Politècnica Superior i el Patronat Politècnica, on la Demarcació era representada a través del president, Jaume Masgrau, i del secretari, Quim de Ciurana.

L’EPS ha convertit aquesta concorreguda celebració en un acte de la ciutat, i fins i tot de més enllà, una rellevància ratificada per la presència del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig; del rector, Sergi Bonet; de l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, de la presidenta del Consell Social, Rosa Núria Aleixandre; del director de l’EPS, Joaquim Salvi, i del president del Patronat de l’EPS, Jaume Juher.

En el decurs de l’acte commemoratiu, el periodista Jaume Vilalta presentà el llibre editat amb motiu d’aquestes quatre dècades d’història. També es projectà un vídeo coproduït per l’EPS i el seu Patronat, i es lliurà la medalla de la Universitat de Girona al Dr. Josep Arnau Figuerola, primer director de l’Escola. Prèviament, havia tingut lloc una reunió privada amb Felip Puig, exclusiva pels patrons i col•laboradors del Patronat Politècnica, entre ells Jaume Masgrau com a membre que és del Consell Executiu del Patronat de l’EPS. Queda clara la gran tasca portada a terme per la Politècnica i el Patronat, reflectida en què bona part dels titulats que avui treballen a les empreses gironines hagin sortit de les seves aules, havent titulat més de 8.000 professionals.

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Diada de l’Enginyer i Premis Creativitat 2014 N S’a-

FocusGI

Taula ciutadana pel dret a decidir NResponent a la crida

feta per l’Ajuntament de Girona, el passat mes de novembre ens vàrem adherir al conjunt d’associacions, institucions públiques i privades, partits polítics i entitats gironines, a la signatura del manifest per constituir la Taula Ciutadana pel Dret a Decidir. Amb aquest gest volem expressar el suport de la nostra Demarcació al procés democràtic que expressa el Parlament de Catalunya per tal que el poble català pugui exercir el seu dret a decidir. Quim de Ciurana és qui ha assistit a les reunions convocades, en representació del Col•legi.

Els nostres Jubilats i Prejubilats, molt actius NNo hi ha dubte que els Enginyers

DiumenEnginyer 2014 NCom és habitual pels vols de març, un nombrós grup de col•legiats va gaudir del DiumenEnginyer, una grata jornada entre col•legues i familiars. Aquest cop, en un assolellat diumenge de finals d’hivern, la diada els va conduir al Parc Natural de la Zona Volcànica garrotxí, amb un interessant recorregut per les cingleres basàltiques. Després els esperava la tradicional calçotada en una antiga masia de Sant Joan les Fonts, Cal Sordet, amb més de 200 anys d'història, on van saborejar la seva cuina de productes de la mateixa finca.

jubilats i prejubilats gironins representen un dels nuclis vius de la Demarcació, i moltes són les activitats portades a terme per aquesta Comissió.

Per citar-ne algunes, esmentarem el dinar informal del 21 de gener a Can Xifra, a Sant Gregori, que es repetí el 25 de febrer aquest cop al Tomàquet, a Girona, i el 25 de març al Siloc, a la carretera dels Àngels, sempre seguits d’una tertúlia a la seu de Narcís Blanch.

Al març visitaven en sortida cultural el poble de Besalú i l’església del Sant Sepulcre de Palera, fent fonda al Claustre. Uns dies abans, havien organitzat la conferència ‘Estudi d’Obres mestres de l’Art, des del punt de vista pictòric. Anàlisi de composició, color i línia’ oferta per l’experta Cati Llorens, llicenciada en Belles Arts.

De forma imminent i a mitjà termini,tenen programades activitats com la xerrada sobre influència climàtica del canvi d’orientació del moviment de la terra en el sistema solar, sessions d’astronomia, la visites a Pals i Peratallada, o el guiatge per l’interior del Convent de Sant Daniel, a Girona.

També continua el cicle de tertúlies sobre la Bíblia iniciat el 2013, ja que és un tema molt ampli. La primera sessió es va celebrar el dia 13 de novembre i tractà sobre l’Antic Testament . La segona va ser el 15 de gener, i la tercera el 19 de febrer. La quarta i última està previst que tingui lloc passat l’estiu.

Comissió d'Enginyer i Empresa NEl 20 de març es reuní a Narcís Blanch el col•lectiu d’Enginyers vinculats al món empresarial i de gestió amb la voluntat d’establir els objectius per el present any. Feta la presentació de serveis del Col•legi, es va definir la seva raó de ser, com expliquem a les pàgines de presentació de les nostres Comissions: oferir un punt de trobada del col•lectiu d’Enginyers Industrials gironins que no fan visats ni activitats relacionades amb l’enginyeria de projectes, per compartir i aprofitar les sinergies amb professionals de dins i fora del Col•legi. La pròxima reunió, a la que esteu convidats, és el 21de maig.

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi 7

en servei

NFocusGi és un organisme creat fa 4 anys com a observatori gironí de la competitivitat en el sector empresarial, per iniciativa de la Diputació de Girona i el Fòrum Carlemany, amb la col•laboració de la consultoria Novagroup. Vol consolidar-se com una eina d’enllaç, observació i anàlisi de les nostres empreses i la seva evolució en termes de competitivitat empresarial, afavorint la transferència de coneixement i l’intercanvi de bones pràctiques entre elles.

Jaume Masgrau és el representant de la Demarcació en el Consell Assessor del projecte.

costa la Diada de l'Enginyer, que l'Associació i el COEIC convoquen cada any i on es lliuren els ‘Premis Creativitat’ i ‘Beques Doctorals’, els de ‘Reconeixement’, ‘Acadèmic’, ‘Trajectòria Professional’ i ‘Millor Practica Empresarial’, així com el ‘Serrat i Bonastre’ de periodisme.

Enguany, Jaume Masgrau ha estat convidat a formar part del jurat que selecciona el projecte guanyador del Premi Creativitat 2014. L'acte tindrà lloc divendres 30 de maig a les instal•lacions del Centre de Convencions Internacional de Barcelona.

En la convocatòria territorial de Girona, el Premi a la Creativitat per a Joves, el reconeixement va correspondre a l’enginyer Enric Guiot per un projecte portat des de la UdG, essent aquest un dels projectes finalistes al Premi Creativitat 2014 que s’entregarà a la capital catalana. Podeu saber-ne més a la secció ‘Joves Enginyers’ de la revista.

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Certificat per enginyers amb titols anteriors al pla bolonya NEl 15 de gener de 2014, fruït de les converses del COEIC amb el

en servei

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, aquest va emetre un certificat tot establint la correspondència entre el títol d’Enginyer industrial (anteriors al Pla Bolonya), i al del conjunt de l’actuació ordenació Grau+Màster.

El certificat ministerial ratifica que el títol d’Enginyer industrial té caràcter de títol universitari oficial, amb validesa a tot el territori nacional, i habilita els seus posseïdors per a l’exercici professional d’acord amb la normativa vigent (Article 1.2 del Real Decreto 1496/1987 de 6 de novembre), acreditant el màxim nivell professional de l’especialitat.

8 noves directives CE de marcatge NEl 31 de març el Diari Oficial

de la Unió Europea, feia públiques 8 directives comunitàries de marcatge. Es tracta de textos refosos que permetran modificar aspectes, aclarir conceptes i unificar les respectives directives i les seves modificacions, en un sol redactat per a major claredat. En particular, detalla les obligacions que han de complir fabricants, representants autoritzats, importadors i distribuïdors.

Aquestes noves directives derogaran les seves predecessores a partir del 20 d’abril de 2016. La correspondència entre les actuals i les que seran derogades, es mostra en la següent taula i

Per mes novetats sobre NORMATIVES, podeu consultar: L’apartat Infocentre/normativa del nostre web - www.enginyersgirona.cat El bloc de normativa del CEI – www.normativainfo.wordpress.com/ El portal de normativa del CEI - www.normativa.infocentre.es La pàgina “Novetats normativa”, a la home del web: www.eic.cat.

8

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi

El procediment de certificació energètica, actualitzat NEl 2013 es va publicar en el BOE

l'Ordre FOM/1635/2013, de 10 de setembre de 2013, per la qual s'actualitza el Document Bàsic DB-HE ‘Estalvi d'Energia’, del Codi Tècnic de l'Edificació, aprovat per Real Decreto 314/2006, de 17 de març de 2006, i d'aplicació d'obligatòria a partir del 13 de març d’enguany.

El Ministerio de Fomento conjuntament amb el d’Industria, Energía y Turismo, i l' Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE), han elaborat un document informatiu que té per objecte aclarir als agents implicats en el sector de l'edificació (projectistes, certificadors i comunitats autònomes), el procediment a seguir a partir d’aquesta data per a la realització de la certificació energètica d'edificis nous i existents.

