Revista Enginy 5 1/2016

5 1/2016 Nr

EnGiny

La revista dels enginyers industrials de Girona

Els reptes de la Indústria 4.0

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 1

Joves enginyers

La Demarcació acollirà l’Acte de Graduació dels nous enginyers De conversa

Ramon Boixadós

“A Dalí la ciència no només li agradava, sinó que hi entenia” Opinió

Reflexions d’un Enginyer industrial sobre el 4.0

09/05/2016 19:51:58

J

JU

anti-Eu

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 2

09/05/2016 19:51:59

JUNTA DIRECTIVA AEIC President Jaume Masgrau Secretari Joan Juanals Vocals Quim de Ciurana Jordi Güell Josep Maria Soler JUNTA DIRECTIVA COEIC President Joan Juanals Secretari Quim de Ciurana Vocals Àlex Barceló David Bartra Jordi Güell Olga Mateos Josep Maria Soler Jesús Teixidor

Número 5 (1/2016)

Direcció Duaita Prats Consell de redacció Clara Callincó, Quim de Ciurana, Joan Juanals, Núria Valenzuela Disseny Gràfic i Maquetació tauArt

Seguint el nou rumb

C

om ja sabem, fins fa relativament poc la principal font d’ingressos del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya eren els visats, però això malauradament ha deixat de ser un fet i actualment el nostre finançament està basat en les quotes que abonen els col·legiats.

Resulta doncs ben evident que per assegurar el futur tant del Col·legi com de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, cal incentivar la col.legiació dels titulats en enginyeria industrial, especialment dels de les noves titulacions, els graus en tecnologia industrial i els màsters en enginyeria industrial, amén d´altres de susceptibles d’entrar a formar part del nostre col.lectiu.

De fet, des de la demarcació de Girona ja fa temps que treballem en aquesta línia.

Doblar esforços Cal, però, doblar esforços per seguir trobant maneres d’oferir a aquests titulats tot allò que precisen per a desenvoluparse professionalment i social. Assumir que han canviat les regles del joc i que, per tant, hem de donar una altra volta de clau a la trajectòria de l’entitat, per apropar-nos, encara més, a la realitat dels professionals de l’enginyeria.

Des de les escoles a les empreses Un aspecte que no podem obviar, és el de vetllar pels futurs col.legiats des de l´inici de la seva trajectòria, o sigui, des de l´escola fins a la incorporació al món laboral, i donar-los suport al llarg de la vida professional fent més estrets els vincles Escola/Col. legi-Associació/Activitat professional.

Així mateix, hem de procurar per l’establiment d’un sòlid triangle amb tres vèrtexs: Universitat-EPS/Col .legi-Associació/Pro-

fessió-Empreses, tot donant suport i defensant els interessos, tant dels estudiants d´enginyeria com dels titulats que exerceixen la professió.

El sector industrial, en el punt de mira Fins fa poc, la nostra relació amb el món professional estava més orientada a l´enginyer com a professional individual (exercici lliure, enginyeries...), que a l´enginyer vinculat al sector industrial (empreses), i els nostres lligams amb aquest darrer eren més aviat febles.

Però està clar que el sector industrial és la base del desenvolupament tecnològic d´una societat. Per tant, per enfrontar el futur en les millors condicions, hem de mantenir-hi una col·laboració fluida i saber atreure els seus actors, tant pel que fa a les petites i a les mitjanes empreses, com a les grans, amb les quals els enginyers industrials hi tenen relació.

Proa ferma cap al rumb marcat Seguim doncs, amb la proa ferma cap al nou rumb que ens vam marcar, per aconseguir incrementar la col.legiació dels joves enginyers, dels enginyers del sector industrial i de les empreses relacionades.

Per això, haurem de ser capaços de posar a la seva disposició més serveis i programes engrescadors, eficaços, compatibles i útils per assolir els seus objectius. És, sens dubte, tot un repte.

Joan Juanals Enginyer industrial President de la Demarcació de Girona del COEIC

Parc Agrari i accions anti-Eurovegas (diversos autors) Edita:

Demarcació de Girona de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya C/ Narcís Blanch 39, baixos 17003 Girona Tel. 972 211 912 www.enginyersgirona.cat girona@eic.cat Revista gratuïta per als col·legiats i associats a la demarcació de Girona del Col.legi/Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Dipòsit legal Gi.598-2014 Paper blanquejat sense clor

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 3

04|08

EN SERVEI Infos Demarcació

09|11

EN PRIMER PLA Reptes de la Indústria 4.0

20 INNOVADORS Grup Simon ECO ESPAI 21

Locomotora energètica

12 |14

DE CONVERSA Ramon Boixadós

NOSTRES 22|25 Grup LES COMISSIONS

|19 16

JOVES ENGINYERS Elisa Vázquez|Albert Roca Nou Acte de Graduació

26

NOUS ENGINYS Rellotges intel.ligents

09/05/2016 19:52:00

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

m

en servei

NSeguint la nostra filosofia de suport als projectes de recerca dels més joves, i de crear vincles amb la pedrera de futurs enginyers industrials, per tercer any consecutiu la Demarcació de Girona torna a patrocinar l’equip de l’Associació UdG Racing Team, que està formada per estudiants d’enginyeria i personal docent.

Aquest popular equip que combina investigació i competició esportiva, participa en un concurs de construcció d’un monoplaça per a la Formula Student Spain.

A les imatges, els components de l’Associació UdG Racing Team presents en el moment de la signatura a la nostra Demarcació, amb el president del Col.legi.

m La Demarcació de Girona i l’Associació UdG Racing Team, han renovat conveni per tercer any.

A dalt, Núria Batllori, Pepe Donatiu i Albert Roca, amb Joan Juanals, en el moment de la signatura.

Al costat, a les portes de la nostra seu.

4

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 4

Renovació del conveni amb l’Associació UdG Racing Team

Reunió de la Junta General de la Demarcació N

A la reunió de la Junta General Ordinària que va tenir lloc el mes de febrer, es van presentar i aprovar els comptes anuals de la Demarcació. També es van presentar les dades del cens a 31 de desembre de 2015, que era de 520 associats, 518 col•legiats i 128 socis escolars.

El President del Col•legi, en el seu informe, repassà la relació d’activitats durant el 2015 a la Demarcació: els cursos i jornades tècniques, les reunions de les comissions de treball, les activitats culturals, les col•laboracions amb altres organismes, l’organització de conferències amb els estudiants de l’Escola Politècnica Superior i les subvencions en formació. També la continuïtat de la nostra publicació, la revista Enginy, que ja viu el tercer any com una eina més de comunicació amb els col•legiats i associats.

Finalment, es va fer un breu resum als assistents del camí que vol adoptar el COEIC de cara al futur i les mesures que s’hauran de prendre, sempre pensant en la nostra funció de servei.

{ EIGi 09/05/2016 19:52:04

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

m

Conveni amb l’Associació Catalana de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració

m

m

En virtut del nou conveni, els col•legiats de la Demarcació tenen un 10% de descompte en les jornades, activitats i cursos que organitzi l’Associació, en qualsevol ubicació.

passat mes de desembre, Joan Juanals en representació de la Demarcació, i Antoni Márquez de la de l’Associació Catalana de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració (ACTECIR), signaven un conveni de col•laboració entre ambdues entitats.

Gràcies a aquest acord, els col•legiats de la Demarcació tenen un 10% de descompte en les jornades, activitats i cursos que organitzi l’Associació d’ara endavant, en qualsevol ubicació.

L’Associació portarà a terme la primera conferència que realitzen a la nostra Demarcació, el dia 2 de juny, amb el títol “El Comissioning, molt més que una posada en marxa”.

en servei

NEl

DiumengEnginyer 2016. Visita al Castell i la Fortalesa d’Hostalric, i calçotada NAquest any, el 21 de febrer va ser el dia de la tradicional “Calçotada” de la Demarcació, en el qual es va fer una visita al Castell i la Fortalesa d’Hostalric. Es tracta d’una preciosa fortificació d’origen medieval, situada sobre un cingle estret de pedra basàltica a la riba esquerra del riu Tordera, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Després es van dirigir cap a Breda, on el DiumengEnginyer 2016 es va completar gaudint de la calçotada al Restaurant Can Mariano.

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 5

{ EIGi 5 09/05/2016 19:52:06

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Trobada de Nadal dels Enginyers Industrials de Girona

en servei

NEn aquesta ocasió, amb motiu de la Trobada de Nadal dels Enginyers Industrials de Girona, la Sala de Formació de la Demarcació es va convertir en un taller on confeccionar figueretes nadalenques. Nens i nenes, acompanyats dels respectius pares o avis, retallaven i enganxaven materials per aconseguir que l’arbre de Nadal tingués un toc personal.

Tot seguit, la Sala d’Actes es va omplir de companys i companyes de professió, i també de familiars i amics, i s’hi va servir el ja tradicional aperitiu.

Es va aprofitar l’ocasió per entregar la insígnia a dos membres que fa més de 50 anys que formen part del nostre col·lectiu, Alfons Maria Thió i Eliseo Jubert, que no havien pogut assistir al Sopar de Germanor de l’any passat.

Veient la sensacional resposta que té l’organització d’aquest acte de festa nadalenca tan nostre, esperem poder-lo repetir enguany i que gaudeixi, si pot ser, encara de més èxit.

m

Premi Guillem Catà dels Enginyers Industrials de la Catalunya Central NL’Oller

del Mas, un castell del segle X on la història, la naturalesa i la vinya en són els protagonistes, va ser l’escollit per fer la cerimònia del Premi Guillem Catà de la Demarcació de la Catalunya Central el passat primer de desembre. A l’acte hi van assistir 115 persones.

El guardó va ser per a l’empresa Masats SA, i el va recollir el Sr. Frederic Solé, el seu Gerent. Tot seguit es va oferir un piscolabis pels assistents.

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 6

NEl novembre del 2015, la demarcació de Lleida va celebrar el seu tradicional Sopar de Germanor a l’Hotel&Restaurant Finca Prats, al que van assistir en representació de la nostra Demarcació, Joan Juanals, President de Girona del COEIC, i Jaume Masgrau, President de Girona de l’AEIC. Durant el sopar es va fer entrega d’insígnies als nous col•legiats i es va lliurar el Premi Projecte Fi de Màster d’Enginyeria industrial.

m

m

6

Sopar de Germanor de la Demarcació de Lleida

{ EIGi 09/05/2016 19:52:09

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Taller pràctic de LinkedIn NEl mes d’abril s’ha impartit la segona edició del taller de LinkedIn, “Treballa el teu perfil estratègicament, i coneix alguns trucs per treure-li més profit”, que s’ha posicionat com una de les eines més eficaces per a conèixer professionals. Amb el taller, que té un plantejament totalment pràctic, i de la mà d’una experta en aquest portal web, Rosaura Alastruey, es va aprofundir en les possibilitats que ofereix la popular xarxa social.

