Enginy 4 2/2015 by Demarcació de Girona EIC

4 2/2015 Nr

EnGiny

La revista dels enginyers industrials de Girona

MĂŠs persones, mĂŠs robots

Joves enginyers

Germans Massaguer

De conversa

Josep Amat Nous enginys

Els humans i la nova robĂ˛tica

JUNTA DIRECTIVA AEIC President Jaume Masgrau Secretari Joan Juanals Vocals Quim de Ciurana Jordi Güell Josep Maria Soler JUNTA DIRECTIVA COEIC President Joan Juanals Secretari Quim de Ciurana Vocals Àlex Barceló David Bartra Jordi Güell Olga Mateos Josep Maria Soler Jesús Teixidor

Número 4 (2/2015)

Direcció Duaita Prats Consell de redacció Clara Callicó, Quim de Ciurana, Joan Juanals, Núria Valenzuela Disseny Gràfic i Maquetació tauArt

Parc Agrari i accions Edita: anti-Eurovegas (diversos autors)

Els enginyers del món i els plans d’estudi

vui dia, amb la globalització de les idees, les tècniques informàtiques i les comunicacions, el món s’ha fet petit, les activitats humanes s’han estès arreu i els camps d’actuació no tenen fronteres. Malgrat els problemes de relació que encara hi ha en alguns racons del món, en general un esser humà pot interactuar amb un altre allà on es trobi. L’enginyer industrial no és gens aliè a aquesta facilitat i la seva funció s’ha internacionalitzat. Sap que el lloc de treball pot estar en qualsevol punt del mapa. Els nostres joves enginyers ja han canviat el xip, formen part d’aquest nou univers professional sense fronteres i fa uns quants anys que s’han anat escampant per tot el planeta.

observar com els diversos ministres d’educació van donant pals de cec amb el sistema educatiu a implementar.

El repte de les escoles d’enginyeria Està clar que el repte de les escoles d’enginyeria és preparar els futurs graduats per creuar la porta cap a la demanda mundial en les millors condicions de competitivitat. I no es tracta només de donar-los la formació tècnica adient, això es considera per descomptat, sinó també de capacitar-los per assumir responsabilitats que els ajudin a enfrontar la ferotge competència dels mercats internacionals. Però el que és tan evident i assumit pels centres de formació, els mandataris del govern espanyol semblen no tenir-ho gaire clar. No fan més que complicar la vida d’alumnes i professors amb canvis, adaptacions i modificacions constants dels plans d’estudis.

Compensant mancances Afortunadament, les mancances dels programes oficials queden en part compensades per una multitud d’entitats públiques i privades que ofereixen un ventall molt ampli de cursos màster, que són no tan sols un complement sinó una bona alternativa a la formació dels joves i dels no tan joves que estan en el mercat laboral, de cara a poder enfrontar-se al competitiu mercat global.

Un lamentable primer lloc Segurament, el nostre país és capdavanter en aquest llistat. No crec que existeixi cap altra nació que en tan pocs anys hagi sofert tanta mutació docent, i és lamentable

Per jugar fort cal tenir les eines Les universitats i els centres educatius volen a jugar fort en la preparació dels joves per que puguin formar part d’aquest món tan inter connectat en les millors condicions, però cal que disposin de les eines legals necessàries per assolir l’objectiu. Aquestes rauen en els plans d’estudi que ha de plantejar i aprovar l’estament legislatiu de torn; anar canviant de programa educatiu en funció de la força majoritària que governi en cada moment, no és la millor manera de facilitar les coses als professionals de l’educació.

Prou de disbauxa! Esperem i desitgem que els nostres polítics entenguin com més aviat millor, que cal fer el que altres països occidentals van aplicant des de fa temps. O sigui, deixar de fer espanyolitzades i acabar de forma immediata amb aquesta continua disbauxa que és el sistema educatiu espanyol.

Joan Juanals

Enginyer industrial President de la Demarcació de Girona del COEIC

Demarcació de Girona de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya C/ Narcís Blanch 39, baixos 17003 Girona Tel. 972 211 912 www.enginyersgirona.cat girona@eic.cat

Revista gratuïta per col·legiats i associats a la demarcació de Girona del Col·legi/Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Dipòsit legal Gi.598-2014 Paper blanquejat sense clor

SERVEI 04-09 EN Infos Demarcació

10-13

DE CONVERSA +OPINIÓ Josep Amat

14-15

EN PRIMER PLA Projectes fi de Màster del MEI

16-18

JOVES ENGINYERS Germans Masseguer + UDG Racing Team

19 20-21

LA GEOTÈRMIA La calor ancestral NOUS ENGINYS Humans i robòtica

INNOVADORS Valorar els imprevistos

23 -26

COMISSIONS Actualitat

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Accés al pàrquing de la Demarcació

NRecordar que la Demarcació té a disposició dels col·legiats diverses places d’aparcament per poder venir a fer gestions o assistir a actes, reunions i cursos al Col·legi sense problemes a l’hora d’aparcar el vehicle. També es disposa d’un sistema d’obertura automàtica de les portes basculants realitzant la lectura de les matrícules. Per poder accedir només cal que es posin en contacte amb el personal de la Demarcació.

Junta General Ordinària de la Demarcació

en servei

NEls membres de la Junta Directiva i alguns col·legiats es van reunir el passat 21 d’octubre a les instal·lacions de la Demarcació de Girona per tal d’aprovar els diferents punts que figuraven a l’ordre del dia de la reunió. Joan Juanals, en la seva funció de President de la Demarcació de Girona del COEIC, va fer una exposició de diferents temes que creia interessants pel col·lectiu. Entre ells va exposar que els ingressos per visats tendeixen a baixar any rere any, que el tancament a final d’aquest any serà equilibrat entre ingressos i despeses, i ja altres temes més generals com que s’ha aconseguit ja l’equiparació dels títols pre Bolonya als títols actuals de Màster en Enginyeria Industrial, que la Demarcació va fer entrega en la inauguració del curs acadèmic de l’Escola Politècnica Superior del Premi al PFC 2015, que la mateixa escola ha creat un Grau nou en videojocs, un possible conveni amb l’Associació Catalana de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració, que en aquest nou any la Taula de l’Enginyeria la dirigiran el Col·legi de Geòlegs i per acabar va comentar el concurs/exposició que es farà aquest any al voltant de l’acte de Nadal. Seguidament comentà els pressupostos pel 2016, tant els ordinaris com el d’inversions, que van quedar aprovats per unanimitat.

Assessorament i orientació professional de MGroup

NLa Demarcació recorda que fa uns mesos va posar a l’abast dels nostres col·legiats i associats un servei gratuït d’ús exclusiu ofert per MGroup, per orientar, aconsellar i informar de tot allò que necessiteu saber sobre possibilitats professionals, fortaleses i debilitats personals, treballar a l’estranger, replantejar la carrera professional... Per a més informació, o si esteu interessats a utilitzar el servei, podeu adreçar-vos a la Demarcació.

Premis PFC Girona 2015 de la Demarcació N

El dia 8 d’octubre es va fer entrega del Premi al Projecte Final de Carrera 2015, durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2015/16 de l’Escola Politècnica Superior de la UdG. El jurat, format per membres de l’EPS i de la nostra Demarcació, valora els projectes presentats durant el curs acadèmic i en premia l’aplicabilitat, la innovació i l’orientació industrial. En aquesta ocasió el premiat ha estat Albert Roca pel projecte Disseny i implementació d’una màquina de fabricació additiva de grans dimensions, pel que va rebre un xec de 900 € i la posterior classificació al Projecte Creativitat que atorga el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Els estudis Superiors d’Enginyeria, reconeguts com a Màster pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports europeus havien resolt el tema amb una equiparació automàtica, però el Ministeri va optar en aquest cas per un sistema de correspondència que ha fet que el procés fos més llarg i burocràtic (Reial Decret 967/2014), modificant l’any 2015 el Reial Decret 1027/2011 per fixar la correspondència dels nivells MECES i EQF. Més opotunitats internacionals pels nostres enginyers Finalment, amb la resolució de la Direcció General de Política Universitària, s’equipararà el títol d’Enginyer Industrials al nivell 3 MECES i, per tant, quedarà igualat al nivell 7 de l’EQF, segons l’acord del Consell de Ministres del dia 10 de juliol publicat al BOE. Aquest acord farà possible la internacionalització dels enginyers espanyols, i d’aquesta manera farà augmentar les oportunitats i competitivitat de les nostres empreses en l’àmbit europeu i mundial.

Injust desavantatge Tot això havia fet que els enginyers industrials pre Bolonya (la gran majoria avui dia), pel que fa a estudis europeus, quedessin equiparats a estudis de grau i per tant amb desavantatges davant enginyers d’altres països que si estaven avalats per la regulació europea. La situació suposava que en l’àmbit europeu, i fins i tot mundial, els enginyers industrials pre Bolonya no obtinguessin les mateixes puntuacions, tot i haver adquirit la mateixa formació i educació acadèmica que els enginyers que han estudiat en altres països. Una llarga espera Per aquests fets, els col•lectius professionals com el nostre ens vam posar en marxa per tal d’aconseguir l’equiparació de titulacions d’Enginyeria pre Bolonya a escala de Màster. Altres països

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi 5

en servei

El passat 10 de juliol el Consell de Ministres va aprovar l’equiparació de la titulació d’enginyeria industrial pre Bolonya a escala de l’actual titulació de Màster en Enginyeria industrial. En data 12 d’agost es va publicar al BOE de manera oficial aquesta mesura que ha estat molt ben acollida entre el col•lectiu professional dels enginyers industrials, que fins a la data la seva carrera era igualada a uns estudis de grau. En el seu moment, a Espanya, es va crear un marc de qualificació propi (MECES), per l’adaptació al nou marc de l’Espai Europeu de l’Educació Superior (EEES), que s’estructurava en 4 nivells: Tècnic Superior (nivell 1), Graduat (nivell 2), Màster (nivell 3) i Doctor (nivell 4), enfront del sistema europeu (EQF) que fixava vuit nivells. A més, la resta de països europeus van optar per l’opció de 3 anys de Grau i 2 de Màster, mentre que Espanya va voler adaptar el seu model tradicional de 4+1 o 4+2 segons la universitat (4 anys de grau i 1 o 2 de màster).

