Enginy 8 (2/2017)

8 2/2017 Nr

EnGiny UN COR ENGINYER

La revista dels enginyers industrials de Girona

per a la Catalunya del futur

Opinió

La Constitució del 78, un edifici amb esquerdes De conversa

Josep Dellonder “La salut de la nostra enginyeria industrial, és i serà sempre bona”

El reportatge

World Energy Engineering Congress

JUNTA DIRECTIVA AEIC President Jaume Masgrau Secretari Joan Juanals Vocals Quim de Ciurana Jordi Güell Josep Maria Soler JUNTA DIRECTIVA COEIC President Joan Juanals Secretari Quim de Ciurana Vocals Llorenç Albanell David Bartra Josep Dellonder Jordi Güell Josep Maria Soler Jesús Teixidor Òscar Treceño

Número 8 (2/2017)

Direcció Duaita Prats Consell de redacció Quim de Ciurana, Joan Juanals, Jaume Masgrau, Núria Valenzuela Disseny Gràfic i Maquetació tauArt

Catalunya ens demana el millor de nosaltres mateixos atalunya, un dels territoris més C industrials de la península Ibèrica, sempre ha estat país d’emprenedors en

l’aplicació de nous enginys als processos productius, primer gràcies als artesans, menestrals i mestres d’ofici, i després amb el naixement de la indústria, dels empresaris que en van ser pioners.

Una mica d’història Repassant una mica la història de l’enginyeria a Catalunya, en el segle XVII apareix el concepte “indústria” per descriure l’activitat de producció de béns d’utilització per part de la societat de consum. Més endavant, l’any 1850 neix l’ensenyament de l’enginyeria industrial, orientada a impulsar el procés de producció del país. El 1863 es crea l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya per defensar els drets dels seus associats, i no és fins 1949 que per Decret de 9 d’abril es regulen per llei els col.legis professionals com a corporacions de dret públic. D’acord amb aquest, el novembre de 1950 es constitueix el “Colegio de Ingenieros Industriales de Barcelona. Agrupación de Cataluña”, i un any després les demarcacions de Girona, Lleida, Tarragona, i Catalunya Central, més la delegació del Vallès a la demarcació de Barcelona.

En els darrers segles, els enginyers i les enginyeres industrials hem estat sempre presents amb un paper rellevant en el desenvolupament tecnològic i de fabricació de Catalunya, i en d’altres aspectes identitaris.

Clars exemples són els nostres col.legues Pompeu Fabra, Narcís Monturiol, Ildefons Cerdà o Carles Buïgas.

El temps no s’atura i es succeeixen els esdeveniments de tota mena. A ells, Catalunya,

amb un passat i un present tan vinculat a l’enginyeria, no només s’hi ha de compassar, sinó augmentar el seu protagonisme al capdavant de la indústria europea.

Temps de reptes En aquest sentit, la situació que ara vivim és un repte que requereix la col.laboració de tots els ciutadans, i tenim la tasca de refermar el nostre lideratge expert a l’hora de procurar que el país continuï sent un dels principals motors d’Europa. Amb coneixements i experiència ajudarem a consolidar l’estat del benestar, quelcom només possible si sostenim i alimentem un alt nivell de productivitat industrial i de plena ocupació, amb la investigació, recerca i desenvolupament sempre presents i actius.

Les nostres millors armes Per a la defensa de la identitat com a país, cal que els catalans de cor i de ment prenguem consciència que, cadascú en la nostra parcel.la, hem d’aportar el millor de nosaltres mateixos en la salvaguarda de valors que són el nostre patrimoni. En la tasca d’enfortir la nació, els enginyers industrials podem lluitar amb les millors armes: ciència, tecnologia, innovació, emprenedoria i enginy propis, i de primer nivell.

El futur immediat potser no serà fàcil, però com ja hem demostrat en el passat, ens en sortirem per estar a l’avantguarda de la millora, no només del nostre país, sinó d’Europa i de la societat d’arreu del planeta.

Joan Juanals Enginyer industrial President de la Demarcació de Girona del COEIC

Parc Agrari i accions anti-Eurovegas (diversos autors) Edita:

Demarcació de Girona de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya C/ Narcís Blanch 39, baixos 17003 Girona Tel. 972 211 912 www.enginyersgirona.cat girona@eic.cat Revista gratuïta per col·legiats i associats a la demarcació de Girona del Col·legi/Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Dipòsit legal Gi.598-2014 Paper blanquejat sense clor

04|09 |12 10

14 |15

16 16 ||

EN SERVEI Infos Demarcació

CONVERSA |19 DE 18 Josep Dellonder

JOVES ENGINYERS Festes de Graduació + Premi Demarcació

EL REPORTATGE 22 |21 WEEC

OPINIÓ Jaume Masgrau

COMISSIONS |25 Activitats 22

INNOVADORS Projecte ACCIÓ

26 |

NOUS ENGINYS La nanocel.lulosa

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col.legiats i associats

m

en servei

Lliurament del nostre Premi Màster

NDurant la setmana del 4 al 8 de setembre, els nostres enginyers més emprenedors varen tenir a la Cyberweek/ overdrive hacking conference, l’oportunitat de conèixer les actuals tendències en tecnologia i informàtica, repartides en 4 jornades que va allotjar l’Escola Politècnica Superior: Fitnech, Smartcities, Overdrive i Hackaton.

L’Associació Promotec, formada per estudiants de l’EPS de Girona, varen treballar per apropar aquestes noves eines a l’empresa gironina, promovent el talent i la transferència de la tecnologia entre el món acadèmic i el professional.

La Demarcació de Girona va patrocinar l’esdeveniment, conscient que és una oportunitat per facilitar el networking al nostre territori més proper, i connectar-se amb una xarxa internacional d’emprenedors i professionals del sector informàtic i tecnològic.

V Robocup Bell-lloc del Pla NLa nostra Demarcació va patrocinar el 26 de maig la V Copa Robòtica al pavelló de Bell-lloc, proposta competitiva dirigida a alumnes de 5è i 6è de primària i 1r i 2n d’ESO. Els diferents equips havien de construir i programar els seus robots per poder superar les proves previstes: futbol, bitlles, llançament de pes, cursa d’obstacles, beisbol... El sistema pel qual s’ha optat enguany ha estat el de doble volta, la qual cosa facilita de fer més emocionant la prova.

Sí rotund a la democràcia!

N

Com a mostra de rebuig i indignació contra les violentes càrregues policials sofertes durant la jornada de l’1 d’octubre, la demarcació de Girona es va sumar a la convocatòria d’aturada general del país del 3 d’octubre.

Des d’aquí ens manifestem com en contra de la violència, i en favor de la defensa pacífica de la democràcia i de les nostres institucions catalanes.

4

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi

m

Patrocini de la Cyberweek/ overdrive hacking conference, a l’EPS

NL’11 d’octubre es va inaugurar el curs acadèmic de l’EPS, i en ell la demarcació de Girona de l’Associació / Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, va atorgar el Premi Treball Final de Màster en Enginyeria Industrial 2016/17 a l’enginyer industrial Nil Bover i Pagès, recentment titulat.

Aquell dia el president Joan Juanals li feia a mans el guardó, dotat amb de 900€, que Bover havia merescut pel projecte Disseny i càlcul d’un petit moll flotant “Catway”. En opinió del jurat, fou el millor valorat per la seva orientació industrial i aplicabilitat.

Més informació a la secció Joves enginyers.

I Torneig de pàdel de la Demarcació N

El 25 de novembre neix una iniciativa pensada amb l’objectiu de fomentar el contacte dels nostres col·legiats/ associats gironins, a través d’una acció tan saludable com és la pràctica de l’esport: la 1a edició del Torneig de Pàdel de la Demarcació de Girona.

Tres propostes per a vosaltres La idea, sorgida de la Junta Directiva, es reflecteix en la posada en marxa de diferents propostes relacionades amb l’activitat esportiva. Així, tenim prevista la realització d’aquest torneig que es celebrarà a les instal·lacions del Club Pàdel x3 de Sant Gregori, i també, una competició de pitch&putt programada per principis de 2018. A més, estem tancant acords d’esponsorització d’equipacions esportives per aquells enginyers/es que practiquen ciclisme, running, triatlons...

De moment, doncs, us esperem a Sant Gregori per compartir una bona estona amb el torneig mixt de pàdel, que pot estar format per col.legiats i acompanyants (familiars, companys de feina, etc).

Hi haurà trofeus, obsequis i un aperitiu.

Animeu-vos a participar!!!

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col.legiats i associats

Entrega dels Premis Patronat Politècnica 2017 NCom cada any, el Patronat de la Politècnica de Girona

m

Adéu a Ramon Boixadós

m

NEl passat estiu ens deixava un home incansable, i sens dubte un dels enginyers industrials gironins amb major projecció mundial: Ramon Boixadós.