Els assistents van adquirir coneixements de com optimitzar els seus perfils de LinkedIn, configurar qui els veu, conèixer trucs que els poden ajudar a treure’n més partit, i gestionar-ne eficaçment els recursos.

L’objectiu de la jornada: aconseguir aparèixer a les recerques dels reclutadors o de clients potencials.

m

en servei

XVII Fòrum Industrial de la UdG

NEl 21 d’abril, l’Associació d’Estudiants d’Industrials va organitzar a l’edifici P-II el XVII Fòrum Industrial de l’Escola Politècnica Superior de la UdG, que té com a objectiu enfortir les relacions entre els estudiants i les empreses, a més de facilitar la transferència de talent i oportunitats de feina.

Al Fòrum van assistir gran varietat d’empreses, grups de recerca, associacions i col•legis professionals, que durant tota la jornada van atendre els estudiants. També hi va haver diverses activitats paral•leles com una taula rodona, xerrades, presentacions d’empreses...

Com ja és habitual, a l’estand de la Demarcació es van atendre totes les consultes sobre el Col•legi i els serveis que aquest ofereix, i en la cloenda es va fer el sorteig d’una càmera SJCAM entre els socis escolars participants, que va ser per a Núria Batllori.

Cicle de conferències per als estudiants de 3r de GETI de l’EPS NDes de fa uns anys, la nostra Demarcació organitza un cicle de conferències que porta per nom “Taller d’Ensinistrament Professional” pels estudiants de 3r del Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials. L’objectiu és que els estudiants coneguin el Col•legi i els serveis que ofereix, i també les àrees on podran aplicar la professió. Les conferències les porten a terme enginyers col•legiats de la nostra Demarcació.

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 7

{ EIGi 7 09/05/2016 19:52:12

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Taller de normativa per estudiants de Màster en Enginyeria industrial de l’EPS en servei

NEl 25 d’Abril es va oferir a la Demarcació una conferència sobre Lean Management, amb el títol “Com anar un pas per davant de la competència i millorar, no només en temps de crisi”. En ella, Benet González, Consultor de LDBD Innovació de processos empresarials, va fer reflexionar els assistents sobre els processos i gestions que realitzen en el seu negoci o empresa, i revisar tot allò que és susceptible de ser millorat per assolir avantatges competitius, rendiments i resultats que garanteixin el futur del negoci. Com a cas pràctic, es va presentar l’empresa olotina Alzamora Packaging.

A la conferència, dirigida principalment a empresaris, directius o responsables d’àrees, hi van assistir 13 persones que van valorar molt positivament el contingut i els coneixements apresos.

m

NEl passat mes de febrer i per segon any consecutiu, la responsable del servei de normativa del Col•legi, Teresa Abella, va impartir un taller pràctic de normativa per als estudiants de Màster, que els va permetre conèixer l’eina que els enginyers i enginyeres que formen part del col•lectiu tenen a disposició. Va ser uns dies abans que els estudiants comencessin a perfilar i redactar el que seria el seu treball final de Màster, i per tant els va facilitar la feina a l’hora de redactar el capítol de normativa.

Aquest mateix taller es va donar uns mesos abans també a tots els Graus d’Enginyeria de l’Escola Politècnica Superior, i tenim previst repetir-lo el curs vinent.

Conferència sobre Lean Management

Agenda 18/05/16 – Dinar mensual i Reunió de la Comissió de Jubilats i Prejubilats de la Demarcació (Narcís Blanch).

20/05/16 – Curs de Lean Manufacturing “Excel·lència en les operacions” (Narcís Blanch). Bonificat al 100% mitjançant la “Fundació Tripartita”.

Places limitades.

24/05/16 – Jornada sobre “Sistema elèctric aïllat de terra IT, base per a la continuïtat de servei i la seguretat de persones i instal·lacions” (Narcís Blanch). Gratuïta i oberta a tothom.

27/05/16 – Sopar de Germanor de la Demarcació a Ca l’Enric (Vall de Vianya).

31/05/16 – Reunió de la Comissió d’Acció Social de la Demarcació.

(Narcís Blanch).

02/06/16 – Jornada sobre “El Commissioning, molt més que una posada en marxa” (Narcís Blanch). Gratuïta i oberta a tothom. Places limitades.

Recordeu fer les vostres inscripcions a la Demarcació, través de mail o telèfon .

Al web (www.enginyersgirona.cat) trobareu tota la informació actualitzada de les properes activitats.

8

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 8

{ EIGi 09/05/2016 19:52:13

ELS REPTES DE LA INDÚSTRIA

4.0 en primer pla

D

esprés de l’automatització de la indústria al segle XVIII, quan la màquina de vapor va comportar la primera revolució industrial, entre el XIX i el XX amb l’electrificació arrancaven la producció en sèrie i l’especialització que van donar pas a la segona revolució industrial. A finals del passat segle, la revolució tecnològica marcava una tercera sacsejada, i ara, amb l’esclat del món virtual i la robòtica, la indústria 4.0 es perfila ja com la quarta revolució industrial.

“Indústria 4.0”

és un terme encunyat pel govern alemany per descriure la fàbrica intel•ligent, dita així bàsicament per tenir tots els seus processos inter connectats a través de tres paràmetres: els Sistemes ciberfísics, la Internet de les coses i la Internet dels serveis. Els Sistemes ciberfísics es connecten i cooperen entre ells i amb els éssers humans en temps real; la Internet de les coses capacita les diferents màquines que intervenen en els processos per a comunicar-se entre si; i la Internet dels serveis facilita l’oferiment de serveis interns i entre organitzacions que participen en la cadena de valor.

Ja no és ciència-ficció Alguns elements que trobem en aquestes smart factories, són la robòtica col•laborativa, amb màquines que ajuden a l'operari en tasques repetitives o perilloses sense agredir-lo, la ‘sensorització’, la visió intel•ligent i la realitat augmentada, la fabricació additiva o per capes de les impressores 3D que estalvien temps i diners enfront de tècniques tradicionals...

I per descomptat, el Big data. Perquè amb uns sistemes d'automatització industrial que integren cada vegada més sensors i capacitats de comunicacions sense fils, les fàbriques han d'anar guanyant en capacitat de reunir dades suficients i operabilitat entre els seus processos. Tot això s’ha de poder gestionar, analitzar i guardar per a la seva reutilització.

Per aquest motiu, potser el més gran desafiament tècnic el tenen els experts en software i programari per al desenvolupament de solucions potents que administrin aquest Big data, que englobaria la Connexió (sensor i xarxes), el Núvol (informàtica i dades sobre la demanda), el Cyber (model i memòria), el Contingut / Context (significat i correlació), la Comunitat (intercanvi i col•laboració), i la Personalització (singularitat i valor). Juntes han de proporcionar informació útil per a la correcta gestió de la fàbrica, amb eines avançades d’anàlisi i algoritmes que permetin, per exemple, detectar i abordar tant les qüestions visibles com les “invisibles”, com són la degradació d’una màquina, el desgast dels components, etc.

Potser el més gran desafiament tècnic el tenen els experts en software i programari per al desenvolupament de solucions potents que administrin el Big data, que englobaria la Connexió (sensor i xarxes), el Núvol (informàtica i dades sobre la demanda), el Cyber (model i memòria), el Contingut / Context (significat i correlació), la Comunitat (intercanvi i col•laboració), i la Personalització (singularitat i valor).

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 9

{ EIGi 9 09/05/2016 19:52:14

en primer pla

El canvi industrial planteja tantes oportunitats com riscos, i provocarà que les empreses amb models de negoci de tall tradicional es vegin motivades a assumir canvis que potser han evitat durant anys. En el camp de la formació, Universitats i Escoles Tecnològiques ja estan en marxa cap a l’adequació dels programes per a les necessitats creixents.

‘Sensorització’, visió intel•ligent, realitat augmentada, màquines que aprenen sota la tutela de l'operari, sistemes que es comuniquen i cooperen entre si i amb els éssers humans... Lluny de fer ciènciaficció, aquest nou model industrial ja és aquí i marca diferències entre una fàbrica tradicional típica i una fàbrica 4.0.

La “Servificació” En l'entorn actual, proporcionar un servei d’alta qualitat amb el menor cost és la clau de l'èxit, i sembla que les tecnologies que acompanyen la quarta revolució industrial acosten a l’equació amb més garanties.

En aquest àmbit, una altra gran diferència que aporten és la possibilitat de customització dels productes. Versus la producció clònica en massa que ha caracteritzat la indústria del segle XX, un tret que es destaca és la forta personalització dels productes en condicions de producció altament flexible. Sembla, doncs, que per estar en competitivitat caldrà preparar-se per garantir la “Servificació”, un nou concepte que descriu la possibilitat de servir una oferta individualitzada en temps real. La capacitat d’una empresa per respondre’n o no, pot ser decisiva per al seu futur en el sector.

Morirà doncs la indústria tradicional?

El canvi industrial pel qual estem travessant, planteja tantes oportunitats com riscos i provocarà que les empreses amb models de negoci de tall tradicional es vegin motivades a assumir canvis que potser han evitat durant anys, si volen seguir sent competitives.

L'automatització, la digitalització i la innovació disruptiva potser facin que la forma tradicional de treballar desaparegui, però també es crearan noves necessitats laborals que s’hauran de satisfer adequadament, segurament derivades del món digital.

10

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 10

Si es consolida aquesta quarta revolució industrial que ja tenim aquí, en l’entorn de la indústria i la producció modificarà àrees com els serveis, els models de negoci, la productivitat contínua, la fiabilitat, la cadena de valor de la indústria... i molt important: els tipus de treballs i els treballadors. Perquè la tecnologia d'automatització requerida es millora mitjançant la introducció de mètodes que poden canviar el seu perfil, i lluny com semblaria de baixar els requeriments formatius perquè aparentment la feina estaria en mans de robots, no seria així: els seus coneixements i suport intel•ligent resultaran molt necessaris i valorats en un sistema productiu cada vegada més complex.

Els nous estudiants Es parla del fet que la majoria dels joves estudiants d’avui trobaran una feina relacionada amb l'àmbit digital en treballs que encara no existeixen, i que les 10 professions més sol•licitades podrien ser enginyer de smart factory, chief digital officer, expert en innovació digital, científic expert en Big data, arquitecte expert en smart cities, expert en usabilitat, director de continguts digitals, expert i gestor de riscos digitals o director de màrqueting digital.