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Sopar de Germanor de la Catalunya Central NEl 5 de juny va tenir lloc el Sopar de Germanor de la Demarcació de Catalunya Central que enguany es va celebrar al restaurant Mas dels Vivencs a la Pobla de Claramunt. A l’acte va assistir en president de l’Associació de Girona, Jaume Masgrau, on Mireia Fèlix, actual presidenta de la Demarcació de Catalunya Central, va oferir un discurs de benvinguda i es va fer un reconeixement als nous col·legiats i als que celebren els 25 i 50 anys de col·legiació.

en servei

EngiDiada

NTambé el 5 de juny, el CETIG va celebrar l’EngiDiada pel seu col·lectiu d’enginyers tècnics industrials al Castell de Peralada, on va assistir en nom de la nostra Demarcació, el Vocal de la Junta Directiva, Jordi Güell. En la seva desena edició dels Premis Manel Xifra i Boada van ser entregats diversos guardons: Millor Trajectòria Professional (Antoni Cabarrocas i Pruneda); Transmissió del Coneixement Tècnic i Tecnològic (Societat Catalana de Tecnologia - filial de l’ Institut d'Estudis Catalans) i Premi al Grup de Recerca Aplicada o Centre Tecnològic (Fundació CIM).

X Trobada Anual Fòrum Carlemany

Diada de l’Enginyer

NEl 12 de juny, l’Associació i el Col·legi d’EIC van celebrar la seva diada institucional, que en aquesta ocasió estava centrada en les profunditats del mar, a l’edifici de les Drassanes de Barcelona. En representació de la Demarcació de Girona van assistir Jaume Masgrau i Joan Juanals. L’acte fou presidit pel Molt Honorable President Artur Mas, el degà del Col·legi, Jordi Guix, i el president de l’Associació, Jordi Renom. Durant l’acte, que va reunir més de 600 persones, es va fer el lliurament de diversos premis. Aquests van ser el de la Creativitat (Agustí Moseguí); el de la Creativitat per a Joves (Ernest Guirao); el de la Millor Practica Empresarial (Fundació Eduard Soler); els de la Fundació Caixa Enginyers (Albert Massaguer i Diana Beltrán); el del Reconeixement acadèmic (Dr. Francesc Roure i Dra. Eulàlia Griful); el premi Reconeixement Institucional (Centre Tècnic de Nissan); el de Trajectòria Professional (Jordi Gallardo – Laboratoris Almirall) i el Premi Serrat i Bonastre de Periodisme (Serveis Informatius de Catalunya Ràdio). En el decurs de la celebració es van lliurar també les insígnies als nous col·legiats i associats de cada una de les institucions que acullen el Col·legi i l’Associació.

NEn la desena edició del Fòrum Carlemany el 2 de juliol, es va nomenar Soci d’Honor al periodista i presentador de RAC1 Jordi Basté, a qui es va fer entrega de la Placa amb el Falcó, símbol de l’associació que representa la fidelitat. El Reconeixement Falcó Carlemany va ser lliurat a Maria Lluïsa Ferrar, Presidenta Honorifica de la Fundació Astrid21, per la seva dedicació i esforç en aquest projecte cívic i social. Posteriorment, es va gaudir d’una tertúliataula rodona sobre “La Cultura de l’Esforç” moderada pel mateix Basté, i en la que van participar socis d’honor i reconeixements Falcó Carlemany d’anys anteriors. Ens hi representà Joan Juanals.

Acte Social de la Delegació del Vallès

NEl 2 d’octubre va tenir lloc la 19a edició de l’Acte Social de la Delegació del Vallès dels EIC a l’Espai Roca Umbert a Granollers. Enguany la temàtica escollida va ser “L’impacte del Tèxtil en el Vallès” que entre els anys 1830 i 1970 va ser considerat molt important a Catalunya, però en particular a la zona del Vallès. Hi van assistir unes 200 persones i en representació nostra, el president Joan Juanals. Prèviament, s’havia pogut visitar la seva nau tèrmica que manté totes les peces originals amb què es va construir.

m 6

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Sopar de Germanor de la Demarcació de Girona

NEl Sopar de Germanor d’aquest any dels enginyers industrials de Girona el vam celebrar de nou al restaurant Ca l’Enric, a la Vall de Bianya. A la festa van ésser convidats tots els col·legiats, i finalment s’hi varen aplegar un total de 160 assistents, entre ells, el president i el degà, representants de la resta de Demarcacions i de la Delegació, de la Mútua dels Enginyers i de la Caixa d’Enginyers. En aquesta ocasió l’aperitiu va venir amenitzat pel grup d’havaneres La Taverna, del qual forma part el nostre company, enginyer industrial i músic, Carles Pastor. Aquí podeu veure algunes imatges de la ja popular i agradable vetllada.

en servei

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi 7

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

en servei

Jornada Tècnica sobre sistemes de bombeig eficients en instal·lacions de climatització i calefacció

NLa Demarcació va organitzar el dia 21 de maig una jornada sobre sistemes de bombeig eficients en instal·lacions de climatització i calefacció. Miquel Àngel Amézqueta Virgós, Sales Engineer CBS Segment de Bombas Grundfos, va exposar la teoria de les bombes, la directiva comunitària EUP sobre l’eco disseny de bombes de rotor inundat i la seva relació amb l’eficiència energètica, els diferents sistemes de bombeig eficients en instal·lacions de HVAC, i va presentar l’eina Energy-Check de l’empresa que garanteix una millor eficiència i màxim estalvi energètic, entre altres temes.

Jornada Tècnica sobre la reducció del cost de la factura elèctrica

NLa Demarcació, juntament amb l’empresa Grupo CIAT, van organitzar el passat mes de juny, una jornada tècnica sota el títol: Reducció del cost de la factura elèctrica mitjançant l’emmagatzematge d’energia tèrmica i millora de l’eficiència global del sistema a les nostres instal·lacions. Van exposar el context energètic actual, les polítiques que ens han portat a buscar energies més sostenibles, una resum sobre l’emmagatzematge d’energia tèrmica i van acabar exposant el Sistema de Producció Intel·ligent de CIAT. En finalitzar la jornada, els assistents van poder gaudir d’un piscolabis i intercanviar opinions amb els ponents.

Adquisició de sonòmetre a disposició dels col·legiats, i Curs de maneig

NLa Demarcació va adquirir el més de juny un nou sonòmetre de classe 1 CESVA SC420, que segons indica la normativa legal vigent, és l’obligatori. També es va fer un curs sobre el maneig d’aquest nou aparell, que va impartir Albert López, Enginyer de Producte CESVA Instruments s.l.u, que va fer una breu presentació de l’empresa, amb el detall de funcionament del sonòmetre, l’analitzador d’espectre SC420 i el software i una avaluació d’activitats ambientals. El sonòmetre ha quedat a disposició dels col·legiats que el sol·licitin, juntament amb els altres aparells de mesura.

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi

Conferència d’Andreu Mas-Collell a l’acte del Patronat Politècnica EPS

NAl llarg de l’acte del Ple del Patronat i 20a. Edició dels Premis Patronat, que es va portar a terme el passat 30 de juny, l’Hble. Sr. Andreu Mas-Collell, Conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, va impartir la conferència Recerca i innovació: motor de l’economia per a Catalunya. També es va fer entrega dels Premis Patronat Politècnica pels Projectes Final de Carrera que reconeixen els millors projectes relacionats amb les titulacions que s’imparteixen a l’Escola Politècnica Superior. Finalment, el Ple del Patronat va fer entrega d’un diploma als membres que en formen part. A l’acte hi assistiren per part de la Demarcació de Girona, Joan Juanals i Josep Dellonder, membres del jurat dels premis.

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Tallers de Normativa pels estudiants de Graus d’Enginyeria i Màster en Enginyeria Industrial de l’EPS

NEl Taller de Normativa, que l’any passat es va impartir al Màster en Enginyeria Industrial, ja s’ha donat en aquest curs a tots els Graus d’Enginyeria de l’Escola Politècnica Superior. La responsable del servei de normativa, Teresa Abella, ofereix una ponència pràctica per a conèixer l’eina que tenen tots els associats/col·legiats a la seva disposició per tal de cercar normativa de cara al Projecte Final de Grau. Els alumnes del Màster en Enginyeria Industrial rebran aquest taller el mes de febrer.

en servei

Jornada Tècnica sobre compliment de les previsions d'amortització d’instal·lacions de grans acumuladors d’ACS

NEl passat mes d’octubre vam organitzar a la nostra seu de Narcís Blanch una jornada tècnica amb l’empresa Guldager Electrólisis, que va portar a terme el seu president i expert, Adrián Gomila. En ella va tractar sobre les conseqüències energètiques, sanitàries i econòmiques de la corrosió dels acumuladors d’ACS, i va presentar els fonaments de la corrosió i els mètodes per evitar-la. També explicà com dur a terme la rehabilitació, la protecció catòdica i la substitució de l’acumulador, juntament amb les garanties de resultats i la protecció dels sistemes nous i existents.

Agenda Novembre/desembre – Cicle conferències estudiants GETI (EPS de l’UdG) 17 de novembre – Reunió de la Comissió d’Acció Social de la Demarcació (Narcís Blanch) 25 de novembre – Inici de del Cicle 2015/2016 dels Diàlegs oberts de la Comissió Enginyer i Empresa. Primer diàleg: “Converses constructives” (Narcís Blanch) 26 de novembre – Ponència: “És viable el sistema públic de pensions actuals? Tenim la solució!” (Narcís Blanch) 2 de desembre – Conferència de la Comissió de Jubilats i Pre Jubilats: “la cosmologia” (Narcís Blanch) 9 de desembre – Reunió de la Comissió de Jubilats i Pre Jubilats (Narcís Blanch) 23 de desembre – Trobada de Nadal dels Enginyers Industrials de Girona Recordeu que al web de la Demarcació hi podeu consultar tota la informació actualitzada del nostre calendari d’activitats (www.enginyersgirona.cat)

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi 9

JOSEP AMAT

de conversa

“EN ALGUNS ASPECTES RAONA MILLOR UN ORDINADOR QUE UNA PERSONA”

La felicitat d’imaginar un món ple de robots

mper Duaita Prats

ixò de la genètica és una cosa ben curiosa. Dues persones poden compartir nom i cognom amb parentiu de primer grau, coincidir en la rellevància de ser un número 1 en la pròpia especialitat, i en canvi que aquesta pertanyi a mons tan diferents com l’art i la ciència. És el cas dels Josep Amat, pare i fill, un dels millors pintors catalans del segle XX el primer, i un dels millors enginyers industrials el segon. A la UPC, a escoltar la seva autoritzada veu en robòtica, és on ens han dut aquest cop les nostres pàgines “De conversa”.

