Enginy 7 (1/2017)

7 1/2017 Nr

EnGiny LLUM VERDA

per als nostres enginyers

La revista dels enginyers industrials de Girona

El reportatge

Els reptes de la indústria davant el canvi climàtic

De conversa

Salvador Samitier:

“La resiliència és un dels pilars de la competitivitat futura” Opinió

Reflexions al voltant de la factura energètica

JUNTA DIRECTIVA AEIC President Jaume Masgrau Secretari Joan Juanals Vocals Quim de Ciurana Jordi Güell Josep Maria Soler JUNTA DIRECTIVA COEIC President Joan Juanals Secretari Quim de Ciurana Vocals Llorenç Albanell David Bartra Josep Dellonder Jordi Güell Josep Maria Soler Jesús Teixidor Òscar Treceño

Número 7 (1/2017)

Direcció Duaita Prats Consell de redacció Quim de Ciurana, Joan Juanals, Núria Valenzuela

El nostre moment per a liderar el canvi

L

a utilització incontrolada de les fonts d’energia convencionals com el carbó, els derivats del petroli, les centrals nuclears, etc., ha comportat diversos impactes negatius en la geologia i la vida dels éssers vius (flora i fauna), que avui dia són ja molt evidents. La contaminació del medi natural, l’augment de les malalties associades, l’acceleració del canvi climàtic o l’increment del preu de l’energia, són alguns dels danys més coneguts, però no els únics que afecten negativament al nostre estat del benestar.

Darrerament, la societat està sent sacsejada per la conscienciació davant d’aquesta problemàtica. Semblem més disposats que mai a iniciar un canvi real dels nostres costums, per a donar suport -fins i tot exigir- la recerca i aplicació d’alternatives més respectuoses i eficients: les energies “verdes”.

Millorar el nostre llegat I és que si no hi posem més de la nostra part, i ho fem aviat, alguns efectes no tindran aturador: la contaminació de l’atmosfera, de les aigües superficials, dels aqüífers, mars i oceans, la desaparició dels casquets polars, són efectes que deterioren el llegat que deixarem a les futures generacions.

Ara per ara, la situació propicia els interessos lucratius i desmesurats dels hòldings macro empresarials, i dels monopolis i oligopolis energètics privats d’àmbit mundial. Ho fa amb l’aquiescència i passivitat dels estaments polítics més poderosos i influents, que amb la seva ineficàcia i corrupció propicien el control per part d’una minoria dels mercats energètics internacionals, i dels recursos tecnològics, prioritzant els seus interessos particulars en contra del bé la humanitat.

Del negre al verd També és així amb les faccions més radicals dels països extremistes que a través del terrorisme internacional, boicotegen, sabotegen, malversen i a vegades controlen importants fonts d’energia (petroli, reserves de combustibles radioactius...) amb finalitats destructives i nefastes, veritables raons de fons que res tenen a veure amb l’ideari que postulen les seves creences.

Amb aquest panorama pensem que els enginyers industrials hi tenim, més que mai, molt a dir i a fer: ni més ni menys que l’oportunitat d’ocupar un important espai en la recerca, el desenvolupament i aplicació de tecnologies que permetin reduir les emissions contaminants, utilitzar energies alternatives i renovables de baix impacte ambiental, o millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions i sistemes en termes de producció i d’ús.

Una crida als enginyers i enginyeres Aquest és un camp que abraça tant el sector públic industrial com en el privat, i en ell el nostre col·lectiu pot trobar importants oportunitats d’exercir aportant els seus coneixements i experiència per a liderar un canvi real. Per tant, des d’aquesta editorial volem fer una crida a tots els enginyers i enginyeres industrials actuals i futurs, cap a la consciència de la importància del seu posicionament i accions en la pràctica de la nostra professió pel futur de la humanitat.