Universitats i Escoles Tecnològiques ja estan en marxa cap a l’adequació dels programes de formació per a les necessitats creixents.

Les noves circumstàncies exigiran altes competències per part de les empreses i, en conseqüència, dels seus treballadors. Per això, pensem que el món de l’enginyeria industrial en les seves múltiples vessants estarà més en auge que mai. També seran necessaris els matemàtics, els estudiants de Publicitat o Màrqueting, sempre amb un alt nivell d'anglès, i aquelles noves categories d'ocupació per a un entorn laboral on homes i robots hauran de treballar junts,

més que enfocar-ho com que un serà el substitut de l’altre.

Un lloc per a la creativitat Afortunadament, hi ha qui té una veu pel valor que a tot això hi aportarà la creativitat.

Alguns experts remarquen la importància de potenciar els artistes, els músics, els dissenyadors, els arquitectes... Sembla que els treballs que requereixen imaginació, intel•ligència social i un alt nivell de destresa, estaran salvats en la roda de l’evolució.

Tant de bo que així sigui, i que els perfils imaginatius estiguin integrats en els manuals de funcionament tant dels negocis com del propi teixit social. Com en tot, l’enfocament educatiu que se li doni en el futur, hi tindrà molt a veure.

Pregunta final La pregunta que ens volta pel cap és: en el decurs del temps, acabaran sent més els avantatges, o ens guanyaran els inconvenients? De prediccions ara mateix n’hi ha per a tots els gustos, però el cert és que les primeres potències mundials s’afanyen a liderar aquest nou món 4.0 en el que ningú vol quedar enrere, i que els organismes internacionals el beneeixen amb gestos com el de la Comissió Europea, que el 2015 iniciava el seu programa de suport a l’I+D, l’Horizon 2020 per a projectes relacionats amb la fabricació que aposta per aquestes eines de futur.

Tot es prepara, doncs, per a l’avenç d’aquesta nova indústria plena de reptes, i no només tècnics, mercantils i econòmics.També hi ha el de saber conciliar el canvi de paradigma, l’ona expansiva del qual segurament afectarà tants àmbits de la societat, amb una concepció del món més sostenible i humana.

I llavors sí, podrem dir que evolutivament més avançada. mEIGi

{ EIGi 09/05/2016 19:52:19

LA NOVA INDÚSTRIA, UNA OPORTUNITAT MAGNÍFICA PER AL NOSTRE COL•LECTIU opinió

Qui cregui en el significat de les dues paraules que defineixen la titulació, Enginyer + Industrial, tindrà la conjunció perfecta per a ser protagonista d’aquest moment que demana, sens dubte, enginy per a la indústria. Cosa, per altra banda, que sempre hem fet històricament en cada època amb la introducció de noves tecnologies.

Sota el lema “Indústria 4.0” assistim a un canvi molt significatiu en l’entorn industrial.

En aquesta definició s’hi apleguen diversos conceptes, alguns d’ells presents ja fa temps però que troben ara el moment i el camp idoni per a ser preeminents. Canvis sobretot tecnològics, però també econòmics, estan fent repensar moltes coses dins els sistemes productius, en molta part perquè hi està entrant amb força quelcom ja omnipresent en el nostre món: Internet. Sí, ara també a la indústria!

Els conceptes de Fàbrica intel•ligent, Internet de les coses, Big data, Robòtica col•laborativa, i un munt més d’àmbits nous que afloren, formen en conjunt aquesta amalgama d’èxit que fa pensar a molts que es tracta de la quarta revolució industrial, després de les tres anteriors. Veurem finalment si serà tant com una revolució, però quasi resulta indiscutible que és un canvi profund en les maneres de produir.

Alemanya, capdavantera A Europa, dins el món industrial, Alemanya és la gran impulsora de la transformació, convençuda del fet que per a mantenir la seva posició de lideratge i alhora aconseguir que el sector industrial segueixi sent el gran puntal de la seva economia, ha de promoure aquesta mentalització de canvi dintre les empreses. Allà fa temps que es repeteix el mantra, ho hem vist des d’anys enrera

en esdeveniments significatius com per exemple a la Fira de Hannover, on ja des del 2011, sempre l’Industrie 4.0 és protagonista en els continguts exposats. També allà, sortosament per al sector, l’Administració posa recursos i empeny per a afavorir la penetració i extensió del canvi.

A casa nostra Comparativament, a casa nostra ho tenim molt verd, ja que malgrat una certa percepció de la importància del concepte, pel que observo la mentalitat industrial queda massa lluny, i significativament més encara a Madrid. Perquè us feu una idea de la visió que tenen d’això, dir-vos que recentment el Ministerio de Industria ha promogut un projecte públic/privat anomenat “Industria Conectada 4.0” que curiosament, en la part privada, la formen Banco Santander,Telefónica i Indra (!).

Pel que fa a Catalunya, el Departament d’Indústria, més sensible al tema però alhora, com ja és habitual, faltat dels recursos suficients, emprèn diverses iniciatives que de moment gairebé es limiten a la divulgació i el coneixement.

I nosaltres, els enginyers?

Ara és el torn de parlar de nosaltres, dels Enginyers industrials. Quin paper ens pertoca o hi volem tenir aquí? Al meu entendre hi veig una oportunitat magnífica

per al nostre col•lectiu, en especial per a qui cregui en el significat de les dues paraules que defineixen la nostra titulació: Enginyer + Industrial, la conjunció perfecta per a ser protagonistes d’aquest moment, que demana, sens dubte, enginy per a la indústria. Cosa per altra banda, que és el que sempre hem fet històricament en cada època amb la introducció de noves tecnologies.

El segell de marca de la professió Una darrera reflexió que m’atreveixo a llençar: certament, per a fer realitat els objectius de la indústria 4.0, cal aplicar un conglomerat de coneixements ampli i divers. Però, afortunadament, aquesta habilitat ha estat sempre el segell de marca de la nostra professió i és per això que considero partim com a favorits per a liderar la nova etapa enfront d’altres titulacions.

Caldrà, però, ser conscients que tant des dels programes d’estudis a les Escoles per als nous enginyers, com per als que ja estem en activitat laboral, pertocarà posar l’accent i l’esforç per estar al dia en l’àmbit de les comunicacions, doncs forma part dels eixos bàsics amb els que, mai més ben dit, tot s’entrellaça. mJaume Masgrau Enginyer industrial i

President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya-Demarcació Girona Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 11

{ EIGi 11 09/05/2016 19:52:25

de conversa

RAMON BOIXADÓS

Un doctor en Enginyeria industrial al capdavant de la Fundació Gala-Salvador Dalí

L

a vida a vegades té coses curioses, bucles inesperats que fan pensar. Com el que dibuixa l’existència de Ramon Boixadós, figuerenc només pel seu natalici a una vila on sis dècades més tard seria ineludiblement convidat a viure-hi. Ell, un barceloní amb casa a Madrid i urbanita confessat, que mai ho hauria imaginat!

La trajectòria circular d’aquest doctor en Enginyeria industrial l’havia tornat a la capital de l’Alt Empordà, per ocupar un dels llocs de treball amb més projecció del món, el de la Presidència de la Fundació Gala-Salvador Dalí, organització que orbita dins d’una altra figura geomètrica: el “triangle màgic” que formen el Teatre Museu Dalí, la Casa Salvador Dalí i el Castell Gala Dalí. I no només això, sinó que tot plegat ho comanda des de la Torre Galatea, a pocs metres d’aquella Casa Romaguera que el 31 de desembre de 1927 l’havia vist venir al món.

12

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 12

“A DALÍ LA CIÈNCIA NO NOMÉS LI AGRADAVA, SINÓ QUE HI ENTENIA”

mper Duaita Prats

Què hi fa un doctor en Enginyeria industrial presidint la Fundació GalaSalvador Dalí? Jo et diria... i per què no? Potser un problema que tenim és que ens hem acostumat a què les institucions culturals estiguin en mans de la gent de la cultura, i així van... Han de viure del govern o dels ajuntaments. De fet, els hi diem entitats però són empreses, tot és el mateix: si guanyes més del que gastes parlaràs de beneficis, i si les despeses són més grans, de dificultats. Per tant, crec que s’han de gestionar com una empresa, comptant amb un factor molt important a dins que és la Direcció artística.

En el nostre cas n’estem ben tranquils, ja que aquesta és a les bones mans de Montse Aguer, Responsable dels museus de la Fundació i una autoritat en el món dalinià.

Casualment tot passa ben a prop d’on va néixer. Això mateix! I mira que després no hi havia vingut més. Nosaltres ens estàvem a Barcelona, però la meva mare era filla d’aquí i va decidir passar l’època del natalici amb els seus pares. Després només hi havia vingut de visita o per vacances.Vaig tornar a quedar-m’hi als 65, quan per l’oferiment d’aquest càrrec m’hi vaig comprar una casa. Ara visc entre Figueres i Madrid.

Vostè què creu que aporta al càrrec des del seu bagatge com a enginyer?

Doncs la meva experiència en direcció de grans projectes, i sobretot la mentalitat empresarial. Ah! I el pragmatisme i el possibilisme que ens caracteritzen. En àmbits com l’artístic hi ha tendència a anar-se’n pels núvols i després venen els desastres. Jo no acostumo a fer volar coloms.

Això li ve de mena? Per què va estudiar enginyeria industrial? Perquè era un repte. En aquella època érem poquíssims els que ho fèiem, comptats. Pensa que en tot l’Estat espanyol hi havia només cent places convocades, repartides entre Bilbao, Barcelona i Madrid, i no es cobrien. Jo vaig estudiar a l’Escola Industrial de Barcelona i a la meva promoció, la del 52, vam començar 26 i vam acabar tots menys un. Llavors no érem universitaris perquè no era una carrera. S’estudiava a les “Escuelas Tècnicas Especiales”, un reflex de les Écoles Françaises. Els exàmens d’ingrés eren unes oposicions molt dures. Quan les vaig aprovar ens hi havíem presentat 500 aspirants. Quatre de nosaltres vam ingressar amb tres anys de preparació i la resta n’havien necessitat cinc.

Després, encara vindrien sis anys d’estudis molt exigents. Això sí: en acabar, feina segura.

{ EIGi 09/05/2016 19:52:27

de conversa

Salvador Dalí sovint recorria a la ciència per a l’execució de les seves obres d’art.