Josep Amat i Girbau és Doctor en Enginyeria industrial per la UPC, on és catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors des del 1983. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1990 i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 2000. Havent passat de l’enginyeria industrial a la informàtica, i després a la robòtica, la seva recerca en aquest camp s’ha centrat en el tractament digital del senyal i la visió per ordinador. Va ser un dels iniciadors de la recerca en robòtica submarina, i actualment centra el seu treball en la robòtica aplicada a la cirurgia. Al seu despatx de la UPC i també als laboratoris, hem pogut parlar de totes aquestes fites i més, però res ha estat comparable a l’expressió de la seva cara davant l’esment del pare, el gran pintor Josep Amat i Pagès, del qual es manifesta fill agraït i orgullós, tot recordant els temps en què les coses no eren com semblaven i la ciència era poc més que un joc en la seva vida. Perquè enginyer industrial? De seguida vaig saber que tiraria cap aquí. Sóc de la generació del Mecano jo, ben diferent del Lego que ara vénen com a joguina. Les peces eren més simples però van despertar moltes vocacions. El so metàl·lic en muntar-les em delatava quan volia treure hores de la son per acabar una construcció amagat sota els llençols. Fill d’un pintor il·lustre, i vostè tant de ciències! No es pot dir que ho vaig agafar de casa, no. N’estic molt orgullós del meu pare. Era un home excepcional. Ara, de números no hi entenia gens, n’era ben aliè. Fins i tot les notes me les repassava la meva mare! A ells dos sempre els agrairé la capacitat de transmetre’ns que érem uns privilegiats quan en realitat vivíem en la misèria i no ho sabíem. La seva capacitat econòmica en una llarga postguerra no era ni la d’un mileurista. En canvi, nosaltres ens sentíem en un palau. 10

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi

Tots dos han arribat ben lluny. No em queixo! He fet i faig el que volia. Sóc professor emèrit i ja no puc donar classe, però sí actuar en els grups de recerca, dels quals en dirigeixo dos: GRINS, que desenvolupa robòtica intel·ligent, i l’altre que es diu Rob Surgical Systems i és un spin-off del primer. Estan situats aquí, només que l’un és universitari i el segon ja és empresa. Entre l’enginyeria industrial i la robòtica, encara hi va haver el pas per la informàtica. Un aprenentatge necessari i molt buscat. Quan em vaig graduar, la informàtica no era una carrera. De fer, gairebé ni era, però sabia que seria important. He viscut l’arribada del primer computador a la universitat, cosa del professor de mecànica Martí Vergés, un mestre excel·lent. Com a becari seu em va encomanar el primer treball, l’estudi de la suspensió de la moto Impala, que llavors ell estava dissenyant i que vaig fer amb un ordinador analògic. I de la informàtica, a la robòtica. Però amb un procés molt llarg! Vaig optar a una plaça de la nova Facultat d’informàtica i la vaig guanyar. Ensenyàvem disseny de computadors. A principis dels 80 em va sorgir la possibilitat de sol·licitar una beca per anar a estudiar robòtica al Japó, promoguda per la Generalitat.Vaig quedar admirat del que allà s’hi feia. Vostè hi acudia amb un bagatge molt complet. Sí, perquè podia obtenir els braços amb l’enginyeria industrial, i el cervell amb la informàtica. Era lògic que si sumava la robòtica a les dues anteriors, llavors ja ho tindria tot per automatitzar un procés. Per aclarir conceptes, què és un robot i què no ho és? Bona aquesta! No hi ha una sola definició de robot. Els americans

“Un robot és qualsevol màquina capaç d’interaccionar

“El gran repte de la robòtica és augmentar la intel·ligència

>>> en tenen una, els japonesos una altra. Jo diria que un robot és qualsevol màquina capaç d’interaccionar amb l’entorn de forma intel·ligent. No cal que tingui aspecte humanoide, només que respongui a les capacitats que he dit abans. No ho són en canvi coses a les quals anomenem “robot”, com la picadora de carn de la cuina. Però el que neteja el terra, si incorpora intel·ligència, sí.

Tornem a aquesta qüestió de límits, de l’ètica, que imagino que no està resolta. I qui els hauria de posar, aquests límits? El concepte d’ètica és poc mesurable. No n’hi ha una de sola. Més aviat, per la teva tranquil·litat i la de la gent, es tracta de seguir una normativa basada en la seguretat de les persones. I et confirmo que en aquest punt, la robòtica està sotmesa a protocols molt estrictes. De fet, són un fre on topem sovint.

amb l’entorn de forma intel·ligent. De fet, raona millor un ordinador que una persona, perquè el primer no està condicionat com nosaltres per les emocions o l’estat físic”.

Escolto “intel·ligent” i se’m fa estrany. És que si no hi ha una mica d’intel·ligència no és un robot! Hi ha graus de capacitació, però en tots s’han de donar els quatre preceptes bàsics que he dit abans, i aquest ara ja n’és un de molt important. Saber que tot això ho pot fer un robot em provoca una certa inquietud, la veritat. Cap por! És al revés. Un robot “tonto” podria fer desgràcies, però un de llest ens facilita moltes coses. Jo em refio més d’un robot intel·ligent que d’un treballador distret. Els errors humans amb tecnologia pel mig tenen una història ben dramàtica. Llest, “tonto”, raonar... Conceptes tan humans que costa traslladar-los a una màquina. És que raonar no és exclusiu de les persones, implica valorar tan bé com es pugui. I ara no vull escandalitzar ningú, però diria que en alguns aspectes ho fa millor un ordinador que una persona perquè el primer no està condicionat per les emocions, l’estat físic, o variables a les quals els humans estem sotmesos mentre pensem. Si davant d’un mateix fet objectiu, uns diem blanc i els altres negre! Això sí que és preocupant. Una màquina ben dissenyada no et decep mai. Processa a partir de dades objectives i els seus resultats acostumen a ser inqüestionables. Llavors, què ens diferencia dels robots? Que tenim llibertat i el robot no. Tu pots actuar segons el teu “lliure arbitri” i ell ho farà només dins el programa d’actuació que se li ha introduït. I entrant ja en la filosofia, tu “ets”, ell no. En això hi ha qui diu que fa robots amb emocions, presentant-los molt més propers a l’home del que en realitat es troben. És fals. Encara que puguem construir un robot androide que es comporti com si tingués emocions, emulant inclús els errors humans, és producte d’un programa prèviament implantat.

Veig que ho diu per experiència. Sí. Nosaltres treballem en robòtica quirúrgica, i la seguretat està contemplada a l’extrem que a vegades arriba a ser excessiva, al meu criteri. Jo confio al 100 per 100 en la seguretat dels nostres robots. De fet, em poso sovint entre les seves mans i mai m’han matat. És evident que al quiròfan no hi pot haver un vidre entre el robot i el pacient. Expliqui’m una mica més del que fan els seus robots. En tenim per diverses aplicacions, però potser els de major projecció són els que realitzen cirurgia lamparoscòpica a la cavitat abdominal. Ara es pot operar sense obrir en canal i els nostres robots ajuden a fer-ho amb absoluta precisió, a escala minúscula, amb habilitats impossibles per un humà. El treball ha merescut l’atenció fins i tot de la Clínica Mayo, de la qual en són partners. En general, cap a on evoluciona el món de la robòtica? Fent una divisió molt amplia, diríem que hi ha robots que es pensen per tenir grans capacitats físiques (els superman de la ciència-ficció), i després els que han de tenir unes grans capacitats intel·lectuals. Segurament estem més a prop d’aconseguir aquests segons que els primers. És el gran repte de la robòtica, augmentar la intel·ligència per cobrir tasques especialment en el sector dels serveis. Revolucionaran la nostra qualitat de vida. I està segur que no ens hem d’inquietar. Clar que no! Aquesta aprensió ve d’una concepció molt novel·lesca. En tot cas hem de vetllar per la mà que els subjecta, per la ment que els programa. La màquina en si la pots destruir en qualsevol moment. No té vida, l’elimines i ja està. Amb la mala gent, que n’hi ha, no cal dir que no es pot fer el mateix... Imagina feliç un món ple de robots, ja ho veig. Però si està passant! De la mateixa manera que ara trobem cotxes arreu quan fa cent anys no n’hi havia i per nosaltres són ben normals, en 100 anys conviurem entre màquines capaces de fer moltes coses. Això no hi ha qui ho pari, i només hem de vigilar que sigui per bé!

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi 11

de conversa

On és la diferència? En què uns poden fer les coses que indispensablement defineixen un robot: la percepció i interpretació de l’entorn, la capacitat de raonar, la de resoldre situacions imprevistes, i la d’aprendre de les experiències, i els altres no.

per cobrir tasques, especialment en el sector dels serveis. En 100 anys conviurem amb tota naturalitat entre robots que podran fer moltes coses”.

L’IMPACTE DE LA ROBÒTICA AL SEGLE XXI

opinió

ltimament és freqüent trobar als Ú mitjans algunes veus que alerten sobre el perill que representa la creixent

introducció de la robòtica per la seva capacitat de generar atur. Inclús, amb una visió més alarmista, es diu que això pot significar el col·lapse del sistema econòmic. El meu punt de vista no és en absolut tan pessimista. La robotització evidentment substitueix mà d’obra en el procés productiu. Però, per una part, aquest tipus de tasques són poc apropiades per ser fetes manualment per les dures condicions físiques o altament rutinàries que comporten; a més, manualment no es pot garantir ni la precisió ni la fiabilitat que moltes requereixen. D’altra banda, està clar que la robotització comportarà cada cop més esforç en enginyeria, adaptació i manteniment, funcions que ha de dur a terme personal format i especialitzat. Valorar la densitat de robotització Perquè la robòtica representi una part important de la capacitat productiva encara calen molts anys de progrés tecnològic. La robotització ha estat ja molt intensa a la indústria electrònica o en l’electrometal· lúrgica, en especial l‘automobilística, però en altres sectors com els serveis o la construcció, és molt escassa. Actualment al món hi ha aproximadament uns 1,6 milions de robots operatius repartits molt desigualment pels diferents països: més de la meitat estan operant al Japó, Corea i Xina. Per poder valorar els diferents nivells de robotització,

cal considerar el paràmetre densitat de robotització, definit com el nombre de robots per 10.000 treballadors. El país amb una major densitat de robots actualment és Corea, on resulta que la taxa d’atur és del 3,6 %, una de les més baixes del món. Els robots no generen atur A la Xina, el nombre de robots operatius en els darrers anys ha crescut considerablement, assolint tot just una densitat de 36 per a 10.000 treballadors. En canvi, a Espanya, la densitat és relativament alta en relació al seu nivell d’industrialització a causa del pes de les fàbriques de cotxes que hi estan radicades. L’atur aquí és del 23,2 %, el més alt de tot Europa després de Grècia (a Catalunya del 17,5 %), unes xifres que no tenen, per ara, correlació amb el nombre de robots. Tot i que aquestes densitats són més elevades en sectors concrets, actualment no es pot dir que la robotització sigui la causa de la generació d’atur. Les estadístiques ho desmenteixen. Observant el nombre de robots en els darrers anys en països madurs, com EUA o Alemanya, el creixement ha esdevingut molt moderat i al Japó fins hi tot s’ha reduït. Això és atribuïble en bona part a les millores funcionals que els nous robots incorporen i que substitueixen els més obsolets. Millorar la competitivitat Al aportar precisió i millorar la qualitat que permet augmentar la competitivitat, la robotització comporta també millores en