En paral•lel, la Subdirección General de Arquitectura y Edificación del Ministerio de Fomento, ha elaborat una nota informativa sobre l'aplicació d'eines informàtiques per a la verificació de les exigències establertes en el nou Document Bàsic d'Estalvi d'Energia. Un dels punts a destacar, és la unificació en una sola plataforma dels programes oficials empleats per a l'avaluació de la demanda energètica i del consum energètic (software LIDER-CALENER), de la que informem en aquesta secció. L’aplicació es troba disponible al portal del Codi Tècnic de l'Edificació.

Cal destacar que, encara que el Ministerio de Fomento posi l’eina informàtica a disposició dels professionals involucrats en la verificació de les exigències reglamentàries del nou DB-HE, actualment els resultats que se n'obtinguin no es poden utilitzar per dur a terme la certificació energètica d'edificis, ja que es requereix l'adaptació previa dels documents relatius a aquesta certificació.

JORDI AGUSTÍ i VERGÉS Un enginyer industrial figuerenc al capdavant de l’Agència Catalana de l’Aigua

L

’aigua, l’origen de la vida. Dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen en una molècula. Protagonista de debats filosòfics, i una necessitat bàsica per a la supervivència humana en el seu aspecte més pragmàtic. Aproximadament el 70 per cent del planeta està format per ella, com també el nostre cos.

Tot això i molt més ens posa a l’abast el gest, tant senzill i quotidià, d’obrir un aixeta. Una sort immensa i poc reconeguda, un privilegi factible gràcies a tot el món logístic i tecnològic que hi ha al darrera.

I una eina de poder ancestral, que mai ha deixat de ser-ho al llarg dels mil•lenis, perquè l’ésser humà, amb tota la seva ciència, no sobreviuria només que li faltés durant uns dies.

“

Com a objectiu de futur destacaria millorar el pla de sanejament.

L’actual ha estat pioner a Espanya i ens ha permès que el percentatge de població catalana que gaudeix d’aigua sanejada, sigui del 96%. Hem arribat a un punt que considerem per sobre d’un òptim tècnic, però per nosaltres aquest model ja està esgotat i ara s’ha de redissenyar”.

Estem davant la persona més adequada en tot el país per parlar-ne. I és un figuerenc, enginyer industrial, que ara fa gairebé un any iniciava la seva tasca al capdavant de l’Agència Catalana de l’Aigua. Des d’aquesta posició, en Jordi Agustí i Vergés aporta els seus coneixements acadèmics i professionals sobre el complex món de la captació i subministrament, així com de la depuració de tant cabdal element natural, a casa nostra.

Primer de tot, ens pot explicar quina és la funció de l’Agència Catalana de l’Aigua? És l’empresa pública de la Generalitat adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat que vetlla per la qualitat de les nostres aigües, tant de les continentals -rius i subterrànies-, com de les costaneres. L’aigua és un dret de la humanitat i un bé comú patrimonial de tots, que algú en nom de tots ha d’administrar. A Catalunya, aquest algú som nosaltres.

I dins d’aquest organisme, quin és el seu paper?

El de la direcció i la màxima representació administrativa de drets i concessions, com també del control, sanció i seguiment de

drets, usos i mals usos, per procurar-ne el bon govern. Alhora comprèn el control dels operadors, o sigui, de les empreses que gestionen els serveis d’aigua a través de les concessions municipals.

En quin sentit creu que pot la seva condició d’enginyer industrial, aportar valor al seu càrrec?

Penso que em procura la transversalitat de coneixements pròpia de la carrera.

L’enginyeria industrial facilita una visió global dels processos, de l’organització dels equips i dels objectius de cadascun.

Com es segmenta la gestió hidràulica?

De diverses maneres. Per exemple, en com repartim la part de cicle no natural de l’aigua, la de la intervenció ‘humana’ per així dir-ho. Quan es capta en un pou o un embassament, i es transporta i tracta en potabilitzadora, parlem d’abastament en alta. Un cop la xarxa la du a les cases, som a la distribució en baixa. Recollida dels sanitaris i conduïda a la depuradora corresponent a través de la xarxa de clavegueram, som al tram del sanejament en baixa. I dutes totes aquestes aigües a la planta de depuració, és sanejament en alta que acaba retornant-se al medi o bé destinant-se a usos industrials, de reg o Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi 9

de conversa

“L’aigua serà la revolució tecnològica del segle XXI”

de conversa

L’amagadís estany d’Espolla (foto: Duaita Prats)

“

L’aigua més cara, és la que no es té...

lúdics, entre d’altres. És un cicle complet on l’aigua que surt del medi, torna al medi.

Crec que també es distribueix en un mapa de conques.

Sí. Hidràulicament parlant, hi ha dues Catalunyes dividides longitudinalment de nord a sud per un seguit de carenes que fan que l’aigua dels rius caigui d’un costat o d’un altre. A orient hi tenim l’àrea de les Conques internes que formen els rius Llobregat, Ter, Muga, Daró, Fluvià, Francolí, Foix, Besòs, Gaià, Tordera i Riudecanyes, que neixen i moren en territori català, i per tant en tenim competències pròpies. A occident hi ha la Conca de l’Ebre, que es part d’un tot més gran – la Confederación hidrogràfica del Ebro-, ja que el riu passa per 8 comunitats autònomes de l’estat espanyol. En ella la gestió és compartida, i a voltes més complicada perquè ens en toca la part final.

Ara mateix, quines són les qüestions fonamentals que ocupen l’ACA? Dit esquemàticament, tenim per una banda el retorn de l’endeutament generat per una situació històrica de menors ingressos que despeses, fruit de la incorrecta repercussió dels costos que tots hem de pagar per administrar aquest be comú, que ara ja hem regularitzat.També enfrontem l’administració d’una nova competència: la tutela dels abastaments en alta i de les seves tarifes. I una altra tasca importantíssima és supervisar l’operadora Aigües Ter-Llobregat, encarregada de l’abastament en alta de 5 milions d’usuaris a Catalunya.

En quin punt es troba la polèmica d’aquesta concessió? És en seu judicial, a l’espera de la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

10

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi

Per part de Govern i de l’administració hidràulica, estem tranquils i convençuts de què la gestió de l’atorgament de la concessió, que no privatització com es diu a vegades, es va fer bé. Per tant, creient que l’actual empresa explotadora seguirà fent-ho durant els anys que li queden per contracte.

Un altre dels focus de treball de l’Agència deu ser el del sanejament.

El destacaria com a objectiu de futur. L’actual model ha estat pioner a Espanya i ens ha permès que el percentatge de població catalana que gaudeix d’aigua sanejada sigui del 96% O sigui, que hem arribat a un punt que considerem per sobre d’un òptim tècnic, però ara per nosaltres aquest model ja està esgotat i s’ha de redissenyar pels propers 20 anys.

Com s’entén que s’abandoni, si ha funcionat?

Perquè actualment ens hi movem en una duplicitat complicada. L’administració autonòmica té el recurs econòmic a través del cànon de l‘aigua, però la legislació actual dona la competència als ajuntaments. Aquesta asimetria provoca descompensacions i la situació s’ha de resoldre.

Un assumpte fora de les seves competències, però que preocupa als pagesos del delta i a tots els ecologistes, és el darrer Plan Hidrológico del Ebro. Què en pensa?

La gran pregunta és si amb un cabal previst de 3.100 Hm3/any, el riu es mantindrà en bona salut i el delta serà capaç de sobreviure d’aquí a 15 anys. Nosaltres sabem que no, que significarà la seva mort, i creiem que com a reserva de la biosfera que és hauríem de treballar tots, Europa inclosa, per defensar-lo. Amb aquests termes ho va expressar

el Govern de Catalunya amb el seu vot contrari al pla. Ara queda la via de la denúncia al Tribunal Suprem, i, posteriorment, als tribunals europeus.

En tals qüestions caldria un replantejament, però de concepte.

Hauríem de prioritzar la garantia de cabal ecològic, i no que aquest cabal sigui el sobrant després que tothom hagi rebut el seu cabal garantit. S’han d’invertir els termes.

Enllaço amb un altre transvasament que sí els compet: el Ter-Llobregat.

El 70% de l’aigua que consumeix l’àrea metropolitana de Barcelona ve del Ter, del qual també en depenen espais naturals de gran valor i el suministre a la gent de girona.

Els històrics transvasaments màxims del Ter per l’àrea de Barcelona, que havien arribat en les pitjors èpoques a uns 250 Hm3/any, ara estan limitats a 166 com a màxim. Malgrat això, no es descarta que encara els reduïm més per retornar al Ter la seva aigua.

“

La tecnologia del segle XXI canviarà el paradigma hidràulic. Al XIX amb l’aigua es feia energia, i ara a través de l’energia farem aigua. També serem capaços de convertir en pures les aigües residuals per reintroduir-les en el cicle de consum humà.

Personalment, ho tinc molt en ment. Però per poder fer-ho hem d’assolir una supragarantia de l’aigua d’abastament de Barcelona i la seva conurbació, que encara pateix un dèficit hídric derivat de les sequeres de fa uns anys.

Com assegurar-se estar fora de perill?