Joan Juanals Enginyer industrial President de la Demarcació de Girona del COEIC

Disseny Gràfic i Maquetació tauArt

Parc Agrari i accions Edita: anti-Eurovegas (diversos autors) Demarcació de Girona de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya C/ Narcís Blanch 39, baixos 17003 Girona Tel. 972 211 912 www.enginyersgirona.cat girona@eic.cat Revista gratuïta per col·legiats i associats a la demarcació de Girona del Col·legi/Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Dipòsit legal Gi.598-2014 Paper blanquejat sense clor

04|08 10|12

14 |15 16

17

EN SERVEI Infos Demarcació

18

EL REPORTATGE Indústria i canvi climàtic

19

JOVES ENGINYERS Fórum + UDG Racing JOVES ENGINYERS Tesi Gerard Guillamet

DE CONVERSA Salvador Samitier

20

OPINIÓ Jaume Masgrau

ECO ESPAI El certificat verd EMAS

22 | 25

26

LES NOSTRES COMISSIONS

Innovadors Comexi

NOUS ENGINYS Projecte CIMEC

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

m

Aportació de la TEG a la Fundació Ramon Noguera NLa

en servei

Taula d’Enginyeria de les comarques gironines, que agrupa els set col•legis professionals de les diferents enginyeries amb presència al territori gironí, ha arribat a un acord amb la Fundació Ramon Noguera per col•laborar en les seves activitats. Per aquest motiu la Taula donarà una aportació de 1.000 € destinada a finançar els projectes d’aquesta entitat. Des de fa uns anys, la TEG col•labora amb entitats benèfiques arrelades a l’entorn gironí per ajudarles a desenvolupar la seva activitat. En anys anteriors les aportacions han anat destinades a entitats com la Fundació SER.GI, la Fundació Banc dels Aliments, la Fundació Astrid21 i Càritas.

Acte Social del Vallès

m

NEn aquesta trobada, que va tenir lloc a finals de l’any passat, la delegació del Vallès dels Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) va guardonar l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). L’edició d’aquest any es va celebrar a Terrassa i va perseguir l’objectiu de realçar la relació entre les escoles i el Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb la seu de l’ESEIAAT com a escenari immillorable per dur-la a terme.

En el decurs de l’acte, al qual ens va representar Joan Juanals, es va lliurar el Guardó d’Honor a l’ESEIAAT, i també van rebre un homenatge els companys amb 50 anys de professió. Per últim, es va atorgar insígnies als nous col•legiats.

Reunió de la Junta General de la Demarcació N

La vam dur a terme el 21 de febrer, amb assistència dels membres de la Junta Directiva més un dels nostres col•legiats.

En ella s’aprovaren per unanimitat els balanços de situació i el compte de resultats, tant per separat com els consolidats Associació/Col•legi. La Junta es va comprometre a seguir esforçant-se per augmentar els ingressos d’altres serveis que no tenen a veure ni amb els visats ni amb les quotes.

Per mantenir informats als col•legiats, el president Joan Juanals va repassar la relació d’activitats organitzades a la seu i dels actes als quals s’ha assistit des de la passada Junta General del mes d’octubre fins al dia de la reunió: accions formatives, reunions i activitats realitzades des de les comissions de treball, activitats culturals programades durant l’any, col•laboracions i participació amb altres organismes del territori, conferències i actes realitzats als estudiants de l’Escola Politècnica, publicació continuada de la revista Enginy, etc. També es va aprovar el cens de la Demarcació a 31 de desembre, moment que va obrir un debat sobre la necessitat de reforçar encara més les connexions amb el col•lectiu, amb els socis escolars, amb els col•legiats i també amb els que no ho estan, perquè la disminució del nombre d’inscrits al nostre cens és una constant. Després de valorar diferents visions, la directiva es comprometé a realitzar sessions de brainstorming per dinamitzar les activitats de captació.

4

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Participem en el projecte ‘Construcció connectada’

quest febrer lamentàvem la defunció del degà del Col·legi d’Enginyers A Industrials de Catalunya, Jordi Guix Armengou. Enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, havia

m

ocupat diversos càrrecs en el sector de béns d’equip i en el sanitari. Va ésser professor a ESADE i ocupà nombrosos càrrecs institucionals.

Pel que fa al COEIC, havia estat Coordinador de la Subcomissió de Projectes i de la Comissió de Gestió Empresarial, President de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica, i Delegat de Serveis de la Junta Directiva de l’Associació.

Així doncs, va dedicar una bona part de la seva vida a la nostra entitat i a partir del 2013 s’hi va entregar en cos i ànima assumint la figura de degà, i també la de president de l’AQPE (Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria), entre d’altres.

De ben segur trobarem a faltar el seu entusiasme, i l’optimisme d’un home totalment convençut del futur de l’entitat que presidia.

Jordi, gràcies per tot el que has aportat a les nostres institucions. D.E.P.

m

Sessions de Brainstorming de la Directiva

NCom dèiem, la Junta Directiva ha abordat una nova manera de treballar, més dinàmica, amb la fita de dinamitzar les activitats que es realitzen per al col lectiu de Girona: volem ser un referent a la societat i donar més utilitat als associats. El nou sistema consisteix en fer sessions de brainstorming, pluges d’idees que esperem ben aviat vegin els seus primers fruits.

