Enginy 6

6 2/2016 Nr

EnGiny

La revista dels enginyers industrials de Girona

Èxit de la 1a Festa de Graduació dels nous Enginyers industrals gironins

La Demarcació va acollir un acte emocionant, fruit del treball conjunt dels estudiants i la nostra entitat

De conversa

Alexandra Barrio

“L’Enginyeria industrial és una autopista de 8 carrils” Opinió Descabdellant una realitat: “Vull ser enginyera industrial!”

JUNTA DIRECTIVA AEIC President Jaume Masgrau Secretari Joan Juanals Vocals Quim de Ciurana Jordi Güell Josep Maria Soler JUNTA DIRECTIVA COEIC President Joan Juanals Secretari Quim de Ciurana Vocals Llorenç Albanell David Bartra Josep Dellonder Jordi Güell Josep Maria Soler Jesús Teixidor Òscar Treceño

Número 6 (2/2016)

Direcció Duaita Prats Consell de redacció Clara Callicó, Quim de Ciurana, Joan Juanals, Núria Valenzuela

Els nous enginyers 4.0

R

ecentment hem celebrat a la seu de la Demarcació de Girona del Col.legi Oficial d´Enginyers Industrials de Catalunya, l´acte de graduació dels nous titulats de Màster en Enginyeria Industrial. Un acte que per a nosaltres va tenir una especial rellevància, per la seva emotivitat i perquè és el resultat del treball conjunt dels estudiants i la nostra entitat.

Ara, elles i ells tenen l’oportunitat de ser els nous enginyers 4.0, atès que recentment graduats es troben en l’entorn de la denominada “indústria intel.ligent”, amb un enorme ventall de possibles aplicacions als processos de fabricació industrial, gràcies a les quals van creixent dia a dia les oportunitats perquè puguin iniciar la seva trajectòria professional.

Uns professionals molt preuats Així va ser en la primera revolució industrial amb l´aparició de la màquina de vapor i la mecanització dels processos productius, en la segona amb l’electrificació de les fàbriques, l’especialització i la producció en sèrie, i en la tercera, amb l´automatització dels processos productius i el desenvolupament de les noves tecnologies: les professions relacionades amb la producció industrial van tenir plena ocupació. Com llavors, ara també la demanda d’enginyeres i enginyers en el sector de les indústries punteres, sobrepassa la disponibilitat del mercat laboral de titulats.

Vosaltres, els nostres nous Màster, inicieu les passes professionals en un context en què qualsevol empresa de fabricació industrial ha de fonamentar la seva activitat

en sistemes de producció intel.ligent: fabricació additiva, ciberfísics, big data, robòtica col.laborativa, els quals estan entrant de forma accelerada en la dinàmica de les empreses industrials.

Protagonistes excepcionals Aquestes innovadores eines tecnològiques comporten la creació d’un munt d’especialitats dins del sector, a les quals s’hi aniran afegint d’altres que aniran apareixent a mesura que la transferència tecnològica dels centres I+R+D passi a les smart factories. Disposeu, per tant, de la magnífica oportunitat que us ofereix aquest nou món de reptes que és la indústria 4.0, per a ser protagonistes excepcionals de l’evolució cap al futur de la fabricació intel. ligent. Una gran fita en la història de la humanitat.

Des d’aquesta editorial us volem animar a pujar a aquest tren d’alta velocitat i participar-ne activament, aprofitant tot el que això suposa, tant per omplir de continguts una trajectòria professional, com per a jugar un paper tan rellevant en la societat del futur. En ella hi teniu el repte de millorar l’estat del benestar de la humanitat, que no és poc.

I en aquesta Demarcació, bo és recordarho, el vostre punt de trobada corporatiu per a recolzar-vos.

Joan Juanals Enginyer industrial President de la Demarcació de Girona del COEIC

Disseny Gràfic i Maquetació tauArt

Parc Agrari i accions anti-Eurovegas (diversos autors) Edita:

Demarcació de Girona de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya C/ Narcís Blanch 39, baixos 17003 Girona Tel. 972 211 912 www.enginyersgirona.cat girona@eic.cat Revista gratuïta per col·legiats i associats a la demarcació de Girona del Col·legi/Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Dipòsit legal Gi.598-2014 Paper blanquejat sense clor

04|08 10|12

14 |15 16 |

17 |

EN SERVEI Infos Demarcació

18 |19

INNOVADORS Eurecat

EN PRIMER PLA Festa de Graduació

20 |21

JOVES ENGINYERS Premis GETI+MEI

DE CONVERSA Alexandra Barrio

|25 22

COMISSIONS Activitats

OPINIÓ Les dones enginyeres

26 |

ECO ESPAI BEenerGI

NOUS ENGINYS Banyadors hidrocròmics

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

m

Inauguració del Curs Acadèmic de l’EPS

en servei

NAquest any la Demarcació ha lliurat dos xecs de 900 € als finalistes dels Premis Treball Final de GETI i Treball Final de MEI, i ho ha fet dins l’acte d’inauguració del curs acadèmic de l’Escola Politècnica de Girona, a les seves instal•lacions, el 6 d’octubre. En trobareu més informació a les pàgines de “Joves enginyers”.

En l’acte, el President de la nostra Demarcació, Joan Juanals, també va participar fent l’entrega dels Premis Extraordinaris de les titulacions de GETI i MEI.

m m

Primer Acte de Graduació dels nous Enginyers a la Demarcació

NL’1 de juliol va marcar l’inici del que desitgem que esdevingui una tradició els pròxims anys.

La Demarcació de Girona es va convertir en una celebració per a tots els estudiants de Màster que aquest any han finalitzat els estudis, i les seves famílies i amistats. Les portes d’aquesta casa es van obrir per ells, les seves famílies i les amistats, en una festa memorable que protagonitza la nostra secció “En primer pla”.

Reunió de la Junta General de la Demarcació

Reunió amb el Síndic del COEIC/AEIC

Seguint els estatuts, aquest octubre la Demarcació de Girona aprovà els pressupostos per al proper exercici, en el marc de reunió de Junta General del dia 19, on a més dels membres de la Directiva hi assistiren alguns col•legiats interessats en el seguiment de l’entitat, disposats a aportar el seu punt de vista.

També es formalitzà el canvi de Junta, entrant com a vocals Llorenç Albanell, Josep Dellonder i Òscar Treceño, en relleu dels companys que cessen, Àlex Barceló i Olga Mateos.

El Síndic del COEIC/AEIC, Pere Alavedra, es va reunir amb la Junta Directiva de la Demarcació el 28 de setembre, per mantenir el contacte amb el territori. En el decurs de la breu reunió, Alavedra exposà que durant aquests quinze anys el Síndic només ha tramitat 40 casos a tot Catalunya, i que en el transcurs del 2016 no se n’ha registrat cap.

N

4

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi

N

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

m

Descomptes per als nostres col•legiats en el Temporada Alta N

m

... I en l’Ibercamera de Girona 2017

N

Com anem fent d’uns anys cap aquí, també col•laborem amb el Festival de Música de Cambra - IberCamera, que es celebra a la ciutat de Girona a principis de l’any. En aquest cas, us recordem que els col•legiats de la Demarcació, gaudiu d’un 30% de descompte en la compra d’entrades.

La pròxima edició, la dècima, es presenta fidel als principis dels organitzadors: oferir als gironins, i en general als amants de la música, concerts de gran qualitat, amb artistes i orquestres capaços d’arribar a ànima de les obres i dels compositors.També es promourà la difusió dels joves talents perquè accedeixin al gran públic, i que els més joves eduquin l’oïda cap a les peces d’aquest artesanal estil musical.

21a edició dels Premis Patronat de l’EPS NAnualment, el Patronat de l’Escola Politècnica Superior impulsa accions de suport i reconeixement al talent i l’esforç dels estudiants a través de diferents activitats com ara els Premis Patronat EPS als millors projectes finals de carrera d’aplicació pràctica, beques de postgrau als millors estudiants i diferents ajuts de promoció de l’activitat universitària, l’emprenedoria i la transferència de tecnologia.

Enguany, el 30 de juny es va celebrar la 21a edició d’aquests premis, que consten cadascun d’una dotació de 600 euros.

Joan Juanals, president de la Demarcació i Josep Dellonder, vocal, formaren part un any més del jurat que està constituït pels membres del Consell Executiu.

Durant el 2016, el Patronat d’Empresaris que l’acompanya i assessora en la gestió universitària està de celebració: ha superat els 100 membres. Actualment l’integren 102 empreses (92 patrons i 10 col laboradors), amb 12 incorporacions en el darrer any.

•

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi 5

en servei

Aquest any, la Demarcació de Girona posa a disposició dels col•legiats i associats un nou servei vinculat amb la cultura.

Gràcies a la col•laboració que hem signat com a mecenes del popular Festival Temporada Alta, disposem d’un paquet d’entrades gratuïtes per assistir als espectacles, i de descomptes del 15% per als nostres adscrits.

Temporada Alta és el festival d’arts escèniques que se celebra a les ciutats de Girona i Salt durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. Al llarg de la seva història s’ha guanyat el reconeixement de professionals, públic i premsa especialitzada, la qual l’ha definit com “el millor festival de l’Estat espanyol”, i un esdeveniment de referència en el sector.

L’aposta per programar grans noms de l’escena internacional es complementa amb la voluntat de ser una plataforma de presentació de nous talents, amb una programació de gèneres diversos per a diferents públics, i una acurada oferta d’activitats paral·leles.

Si esteu interessants en gaudir d’aquest avantatge, podeu posarvos en contacte amb la nostra seu.