Amb un bon pla de futur. Per exemple, l’actual contempla que a Tarragona es faci una nova dessaladora entre Cubelles i Cunit, que produiria 40 Hm3/any, i a la Tordera, prop de Blanes, es podria ampliar l’actual perquè passés dels 20 als 60. Serien, en total, 100 Hm3/any de capacitat de producció d’H2O. Aquestes actuacions no s’han dut a terme degut a la situació financera de l’Agència.Tot i això, s’està revisant el pla de gestió vigent, ja que Europa ens demana fer-ho cada sis anys.

Caldrà veure quines són les actuacions futures d’abastament més adients des del punt de vista tècnic, econòmic i ambiental.

Les dessaladores tenen una certa mala premsa. Per què?

El procés osmòtic per una membrana molt espessa exigeix una pressió de l’aigua altíssima. Parlem d’un filtratge a nivell atòmic per permetre només el pas de la molècula pura.

Pel camí, s’hi queda tot: la sal, les bactèries, els virus... I les primeres dessalinitzadores no tenien ben resolt el consum energètic. Ara les hem millorat molt. Les bombes són més eficaces, i la pressió residual també s’aprofita.

Tot plegat fa que el preu per metre cúbic d’aigua dessalada i apta pel consum, comenci a ser raonable: 0,60€/m3, amb un cost energètic d’uns 3 kwh/m3.

Podem dir que la seva llegenda urbana negativa anirà quedant enrera?

Sí. Són una tècnica segura, necessària, i cada cop més eficaç per aconseguir aigua si es disposa de la proximitat del mar. A Catalunya tenim aquesta sort i l’hem d’aprofitar. La qualitat obtinguda, és òptima: H2O en estat tant pur que s’ha de remineralitzar per tolerar la seva ingesta.

Què fer amb el residu, la salmorra?

Es retorna al mar a través d’un tub que la dispersa de manera que no perjudiqui els

I fomentar pràctiques tradicionals, o conscienciar indústries i camperols?

Sempre pensem en l’aigua de boca, però la de rec i la industrial sumen el 80% de la despesa.

Polítiques de conscienciació n’hem fet moltes, i estem ufans de registrar un dels més baixos consums domèstics per càpita d’Europa. Ara bé, aquest capítol suposa aproximadament només el 20% de l’aigua que es gasta. La resta és d’ús industrial (10%) i, sobretot, de regadiu (70%), on hi ha molt de marge de treball. Hauríem d’anar de la mà del Departament d’Agricultura, i comptar amb la complicitat dels regants.

Quin missatge podríem enviar als nostres enginyers industrials, per a millorar-ne el seu consum i l’ús?

Que tinguin molt en compte l’estalvi i la reutilització de l’aigua industrial.Tot enginyer que vulgui aconseguir processos més eficients, hauria d’utilitzar menys aigua per la refrigeració i altres usos, i aprofitar-la al màxim abans de tornar a abocar-la a la xarxa. Farà un gran favor a la seva indústria i al país en general.

L’empresa pagarà un menor cànon, i a més, estalviarà un recurs que és un be comú.

Perquè... som conscients del privilegi del fàcil accés que tenim a l’aigua?

Gens. Només hem de pensar en tants països on la gent ha de caminar hores per anar a buscar un càntir d’un aigua on nosaltres ni ens hi banyaríem. Però la tecnologia del segle XXI canviarà el paradigma hidràulic. Al XIX amb l’aigua es feia energia a través dels embassaments i les centrals hidroelèctriques.

Ara estem a punt d’invertir-ho: a través de l’energia farem aigua. Ens hi duran les dessaladores, i un altre procés encara incipient, però que suposarà una revolució tecnològica.

Quin és?

Convertir en pures les aigües residuals per reintroduir-les també en el cicle de consum humà. Poder extreure la molècula d’H2O de qualsevol aigua i a qualsevol indret. Sens dubte, hi arribarem. De fet, ja n’hi ha algunes experiències a llocs tant diferents com Namíbia, Califòrnia o les estacions orbitals.

I això serà econòmicament sostenible?

Pensa que l’aigua més cara és la que no es té. Amb les investigacions que s’estan portant a terme podrem millorar els processos energètics, i també obtenir-ne de potable arreu.

Pas a pas... mDuaita Prats (text i fotos)

de conversa

Tant com ha plogut des de llavors!

Sí, i eventualment hem resolt la situació en gran part per això, ja que s’han omplert pantans i s’han recarregat aqüífers. Però hem de dotar-nos dels recursos per garantir que res no pugui posar en risc els recursos de les zones més poblades de Catalunya. Sense oblidar el que he dit abans de tenir cura del cabal del Ter, no puc perdre de vista que som en un país de clima mediterrani, i que avui a les 12 de la nit ens faltarà un dia menys per la propera sequera.

ecosistemes marins. S’ha comprovat que els prats de posidònies, molt sensibles als canvis, no es veuen afectats per la proximitat de les dessalinitzadores si estan ben gestionades.

Obrir una aixeta i que en surti aigua, és un petit miracle quotidià.

“

La gran pregunta és si amb el cabal previst al Plan Hidrológico del Ebro, el delta serà capaç de sobreviure. Nosaltres sabem que significarà la seva mort, i creiem que com a reserva de la biosfera que és hauríem de treballar tots, Europa inclosa, per defensar-lo.

“

Volem retornar al Ter la seva aigua. Personalment, ho tinc molt en ment. Però per fer-ho, hem d’assolir abans una supragarantia de l’aigua d’abastament de Barcelona. Caldrà estudiar les actuacions de suministre més adients en el futur, tant des del punt de vista tècnic i econòmic com del mediambiental.

“

Les dessaladores són una tècnica segura, necessària, i cada cop més eficaç per aconseguir aigua si es disposa de la proximitat del mar.

A Catalunya tenim aquesta sort i l’hem d’aprofitar.

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi 11

en primer pla

Repte a l’enginyeria Font: McLaren

DE LA F-1

L La tornada a la prova dels motors turbo i la reducció del consum, obliga a les escuderies a realitzar un replantejament global dels seus monoplaces.

12

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi

a Fórmula-1 enfronta aquesta temporada una de les revolucions més importants de la seva història. No es tracta ja tant sols de canvis estructurals en els sistemes aerodinàmics. Aquest cop les autoritats de la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA), han volgut donar un tomb radical als seus plantejaments i reprendre la vella filosofia que els grans avenços s’han de poder aplicar també als cotxes de carrer. Per això, han abandonat definitivament els motors de 8 cilindres en V de 2,4 litres, obsolets en el mon comercial, per recuperar els motors turbo de 1,6 litres i 6 cilindres, amb quatre vàlvules per cilindre, limitant la seva activitat a 15.000 rpm. I tot això combinat amb un dipòsit de combustible que admet un màxim de 100 kilograms (uns 120 litres), cosa que obliga a una reducció dràstica del consum.

Un vell conegut El turbo es un vell conegut de la F-1. El 1977, aprofitant una possibilitat reglamentaria, Renault va aparèixer al Mundial d’Automovilisme amb un motor 1,5 turbo.

Més endavant, a inicis dels 80, BMW – campió mundial el 1983-, i Ferrari, es van sumar a l’experiment.

Ara, el plantejament es molt més sofisticat. A nivell tècnic els reptes són enormes, perquè els motors 1.6 turbo no poden competir en prestacions amb els V8 de 2,4 litres a 18.000 voltes que s’han uti-

litzat fins l’any passat. Els turbo actuals no concedeixen més de 570 CV de potencia, contra els 700 CV dels motors atmosfèrics. Per tant, és indispensable poder comptar amb el suport de dos elements de recuperació d’energia que aportin els 160 CV que manquen per poder acostarse als temps dels anys passats, i que ajuden a disminuir el consum.

Dos elements clau Aquests dos elements són, un el MGUK, l’antic KERS, que aprofita l’energia de la frenada i l’acumula en una bateria per convertir-la en potencia; i l’altre, el MGUH, que acumula l’energia sobrant del turbo.

En total, 160 CV que es poden utilitzar durant 33 segons, és a dir, pràcticament durant tota una volta si es te en compte que s’usa de forma molt puntual.

La diferència és que ara aquesta potència no es desferma al polsar un botó, sinó que s’activa automàticament depenent d’un mapa motor, que es pot anar modificant, determinat per una centraleta electrònica.

Segona revolució: l’aerodinàmica La innovació en el motor i la incorporació del turbo d’una nova caixa de canvis de 8 velocitats –fins ara eren 7-, més els dos elements de recuperació d’energia, ha obligat a una segona revolució: la de la aerodinàmica. Enguany, els cotxes són també radicalment diferents a nivell ex-

La Formula-1 serà, aquest any més que mai, un excel•lent banc de proves per desenvolupar tecnologies més eficaces en termes de motor i de consum, en relació a les prestacions dels nostres automòbils.

Un gran repte pels enginyers Els enginyers s’han hagut d’esprémer el cervell per trobar solucions que permetessin mantenir la llegenda que la F-1 es la màxima categoria de l’automobilisme mundial, i la més ràpida. Tantes limitacions fan que, circulant en línia recta, hi hagi altres categories que puguin registrar majors velocitats. Però en el global d’una volta, la F-1 continua essent la millor, gràcies a la aerodinàmica.