Des del seu despatx a la Torre Galatea, el que fins al darrer moment fou President de la Fundació GalaSalvador Dalí, va comandar el vaixell amb mà ferma i una gran saviesa, situant-la en el lloc més alt del concert museístic mundial.

Des de l’Enginy no tenim per al nostre col.lega prou paraules d’admiració i agraïment, ja que tot just el 2016 havia donat per la nostra revista una de les més interessants entrevistes que d’ell s’hauran publicat.

El nostre sincer condol. Descansi en pau.

Acte social del Vallès NEls

Temporada Alta 2017: descomptes i avantatges

m

NTemporada Alta és el festival de les arts escèniques que se celebra a Girona i Salt els mesos d’octubre, novembre i desembre, amb una afluència multitudinària d’espectadors i promotors. I és que al llarg de la seva història ha guanyat el reconeixement del sector, del públic i de la premsa especialitzada, fins a convertir-se en un esdeveniment de referència amb espai propi entre els principals festivals europeus.

Per mostrar el nostre suport al teixit cultural i social de la nostra ciutat, la Demarcació de Girona ha acordat contribuir, un any més, amb el seu patrocini.

Gràcies a aquesta col.laboració, tots els col.legiats i associats podeu gaudir dels avantatges del Club de Mecenatge, amb descomptes, compra preferent i regal d’entrades gratuïtes.

Enginyers Industrials de Catalunya del Vallès van celebrar l’Acte Social 2017, un esdeveniment anual que en aquesta ocasió ha tingut lloc a l’Edifici Corporatiu del Banc de Sabadell a Sant Cugat del Vallès. En l’acte es va lliurar el guardó d’honor a l’Associació de Fabricants i Distribuïdors AECOC per la seva aportació a la digitalització de les empreses. La introducció del codi de barres (utilitzat per 30.000 empreses) i l’intercanvi electrònic de comandes i factures, són algunes de les eines que AECOC ha introduït entre els seus associats.

També es va fer un homenatge als companys amb 50 anys de professió i es van atorgar insígnies als nous col·legiats.

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi 5

en servei

premiava el talent dels estudiants de la Politècnica, i en la 22a Edició dels Premis Patronat Projectes final de Carrera, celebrada el 10 de juliol, atorgava 34.150€ en diferents premis i beques als alumnes amb més talent de l’EPS. Més de 200 assistents van voler acompanyar als designats, i de pas escoltar la conferència “La Catalunya industrial” per part d’Artur Mas. El Jurat estava constituït pels membres del Consell Executiu del Patronat, comptant com sempre amb l’assessorament de tècnics especialitzats de reconeguda vàlua. Durant l’acte s’entregaren també dues beques Josep Maria Ginés i Pous dotades amb 14.000 € cada una per cursar estudis de post grau als millors estudiants de la Politècnica. La Demarcació hi va ser representada pels enginyers industrials Joaquim Reda i Marc Masó.

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col.legiats i associats

Sopar de Germanor de la Demarcació de Girona

en servei

NEl vespre del 2 de juny, els convidats al nostre Sopar de Germanor de la demarcació de Girona arribaven sota el paraigües que exigia el cel plujòs. Però, mica en mica, els núvols es van anar esvaint per donar pas a un capvespre meravellós, en el que gaudir de l’espai que els germans Roca han ideat al Mas Marroch.

Allà vam celebrar el nostre tradicional aplec dels enginyers de Girona, amb bon ambient, bona companyia i un fantàstic menú que compartir amb els representants d’altres demarcacions i autoritats, entre les quals el director de l’EPS o el de la Mútua dels Enginyers.

Durant l’acte es va fer entrega de la insígnia pels 50 anys de col·legiació, que complia l’enginyer Josep M. Corretger.

Tot plegat va acabar amenitzat per la música i les copes, fins ben entrada la nit.

6

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col.legiats i associats

Curs d’especialització per a Autodesk Revit MEP

Curs pràctic de sistemes embedded per a la indústria 4.0

E

l Sopar de Germanor és un clàssic molt esperat per totes les demarcacions, que permet als enginyers i les enginyeres col·legiats i associats retrobar-se any a any en un ambient distès. En aquesta ocasió, els nostres hostes han estat els germans Roca, responsables del Mas Marroch.

NAquest curs, realitzat el 26 de juny, volia acostar de manera pràctica els diferents elements que conformen els sistemes cíber-físics amb aplicació en l’àmbit de la Indústria 4.0: els sensors, els sistemes encastats, les comunicacions de baix consum i la computació al núvol.

En la sessió docent es va treballar amb una placa de desenvolupament de Texas Instruments, que incorpora els sensors, el micro-controlador i les comunicacions sense fil, i una Raspberry Pi. Tot plegat simulant la computació al núvol per rebre, tractar, emmagatzemar i representar les dades, en un sistema cíber-físic que els assistents varen programar.

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi 7

en servei

NEl sector del disseny s’ha transformat ràpidament amb la introducció de la metodologia BIM (Building Information Modeling), basada en el treball col·laboratiu perquè tots els professionals implicats en un projecte de construcció civil (disseny, construcció i enginyeria), el facin sobre un projecte únic.

El 6 de juny, a l’aula de la nostra seu, vam aprendre com es gestiona la totalitat del projecte -el cicle complet-, a través d’aquest software.

El curs de 20h anava dirigit a professionals que ja disposaven de coneixements del programa i volien introduir-se en la creació i gestió d’instal·lacions en un projecte Revit complet, amb aquest conjunt d’eines pensades per a la creació i anàlisi d’instal·lacions d’aire condicionat, fontaneria i electricitat.

en servei

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col.legiats i associats

Visita tècnica a HUURRE IBÉRICA

Jornada de mercats energètics

NHUURRE és el fabricant líder de panells aïllants sandvitx i sistemes constructius per a tancaments metàl·lics, proveïdor del sector industrial, agro alimentari, terciari i de la construcció.

En aquesta visita a la seva fàbrica de HUURRE Ibérica del 24 de maig, Elisenda Pagès, cap d’operacions, va donar la benvinguda als col·legiats que es varen reunir allà per conèixer més de prop el procés de producció dels panells sandvitx de poliuretà com a solució constructiva, les seves aplicacions, normativa, criteris en l’elecció i tipus de producte.

NUn entorn de preus molt volàtil, nous escenaris econòmics i canvis continus de les normatives que impacten directament a la factura energètica, és l’escenari a partir del qual es va plantejar aquesta activitat docent.

En la jornada del 8 de juny, es va tractar l’actualitat i s’explicaren les novetats de la normativa dels mercats de l’energia (Ipsom), oferint solucions d’eficiència energètica a les empreses i professionals del sector (Bonfiglioli). També es varen explicar les diferents opcions de finançament (Endesa), i un cas d’èxit d’autoconsum amb la gestió de l’empresa AuditEnergia.

m

m Fusions i Adquisicions NVendre la seva empresa o trobar el soci estratègic per créixer, és una pregunta que segurament s’han fet o es faran molts dels nostres lectors. Les fusions i adquisicions han anat augmentant en els darrers anys, i el context empresarial fa que sigui un bon moment per vendre o per buscar inversors estratègics que permetin expandir el negoci. Cal saber com fer-ho.

A través d’aquesta conferència, Barcelona Business Landing ens donava a conèixer el 18 de maig quins són els passos a seguir, els interessos del perfil d’inversor més habitual, i com cal planificar-ho, així com d’altres aspectes fonamentals a tenir en compte per aquest tipus d’operacions.

Jornada Grundfos

m

NJordi Caballol, Responsable d’Enginyeria a Bombas Grundfos España S.A., va ser l’encarregat de presentar el 15 de juny la sessió dedicada a mecanismes i solucions de bombeig eficients per a sistemes amb bombes electròniques de l’empresa HVAC. Durant la jornada també es va poder veure i experimentar el que s’ha après amb els simuladors de circuits hidràulics, doncs n’hi havia un d’instal·lat a la sala.

m

8

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col.legiats i associats

La Demarcació organitzà una jornada sobre Domòtica NDurant les fires de Girona i dins el marc de la Fira de

Tres ponències En concret, a més de la introducció per part d’un representant del col·legi, la jornada va consistir en tres ponències: Domòtica i estalvis energètics, a càrrec de Jordi Sabaté, secretari de CEDOM – Asociación Española de Domótica e Immótica; La domòtica com a eina per millorar l’eficiència i gestió energètica dels edificis, per Francesc Soler de l’empresa Loxone; i Simon 100, que parlà sobre Digitalització d’espais.

m

NEn els nostres dies, termes com eficiència i sostenibilitat han estat ja assimilats per la població i formen part del rerefons ètic en tots els àmbits. Estan molt presents en les línies directrius i normatives reguladores que impliquen a l’administració local, nacional i internacional en la recerca d’equilibri entre creixement i ecologia, fixant objectius cada vegada més ambiciosos de reducció de petjada ecològica com ho són les recents directives europees d’Ecodesign.