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Sopar de Germanor de la Demarcació

m

m

en servei

NUn cop més, va arribar el moment de la trobada del Sopar de Germanor de la nostra Demarcació, en aquest racó tan encantador com és el restaurant Ca l’Enric de la Vall de Bianya.

Enguany la celebració va tenir lloc el dia 27 de maig, i en ella hi van participar un centenar de col•legiats, associats i acompanyants, a més de presidents de les altres demarcacions i representants d’institucions afins a la nostra.

La festa, molt animada, per als més nocturns es va allargar fins a la matinada.

m Una Diada més de l’Enginyer que mai N

L’edifici de la Fundació RBA de Barcelona va ser l’escenari escollit per a la celebració el 29 de juny de la Diada de l’Enginyer 2016, presidida per Jordi Baiget, Conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Guix, degà del COEIC, i Jordi Renom, president de l’AEIC. L’esdeveniment va ser conduït pel presentador Quim Masferrer.

L’Associació i el Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya van organitzar una edició especialment centrada en el reconeixement de la professió, dibuixant la figura de l’enginyer, explicant què fem, com som i què pensem.

6

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi

Els més esperats Els més esperats foren el Premi al Reconeixement Institucional i el Premi Trajectòria Professional, el primer per als tarragonins de Messer Ibérica de Gases, S.A.U., per l’optimització de l’operativa d’obtenció i distribució de gasos a través d’un sistema criogènic de fraccionament d’aire, i el segon per Francesc Sagalés, president de Sagalés, S.A., amb més de 370 anys d’història dins el sector del transport de viatgers.

m

Els guardons Com sempre, els guardons centraven l’atenció. Així, l’equip tècnic d’R+D de Zanini Auto Grup, S.A., rebé el Premi Creativitat per la integració de tecnologia puntera en els components estètics dels vehicles de la indústria de l’automòbil, mentre el Premi Creativitat Joves es va entregar a Daniel Llorens, alumne de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona.

Per la seva part, Caixa d’Enginyers va lliurar les dues beques que duen el seu nom per les Tesis Doctorals de Daniel

Suárez, i Blanca Tejedor. El Premi Millor Pràctica Empresarial va ser per IDP Ingenieria y Arquitectura Iberia, SLU per la implantació corporativa de la tecnologia BIM, i el Premi al Reconeixement Acadèmic a una trajectòria dedicada a la docència per Jaume Gibert, Dr. Enginyer industrial i director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Terrassa des del 2001 fins al 2007, quan el centre fou el primer a oferir el títol d’Enginyeria en Aeronàutica.

També de nou, per reconèixer la tasca dels mitjans de comunicació es va entregar el Premi Serrat i Bonastre, rebut pel programa Valor Afegit de Televisió de Catalunya, per visualitzar el nostre teixit industrial i tecnològic.

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Acte Social de la Delegació del Vallès NLa

m

delegació del Vallès dels Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) va guardonar l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) durant el seu Acte Social, una trobada anual que en aquesta ocasió es va celebrar a Terrassa el dia 21 d’octubre. L’edició d’enguany va perseguir l’objectiu de realçar la relació entre les escoles i el Col legi, i sense dubte la seu de l’ESEIAAT es va convertir en un escenari immillorable per dur-lo a terme.

En el decurs de la celebració es va lliurar el Guardó d’Honor a l’ESEIAAT, i també van rebre un homenatge els companys amb 50 anys de professió. Per últim, es van atorgar insígnies als nous col•legiats.

En representació de la nostra Demarcació hi assistí Jaume Masgrau, president de l’Associació del COEIC – Girona.

•

en servei

MGROUP: Convertir els “NO” en oportunitats

m

N

NAmb l’enunciat de “Resiliència en moments de crisi: quan es tanca una porta, s’obre una finestra”, Xavier Miguel, de MGROUP, va mostrar durant prop de 4h en una xerrada a Narcís Blanch, les eines i estratègies que tenim al nostre abast per formular de manera adequada un problema, i així evitar que les actituds negatives ens restin i el facin més gran.

L’objectiu era que la quinzena d’assistents a la sessió formativa, aprenguessin a visionar els problemes a partir de llavors com un repte, per assumir-ne responsabilitats i evitar actituds negatives que acaben afectant a trobar la solució.

Una sessió molt interessant i motivadora, enfocada i útil per a gestionar tot tipus de maldecaps.

Commtech i el Comissioning

Sessions sobre Normativa

NAndrés

NTeresa

Sepulveda, director gerent de Commtech, empresa associada a ACTECIR, va oferir aquesta jornada en els nostres locals el 2 de juny, amb assistència d’una vintena de persones.

L’objectiu era que distingissin entre el Procés de Commissioning i el Procés de Posada en Marxa de les instal lacions d’un edifici/ infraestructura, tot explicant les seves fases d’implantació, execució i ocupació.

També s’hi van descriure els beneficis i els seus costos d’implantació, complint amb la normativa vigent.

•

Abella, responsable de la realització dels tallers de normativa per a col•legiats i estudiants de GEEIA - GEE Doble titulació, de les diferents universitats de Catalunya, va impartir aquest taller el dia 29 de setembre, el primer d’una sèrie que s’oferirà a tots els graus d’Enginyeria de l’Escola Politècnica Superior de Girona durant el curs 2016/2017.

En aquestes sessions, s’explica als estudiants la utilitat del servei de normativa que ofereix la institució a totes les persones que hi estan adscrites.

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi 7

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Bender explica el seu Sistema elèctric aïllat de terra IT

en servei

NDes del 14 d’octubre i durant els mesos d’hivern, a l’aula de formació de la nostra seu s’imparteix aquest curs als 8 enginyers inscrits, de la mà de l’empresa LeanSis Productividad. La formació es desenvolupa seguint un fil conductor i es recolza en jocs didàctics, documentació multimèdia, exercicis pràctics i best practices realitzades per Leansis.

El que es busca és aconseguir una visió clara del sistema Lean Manufacturing, la comprensió de les tècniques i les eines per a la implantació, i les claus del desenvolupament en tota la fàbrica.

•

m

NEl 24 de maig, l’empresa BENDER, capdavantera en el desenvolupament de sistemes de vigilància i localització de fallades d’aïllament, va organitzar per una desena d’assistents una exposició tècnica sobre les característiques dels Sistemes elèctrics aïllats de terra IT, base per a la continuïtat de servei i la seguretat de persones i instal lacions, així com de les tècniques de mesura d’aïllament per aconseguir cotes més elevades de productivitat i seguretat.

La seva aplicació la trobem en multitud de dispositius i vehicles: des de punts de recàrrega de vehicles elèctrics o híbrids fins als cotxes d’F1, des dels autobusos urbans fins als sistemes de senyalització i comunicació ferroviària, de la indústria alimentària fins a la indústria química, de les instal•lacions navals als centres de telecomunicacions i de processament de dades.

Curs Lean Manufacturing: excel•lència en les operacions

Agenda Novembre/desembre - Cicle de conferències als estudiants de GETI (EPS de l’Universitat de Girona) 15 de novembre - Reunió Comissió d’Acció Social 16 de novembre - Dinar mensual Jubilats i Prejubilats (Restaurant “Rías Gallegas” de Llambilles) 22 de novembre - Conferència Comissió Jubilats i prejubilats: “Un passeig pel Sol , la nostra estrella” 24 de novembre - Cicle de diàlegs oberts Comissió Enginyer i Empresa: “Objectius professionals: realitat o ficció?”

13 de desembre - Jornada informativa sobre la pòlissa de Responsabilitat Civil Professional 23 de desembre - Trobada de Nadal dels Enginyers Industrials de Girona 26 de gener de 2017 - Curs de “Sistemes Embedded: Els Sistemes Ciberf ísics, pilar de la 4a revolució Industrial” 9 de febrer de 2017 - Cicle de diàlegs oberts - COEEM - “Intel•ligència emocional” (Sessió 1) 16 de febrer de 2017 - Cicle de diàlegs oberts - COEEM - “Intel•ligència emocional” (Sessió 2) Per a més información i actualitzacions, recordeu visitar el nostre web.

8

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi

en primer pla Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi  9

en primer pla

ÈXIT DE LA PRIMERA FESTA DE GRADUACIÓ DELS NOUS MÀSTER EN ENGINYERIA INDUSTRIAL La nostra Demarcació, va complir una de les seves fites escenificant la voluntat d’estrènyer vincles amb els estudiants d’enginyeria industrial de l’EPS. Conjuntament, les dues entitats van organitzar la celebració de l’Acte de Graduació dels Màster en Enginyeria Industrial de la promoció 2014-2016, la primera generació que reuneix GETI i MEI. Dit d’altra manera, els joves graduats hauran estat els primers a seguir el format d’estudis 4+2, que és l’adaptació que ha sofert la carrera d’Enginyeria Industrial durant la seva etapa acadèmica.

10

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi

a festa va tenir lloc el divendres L 1 de juliol i va ser un èxit, amb la nostra seu de Girona a vessar de cares

plenes d’il·lusió i orgull per recollir el diploma que acredita els nous Màster com a Enginyers i Enginyeres industrials.

Unes emocions compartides pels representants de l’EPS i del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya presents; i com no, pels familiars dels nous graduats, que també van rebre paraules de reconeixement pel seu suport en aquesta etapa tan important en la vida de qualsevol persona.

Una data pel futur Tot plegat va reunir unes 90 persones que van fer petites les instal·lacions de Narcís Blanch, en un dia memorable que marca la primera edició d’un acte destinat a perpetuar-se en el temps, i a significar una data assenyalada en el calendari estudiantil i social del nostre col·lectiu.