Cursa de marques Els entrenaments d’hivern i la primera cursa a Austràlia van demostrar que Mercedes havia estat l’escuderia que millor havia interpretat la nova normativa. El seu motor no te igual. Renault, en canvi, haurà d’anar millorant, especialment en fiabilitat. Però un especialista en canvis reglamentaris com Adrien Newey, el mag de Red Bull, ha hagut de revisar moltes coses en els seus plantejaments inicials per poder ser

competitiu. Als entrenaments de pretemporada va fracassar. Però a l’Albert Lake Park Street Circuit de Melbourne, havia ja aconseguit un cotxe capdavanter: el preu va ser sacrificar força aerodinàmica, per obtenir més entrades d’aire fresc, millor refrigeració, i un augment en la seguretat.

Ferrari també parteix d’una bona base, però en aquestes primeres curses continua sense trobar el camí del triomf.

Amb els ulls a Europa Fins que la F-1 arribi a Europa, les coses no estaran clares. Ara tots els equips estudien minuciosament els seus rivals i intenten aplicar alguns dels seus invents. Llavors, les evolucions de cadascun marcaran les pautes, i les escuderies que millor hagin llegit les seves pròpies mancances seran les que estaran en condicions més favorables per competir la resta de la temporada en aquest campionat de les estrelles de l’automovilisme.

Mentrestant, al ‘mon real’, és evident que els reptes de les grans marques són lluny dels que assumeixen els enginyers industrials pels prototips comercials,. Però segur que la Formula-1 serà, ara més que mai, un excel•lent banc de proves per desenvolupar tecnologies més eficaces en termes de motor i, sobre tot, de consum, en relació a les prestacions dels nostres automòbils mManel Serras, periodista especialitzat

Els enginyers s’han hagut d’esprémer el cervell per trobar solucions que permetessin mantenir la llegenda que la F-1 es la màxima categoria de l’automobilisme mundial, i també la més ràpida.

A la imatge inferior, enginyers i mecànics de Ferrari seguint la telemetria durant uns entrenaments.

en primer pla

tern. Les carrosseries s’han hagut de modificar: pontons més amples, més entrades d’aire i més grans per poder refrigerar be els radiadors del turbo i de les bateries, i adaptació a les noves normes, que marquen un aleró davanter 150mm més estret, un morro més baix, la prohibició del dispositiu de càrrega aerodinàmica a l’aleró del darrera, i l’escapament únic central i alt.

Font: Ferrari

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi 13

el reportatge La República de Corea ocupa la meitat sud de la península del mateix nom, i te per veïns la Xina, Corea del Nord i Japó. Més conegut com a Corea del Sud, en dimensions és de la mida d’Andalusia però hi viuen més habitats que a Espanya. La seva capital és Seül, una megalòpolis. Com a nació, és una de les pioneres a l’Àsia en adoptar un sistema d govern democràtic: els ciutadans gaudeixen d’un gran ventall de drets socials, serveis i llibertats, i s’esmerça en oferir una imatge oberta i cosmopolita.

En l’aspecte econòmic, viu en constant creixement malgrat la seva greu carència de recursos naturals. Víctima de l’ocupació japonesa primer (19101945), i de la invasió i guerra amb Corea del Nord (1950-1953), que la van deixar pràcticament destruïda, els seus habitants no han parat de treballar de valent per reconstruir aquella societat en runes. I se n’han sortit: ara és la potència industrial amb el major creixement en la història contemporània. Té el tercer PIB del continent, un atur oficial del 3%.

També té alguns deures per fer. Però aquest espai no pretén valorar la societat coreana ni fer ciència política, sinó explicar les possibilitats que ofereix a les nostres empreses consolidades, i als emprenedors en busca de nous horitzonts.

14

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi

C

orea del Sud és un país tant llunya com desconegut, amb atractius per un professional que pensi en establir-hi una relació en clau de negoci. Si més no, així ens ho explica Jinho Shin, Enginyer superior per la Universitat de Kyung Hee, escriptor, poeta i Director de Promo-Corea, que resideix a Barcelona des de fa quatre anys.

Sr. Shin, per una situació econòmica com la nostra, ens aniria bé saber el “secret” de l’espectacular remuntada de Corea del Sud. Sens dubte, la mentalitat tant educada que tenim pel treball col•lectiu, de la que aquí esteu molt mancats. Fa cinquanta anys, amb el país enderrocat, vàrem començar del no res: venent cabells humans per fer perruques, o fustes sense processar. Però aviat vàrem veure clar que, donada la nostra carència de recursos naturals, la recuperació vindria de ser capaços d’exportar els millors productes manufacturats a un preu molt competitiu. Això només podríem aconseguir-ho empenyent tots junts cap a una finalitat comuna, i formant-nos en l’excel•lència. Les tres reunides, pensament de conjunt, exportació i formació, ens han procurat el desenvolupament que tenim ara mateix.

D’aquí que també hagueu assolit tant qual·lificat sistema educatiu.

Si, som els millors en aquest aspecte, només per darrera de Singapur. Alhora, fent autocrítica de país, diré que l’estrès que els estudis han arribat a generar en els joves, és excessiu.

En la meva opinió, evitar això és el més gran i urgent objectiu que té Corea del Sud, i de fet el motiu pel qual he volgut venir a viure aquí amb la meva família.

En canvi teniu una democràcia avançada, que us permet una llibertat

d’expressió inusual a l’Àsia.

Som una gent de mires molt obertes. Venim d’una dictadura forta però encapçalada per un gran líder, el General Park, i actualment tenim com a Presidenta de la República la seva filla, una demòcrata convençuda. Pot semblar una paradoxa però funciona, perquè parlem de dues persones molt vàlides que han pres decisions tant encertades com promoure l’exportació des del govern, amb importants beneficis fiscals i demés mesures per afavorir les empreses. Gràcies a això gaudim d’una balança comercial positiva, d’una alta renta per càpita i d’una tassa d’atur de només el 3%.

I què exporteu?

De tot! Més del 60% de la riquesa de Corea del Sud ve del que venem a fora: grans vaixells, semi conductors, smartphones, pantalles planes, automoció, etc. Coreanes són per exemple Hyundai, Samsung, LG, Daewoo… A més comptem amb una fórmula mercantil única al món, que és el ‘chaedol.’ És un conglomerat empresarial, un conjunt de multinacionals que abasta empreses internacionals controlades per una sola Direcció. Ens ha anat molt bé.

Vostè que ens coneix, quins arguments donaria a empresaris i enginyers per considerar Corea del Sud com un possible destí professional?

N’hi ha un munt. En territori és petit, i molt poblat, ben senzill de moure s’hi, on es donen moltes facilitats per establir-hi un negoci. La seva classe mitjana és molt consumista i les infrastructures, logística i velocitat de les comunicacions, són magnífiques. Ofereix el clima ideal per l’inversor: te una fiscalitat molt atractiva i jurídicament és segur i ben organitzat.Tot està pensat per afavorir el comerç. Això fa que sigui un bon destí, i no només en sí mateix, sinó també com a plataforma cap a altres països

En clau econòmica, Corea del Sud es líder científic i tecnològic, i un declarat competidor del Japó en el mercat de les empreses globals per la seves habilitats en tecnologia de la informació i comunicacions. La majoria de les llars sudcoreanes tenen connexió a internet d’alta velocitat.

asiàtics com la Xina o el Japó. És el mateix plantejament que fem nosaltres quan pensem en Espanya per fer de pont cap a Llatinoamèrica i els seus 400 milions d’hispà parlants.

Què hauria de fer un emprenedor interessat en endegar-hi un projecte?

Deixar de banda la por o els prejudicis i explicar qui és i què te per oferir. Sincerament, trobo que us falta valentia i és una llàstima.

Espereu que siguin els coreans els qui vinguin a interessar-se pel que esteu fent. I no va així.

Sou vosaltres qui heu de fer el primer pas.

Per on comencem?

Podrieu estudiar el terreny, informar-vos a institucions tipus ACCIÓ, ICEX, KOTRA, o a consultories privades com la nostra de PromoCorea. I viatjar-hi. Igual com allà no es sap prou del vostre talent per idear màquines o enginyar nous sistemes energètics, a Catalunya teniu una imatge de Corea del Sud que no es correspon amb la realitat. Es un país molt estable, molt avançat en les seves llibertats i totes les ganes de fer negoci.Teniu un alt nivell d’enginyeria i, encara que a Corea del Sud sigui altíssim, hi ha diversos nínxols de mercat on poder-se col•locar.

Com quins?