El 1948, pinta ‘Leda Atómica’, amb referències a la física atòmica i un treball previ en càlculs matemàtics.

La composició està pensada seguint la divina proporció segons Luca Paccioli, economista del Renaixement italià i un pioner del càlcul de probabilitats.

Històricament, la relació entre l’art i l’enginyeria ha quedat clara. La cultura clàssica, l’humanisme renaixentista... Figures com Leonardo da Vinci que reunien diferents disciplines i les complementaven les unes amb les altres. Igual inventaven un enginy per tirar a terra unes muralles que pintaven un quadre. Això no vol dir que jo em consideri un home del Renaixement. Però Dalí sí que ho era .

”

Era dur, però a vostè no li ha anat gens malament...

Parli’ns de la seva trajectòria enginyera. Un dels moments destacats el va viure com a President de RENFE, de 1983 a 1985. Llavors era un gran organisme amb 75.000 treballadors, barreja de servei públic, empresa i exèrcit. Suposava un desafiament important, ja que anteriorment tots els presidents havien estat polítics. Vaig ser el primer amb una mentalitat professional, i clar, al principi ni ells m’entenien ni jo a ells. Més tard, afortunadament la cosa va canviar. De RENFE, el millor record que en guardo és l’acord amb Pasqual Maragall per obrir Barcelona al mar aixecant les vies de tren i fent la platja de Bogatell. Crec que va ser un gran encert.

Després amb Maragall se seguirien trobant en la preparació dels Jocs Olímpics. Sí. Em van nomenar Director d’Infraestructures Olímpiques, i estic especialment satisfet de les obres que vam fer al Port i a la Vila Olímpica. Ens vam ajustar als pressupostos fins i tot unes dècimes per sota de la previsió, gestionant milers de milions de pessetes sense un sol escàndol ni ombra de malversació. Avui dia, és singular! Segurament Salvador Dalí serà etern mentre que els Jocs van ser efímers, però de la projecció internacional del nostre treball en aquell moment, i de com es va dur a terme, me’n sento especialment orgullós. Totes les obres encara estan vigents.

I des de 1991 presideix la Fundació Gala-Salvador Dalí.

Podria establir alguna relació entre l’art i l’enginyeria?

Històricament ja ha quedat clara. La cultura clàssica, l’humanisme renaixentista... Hi ha hagut figures com Leonardo da Vinci que reunien diferents disciplines i les complementaven les unes amb les altres. Igual inventaven un enginy per tirar a terra unes muralles que et pintaven un quadre sensacional o creaven una fantàstica escultura.

Art i ciència es donaven la mà. Això no vol dir que jo em consideri un home del Renaixement. Però Dalí sí que ho era.

Artista polifacètic a més no poder, i un fan de la ciència. El que passa és que despistava a la gent amb totes aquelles boutades. I tant! No cal dir que dibuixava i pintava de manera excel·lent, i que li agradava crear enginys. També era un gran escriptor i pensador. La ciència no només li agradava sinó que hi entenia. Un fet sorprenent que em van explicar és que, quan ja era malalt i al llit, es va organitzar al Teatre Museu una reunió de científics sota el títol “Cultura y ciencia, determinismo y libertad”, amb eminències com el mateix René Thom. Ell es va fer instal·lar un circuit tancat de televisió per poder-la seguir des de l’habitació, aquí dalt. Quan van acabar el debat, va demanar que hi pugessin, ja que volia comentar alguns aspectes del que s’havia parlat, i així ho va fer, amb força rigor. Aquells homes, matemàtics, físics, cosmòlegs... van quedar ben sorpresos!

Precisament dediquem la portada i algunes reflexions interiors d’aquest número al món 4.0, que Dalí semblava albirar en alguns dels seus quadres futuristes. Què creu que en pensaria? Segur que hi hauria estat molt interessat, ja que tot el que fossin avenços científics l’apassionava. Un dia em va trucar un gran cardiòleg de Barcelona per dir-me que era amb el Dr. James Dewey Watson, Premi Novel de Medicina el 1962 i descobridor de l’ADN, ja que volia venir a Figueres a veure uns quadres de Dalí on apareixen les cadenes genètiques. S’havien conegut a Nova York quan els Dalí vivien a l’Hotel Saint Regis, havien dinat plegats i Mr. Watson li havia regalat signat el seu llibre. Quan va venir a Figueres, la meva assistent, Maria Teresa, li va mostrar aquest mateix llibre, que estava guardat aquí a la Biblioteca. Es va emocionar doblement, no només per tornar a veure el seu regal, sinó per trobar-lo ple de subratllats i anotacions al marge, que volien dir que Dalí, no només l’havia llegit sinó que l’havia assimilat, ja que els comentaris que hi feia eren pertinents.

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 13

{ EIGi 13 09/05/2016 19:52:30

de conversa

Com a Director d’Infraes-

tructures Olímpiques, estic especialment satisfet de les obres que vam fer al Port i a la Vila Olímpica. Ens vam ajustar als pressupostos fins i tot unes dècimes per sota de la previsió, gestionant milers de milions de pessetes sense un sol escàndol.

Segurament Dalí serà etern mentre que els Jocs van ser efímers, però de com es va dur a terme aquell treball me’n sento especialment orgullós .

”

Hem fet moltes coses per a

la Fundació Gala Dalí, fins a convertir el Teatre Museu en un dels més importants del món. Dels poquíssims, si no l’únic, que guanya diners i no n’ha de demanar a cap entitat ni política ni financera. Hem batut el record de visitants del Pompidou de París, del Reina Sofía de Madrid...

”

Encara hi ha coses que no les

entenc i això dels prejudicis de l’edat és una d’elles. Si gairebé hauria de ser a l’inrevés!

Per què a 65 anys s’ha de fer plegar a algú que vol treballar, essent un temps de la vida en què per algunes professions és el millor? Es pot aportar molt més en coneixements i experiència .

”

14

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 14

Amb Ramon Boixadós al seu despatx de la Torre Galatea.

A aquest home de ciències rodejat d’art, que a més de presidir la Fundació Gala-Salvador Dalí ho fa d’Ibermutuamur i del Port Olímpic de Barcelona, li agrada documentar allò que explica, sobretot quan es parla de números.

Parlant de la seva feina, m’atreveixo a apuntar un cert paral.lelisme entre ell i vostè, en el sentit que fa una tasca de màrqueting que el geni ja havia començat. Si us plau, cap comparació amb ell en res! A més, l’Avida Dollars era la Gala, i Dalí, segons em deia gent que de veritat l’havia conegut, com Antoni Pitxot, els diners no els controlava gens. No tenia ni idea del preu de les coses ni dels passos que calia fer.

El que sí que volia era ser famós. Però des del punt de vista de la gestió de l’economia, no tenim cap punt en comú.

Dalí va estar rodejat de persones poc ètiques que han fet que la propietat intel.lectual els doni forces maldecaps. És veritat. Ens ha costat molt.

Però hem fet un gran esforç personal i en diners, en part pels pocs miraments de la Gala a l’hora de fer-li signar contractes, però sobretot per la mala sort que va tenir amb els seus secretaris, els senyors Moore, Sabater i Descharnes. No parlo dels olis, que afortunadament no ens han donat problemes, sinó de l’obra gràfica, les reproduccions escultòriques i d’altres.

Ara podem dir que està força controlat, però ens ha dut a mantenir molts plets.

Contínuament estem lluitant per aquests assumptes, i em penso que coneixem tots els jutjats del món!

De la pintura que essent-hi vostè, han anat incorporant, quina l’ha satisfet o emocionat especialment?

A partir de la mort de Dalí, donat que ell havia guardat molta obra, la col·lecció museística va créixer considerablement.

Després, els darrers vint anys diria que el 90 per cent de les obres seves que han sortit a subhasta les hem adquirit

nosaltres. Si em demanes un exemple, et donaré el de la darrera que vam comprar, un petit quadre d’un particular que ens va costar nou milions d’euros. Ara ja cada vegada queden menys obres en mans privades en venda, clar.

Creu que si Dalí aixequés el cap estaria content del que veuria? Penso que sí perquè hem fet moltes coses per aquest projecte, fins a convertir-lo en un dels espais museístics més importants del món. Dels poquíssims, si no l’únic, que guanya diners i no n’ha de demanar a cap entitat ni política ni financera. Al Teatre Museu hem batut el record de visitants del Pompidou de París, del Reina Sofía de Madrid... També és remarcable la repercussió econòmica que té sobre Figueres, i un exemple en són els 1.500 llocs de treball que indueix a la vila la seva existència.

Amb 88 anys i aquesta activitat que manté, ha trencat tots els motllos de quin ha de ser el moment del comiat laboral. És que encara hi ha coses que no les entenc, i això dels prejudicis de l’edat és una d’elles. Si gairebé hauria de ser a l’inrevés! Per què a 65 anys s’ha de fer plegar a algú que vol treballar, essent un temps de la vida en què per algunes professions és el millor? Es pot aportar molt més en coneixements i experiència.

Jo no tinc cap ganes de jubilar-me.

Per últim, vivint tan intensament altres àmbits professionals, què queda del seu cor enginyer? Tot! La idiosincràsia, la manera d’interpretar els problemes i d’enfocar les solucions. Les coses que has après de jove, no es perden mai... mDP

{ EIGi 09/05/2016 19:52:32

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 15

{ EIGi 15 09/05/2016 19:52:33

LLIURAT EL PREMI EXTRAORDINARI DE DOCTORAT A ELISA VÁZQUEZ

joves enginyers

L

a mexicana, formada a la UdG, el va merèixer pel seu treball “Contribution to micro-milling process parameters selection for process planing operations”, realitzat amb la direcció del professor Quim de Ciurana i presentat dins el Programa de Doctorat de Tecnologia. Ara, conclòs el post doctorat i aconseguida una plaça de professora a l’Escola d’Enginyeria i Ciències (EIC) a la Universitat del Tecnológico de Monterrey, Elisa Vázquez té clar que vol seguir el camí de la investigació i motivar als seus alumnes a què se submergeixin en els camins de la ciència i la recerca.

El desenvolupament de nous productes amb característiques micro-mètriques i geometries complexes ha estat una tendència de producció en diferents sectors industrials, en particular per a les indústries electròniques, biomèdiques, militars i aeroespacials. Les tecnologies de producció com l’electroerosió (EDM), el mecanitzat làser (LBM), el mecanitzat per litografia (LM) i el mecanitzat per ultrasons (USM), són processos comunament usats per a produir peces petites. No obstant això, hi ha barreres econòmiques i tecnològiques que redueixen la seva viabilitat per a aplicacions específiques. Per tant, cal una tecnologia de fabricació que compleixi amb els requeriments de la tendència de miniaturitzar productes i components en diferents indústries.