valor afegit, tot i que en diferent mesura en els diferents sectors. Encara no té una incidència significativa en sectors com l’agricultura, la construcció o els serveis, per l’escàs nivell d’intel·ligència assolit dels robots actuals. Però ha esdevingut un factor important en aconseguir significatius augments del PIB en el balanç econòmic dels països, i és un factor determinant en la reducció dels costos que fan més assequibles molts béns i serveis. El mite de generar desigualtats Tot un altre tema és que aquet progressiu augment del benestar econòmic que mitjançant el desenvolupament tecnològic s’aconsegueix, ve acompanyat per un creixent distanciament entre la renda per càpita en els països més desenvolupats i els que estan molt per sota, i també pel desnivell que es produeix entre els nivells de renda de ciutadans d’un mateix país. Aquest tampoc es pot atribuir a la robòtica, ja que són molt més freqüents les escandaloses desigualtats de sous en sectors com la banca o l’energia, on no té cap incidència. I no es dóna amb tanta freqüència al sector industrial. Un gran repte per un nou país El de la reducció de les desigualtats socials és un repte polític que té plantejada la societat, un aspecte que espero que el nostre país abordi en el procés endegat, on el progrés tecnològic en pot ser més un ajut que un obstacle, i que també a escala mundial es pugui avançar en aquest sentit. mJosep Amat, Enginyer industrial

“Perquè la robòtica representi una part important de la capacitat productiva encara calen molts anys de progrés tecnològic. I està clar que la robotització comportarà cada cop més esforç en enginyeria, adaptació i manteniment, funcions que ha de dur a terme personal format i especialitzat”. Fig. 1

Fig. 2

País Densitat R/10.000 Atur Corea 478 3,6% Japó 314 3,5 % Xina 36 4 % (sols sector industrial) EUA 164 5,1 % Alemanya 292 4,5 % Regne Unit 92 5,4 % França 85 10,8 % Itàlia 168 11,8 % Espanya 05 23,2 % A la figura 1 veiem els diferents graus de penetració de la robòtica per sectors, així com el valor afegit que aporta en aquests camps. La figura 2 mostra la densitat de robotització en els principals països industrialitzats i la seva taxa d’atur. 12

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi 13

PRIMERA PROMOCIÓ D’ESTUDIANTS DE MEI A L’EPS en primer pla

n una edició anterior de la nostra revista es va parlar de la primera generació dels Graduats en Enginyeria de Tecnologies Industrials (GETI), aprofitant l’article per exposar com s’han modificat els plans d’estudi darrerament, i com la figura de l’enginyer industrial ha canviat l’esquema de la seva formació. En el mateix article s’explicava que en l’actualitat, per adquirir les competències i els coneixements d’un EI, ara cal la concatenació dels estudis de GETI i el Màster en Enginyeria Industrial (MEI). Doncs be, ja podem dir que la primera generació que ha completat els seus estudis a l’Escola Politècnica Superior (EPS) i assolit aquesta titulació, és aquí, i toca celebrar-ho. Breu recordatori del marc d’estudis Els estudis d’Enginyeria Industrial, fruit de la darrera reforma de l’educació universitària -anomenat col•loquialment com Pla Bolonya-, s’han transformat en un esquema d’un grau més un màster. Recordem que les carreres de cinc o sis anys com les teníem enteses han deixat d’existir en totes les titulacions, excepte en medicina i arquitectura. Ara es parla de Grau, que per norma general té quatre cursos de durada, i de Màster, que pot tenir un, un i mig, o dos cursos de durada. Al final de quatre cursos els estudiants ja obtenen títol universitari, que en el cas de la branca de l’enginyeria pot ser de molt diverses naturaleses: mecànica, elèctrica, química, electrònica, materials, automàtica, biomèdica i un munt més, sempre que estiguin incloses en el registre d’estudis unificat del Ministeri. Si

el lector té ganes de conèixer l’àmplia llista de graus i màsters que hi ha aprovats, pot remetre’s al RUCT. Les noves generacions EI Buscant si algun d’aquests graus, i potser el que per nom és més semblant a l’Enginyer Industrial, el GETI, acompleix amb allò que tradicionalment eren els nostres estudis, és fàcil comprovar que hi falten continguts i coneixements. Per tal de poder establir una equiparació completa en competències i continguts, s’ha de fer la suma del GETI i el MEI. És per això que reconeixem en els estudiants que surten del MEI les noves generacions d’enginyers industrials. I ara sí, feta aquesta explicació, us mostrem els magnífics estudiants i treballs fi de Màster que han conformat aquesta primera promoció que dèiem. Els seus

quatre projectes contribueixen a la creació de valor de la recerca i del treball que es desenvolupa en els laboratoris de l’EPS i, alhora, conclouen l’etapa de formació dels Enginyers Industrials. Els primers MEI El passat estiu es van graduar i presentar un total de quatre Projectes fi de Màster de molta qualitat, corresponents als primers estudiants que varen cursar els estudis de MEI a l’EPS: eren Ernest Ayala, Marc Parramon, Albert Segade i MarcTrafach. Tots ells van fer gaudir als membres del Tribunal i varen demostrar per què han estat els primers de la seva promoció. A la pàgina següent teniu un resum dels seus invents, contribucions, estudis, anàlisis i conclusions, però, sobretot un reflex de l’esforç i el gran treball que han realitzat. mEIGi

En la foto esquerra, Ernest Ayala, Albert Segade i Marc Trafach el dia de la presentació del projecte fi de Màster, diferent al de Marc Parramon, a la foto dreta.

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi

MARC TRAFACH, ALBERT SEGADE, MARC PARRAMON I ERNEST AYALA PRESENTAREN UNS PROJECTES FI DE MÀSTER DE GRAN QUALITAT, AIXÍ RECONEGUTS PEL TRIBUNAL.

V Comunicació CAM/CNC

L’objecte del projecte de Marc Trafach era dissenyar la peça del carenat mòbil d’un motor tipus open-rotor amb la mínima massa possible, i complint els requeriments del client del projecte.

Albert Segade es va focalitzar en el procés de Deformació Incremental de xapa, que estalvia la utilització de matrius tancades per obtenir peces. Normalment és necessària una màquina dedicada, però també és possible a partir d’una màquina que controli els moviments cartesians i que tingui suficient força vertical per fer la deformació i els utillatges de subjecció de la matèria primera. Aquests elements mecànics han d’anar degudament controlats i coordinats.

mòbil d’un motor tipus open-rotor

Un motor open-rotor es diferencia dels motors turbofan en la posició de les hèlixs de la turbina. Mentre que en els primers les hèlixs estan muntades a l’interior de la carcassa, en els segons estan situades a l’exterior. L’avantatge dels motors open-rotor sobre els turbofan, és el seu menor consum de combustible. La metodologia va passar per diferents etapes. Per a l’optimització de la massa de la peça utilitzà el mòdul Design Exploration del programa informàtic d’elements finits ANSYS Workbench. Per a la realització del model de material compòsit calia, a més a més, el mòdul ACP que permet simular el nombre de capes, l’angle de plegat, i obtenir els índexs de fallada del material entre altres funcions. Primerament, generà un model per simular el funcionament del carenat mòbil. Un cop trobat el model parametritzà el gruix de la peça. A continuació, amb el Design Exploration generà punts de disseny aleatoris amb diferents gruixos, i un cop calculats els resultats creà una superfície de resposta mitjançant regressions polinomials i el model matemàtic de Kriging. Després programà les comprovacions i va definir l’ objectiu, que era la minimització de la massa de la peça. Finalment, decidí que el millor material per fabricar-la és el compòsit de resina epoxy i fibres de carboni, amb el que obtinguè una peça de només 1,36 quilograms, reduint considerablement el cost de fabricació de les deu que formen el carenat mòbil d’aquest motor.

V Millora del sistema

d’escapament per a ciclomotor de 49 cc.

El projecte d’Ernest Ayala s’ha realitzat en el marc de col•laboració amb l’empresa Tecnigas de Crespià, i amb el taller Bonvini. Es tractava, en una primera etapa, de simular el comportament del tub d’escapament, i en una etapa posterior de fer un prototip amb cartró abans de mecanitzar-lo amb les eines que es tenien a l’abast. O sigui, que era un projecte complert de disseny i desenvolupament de producte. Una de les conclusions destacades del treball va ser la demostració que l’aplicació d’eines de simulació en l’etapa de disseny, pot reduir els costos de producció de producte en una quantitat considerable.

per control de màquina i sistema de subjecció

Per a la realització del projecte va ser necesària principalment la modificació del programa de control del centre de mecanitzat, i el disseny d’un sistema de subjecció de les làmines de material. La primera perquè permet verificar el funcionament de la plataforma mòbil existent de tal manera que faci un recorregut predeterminat, i el sistema perquè la seva configuració facilita la subjecció de diverses dimensions de làmines de material. Ha d’estar muntat sobre la part mòbil de la plataforma i possibilitar el canvi ràpid entre el material sense deformar i el ja deformat. El projecte totalment aplicat, serveix per poder fer operacions de Deformació Incremental amb matriu positiva.

V Model “open source”

d’una conca hídrica

El projecte de Marc Parramon partia de la informació recopilada per Villazon (2011), on s’exposava, mitjançant una comparativa, que els softwares de simulació de rius tenen la mateixa precisió en el pronòstic d’inundacions si utilitzem Saint Venant o la continuïtat de masses per una dimensió. L’objectiu era desenvolupar un model unidimensional de simulació de la capacitat hídrica d’una conca, tenint com a requisits que sigui un software d’elevada precisió, que sigui amb un temps de simulació de càlculs reduït, que es disposi del codi per aconseguir flexibilitat d’adaptació, i que tingui un baix cost d’adquisició i manteniment. El projecte, que contemplava la creació d’una eina informàtica feta en codi Python, té en compte peculiaritats d’un riu que en modifiquen el comportament: obstacles, rescloses, llacs, orificis o possibles usuaris que agafin aigua del riu o n’hi aportin. La solució ha consistit en un model d’una dimensió que utilitza la continuïtat de masses en lloc de Saint Venant, atès que es pretenia reduir els recursos computacionals consumits amb la simulació per augmentar la velocitat. L’aplicació del resultat aconseguit en un cas pràctic ha permès contrastar que és una bona eina de fàcil aplicabilitat i ràpida resposta, fent-la interessant pels potencials usuaris. Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi 15

en primer pla

V Optimitzar el carenat

joves enginyers

No acostuma a donar-se el cas que en una sola secció d’una revista que pel seu format selecciona amb molta cura els protagonistes de cadascuna d’elles, dos germans n’ocupin dues de les tres planes. Aquest és però el cas dels Massaguer, investigadors de l’Àrea de Mecànica de Fluids de la UDG, que caminen junts en les seves investigacions, i que per motius diversos aquests darrers mesos han estat mereixedors de reconeixements dels quals ara ens en fem ressò a l’Enginy.