En el nostre sector s’incrementa la consciència i necessitat de concebre instal·lacions amb un menor impacte ambiental, i per això s’implica cada dia a tots els agents involucrats: propietats, instal·ladors, mantenidors, enginyeries i fabricants.

Per aquest motiu, el 8 de juny vam organitzar la Jornada Trane a la nostra seu, un dia per fer un resum de bones pràctiques a les instal·lacions hidràuliques des del punt de vista del disseny, en base a millorar els coeficients globals d’eficiència de la producció de fred. Vam repassar també la importància que representa el control adequat de la instal·lació, així com entendre els coeficients d’eficiència-ciència estacional donats per Eurovent i el seu impacte en l’estudi energètic.

A més, vam abordar la interessant i motivadora actualitat sobre els gasos refrigerants de nova genera-ció, HFO, alternatius als actuals gasos que es troben fiscalitzats a través de taxes impositives.

Aquestes obliguen els fabricants de refredadores com TRANE a desenvolupar equips amb gasos més eficients, ecològics i duradors en el temps, d’acord amb la legislació futura i sense impostos.

Agenda 06/11/17 – Jornada tècnica de Presentació de l’equilibrat dinàmic per a l’estalvi energètic en sistemes HVAC (Narcís Blanch) 14/11/17 – Presentació de candidatures a les eleccions del COEIC 21/11/17 – Curs pràctic de cuina amb Thermomix amb Nuri Lladó (Narcís Blanch) 25/11/17 – I Torneig de pàdel de la Demarcació (Club Pàdel x3 de Sant Gregori) 22/12/17 – Trobada de Nadal dels enginyers industrials de Girona (Narcís Blanch) Gener 2018 – Acte de benvinguda als nous col·legiats i associats de la Demarcació (Narcís Blanch) Al web d la Demarcació hi trobareu tota la informació actualitzada (www.enginyersgirona.cat)

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi 9

en servei

Mostres, la sala d’actes del Palau de la Fira de Girona acollia el dimarts 31 d’octubre una jornada sobre Domòtica: Automatització i control d’habitatges i edificis.

L’acte, que tenia per objectiu posar sobre la taula les diferents solucions reals en matèria de control i automatització dels habitatges per promoure l’estalvi energètic, va ser organitzat per la nostra Demarcació juntament amb l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona, dins del projecte Construcció Connectada, impulsat pel consistori.

Jornada Trane (Actecir)

joves enginyers

SEGONA EDICIÓ DE LA FESTA DE GRADUACIÓ DELS NOUS MÀSTER A LA DEMARCACIÓ ixí, en la tarda del 7 de juliol la A nostra Demarcació homenatjava els estudiants de Màster Universitari

A principis d’estiu, la nostra seu de Narcís Blanch obria de bat a bat les seves portes per acollir una merescuda celebració que, en tan sols dues edicions, s’ha convertit en un dels dies més importants de la vida acadèmica de qualsevol estudiant d’enginyeria industrial a Girona.

10

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi

en Enginyeria Industrial que just havien adquirit aquest nivell acadèmic, en un celebrat Acte de Graduació al qual els joves enginyers i enginyeres acudien amb l’orgull i la il•lusió de rebre el seu reconeixement, guanyat a pols gràcies al talent i els anys d’esforç.

Les esperades bandes Tot plegat reuní més d’un centenar de persones, en una festa l’acte central de la qual va ser la imposició de les bandes per part del president del Col•legi a Girona, Joan Juanals, ajudat de Jordi Comas, professor d’estudis, que abans els havien adreçat unes paraules, igual que ho havia fet el coordinador d’estudis del Màster, Rudi de Castro.

Una seu plena a vessar Com ja havia passat en la primera edició, la seu de la Demarcació estava plena fins dalt de pares, mares, amics i algun professor, per acompanyar en un moment tan assenyalat els principals protagonistes, els nous enginyers i enginyera màster.

Amb una feina sota el braç Al final, tots junts varen brindar per la conclusió d’aquesta etapa d’estudis, i l’inici del nou camí que molts d’ells enceten ja amb compromisos professionals en marxa, gràcies a les nombroses sortides laborals que proporciona la nostra disciplina.mEiGi

ACTE DE GRADUACIÓ DELS ESTUDIANTS DEL GRAU D’ENGINYERIA EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS ixí mateix, els estudiants del Grau A d’Enginyeria en Tecnologies Industrials van tenir la seva Festa de Graduació el 30 de juny a la Sala d’Actes de la Facultat de Psicologia, amb la participació de la

Demarcació. Allà, moltes cares joves plenes de satisfacció, van recollir el diploma que acredita com a enginyers i enginyeres industrials amb graduació, emocions compartides pels seus familiars i els representants de la nostra entitat que van ser-hi presents.

Els reconeixements El moment més esperat va venir quan els graduats i graduades Carles Adell, Genís Busquets, Joan Delgado, Nora Fonseca, Marc Gudayol, Sergi Gil, Berta Llenas, Said Mahouti, Eloi Matés, Dani Molina, Núria Páramo, Oriol Roura i Víctor Parada recollien el diploma i rebien la banda, fruit d’anys d’un intens treball. En total, 13 joves enginyers amb la millor preparació per abordar un món laboral exigent, que necessita cada vegada més tècnics amb un alt perfil de coneixements i aptituds en el nostre entorn professional.

Torn de paraules Tot plegat més d’un centenar de persones en una cerimònia on Joan Juanals abans havia dedicat unes paraules als graduats, fent èmfasi en la importància de l’estudi per al futur professional. Després, Rudi de Castro, en nom del professorat i de coordinació, parlaria sobre la importància de l’actitud amb la qual cal afrontar-se als reptes que vindran en el futur.

Fi de festa Al final, com passà en la celebració a la nostra Demarcació, la festa acabà amb un refrigeri molt animat on familiars, professorat i graduats van brindar amb cava i varen immortalitzar amb un munt d’imatges un dia molt important per a tots ells. Rialles, anècdotes, records i consells van acompanyar el comiat, que encara seguí en un sopar per festejar la graduació amb els companys amb qui s’havien tret la carrera. mEiGi

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi 11

joves enginyers

Nil Abets, Arnau Bover, Nil Bover, Josep Casas, Damià Fernandez, Javier Gomez, Igor Kopytov, Marc López, Joan Mateu, Rubén Molina, Andrei Otelea, Gerard Palomé, Marc Portaló, Narcís Puig, Martí Puig, Pau Quintanas, Àlvar Quirós, Ivan Repilado, Josep Salvatella, Ivona Santandreu, Pavlo Slastion i Jordi VallLlosera, van rebre a la nostra Demarcació el reconeixement de la seva graduació com a Màster en Enginyeria Industrial.

joves enginyers

EL NOSTRE PREMI FINAL DE MÀSTER, PER A NIL BOVER El seu treball, realitzat al departament d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial de la UdG, portava per títol “Disseny i càlcul d’un petit moll flotant Catway”

l jove enginyer industrial gironí i alumne de la UdG, Nil Bover, fou E el designat per a rebre el Premi Final de Màster que atorga la nostra Demarcació de Girona del Col legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb •

una dotació de 900 euros. Bover presentava un treball emmarcat en l’àrea d’Enginyeria Mecànica, que realitzà sota la tutoria del Dr. Daniel Trias. El treball s’anomena “Disseny i càlcul d’un petit moll flotant Catway”.

El context El Catway és un sistema d’amarratge no transitable, fet que permet reduir l’espai que ocupen aquestes disposicions en comparació amb els fingers habituals, els quals són transitables i de major envergadura. Com a conseqüència d’aquesta reducció en l’espai que ocupen, es pot augmentar l’espai d’explotació de la marina que els incorpora.

El braç és un element que consta d’una estructura central a la qual van unides les cornamuses on s’amarrarà el vaixell, i el flotador que porta a la punta permet que floti. A aquest braç central s’hi afegeixen dos de laterals, aportant una forma triangular en l’extrem més proper a la unió, a fi i efecte de reforçar-lo. Finalment, consta d’un element d’unió que l’ancora al pantalà.

L’objectiu Es pretenia doncs dissenyar i calcular els diferents elements que formen un Catway, des de la seva unió amb la marina, el braç d’amarratge, el flotador i les càrregues que ha de suportar, per arribar a un disseny com més acurat possible, amb especial atenció en desenvolupar-ne la millor unió.