Per exemple, els del disseny, ja sigui gràfic, industrial, d’hàbitats, etc. Nosaltres som bons produint, però no tant en creativitat. Aquí en canvi aquest és un dels punts forts de les vostres capacitats personals. També sou experts en tecnologia d’energies renovables i el meu país té moltes necessitats en aquest aspecte. Només en produïm un 3%! En fabricació escassament podríeu competir, però en el que dona de sí la vostra ment creativa hi ha un gran camp de treball a Corea del Sud. Estem molt predisposats a parlar-ne,

el reportatge

Un país d’oportunitats creiem que podem complementar-nos molt bé, i la Presidenta insisteix que necessitem economia creativa.

Algun altre segment en el que se’ns obrin opcions?

El de la bio tecnologia, la farmàcia, algunes peces concretes d’automoció... O franquícies alimentàries amb el segell català o espanyol, de l’estil de Buenas Migas o Pans & Company. Els coreans tenen passió per la vostra gastronomia, l’estètica dels locals, el folclore, Barcelona i totes les coses que relacionen amb aquesta ciutat. Expandir l’interès a altres indrets de Catalunya, i a altres sectors, depèn de vosaltres. Val la pena, però us heu de donar a conèixer, saber comunicar què podeu oferir.

“

J

inho Shin

Corea del Sud ofereix el clima ideal per l’inversor: una fiscalitat molt atractiva i seguretat jurídica. Tot està pensat per afavorir el comerç. És un bon destí, en sí mateix i com a plataforma cap a altres països asiàtics”.

“

Nosaltres som bons produint, però no tant en creativitat. Aquí en canvi aquest és un dels punts forts de les vostres capacitats. També sou experts en energies renovables i el meu país té moltes necessitats en aquest aspecte. Només en produïm un 3%! ”.

Tinc entès que el protocol per trencar el gel amb un asiàtic té les seves particularitats.

Compte, que no és el mateix un xinès, un japonès o un coreà, encara que a vegades ens barregeu. La gent de Corea del Sud no és tant diferent de la occidental. Si diuen que som els llatins de l’Àsia! El que cal és no tenir pressa, no voler anar directament a parlar de tractes.

Primer heu de guanyar-vos la confiança, entrar en ‘l’URI’, que vol dir ‘nosaltres’.

“

Torna a aparèixer la importància del conjunt.

Sí. Sempre pensem en col•lectiu, és la nostra tradició confuciana. Al menys fins ara. De fet, quan parlem gairebé sempre ho fem des d’aquest ‘nosaltres’, que és mes important que el ‘jo’. I per entrar en el concepte, per compartir el cercle dels negocis, el fet del sopar junts es imprescindible. És la millor situació per que sorgeixin les empaties. No és tant difícil tot plegat...! mDuaita Prats

Per fer tractes, primer heu de guanyar-vos la confiança, entrar en ‘l’URI, que vol dir ‘nosaltres’. Sempre pensem en col•lectiu, és la nostra tradició confuciana. Per compartir el cercle dels negocis, el fet del sopar junts es imprescindible. No és tant difícil...! ”

La cara menys amable són els clarobscurs del seu sistema educatiu, el rigor del qual sovint provoca el sacrifici de la infantesa i l’adolescència pel somni d’un bon treball, una ‘bona esposa’ i una vida d’alt standing.

I també la seva aparentment complexa situació geopolítica.

Els coreans tenen passió per Barcelona i per totes les coses que relacionen amb aquesta ciutat. Expandir l’interès a altres indrets de Catalunya, depèn de vosaltres. Us heu de donar a conèixer, comunicar què podeu oferir.

Estem molt predisposats a parlar-ne”.

“

www.promocorea.com www.acciooficial.cat www.kotraspain.org www.icex.es Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi 15

joves enginyers

Premi Extraordinari de Doctorat 2013, per Cristina Miàs

Miàs rep el Premi, de la rectora de la UdG i el Conseller Mas-Colell .

L’enginyera analitzà en la tesi que la designà com a mereixedora del guardó, el comportament diferit de bigues de formigó reforçades amb barres de material compost. El treball el va preparar amb la direcció dels doctors Lluís Torres i Albert Turon, en el marc del grup d’Anàlisi i Materials avançats per al disseny estructural (AMADE) de la Universitat de Girona.

L

a corrosió de l’acer en estructures de formigó s’ha identificat com una de les causes més importants del deteriorament i deficiència estructural. El seu cost anual de manteniment i reparació representa un gran percentatge de la despesa en infraestructura, tant als països Europeus, com EEUU i Canadà: s’estima que excedeix els 100 bilions d’Euros a nivell mundial.

mòdul elàstic i un comportament lineal fins a ruptura. La combinació d’ambdues té un efecte directe en el comportament a flexió d’elements de formigó reforçats amb aquest tipus de material, que porta a una major deformació. Per tant, en molts casos el disseny d’aquests elements es troba governat pels estats límits de servei, on el control de fletxes és un factor limitant.

Comportament diferit a flexió Les barres de material compost de matriu polimèrica, han aparegut com una alternativa al reforç d’acer convencional utilitzat en estructures de formigó com dics i altres estructures marines, taulers de ponts, superestructures o paviments exposats a les sals de desglaç. La seva resistència a la corrosió i alta resistència a la tracció, els fan adequats per aquest tipus d’estructures. Gràcies a la seva permeabilitat electromàgnetica, poden també ser utilitzats en estructures de formigó properes a equipaments sensibles al camps electromagnètics.

Les barres de compòsit presenten propietats mecàniques diferents a les de l’acer: una major resistència a tracció, un menor

Obrint camins En les dues últimes dècades, moltes publicacions centrades en el comportament a flexió, han oferit un millor enteniment del comportament instantani d’aquestes estructures. Ara bé, els estudis centrats en el comportament diferit són escassos, i fins i tot les mateixes guies de disseny reconeixen la necessitat d’aprofundir en aquest camp.

En la seva tesi, Analysis of time-dependent flexural behaviour of concrete members reinforced with fibre reinforced polymer bars(*), Cristina Miàs investigà el comportament a llarg termini de bigues armades amb barres de material compost, tant des del punt de vista experimental com analític. Sobre la millora que la seva aplicació pugui aportar

en enginyeria industrial, l’autora opina que “un producte arriba a la maduresa tecnològica en el camp de la construcció o enginyeria civil, quan aquest està recolzat per Codis o Guies de disseny”.

De moment, tenim la seva campanya experimental en bigues sotmeses a càrrega permanent, per estudiar les principals variables implicades en les fletxes diferides.

Paral•lelament, Miàs ha desenvolupat una nova metodologia per a la predicció analítica d’aquestes, basada en coeficients multiplicadors. És un mètode directe i simple, apte per ser utilitzat en disseny i validat mitjançant un ampli estudi paramètric, i la comparació amb les dades experimentals obtingudes.

En l’actualitat Del treball se’n desprenen quatre articles originals publicats en revistes SCI amb factors d’impacte al primer quartil (2011 Journal Citation Report), un de publicat en revista nacional i la participació a cinc congressos internacionals. Actualment, la Cristina fa una estada Post-doctoral a la Universitat de Sheffield (Regne Unit), dins la 1ª convocatòria TECNIOSPRING mEIGi

“

En iniciar un doctorat, el tema et ve donat pel projecte finançat en aquell moment. Però quan un professor de la universitat em va dir que la fluència i la retracció eren com el sexe dels àngels... aquí va començar el meu repte”, confessa Miàs.

16

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi

* Anàlisi del comportament a llarg termini de bigues de formigó reforçades amb barres de material compost / (Imatge: experimentació)

El 31è Premi a la Creativitat, per Enric Guiot

comunitats de l’Amazones, Esónnleslesmoltes fonts d’il luminació més utilitzades espelmes, els encenedors de que•

rosè i els llums de gas, tant perjudicials per a la vista i pulmons, a més de causants d’incendis. Els sorollosos generadors dièsel o els darrers sistemes fotovoltaics són alternatives cares i poc sostenibles, ja que l’abastiment des dels centres de generació requereix d’un transport desmesurat.

El grup de Girona d’Enginyeria Sense Fronteres fa més de 10 anys que treballa a les províncies de l’oest d’Equador promovent l’energia verda, però la seva turbina de riu tipus Garman d’eix tripala inclinat experimenta menor eficiència de l’esperada.

L’enginyer reusenc Enric Guiot, voluntari d’ESF de 2010 a 2013, va veure arran d’una subvenció atorgada al Ministerio de Electricidad y Energia renovable de la Republica de l’Ecuador, l’oportunitat de finançament de la construcció d’una turbina de riu. Seria una bona manera d’afavorir la sostenibilitat energètica a la Región Amazónica Ecuatoriana a través de fonts renovables.

Metodologia Després de la recerca informativa, l’elecció d’un tipus de turbina i la simulació de diferents dissenys, un cop comparats els re-

sultats d’eficiència, costos i particularitats, Guiot es decantà per la modalitat Darrieus donada la seva simplicitat i bons resultats.

En realitzà una simulació de dinàmica de fluids (Star-CCM+) i la geometria triada va ser la que oferia major potència per a les mateixes condicions de l’aigua.

A continuació, optimitzà el ràtio de velocitats de gir respecte la del riu, provant les potències resultants de les variacions de velocitat del riu on s’aplicaria l’experiència pilot. Finalment, comprovà l’auto arrancada a la mínima velocitat del cabal fluvial.