•

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi 5

en servei

N Defunció del degà Jordi Guix

N El 24 de febrer es va presentar aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Girona, pensada per crear una nova xarxa amb agents del territori que impulsi el sector de la construcció tot centrant-se en la innovació i la sostenibilitat. L’objectiu és fomentar el desenvolupament de la indústria de la construcció sostenible i intel•ligent, per propiciar un desenvolupament econòmic que respecti el medi ambient i que situï la ciutat de Girona i el seu entorn com a líders en aquest àmbit.

La finalitat és reconvertir i potenciar un sector tradicional a partir d’aquests paràmetres.

El projecte es du a terme durant el 2017, i vincula tots els agents del territori relacionats amb la construcció i la cadena de valor d’aquest àmbit, entre els quals s’hi compta la Demarcació de Girona dels EIC.

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Trobada de Nadal dels Enginyers industrials de Girona

en servei

NCom mana la tradició, es va convidar a tots els col•legiats i col•legiades a celebrar l’inici de les festes de Nadal a la Demarcació. A aquesta festa, hi assisteixen cada vegada més enginyers i enginyeres en companyia dels més petits de cada casa, que participen del taller de fanalets, es deixen pintar les cares, i en definitiva comparteixen l’alegria del moment.

El resultat van ser fanalets de totes les mides i colors, treballats per nens, pares, i alguns avis... amb berenar i creps de xocolata inclosos. Més tard, es va reblar la trobada amb un bon aperitiu i una copa de cava.

DiumengEnginyer 2017: calçotada i visita al Castell de Montsoriu N El 12 de març vam celebrar la tradicional calçotada anual, que aquest any va consistir en una visita guiada al castell de Montsoriu i un àpat a base de calçots i brasa al restaurant Els Cortals de Sant Hilari de Sacalm.

El castell de Montsoriu és una fortalesa considerada com el millor castell gòtic de Catalunya. El seu ocupant més conegut va ser el Vescomte Bernat II de Cabrera, conseller del rei Pere III el Cerimoniós, que el va convertir en un castell-palau totalment inexpugnable. Al llarg de la seva història ha sofert només dos assetjaments, sense poder ser mai conquerit.

El grup estava format per 31 persones. La pujada al castell, de 2,8 km, va ser una mica feixuga però va servir per gastar les calories que després es recuperarien a base d’un deliciós àpat de calçots i carn a la brasa.

La jornada, com sempre, va ser molt emotiva i entranyable, gaudint de la companyonia dels familiars dels col•legiats assistents -molts dels quals ja es coneixien de les calçotades anteriors-, i desitjant de retrobar-se a la propera.

Sopar de Germanor de la Demarcació de Lleida NEls companys de la Demarcació de Lleida van celebrar a finals del 2016 seu sopar de germanor a la Finca Prats, en un acte on entre d’altres hi varen participar l’encara degà del COEIC, Jordi Guix, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i els presidents de les respectives demarcacions.

Durant l’acte es va donar la benvinguda als nous col•legiats i col•legiades amb el lliurament de les insígnies i el del Premi al Millor Treball de Fi de Màster, que aquest any es va repartir entre dos enginyers, Ricard Allepuz i Montse Vilarrubí.

37è Premi Guillem Catà NEl 24 de novembre es va atorgar el XXXVIIè Premi Guillem Catà dels Enginyers de la Catalunya Central, a l'empresa IQAP Masterbatch Group, S.L., de Masies de Roda, a Osona.

A part dels col•legiats i col•legiades d’aquella Demarcació, també van assistir-hi els presidents de la Cambra de Comerç de Barcelona de la Delegació d’Osona, el del Col•legi d’Enginyers Industrials de la Delegació del Vallès, el de l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i l’Arqueologia Industrial de Catalunya, el degà del Col•legi d’Enginyers Tècnics de Manresa i el delegat del Col•legi d’Aparelladors del Bages, Berguedà i Anoia.

Com a representant de la nostra Demarcació, hi va acudir el president de l’Associació, Jaume Masgrau.