L’esdeveniment va començar amb puntualitat a les 19h amb una benvinguda a càrrec de Joan Juanals, president de la Demarcació de Girona, que els convidà a conèixer l’entitat i tots els serveis que posa a la seva

disposició, i a col·laborar conjuntament amb la resta d’enginyeres i enginyers industrials associats i col.legiats.

Tot seguit va tenir lloc la salutació i parlament del Dr. Rudi de Castro, coordinador dels estudis del Màster en Enginyeria Industrial de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona,que els va fer veure el valor de ser un Enginyer industrial, a qui definí com una persona observadora que detecta problemes i realitats que els altres no saben veure. També els esmentà la fórmula de Kuppers, referida a com una actitud emprenedora, innovadora, humil, positiva, que augmenta el valor aportat a l’entorn, i els animà a seguir-se formant i adquirint nous coneixements.

Paraules de complicitat Després, Paula Negre, la representant del grup d’estudiants del MEI, va fer una intervenció recordant els bons moments, i també els d’esforç, viscuts amb tot el grup d’estudiants durant el temps de formació que els han portat a aconseguir plegats el títol. Paraules de complicitat que tots van reconèixer i sentir molt properes.

en primer pla

Va ser un dia memorable, que marca la primera edició d’un acte destinat a perpetuar-se en el temps, i a significar una data assenyalada en el calendari estudiantil i social del nostre col·lectiu.

I per acabar els parlaments, Marc Teixidor, president de PIMEC Joves Empresaris de Girona i també participant en l’acte, va oferir una conferència sobre els inicis en el món laboral de l’enginyeria industrial, ja sigui en un departament d’alguna empresa, o emprenent un projecte propi, com és el seu cas.

La banda i l’orla I per fi arribà el moment més desitjat, i també el més emocionant, el de recollir les bandes i les orles que els acredita com a Enginyers i Enginyeres industrials, fruit d’anys d’intens estudi i treball. Aquest va venir de la mà dels nostres representants: Joan Juanals, president, i Quim de Ciurana, secretari de la Demarcació i professor de l’Escola Politècnica Superior de la UdG, que els van anar rebent i condecorant a la taula presidencial, d’un a un.

Imatges inèdites Un cop realitzats els actes protocol.laris, la festa acabà amb un piscolabis molt animat, que obligà a obrir portes a l’exterior per aprofitar al màxim la infraestructura de la nostra seu, i que ens facilità imatges fins al moment inèdites, que ja passen a formar part de la història de l’entitat.

I de nou... felicitats!

Des d’aquestes pàgines, donar una vegada més a tots els nous enginyers i enginyeres industrials ànims per abordar un món laboral exigent, que necessita cada vegada més de perfils amb un alt grau de preparació, coneixements i aptituds per a l’entorn professional. Sabem que la gran majoria ja tenen lloc de treball, perquè aquest futur altament tecnològic que ja és aquí, els està (>>>) acollint amb els braços oberts. mEIGi Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi 11

en primer pla

JOAN JUANALS: “ÉS EL PUNT DE PARTIDA PER MANTENIR UNA CONTINUADA COL·LABORACIÓ”

’Acte de Graduació dels nous titulats del Màster en Enginyeria Industrial a L la nostra Demarcació, va ser per nosaltres un esdeveniment extraordinàriament positiu i emotiu, que ens va permetre estrènyer els vincles entre el Col·legi/Associació, i els estudiants que han aconseguit aquesta titulació. Això ens suposa el punt de partida per mantenir una continuada col·laboració amb ells en l’inici de la seva trajectòria professional.

Vam obrir les portes de la seu de Narcís Blanch als nous companys i companyes enginyers, on esperem que puguin gaudir del que l’entitat els ofereix, i que amb la seva pertinença s’integrin i participin en la vida col·legial de la institució.

Estem contents de fer palesa una molt positiva valoració d’un esdeveniment al qual pensem donar continuïtat els pròxims anys, sempre comptant amb la complicitat dels estudiants. El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya està a la seva disposició, amb l’agraïment que vulguin caminar amb nosaltres.

”

RUDI DE CASTRO: “UNA FÒRMULA MERAVELLOSA”

l dia 1 de juliol de 2016, el recordo amb molta estima. Em vaig sentir privilegiat de E dirigir unes paraules als graduats i graduades,

i de fer-los adonar que amb els anys d’estudi i experiències han adquirit una manera de mirar els esdeveniments i els fenòmens amb “ulls d’enginyer”, donant solucions a la societat aplicables a problemes que encara ni sap que tindrà. En certa manera, és la seva forma de retornar la inversió que tots hem fet en ells.

A la Demarcació, la primera promoció de Graduats en Enginyeria en Tecnologies Industrials (4 anys) i Màster en Enginyeria Industrial (2 anys), va fer el cim. La fórmula d’integrar-lo en el “seu” primer acte a la casa dels col·legiats i col·legiades gironins, va ser meravellosa. Era el seu darrer compromís universitari, i el primer en el món professional, i va ser un succés que segurament no oblidaran.

Estic segur que el fet de tenir el Col·legi, el Màster en Enginyeria Industrial, més el Patronat EPS, en un entorn tan privilegiat com Girona, dóna peu a aprofitar i incentivar activitats de sinergies que faran créixer a totes aquestes institucions.

12

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi

PAULA NEGRE: VA SER EL NOSTRE DIA, EL MOMENT CULMINANT D’UN CAMÍ DE SIS ANYS”

oldria agrair aa demarcació de Girona V del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya l’oportunitat de celebrar aquest

acte a la seva seu, i la col·laboració de la resta de companys que van formar part del comitè d’organització.

Va ser el nostre dia. La Graduació va suposar el moment culminant d’un camí de sis anys en el que hem après tant en coneixements com experiències i que ens obre les portes a la vida laboral. Gràcies a la implicació del Col·legi, i de l’Escola Politècnica, vam celebrar un esdeveniment on vam escoltar paraules que ens encaren cap a la nova etapa que ens espera, i que ens parlen de les possibilitats de crear sinergies entre aquests dos col·lectius i els estudiants.

Vam començar el grau fa quatre anys, i el passat l’1 de juliol vam tancar una etapa de les nostres vides per obrir-ne una altra. Per molt que la majoria ja estiguem treballant des de fa temps, aquell dia vam sentir com dèiem adéu als berenars al bar de Dret perquè és el més econòmic, a les pràctiques de les 8 del matí, a les llargues nits de dijous estudiant de valent... Quan jo sentia a dir que l’època universitària és la millor, em costava de creure, però realment... que bé que ens ho hem passat!

Hem après tant en coneixements com en experiències, i ara és el moment de demostrarho. Ens encarem a una vida laboral en la qual no ens ha de fer por equivocar-nos i prendre les decisions. Som joves i plens d’energia per afrontar els reptes que ens proposem, perquè si una cosa hem d’haver après de la carrera, és que no hi ha problema que no es pugui solucionar, ni de matemàtiques, ni de termodinàmica, ni de la vida. Tenim prou enginy per espavilar-nos. Tot depèn de nosaltres i de la nostra actitud.

Només em queda felicitar-nos per haver assolit arribar al final d’aquesta carrera, i desitjarnos molta sort d’ara endavant. També crec que cal fer aquí especial menció als nostres familiars i amics que d’una manera o altra ens han donat suport i ens han acompanyat en aquesta etapa. Moltes gràcies!

de conversa Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi  13

de conversa

Alexandra Barrio és una d’aquelles persones que quan parla t’adones que, faci el que faci, durà inclòs un alt grau de compromís personal.

Per això, per les savieses que atresora tot i la seva joventut, i per l’entusiasme que desprèn, ha estat un plaer conversar amb aquesta dona apassionada de l’Enginyeria industrial que ara viu des del vessant més empresarial, i que fa bona la dita que els enginyers i les enginyeres serveixen una mica per tot.

Gràcies a la multiplicitat de coneixements que la disciplina procura i la visió holística que se’n desprèn, l’Àlex pot ara desenvolupar una tasca tan nuclear i engrescadora com la de Clúster Manager de Materials Avançats, una iniciativa amb el suport institucional d’Acció i de la Generalitat. I havent estrenat alhora lloc de treball i maternitat doble, encara treu temps per fer el doctorat en Economia d’Empresa.

Des d’aquí el nostre aplaudiment per ella, i per les persones del CMAV que van confiar en les seves capacitats sense que el seu estat fos impediment. Diu molt i bo d’ambdues parts, i obre una finestra d’aire fresc a la societat igualitària, rica i progressista que volem.

ALEXANDRA BARRIO

“L’ENGINYERIA INDUSTRIAL ÉS UNA AUTOPISTA DE 8 CARRILS” uè et va dur a l’enginyeria industrial?

Q D’entrada desitjava ser metge perquè m’encantaven la física i la química. Però a

Girona no feien aquesta carrera. I per sort, llavors van obrir la titulació d’Enginyeria industrial. M’atreia molt la visió global i l’ampli perfil que procura, i que fos una especialitat tècnica. Així que vaig treure’m el títol començant el 92 i acabant el 2000, perquè ja llavors estudiava i treballava alhora.

I com has arribat a ocupar un lloc d’alta direcció com el de Clúster Manager al CMAV? Tinc 41 anys i en fa gairebé vint que exerceixo la professió. Vaig iniciar-me en automoció, primer en enginyeria de processos, i després en maquinària d’injecció de plàstics i d’altres components de l’automòbil. En un sol sector vaig tenir punts de vista i formacions molt diferents. Per això, quan vaig saber d’aquesta convocatòria m’hi vaig inscriure. Ho trobava un repte engrescador, on poder aplicar la visió perifèrica que m’havien donat els coneixements anteriors.