Solució adoptada La solució final adoptada es concretà en una turbina Darrieus de D=1,5 i L=1,5, amb 6 àleps NACA 0018 inclinats 8 graus cap a fora, amb una corda de 0,22 m, a un regim de 2,67 rad/s, que correspon a un ràtio de velocitats de TSR=2 quan el riu baixa a 1m/s. L’enginy pot treballar en un rang de 0,8 a 1,2 m/s, el normals al riu Napo, on es construiria el prototip.

El generador incorporat és d’imants permanents i de construcció artesanal, mentre l’equipament elèctric és l’habitual en una instal•lació de generació d’energia i emmagatzematge controlats per regulador de càrrega. L’estructura que suporta la

El premiat i el President de la Demarcació, durant el lliurament.

turbina és una barca de fusta, un material abundant i molt utilitzat a la selva Amazònica, que es summergeix amb un mecanisme tipus muntacàrregues permetent treure la turbina amb un contrapès que equival a l’esforç de l’aixecament de 8,2 kg.

Millorar realitats La turbina precedent d’Enginyeria Sense Fronteres, és una tripala Garman de diàmetre 2m a 30º (S=2,30m2) i genera 216W; la del projecte, amb una secció de 1,5x1,5 (S=2.25m2), genera 220W. Evidentment, confrontem resultats reals amb xifres teòriques, però que provenen de la simulació científica, la comparació amb casos reals semblants, i la minoració de resultats d’un 13%. Ambdòs models tenen un rendiment del 20%.

La construcció de la prova pilot, encara pendent, s’iniciarà amb una microxarxa juntament amb sistemes fotovoltaics per al subministrament elèctric d’equipaments comunitaris. Enginyeria Sense Fronteres treballa en la coordinació d’aquest projecte liderat per la Subsecretaria de Eficiencia Energética y Energía Renovable equatoriana, i això suposa una bona oportunitat per desenvolupar el treball premiat per la nostra Delegació el passat setembre mEIGi

“

Vista de la turbina de riu dissenyada.

Les noves idees són cabdals per poder sortir de l’actual situació negativa. En el meu projecte, volia adaptar una turbina per a millorar la vida quotidiana de la zona amazònica”, argumenta Guiot.

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi 17

joves enginyers

El guardó està reservat per a joves estudiants col•legiats i l’atorga un jurat format per dos membres de l’Escola Politècnica Superior de l’ UdG, més dos de la nostra Demarcació. El darrer fou adjudicat a Guiot pel seu Projecte de Final de Carrera ‘Disseny d’una turbina de riu per la generació d’electricitat a l’Amazonia equatoriana’, realitzat sota la direcció de Toni Pujol i Sagaró, del Departament d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial.

innovadors

L’Edifici Free Minds, a Les Preses (Girona), ha estat concebut per integrar els diferents tallers i oficines que les empreses del grup Bellapart havien anat ocupant en els darrers anys.

BELLAPART GROUP, ON L’EFICÀCIA I LA BELLESA ES DONEN LA MÀ La firma, amb seu a La Garrotxa, és capdavantera en solucions d’enginyeria per estructures d’acer i de vidre.

B

ellapart Group és una organització dedicada al disseny, enginyeria, construcció i muntatge d'estructures lleugeres d'acer i vidre. El grup empresarial està format per Strain Engineering, S.L. (societat especialitzada en enginyeria estructural avançada), Bellapart, SAU (societat de fabricació d'elements metàl•lics), i les societats comercials Bellapart France, Bellapart UK i Bellapart Deutchland.

El grup treballa en edificis singulars de tot Europa, dissenyats per equips d'arquitectura i enginyeria de gran notorietat mundial, aportant coneixement altament especialitzat en l'ús del vidre com a material estructural per a construccions exclusivament de vidre, i per estructures híbrides en les que l'acer i el vidre operen estructuralment.

Un capítol tècnic complementari d'aquestes construccions és l'energètic, on Bellapart fa aportacions innovadores en la reducció de la demanda energètica, la millora del confort i la integració d'energia fotovoltaica en les superfícies transparents, acompanyant els seus clients fins a l'obtenció de certificats energètics Leed o Bream.

Les tres claus Segons el seu President, Francesc Arbós Bellapart, tres són les claus de la història de Bellapart Group, marcades per la successió de les generacions. “La primera es caracteritzà per la vocació i el coneixement del meu

18

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi

avi, Joan Bellapart, fundador de l’empresa fa més de 75 anys. En la segona, destacaria la extraordinària visió i creativitat del meu pare i la excel•lent gestió econòmica de la meva mare, que van portar a l’empresa a ser líder tecnològic en façanes d’alumini i vidre a Espanya. La tercera, l’actual, viu la creació i consolidació d’una enginyeria avançada i la professionalització de la direcció executiva”, explica.

Línies d’innovació Els mòduls de vidre aïllants autoportants de grans dimensions, i els dissipadors sísmics per estructures d’edificació, són les línies d’innovació en les que Bellapart Group treballa avui dia. Per Francesc Arbós, a Bellapart aquesta innovació és el resultat d’una orientació permanent a la solució. “El lema del grup és Free Minds, a fi de recordar-nos en tot moment quina és l’actitud de llibertat creativa que hem de cultivar”.

Edificis singulars, resultats singulars És així com han aconseguit uns resultats arquitectònics on l’eficàcia i la bellesa es donen la ma. Ho demostra amb un sol cop d’ull la contemplació de façanes i cobertes d’edificis singulars d’Espanya, Portugal, Estats Units, França, Luxemburg o el Regne Unit.

Per citar alguns exemples, al seu curriculum hi trovem l’agosarada Torre Iberdrola a Bilbao, les façanes de vidre del Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona, els murs cortina del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, el Pont de vidre per a la Fundació Champalimaud a Lisboa, els lluernaris del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia a Madrid, la Torre King Road a Jeddah d’Arabia Saudita, o l’emotiu monòlit de vidre de l’estació d’Atocha en record de les víctimes

de l’11-M. Actualment, participen en el projecte de reurbanització de la primera planta de l’emblemàtica Tour Eiffel.

De La Garrotxa al món En reptes com aquests esperen seguir treballant amb els arquitectes i les enginyeries més prestigioses de tot el món, com Richard Rogers, Norman Foster, Cesar Pelli, Thomas Heatherwick, Kpf, Rafael de la Hoz, Wilmotte & Associes, Arup, Buro Happol, Schlaich Bergermann, Idom i RFR, construint estructures d’acer i vidre, façanes de doble pell, murs cortina, cúpules, cobertes, estructures monocapa, estructures de forma lliure, estructures en cables, ponts per a vianants, escales d’acer i vidre, terres de vidre i components per a estructures de vidre.

Tecnologia pròpia i caràcter innovador, que ha dut aquesta empresa garrotxina a ser reconeguda arreu mEIGi

“

El lema del grup és Free Minds, a fi de recordar-nos quina és l’actitud de llibertat creativa que hem de cultivar”, explica Francesc Arbós, President de Bellapart.

Repassem l’implementació del projecte de millora de la xarxa que l’enginyera industrial gironina, Cèlia Jiménez., va el·laborar el 2010.

F

a prop de 4 anys, la jove enginyera industrial, Cèlia Jiménez, presentava des del Departament d’Informàtica i Matemàtica Aplicada de la EPS un interessant Projecte de fi de carrera: “Optimització de la xarxa d’estacions del servei de bicicletes públiques de Girona (Girocleta)”.

Hem volgut saber per ella mateixa, com segueix la implementacio d’aquesta proposta de millora tant directament adreçada al benefici col•lectiu dels gironins, i també del medi ambient.

La Girocleta s’havia posat en marxa el setembre del 2009, i el nombre de clients augmentava progressivament, amb la demanda de més estacions i de la disponibilitat de les bicicletes. El 2010, Cèlia Jiménez Martínez abordava el seu Projecte de Fi de Carrera des del convenciment que la bona pensada de l’Ajuntament de crear un servei públic de bicicletes, tenia encara un gran marge de millora des del punt de vista logístic. “No només veia que hi havia poques estacions, sinó que es podia optimitzar la ruta de la furgoneta repartidora per que mai faltessin bicis a cap d’elles”, ens diu.

Per ella era un estudi engrescador. “Sempre m’han agradat molt les matemàtiques discretes. A més, m’estimula pensar en l’enllaç tant directe entre l’enginyeria i la vida quotidiana de les persones, amb beneficis sobre el medi i la salut”.

Uns anys més tard, observant el mapa de l’actual xarxa, podem dir que les propostes del seu projecte s’han dut a terme, encara que parcialment. Per això li plantegem que repassi el recorregut de la Girocleta i ens en doni les seves impressions.