“Aquest estudi va sorgir quan vaig començar les pràctiques a l’empresa Construccions Metàl•liques Ferrer S. A., de Sant Feliu de Buixalleu”, ens explica l’enginyer. “En vam estar parlant, i llavors va sorgir la idea de realitzar el disseny i càlcul d’un petit moll flotant, ja que és una companyia dedicada al món de les marines i ports recreatius”. Per dur a terme el treball, en Nil va buscar i comparar estructures ja existents per trobar els seus punts en comú. “Vaig concloure que la seva forma era molt estàndard. Constaven d’un braç central i dos de reforç, i on més diferències es veien entre elles era a les unions”.

El seu procés Per al càlcul, l’aplicant va optar per utilitzar una programació d’elements finits, concretament l’Ansys. “Aquesta em permetia modelar el disseny i entendre el seu comportament, i com suportava les diferents càrregues que se li apliquen en la realitat”. Pel que fa al disseny, va realitzar l’estudi utilitzant dos materials diferents, acer galvanitzat i alumini, ja que són els més comuns en aquest àmbit. “A més, vaig modelar tres possibles solucions per a la unió del braç amb la marina”. I per completar l’estudi, va treballar el braç central amb diferents longituds.

El premi “Per a mi, rebre aquest premi de la Demarcació ha significat un gratificant reconeixement a l’esforç i a la feina, ja que en tractar-se d’un tema proper a l’empresa en la qual estava realitzant les pràctiques va ser un projecte en el qual m’hi vaig implicar molt”. En l’actualitat, en Nil Bover està treballant per aquesta mateixa empresa, a la qual espera ajudar a fer créixer en un futur no gaire llunyà. mEiGi 12

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi

En la imatge superior, moment en què Bover rep el reconeixement de mans del president de la Demarcació, Joan Juanals.

En la imatge de la dreta, diferents resultats d’estructures obtenides en el treball.

Comparant

estructures ja existents, Nil Bover dissenyà i calculà els diferents elements que formen un Catway, per arribar a un resultat com més acurat possible i amb especial atenció en desenvolupar-ne la millor unió. Aquest treball li ha merescut el Premi Final de Màster que atorga la Demarcació de Girona del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb una dotació de 900 euros.

“Per a mi, rebre aquest premi de la Demarcació, ha significat un gratificant reconeixement a l’esforç i a la feina en tractar-se d’un tema proper a l’empresa en la qual estava realitzant les pràctiques , explicava el guardonat.

”

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi  13

Visió d’un enginyer industrial sobre l’actual situació política

opinió

LA CONSTITUCIÓ DEL 78, UN EDIFICI AMB ESQUERDES ESTRUCTURALS

D

el temps d’estudiant de la carrera, recordo la breu sentència d’un professor que ens deia: “Heu de considerar que, en realitat, les esquerdes són les correccions als errors de càlcul”.

La frase m’ha vingut al cap en intentar analitzar, i de passada opinar sobre els esdeveniments que en els darrers temps ens acompanyen de manera intensa -i afegiria greu-, referits a la situació política del nostre país.

14

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi

Seguint la sentència anterior de les esquerdes que apareixen quan els càlculs no han sigut els correctes, he volgut veure una explicació al moment actual, que seria la conseqüència d’un fet originat temps enrere, concretament ara ja fa uns 40 anys. Llavors, uns senyors tenien l’encàrrec de dissenyar i calcular una estructura destinada a enquibir-hi a tot un estat, famílies de llocs diversos que just despertaven d’un malson i que, il·lusionades, desitjaven estrenar un nou edifici: La Constitución Española de 1978.

L’equip redactor del projecte era multidisciplinari, de reconegut prestigi i solvència, però va haver de fer els càlculs de l’estructura i els plànols tutelat per alguns grups que encara es deien i es veien propietaris del solar: parlo de l’estament militar i d’altres reductes de la “vella guàrdia”. Malgrat no acabar de ser la construcció que molts somiàvem, amb les ganes certes de deixar l’habitatge fosc on havíem viscut els anteriors 40 anys, la gran majoria ens vam avenir a instal·larnos-hi amb molta il·lusió, amb l’esperança posada en el lloc que se’ns assignava en aquell projecte de país que havia de ser una nova Espanya.

Evidència de dèficits estructurals Amb el pas dels anys, però, quan a còpia de saludar i parlar amb els veïns, assistir a les assemblees de la comunitat de propietaris, pagar contribucions, tributs i un munt de derrames, vam anar fent comparacions de com es trobava cadascú de més o menys ben aposentat en el seu pis, alguns dels estadants tinguérem la sensació que tot plegat no era prou equilibrat i començàrem a percebre que, segons a on, hi havia dèficits evidents en les infraestructures i altres elements bàsics. També observarem que, un cop plantejàvem aquestes desigualtats, la comunitat de propietaris, a través del seu president, era molt poc amatent i diligent a posar-hi remei i reparar-les.

De poc servia advertir que arran de tot plegat estaven apareixent esquerdes, i que els testimonis col.locats per mesurar el moviment de la fissura que s’anava formant, no paraven d’indicar l’inquietant augment de la seva dimensió. El president, en to solemne, sempre repetia el mateix discurs: que el projecte s’havia fet bé i executat segons el previst, i que per tant no tocava reformar-lo ni fer-hi res.

La gran majoria ens vam avenir a instal·lar-nos amb l’esperança posada en aquell projecte de país que havia de ser una nova Espanya. Amb el pas dels anys, però, alguns dels estadants començàrem a percebre que, segons a on, hi havia dèficits evidents en les infraestructures. També que la comunitat de propietaris, a través del seu president, era molt poc amatent a posar-hi remei.

Ara la precipitació en emancipar-nos ens ha conduït a un moment especialment difícil. I seguim vivint en l’antic bloc de pisos, amb esquerdes de pam, cares llargues i l’amargor de veure com alguns dels nostres mestres d’obres han quedat atrapats entre els barrots de la ferralla del capatàs.

opinió

Un nou Estatut per seguir a l’edifici Aquí cal recordar que, quan uns anys enrere els catalans havíem referendat el nou Estatut del 2006, era amb la intenció de quedar-nos molts anys en l’edifici comú, això sí, en millors condicions. Però després d’una infame campanya de recollida de signatures per tot Espanya contra l’Estatut de Catalunya, que culminà en l’any 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional que l’escapçava significativament, ens sentirem desemparats i enutjats: no se’ns permetia portar a terme el nostre projecte, tot i haver-ho fet de manera consensuada i seguint els passos preceptius d’aprovació per cadascun dels òrgans representants de l’Estat (Congreso de los Diputados i Senado). Per això, després que en el 2012 es planteja el pacte fiscal en el que segurament és el darrer intent d’actuar en bona harmonia, i s’obté per resposta un sorollós cop de porta als nassos, ningú no s’ha de sorprendre massa del que ha anat succeint a continuació i que tots tenim ben present.

I ara què?

L’1 d’octubre va fer evidents coses bastant contraposades i de mal encadellar. Per una part, el desig evident de canvi profund expressat per molta gent que no només va donar el seu número de DNI i un nom per a poder votar, sinó que lamentablement en alguns casos va haver de sofrir una violència injustificada per defensar l’acte de col·locar una papereta en una urna. De la part contrària, un tancament absolut al diàleg, a trobar un camí de sortida a les aspiracions que, tal com he dit, vénen de molt enllà.

A partir d’aquí, si recupero el símil de l’edificació abans narrada, l’evidència de les esquerdes aparegudes mostra que, efectivament, hi havia errors de càlcul. Mes els enginyers sabem que existeixen múltiples solucions perquè no col·lapsi l’edifici, si s’apliquen a temps: recalçar o potser drenar la cimentació, fer un reforçament estructural, procurar un alleugeriment o un millor repartiment de càrregues, etc.

Sortida precipitada De moment, però, el bloqueig de la situació no presagia un desenllaç gaire favorable al desig de canvi. La pressa per sortir manifestada per una majoria notable de conciutadans, al meu parer no ha anat compassada amb el fet de tenir ben dissenyada, calculada i executada la nova construcció.

La precipitació en emancipar-nos ens ha conduït a un moment especialment difícil. Des de l’òptica d’un enginyer, resulta gairebé incomprensible proposar que els estadants entrin al nou edifici sense tenir acabades les obres. Tot fa pensar que sí que estaven iniciades, però no concloses i, suposadament, sense el projecte executiu complet. Molt em temo, a més, que faltava un coixí suficient de solvència per dur a bon terme l’execució.

Ara seguim vivint en l’antic bloc de pisos, amb esquerdes de pam, cares llargues i l’amargor de veure com alguns dels nostres mestres d’obres han quedat atrapats entre els barrots de la ferralla del capatàs.