14

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi

mper Duaita Prats

Reforces la meva sensació que l’enginyeria industrial és una “carrera humanista” entre les ciències. Perquè, doncs, no atreu gaires perfils femenins? És veritat, i és una llàstima. Les estudiants d’enginyeria industrial, i no ho dic per mi, acostumen a ser boníssimes, amb una versatilitat natural, intel ligència, capacitat d’aprendre i aplicació excepcionals. Però diria que no és un tema de sexes sinó d’afinitats, de gustos personals que no es donen tan sovint en l’àmbit femení. Com es veu, no és el meu cas, començant ja perquè el meu pare m’hi animava.

•

Això fa que sigueu poques les dones que l’exerciu.

En una proporció altament descompensada, a més! M’he trobat en empreses de mil treballadors on era l’única enginyera.

En la meva promoció, de 100 persones, de noies n’érem 8. I en aquell estadi la tria és voluntària. Per tant, no penso que l’explicació sigui la discriminació a la feina, sinó que a la dona, en general, l’atrauen per

naturalesa altres coneixements. Després, és cert que encara hi ha una mica de pedagogia a fer per normalitzar que som tan bones com un home per col·locar adequadament un cargol.

A tu mai t’ha privat d’accedir a cap treball...

No. De fet, he estat escollida en processos de selecció entre grups on hi havia una alta majoria masculina. El que sí que admeto és que, quan entres en un nou entorn, la primera lectura de la gent mai serà que ets l’enginyera industrial. En el meu cas, com a més signo “Àlex” es donen situacions ben curioses. Però quan et poses a treballar, fas la feina i la defenses, tothom es situa al seu lloc.

Què podríem dir, doncs, a una noia que lluita entre les ganes i els dubtes d’estudiar Enginyeria industrial?

Tantes coses! I totes bones. És una gran carrera, tècnica però molt bonica. Exigent, però assequible si ets constant i hi dediques interès. T’ofereix oportunitats professionals

No

penso que l’explicació del fet que hi hagi poques enginyeres sigui la discriminació a la feina, sinó que a la dona, en general, li atrauen per naturalesa altres coneixements. Però és cert que encara hi ha una mica de pedagogia a fer per normalitzar que som tan bones com un home per col·locar adequadament un cargol industrial et procura l’accés a un munt de tasques, i et dóna una estructura mental molt versàtil per aplicar a la feina i a la vida. És una eina de solució de problemes fenomenal

De

Empreses del Clúster MAV visitant el Campus Lille (França) de l’ENSAM, Escola d’enginyers industrials, mecànics i d’energia L’ENSAM, creada el 1780, és membre fundadora de la PRESParisTech.

magnífiques. Si els estudis universitaris són com carreteres per arribar a un destí, l’Enginyeria industrial és una autopista de 8 carrils. Et procura l’accés a un munt de tasques, i et dóna una estructura mental molt versàtil per aplicar a la feina i a la vida. És una eina de solució de problemes fenomenal.

Ja ho veus, en sóc una apassionada. Els seus coneixements acadèmics ofereixen la visió conjunta dels aspectes econòmics, d’empresa, de recursos, tècnics, humans, de gestió… i et serveixen per unir-ho tot.

A tu t’ha dut a l’alta direcció d’un clúster.

Què ens en pots explicar?

Des de fa mig any sóc directora del Clúster MAV, una associació d’empreses amb interessos comuns, ja que estan vinculades amb els materials avançats. Actualment són 33 membres, amb l’objectiu que a inicis del 2017 arribem als 40. La idea és que amb la suma de les sinergies que siguem capaços d’afavorir s’incrementi la competitivitat de cada territori i, per extensió, del nostre país. Per aquest motiu, el projecte compta amb el suport d’Acció i de la Generalitat. A Catalunya hi ha 30 clústers empresarials com el nostre amb certificació oficial.

Quina és la teva feina, a grans trets?

Conèixer molt bé cadascuna de les empreses del CMAV, i descobrir de quina manera les puc enllaçar perquè cooperin i s’enriqueixin mútuament. I també les possibilitats amb la resta de clústers, d’aquí i de fora. He de fonamentar i dinamitzar un treball en networking i altres plataformes de relació que aportin creixement als jugadors.

Per la meva formació les puc entendre i connectar en els vessants que em sembla que s’enriquiran mútuament.

Quina incidència té el projecte a Girona?

Encara que el despatx estigui a Barcelona, la meva feina abraça tot el territori català.

A més, Girona és a una hora de distància i això es considera “una agrupació pròxima”.

Donat que de les 33 empreses del clúster només dues són gironines, Matriçats i Amade, i en canvi aquí tenim un potencial tecnològic impressionant, poso especial èmfasi en augmentar aquest número. Conec bé el terreny i faig visites per captar futurs membres que seran òptimament representats al CMAV. És el meu objectiu inicial.

Empreses.... i universitats.

Just! No només busco la relació interempresarial, sinó també amb les universitats. Aquí hi havia un “gap” que calia omplir. El meu pla és integrar-hi ambdues perquè interactuïn en el dia a dia. Planejo fer-ho a través de comissions, petits grups de socis focalitzats en una temàtica. Per exemple, la Comissió Nano, on interactuen empreses com Oxolutia Spinoff de la UAB, Advanced Nano tecnologies, Centres Tecnològics com Eurecat, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia ICN2.

Un repte ben bonic i de gran volada.

Estic molt il·lusionada, hi crec profundament. És un projecte jove, però és el futur, té una combinació de variables gairebé infinita i hi ha tant de camp per córrer com es vulgui.

Personalment m’aporta nous sabers molt valuosos. I potser la meva feina, com la d’un

les 33 empreses de Cluster MAV només dues són gironines, quan aquí tenim un potencial tecnològic impressionant, així que poso especial èmfasi en augmentar aquest número

bon adhesiu, passi desapercebuda, però construeix riquesa i els resultats es notaran.

Això, sense deixar d’estudiar.

Ho trobo bàsic. Dubtava si començar una altra carrera o doctorar-me en la meva. Em va costar decidir, però vaig seguir el consell d’un bon amic i finalment vaig triar el doctorat en Economia d’Empresa, ja pensant en la feina actual. El segueixo a la Universitat de Barcelona, amb co-direcció des de la Universitat de Girona. Dins l’àmbit tecnològic és molt interessant aprofundir en assumptes de gestió empresarial i innovació.

Tot combinat amb la teva recent maternitat.

Sí. He tardat una mica a ser mare. Estudiant i treballant no és fàcil, i he de reconèixer que en el meu cas el suport que tinc a casa amb la meva parella és fonamental.També la bona disposició al respecte que ha demostrat l’empresa que em va contractar.

Perquè et van agafar esperant bessons...

Els hi vaig comentar, cosa que en el moment de la selecció final, donat que ja estaria de vuit mesos, seria tan evident que no calia.

Això, i quin era el meu perfil: una persona molt enginyera, molt tècnica, que venia de coordinar projectes i de gestionar una unitat de negoci. La Junta Directiva del Clúster MAV em va dir que no em preocupés, que era el perfil més adequat per liderar aquest projecte.Ara la meva vida es reparteix entre la feina, el doctorat, que vaig seguint les estones que puc, i per descomptat els meus bessons.Tot plegat molt motivant!

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi 15

de conversa

L’Enginyeria

opinió

“ l’enginyeria. Massa tòpics poden acompanyar el seu pensament a l’hora de prendre partit per una No ha de resultar fàcil a qualsevol noia, just acabat el batxillerat, veure el futur lligat a

carrera tècnica com a opció professional. La realitat constata que el nombre de noies que finalment opten pels estudis d’enginyeria és d’una per cada nou nois que prendran la mateixa decisió. I cosa més sorprenent encara és que, últimament, fins i tot s’ha reduït aquesta minsa proporció.

m

Què està passant

?

DESCABDELLANT UNA REALITAT: VULL SER ENGINYERA INDUSTRIAL! ’un temps cap aquí hem pogut observar D com en molts àmbits laborals hi ha hagut una vertadera transformació de la

presència femenina: metgesses, advocades, periodistes, polítiques, inclús policies...

Queden ja pocs sectors professionals en què la dona no hagi assolit la posició molt més igualitària que li correspon. Però això no és així en l’enginyeria, i un es pregunta, per què?

Perpetuant falsos paradigmes Nosaltres mateixos, potser sense adonarnos, som perpetuadors de certs mites i falsos paradigmes que ben poc les han d’ajudar a immiscir-se en aquest món.

Començant per les matemàtiques: perquè una noia no ha de ser bona en mates? Les evidencies demostren que posseeixen igual capacitat pel raonament algebraic i el càlcul que el gènere masculí, no és un tema de sexes.

I el mateix es pot dir de molts altres sectors del coneixement i habilitats, com la capacitat analítica, la planificació o la concepció espacial (malgrat les bromes fàcils llençades inclús en títols de llibres com “Per què els homes no escolten i les dones no entenen els plànols”, sic). Per tant, on rau l’explicació d’aquesta desproporció de gèneres?

16

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi

L’aplicació social de l’enginyeria Un possible factor de la manca d’interès per cursar estudis d’enginyeria en les dones podria ben ser la quasi nul•la assimilació del concepte d’enginyeria com a professió a la qual se li entrevegi un contingut social. M’explicaré, i potser se’m dirà que jo mateix caic ara en un altre tòpic, però és constatable que a una dona, majoritàriament, l’atrauen sempre molt més les professions amb un fort component social, com ensenyament, sanitat o justícia. Hi ha quelcom molt arrelat a cercar que la seva tasca comporti aquest vessant.