ALBERT MASSAGUER, BECAT PER LA FUNDACIÓ CAIXA ENGINYERS

n la passada Diada de l’Enginyer, Josep Oriol Sala, president de la Caixa d’Enginyers, lliurava una de les dues beques de la Fundació Caixa d’Enginyers per a Tesis Doctorals a Albert Massaguer Colomer, de la UdG, pel seu projecte “Desenvolupament i caracterització de recuperadors termoelèctrics longitudinals per a la millora de l’eficiència energètica en aplicacions amb fonts de calor residual”.

Era l’any 2012, amb l’inici de la tesi doctoral d’Eduard Massaguer, que el grup de recerca GREFEMA de la UdG va iniciar una nova línia d’investigació basada en termoelectricitat. Aquesta tecnologia permet transformar el gradient tèrmic d’una font de calor directament en electricitat, efecte Seebeck, i viceversa, efecte Peltier, mitjançant la unió en sèrie de materials tipus N i P. Quan als extrems d’aquests dos materials hi ha un focus calent i en l’altre un focus fred, es crea una diferència de potencial elèctric generant un moviment d’electrons, i per tant, un corrent elèctric. La tecnologia existeix des de mitjans del segle XIX, i malgrat que s’ha utilitzat molt en el camp de la refrigeració, no ha estat fins als darrers anys amb el creixent interès per l’eficiència energètica que la termoelectricitat ha guanyat terreny com a potencial instrument per recuperar la calor residual que es llança, tant en el sector industrial, com en el residencial o el del transport. Seguint el fil de l’aprofitament de la calor L’objectiu de la tesi de l’Eduard era crear models matemàtics que permetessin dimensionar dispositius termoelèctrics capaços de recuperar calor residual (xemeneies d’indústries, forns, tubs d’escapament...), que actualment es llença, i transformar-lo en electricitat per tal de reutilitzar l’energia. Aquesta idea li va permetre obtenir primer el Premi Patronat de la UdG i després la Beca del Col·legi/Associació d’EIC 2013. Durant aquest període, el seu germà Albert Massaguer també va col·laborar en la recerca i va iniciar la seva tesi en la mateixa línia d’investigació, enfocada més però en el disseny de dispositius termoelèctrics. L’objectiu en el seu cas era estudiar com es podia fer més eficient l’associació de desenes o centenars de mòduls, i quina geometria era la més òptima per aconseguir el màxim rendiment. 16

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi

Aquesta precisament ha estat la recerca guanyadora de la Beca de la Fundació Caixa Enginyers que el COEIC atorgava el present any. Per un medi més net L’Albert ens explica que a tots dos sempre els ha interessat l’eficiència energètica, perquè la seva generació “ha pres consciència que el model de consum en què ens basem, tan depenent del petroli, ha de ser substituït per noves fonts d’energia molt més netes i respectuoses amb el medi”. Actualment, amb els avenços tecnològics van sorgint opcions per trencar aquesta dependència: l’energia solar tèrmica, fotovoltaica, eòlica, hidràulica, etc. Malgrat això, van detectar que la calor residual era un focus d’energia sobrant molt gran i que ha de ser recuperada. “Més del 50 per cent de l’energia generada anualment es perd”, i afegeix, que “el mateix succeeix en el sector de l’automoció, on aproximadament el 40% del combustible que posem al dipòsit escapa en forma de calor”. A través de la utilització de recuperadors termoelèctrics com el seu, es pot convertir el fet en una gran oportunitat d’estalvi, tant econòmic com d’emissions contaminants. Un estímul per seguir endavant L’Albert Massaguer agraeix la concessió d’aquesta beca, ja que, malgrat que la investigació és una ocupació molt engrescadora, no és un treball fàcil perquè s’han de superar reptes contínuament.“Guanyar la Beca de Caixa Enginyers demostra que hi ha un interès per la nostra tecnologia i ens ajuda a seguir treballant en aquesta direcció”, conclou. mEIGi

ELS GERMANS EDUARD I ALBERT MASSAGUER, 1r PREMI “THINK BLUE” A LA INVESTIGACIÓ

Els premis “Think blue” de Volkswagen, volen reconèixer a les entitats i persones que hagin demostrat la seva capacitat d’innovació i emprenedoria en energies renovables i mobilitat sostenible. Acullen iniciatives ja realitzades o en curs que hagin suposat un abans i un després en gestió mediambiental, consum d’energia sostenible i mobilitat sostenible, i són un homenatge a les persones i entitats que han desenvolupat iniciatives mediambientalment responsables amb el nostre model de vida, especialment en l’àmbit de l’automoció. Un petit però revolucionari dispositiu És en aquest context que els germans Eduard i Albert Massaguer van presentar a concurs un dispositiu petit, lleuger i barat, però amb una geometria innovadora que transforma la calor continguda en fluids (líquids o gasos), directament en electricitat, característiques que el fan idoni per ser introduït en vehicles de combustió interna com cotxes, camions o motocicletes. “L’objectiu és clar: arribar a substituir l’alternador del vehicle en electricitat per carregar la bateria,

tot transformant una part de la calor que es llança pel tub d’escapament, que representa més d’un 40% del combustible que introduïm al dipòsit. Aquesta substitució permetria reduir el consum de combustible aproximadament un 7%, que representaria un estalvi de gairebé 0,4l/100km”, expliquen. De la investigació a l’emprenedoria En paral·lel a la recerca, l’objectiu dels germans Massaguer per a finals d’any és tenir creada una empresa relacionada amb aquests avenços que es dediqui a fabricar dispositius de recuperació de calor, d’una banda per automoció, i per l’altra per a la recuperació de calor industrial. Recentment han aconseguit suport de la Fundación Repsol dins el programa del Fondo de Emprendedores, el qual ens permetrà rebre assessorament empresarial, tecnològic i suport econòmic per tirar endavant el seu projecte empresarial. La idea objectiu del premi Think Blue, ha rebut també suport econòmic de la Fundación Iberdrola per fer proves a escala industrial. mEIGi

Els germans Massaguer amb Enrique Ruiz Escudero, Conseller de Medi Ambient i Ordenació del Territori de la Comunidad de Madrid.

“E

l nostre projecte guanyador és un dispositiu que permet transformar la calor que es perd pels tubs d’escapament dels vehicles, reduint el consum de combustible un 7%. Això significa un estalvi de gairebé 0,4 litres cada 100 km”, expliquen.

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi 17

joves enginyers

erivat del treball d’investigació sobre termoelectricitat al qual fèiem referència, els germans Massaguer han pogut desenvolupar un dispositiu amb una geometria innovadora que transforma la calor continguda en fluids, siguin líquids o gasos, directament en electricitat, una iniciativa que ha estat premiada en la primera edició concurs convocat per Volkswagen.

joves enginyers

L´UDG RACING TEAM, 5è EN LA BARCELONA SMART MOTO CHALLENGE L

’equip, del qual la nostra Demarcació és un dels patrocinadors, fou segon en l’àmbit de la participació espanyola i el primer classificat entre els catalans. A més, no va tenir cap avaria significativa durant la competició i va ser el primer prototip que va poder passar les proves de qualitat.

L'Associació UdG Racing Team, formada per 50 estudiants i 10 professors de la UdG, va classificar-se amb la seva motocicleta elèctrica en una meritòria cinquena posició de la Barcelona Smart Moto Challenge, que va tenir lloc del 9 al 12 de juliol al Circuit de Catalunya de Montmeló. El rànquing final l’assenyalà com a segon millor equip entre els espanyols, i primer de Catalunya. Cal destacar també que no va tenir cap avaria significativa durant la competició i que va ser el primer prototip que va poder passar les proves de qualitat. Un gran equip per un bon resultat Recordem que l’objectiu de la prova és dissenyar, construir i assajar una moto de tracció elèctrica, que en la segona edició havia de ser capaç de transportar un volum equivalent a tres capses de pizza. L’empresa alemanya Elmoto cedia el motor, la bateria i la unitat de control, que són iguals per a tots els equips. Per a la seva banda, els estudiants havien d’elaborar un disseny que complís amb les especificacions de tota la resta d’elements: xassís tubular d’acer, basculant de la suspensió posterior, muntatge de rodes i frens, carenat i forma del seient, instrumentació i senyalització del vehicle.

Un monoplaça a la Formula Student

El mateix estiu, l’UdG Racing Team va participar per primer cop en la Formula Student, consistent en dissenyar, finançar i crear un monoplaça de competició. La prova tenia lloc el dies 27 al 30 d’agost al mateix Circuit de Catalunya, i va significar tota una experiència que de ben segur voldran repetir. mEIGi 18

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi

Un repte integral També, havien de resoldre l’aplicació informàtica que permet seguir l’estat de càrrega de la bateria, monitoritzar els trajectes i mesurar les vibracions, i el pla d’empresa per posar el producte en el mercat. mEIGi