Donat que les màquines i eines de tall CNC poden aconseguir alts nivells de precisió, el micro-fresat representa un procés tecnològic adequat per a la fabricació de micro-productes.

finançat durant el 2015 per al Consell Nacional de Ciència i Tecnologia (CONACyT). Actualment és Professora Investigadora a la mateixa universitat i fa de tutora de tres ‘tesistes’ del Màster de Sistemes de Manufactura, en la línia d’investigació de micro-mecanitzat de motlles en miniatura orientats a dispositius mèdics. Els seus plans de futur són clars. “Vull seguir el camí de la investigació i motivar els meus alumnes a submergir-se en les ciències i la investigació, sobre la base de la innovadora i la vinculació empresarial”.

Elisa Vázquez se sent afortunada d’haver tingut “tant a Mèxic com a Girona professors que van marcar positivament la formació rebuda”, i vol “participar activament en la formació de recursos humans especialitzats, i en la col•laboració Universitat-Empresa per a desenvolupar projectes de recerca que aportin valor afegit al producte acabat, i competitivitat a les indústries”. mEIGi

Saber més sobre el micro-fresat Aquesta tesi de l’Elisa se centra a augmentar el coneixement sobre el micro-fresat, establir relacions entre els paràmetres del procés, així com les condicions de mecanitzat i els aspectes clau de la peça final com la precisió, l’acabat superficial i la qualitat geomètrica.

Concretament, aborda la manufactura de motlles amb micro geometries complexes, amb grans aplicacions en la fabricació de dispositius mèdics. Una altra de les contribucions importants és la implementació i simulació del fenomen de refrigeració i lubricació del micro-fresat amb la tècnica de mínima quantitat de lubricant (MQL). Així, la tesi demostra que la lubricació tradicional no arriba a la zona de tall d’una eina amb un diàmetre de 200 micres i un tall de 4 micres, mentre que utilitzant MQL pot refrigerar i lubricar la micro-eina, aconseguint una reducció en costos de tall i desgast d’eines, procurant un menor impacte ambiental.

Aplicacions mèdiques “La raó principal per abordar aquest tema és respondre a una marcada recessió en el sector automotriu, orientant els processos d’arrencada de ferritja considerats com tecnologies madures cap a temes nous com el micro-fresat per a aplicacions mèdiques, òptiques, electròniques, etc. És a dir, reconvertir aquelles màquines no especialitzades menyspreades en el sector productiu i usar-les per a la micro-fabricació”, ens argumenta l’autora.

Addicionalment, com es tractava d’una Beca de Recerca UdG per Accions especials associada al Centre Tecnològic ASCAMM, tenien interès en una tecnologia que fes motlles en miniatura per al nou procés de micro-injecció per ultrasons. “Vam fabricar un minimotlle amb una geometria d’una guitarra que mostrava que es podia realitzar qualsevol tipus de geometria complexa, i proposava una metodologia a considerar quan es fan micro-mecanitzats”, especifica.

Post doctorat i un bon futur a Mèxic Quan l’Elisa va finalitzar el doctorat va proposar un projecte de post doctorat a la universitat on havia fet el Grau i Màster, el Tecnológico de Monterrey (Mèxic). Es titulava “Micro-mecanitzat en 5 eixos per a motlles i prototipat d’implants biomèdics”, i va ser aprovat i 16

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 16

{ EIGi

La raó principal per abordar aquest tema és respondre a una

marcada recessió en sector automotriu orientant els processos d’arrencada de ferritja considerats com tecnologies madures, cap a temes nous com el micro-fresat per a aplicacions mèdiques, òptiques, electròniques, etc. És a dir, reconvertir aquelles màquines no especialitzades menyspreades en el sector productiu, i usar-les per a la micro-fabricació.

També vam fer un mini-motlle que mostrava que es podia . realitzar qualsevol tipus de geometria complexa

”

09/05/2016 19:52:34

EL PREMI PFC DE LA NOSTRA DEMARCACIÓ, PER A ALBERT ROCA

E

Com ja hem explicat alguna vegada, una màquina de Fused Deposition Modeling (FDM), també comercialitzada sota el nom d’impressora 3D, és un enginy que serveix per produir objectes físics en tres dimensions a partir d’un model virtual creat per un ordinador.

Actualment, les impressores que trobem al mercat generen només objectes de petites dimensions (200x200x200mm), quan en realitat ja comença a haver-hi demanda de peces més grans.

El sector en què aquest tipus d’eina resulta més comú és el de les pròtesis mèdiques, donada la facilitat per adaptar cada peça fabricada a les característiques exactes del pacient.

L’objecte del projecte del jove enginyer Albert Roca, “Disseny i implementació d’una màquina de fabricació additiva de grans dimensions”, va ser el disseny d’una impressora 3D amb una àrea de treball de 500x500x500mm que permetés fer peces grans amb una excel.lent qualitat. Per a demostrar el seu bon funcionament i els avantatges que representa per al sector mèdic un enginy d’aquestes característiques, es va imprimir un crani humà a escala real.

Plans de futur en 3D Actualment, Albert Roca torna a ser a la Xina, on estudia un Màster de negocis entre aquell país i Europa a la Universitat de Negocis d’Anvers.“El primer semestre vaig estar a Bèlgica i el segon sóc a l’epicentre del boom de l’economia xinesa, a Xangai”, explica.

També els seus plans de futur passen pel món de la impressió 3D. “Gràcies al treball m’han seleccionat per a desenvolupar aquest estiu un projecte com a consultor júnior a una empresa belga que es diu Materialise i és puntera en impressió 3D. Estic molt content de poder continuar aprofundint els meus coneixements en aquest fascinant món”.

Més endavant, el que ell voldria és seguir les seves passes professionals al nostre país. “Mirant al futur, m’agradaria tornar a Catalunya i trobar una feina relacionada amb enginyeria i economia”, conclou.mEIGi

joves enginyers

l Premi Projecte Final de Carrera 2015, lliurat per la demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya amb una dotació econòmica de 900 €, va ser per l’enginyer gironí Albert Roca i el seu treball de final de grau consistent en la creació d’una impressora 3D per a peces de gran format, que realitzà amb la direcció del doctor Quim de Ciurana. Amb ell, el jove enginyer es classifica directament pel “Premi a la Creativitat per a Joves 2016” que convoca el COEIC, al qual accedeixen els guanyadors dels Premis PFC territorials i que es resoldrà en la Diada de l’Enginyer.

Metodologia i resultat La metodologia que va seguir per a la construcció de la impressora, va ser dissenyar amb el programa informàtic SolidWorks i imprimir amb PLA totes les peces possibles, pel seu baix cost i els avantatges que ens ofereix crear el model exacte de la peça que necessitaven. Les que requerien unes propietats especials, com les barres de l’estructura, barres roscades, elements electrònics, etc., les van adquirir a distribuïdors especialitzats. Un cop enllestit, van completar la construcció de la impressora i la modificació del codi Arduino per adaptar-lo a la seva impressora. Finalment, van imprimir el crani per demostrar el seu correcte funcionament.

El resultat va ser el disseny i la construcció d’una impressora única al mercat, les característiques principals de la qual són una àrea de treball de 490x400x500mm, una base calefactada per poder treballar amb tot tipus de material, un innovador sistema CoreXY per moure els eixos X i Y, i el moviment de l’eix Z mitjançant un sistema motor-reductor-repartidor.

Inspiració xinesa “Tot plegat molt satisfactori”, ens diu l’Albert, “ja que es van complir els requeriments i s’aconseguí una màquina molt robusta i de molta qualitat amb un pressupost ajustat. De fet, és un model capaç de fer front a la gran majoria de models comercials que hi ha pel que fa al preu, les prestacions, i com és lògic, les dimensions”.

Si va dirigir la seva atenció a aquest estudi en particular, va ser perquè l’estiu abans havia estat 3 mesos a Pequín fent les pràctiques d’empresa gràcies a una beca de la Universitat de Girona. Allà va treballar a 4Dclass Technology, una empresa innovadora dedicada a fer projectes de tecnologia per a escoles amb l’objectiu de canviar el sistema educatiu xinès per un més basat en projectes i tecnologia.

“Una part de la meva feina -comenta- era pensar nous projectes que estiguessin fets amb una impressora 3D”. Així és com va aprendre molt sobre aquest món en particular, i li va agradar tant que quan va tornar tenia molt clar que volia dedicar-li el seu treball de final de grau.

El resultat va ser el disseny i la construcció d’una im-

pressora única al mercat, les característiques principals de la qual són una àrea de treball de 490x400x500mm, una base calefactada per treballar amb tot tipus de material, un innovador sistema CoreXY per moure els eixos X i Y, i el moviment de l’eix Z mitjançant un sistema motorreductor-repartidor. De fet, ens diu,“és un model capaç de fer front a la gran majoria de models comercials quan . a preu, prestacions, i com és lògic, dimensions

”

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 17

{ EIGi 17 09/05/2016 19:52:35

Per primera vegada en la història... joves enginyers

El pròxim dia 1 de juliol, la Demarcació de Girona del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya serà seu de la posada en escena que per primera vegada tindrà l’Acte de Graduació dels Estudiants d’Enginyeria Industrial GETI+MEI, formats a la Universitat de Girona.

El nostre esperit és que esdevingui una fita en la trajectòria dels nous graduats, el naixement d’un nou vincle amb la nostra entitat, i una festa inoblidable per a tots.

18

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 18

{ EIGi 09/05/2016 19:52:38

ACTE DE GRADUACIÓ A LA DEMARCACIÓ

DELS ESTUDIANTS DE MÀSTER EN ENGINYERIA INDUSTRIAL

d’haver compartit sis anys i “D esprés nombroses vivències junts, volíem fer

un acte formal per clausurar aquesta etapa”, ens expliquen els mateixos estudiants a través d’Aida Olivets, membre de la Comissió de Protocol de l’Acte. “Alguns de nosaltres havíem assistit a actes de graduació d’altres carreres, i des de llavors parlàvem d’organitzar alguna cosa en aquesta línia quan acabéssim el Màster”. Així és com ha nascut l’organització del primer Acte de Graduació dels Estudiants d’Enginyeria Industrial formats a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, amb un esperit clar per part dels alumnes de commemorar aquests anys de formació, i de fer un esdeveniment especial amb tots aquells que han aconseguit anar a curs per any com a primera generació de GETI+MEI. “A l’EPS no se celebren esdeveniments d’aquesta tipologia, i per aquest motiu ens vam dirigir al Col•legi”, segueix l’Aida. I l’entitat de seguida va respondre, ja que en acostar els ja enginyers al COEIC rau una de les nostres motivacions d’existir. Per a l’entitat serà una alegria participar d’aquesta fita tan especial en la trajectòria dels joves enginyers industrials.