L’esperança és a la “realpolitik” Malgrat aquests temps difícils i durs, hi ha lloc a l’esperança. Al meu entendre, toca revisar el projecte, afegir-hi com més gent millor per a redactar junts un gran document i que una majoria amplíssima de la població del nostre país, Catalunya, se senti interpel.lada a formar part del grup de gent que volem que les coses siguin d’una altra manera, amb forts ideals i sòlides conviccions, però també amb pragmatisme i capacitat d’aplicar la “realpolitik” sense desànim. mJaume Masgrau, Enginyer Industrial i Presi-

dent de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya-Demarcació Girona

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi 15

FERRAN RODERO, Delegat territorial d’ACCIÓ a Girona: “L’ESFORÇ, LA TENACITAT I LA PERSEVERANÇA, SÓN INTRÍNSEQUES ALS ENGINYERS I A L’ADN CATALÀ”

innovadors

mACCIÓ és l’agència pública per a

la competitivitat de l’empresa catalana de la Generalitat de Catalunya. Impulsa la millora del teixit empresarial català a través del binomi internacionalitzacióinnovació, posant a disposició 40 Oficines Exteriors de Comerç i d’Inversions que ofereixen cobertura a més de 110 mercats. A més, assessora les nostres empreses perquè aconsegueixin finançament, les ajuda a créixer mitjançant programes de capacitació i les orienta en matèria de clústers. També és responsable, a través de l’àrea Catalonia Trade & Investment, d’atreure inversions estrangeres.

E

l seu delegat territorial a Girona, Ferran Rodero, ens comenta que la innovació és un dels pilars principals que mostren la competitivitat d’una empresa.

També que és el motor que tracciona la seva internacionalització. Cal innovar per tenir un producte adaptat a les necessitats globals, diferenciat i amb valor afegit per exportar i invertir a l’exterior.

Una de les prioritats d’ACCIÓ és fomentar la innovació a través de programes, ajuts i serveis. Segons el seu Baròmetre de la Innovació un 54,6% de les nostres empreses innoven. Una dada molt positiva, que miren que augmenti.

Perquè cal als nostres innovadors una eina com ACCIÓ? El nostre suport a les pimes i empreses catalanes s’articula mitjançant ajuts i programes

Catalunya serà industrial o no serà. Europa vol aconseguir que l’any 2020 el PIB industrial representi el 20% respecte el total, i aquí ja hi som gràcies a l’aposta ferma dels empresaris, entitats i Govern d’impulsar la indústria com element clau de país.

16

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi

d’assessorament i orientació empresarial en totes les etapes: des que una pime comenci a innovar fins a incentivar grans projectes internacionals. Destaquen els Cupons a la Innovació, (ajuts de fins a 6.000 euros per a pimes que comencin a innovar), els Nuclis de Recerca Industrial i Desenvolupament Experimental (programa d’ajuts que promou projectes d’R+D, tant individuals com cooperatius entre empreses, en l’àmbit local o internacional), o les Comunitats RIS3CAT de les que ja es va parlar en aquesta revista.

I els start-ups... Són un dels principals estímuls en innovació al nostre país. No només pels projectes disruptius que impacten sobre tot el teixit empresarial català, sinó també perquè s’han convertit en una font per a empreses més grans, amb qui creen ecosistemes d’innovació oberta. En aquest sentit disposem del programa Innovar a través d’Start-ups per crear aquests vincles, i d’ajuts com l’Start-up Capital (fins a 75.000 euros per startup per executar el seu pla de negoci). Així mateix, creiem que és clau que aquestes start-ups es connectin a fora, i organitzem missions empresarials específiques per aquestes empreses emergents amb conferències i esdeveniments de tot el món com el The Next Web o el Disrupt San Francisco.

I tenim el Pla Esprint, un programa de creixement per a start-ups a través de la internacionalització.

Quina tasca realitzen a la Delegació de Girona? Procurar que l’ecosistema empresarial gironí sigui el més competitiu possible. Ens referim a “ecosistema” perquè no només treballem amb les empreses, sinó també amb tots aquells agents i entitats

públics o privats que desenvolupin projectes de dinamització econòmica o de suport.

Ens esforcem per conèixer les empreses gironines, la seva estratègia, els seus plans de futur. Volem ser el seu partner estratègic, la porta d’entrada cap a l’administració pública si necessiten reforçar la competitivitat. Hem celebrat nombrosos actes a la Delegació, i hem organitzat entrevistes de directors de les oficines d’ACCIÓ a Hong Kong, Xangai, Alemanya, Johannesburg i Brussel•les, amb empreses gironines. Paral•lelament, ens enfoquem constantment en identificar noves oportunitats d’inversió, detectar de manera anticipada possibles situacions de risc i facilitar la resolució de tràmits o dubtes d’aquestes empreses.

En quin sentit pot interessar ACCIÓ als enginyers industrials gironins?

Perquè podeu donar suport a millorar la competitivitat de les empreses des de dos vessants: des de la mateixa direcció i els departaments clau, com també des de l’assessorament d’empreses per a la millora de la seva competitivitat. Els enginyers industrials de Girona són un actiu nuclear en l’economia de la nostra demarcació i us animem a acreditar-vos perquè contribuïu a accelerar la transformació de les pimes del nostre territori.

I nosaltres, què podem aportar?

L’esforç, la tenacitat i la perseverança, que són intrínseques als enginyers i a l’ADN català. Catalunya serà industrial o no serà. Europa vol aconseguir que l’any 2020 el PIB industrial representi el 20% del total, i aquí ja hi som gràcies a l’aposta ferma dels empresaris, entitats i Govern d’impulsar la indústria com a element clau de país. mEIGi

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi  17

de conversa

A

J

OSEP DELLONDER

vui conversem amb l’enginyer industrial Josep Dellonder, una agradable tertúlia vora estany amb un home de llarga trajectòria empresarial i docent que, gràcies a la seva diversificació tant en la formació acadèmica com en els treballs en posicions d’una alta responsabilitat, ens aporta una visió experimentada de l’enginyeria industrial aplicada a les grans companyies. Des de 1985 ocupa el càrrec de Director d’Enginyeria, primer a Casademont, i els darrers 16 anys a la multinacional farmacèutica Sanofi, que té la seu espanyola a la planta de Riells.

També ha exercit tasques docents com a professor associat de la Universitat Politècnica de Catalunya i després de la Universitat de Girona.

Sens dubte, una trajectòria variada i de calatge profund que li fa el paper d’aliada a l’hora de resoldre el seu compromís amb la gran empresa. mper Duaita Prats

“LA SALUT DE LA NOSTRA ENGINYERIA INDUSTRIAL, ÉS I SERÀ SEMPRE BONA” Veient la seva trajectòria professional i acadèmica, està clar que li costa conformar-se amb un sol saber. És veritat. Sempre he estat una persona inquieta a l’hora d’adquirir més coneixements i de posar-los en pràctica, cosa que ja quadra amb l’ànima de l’enginyer industrial, si més no en el vessant clàssic dels que ens ha agradat treure el nas una mica arreu, examinar-ho tot per esbrinar com funcionen les coses.

Doncs aquesta no és precisament la tendència actual.

Avui mana l’especialització.

Els nostres estudiants i els joves enginyers adquireixen una formació d’altíssim nivell, però potser massa acotada. A mi m’arriben candidats amb uns coneixements d’excel.lència, que baixen molt només si et separes una mica del seu nucli acadèmic.

Crec que s’està perdent a poc a poc aquella concepció tant amplia i tan útil de l’estudi enginyer. Les noves titulacions, a més, afavoreixen que així sigui. Em preocupa, la veritat.

Per tant, com valora el moment actual de la nostra enginyeria industrial?

18

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi

En termes de desenvolupament i salut empresarial, és una altra cosa. El seu estat és i serà sempre bo. Els catalans som de mena treballadors, innovadors, gent amb empenta que busquem crear projectes, aixecar-los, fer-los grans. Encara que ho perdéssim tot, tornaríem a construir-ho perquè va amb la nostra manera de ser.

Quin és el seu termòmetre per una tal afirmació?

N’hi ha molts, però un de ben senzill està a l’abast de tothom.

Fixa’t que no hi ha cap ciutat, gran o petita, que no tingui el seu polígon industrial que li incentivi l’economia, generi llocs de treball i fomenti l’intercanvi econòmic amb altres indrets. A vegades, fins i tot els pobles més petits en tenen. I normalment, els polígons el que fan és créixer, rarament és a l’inrevés. Això també parla de la nostra naturalesa empresarial i dinamitzadora.

Mai a la nostra revista hem tingut un perfil de Director d’Enginyeria. Ens pot explicar quina és la seva funció?