6

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

3ª Jornada del projecte ‘Construcció Construcció Connectada Connectada’dede l’Ajuntament de Girona: “Autoconsum fotovoltaic i la seva integració a la llar”

Visita al Showroom de BoadaGrup

Sessió informativa de la Mútua dels Enginyers

NBoadaGrup va organitzar el 20 de gener una completa jornada sobre “Seguretat, Energia i R+D+I”, acompanyant els assistents al pavelló d’Esports de Manlleu (projecte real d’il•luminació esportiva Haloprism), l’Hipermercat Esclat de Malla (Projecte real d’il•luminació natural comercial, claraboies Sunoptics), i amb visita al Showroom BoadaGrup que disposa d’un espai expositiu de lluminàries, mobiliari urbà, alarmes, caixes de seguretat, control d’accés, prevenció contra incendis, etc., a la seva seu de Vic.

NEl 13 de desembre, Jordi Echevarria, director comer-

cial de la Mútua dels Enginyers, i Fèlix Ferrer-Dalmau, director de Crouco, agència de subscripció de la Mútua d’Enginyers, varen presentar als col•legiats la nova pòlissa col•lectiva que els enginyers industrials tenen contractada des de gener amb Lloyd’s: les característiques i cobertures per enginyers assalariats, funcionaris i d’exercici lliure.

També explicaren què és el Lloyd’s, els tractaments asseguradors per empreses i tot el que els assistents van voler preguntar al respecte.

m

Atenció a la ciberseguretat!

NBruno

Pérez, especialista en seguretat informàtica, adverteix que els assetjaments i robatoris han crescut escandalosament i que en som víctimes potencials. El 8 de febrer ens explicà com i perquè actua un hacker, quines vulnerabilitats busca, i com esborra les empremtes amb total impunitat i seguretat. Qualsevol dispositiu és objecte de ser manipulat, Google és la seva via i hi estem totalment exposats. Lluny però de l´alarmisme, proposà solucions senzilles: petits canvis de configuració i sobretot, un control acurat de les còpies de seguretat.

Accions amb els estudiants d’enginyeria de l’EPS N Aquest curs, com en els anteriors, s’ha impartit un cicle de conferències als estudiants de 3r de Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials sobre l’exercici de la professió d’enginyer industrial. En ell, enginyers col•legiats de la Demarcació realitzen la tasca d’explicar-los els avantatges que representa estar inscrits a les nostres institucions i formar part d’un col•lectiu que vetllarà sempre pels seus interessos. Paral•lelament a aquesta acció, s’ofereixen tallers de normativa a tots els graus d’enginyeria de l’EPS. Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi 7

en servei

NAquesta és una activitat organitzada pel proper dimartsdimarts 16 de maig 16 de a lamaig nostra a la seu, nostra en col·laboració seu, en col·laboració amb l’Àrea ambdel’Àrea Promoció dePromoció Econòmica de l’Ajuntament Econòmica de l’Ajuntament de Girona, de Girona, que vol que mostrar vol mostrar les diferents les diferents solucions solucions reals en reals matèria en matèria de producció de producció d’electricitat d’electricitat i el seui el seu aprofitament. aprofitament.

MalgratMalgrat l’esmentl’esment “integració “integració a la llar”,ales la ponències llar”, les ponències que duranque a terme duranempreses a terme com empreses Ampere com Energy, Ampere CIRCUTOR, Energy, CIRCUTOR,Energia, Estabanell Estabanell o elEnergia, laboratori o elCITCEA-UPC laboratori CITCEA-UPC evidenciaranevidenciaran l’oportunitatl’oportunitat que tenim elsque ciutadans, tenim els l’administració, ciutadans, l’administració, i les empresesi les empreses privades de totes privades les escales, de totes perlesavançar escales,cap pera avançar una societat cap ai una una societat indústriai menys una indústria carbonitzada. menys carbonitzada.

Si esteu interessats en la producció, l’emmagatzematge i la gestió intel·ligent en la recàrrega d’una flota de vehicles (des de pàrquings comunitaris fins a flotes d’empreses), us hi esperem!

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Taller de Networking

en servei

NRosaura Alastruey, pionera en la introducció del del networking networking professional i la utilització de les eines de la web 2.0 en la recerca i selecció de candidats, va ser la responsable d’impartir el 13 de febrer aquest taller sobre el valor estratègic de treballar la xarxa de contactes a tot tipus de professionals.

Un networking ben fet, i sobretot les noves tecnologies, són indispensables per impulsar una carrera professional.