Comprovacions i suggeriments La primera constatació evident que fa, és que de les tres estacions que recomanava augmentar se n’han implementat dues,

per un tema de costos. També que, a part de les zones proposades, n’hi ha d’altres menys cèntriques o de poblacions veïnes que encara no tenen aquest servei quan en podrien gaudir. “Per exemple, el Pont Major te molts punts d’interès: escoles, centre cívic, CAP, àrea esportiva, biblioteca, i més proper a Girona, l’IES Narcís Xifra... Trobo més normal necessitar una bicicleta per connectar el Pont Major i Girona, on el trajecte és més avorrit, que no disposar-ne per desplaçar-se de Correus a l’Estació, on potser s’hi arriba abans a peu”, afirma Jiménez.

Així mateix, para atenció en un altre barri allunyat del centre, la Creueta, on hi trobem el Parc Científic i Tecnològic i, molt a prop, l’Escola Politècnica Superior de la UdG. “És una àrea especialment atractiva que molts usuaris aprofitarien, com també Sant Ponç, on hi ha instal•lacions esportives, el cinema i l’Hospital Josep Trueta, i no gaire lluny l’estació de la Biblioteca Antònia Adroher (Estació 1) i la de Ramon Folch (Estació 2).

I més enllà…

En alguns llocs no es considera implantar la Girocleta perquè son massa lluny d’estacions actuals: polígons industrials i altres espais amb molt desnivell, com és el cas de Montjuïc. També desestima la possibilitat de col•locar una estació al Campus de Montilivi malgrat la gran utilitat que tindria pels estudiants. “La seva col•locació no seria convenient perquè provocaria que les bicicletes de la resta dels punts anessin a parar a Montilivi, i això faria que allà hi hagués un excés de bicicletes i per contra en mancarien a la resta”.

Però l’enginyera sí veu convenient fer arribar-la a poblacions veïnes com Salt i Sarrià de Ter. “Salt és un poble estretament connectat a Girona i serien molts els usuaris que podrien aprofitar-lo.

S’hi podria posar d’entrada una estació al centre i, si funcionés, afegir-hi nous punts”.

Sarrià de Ter, en canvi, es situa a més distància de les estacions actuals, però si es valorés la possibilitat d’afegir-n’hi una a Sant Ponç i una altra al Pont Major, limplantar-ne una Sarrià seria més factible.

També creu que cal tenir present que a Sarrià aviat hi haurà zones tant atractives com la nova biblioteca o el Centre de Visitants del Gironès.

Una pedalada més Així estan les coses actualment pel que fa a la Girocleta i el seu recorregut, una pedalada endavant més en aquest camí cap a la millora de la mobilitat sostenible, tant en la vessant ecològica com en la econòmica, dins de la congestionada ciutat de Girona.

Salut i bici! mEIGi

“

M’estimula pensar en l’enllaç tant directe entre l’enginyeria i la vida quotidiana de les persones”, diu la Cèlia.

Abaix, en cercles blaus, les tres estacions que proposava, de les que se n’han posat dues.

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi 19

eco espai

Algunes reflexions al voltant de la Girocleta

les nostres comissions

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

LES NOSTRES COMISSIONS

L

a Demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers industrials compta actualment amb tres comissions en funcionament: la Comissió d’Enginyer i Empresa, la Comissió de Jubilats i Pre-Jubilats, i la Comissió d’Acció Professional. Cadascuna d’elles està oberta als col·legiats, cadascuna des del seu àmbit, i es nodreix de la participació voluntària d’aquells de vosaltres que, amb les seves il·lusions, objectius i esforços compartits, conformeu el teixit viu de la participació més directa en la vida col·lectiva de l’entitat.

Les activitats que programen els seus responsables, es publiquen al web de la Demarcació, i també s’envien per correu-e junt amb el resum de cada mes. I a vegades, es reforça aquesta comunicació amb un intercanvi més personal.

A partir del proper número, el de tardor, podreu veure resumides les seves activitats en imatges. Ara cadascuna es presenta a vosaltres, tot convidant-vos a formar-ne part o, si més no, a assistir a les seves propostes.

Penseu que, sense vosaltres, res de tot el que ideen, preparen i porten a terme, tindria sentit...

20

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi

COMISSIÓ ENGINYER I EMPRESA

D

es de la Comissió Enginyer i Empresa, donem també la benvinguda a la revista dels Enginyers industrials de les Comarques de Girona, i aprofitem l’oportunitat que ens ofereix per explicar-vos qui som i què fem.

Aquesta Comissió, molt recent en la seva creació, vol englobar un col·lectiu molt específic d’enginyers. Abans, però, d’identificar a qui ens dirigim, voldríem constatar que el Col·legi d’Enginyers i també l’Associació, s’han centrat principalment en cobrir les necessitats dels companys que s’han dedicat i es dediquen a l’exercici professional de l’enginyeria industrial, normalment mitjançant la realització de projectes, amb la corresponent obtenció del visat abans, i d’altres certificacions ara.

El col·lectiu del Col·legi d’Enginyers, però, és molt més ampli, i només una part dels seus membres és la que realitza aquest tipus d’activitats.

I doncs, on són la resta dels col·legiats i a què es dedica?

Gestió, gerència, operacions, logística...

La Comissió Enginyer i Empresa es dirigeix al col·lectiu d’enginyers industrials que no visem ni fem projectes d’enginyeria, però que formem part clau de l’empresa, ja sigui com assalariats o propietaris, que centrem la nostra activitat professional en l’àmbit de la gestió, la gerència, les operacions, la logística, el desenvolupament de producte i/o de processos, la qualitat, la gestió comercial, les compres, etc. És a dir: totes aquelles funcions que són necessàries per a gestionar correctament una empresa.

Quines necessitats tenim els col·legiats d’aquest col·lectiu? Quin és el vincle que ens uneix? Els serveis que ens ofereix el Col·legi, són els que necessitem? Com podem compartir les millors experiències de gestió? Les respostes a tals preguntes són les que han provocat la creació d’aquesta Comissió, el responsable de la qual és David Bartra.

Objectius 2014 Les persones que formem part de la comissió ens trobem cada tercera setmana de mes imparell (gener, març, maig, juliol, setembre i novembre), per avançar i desenvolupar les solucions a les nostres necessitats. Els objectius que hem definit per a la Comissió de cares a aquest any 2014, es resumeixen en tres línies de treball: identificar les necessitats formatives del nostre col·lectiu, compartir les millors experiències en els nostres àmbits de la professió i reforçar la xarxa de coneixences professionals.

Per això, qui vulgui afegir-se a la iniciativa, serà molt benvingut a la Comissió Enginyer i Empresa. També des d’aquí, el nostre agraïment als qui ja hi participen pel seu esforç i dedicació mComissió Enginyer i Empresa

Vine i participa’n!

C

al saber que els Enginyers industrials jubilats, més els pre-jubilats, som una cinquena part dels col·legiats gironins, o sigui que constituïm un important col·lectiu, amb la particularitat que disposem de més temps lliure que els nostres companys professionalment en actiu.

Fa uns quatre anys que, amb l’impuls del col·legiat Joan Juanals, vam crear la Comissió de Jubilats i Prejubilats amb l’objectiu d’organitzar un programa d’activitats de tota mena, amb una marcada tendència cultural i lúdica, sense descartar activitats de tipus tècnic per mantenir-nos al dia.

Des de llavors, hem desenvolupat una agenda anual amb un cert èxit, però també, perquè no dir-ho, amb algun fracàs de covocatòria. Llavors, se’ns fa dur pensar que entre tants companys, no n’hi hagi hagut prous d’ interessada en compartir uns moments d’aquesta etapa on no hem deixat de ser el que som, encara que no ho apliquem a la feina diària, i on ens hauria de fer goig seguir intercanviant coneixements i vivències amb els nostres col·legues.

Una oferta amena i variada Per això, hem pensat un seguit de propstes amenes i variades, tals com: TERTÚLIES INFORMALS aReunions de companys on debatem sobre assumptes d’interès per la majoria, o que proposa algun dels assistents.

TERTÚLIES TEMÀTIQUES a On un conductor-moderador promou i organitza la intervenció dels assistents sobre un tema fixat prèviament.

SORTIDES FORMALS aExcursions or-

ganitzades un dia entre setmana per visitar instal·lacions, exposicions, o indrets d’interès cultural i/o tècnic.

DINAR MENSUAL aUna vegada al mes fem un dinar de camaraderia, com a bona manera de mantenir-se en contacte, tot gaudint d’un bon àpat.

CONFERENCIES, XERRADES i TAULES RODONES aPreparem un temari que consensuem, i després el compartim a través d’un ponent que l’exposa.

CURSETS DE FORMACIÓ aOferim classes impartides per personal especialitzat, per aquells que vulguin seguir al dia en temes concrets d’enginyeria industrial.

SORTIDES ESPORADIQUES aExcursions per anar amb els nostres cotxes particulars a llocs especials.

SORTIDES DE CAP DE SETMANA O PONTS FESTIUS a Activitats que demanen més temps o més desplaçament.