L’ENERGIA GEOTÈRMICA, UN RECURS A VALORAR L

Tipus de camp i usos Tenim els de Baixa temperatura (baix nivell), trobem l’existència de formació permeable contenint fluid entre 40 i 90 ºC a profunditats inferiors a 2000 m. Ens serveixen per a un ús directe de la calor (calefacció, indústria, agricultura, piscifactories). En Mitjana temperatura (semitermal), hi ha formacions permeables contenint fluid entre 90 i 150 ºC a profunditats inferiors a 2000 m, i poden servir per a un ús directe de la calor i/o producció d'electricitat (cicles binaris). Els d’Alta temperatura (hipertermals), corresponen a formacions permeables contenint fluid (aigua) tancat per formacions impermeables, a temperatura superior a 150 ºC i a una profunditat tècnicament accessible. Poden orientar-se a la producció d'electricitat en una central elèctrica, a més de procurar un ús directe de la calor. També tenim la Roca calenta seca (hot rock dry), magatzems de roques calentes seques de les quals es pot extreure calor mitjançant fractura, injecció d'aigua freda i extracció de vapor. S’empren per a la producció d'electricitat en una central elèctrica, a més de l'ús directe de la calor. Per últim, en els Geopressuritzats o d'Alta pressió, el fluid es troba a una pressió molt superior a la hidrostàtica (1.4 a 2 vegades), i en general amb importants quantitats de metà. La temperatura de l'aigua (90-150 ºC), es deu a l'elevada profunditat (uns 6 km) i no a un gradient geotèrmic anòmal. La seva utilització s’enfoca a la producció d'energia tèrmica, hidràulica, i química (metà). Recursos d'alta i mitja temperatura La seva explotació se centra en la producció elèctrica, tot i que també admet l'ús directe de la calor. Es presenten dos tipus de camps (excepte el cas de roca calenta seca): u Camps de vapor sec o vapor dominant: de condicions termodinàmiques properes a les del vapor saturat. L'energia recuperable en forma de vapor és d'un 10% (l'altre 90% s'emmagatzema a la roca). Proporcionen vapor saturat a temperatures de 175 ºC a 250 ºC. Són poc abundants. uCamps de vapor humit o d'aigua dominant: les seves temperatures són menors (150 º C a 200 º C) en alta temperatura, i 90 ºC a 150 ºC en mitjana. El fluid del jaciment està en fase líquida i quan es perfora

es produeix una expansió o descompressió que provoca una vaporització parcial ràpida o flashing. Són els jaciments d'alta temperatura més abundants. Per a la producció elèctrica a partir de jaciments de mitja temperatura (90 ºC a 150 ºC) s'utilitza: tCicles binaris: el vapor que procedeix del pou s'expandeix directament a la turbina i la seva fuita és directe a l'atmosfera (escapament lliure). Tenen pitjor rendiment que els cicles amb condensació, però el seu avantatge és la senzillesa i l'economia. tCicle directe amb condensació: el més freqüent en el cas de camps de vapor sec. Un cop ha cedit la seva energia a la turbina, es condensa a pressió inferior a l'atmosfèrica, extraient els gasos no condensables. tCicle indirecte amb condensació i recuperació d'aigües mineralitzades: es fa servir un canviador de calor intermedi de manera que en ell es generi un vapor net a partir de la calor cedida pel vapor geotèrmic. Pot ser interessant quan el contingut en gasos no condensables és elevat (d'un 30 a un 50%). tCicle semidirecte amb flash en una o diverses etapes: en camps de vapor humit s'obté una barreja d'aigua i vapor. Primer se separa el vapor i l'aigua calenta. L’un s'envia a la turbina i la segona a una unitat de flash o evaporació ràpida on a través d'una expansió sobtada es vaporitza part de l'aigua. tCicle binari: un fluid de baix punt d'ebullició (tipus freó, isobutà, isopropà, etc.) s'expandeix a la turbina. La calor el rep del fluid geotèrmic a través d'un canviador. Presenta un cost elevat i poca potència. Recursos de baixa temperatura S’apliquen a la calefacció d'habitatges individuals i de districte, la producció d'aigua calenta sanitària domèstica (ACS), la refrigeració per producció d'aigua freda amb unitats d'absorció, i el condicionament de recintes amb l’ajuda de bomba de calor. En general, es presenten tres possibles configuracions per a la producció de calefacció i aigua calenta sanitària (ACS): e Canviador de calor fluid geotèrmic i aigua de calefacció i ACS eCalefacció i ACS mitjançant canviador de calor i caldera de suport eCalefacció i ACS mitjançant canviador de calor, bomba de calor i opcionalment caldera de suport L'elecció de la configuració depèn de les característiques del recurs geotèrmic (cabal, temperatura), les condicions de calefacció (climàtiques i de confort), el nombre d'habitatges i el sistema de calefacció (emissors, terra radiant, per aire, etc.). Usos agropecuaris, aqüicultura, etc. L'energia geotèrmica de baixa temperatura

té aplicacions directes en la calefacció de granges, en hivernacles i en piscifactories. Altres usos de l'energia geotèrmica, a més de la utilització directa de la calor en processos industrials (assecat, deshidratació, fermentació, etc.), es troben en les aplicacions lúdiques i terapèutiques com són els balnearis i estacions termals. Localització Els recursos geotèrmics estan repartits per tot el món. Per veure’n la situació a Catalunya podeu consultar a la pàgina web de l’Institut Català d’Energia la publicació “Atles de Geotèrmia a Catalunya”, que comprèn els següents apartats: 1. Context geològic 2. Context geotèrmic 3. Temperatures superficials 4. Potencial geotèrmic. mJosep M. Corretger, Enginyer Industrial

Les manifestacions de la geotèrmia poden ser tan espectaculars com les del Parc de Yellowstone als EUA (Foto: Pepe J. Espejo)

ASPECTES AMBIENTALS

Com hem vist, aquest recurs natural té pros i contres que s’han de valorar. Comporta extraccions importants d'aigua líquida i vapor, i el fluid geotèrmic té un contingut en substàncies específic de cada lloc que depèn del tipus i composició química de les roques, i del terreny que defineix el reservori. Els impactes ambientals més notables es produeixen en: L'atmosfera: a causa d'emissions de gasos, aerosols i partícules en general Les aigües superficials i subterrànies: per abocament d'efluents líquids i residus Els efectes de subsidència del sòl La inducció a la sismicitat L’ús i ocupació del terreny Els residus sòlids El soroll

• • •• •• •

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi 19

eco espai

’energia geotèrmica és la que s’obté de l’aprofitament de la calor interna de la Terra. Els jaciments geotèrmics es distingeixen segons les seves característiques de gradient geotèrmic de temperatura, podent ser no termals (estables, amb gradient normal entre 10 i 40 ºC / km), i termals (anòmals, bé semitermals amb gradient entre 40 i 80 ºC / km, o hipertermals amb gradients superiors a 80 ºC / km).

ELS HUMANS I LA NOVA ROBÒTICA

nous enginys

es de la instal·lació del primer robot programable l’any 1961, la robòtica ha evolucionat per camins inesperats. En l’actualitat podem trobar robots gairebé a totes les fases del procés productiu, des de la clàssica càrrega/descàrrega de la maquinària i la paletització, fins a les innovadores aplicacions per a la inspecció de canonades o torres d’alta tensió. S’han desenvolupat tant que la vella definició de robot ens ha quedat petita, i ara ens en calen dues segons siguin robots industrials o de serveis. Avui ens centrarem més en la primera; la segona també és tot un món i per descriure-la de forma adequada caldria un altre article.

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi

En l’entorn industrial els robots han estat, i encara ho estan, tancats en gàbies protectores o circulant per àrees reservades, que de fet serveixen per protegir les persones i no els robots. La seva implantació creix any rere any, i la majoria de grans empreses disposen d’un gran nombre d’aquests enginys. A Catalunya, on la majoria d’empreses són petites o mitjanes, la seva implantació és més lenta, però el curs dels esdeveniments fa pensar que això ha de canviar aviat. La col·laboració home-robot Des de l’àmbit de la recerca fa temps que estem preocupats en potenciar la col·laboració home-robot. Actualment, diversos projectes impulsats per la Unió Europea s’ocupen de crear tecnologia que possibiliti que humans i robots puguin compartir el mateix espai de treball, i fins i tot treballar realitzant tasques conjuntament. Cal estar atents, ja que els programes de recerca de la UE en el Programa H2020 incentiven cada vegada més la inclusió d’empreses proveïdores de tecnologia i usuaris finals en els consorcis internacionals. La idea és que les empreses han d’aportar problemàtiques reals, i han de promoure temes de recerca i aplicacions concretes. Evidentment, si participen de prop en el desenvolupament és més fàcil que els descobriments es puguin industrialitzar i aportar valor. Robòtica per entorns industrials Els reptes que es plantegen són importants, i encara no els tenim tots ben resolts. Tot i això, els grans fabricants de robòtica industrial a escala mundial han vist oportunitat de negoci i ja han començat a comercialitzar solucions de robòtica col·laborativa per entorns industrials. Pel que fa a robots manipuladors, un dels primers va ser el LBR-IIWA de Kuka, que pot carregar entre 7 i 14 Kg. Són molt coneguts els UR3, UR5, UR10 d’Universal Robots que poden carregar entre 3 i 10 Kg, sobretot per la facilitat de la posada en marxa i el seu baix preu. Rethink Robotics té al mercat SAWYER, un robot de 7 graus de llibertat amb 4Kg de capacitat de càrrega. Gomtec oferia un robot semblant, però acaba de ser adquirida per ABB i tot fa pensar que hi haurà notícies ben aviat. La darrera novetat ve del fabricant americà-japonès Fanuc, que acaba de presentar el CR-35iA, un robot col·laboratiu capaç de carregar 35Kg. També hi ha robots amb dos braços, com el YuMi d’ABB, el Baxter de Rethink, el WorkerBot de PI4, i el MZ07 de Nachi Robotics. Tots aquests fabricants ja

“El principal avantatge de fer col·laborar humans i robots,

és aprofitar els punts forts de cadascú per guanyar eficiència. Els robots són molt bons fent tasques repetitives, pesades, o d’alta precisió. En canvi, no són gaire espavilats quan es requereix una mica de sentit comú. Els equips de recerca investiguem nous mètodes d’anàlisi gestual, i d’aprenentatge”.

Un treball multi disciplinar L’avantatge principal de fer col·laborar humans i robots és que es poden aprofitar els punts forts de cadascú per guanyar eficiència. Els robots són molt bons fent tasques repetitives, pesades, o d’alta precisió. En canvi no són gaire espavilats a l’hora d’enfrontar-se a situacions noves, aprofitar coneixements per a un àmbit diferent, i en general, qualsevol tasca que requereixi una mica de sentit comú. És fàcil d’endevinar que la combinació entre humans i robots, si és efectiva, pot proporcionar un impuls definitiu a la implantació dels robots. Els equips de recerca investiguem nous mètodes d’anàlisi gestual, i d’aprenentatge. Aquests equips són més eficients si són multi disciplinaris i inclouen enginyers (industrials, informàtics, electrònics), matemàtics, i fins i tot metges i psicòlegs, ja que cal unir conceptes de

mecànica, sensors, electrònica, control, temps real, programació, intel·ligència artificial, ergonomia, seguretat... Cap a les llibreries estàndard Hi ha, però, una sèrie de reptes a solucionar: els robots han ser programables per un operari no expert en robòtica, s’han d’adaptar fàcilment a les necessitats canviants tant de l’operari com de la tasca que realitzen, i per descomptat han de ser segurs. Des de la recerca s’ha avançat en diversos camins. S’ha fet un esforç important en establir i proporcionar llibreries estàndard. Cada fabricant ofereix el seu propi entorn de programació, però també hi ha entorns oberts que cada vegada s’estan utilitzant més, com per exemple ROS (Robot Operating System) i la seva variant ROS-industrial, que són impulsats per la OSRF (Open Source Robotics Foundation). Els fabricants de mica en mica veuen amb més bons ulls aquesta iniciativa perquè s’adonen que els obre el mercat. Totes aquestes llibreries permeten programar, de manera més simple, una biblioteca de funcions, moviments, i percepcions que després es poden utilitzar com a base per a la programació més eficient dels robots. Una programació fàcil i eficient La programació fàcil dels robots, per tal que sigui genèrica, ha de ser eficient en comprendre les instruccions d’un usuari no expert. Aquí els avenços s’han produït sobretot en el camp dels controladors per