El Director d’Enginyeria és una posició emmarcada dins de l’equip directiu d’una empresa o indústria, que posa la seva formació i experiència en enginyeria industrial al servei de l’economia del

“Els catalans som de mena treballadors, innovadors, gent amb empenta que busquem crear projectes, aixecar-los, fer-los grans.

Encara que ho perdéssim tot, tornaríem a construir-ho. de conversa

negoci. En concret, per crear i supervisar nous plans i a les persones que els han de dur a terme. Té a veure amb el comandament d’equips de treball, la generació, valoració i seguiment de grans projectes que millorin l’eficiència, i per tant el benefici de la companyia.

partit que es pot treure de cadascun, i com fer sonar la melodia sencera. Per a mi és un treball apassionant, fet a mida, perquè em permet tocar molts pals dins d’una mateixa feina. I també perquè està especialment relacionat amb el tracte amb la gent, una de les meves prioritats.

Podríem dir que d’alguna manera actua com un director d’orquestra?

Sí, en la mesura que li cal conèixer bé els instruments, que aquí serien les persones i les tasques, quin és el millor

Aquest punt de la seva imagino que demana haver formació diversa, i una experiència.

No diria que és imprescindible,

tasca, sumat llarga però sí

força adequat. És una d’aquelles posicions en què com més coses t’hagin passat i hagis sabut resoldre, més bo serà el resultat. Acumular una gran dosi d’assaigencert i assaig-error a l’esquena és molt útil. Els enginyers hauríem de tenir ben present que, com més s’aprèn i més es pot parlar de les coses i prendre decisions, és a partir de la prova personal: un cop ho has experimentat tu mateix, tens una informació preciosa de la qual aprendre i aplicar. És la millor recomanació que podria donar.

Els enginyers hauríem de tenir ben present que com més s’aprèn i més es pot parlar de les coses i prendre decisions, és a partir de l’experiment personal. És la millor recomanació que podria donar.

”

EL FACTOR HUMÀ HA DE SER UNA PRIORITAT

S

abem que la finalitat de les indústries, la seva raó de ser i allò que en fa possible la continuïtat, és produir articles a un preu raonable amb la qualitat desitjada i la seguretat necessària. Però quan els enginyers dissenyem els edificis industrials, les instal·lacions que contenen, la maquinària de treball, i per descomptat els productes, mai hem d’oblidar que són les persones que els utilitzaran, com ho faran i com en podem facilitar, ja des de la seva concepció, el manteniment.

En la meva opinió cal vetllar perquè que totes aquestes coses, instal·lacions, maquinària i productes, siguin senzilles d’usar per entusiasmar a qui les farà servir. I en el nostre dia a dia laboral, mirar perquè l’entorn de treball procuri un millor i més agradable desenvolupament de la feina. Lluny queda per sort l’antiga tendència de fer naus industrials sense finestres a l’exterior creient evitar les distraccions, i així augmentar l’eficàcia. Hi ha dubtosos béns a curt termini que a la llarga tenen segures conseqüències negatives.

Per la meva part, des dels llocs que he ocupat sempre he posat

atenció en facilitar aquest entorn favorable, com també en potenciar les aptituds de cada persona, ja que el seu desenvolupament acaba sent un benefici mutu.

Un altre aspecte d’aquest factor humà que m’ha donat molt bon resultat, és afavorir la implicació dels treballadors de totes les escales en l’elaboració dels projectes, ja que qui realment coneix de primera mà la tasca a realitzar i quina serà la millor manera de fer-la, és qui dia a dia la fa. També és bo que els enginyers, abans de dissenyar un procés, el provem nosaltres mateixos. Així coneixerem els seus punts forts, i sobretot, els inconvenients a l’hora d’implementar-lo i de fer-lo servir.

I en aquesta era tan tecnològica, trobo fonamental no oblidar la importància del tracte humà. Al cap i a la fi, els enginyers industrials dissenyem i ens movem en un món ple d’enginys, però treballem per a les persones i amb les persones. Aquest concepte i la rellevància del tracte humà que se’n deriva, ha de ser una part significant del procés que mai hem de perdre de vista. mJosep Dellonder, Enginyer industrial Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi 19

World Energy Engineering Congress m

Dirigida especialment a enginyers, empreses, industrials i institucions d’energia, és la major trobada en l’àmbit mundial sobre aquest tema i les tecnologies associades, i compta amb la participació dels millors experts en tots els camps per establir un camí clar i òptim en eficiència energètica i sostenibilitat empresarial.

(EUA). El WEEC, organitzat per l’Association of Energy Engineers (AEE). És la major conferència energètica i exposició tecnològica celebrada als EUA específicament per a enginyers, empreses, industrials i institucions d’energia, i reuneix els millors experts en tots els àmbits del camp per ajudar-los a establir un camí clar i òptim per a l’eficiència energètica, l’optimització de les instal lacions i la sostenibilitat. Aquest any hi han assistit més de 3.000 congressistes, que van deixar patent que l’enginyeria energètica és un dels sectors amb més empenta i futur dins el món de l’enginyeria, i que el consum energètic és una preocupació global que el converteix en la raó de ser de serveis i de projectes, i en un objectiu nacional, personal i/o empresarial.

L’AEE (www.aeecenter.org), fundada el 1977, és una societat professional sense ànim de lucre de més de 18.000 membres en un centenar de països. La seva missió és “promoure els interessos científics i educatius dels implicats en la indústria energètica, i fomentar l’acció pel desenvolupament sostenible”. El 2012 va crear el capítol espanyol (www.aeespain.org), que ha introduït tant els objectius de l’associació com les diferents certificacions professionals pròpies.

•

Un programa non-stop Tot i que la conferència tècnica no s’inicià formalment fins dimecres, les activitats del WEEC es perllongaren durant tota la setmana. Durant els primers dos dies es van fer diferents actes de networking entre capítols i actes institucionals de l’associació, que permeten tenir una visió de la transcendència de l’eficiència i gestió energètica a la resta del món -sovint diferent de la nostra-, com la importància del gestor energètic en els diferents països.

El dimarts començà l’activitat de l’associació amb la reunió del comitè executiu i el Chapter Leadership Meeting. Allà s’exposà la memòria anual dels capítols i l’AEE anuncià notícies com el nou web, webinars, donacions, subvencions que els afecten, i com es premiem els millors. El capítol espanyol va rebre dues distincions al millor web i a la millor jornada tècnica realitzada durant els últims 12 mesos. A més, aprofitant el congrés, el mateix dimarts al matí es va realitzar el primer International Instructors Meeting Breakfast, on diferents professors d’arreu van posar en comú eines per a millorar la docència en els seminaris de l’AEE. A la tarda es va dur a terme l’entrega dels Regional Awards.

Espanya està inclosa a la regió de Western Europe, i aquest any dos premis van recaure sobre Catalunya. L’Institut Català de l’Energia va rebre el premi a la Millor Institució Energètica, i l’enginyer gironí Marc Masó, de Proisotec Energia, va rebre el d’Enginyer Energètic Innovador de l’Any per destacar en l’aplicació pràctiques innovadores, principis i procediments d’enginyeria energètica en diferents projectes d’edificis d’alta eficiència energètica.

Entrant en matèria: el congrés tècnic El dimecres fou el dia d’inici del congrés tècnic amb el discurs de benvinguda del president de l’AEE i dues ponències magistrals del President de Georgia Power i del CEO de la corporació de l’Aeroport d’Atlanta, per acabar amb una distesa conversació amb el 43è president dels Estats Units, George W. Bush.

Després es va donar el tret de sortida a les diferents ponències tècniques. El WEEC cada any conté 11 itineraris simultanis, des d’Edificis d’alta eficiència fins a Tendències emergents energètiques, passant per Serveis energètics, Energies renovables o Big data.

Cadascun d’aquests itineraris té 4 sessions durant els 3 dies de congrés, amb un mínim de 16 ponències. Els de més interès 20

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi

Més i més eficients

el reportatge

passat mes de setembre es va celebrar la 40a edició del ElWorld Energy Enginering Congress (WEEC) a la ciutat d’Atlanta

(>>>)

Les sessions del WEEC, van tornar a demostrar l’alça en el sector de l’eficiència energètica de temàtiques com el commissiong, que pren cada cop més importància en l’execució d’edificis per assegurar la qualitat i el compliment dels requeriments del promotor. Juntament amb les solucions tècniques per als nous edificis NZEB, van demostrar que el futur passa per edificis de baix consum energètic.

Moltes sessions van posar l’èmfasi en tècniques per impulsar un lideratge empresarial que afavorís les polítiques energètiques, o en com motivar els treballadors perquè recolzin l’estalvi energètic. Tot això unit a les ponències sobre la implantació de sistemes de gestió energètica ISO 50.001 al món, mostra la importància de les polítiques energètiques a les empreses.