En bona companyia Actualment som aproximadament entre 15 i 20 companys els qui anem seguint les activitats de la Comissió i us podem assegurar que ens ho passem molt bé! També hem comprovat que el que comença a venir a les nostres trobades, acostuma a repetir. Per tant, des d’aquí us convidem a que ho proveu malgrat d’entrada us sembli un petit esforç, especialment els que veniu de fora de Girona.Val la pena!

I si no us agrada, o no us acaba de convèncer, estem oberts escoltar i estudiar tots els suggeriments que vulgueu aportar per fer les propostes més atractives, o més ajustades a les vostres preferències mComissió de Jubilats i Pre-

Jubilats

U

na de les comissions més veteranes del nostre col·legi és la que durant molt de temps s’havia anomenat d’ Exercici Lliure, i ara en diem Acció Professional. Possiblement queda força clar a quina part del nostre col·lectiu es dirigeix i quines són les principals motivacions, però aprofitant la tribuna que ens ofereix la revista que estrenem, volem fer una crida per que s’hi apropi tothom que vegi aquest instrument com a eina de participació.

En les reunions dels passats mesos, hem debatut temes importants que ens afecten de ple, tals com el Projecte de llei de Serveis i Col·legis professionals, on varem estar analitzant els possibles escenaris davant d’una liberalització de les activitats professionals.

Ho vam fer especialment en dos importants aspectes: la possible desaparició de la reserva d’activitat (que ens permetria, de ser així, tornar a tenir competències en alguns temes de construcció que ara veiem restringits), i la col·legiació obligatòria, que deixaria de ser-ho en alguns supòsits.

Buscant camins Inquiets per la davallada d’activitat en el nostre entorn, es van fer diverses accions per a visionar les possibilitats d’actuació fora del nostre àmbit geogràfic immediat, focalitzant l’interès en el sud de França, organitzant inclús una jornada on enginyers i assessors jurídics d’allà van informar-nos dels trets particulars d’actuar en aquell país.

També destaquem la labor de la Comissió en promoure la col·laboració professional entre companys -fins al punt de concebre la possibilitat d’actuar mancomunadament-, reforçant capacitats i complementant especialitats, a fi d’assolir encàrrecs i reptes majors. Tot plegat, amb el lògic ben entès que la tasca del grup ha estat només d’actuar de facilitadora per a arrancar el procés i que pertoca als integrants voluntaris del grup sorgit, la continuació del treball.

Reptes futurs En l’angle de visió de reptes futurs, hi ha assumptes d’especial interès i actualitat com el camp energètic i, en concret, les energies renovables, que han conduit, entre d’altres, a oferir una formació especifica. En tenim un exemple en el curs de calderes de biomassa que estem a punt d’iniciar.

Creiem que val la pena atansar-se a alguna de les reunions que periòdicament es convoquen. Tots els companys que estigueu actuant en l’exercici lliure de la professió, així com en enginyeries, ja sigui com a socis o assalariats, hi sou convidats. És la millor manera que el Col·legi tingui molta més consciència de les necessitats especifiques del col·lectiu a qui s’adreça.

Per això, et diguem...Vine i suma! mComis-

sió d’Acció Professional

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi 21

les nostres comissions

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

COMISSIÓ D’ACCIÓ PROFESSIONAL

IMPRESSORES 3D Alta tecnologia al servei de tothom

nous enginys

É

s evident que en els darrers temps hem sentit a parlar de les impressores 3D, i més recentment, hem vist com aquesta tecnologia està disponible en botigues properes a costos molt assequibles, per sota de 1.000 euros. Però, sabem exactament de què estem parlant?

En aquest article intentem donar alguns coneixements bàsics sobre la tecnologia de les impressores 3D, la seva evolució i algunes formes de nombrar-les que confonen als tècnics. Una temàtica que donaria per debatir-ne llargament...

Les actuals impressores 3D tenen el seu origen en les tecnologies conegudes com a Rapid Prototyping (prototipatge ràpid), quan al 1986 va aparèixer la primera patent a Austin (Texas). Des de llavors, hi ha hagut un allau de patents i variants de tecnologia. En els inicis, aquestes màquines servien només per fer prototips. La possibilitat de reproduir volums amb formes lliures la oferien uns materials plàstics que tenien punts de fusió baixos, i produien un cos que servia per valorar-ne la forma i la geometria, però no per ser posada en servei. D’aquí que, amb els anys, el conjunt de tecnologies hagi anat evolucionant, amb uns materials molt millorats: en el cas dels plàstics s’ha pogut valorar la seva resistència mecànica de forma fiable, i a més s’han incorporat materials metàl·lics que han permès productes finals en condicions de serveis finals.

Conflictes taxonòmics En aquest punt, el prototipatge ràpid ha donat lloc a la fabricació ràpida (Rapid Manufacturing). Com que es tracta de tecnologies poc madures i amb un punt de guerra comercial per part dels grans proveïdors, pateixen avui dia una certa diarrea taxonòmica. Així, es fàcil sentir dir ‘fabricació additiva’ (Aditive manufacturing – AM), ‘fabricació per capes’ (Layer by layer manufacturing), o ‘fabricació de formes lliures’ (Solid free form) En definitiva, tot és el mateix, i es refereix a un conjunt de tecnologies que, amb diferents principis i materials, dona lloc a un producte en tres dimensions. A nivell europeu existeix una plataforma que ha convingut a dir-ne ‘fabricació additiva’, i consensuar d’aquesta manera la seva denominació.

I com funcionen?

Les impressores 3D funcionen de diferents maneres. De fet, la gamma de solucions que trobem al mercat és una combinació de principi de funcionament, d’energia utilitzada i de material.

De forma general, es tracta de construir un volum (una forma 3D), capa a capa. Pensem per un moment en un full, un A4. Si a sobre n’hi posem un altre, i un altre, i així successivament, al final tindrem un volum semblant al d’un paquet de fulls, és a dir, un cos 3D en forma de prisma rectangular. Doncs és això.

Ara només cal considerar dues coses. Primer, que cada full té una forma determinada, és a dir, que s’ha retallat de manera que al anarse apilonant donarà un perfil volgut; i segon, com anar enganxant i apilonant els fulls. En aquest dos punts, més el dels materials diversos, rauen les diferències entre les tecnologies existents.

Materials i tecnologies Intentant explicar la més general de les variants, les impressores 3D que veiem al mercat utilitzen plàstic, principalment ABS, que servit 22

Revista EnGiny 1/2014

{ EIGi

en forma de fil passa per un filtre que l’escalfa i el fon lleugerament perquè sigui molt modelable. Els moviments cartesians X, Y i Z de la màquina, permeten dipositar en recorregut aquest ABS fos de manera lliure. Posteriors capes addicionades a sobre, acabaran per construir el volum en 3D. Aquesta és la tecnologia coneguda com a deposició de material fos (Fused deposition model – FDM).El format d’energia utilitzada per el procés pot ser per resistència aportant calor com el cas del FDM explicat, però també hi ha el feix de llum, el làser o el bombardeig d’un feix d’electrons.

El làser és el que permet explicar la gran evolució d’aquestes tecnologies. Pot aconseguir una definició de la seva font prou petita i potent per fondre metall d’una manera molt localitzada.

Per exemple, un feix làser en pols metàl·lica forma enllaços entre diferents partícules, i per tant, poc a poc crea un sòlid. Aquest és el principi de les tecnologies SLM i SLS (Selective Laser Melting i Selective Laser Sintering), que poden treballar independentment amb material plàstic o metàl·lic.També comença a ser rellevant la tecnologia EBM (Electron Beam Melting) que competeix amb les tecnologies del làser per la creació de cossos 3D. Les aplicacions Són moltes, i aquí radica el seu gran potencial, tot i que encara es preserva la idea de fer-ho servir com a eina per el prototipatge per conèixer com serà el nostre producte, abans de fer-ne el llançament de fabricació o industrialització. Tot i això, no s’escapa que amb l’entrada de les peces funcionals també es fan servir aquestes tecnologies per produir peces úniques o lots petits.

De fet, aquest serà un dels reptes el futur. Així doncs, només cal imaginació... Amb una 3D imprimir el nostre propi producte, a casa, de la forma que vulguem, per el que vulguem, ja és una realitat.

Esmentarem dos exemples totalment contraposats i recents. Als Estats Units, es vol regular l’ús d’aquesta tecnologia perquè es pot arribar a fabricar una pistola, no en la forma tradicional, però sí produint un mecanisme prou funcional per detonar una bala. De fet, això ja ha s’ha donat. En la vessant positiva, s’està treballant en la possibilitat de fabricar òrgans i, per tant, restituir parts del cos humà. També els Estats Units s’han fet ja alguns implants en persones amb gran èxit, i recentment es va salvar la vida a un nadó que no podia respirar, amb una pròtesis a la tràquea feta de forma totalment personalitzada amb impressió 3D. Com passa en tants casos, la tecnologia posa al nostre abast resultats que fa pocs anys no podíem ni sospitar, i només depèn de nosaltres el ús que en fem. En això, els enginyers hi tenim molt a dir! mQuim de Ciurana

www.enginyersgirona.cat