Experiències compartides i canvi a la vista “Són moltes les experiències compartides que volem que quedin plasmades en la diada”, ens diu.

A més de l’alegria de la consecució de titulació, és un punt vital de canvi que la Graduació escenifica, i que una commemoració així farà encara més palès. “La idea fonamental que voldríem transmetre, és que concloem la nostra etapa com a estudiants d’Enginyeria industrial i ens obrim al món laboral. Sabem que en els temps actuals no serà un camí fàcil però estem bastant animats al que ens té preparat el futur”.

Un valor afegit En aquesta primera ocasió hi ha una circumstància que ho fa encara més especial. “Som la primera generació del programa ‘4+2’, circumstància que ens ha significat moltes incerteses i que ha tingut un paper important en el fet que la majoria dels que vam començar no hem seguit el mateix camí.

Per això animem al conjunt Universitat-Col legi a informar bé als estudiants sobre totes les opcions i sortides, per tal que puguin definir el seu camí amb el marge suficient per a una bona decisió”, conclou. mEIGi •

EN QUÈ CONSISTIRÀ L’ACTE

L’Acte de Graduació dels Estudiants d’Enginyeria Industrial de Girona, que tindrà lloc a la nostra seu divendres 1 de juliol, serà fruit d’un treball conjunt entre l’EPS, els estudiants de GETI+MEI de la generació 2010-2015 i el Col legi d’Enginyers Industrials de la demarcació de Girona.

En ell, els seus protagonistes mostraran l’experiència viscuda durant aquests 6 anys de formació i celebraran l’acabament dels estudis d’Enginyeria Industrial. A tots ens agradaria que fos un acte multitudinari que aplegués graduats presents i futurs, familiars, professorat, membres del Col legi i altres persones relacionades amb els estudis o les sortides professionals.

I per descomptat, a més dels parlaments i altres moments protocol laris, no hi faltarà l’esperat lliurament de bandes i fotografies, acabant amb un piscolabis per segellar aquesta diada en la que junts treballarem perquè sigui inoblidable. mEIGi •

•

•

ENHORABONA, I BENVINGUTS!

“Un dels objectius del nostre Col•legi-Associació és apropar-nos a l´Escola de formació dels futurs titulats en enginyeria, els quals esperem integrar en la institució. Per tant, quan la direcció de l´EPS de Girona ens va plantejar si estàvem interessats a acollir l´Acte de Graduació dels estudiants que acaben el Màster en Enginyeria industrial, no vàrem dubtar ni un segon i vam oferir la nostra seu per assumir-lo en la mesura dels nostres recursos. Tenim molt clar que hem de vetllar pels nostres col•legiats des de l’inici de la seva trajectòria en el món de l’enginyeria, o sigui, des de l´Escola fins a la incorporació en el món laboral. I quina millor ocasió podríem tenir que l´oportú acte de la graduació dels recents titulats! Al mateix temps que celebrem la seva fita, assumim la responsabilitat de donar-los-hi suport al llarg de la seva vida professional.

Hem pres la determinació de crear una sòlida i fructífera relació Escola Politècnica Superior, Col•legi-Associació, Professió-Empresa, i el nou Acte suposa el final de la primera etapa d´un cicle per entrar en el desenvolupament de la professió, en la que la nostra institució vol ser una important ajuda, especialment en l´inici de l´exercici professional. Donarem doncs l’enhorabona als nous Màster en Enginyeria industrial que no són ni més ni menys que els hereus dels qui han fet possible el que avui representa el nostre Col•legi-Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya, i els qui hauran d´assumir els reptes futurs de la nostra professió. Benvinguts! mDemarcació de Girona del Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

”

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 19

joves enginyers

En l’esdeveniment, que la nostra entitat acull en coordinació amb els mateixos estudiants, els impulsors inicials de la idea, col•laborem amb tota la il•lusió, fidels al nostre esperit de ser la casa de trobada del col•lectiu d’enginyeria industrial en cadascuna de les seves etapes vitals, des de la primera formació fins a la que atresora més experiències.

{ EIGi 19 09/05/2016 19:52:39

100 ANYS DEL GRUP SIMON

CONNECTATS AMB LA HISTÒRIA, LA INNOVACIÓ I L’ENGINYERIA innovadors

S

imon, enguany companyia centenària, és sens dubte des de les seves arrels gironines, un exemple d’esperit innovador que s’ha anat mantenint durant 4 generacions. Per aquest motiu, ara parlem ja del “Simon Holding”, un grup industrial format per 25 empreses en tot el món dedicades a la producció i comercialització de material elèctric de baixa tensió, electrònica, il.luminació interior basada en tecnologia Led, il.luminació viària i industrial, domòtica...

Una part molt sig-

nificativa dels treballadors en diferents àrees de l’empresa són enginyers industrials de les escoles de Girona i de la UPC: enginyers de processos, de planificació, d’R+D de mecànica i/o electrònica, de projectes prevenda, de postvenda...

Queda ben demostrat, que l’enginyeria està molt present al Grup Simon .

”

20

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 20

Simon va començar a treballar el 1916 en un petit taller a Olot. Des de llavors, aquella empresa familiar mai ha parat de créixer i desenvolupar solucions per a la fabricació de petit material elèctric, fins a posicionar-se com a un dels líders mundials en el sector. Això ha succeït tant per la seva inquietud per oferir una àmplia diversificació de producte, com per la seva aposta en recerca i desenvolupament en diversos centres a Espanya, Polònia i la Xina. A Simon una de cada deu persones forma part de l'equip de professionals dedicats a la investigació i al disseny de nous productes, pensats sobre tres premisses: confort, seguretat i sostenibilitat per a qualsevol entorn.

Un pas més enllà Més enllà dels endolls convencionals que la caracteritzen, han creat elements com els de la gamma Plug&Drive, endolls per a la recàrrega de vehicles elèctrics, una iniciativa promoguda per la Generalitat de Catalunya i la xarxa EVFriendly de l’Associació Volt-Tour, en la que la marca participa amb el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (del qual és fundadora) i el Clúster Railgrup. D’aquests i de la política innovadora de la marca en general, en parlem amb Alejandro Valdovinos, el seu responsable de Nous Negocis.

Ens podria resumir l’actitud de Simon respecte de la innovació, i el paper que hi juga el vehicle elèctric? La línia de negoci de les Infraestructures de Recàrrega s’inclou en la nostra secció de Nous Negocis. L’empresa desenvolupa i fabrica endolls des de fa 100 anys, i el connector per a la recàrrega de vehicles elèctrics no deixa de ser una espècie d’endoll amb més o menys intel·ligència, que incorpora aspectes d’identificació d’usuaris, tarificació, antirobatori d’energia, mesura d’energia consumida, identificació d’estat de càrrega...Tot dins una normativa internacional en canvi permanent com és l’IEC 61851-1.

Heu estat notícia per aquesta novetat del carregador elèctric. Es podria dir que és el

vostre producte “estrella” ara mateix? No sabria dir-ho, ja que en tenim moltíssims. Però és clarament una de les nostres apostes de futur. Estem convençuts que d’aquí a 5 anys els carregadors evolucionaran en preu i les seves prestacions comportaran la penetració de la mobilitat elèctrica en la societat en general.

On rau el seu valor diferencial, respecte a productes similars que fabriquin d’altres marques? En que utilitza envoltants robustes que es poden adaptar de manera flexible per a facilitar solucions molt diferents que convinguin a cada client.

Quina part d’enginyeria industrial conté? El desenvolupament de punts per a la recàrrega inclou una part mecànica molt important, com també una part de desenvolupament d’HW electrònic i una part de desenvolupament de FW electrònic.

En quines altres línies d’innovació esteu treballant? Des de fa uns quants anys, l’empresa està valorant especialment el disseny com a factor diferencial i ho aplica en totes les línies de negoci: petit material, connectivitat, il·luminació pública i d’interior LED, sistemes de control i infraestructures de recàrrega de vehicle elèctric...

Per últim, i molt important per nosaltres, quin és el vincle de Simon amb el món de l’enginyeria industrial, estudiantil i professional? Una part molt significativa dels treballadors en diferents àrees de l’empresa són enginyers industrials de les escoles de Girona i de la UPC: enginyers de processos, enginyers de planificació, enginyers d’R+D de mecànica i/o electrònica, enginyers de projectes prevenda, de postvenda... Queda ben demostrat, doncs, que l’enginyeria està molt present al Grup Simon. Fins i tot en llocs capdavanters del Departament Comercial hi trobem dos enginyers industrials, com també ho és el nostre Director General, Luís López Barrena.

Amb això està tot dit! mEIGi

Pal de recàrrega a l’exterior i caixa de recàrrega interior (Fotos Simon)

{ EIGi 09/05/2016 19:52:40

A

mitjans de l’any passat, quan Franc Comino i jo preparàvem una ponència sobre Créixer sense consumir dins un cicle del Club de Roma al Palau Macaya de Barcelona, vam arribar a la conclusió que el que cal en el món de l’energia és pedagogia. En Franc és un dels fundadors de Wattia, una empresa que busca integrar la domòtica amb l’estalvi energètic i les energies renovables. L’any 2014 van demostrar que el seu Espai Zero a Olot, pot sobreviure només amb l’energia del sol i la geotèrmia.

Nosaltres a LC Paper, tenim un llarg historial en estalvi energètic que arrenca l’any 1993 amb la central de cogeneració, i acaba a finals d’aquest any, demostrant que es pot reduir un 60% el consum energètic si hi ha una actitud suficient que possibilita la perseverança i la seqüencialitat.

Cal tecnologia... i determinació Les reflexions ens van portar a veure que la tecnologia per resoldre l’atzucac energètic hi és, però que a la societat li falta determinació per a abordar el tema i l’Administració no és prou valenta per prendre accions determinades. L’exemple de la recent COP 21 a París mostra que s’avança... massa a poc a poc. Hauria bastat amb que els estats arribessin a la conclusió que cal posar una taxa de CO2 a tots els productes, universal, intensa,

fiscalment neutre i amb aranzels, perquè l’energia sigui un objectiu a resoldre per a la humanitat.