El Big data és una de les novetats

UNA VISITA AL MELIC ENERGÈTIC DEL MÓN m Les sessions reflectiren l’alça en el

el reportatge

sector de l’eficiència energètica de temàtiques com el commissiong, cada cop més important en l’execució d’edificis per assegurar la qualitat i el compliment dels requeriments del promotor.

Juntament amb les solucions tècniques per als nous edificis NZEB, van demostrar que el futur passa per edificis de baix consum energètic.

Aquest any dos premis van recaure sobre Catalunya. L’Institut Català de l’Energia va rebre el premi a la Millor Institució Energètica, i l’enginyer gironí Marc Masó, de Proisotec Energia, va rebre el reconeixement a l’Enginyer Energètic Innovador de l’Any per destacar en l’aplicació pràctiques innovadores, (>>>)

tecnològiques més apassionants d’avui en molts sectors. Pel que fa al seu impacte en el camp de l’energia, és incipient, però ja ha començat el procés d’introducció en la gestió de l’energia com es demostra en les diverses ponències, on es barreja amb temes de ciber seguretat, anàlisis, o visualització de les dades.

Capdavanters en renovables Moltes exposicions demostren la maduresa del mercat de l’eficiència energètica als Estats Units per sobre del nostre: escoltar com es parla sobre Benchmarking, ESE’s o Mesura i Verificació d’Estalvis, et fa adonar que van un pas per davant, mentre en altres com per exemple les energies renovables, l’estat de l’art i les aplicacions d’aquí son més avançades que les presentades al congrés.

arriben a les 30 ponències, com els dedicats a la Gestió energètica a les institucions governamentals, la Gestió energètica industrial o la Cimera de gestors energètics.

Les sessions reflectiren l’alça en el sector de l’eficiència energètica de temàtiques com el commissiong, servei que pren cada cop mes importància en l’execució d’edificis per assegurar la qualitat i el compliment dels requeriments del promotor. Juntament amb les solucions tècniques per als nous edificis NZEB, van demostrar que el futur passa per edificis de baix consum energètic.

Una de les sessions tècniques amb més èxit va ser estrenada a la passada edició del WEEC: More Horror Stories from the Field, on diferents enginyers expliquen troballes inexplicables i surrealistes en diferents projectes així com propostes que han fracassat i com s’han solucionat.

El protagonisme dels enginyers Les nits també estan incloses en el programa del WEEC. Si dimarts és la de l’homenatge als enginyers amb el sopar Legends of Energy, la de dimecres ho és pel sopar de Gala de l’AEE i l’entrega de premis internacionals.

Durant els dos primers dies de congrés, a part de les ponències té lloc l’Expo,

una secció transversal dels principals expositors de la indústria presenten els seus productes i serveis en una fira dinàmica i interactiva juntament amb workshops de tecnologia i aplicació.

També durant tota la setmana es pot assistir a més de 15 seminaris diferents on formar-se i obtenir les certificacions professionals de l’AEE. Més que un congrés tècnic L’última tarda-nit està dedicada als delegats internacionals, cada any més nombrosos, amb l’International Meeting on s’explica l’evolució de l’AEE fora dels USA. Acabà en l’acte més lúdic de la setmana: el sopar internacional, on el networking entre diferents països i cultures pren rellevància.

Finalment, el divendres es van succeir les últimes ponències dels diferents itineraris i el congrés va tancar amb una sessió plenària on l’astronauta, explorador, físic i inventor Scott Parazunsky, va exposar com innovar en situacions extremes.

En resum, el WEEC és més que un congrés tècnic del món de l’eficiència i gestió energètica. Dins del marc del congrés es troben actes d’intercanvi, d’associació, de formació, lúdics..., que fan que sigui una experiència recomanable tant professionalment com personal. mMarc Masó Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi 21

les nostres comissions

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

Vine i participa’n!

COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL

IMPULS ENDAVANT DE LA COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL

H

an passat sis mesos des de l’últim ENGINY, i des de la Comissió d’Acció Social volem informar-vos d’algunes de les activitats dutes a terme, que donen idea de l’impuls endavant que a poc a poc va adquirint la nostra tasca.

Us recordem que tots els qui vulgueu participar-hi com a voluntaris, hi sou ben convidats!

Fira del Voluntariat de Girona Durant el mes de maig vam assistir a la Fira del Voluntariat de Girona, que es va celebrar a l’aire lliure a la Plaça de Catalunya. En ella hi eren presents una quarantena d’entitats, la majoria locals, dedicades a finalitats d’ajuda a malalts i a gent necessitada del tercer sector.

En aquesta plataforma vam treballar donant-nos a conèixer i oferint la nostra col·laboració en matèries pròpies del nostre camp d’actuació, tot parlant amb alguns dels responsables presents en els seus estands.

Fundació Ramon Noguera de Girona Després d’analitzar la petició en temes formatius que ens va arribar d’aquesta entitat, hem iniciat una col·laboració consistent en facilitar al seu equip directiu sessions de formació transversal en la millora de mètodes i processos de gestió.

En aquest sentit, el passat mes de setembre es va impartir en les seves instal·lacions

una sessió sobre “Comunicació eficaç entre persones i a les organitzacions”.

El ponent va ser el nostre company Dr. Enginyer industrial, Jordi Bayer.

La seva experiència i mestria en impartir formació va quedar palesa per part dels assistents, que es van manifestar molt satisfets del que van aprendre i també disposats a posar-lo en practica l’endemà mateix.

una altra fundació per a la qual fa uns anys ja es van haver de preparar un plec de condicions; així l’experiència podria servir com a referència en l’elaboració del seu avantprojecte.

En aquests moments estem en la fase d’assessorament per a la redacció de les bases per un concurs d’idees en l’àmbit d’avantprojecte d’un edifici destinat a residència assistida.

Fundació ALTEM de Figueres Aquest organisme ens va demanar col· laboració per a tirar endavant, a la ciutat de Figueres, el projecte de construcció d’una nova residència assistida i centre de dia. Les facilitats estan pensades per a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitats de suport extens i generalitzat.

El passat estiu vam mantenir una reunió amb la directora de la Fundació ALTEM, en la qual ens va ampliar les seves necessitats. Donat que havien de començar de zero, vam intermediar amb

Col· laboració amb enginyers voluntaris dels EIC Ens trobem en contacte amb la Comissió d’Acció Social-Enginyers Voluntaris amb la finalitat de participar en la Bossa d’Enginyers, tant sigui per a cobrir necessitats que es puguin produir a Barcelona com en la nostra Demarcació.

En aquest sentit mantenim reunions de coordinació, i donarem a conèixer a través de la web del Col·legit d’Enginyers Industrials de Catalunya les diferents demandes de voluntaris. mXavier Pèrez, Responsable de la Comissió d’Acció Social

La Fira del Voluntariat de Girona, els treballs amb les fundacions Ramon Noguera de Girona i ALTEM de Figueres, més la col.laboració amb enginyers voluntaris dels EIC, han mantingt molt actius els nostres enginyers més solidaris.

Formació a la Fundació Ramon Noguera 22

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi

L’equip de la CAS en una sessió de treball.

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi  23

les nostres comissions

Vine i participa’n!

COMISSIÓ ACCIÓ PROFESSIONAL

UN NOU RUMB PER A LA COMISSIÓ D’ACCIÓ PROFESSIONAL

E

ls responsables de la CAP vam decidir donar aquest any 2017 un nou rumb a la Comissió, passant del format de mantenir reunions periòdiques sobre temes d’enginyeria per a professionals en lliure exercici, a organitzar xerrades d’interès general -sempre en el nostre àmbit enginyer-, amb posterior espai de debat que enriqueixi l’activitat i els seus participants.

V

al a dir que la decisió va ser un èxit, i després de les dues sessions realitzades durant el primer semestre d’aquest any, hem acordat seguir amb aquest format d’ara endavant.

Això sí, sense descartar dur a terme, de forma puntual, reunions generals enfocades en la direcció original, sempre que des del col•lectiu d’enginyers es manifesti aquesta necessitat.

Les sessions del primer semestre Segons hem esmentat, els primers mesos de l’any vam oferir dues ponències. Una, de la que ja havíem parlat en l’anterior revista, havia tingut lloc el 22 de febrer a càrrec de Salvador Samitier, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, que ens informà dels efectes del canvi climàtic i les accions establertes per prevenir-lo.