Autodesk Revit Curs d’Autodesk MEP Revit MEP

NProgramat el 20 de març per adquiNProgramat el 20dedemodelatge març per adquirir coneixements arquirir coneixements de modelatge arquitectònic, documentació i organització tectònic, documentació i organització de projectes necessaris per realitzar la de projectes realitzar la formació de necessaris Revit MEP. per Amb concepformació de Revit MEP. Amb tes i metodologies pròpies delconcepdisseny tes disseny BIM,i metodologies es tractava de pròpies generardel documenBIM, es tractava de generar documentació a partir del model i l’organització tacióprojecte a partir del i l’organització d’un BIMmodel en Revit. d’un projecte BIM en Revit.

Taller de sistemes embedded i IoT NUn intensiu dut a terme el 26 de gener amb quatre docents diferents sobre els diferents tipus i possibilitats dels sistemes embedded, elements centrals de la Indústria 4.0, des dels més populars com Arduino o Raspberry Pi, fins als de caràcter més professional. La desena d’enginyers participants van sortir amb la idea d’aprofundir més en aquest àmbit i per tant la Demarcació preveu seguir aquest fil formatiu amb noves tutories.

Business Intelligence N Sessió del 24 d’abril amb Gerard Masa de BI DATA, sobre com obtenir amb un click una imatge general o molt concreta d’una empresa, sense creuar fulls de càlcul i la pèrdua de temps que això suposa.

El sistema millora la competitivitat, i dóna una visió única, històrica i de qualitat a per a l’estratègia empresarial.

Conferències sobre canvi climàtic N Un mateix tema i dos enfocaments diferents, explicats a la nostra seu els dies 22 de febrer i 14 de març pels ponents Salvador Samitier (veure pàgines De conversa) i Josep Calbó (veure Comissió Jubilats i Prejubilats). Molt clarificadores i instructives, van estar a l´alçada de les expectatives i ajudaren a dissipar dubtes.

Agenda 09/05/17 16/05/17 18/05/17 18/05/17 23/05/17 23/05/17 24/05/17 25/05/17 02/06/17 12/06/17 15/06/17 19/06/17

- Conferència: “Possibilitats actuals i futures de la Intel•ligència Artificial” - Jornada: “Autoconsum fotovoltaic a la llar ” (Projecte Construcció Connectada) - “Fusions i Adquisicions. Vendre la seva empresa o trobar el soci estretègic” – Dinar mensual i Reunió Comissió de Jubilats i Prejubilats de la Demarcació.

- Reunió de la Comissió d’Acció Social - Dinar de la Comissió de Jubilats i Prejubilats - Visita tècnica a la fàbrica de HUURRE IBÉRICA - Curs: “Exel•lència Operativa - VSM l’eina estrella de l’èxit de Toyota” - Sopar de germanor de la nostra Demarcació - Curs: “Indústria 4.0. Transformant els sistemes de producció” - Jornada: “Solucions de Bombeig Eficient per sistemes HVAC” - Curs: “Revit MEP - Sistemes cíber-f ísics aplicats a la Indústria 4.0” Data a determinar - Acte de Graduació dels nous Enginyers Industrials a la nostra seu

Per estar al dia sobre les activitats, recorda consultar www.enginyersgirona.cat 8

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi

en primer pla Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi  9

el reportatge

ELS REPTES DE LA INDÚSTRIA

DAVANT EL CANVI CLIMÀTIC E

n l’actual context planetari, les paraules indústria, medi ambient i canvi climàtic apareixen comunament associades, especialment en aquells països en vies de desenvolupament on es prioritza l’obtenció de resultats econòmics a curt termini, sense tenir en compte els mitjans per aconseguir-los ni l’impacte ambiental que comporten. Tot i que en els que anomenem “països occidentals” no s’arriba a aquests extrems, és bo reconèixer que en alguns casos estem lluny dels ideals en pràctiques sostenibles, i fins i tot del seu coneixement.

En un horitzó cada vegada més proper, es va fent gran l’espectre d’un canvi climàtic que apunta de les maneres més variades, essent la indústria com un dels sectors que més contribueix a les emissions totals de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).

Posar-hi mesures és ja prioritari, i en aquest sentit, quina sigui la consciència i l’actuació de l’enginyeria industrial, és cabdal.