Davant la resistència al canvi vam arribar a la conclusió que cal actuar de forma més pragmàtica, a partir del món empresarial i en clau local. Així va sorgir la idea de fer La locomotora energètica, un grup d’empreses a La Garrotxa que liderin el camí cap a un món de CO2 zero, tot convidant a les altres i a les administracions també a fer-ho. La tasca seria de referent, purament pedagògica, fent públic el camí tant en una pàgina web com en visites a empreses, ajuntaments i instituts.

Per què a La Garrotxa La Garrotxa compta amb una incidència de la formació professional important, amb una cohesió social elevada, i amb una homogeneïtat de petites i mitjanes empreses notable. La comarca té un pes industrial en el PIB del 36% i l’atur màxim va arribar al 13%; per tant, és un laboratori ideal per a una acció semblant.

La ideologia de La locomotora energètica la vam treure del moviment mundial Tansition

Town, nascut a Anglaterra i estès arreu, consistent en traçar un camí que d’aquí unes dècades porta cap a un món amb CO2 zero.

La nostra aplicació és, però, més pràctica i a partir de l’àmbit privat, no esperant al públic sinó més aviat arrossegant-lo. O sigui, en comptes de tant xerrar, actuar.

Fer pedagogia El grup ha començat amb Wattia, LC Paper, la Cooperativa La Fageda, Bassols Energia, i Sigma, una empresa pública del Consell Comarcal, i cada una d’elles està preparant el seu relat energètic per ferlo públic. Quan totes tinguem els deures fets començarem la tasca pedagògica amb els alumnes dels instituts, treballs amb la Universitat de Girona, visites a altres empreses donant idees i suggerint millores...

En definitiva, intentarem crear una taca d’oli que arribi a més gent. I la tasca per a cada empresa serà l’acció de responsabilitat social corporativa, ajudant a la seva integració al territori. mJoan Vila Enginyer industrial

El grup ha començat amb Wattia, LC Paper, la Cooperativa La Fageda, Bassols Energia, i Sigma, una empresa pública del Consell Comarcal, i cada una d’elles està preparant el seu relat energètic per fer-lo públic. La ideologia la vam treure del moviment mundial Tansition Town, nascut a Anglaterra i estès arreu, consistent en traçar un camí que d’aquí unes dècades porta cap a un món amb CO2 zero.

La nostra aplicació és però més pràctica i a partir del món privat, no esperant al públic. O sigui, en comptes de tant xerrar, actuar .

”

La Cimera del Clima (COP21) duta a terme a Paris, sobre el paper va significar un important avanç: gairebé 200 països es van manifestar d’acord en aturar el canvi climàtic i limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 graus centígrads respecte dels nivells pre-industrials. Però no ens enganyem. Cal dur-lo a la pràctica. La fita és aconseguir que les emissions de diòxid de carboni arribin a zero pels vols del 2050, i també els gasos d’efecte hivernacle per al 2060-2080. Semblen dates a llarg termini, que en realitat són a tocar.

Els temps demanen mesures urgents i la implicació de tots, amb el sector industrial com un dels actors principals en aquesta gran obra on l’estalvi energètic i l’adopció d’energies renovables a gran escala hi tenen molt a veure. El tractat s’emmarca dins el dret internacional, de manera que és jurídicament vinculant (està subjecte a obligació), però deixa en mans

dels països el seu compliment. Per això cal que els governs, alguns amb lleis absurdes com el nostre, replantegin les seves polítiques energètiques i fomentin les energies netes i renovables.

Exigir i col•laborar Els països desenvolupats es van comprometre a mobilitzar 100.000.000.000 de dòlars a l’any per a la reducció d’emissions. És segur que d’ara endavant les entitats ecologistes i el moviment climàtic doblaran esforços en l’oposició als combustibles fòssils. Però només les administracions, les indústries, i sobretot, les persones (o sigui, cadascun de nosaltres), hem d’exigir resultats i col•laborar en aquest canvi de paradigma.

D’aquí a dos anys es repetirà la reunió, i es passarà llista. Llavors estaria bé avaluar-nos amb sinceritat, i veure si estem al dia en el que cal per procurar un món més sa, sostenible i respectuós amb el planeta. El temps de descompte ja ha començat. mEIGi Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 21

{ EIGi 21 09/05/2016 19:52:41

les nostres comissions

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

ACABATS ELS “DIÀLEGS” 2015/2016, LA COEEM JA ES PLANTEJA L’ORGANITZACIÓ DEL TERCER CICLE quest mes d’abril hem acabat el segon cicle de Diàlegs Oberts A de la Comissió Enginyer i Empresa, en el qual hem abordat les temàtiques de gestió de persones, gestió mercantil i la forma d’obtenir finançament bancari. Així, hem volgut incidir de nou en la part de gestió de recursos humans i en el tema comercial, i per primera vegada hem abordat l’aspecte de la negociació amb les entitats bancàries, a fi de trobar el finançament més adequat a les nostres necessitats.

Cares noves Tot i que pensem que els temes tractats eren d’interès transversal per a molts enginyers, hem de dir que l’assistència ha estat menor que la que vam registrar en el cicle anterior.

En positiu, en canvi, comentar que hem aconseguit acostar a la Demarcació companys amb els quals no ens havíem trobat abans, ampliant doncs el col·lectiu de professionals de l’enginyeria que s’ha beneficiat dels cicles de la nostra Comissió.

Enfocats cap al nou curs Ara és moment de començar a preparar els continguts de l’any vinent. A la propera Comissió, que convocarem en el mes de juny, valorarem les propostes rebudes per al que serà el cicle 2016-2017. Per tant, si teniu temàtiques que puguin ser d’interès transversal per al col·lectiu d’enginyers que estem en l’àmbit de la gestió i us agradaria que fossin debatudes en els nostres propers Diàlegs, no dubteu a fer-nos-ho saber. Recordeu que l’objectiu és canviar impressions sobre assumptes concrets, perquè a partir de l’exposició d’alguna persona amb experiències els compartim i així aprenem una mica tots de tots.

COMISSIÓ ENGINYER I EMPRESA

Més ventall de continguts Ara ens agradaria obrir els propers cicles a continguts diferents a la gestió de persones i a la gestió comercial, que ja hem abordat durant els dos cicles inicials. Per posar alguns exemples, podríem parlar d’innovació no tecnològica, compres, logística, costos, organització de departaments tècnics, medi ambient, qualitat, projectes, etc. Un cop decidits els enunciats buscarem els ponents més adequats; això és, que a part de tenir vivències per exposar, ho facin d’una manera participativa i enriquidora.

De nou, tres Diàlegs Pel que fa a l’organització dels cicles, volem seguir mantenint l’esquema de tres Diàlegs per cicle: un abans de Nadal, el segon el primer trimestre, i el tercer entre abril i maig. D’aquesta manera ens acompassem al que podria ser un calendari escolar i deixem lliure el període d’estiu, que segurament és el menys indicat per a la realització d’actes i conferències.

Esperem les vostres propostes Des de la COEEM hem volgut aprofitar l’oportunitat que ens dóna l’Enginy per obrir a tothom les nostres reflexions un cop finalitzat el cicle actual, i just ara que serà hora de començar a preparar el vinent.

Si teniu doncs propostes que considereu d’interès, relacionades amb el món de l’enginyeria empresarial en un ampli radi temàtic, no dubteu en fer-nos-les arribar perquè les puguem posar sobre la taula de debat. mDavid Bartra Responsable de la Comissió Enginyer i Empresa

Amb els Diàlegs sobre la gestió de persones i la gestió comercial, hem aconseguit acostar a la Demarcació companys que no havíem trobat abans, ampliant el col·lectiu de professionals de l’enginyeria que s’ha beneficiat dels cicles de la COEEM. Ara ens agradaria obrir els continguts a temàtiques com innovació no tecnològica, logística, medi ambient, qualitat, etc., o d’altres propostes relacionades amb l’enginyeria empresarial en un ampli radi.

22

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 22

{ EIGi 09/05/2016 19:52:41

Vine i participa’n! les nostres comissions

COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL

S’han complert S’ sis mesos desde la

creació de la Comissió d’Acció Social de la Demarcació de Girona dels Enginyers Industrials de Catalunya, que té com a missió principal la sensibilització dels enginyers en les problemàtiques socials, i establir marcs de cooperació com a enginyers voluntaris, per ajudar a aquells que més ho necessiten.

Ja hi ha alguns companys que estan dedicant una part del seu temps a col·laborar amb entitats del Tercer Sector.

BALANÇ POSITIU DELS PRIMERS PASSOS DE LA COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL

L

a persistent situació de crisi econòmica té una especial incidència en els col·lectius més desafavorits i fa que s’incrementin les demandes de serveis a les Entitats de Tercer Sector Social, i també la necessitat d’aquestes de gestionar amb el màxim d’eficiència els recursos disponibles i de diversificar el seu finançament. Des de la nostra Demarcació, considerem que podem promoure el voluntariat entre els col·legiats i associats, per a ajudar a reforçar moltes d’aquestes entitats.

va portar a terme en la Sala d’Actes de la seu, la presentació de la Guia Responsabilitat Social, organitzada per la Federació Catalana de Voluntariat Social. La presentació va ser a càrrec de l’Enginyer industrial Sergi Comellas, consultor i coautor de la guia. En l’acte es va exposar l’objectiu d’aquesta publicació, que tracta de donar eines per establir relacions duradores entre les empreses i les ONGs, indicant les pautes a seguir a través d’un manual de bones pràctiques.

Un bon inici Estem ja en contacte amb algunes de les principals entitats de les comarques gironines d’aquest Tercer Sector, sobretot amb les que ens són més properes, per a donar curs a la nostra iniciativa. Així, el dia 7 d‘abril es

Enginyeria solidària Tot i que la cooperació voluntària que endeguem pot dirigir-se a qualsevol àmbit dins el Tercer Sector, la Comissió d’Acció Social centra la seva activitat en la prestació de serveis que tinguin a veure amb les nostres competències >>> Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 23

{ EIGi 23 09/05/2016 19:52:44

les nostres comissions

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

El dia 7 d‘abril es va portar a terme en la Sala d’Actes de la nostra seu la presentació de la ‘Guia Responsabilitat Social’, organitzada per la Federació Catalana de Voluntariat Social. La presentació va ser a càrrec de l’Enginyer industrial Sergi Comellas, consultor i coautor de la guia. com a enginyers. Ara mateix, ja hi ha alguns companys que estan dedicant una part del seu temps disponible a cooperar amb aquestes organitzacions d’ajut als més desfavorits.