Esmenar el màrqueting Vet ho aquí possiblement una greu mancança: no hem sabut fer evident que el nostre treball professional sí posseeix un alt grau d’implicació social doncs, quasi a nivell de definició, l’enginyeria té justament com a objectiu la trasllació, aplicació i utilització extensa de les investigacions i descobriments científics.

Per això m’atreveixo a dir que en el màrqueting de promoció de la nostra carrera, hem de millorar notablement.

Com fer-ho? Divulgant moltes d’aquestes facetes desconegudes de l’enginyeria i la seva repercussió cívica. Tothom sap que

hi ha Metges sense fronteres, però pocs coneixen que també existeix aquí, al nostre país, i a molts d’altres, Enginyers sense fronteres, o que en la mateixa Demarcació tenim una Comissió d’Acció Social així fonamentada en els seus principis d’acció, només per posar un altre exemple ben proper.

Amb això no n’hi ha prou per explicar-ne les possibilitats, segur, però pot oferir una mirada diferent a una noia que es trobi davant la transcendent decisió de què vol estudiar, i que sent un efecte inhibidor per no visualitzar el lligam que tindria la seva feina com a enginyera amb quelcom profitós socialment.

Un sorpasso d’empremta femenina Seria una excel•lent notícia que en uns anys, ara que tornem a sentir a dir que les carreres tècniques com la nostra tenen un gran paper a jugar en el futur immediat, les dones es proposessin fer el “sorpasso” en l’enginyeria industrial i veure com l’empremta femenina fa més complet el nostre món.

Que això sigui així, depèn també de tots nosaltres.

NASA/Goddard Space Flight Center Scientific Visualization Studio - Wikicommons

E

l programa de BEenerGi és innovador bàsicament per dos aspectes: ofereix capacitació a PIMES del territori gironí que puguin participar en els contractes de gestió energètica integral de l’enllumenat públic i d’edificis públics, i procura des de la Diputació de Girona la licitació agrupada de les actuacions. La gestió energètica integral d’edificis públics i/o instal·lacions amb garantia d’estalvis suposa licitacions complexes des del punt de vista jurídic i tècnic. Ara els ajuntaments poden delegar aquesta tasca a l’equip tècnic de BEenerGi, que promou que aquestes complexes licitacions s’estandaritzin. Un procés gens fàcil, ja que tant la legislació en matèria de contractació pública com la tecnologia en eficiència energètica són canviants.

Participació de la Demarcació També compta amb el seguiment de les actuacions d’un Comitè Tècnic per implicar tots els actors tant en les licitacions com en la capacitació de PIMES ,que engloba entitats i organitzacions de varis sectors, entre les quals la demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Finalment, BEenerGi fa possible que les dades de consums d’energia de 85 edificis municipals i del consum elèctric de l’enllumenat públic de més de 65 municipis estiguin disponibles, comunicant els resultats de l’estalvi a través d’Europa i que es puguin replicar en altres regions.

Model exemplificador “Els beneficiaris principals de BEenerGi són els municipis de les comarques gironines adherits al Pacte d’Alcaldes, més de 205 d’un total de 221”, ens explica Anna Camp, la seva Coordinadora. Els resultats el dia d’avui a Girona són 67 ajuntaments que ens han sol·licitat assistència tècnica, per una inversió de 23 milions d’euros (eficiència energètica d’edificis públics i enllumenat públic). Ja s’han signat contractes amb MESE per una

inversió d’1,37 milions d’euros, i l’any 2016 es preveuen adjudicar-hi 6 milions d’euros”.

L’administració actua en aquest cas de model exemplificador, perquè el sector privat vegi el potencial d’estalvi i el segueixi.

L’impacte de les seves actuacions té una repercussió directe a la creació de llocs de treball i a la millora de la competitivitat de les PIMES: empreses de manteniment, instal·lació, producció d’estella forestal, etc. “Els contractes amb garantia d’estalvis premien l’eficiència, i per tant la innovació del producte des del punt de vista industrial és clau”, argumenta.

Implicació de l’enginyeria industrial Des de BEenerGi externalitzen la redacció d’estudis tècnics que han d’acompanyar aquestes licitacions: auditories energètiques, mapes lumínics, projectes executius, estudis de viabilitat..., i calen tècnics especialitzats.

A més a més, el rol de les enginyeries és clau en les licitacions, ja que el model MESE inclou la interacció de diferents PIMES especialitzades i sovint cal un acompanyament a les micro empreses de manteniment o petits instal·ladors. “Les licitacions públiques són complexes i les PIMES gironines molts cops no tenen el personal especialitzat per presentar-s’hi.

Quan parlem en contractes de garantia d’estalvis, el know-how de les enginyeries és clau”, argumenta Camp.

Al curs de PIMES a MESE hi han participat diverses enginyeries. De moment dues empreses assistents ja han guanyat una licitació.

El fet que enginyeries s’associïn amb empreses instal·ladores o tecnològiques en el format d’UTE per participar en les licitacions, aporta valor afegit a les ofertes.

Primeres fites aconseguides La valoració que es fa des de BEenerGI en poc més d’un any de vida, és molt bona. “Tenim un potencial de projectes molt elevat, i en el cas d’enllumenat públic,

l’experiència dels ajuntaments de Sant Gregori, Breda i Ventalló que han prioritzat l’eficiència energètica de l’enllumenat públic a través d’un model nou a nivell Europeu i amb uns elevats estalvis energètics”.

L’eficiència energètica d’edificis s’ha centrat en instal·lacions de calderes de biomassa i millores del control tèrmic. “Aquí trobem ajuntaments com Besalú, Setcases, Figueres, Sant Llorenç de la Muga, Palafrugell, Vall d’en Bas, Espolla i Pont de Molins, que s’han beneficiat de l’assistència del BEenerGi per a licitar i executar aquests projectes”.

El “Pacte d’Alcaldes” (PAES) recull el compromís de reduir les emissions de CO2. L’estiu del 2015, el Comissari espanyol Miguel Arias Cañete i la Comissió Europea van llançar un procés de consultes afavorit pel Comitè de les Regions de la UE per demanar les opinions dels interessats sobre el futur del PAES. La majoria dels enquestats va assumir els objectius per a 2030 de reduir en almenys un 40% les emissions de CO2 i gasos d’efecte hivernacle, i va recolzar la integració d’estratègies d’atenuació del canvi climàtic en un marc comú.

L’altra bona notícia és la participació en el curs de PIMES a MESES, i l’interès de seguir l’exemple per part d’altres administracions catalanes, espanyoles i europees. “L’objectiu és continuar treballant, i implicant els 138 municipis que encara no ens han sol·licitat assistència tècnica. També iniciar projectes de xarxes de calor amb biomassa i biogàs tant per edificis públics com privats, la creació de models EPC (energy performance contracting) per edificis municipals amb consums baixos, i veure les possibilitats, tot i la incertesa, de projectes d’autoconsum amb energies renovables”. mEIGi Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi 17

eco espai

BEenerGi DELS AJUNTAMENTS CAP A UN MÓN MÉS SOSTENIBLE

BEenerGi és una iniciativa de la Diputació de Girona finançada pel programa Horizon 2020 de la Comissió Europea, que ofereix assistència tècnica, jurídica i financera als municipis adherits al “Pacte d’Alcaldes”. La seva finalitat connecta directament amb la sostenibilitat, i és mobilitzar inversions que promoguin l’eficiència energètica en l’enllumenat públic i en els edificis públics municipals, inclosa la creació de xarxes de calor.

innovadors

EURECAT

m

El centre tecnològic Eurecat dóna resposta a més de mig centenar d’empreses de Girona de totes les mides i sectors diversos, perquè puguin millorar els seus productes o processos de fabricació i avançar-se al ritme vertiginós que exigeix el mercat.

La seva proximitat és fonamental perquè li permet mantenir un diàleg molt directe i conèixer amb detall les seves inquietuds, reptes i necessitats, per oferir solucions tecnològiques a mida. Aquest paper també és útil per ajudar-les a visualitzar les noves tendències.

L

es comarques gironines es caracteritzen per una actitud empresarial innovadora, i per aportar valor afegit i talent amb empreses amb ambició de ser capdavanteres, com mostren iniciatives que destaquen en terrenys que van des de la gastronomia i el turisme fins al sector agroalimentari i la indústria.

En el ram industrial i tecnològic, un bon exemple és el projecte enquadrat en la indústria 4.0 que Eurecat està desenvolupant amb Hohner Automáticos, ubicada a Breda, on fabrica encoders, uns dispositius per calcular moviments, velocitats i posicions que s’instal·len a la majoria de màquines. La seva aposta per la innovació s’ha traduït en el desenvolupament d’un nou encoder d’alta precisió amb un capçal fotònic resolt en material plàstic d’injecció amb qualitat òptica, una capa d’intel·ligència que fa possible que sigui auto programable, i un encapsulament robust IP69K que li permet treballar en ambients agressius.

Una altra mostra de la cultura d’innovació a Girona és l’aposta de TECALUM, fabricant de productes d’alumini per al sector industrial.

Juntament amb la línia de Printed Electronics d’Eurecat, ha innovat en matèria d’alumini extruït i està evolucionant en la integració de sensors o de camins de llum en peça, amb moltes possibilitats per a sectors ben diversos.

El futur passa per Girona Eurecat Girona té com a responsable el Dr. Enginyer industrial Guillem Quintana, i és la porta de les empreses de les nostres comarques a totes les capacitats que el centre ofereix arreu del territori català.

Aporta solucions vinculades a la indústria digital, com Internet de les Coses, Big Data, Cloud Computing, fabricació digital i ciber seguretat, amb tecnologies que fan la indústria més eficient a partir de la fabricació avançada, la robòtica col.laborativa, l’automatització, la sensòrica i nous materials, juntament amb models industrials d’avantguarda que abasten la producció sota demanda, els models de negoci i la personalització.