La segona s’havia dut a terme el 4 de maig, i el tema havien estat les smart grid. El seu ponent va ser el Dr. Pep Salas, que ens presentà l’estudi que s’havia encarregat des de l’Autoritat Catalana de la Competència, ACCO, sobre l’accés i ús de les dades vinculades a tota la cadena del sector energètic. Si el

voleu consultar el trobareu a disposició entrant al web https:// goo.gl/hkLoHa. El segon trimestre Aquest segon semestre, doncs, continuem amb ponències relacionades amb el medi ambient. La propera que estem organitzant versarà sobre l’estat de la qualitat de l’aire a Catalunya. Sabem que l’activitat industrial és un dels principals punts d’emissions contaminant a l’atmosfera, i la transposició de directives europees obliga a estar al corrent de com varien els límits d’emissions. Per aquest motiu considerem que és un tema interessant per al col•lectiu d’enginyers i us animem a assistir-hi.

Com sempre aprofitem per dir, des de la Comissió d’Acció Professional estem al vostre servei i alhora us encoratgem a participar-ne, bé acudint a les activitats que es proposen, bé suggerint-nos temàtiques de debat que considereu que poden ser d’interès per al col•lectiu. mJesús Teixidor, Responsable de la Comissió d’Acció Professional

Les smart grid van protagonitzar a ponència del Dr Pep Salas del mes de maig.

Planta de carbó a Datteln, Alemanya, al DortmundEms-Kanal (Arnold Paul - Wikicommons) El processament dels combustibles fòssils és un punt i a part en la contribució a la contaminació, i per tant al canvi climàtic, un dels temes protagonistes d’aquest 2017 per a la Comissió d’Acció Professional.

24

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

E

n aquest període hem rebut la visita dels nostres companys de la Comissió de Barcelona, hem dut a terme una interessant conferència sobre robòtica, i hem gaudit amb un preciós viatge a l’Alvèrnia.

L

a nostra Comissió va iniciar aquest període corresponent al segon Enginy de l'any, el 20 d'abril amb la visita que la Comissió de Jubilats de Barcelona va fer a la Demarcació. Ens havien proposat de venir a la nostra seu a fer la seva reunió, idea que vam acceptar encantats. I així va ser, amb la participació d'alguns companys de Girona i posterior dinar. La trobada, molt profitosa, ens va permetre veure aspectes de la seva manera de funcionar, com el fet que en ser un grup més gran poden repartir-se la feina per especialitzacions.

Josep Amat i la robòtica El 9 de maig, el company Josep Amat ens oferí una molt interessant conferència/ col loqui sobre "Possibilitats actuals i futures de la Intel ligència artificial". Vam saber que la intel ligència no és una qualitat només pròpia de l'ésser humà, sinó que hi ha animals que en mostren signes clars. D'aquí, vam passar a tot el ventall d'opcions que ens obre aquest sector en permanent innovació, tema que en boca de l'enginyer Amat resulta sempre en una conferència ben didàctica. El diàleg posterior va ser també d'allò més animat.

•

•

•

Conèixer l’Alvèrnia A la tornada d'estiu, com ja és habitual els darrers anys, vàrem portar a terme el nostre viatge en grup, que aquesta vegada ens va dur a l'Alvèrnia (França). Del 19 al 22 de setembre vam recórrer la seva capital, Clermont Ferrand, de la qual com a elements més destacats podríem citar el pic del Puy de Dome, al qual vàrem pujar... en tren cremallera, és clar.També vam conèixer el Chateau Murol i la ciutat de Thiers amb el seu museu, on ens varen mostrar la tecnologia i l'evolució en la producció dels famosos ganivets.

Va ser molt interessant la visita al Museu Michelin, i sorprenent en general recórrer aquesta ciutat francesa amb les seves grans avingudes i una molt bona urbanització, que ha sabut respectar i transmetre’n molta de la seva història. Per finalitzar ens vam aturar a visitar una moderna formatgeria. I com és lògic, varem "deixar empremta" a la seva botiga, ja que anant de retorn cap a casa podíem fer una bona provisió de formatges.

En total havíem estat 24 participants més la guia i el xofer, tot un èxit. mDomingo Argilés, Responsable de la Comissió d’Acció Social

I QUÈ FAREM ELS PRÒXIMS MESOS?

De dalt abaix: els nostres companys de Barcelona, els viatgers a Clermont Ferrand, i una preciosa imatge d’aquesta ciutat francesa.

El 3 de novembre hem planificat una sortida a Canet de Mar per visitar el seu Modernisme. Anirem al Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil i la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner. El dinar serà en consonància, a la modernista Casa Roure Restaurant 6Q. I el 21 del mateix mes, farem el dinar mensual.

Ja pel primer trimestre 2018, tenim prevista una visita I+D al Taller i Laboratoris de Robòtica i Informàtica de la UPC.També programem anar a Barcelona i passejar-nos pel popular barri de la Barceloneta, amb àpat al Restaurant Salamanca.

I per descomptat, conferències i moltes més idees pendents de confirmació.

Comptem amb vosaltres!

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi 25

les nostres comissions

EL PLAER DE COMPARTIR EL SABER I EL GAUDI

LA NANOCEL.LULOSA,

nous enginys

UN MATERIAL SOSTENIBLE I DE FUTUR

E

ns trobem en l’era de la globalització i el consumisme, on la societat es genera una sèrie de necessitats sovint difícils de cobrir de forma eficient. Així mateix, vivim en un món totalment dependent del petroli, una matèria finita que, d’acord amb les previsions més optimistes, esgotarem a mitjans del segle XXI si no apliquem canvis significatius.

Les noves generacions estan essent educades a consciència mentre, en paral·lel, s’investiga per obtenir nous materials que garanteixin un futur sense escassetat de recursos.

Perquè aquest canvi no es pot confiar només als consumidors: els sectors primari i secundari han de tenir-hi un paper preponderant.

I s’han de posar com a objectiu de satisfer les demandes socials pròpies de l’època essent el màxim d’eficients possible. Amb una velocitat de consum de recursos inferior a la seva capacitat de regeneració, el petroli aquí hi té poques possibilitats.

El perquè dels materials nanoestructurats En els últims anys, la Unió Europea està fent inversions importants en economia circular i bioeconomia, donant suport a centres d’R+D d’universitats i empreses de base tecnològica que persegueixin el desenvolupament de nous productes amb recursos renovables i biodegradables. Mentre que la biodegradabilitat és una capacitat inherent de determinats materials, la renovabilitat la confereix el diferencial entre la velocitat de consum i de regeneració. Per tant, cal tenir present que substituir els recursos fòssils per vegetals no és suficient, doncs també demana fer-ne un consum responsable.

Aquesta és la principal raó de ser dels materials nanoestructurats: les seves altes prestacions i la capacitat de realitzar una funció determinada amb un consum de recursos molt inferior als materials convencionals.

Els poders dels arbres La nanocel.lulosa prové dels arbres, plantes anuals i fins i tot residus agrícoles i agro-forestals. És un material completament d’origen vegetal i biodegradable, amb unes propietats intrínseques superiors a diferents graus de l’alumini i l’acer, el kevlar, la fibra de vidre i la fibra de carboni. Tanmateix, el seu caràcter altament hidròfil li confereix la capacitat de ser utilitzat en diferents aplicacions com a modificador reològic. Habitualment, la nanocel.lulosa presenta diàmetres compresos entre 3 i 50 nm i una superfície específica que pot superar els 500 m2/g.

El LEPAMAP de la Universitat de Girona, grup de recerca històricament expert en enginyeria paperera i materials compostos, treballa activament en aquest camp des de l’any 2012, havent desenvolupat metodologies d’obtenció eficients des d’un punt de vista econòmic i mediambiental. Tanmateix, compta amb experiència en l’aplicació d’aquest material nanoestructurat en diversos sectors productius com és el cas de la producció de paper i plàstics reforçats, modificadors reològics de pintures i cosmètics, així com nous productes ultralleugers i porosos amb potencial aplicabilitat en biomedicina i depuració d’aigua.

Un creixement exponencial La presència d’aquest producte al mercat és encara incipient, però les últimes dades indiquen un creixement exponencial en producció a escala global cada vegada a preus més competitius.

De fet, la producció l’any 2015 va ser de 400 tones i s’espera que l’any 2025 s’incrementi fins a les 10.500 t. Els països que la lideren són els Estats Units, Canadà, Japó i països nòrdics.

A Catalunya ja s’estan fent esforços per impulsar aquest producte, amb la instal.lació a Vilassar de Dalt d’una planta de producció, AIDA NANO S.L., amb una capacitat estimada de 100 kg secs per hora, que és d’esperar que iniciï la seva activitat durant el primer trimestre de 2018.

Així doncs, existeix un gran interès per afavorir la transició dels recursos fòssils cap als renovables d’alt rendiment. A casa nostra, diferents institucions catalanes estan al capdavant de les investigacions i inversions en nanocel.lulosa, un material sostenible i de futur.mMarc Delgado-Aguilar, Doctor Enginyer Químic

26

Revista EnGiny 2/2017

{ EIGi