força i dels sensors. D’una banda, els nous controladors per força permeten guiar el robot agafant-lo, i no amb la clàssica consola. De l’altra, cada vegada són més comuns les càmeres 3D. El salt qualitatiu que suposa passar d’imatges en color a mapes tridimensionals és espectacular, ja que és molt més fàcil comprendre si hi ha una persona davant del robot, quins són els gestos o indicacions que la persona està fent, i fins i tot quins són els objectes que hi ha la zona de treball i quina és la seva posició.Això és crucial, ja que volem que els robots agafin els objectes, i en canvi volem que evitin el contacte amb les persones. Ja es veu que, si es disposa d'informació 3D i se sap aprofitar això és més senzill. Un món d’oportunitats En conclusió, la robòtica ha de fer encara un gran salt que es produirà amb sistemes fàcilment programables capaços d’operar en entorns de col·laboració amb humans. Les oportunitats són múltiples, tant des del punt de vista de desenvolupament de tecnologia com d’implantació. Per aprofitar aquesta oportunitat caldrà estar atents no només a la robòtica industrial sinó també a la robòtica de serveis. El que és ben cert és que en qualsevol cas, insistim, per poder tenir un bon posicionament caldrà formar grups de treball multi disciplinaris, i potenciar les relacions entre l’empresa i els centres de recerca. mGuillem Alenyà, Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC (Fotos P&M)

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi 21

nous enginys

>>>estan adoptant algunes de les normes ISO de seguretat per robots cooperatius en entorns industrials (ISO 10218-1:2011, ISO 10218-2:2011, i ISO/TS 15066 que encara està en preparació) i robots de servei (ISO 13482:2014). La importància d’aquest tipus de robots rau en el fet que permeten un temps de posada en marxa curt, que són fàcilment programables i per tant estan ben adaptats a produccions petites i que canvien sovint, i que en general el cost d’implantació és relativament baix. Justament el que ens cal per portar a terme una implantació efectiva a la petita i mitjana empresa.

“La robòtica ha de fer un gran salt amb sistemes fàcilment programables capaços d’operar en entorns de col·laboració amb humans. Els equips de recerca més eficients són els multi disciplinaris i inclouen enginyers (industrials, informàtics, electrònics), matemàtics, i fins i tot metges i psicòlegs. Les oportunitats són múltiples en el desenvolupament tecnològic i la implantació”.

LA INNOVACIÓ, DEESSA DE L’ENGINY, LA INTUÏCIÓ I EL CARÀCTER innovadors

ot i que en qualsevol empresa la innovació hauria de ser sistemàtica, això no vol dir que no pugui estar oberta a la troballa inesperada. Més aviat la història ens explica que són les troballes inesperades, els accidents, els errors, els que donen lloc a les innovacions radicals. Aquest és el concepte que un dels pensadors més avançats en gestió empresarial, Peter F. Drucker, tractava en l’article “La disciplina de la innovació”, on exposava quines fonts de la innovació són generadores d'oportunitats, les quals poden succeir dins o fora d'una empresa. Les primeres serien: Els successos inesperats. Les incongruències. Les necessitats del procés. Els canvis en la indústria i en el mercat. I les segones: Els canvis demogràfics. Els canvis en la percepció. El nou coneixement.

•• •• •• •

“

Sovint davant les coses imprevistes o del que es considera un fracàs, la majoria el que fa és treures’ho de sobre; cal algú amb prou caràcter per aturar l’abocament i buscar l’or entre la brossa”.

Les troballes inesperades Entre totes, crec que són les troballes inesperades les que requereixen que quan es donen hi hagi algú amb la intuïció desperta per veure que allò que té davant els ulls, és diferent i amaga un potencial. Perquè sovint davant les coses imprevistes o del que es considera un fracàs, la majoria el que fa és treures’ho de sobre, ocultar-ho, eliminar-ho; aleshores cal algú amb prou caràcter per aturar l’abocament i buscar l’or entre la brossa. El cas del Tefló i els descuits afortunats Aquest és el cas del Tefló, un material que es va crear per accident mentre el seu descobridor, el químic americà Roy J. Plunkett (1910-1994), treballava en un experiment per produir tetrafluoroetilè. No va sortir el que pretenia, però va tenir la intuïció que s’havia generat quelcom estrany que calia analitzar. I va trobar allò que avui en dia és utilitzat en multitud de productes, com poden ser les paelles antiadherents, i posteriorment en el Gore-Tex de la roba i el calçat. O bé un altre cas real, quan en oblidar-se de guardar un experiment a la nevera un divendres a la tarda, després del cap de setmana el resultat no previst va desenvolupar un nou procés que ha donat peu a una spin-off de la UPC, Goldemar. Potser dins l’àmbit de la innovació s’hauria d’establir un procediment per generar innovacions radicals que consisteixi en no seguir les regles i els procediments establerts per “veure el que passa”; ara bé, sempre dins un entorn de risc controlat perquè sinó seríem capaços d’obrir la caixa de Pandora! Imaginació per pocs recursos: esperonar l’enginy Però també les necessitats amb pocs recursos donen peu a noves oportunitats, com és el cas de la utilització del cianoacrilat com a mètode per fer una sutura ràpida de ferides de combat en hospitals de campanya. O el desenvolupament de la innovació econòmica que proposa la Jugaad Innovation, la qual s’associa a la denominada "Innovació Frugal".Aquesta filosofia per innovar neix a l'Índia on és definida com "Una solució innovadora millorada nascuda de l'enginy i de l'astúcia". És una forma de concebre la innovació que s’insereix en l’arrel de l’enginyeria: l’enginy. Els principis en què es fonamenta la Jugaad Innovation són sis: kBuscar oportunitats en l'adversitat. kFer més amb menys. kPensar i actuar amb flexibilitat. kFer-ho simple. kIncloure els sectors marginals. kSeguir al cor. Un exemple per situacions de crisi Aquí tenim doncs un exemple de forma de pensar la innovació adient per a situacions de crisi econòmica, ja que prioritza la intel•ligència i l'enginy davant l'escassetat de recursos. Filosofia per cert no només aplicable a la innovació sinó també a la presa de decisions de qualsevol àmbit, una bona pensada que en la meva opinió no s’ha utilitzat gaire en el nostre país els darrers anys. mGian-Lluís Ribechini, Enginyer Industrial

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

“Q

uè oferim els col·legiats de la Comissió de Jubilats i Prejubilats? Trobades, viatges, un munt d’experiències compartides i aficions. I dues coses molt senzilles però que alhora creiem que són importants: els coneixements adquirits, o la llum de records que poden servir de referència”.

ón moltes les ocasions que el Col·legi ofereix d’escoltar els nostres enginyers jubilats i prejubilats. Els comentaris d’uns i altres resulten sorprenents i creiem que interessants, i encara que quedin coses per dir, sempre podem tornar a agafar el fil d’un tema o d’encetar-ne un altre. Només hem de donar un cop d’ull al darrer semestre per veure els moments de trobada que la Comissió ens ha donat: tEls dinars mensuals mirant de descobrir un restaurant nou (vam anar a Siloc, El Pou, Can Tosca...), amb lloc adequat per fer la tertúlia. I amb menú, que ja som jubilats! tLes variades conferències-col·loqui, com “Perquè els Robots són tan importants a la medicina”, o “La importància dels Etruscs en el principi de la Monarquia”. I tan alegres com “La Història de les Havaneres”, amb interpretació artística inclosa. tLes sortides en grup, com la de Roses on vam visitar el Castell, la Ciutadella i la llotja del peix. tEls viatges, el darrer a la Dordonya francesa. Fantàstic! Ja veieu les imatges. Vàrem recórrer els quatre colors de la regió: el primer dia a Perigueux estàvem al Perigord Blanc, el segon dia a les Grottes de Lascaux, Sarlat i les Gavarres ens vàrem situar el Perigord Noir, el tercer amb l’anada al Castell de Bourdeilles i el poble de Brantome ens passejàvem pel Perigord verd, i el quart dia, ja de tornada, vàrem anar a Bergerac on vam veure el conegut senyor del nas llarg. I per descomptat, de comprar vi i paté. Cal portar records! Què trobareu si veniu amb nosaltres Què més podem oferir els col·legiats de la nostra Comissió? Doncs coses molt senzilles i alhora importants: els

coneixements adquirits, o la llum de records que poden servir de referència. És el cas del company que explicava que amb 8 anys, per raons familiars, havia estat enviat a Mallorca a fer els estudis que tocaven. Havia d’aconseguir una beca per fer el que ell volia, sinó no tenia més remei que resignar-s’hi! Com fer-ho? Doncs es va espavilar i als 14 anys ja havia après a demanar el canvi de ciutat per tornar a Barcelona... mantenint la beca, es clar. O sigui, que quan els seus amics encara jugaven a jocs de nens ell ja havia resolt aquest complicada situació. També hem sabut del qui amb 10 anys havia de venir de lluny a l’escola a Girona, i tot agafant el tren d’anada i tornada va acabar fent coneixença amb el revisor. Això el va dur a interessar-se en la tecnologia que el transportava, i més endavant a estudiar una carrera tècnica com la nostra. O del qui encara avui viatja per la feina. És com una petita droga, no ho pot deixar. Ja ha estat a 122 països... Ens demana per favor que l’ajudem a desconnectar, crec que el salvarem! Compartint aficions Així mateix, els col·legiats de la Comissió de Jubilats i Prejubilats ens comuniquem a través de les nostres aficions: el cant coral, les exposicions fotogràfiques o pictòriques... Allà hi ha companys que ens sorprenen amb les seves qualitats vocals, fotogràfiques o amb els pinzells. Clar que també hi ha qui té especial afició per l’economia, i llavors es debat sobre finances: la visió general del moment, novetats i riscos, etc. Paraules majors! mDomingo Argilés, Responsable de la Comissió de Jubilats i Prejubilats

Primera sessió

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi 23

les nostres comissions

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

ESCOLTAR ELS NOSTRES JUBILATS I PREJUBILATS

les nostres comissions

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

NOU CICLE DE DIÀLEGS OBERTS: PERSONES, PROCÉS COMERCIAL I FINANCES

COMISSIÓ ENGINYER I EMPRESA

E estem convençuts “ que són les persones

les que mobilitzen les companyies, són les bones relacions comercials les que asseguren la continuïtat a llarg termini dels nostres clients, i són les finances les que actualment s’imposen com a model de valoració de les nostres empreses”.