Aquestes noves tendències no són el futur, sinó una realitat, i a Eurecat hi ha el convenciment que Girona jugarà un paper fonamental en el nou escenari, on la confluència de tecnologies ja marca la pauta. >>> 18

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi

Què és Eurecat?

Eurecat és el principal centre tecnològic de Catalunya, resultant de la integració d’Ascamm, Barcelona Media, Barcelona Digital, Cetemmsa i CTM. Neix amb vocació de referent en la cooperació pública-privada en recerca i innovació, sent un dels principals actors en la implementació de l’estratègia tecnològica de Catalunya formalitzada en la RIS3CAT, iniciativa institucional de la qual vam parlar en una anterior edició de l’Enginy.

Eurecat, és membre de Tecnio, el segell que atorga la Generalitat a través d’ACCIÓ per identificar la tecnologia més innovadora, i aplega l’experiència de prop de 500 professionals que generen un volum d’ingressos de 45 milions d’euros anuals i donen servei a més de 1.000 empreses. Amb instal·lacions a Barcelona, Canet de Mar, Cerdanyola del Vallès, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus i Amposta i una seu a Brasil, la iniciativa, que tot just te vint mesos de vida, participa en 160 grans projectes consorciats d’R+D+i nacionals i internacionals d’alt valor estratègic, i compta amb 73 patents i 7 spin-off.

El valor afegit que aporta accelera la innovació, disminueix la despesa en infraestructures científiques i tecnològiques, redueix els riscos i proporciona coneixement especialitzat a mida de cada empresa.

Actualment en l’àrea industrial abraça els composites, la impressió funcional i els aparells embedded, el tèxtil funcional, la innovació i desenvolupament de producte, els materials metàl·lics i ceràmics, els materials plàstics, els

INNOVANT AMB LES EMPRESES DE GIRONA m

A Eurecat hi ha el convenciment que Girona jugarà un paper fonamental en el nou escenari 4.0, on la confluència de tecnologies ja marca la pauta.

Equip de treball Eurecat Girona (Font imatges: Eurecat)

(>>>) Un servei de proximitat Com a centre tecnològic més important de Catalunya, Eurecat està bolcat en apropar la innovació a la indústria. Permet accelerar la seva aplicació a les empreses, i fer-ho amb menys riscos i despeses en infraestructures científiques i tècniques. “A Girona -ens explica Quintana-, el nostre compromís es fonamenta en la proximitat, l’agilitat i la vocació de servei, i som l’accés a tots els que Eurecat té repartits pel territori català. Oferim entre d’altres, R+D aplicat, serveis tecnològics, formació d’alta especialització, i consultoria tecnològica per a grans, petites i mitjanes empreses de cadascun dels sectors”.

Element del projecte “Llar connectada a Internet que cuida de la salut “.

nous processos de fabricació, el procés de modelatge i la simulació, la robòtica i l’automatització, i la sostenibilitat.

En digitals hi trobem el Big data, el Data mining, les Humanitats digitals, la salut E-Health, la seguretat IT, els sistemes de gestió intel·ligent i les tecnologies audiovisuals.

Algunes de les notícies que ha generat l’Eurecat han ofert titulars com “Eurecat presenta la llar connectada a Internet que cuida de la salut”, “Tecnologia no invasiva per ajudar a la recuperació després d’un ictus”, “Manresa i Sabadell, ciutats pilot d’un innovador projecte europeu de gestió de residus”, o “Els centres de recerca europeus premien una nova tecnologia d’ultrasons d’Eurecat per a fabricar Micro peces de plàstic”.

Aquesta darrera ha estat escollida entre diversos projectes europeus pel seu impacte en la innovació en producte Creada pel centre TECNIO, ha estat desenvolupada i comercialitzada per la seva spin-off Ultrasion, i modela amb màxima precisió micro peces de plàstic, algunes d’elles amb geometries fins ara impossibles de fabricar, millorant significativament l’eficiència energètica del procés i reduint el consum de material. En paraules del Director General Corporatiu i d’Operacions d’Eurecat, Xavier López, “permet fabricar amb plàstic peces que abans es produïen en metall, com els engranatges de rellotges i peces de precisió extrema, els mecanismes dels audiòfons i altres dispositius mèdics, i els empleats en productes d’electrònica .

”

El pont entre el coneixement avançat i el mercat El projecte proveeix a la indústria i els empresaris gironins, de tecnologia diferencial i coneixement avançat per a la innovació.

L’enginyeria industrial és un dels àmbits on el canvi de paradigma actual, amb la confluència de les tecnologies digitals i industrials, és molt important. El paper del centre tecnològic és fer de pont entre el coneixement i el mercat per introduir la innovació. “Actualment, Eurecat treballa per impulsar la competitivitat de més de mig centenar d’empreses a Girona i estem convençuts que hi ha potencial per duplicar aquesta xifra en els pròxims dos anys”, afirma.

L’enginyeria industrial, en veu alta Un creixement que requereix la implicació de les empreses petites, mitjanes i grans, i el talent dels enginyers industrials, que hi jugaran un paper destacat. De fet, l’equip d’Eurecat Girona està format per quatre enginyers industrials, prova de les sinergies entre el col.lectiu professional i el centre. “Col.laborem amb ells en el desenvolupament conjunt de projectes, dels que cal destacar iniciatives com Més PIME, o el Centre d’Excel·lència per a la Innovació a la PIME, per ajudar a la petita i mitjana empresa a endegar i desenvolupar processos d’innovació”, ens diu el responsable.

Aquest programa co-finançarà fins a un 50 per cent de projectes d’innovació a PIMEs de tots els sectors, de les quals abans del 2017 compten haver realitzat 100 diagnosis tecnològiques.

Pensant també en els nostres joves Com veiem, es tracta d’una bona oportunitat per a enginyers que vulguin dur endavant projectes relacionats amb els aspectes comentats. “Per seguir potenciant la seva participació –concreta-, el programa Més que una feina. Passió per la tecnologia permetrà que els pròxims dos anys 100 joves puguin desenvolupar els seus coneixements en el centre com a primera experiència en el món empresarial i tecnològic, un bon percentatge dels quals tindran formació en enginyeria industrial”. mEIGi Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi 19

innovadors

m

Eurecat treballa per impulsar la competitivitat de més de mig centenar d’empreses a Girona. Estem convençuts que hi ha potencial per duplicar aquesta xifra en els pròxims dos anys, un creixement on la innovació i els enginyers industrials, hi juguen i hi jugaran un paper destacat”, afirmen.

joves enginyers

PREMI AL MILLOR PROJECTE FINAL DE GRAU EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS PER A MAXIMILIÀ CASTRO l passat dijous 6 d'octubre és va inaugurar el curs Eacadèmic 2016-2017 de l’Escola Politècnica

Superior de la Universitat de Girona, que dedicà el seu missatge a la reflexió entorn les malalties d’origen alimentari i l’amenaça global que aquestes representen per a la salut pública.

L'acte, com ja és habitual, va ser molt concorregut, i va comptar amb una àmplia representació de la societat de les comarques gironines, així com de les entitats vinculades a les especialitats acadèmiques de l’EPS. Entre elles, la nostra Demarcació, que atorgava els premis al Millor Projecte Final de Grau en Tecnologies Industrials, i al Millor Projecte Final de Màster en Enginyeria Industrial, que a partir d’enguany compten cadascun amb una dotació econòmica de 900 €.

El premi GETI, per Maximilià Castro El primer va ser per l’enginyer industrial Maximilià Castro, pel seu projecte “Disseny d'una màquina de tall per arrossegament emprant un mecanisme paral•lel planar 3RRR”. En aquest treball, Castro havia estat dirigit pel Dr. Narcís Gascons, del Departament Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial de l’EPS. El projecte consisteix en el disseny d’una màquina de tall per arrossegament, amb una arquitectura alternativa a la convencional.

Millores en velocitat i precisió Aquestes màquines són molt utilitzades en el sector de la retolació i serveixen per tallar diferents materials seguint una trajectòria prefixada per l’usuari. Pel disseny alternatiu s’ha pensat en el mecanisme paral•lel planar 3RRR, caracteritzat per tenir els actuadors fixes a la bancada i que actuen de forma independent, i que permetrà millorar l’enginy en velocitat i precisió.

“Un estiu vaig treballar com operari en una empresa que confeccionava vestuari laboral -ens explica ell mateix-, i utilitzàvem aquest tipus de màquina per tallar logos o dibuixos que posteriorment s’estampaven en els uniformes.

Vaig creure que per volums grans de producció, el temps d’espera per la realització del tall era excessiu”.

Camp per al desenvolupament Una millora de la velocitat d’aquesta màquina pot augmentar l’eficiència en la producció en el sector de la retolació. De moment, cal considerar l’etapa d’investigació i resolució del mecanisme utilitzat. “Crec que l’estat de l’art d’aquest projecte pot ser útil per futures investigacions relacionades amb aquest tipus de mecanisme”.

L’aparell en si mateix té encara, doncs, camí a fer per seguirse desenvolupament, i ens apunta com a línies futures de millora a destacar, la seguretat cap a les persones i la interfície amb l’usuari. “Encara no he decidit si seguiré treballant en el projecte”, diu, “però sí que m’agradaria poder fer la construcció completa de la màquina i fins i tot provar-la en una empresa de retolació”.