Un bon referent Un exemple que ens guia són les empreses d’economia solidària que faciliten la inserció laboral de persones que es troben en situació de vulnerabilitat social i laboral, ja que estan utilitzant els serveis de voluntariat dels enginyers per a aprofitar la seva experiència professional col.laborant i assessorant per tal d’oferir un cop de mà en procurar una major sostenibilitat en els àmbits econòmic, social i ambiental. Sens dubte, un bon referent. mJosep Lluís Iglesias, Responsable de la Comissió d’Acció Social

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

T’APUNTES A L’ENGINYERIA MÉS SOLIDÀRIA? En aquest moment ens trobem en la fase de construir i ampliar una borsa de companys enginyers que vulguin dedicar una part del seu temps disponible, poc o molt, a solucionar aquestes mancances.

Si penses que val la pena participar en activitats solidàries, posa’t en contacte amb nosaltres a través del personal de la Demarcació, i podrem ampliar-te la informació en una entrevista personal.

T’hi esperem!

LA IMPORTÀNCIA DE MANTENIR LES NEURONES ACTIVES

A

nant pel món normalment trobem força el que busquem, però moltes vegades també coses o situacions inesperades que poden resultar ben interessants i que no saps mai per on sortiran. De tot es pot aprendre.

En aquesta ocasió aprofito l’espai a l’Enginy per explicar una conversa que em va resultar oportuna de transmetre un dia parlant entre jubilats.

Va ser durant un viatge de “jubilats joves”, amb algun més de no tan jove (un company de 88 anys), que vaig tenir l’oportunitat de conèixer un dels participants, metge ell, que m’explicava com es manté en forma. S’aixeca aviat, i aprofita per anar dos dies a la setmana a caminar amb una colla, mentre altres els dedica a llegir. A més, fa poc ha començat una nova activitat sota recomanació d’un amic seu que és neuròleg.

Aquest li ha fet saber que amb la jubilació cal mantenir força actiu el cervell i no moure’s només per hàbits repetitius,

24

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 24

{ EIGi 09/05/2016 19:52:48

Vine i participa’n!

perquè si no algunes neurones van perdent i el cercle cognitiu es va tancant. Diu que les dones tendeixen a portar millor això de la jubilació ja que sempre estan enfeinades amb la casa, els fills, etc., i els homes ens hem de buscar ocupacions per no caure en la inactivitat, o encara pitjor, en la depressió.

Un piano per exercitar les neurones Al meu amic li ha recomanat d’aprendre a tocar un instrument, i s’ha comprat un piano elèctric, més fàcil que l’acústic i que li permet de regular el volum. Com que ell no sabia solfeig, està sent tot un aprenentatge al que hi dedica una hora al dia.

No és una matèria fàcil, però amb tot això se sent il·lusionat i, d’alguna manera, incentivat

pel repte que té al davant, cosa que li fa molt de bé i a més és fantàstic.

La Comissió com a “teràpia” Penso que quan des de la Comissió de Jubilats ens esforcem per organitzar una sortida diferent, unes conferències que puguin resultar interessants o buscar aquell restaurant que ens pugui satisfer, estem acceptant el risc que no sempre s’encerta, però també és com si seguissim les recomanacions que ens faria un neuròleg de mantenir el dinamisme amb alguna cosa que ens engresqui. En aquest cas, la trobada amb els companys per xerrar, escoltar, conèixer nous llocs o simplement passar-ho bé.

Per això des d’aquí us convidem a animar-

UN TAST DE QUE HEM FET ELS DARRERS 6 MESOS

Restaurants | Procurem varietat, però sempre buscant uns elements comuns com un bon menú, que ens hi puguem allargar en la conversa, i si és possible que disposin de terrassa per a fer el cafè. Aquests mesos hem anat a La Riba, a la Plaça Independència; a Can Mascort, a la carretera que puja als Àngels; a Torre Bonica, a la zona de Vilablareix; al Restaurant del Tennis; a Can Ribas, a Sant Gregori; i a Can Joan d’Adri, a Adri.

Conferències | Ens hem decantat per temes relacionats amb història, cosmologia i art, i hem organitzat “Roma, La República” 1a i 2a part, i “Troia, Història i Llegenda” amb en Francisco Alloza; “La Cosmologia” amb en Carles Puncernau; i “Gravat Japonès, Ukiyo-e”, amb Cati Llorens.

Sortides | Aquest cop vam anar a Barcelona en tren, per visitar la Casa Lleó Morera, el Museu del Modernisme i la seu de la Fundació Mapfre. Tot va resultar molt interessant, especialment la Casa Lleó Morera, que és fantàstica, i l’exposició de Ramon Cases al Museu del Modernisme.

vos a sortir de les vostres rutines i participar de les activitats que us oferim. Posareu ben en forma les vostres neurones... i alhora gaudireu d’experiències interessants. Hi ha molt per viure! mDomingo Argilés, Responsable de la Comissió de Jubilats i Prejubilats

Q

uan des de la Comissió de Jubilats ens esforcem per organitzar una sortida diferent, unes conferències que puguin resultar interessants o buscar aquell restaurant que ens pugui satisfer, acceptem el risc que no sempre s’encerta, però també d’alguna manera seguim les recomanacions que ens faria un neuròleg de mantenir el dinamisme amb alguna cosa que ens engresqui.

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 25

les nostres comissions

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

{ EIGi 25 09/05/2016 19:52:51

FEM SALUT AMB ELS NOUS RELLOTGES F

nous enginys

a temps que ens hem anat acostumant a què els telèfons no siguin tan sols telèfons. De fet els anomenem “smartphones”, o sigui, telèfons intel·ligents, perquè no es tracta ja d’un aparell que té com única funció comunicar-nos amb una altra persona a distància, sinó que ens permet infinitat d’accions com ara navegar, fer fotos, calcular, comunicar-nos de forma asíncrona, escoltar música, tenir llum i un llarg etcètera d’opcions que amb aquestes línies no en faríem prou per llistar. Aquesta evolució o canvi l’estem vivint també recentment de manera imperceptible en un altre aparell bàsic en les nostres vides: el rellotge.

Fins fa ben poc el rellotge que dúiem posat en el nostre canell era un element que complia amb la funció bàsica de fernos saber l’hora, i en menor mesura, de forma complementària, el dia. El rellotge ha conformat una part molt important de les nostres vides, i amb més o menys èxit, ha anat canviant de materials, formes, colors, mecànica, portabilitat..., però mai en la seva funció bàsica.

Avui aquest paradigma s’ha trencat i, com li ha passat al telèfon, el rellotge ja no és només l’aparell que ens diu si són les 3 o les 7. Ara fins i tot, amb el healthwatch podem fer salut.

més intensitat (o sigui, en què la pulsació és més alta). Són polseres que portem com si d’un rellotge es tractés, i que per tant, compleixen amb la funció de donarnos l’hora i el dia, i afegeixen al cap de la jornada la informació de si hem estat molt sedentaris o molt actius. Es coneix com a “funció de salut i benestar”.

Ara, per tant, es pot saber d’una manera “directa” si quan fem la nostra rutina diària de feina, o bé quan el cap de setmana passegem o fent caminades, estem fent salut, i també podem portar personalment estadístiques del nostre comportament.

El running, inspirador Els inicis d’aquest nou enginy els trobem segurament en l’activitat física de córrer o, per extensió, a les sortides amb la bicicleta. La pràctica de l’anomenat running ha comportat l’aparició d’aparells que ens permeten mesurar i oferir-nos control, no sols sobre el temps invertit en l’activitat de la pràctica esportiva, sinó també en la distància recorreguda, i per tant, de la velocitat, el canvi d’alçada, els batecs per minut, la potència, etc.

I si fem un pas més...

Aquests aparells encara ens poden ajudar un xic més si els hi donem una utilització afegida fent el plantejament invers. És a dir, que en comptes de controlar al final del dia el que s’ha fet, que el giny ens funcioni com a sistema per a provocar que ho fem. Enfocant així el seu ús ens marquem uns objectius a assolir diàriament: un nombre de passos, de kilòmetres o d’escales a superar. De fet, més recentment, algunes d’aquestes polseres fins i tot adapten setmana a setmana els objectius de manera “intel·ligent” en funció de l’activitat que es realitza, aconseguint un equilibri entre les fites a proposar-se i que aquestes siguin assolibles.

La clau està en el GPS L’èxit d’aquests aparells ha estat en la disminució i integració del captador de posició que ha facilitat utilitzar el GPS (Global Positioning System), en el rellotge.

Són conegudes les grans marques com Garmin, Suunto, Polar o Sigma, els aparells de les quals ens donen a conèixer amb detall una infinitat de variables relacionades amb la nostra activitat física, importants per a poder tractar la millora i competència de la nostra activitat.

Rellotge o polsera amb HR Tots aquests aparells de mesura utilitzats en la pràctica esportiva, han estat els precursors per fer del rellotge un element de salut més a l’abast de la població. Però encara més enllà, i amb l’afany de donar cobertura a més gent en l’activitat diària normal, han sortit uns altres enginys que són les polseres amb HR, sigles que defineixen el nostre pols (Heart).

En conjunt se solen anomenar rellotges VIVO, com si d’un model que ens ajuda a controlar la nostra salut es tractés. Per aquest motiu, i a diferència de quan estem corrent, les dades a controlar es limiten a conèixer el nostre pols, la distància caminada, els passos fets, els pisos pujats o els minuts en què l’activitat ha estat de

26

Revista EnGiny 1/2016

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 26

D’aquí a les APPs És fàcil pensar ara que els aparells més nous que estan apareixent al mercat es vincularan amb els telèfons intel.ligents... i aquí sí que ja tenim servida una saludable connectivitat total, en la qual les trucades, missatges, correus i notificacions ens entrin en el rellotge o polsera i ens n’alerti una petita vibració.

I encara una segona forma de tenir més connectivitat serà el lligam del nostre rellotge amb una APP, perquè incorporen d’una manera més visual i senzilla el tractament de les dades de salut amb les que treballem. Així, podem obtenir estadístiques de la nostra activitat i extreure informació de les passes per dies durant un mes, o bé dels pisos pujats o els kilòmetres recorreguts.

També es pot pensar a crear connexions amb altres amics o coneguts per tal de competir tot jugant, i d’aquesta manera convertir la tasca feixuga de fer salut en un divertimento.

Ja tindríem doncs, l’enginy per aconseguirho d’una forma menys estressant! mQuim de Ciurana, Enginyer industrial

{ EIGi 09/05/2016 19:52:52

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 27

09/05/2016 19:52:53

ENGINY 5_PER IMPRESSIO.indd 28

09/05/2016 19:52:56