Els Diàlegs del cicle Els propers Diàlegs del curs 2015-2016 seran els següents:

Especial atenció a les persones A les persones que les mobilitzen, doncs, caldrà dedicar-hi una atenció especial sobre com ens comuniquem entre nosaltres, com transmetem els missatges, i com fem equip compartint derrotes i celebrant victòries. Diríem que ens agradaria apropar experiències de gestió d’innovació no tecnològica (amb permís dels innovadors de producte), dialogant sobre alternatives o visions diferents i actuals de cada una de les 3 temàtiques seleccionades. 24

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi

•

Els nostres motius Les raons per les quals els hem escollit, és perquè estem convençuts que són les persones les que mobilitzen les companyies, són les bones relacions comercials les que asseguren la continuïtat a llarg termini dels nostres clients, i són les finances (en la visió del diner com a mitjà, no com a fi), les que actualment s’imposen com a model de valoració de les nostres empreses.

Per altra banda, hi ha empreses que per desgràcia no subsisteixen a llarg termini, bé per no tenir clients, bé per no tenir tresoreria, raó principal per la selecció de les temàtiques comercial i financera, com a temes a abordar també en els Diàlegs.

Des de la Comissió Enginyer i Empresa volem informar-vos que aquest curs 2015-2016 realitzarem la segona edició del cicle “Diàlegs oberts de la comissió Enginyer i Empresa”, el primer dels quals començarà a finals d’aquest mes de novembre. L’objectiu general del cicle és compartir amb vosaltres aspectes i coneixements de gestió en diferents temàtiques, i en aquest sentit hem triat com a conceptes a tractar, les persones, el procés comercial i les finances.

Primer diàleg, el pròxim 25 de novembre a les 19h amb Joana Frigolé

CONVERSES CONSTRUCTIVES. “Com millorar les teves relacions interpersonals i el poder d’influència”. Repassarem quins són els aspectes clau que poden ajudar a ser més efectiu a l'hora de conversar amb tu mateix, amb els teus col·laboradors, caps, clients i equips de treball en general. Plantejarem noves formes de veure i viure les relacions per a generar converses més constructives i de manera que siguis capaç d'assolir resultats que no hauries esperat amb els recursos amb què comptaves en el passat. Pels qui ja coneixeu a la Joana, sabeu que ens ho passarem d’allò més bé, i els que no la coneixeu, no us perdeu l’ocasió de compartir una estona amb ella. (>>>)

Vine i participa’n! Segon diàleg, la segona quinzena de febrer amb Marta Plasencia

ELS NOSTRES CLIENTS PARLEN. Sabem què pensen de nosaltres com a companyia, producte o servei? Parlarem de com poden els nostres clients donar-nos valor. Mirarem si els nostres clients ens distingeixen de la competència i en quins aspectes ho fan i farem especial incidència en la prescripció que puguin fer de nosaltres i com en podem treure el màxim valor possible. La Marta ens transmetrà tot el seu coneixement i val la pena aprofitar-ho.

•

Tercer diàleg, la segona quinzena d’abril amb en

Miquel Planas

FINANÇAMENT AMB LA BANCA. Com obtenir les millors condicions. Conversarem sobre com ens veuen els bancs, què cal preparar i com s’ha de fer quan es vol aconseguir finançament i quines són les millors estratègies per aconseguir el millor finançament. En aquest cas, en Miquel Planas ens farà un recorregut per les seves experiències en aconseguir a moltes empreses el finançament adequat.

COMISSIÓ D’ACCIÓ PROFESSIONAL

Els Diàlegs, oberts a tothom Us recordem que les sessions dels Diàlegs estan oberts a tothom, col·legiat o no, i que per tant podeu portar els acompanyants que vulgueu. Només cal que us registreu a la Demarcació, ja que l’única limitació és la que ens imposa l’aforament de la sala. Estigueu atents a l’agenda del web de la Demarcació de Girona, on anirem confirmant les dates concretes per la segona i tercera sessió del cicle. Des d’aquí us animem a què no us perdeu la propera sessió el 25 de novembre a les 19h, a la Demarcació de Girona... ni les següents! mDavid Bartra, Responsable de la Comissió Enginyer i Empresa

Com millorar les teves relacions interpersonals i “ el poder d’influència”, “Sabem què pensen de nosaltres com a companyia, producte o servei?”, i “Com obtenir les millors condicions de finançament”, són els continguts proposats per cadascun dels Diàlegs del Cicle “Les 3 claus” 2015-2016, el primer dels quals tindrà lloc aquest 25 de novembre a les 19h a la nostra seu”.

LA C.A.P., UNA EINA VALUOSA AL SERVEI DELS ENGINYERS INDUSTRIALS

El normal desenvolupament de l'activitat professional d'aquells enginyers que treballem en l'exercici lliure, ja sigui en l'àmbit de les instal·lacions, l’obra civil, l’enginyeria ambiental, l’urbanisme, etc., està lligat a una constant interpretació d'una normativa que va canviant de forma massa freqüent. Aquest fet és, per posar un exemple, un factor comú en el dia a dia de molts de nosaltres. La raó de ser de la C.A.P. És per compartir i intentar millorar aspectes de la nostra quotidianitat laboral com aquest, que va ser creada i existeix la Comissió d'Acció Professional. La C.A.P. es planteja com el vehicle que utilitzem a través del Col·legi, des de la nostra Demarcació de Girona, per arribar als agents que poden posar llum a incerteses relacionades amb l’exercici de la professió. Però, com tot vehicle, per poder arribar a destí cal que algú el condueixi. Aquest destí, al cap i a la fi, són el seguit d’inquietuds, incerteses, encerts i errors, que tenim en comú aquells qui ens dediquem a l'acció professional en enginyeria industrial. Per tant, la conducció dels interessos de la comissió, és cosa de tots.

Trobar el camí Fa un any es va celebrar l’última trobada de la C.A.P. aquí Girona, i la manca d’una direcció clara de cap a on anar, els dubtes de quin camí era el que portava a aquest destí comú, han provocat que des del període esmentat, no es realitzés cap trobada. Tampoc ha faltat l'ensopegada que et fa adonar que potser aquell tema que es proposa en concret no va en la direcció correcta, com ha estat alguna convocatòria que no ha assolit el quòrum necessari per a materialitzar-se. Seguirem treballant Ens mantenim en el convenciment que la nostra comissió és una eina important i valuosa, que ens ha de permetre desenvolupar amb més facilitat el dia a dia. Alhora, som un grup de persones amb interès per aprofitar-la. Per tant, des de la Comissió continuarem treballant per aconseguir donar-li continuïtat,i fer-la extensible al màxim nombre de companys. Aquest és el seu sentit, i des d’aquí aprofitem per recordar-vos que hi sou tots molt benvinguts. Us hi esperem! mJesús Teixidor, Responsable de la Comissió d’Acció Professional Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi 25

les nostres comissions

•

les nostres comissions

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

NEIX LA COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA A

tès que les conseqüències d’aquests darrers anys de crisi ens han dut a un important augment de l’exclusió social, i en el marc de l’experiència del Servei de Promoció del Voluntariat dels EIC que fa 4 anys que funciona a Barcelona, la nostra Demarcació ha proposat la creació d’una nova comissió enfocada cap aquestes qüestions. Així, en compliment de l’acord adoptat per la Junta Directiva, el 2 de juny es va crear oficialment la Comissió d’Acció Social de la Demarcació de Girona del COEIC, a la que s’encomana tractar els temes socials i assistencials duts a terme per ONGs, fundacions, institucions diverses, etc., i mantenir les relacions adients per a la cooperació. Sensibilitzar els enginyers cap a Tercer Sector La missió principal de la comissió és sensibilitzar els enginyers industrials envers les problemàtiques socials del món que ens és proper i també d’àmbit mundial, cercant una conscienciació mitjançant un coneixement ampli i veraç dels fenòmens que s’hi donen. Es crearà una borsa d’enginyers voluntaris que treballin per aportar a entitats del Tercer Sector Social, els coneixements i experiència de gestió propis del col·lectiu del enginyers. Àmbits d’actuació Tot això per oferir a la societat voluntaris, tan si són enginyers en actiu com jubilats, seguint dues directrius bàsiques: aSensibilitzar a tot el col·lectiu d’enginyers per ésser agents de canvi de la societat, actuant solidàriament amb les entitats del Tercer Sector, tant els que encara estan en actiu com els prejubilats o jubilats, traspassant a les persones o col·lectius amb els quals treballi la comissió, els seus coneixements i experiència de gestió. aAssegurar l’encaix de la necessitat amb el perfil del voluntari, i la seva fidelització amb el seguiment de les mútues expectatives.

COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL

Programa d’actuació Per aconseguir-ho s’ha establert el següent programa d’actuació: uConstruir una borsa de treball de voluntaris amb aquells col·legiats interessats, preferentment jubilats i prejubilats. uDonar a conèixer i oferir el nostre servei a totes aquelles entitats del Tercer Sector. uObtenir perfils i experteses dels llocs de voluntari de les entitats i donar-los a conèixer al col·lectiu d’enginyers. uEntrevistar els enginyers interessats en el voluntariat per veure’n l’encaix. uPresentar els candidats a les entitats. uFer un seguiment de les actuacions per avaluar la satisfacció de les mútues expectatives. uTractar, debatre i difondre les fites assolides i les pràctiques ètiques i de responsabilitat social en general en els diferents sectors (empresarial, economicosocial, etc.). uDifondre aquestes i d’altres activitats, especialment les que hi participen els enginyers industrials, mitjançant el butlletí electrònic i la nostra revista Enginy. Sigues solidari, actua! En aquests moments ens trobem en la fase de construir una borsa de companys enginyers voluntaris que vulguin dedicar una part del seu temps a col·laborar amb les entitats que ho necessitin. Si penses que val la pena participar en activitats cap als més necessitats, i dedicar-hi una part del teu temps de forma voluntària, pots contactar amb nosaltres a través del personal de la Demarcació. Amb molt de gust t’ampliarem la informació tot concertant una entrevista personal. Sigues solidari, actua! mJosep Lluís Iglesias/Responsable de la CAS

“L

a nova Comissió d’Acció Social crearà una borsa d’enginyers voluntaris que treballin per aportar a entitats del Tercer Sector Social, els coneixements i experiència de gestió propis del nostre col·lectiu. En aquests moments estem en fase de construir una borsa de companys que vulguin dedicar una part del seu temps a col·laborar amb les entitats que ho necessitin”. 26

Revista EnGiny 2/2015

{ EIGi