Plans actuals i a mig termini Actualment, Maximilià Castro està cursant el Màster en Enginyeria Industrial a la UPC i col•labora amb el Departament d’Enginyeria Química de la mateixa universitat. A mig i llarg termini, els seus plans són finalitzar els estudis per poder exercir com enginyer professional. mEIGi 20

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi

Un estiu vaig treballar com operari en una empresa que

confeccionava vestuari laboral, i utilitzàvem aquest tipus de màquina per tallar logos o dibuixos que posteriorment s’estampaven en els uniformes. Vaig creure que per volums grans de producció, el temps d’espera per la realització del tall era excessiu .

Per aquest motiu, Maximilià Castro ha desenvolupat l’enginy del seu projecte premiat. A dalt, rebent el reconeixement de mans del president de la Demarcació, Joan Juanals, i a baix, maqueta virtual de la màquina de tall.

”

PREMI AL MILLOR PROJECTE FINAL DE MÀSTER EN ENGINYERIA INDUSTRIAL PER A MARÇAL MASÓ S

En Marçal ho feia pel seu treball “Disseny d’una màquina de petita escala per a fer hamburgueses”, dirigit pel Dr. Francisco Javier Espinach, del Departament d’Organització, Gestió Empresarial i Disseny del Producte. El seu objectiu inicial, ens comenta, era crear una màquina de fer hamburgueses totalment automàtica, amb les condicions higièniques més elevades possible i capaç de realitzar un producte de gran qualitat.“Vaig escollir aquest tema per l’experiència que tenia en el sector, i perquè en producció a petita escala veia que hi havia una possible mancança”.

La màquina desenvolupada -el render de la qual podem veure més avall-, realitza hamburgueses de gran qualitat amb la forma que desitgin els compradors de l’enginy, en les condicions higièniques més altes possibles. A més, entre d’altres avantatges, és capaç d’introduir-les dins de les safates automàticament per evitar la manipulació del producte, és fàcil de netejar, i no hi ha perill d’accedir a cap de les seves parts mòbils .

Actualment, Marçal Masó, el primer premiat en aquest nou reconeixement que atorga la nostra Demarcació, és enginyer de projectes en una empresa làctea.

”

Hamburgueses “personalitzades” En la seva descripció del treball, Masó explica que la màquina desenvolupada és capaç de realitzar hamburgueses de gran qualitat amb la forma que desitgin els compradors de l’enginy, i procurant les condicions higièniques més altes possibles. “A més –especifica-, entre altres avantatges, és capaç d’introduir les hamburgueses dins de les safates automàticament per evitar la manipulació del producte, és fàcil de netejar, no hi ha perill d’accedir a cap de les seves parts mòbils i compleix els reglaments i normatives vigents”.

Millorant també l’aspecte sanitari Aquest disseny industrial pot aportar una nova metodologia d’operació, ja que l’expulsió de l’hamburguesa es realitza per la seva part superior en lloc de fer-ho per la part inferior. “Així es poden introduir directament dins de les safates i, per tant, s’eliminen possibles punts de contaminació del producte”, segueix l’enginyer.

Com tots els enginys, i més encara els de nova creació, el camp per a les millores està servit. Així és en aquest en concret, i també en altres màquines que formen part del procés d’elaboració d’hamburgueses fins a arribar al producte envasat final.“No obstant això –ens comenta-, en aquests moments no és la meva prioritat continuar amb el treball. Però, sens dubte que en el cas de tornar a les càrnies, m’haurà estat molt útil aquesta investigació”.

Els làctis, el seu enfocament actual Actualment, Marçal Masó treballa en un altre sector alimentari, els dels làctis. “Sóc enginyer de projectes en una empresa l’activitat de la qual està centrada en el disseny i la fabricació de maquinària, equips i instal lacions completes per a aquesta indústria. Ara mateix, em vull enfocar cap a la feina que tinc per poder anar agafant experiència, i a llarg termini m’agradaria marxar a l’estranger una temporada”, conclou.

Però no m’oblido de seguir estudiant en un futur. Fa pocs mesos he acabat el Màster i considero molt important la formació permanent i continuada”. mEIGi •

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi 21

joves enginyers

eguint amb els reconeixements que la nostra Demarcació de Girona atorgava aprofitant l’acte de la inauguració a la UPC, el jove enginyer industrial Marçal Masó rebia un premi de nova creació: el de millor Projecte Final de Màster en Enginyeria Industrial.

les nostres comissions

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

TERCERA TEMPORADA DEL CICLE DE “DIÀLEGS OBERTS”

U

na de les accions principals endegades per aquesta Comissió, van ser els “Diàlegs Oberts”, unes càpsules formatives gratuïtes i obertes a tothom.

És una evidència que al final són les persones les que ens enfrontem als reptes que tenim en el dia a dia, i per aquest motiu continuem prioritzant la temàtica del proper cicle “Diàlegs Oberts”, cap a qüestions que poden reforçar les nostres capacitats com enginyers per actuar davant les diferents situacions que ens va reportant la vida professional, i la no professional també.

Programa del cicle 2016-2017 La primera sessió, es farà el dijous 24 de novembre, amb la temàtica “Objectius professionals: realitat o ficció?” En ella volem debatre la pertinença i adequació dels objectius professionals que ens marquem en la nostra trajectòria. En la segona i tercera sessió, abordarem la qüestió de la “Intel·ligència emocional. Aquestes sessions es duran a terme el 9 i el 16 de febrer, seguides perquè la temàtica és extensa i s’ho val. Qui desitgi participar-hi, hauria de tenir en compte que és important assistir a les dues sessions per un millor aprofitament de tota la informació que volem compartir.

Gratuïtes i obertes a tothom Totes les sessions tindran el format de 16h a 20h, i es faran a la nostra Demarcació. Són gratuïtes i obertes a tothom, i per tant podeu portar els acompanyants que creieu oportú, només cal que ens ho comuniqueu en el moment que convoquem l’activitat.

Estigueu atents a l’agenda!

COMISSIÓ ENGINYER I EMPRESA

Un recordatori Finalment, voldria recordar a tots els associats que aquesta comissió tenim per objectiu l’organització d’activitats que puguin ser d’interès pels enginyers que normalment no necessitem els serveis directament lligats a les activitats professionals reglades. mDavid Bartra Responsable de la Comissió Enginyer i Empresa

EL VALOR DE SER ENGINYER INDUSTRIAL ASSOCIAT

C

om a Comissió d’Enginyer i Empresa volem compatir amb tots vosaltres una reflexió que considerem important.

Avui, el paper de l’Enginyer Industrial Associat, que exerceix la seva activitat professional dins un àmbit no reglat per diferent normativa, té un futur molt més ampli i extens que el propi de l’activitat reglada. Per tant, ens correspon potenciar al màxim les activitats i serveis que li hem d’oferir.

Haurem entre tots de donar el valor que correspon a les paraules “Enginyer Associat” molt més extens que una part d’ell, l’anomenat “Enginyer Col·legiat”. La història de l’Associació d’Enginyers Industrial de Catalunya AEIC, que fa més de 150 anys que es va crear, així ens ho confirma.

DIÀLEGS: ELS CONTINGUTS OBJECTIUS PROFESSIONALS: REALITAT O FICCIÓ?

Actituds envers els objectius professionals

El mercat laboral ha patit canvis importants en els darrers anys, tant des de l’aspecte sociològic, com des de l’econòmic i el tecnològic. Aquests canvis han propiciat la desaparició d’algunes feines i l’aparició d’unes altres. Conèixer la situació actual del mercat laboral i les previsions de la seva possible evolució beneficia a l’hora de fixar objectius professionals.

També es fa necessària una personal i profunda revisió dels nostres respectius objectius i expectatives professionals, per tal de poder adoptar la millor estratègia i model de creixement professional per a aconseguir aquells objectius desitjats.

Continguts -Breu descripció del mercat laboral local vs el global -Tendències i valors a l’alça en la valoració dels professionals -Estratègies i reformulació d’objectius professionals a curt, mig i llarg termini (és possible establir objectius a llarg termini?). Revisar les expectatives.

-Actituds per aprofitar les oportunitats i que podem aprendre del fracàs (en l’àmbit d’experiències i desenvolupament professional).

22

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi

INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL Com aplicar-la a la feina

Conèixer, potenciar i practicar els diferents components de la intel•ligència emocional per propiciar un major desenvolupament personal que posteriorment repercuteixi positivament en l’àmbit laboral i especialment, en el treball d’equip i el lideratge.

Continguts -Autoestima i les seves implicacions en entorns laborals -Quan els sentiments esdevenen malaltia: l’ansietat, l’estrès, la ira i la depressió.

-La motivació i els seus components.

-Les habilitats que intervenen en la resolució de conflictes.

-La Intel•ligència Emocional i les relacions interpersonals.

-El treball en equip i el lideratge emocional.

-La comunicació assertiva en el treball en equip.

-Estils de relació interpersonal: Inhibició,Agressivitat i Assertivitat.

Vine i participa’n!

L

a CAS va néixer amb la missió de sensibilitzar el col·lectiu d'enginyers envers la problemàtica social, l'aplicació de l'ètica en l'exercici de la professió, i el foment d'una bona col·laboració amb les entitats socials, en especial les que ajuden a les persones desvalgudes.

En aquest any d’arrancada i posada en funcionament de la nostra “Comissió AS”, s’han desenvolupat tasques dirigides a assolir els objectius establerts en diversos àmbits. El primer, intentar engrescar els enginyers industrials sensibles als temes socials de voluntariat. En aquest sentit, ens hem donat a conèixer mitjançant correus i publicacions dirigides especialment als companys jubilats i prejubilats, per a disposar d’una borsa de treball que esperem que es vagi fent progressivament més gran i variada.

Una sensació gratificant Ara, el nostre objectiu és ampliar l’àmbit de cooperació cap a tot el col·lectiu d’enginyers, incloent-hi els que estan en actiu. L’experiència dels diferents

companys que ja han participat ajudantnos amb les entitats del tercer sector social, ens diu que ells són els primers beneficiats perquè els seus coneixements de la societat on viuen augmenten, i també perquè senten la satisfacció de veure els resultats del seu gest. Una sensació gratificant i positiva que aporta un guany mutu.

Els primers fruits Una altra feina important des de la CAS, ha estat donar-nos a conèixer a les organitzacions del tercer sector social i sector quinari més rellevants de la província de Girona. N’hem visitat un alt nombre de caràcter social, assistencial o d’inserció laboral, per explicar que la nostra Demarcació ha creat aquesta comissió

Sigues un “AS”, i comparteix els teus coneixements amb els qui més ho necessiten... perquè disposin de la capacitat tècnica i de gestió que la nostra formació i experiència ens ha donat. Ens hem fixat la missió de compaginar les habilitats i experteses dels nostres enginyers voluntaris amb les peticions, una feina que ha començat a donar fruit amb diverses actuacions de voluntariat amb entitats de Girona.

T’estem esperant Si penses que val la pena participar en activitats solidàries dedicant-hi una part del teu temps de forma voluntària, pots contactar amb nosaltres trucant al telèfon 972 21 19 12 o bé enviant un correu electrònic a gerenciagirona@ eic.cat. Hi ha moltes maneres d’ajudar! mJosep Lluís Iglesias Responsable de la Comissió d’Acció Social

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi 23

les nostres comissions

LA COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL HA FET UN ANY

COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL

les nostres comissions

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

EL MÓN ÀRAB, LES TERTÚLIES, I LES SORRES OCRES C

om ja és habitual, la nostra Comissió de Jubilats i Prejubilats ha viscut un calendari ple d’activitats de tota mena.

Aquestes són, a tall de resum, les que en els darrers 6 mesos hem posat a disposició de tots els qui han volgut sumar-se a les nostres propostes. D’entre elles, voldríem destacar-ne dues: la conferència de la Dra. Dolors Bramon, i el viatge del grup de jubilats a La Camarga.

Claus per entendre el món àrab El dia 21 d’abril, a la sala de conferències de la Demarcació, la Dra. Bramon ens va parlar sobre “El Món Àrab”. Va resultar una exposició ben interessant, després de la qual vam mantenir un diàleg molt ampli sobre aquest assumpte, gens fàcil.

Tots coincidirem en agrair-li l’esforç realitzat per poder oferir-nos aquesta xerrada. Malgrat que just tornava de participar en unes jornades a Madrid, es va presentar a la nostra seu de Narcís Blanch, plena d’energia per compartir els seus coneixements sobre un tema del qual n’és tota una autoritat.

Un meravellós viatge a França Del 20 al 23 de setembre, el grup de jubilats i prejubilats vam fer el viatge a La Camarga (França). Inicialment havíem decidit d’anar a París, però no hi va haver prou quòrum i es va canviar a l’opció també prevista de La Camarga. Finalment, per aquesta proposta reunirem un grup de 23 persones, més guia i xofer, ambdós molt professionals.

En el viatge anàrem a Saintes Maries de la Mer, on vam visitar les salines. També a Marsella, que els qui la coneixíem la vam veure totalment transformada, val a dir que molt favorablement. La guia local contractada ens va saber presentar molt didàcticament la seva història i evolució.

Paisatges d’art i sorres ocres Després ens vam desplaçar fins a Aix en Provence, una ciutat amb molt d’encant, que vam conèixer de la mà d’una experta local. I també a Senanque, Gordes i Roussillon, on ens vam passejar per Les Sentiers des Ocres. És un indret molt agradable i de recomanable gaudi pels seus

24

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi

Vine i participa’n!

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

magnífics paisatges i les antigues mines a cel obert dels Ocres, una formació geològica única apareguda després que milers de metres de sediments quedessin al descobert i per cristal·lització i oxidació de diversos minerals, naixessin les sorres d’aquest color.

El gran Vincent Finalment, el nostre recorregut acabà a l’antiquíssima població d’Arlès, que guarda tresors de l’època romana, i que el món artístic coneix bé per haver estat inspiració de Vincent Van Gogh. Del pintor en vam veure la casa on va viure i el cafè que freqüentava, que té immortalitzats en alguns quadres.

Les tradicionals tertúlies En aquest temps, des de la passada revista, tampoc han faltat les nostres trobadestertúlia, sempre animades, a diversos restaurants: L’Estanc Nou d’Estanyol, El Castell de Brunyola, La Carpa de Banyoles i El Dino al Club de Tenis Girona.

Ja ho veieu, els jubilats i prejubilats no parem. Comptem amb la vostra col•laboració i participació! mDomingo Argilés Responsable de la Comissió de Jubilats i Prejubilats

A

finals d’abril, a la nostra seu de Narcís Blanch la Dra. Bramon ens va parlar sobre “El Món Àrab”, una exposició ben interessant després de la qual vam mantenir un ampli diàleg sobre aquest assumpte, gens fàcil.

Els assistents vam agrair la seva energia i bona disposició a l’hora de compartir els coneixements sobre un tema del qual n’és tota una autoritat.

I QUÈ FAREM ELS PRÒXIMS MESOS? Com sempre, els qui estem a la Comissió ens esforcem a trobar activitats, conferències i sortides que puguin interessar el col•lectiu. Així, de moment tenim previstes la visita al Museu d’Antoni Escubedo a Palol de Revardit (una sala expositiva molt tècnica); la conferència sobre “El Sol, la nostra Estrella”, a càrrec de Carles Puncernau; la conferència sobre “El canvi climàtic”, de la mà d’un professor de la UdG a concretar; la col•laboració de Francisco Alloza que ens parlarà d’història. I dues sortides: una al Montsec amb visita al Centre d’Observació de l’Univers a Àger, i una al Museu dels Dinosaures d’Isona, amb estada a Cellers, tot pròxim a Tremp.

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi 25

les nostres comissions

A

Roussillon ens vam passejar per Les Sentiers des Ocres, una formació geològica única apareguda després que milers de metres de sediments quedessin al descobert i per cristal·lització i oxidació de diversos minerals, naixessin les sorres d’aquest color.

Després, a Arlès, vam visitar la casa de Vincent Van Gogh.

INVENTANT VESTITS PER A DONES D’AIGUA nous enginys

Una finestra al món No sempre es té a l’abast una finestra al món de la magnitud d’uns Jocs Olímpics, per comunicar que l’evolució tecnològica catalana pot buscar també el seu impuls per al desenvolupament, en un món aparentment tan allunyat de l’enginyeria com el de la natació sincronitzada.

I perquè no, quan les idees parteixen de ments creatives com la de l’entrenadora de natació sincronitzada, Anna Tarrés, sempre disposada a afegir un plus d’originalitat en la seva modalitat esportiva?

L’equip ucraïnès en acció, amb els banyadors “màgics” desenvolupats a Catalunya (Fotografia: Comité Olímpic Nacional d’Ucraïna)

E

l passat estiu, la imaginació tecnològica del nostre país aplicada al món tèxtil, es capbussava a les piscines dels Jocs Olímpics de Río amb les noies de l’equip ucraïnès de natació sincronitzada.

Els seus banyadors hidrocròmics que en submergir-se canviaven de color, van afegir un punt extra d’originalitat a la competició esportiva, i una alenada d’imaginació en enginyeria pensada per a l’esport i, perquè no, per a la vida quotidiana.

26

Revista EnGiny 2/2016

{ EIGi

A la recerca del banyador “màgic” Així va ser com la Unitat d’Impressió Funcional del centre Tecnio d’Eurecat, amb seu a Mataró i dirigida per Paul Lacharmoise, i la mateixa Tarrés, es van posar a treballar per a crear un banyador hidrocròmic que permetés realçar la màgia de la proposta de l’equip de noies d’Ucraïna que ella assessorava. Així, es volia sorprendre a públic i jutges en l’exercici de la final de la competició olímpica de Río de Janeiro.

Gràcies a la recerca d’enginyers i investigadors especialitzats en fotònica impresa, electrònica impresa i sensòrica, a més de les sempre increïbles destreses de les nedadores, el truc de la seva proposta dedicada a l’il.lusionisme consistia a fer que els vestits de bany que duien, canviessin de color a partir de l’entrada a l’aigua. L’efecte visual passava d’una aparença majoritàriament blanca en sec, a una de majoritàriament negre en acabar l’exercici.

Un intens treball multidisciplinari Pel mig, aquestes peces de roba confeccionades per la marca Turbo treballaven amb els materials evolucionats per l’equip tecnològic, aportant funcionalitat a superfícies i objectes a través d’impressió de dispositius de capa fina, hibridació d’electrònica en circuits impresos, recobriments funcionals i integració de sensors i electròniques de control específiques.

La seva creació havia implicat un intens treball per part de diferents professionals,abraçant la tecnologia i la gestió (Laia Vilar, Xavier Calzadilla i Marta Cot, d’Eurecat), el teixit i la sublimació (Javier Guerrero, de BUNCHSPORTS), i el patronatge (Mari Carmen Ramos i Carles Claveria, de TUC TUC).

Proves superades... i objectius a la vista Les ucraïneses van acabar quartes, una gran posició, i tothom va parlar de la seva vestimenta. Alhora, dos dels objectius inicials havien quedat pendents: volien pujar al pòdium i aconseguir uns vestits de bany que emetessin llum. Però la ciència, com l’esport, avança per reptes. Tot arribarà... mEiGi