10

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi

El 30 de gener es va presentar el 3r Informe del Canvi Climàtic a Catalunya, un document fet per experts independents que cada cinc anys dóna una visió global de l’alteració de les variables climàtiques a Catalunya, els principals impactes sobre els diferents sistemes naturals i humans i sectors econòmics, i les emissions en els diferents sectors, mostrant què s’està fent des del món industrial per a aconseguir la reducció dels GEH. En aquest hi ha un capítol específic destinat a la indústria manufacturera, la que integra bàsicament la fabricació de materials com ara metalls, ciment, paper, components i productes intermedis, maquinària i equips, i també productes per al consum final com els aliments o els tèxtils. No hi són incloses les coqueries i les refineries de petroli, que pertanyen al sector de producció i transformació de l’energia.

El comportament de les indústries catalanes Segons s’hi pot llegir, de les emissions globals de GEH la indústria en produeix gairebé una tercera part. El seu origen és divers i les fonts principals rauen en el processament de materials (naturals, biomassa, minerals, etc.), que es transformen en productes. Si hi sumem les emissions totals de la producció de ferro i d’acer amb la del ciment, a escala global superem el 40% de les emissions totals de GEH per la indústria. També són rellevants els sectors de productes químics i d’adobs, la indústria paperera i el processament d’aliments.

L’ús d’energia n’és la primera font i, per tant, l’increment de l’eficiència energètica és una eina de gran vàlua per a reduir-les, però hem de tenir en compte un seguit d’altres factors.

Emissions directes i indirectes Les emissions de la indústria manufacturera es poden classificar en directes i indirectes. Les directes tenen dos orígens: els processos de combustió amb transformació energètica de combustibles sòlids, líquids o gasosos (per exemple, cogeneració amb gas natural o combustió de coc als forns de producció de clínquer), i els processos de producció sense transformació energètica. Les indirectes deriven tant dels processos com

dels productes: unes són generades pels proveïdors de béns i serveis a la indústria, com extractors i transformadors de primeres matèries, productors d’electricitat consumida per la indústria, o tractadors dels residus industrials, i les altres associades a la distribució i l’ús dels productes industrials per al consum intermedi o final, així com a la gestió dels residus del consum dels productes industrials.

Inventari 1990-2012 L’any 2012, les dades del qual utilitza l’informe, les emissions directes de la indústria van representar el 25% del total català. Aquesta contribució és del mateix ordre que les dels sectors del transport o l’energètic.

Pràcticament el 90% de les emissions directes de GEH de la indústria catalana tenen l’origen en l’ús de combustibles

E

l Tercer Informe sobre el Canvi climàtic a Catalunya, és un referent de regionalització de les anàlisis i projeccions sobre l’escalfament global fetes a escala mundial i europea per diverses institucions. Catalunya en va ser pionera l’any 2005, amb el primer d’aquests informes sobre el nostre país.

fòssils per a calderes, en la cogeneració i en la indústria del ciment, i van assolir un màxim l’any 2005 de prop de 13 Mt CO2 equiv. Des d’aleshores, s’han reduït un 40%, fins a arribar als 8 Mt CO2 equiv. de l’any 2012. Els processos sense combustió, fonamentalment de descarbonatació, van emetre 2,6 Mt CO2 equiv., és a dir, el 24% restant. Entre el 1990 i el 2012, la indústria catalana havia reduït les emissions un 6 %, principalment per la reducció de la producció d’halocarburs a principis del 2000 i el descens de l’activitat econòmica a partir del 2007, particularment en el sector de la construcció.

Mesures de mitigació En aquesta tercera edició de l’informe s’assenyala que el fet que cada indústria redueixi les emissions de GEH farà més competitiu aquest sector a Catalunya, a

la vegada que situarà producte i empresa en la transició vers la modernitat. Fabricar productes més eficients respecte a l’ús de l’energia i els materials, impulsarà la nostra innovació industrial. Quant a l’economia verda, són aquestes empreses les que presenten un creixement més sostingut en els darrers dos decennis. Aquí la indústria ja hi participa activament en cinc apartats: eficiència energètica, eficiència en els materials, eficiència en les emissions i disseny del producte.

Perquè es tracta no solament de produir els productes vells d’una manera més eficient, sinó també de dissenyar i de fabricar nous productes amb una petjada de carboni més reduïda. L’aplicació de l’ACV permet saber en quina etapa de la vida d’un producte es generen la major part de les emissions i així actuar-hi: les diferències entre productes poden ser molt grans. I

L

’any 2012, les dades del qual utilitza l’informe, les emissions directes de la indústria van representar el 25% del total català. Pràcticament el 90% de les emissions directes de GEH de la indústria catalana tenen l’origen en l’ús de combustibles fòssils per a calderes, en la cogeneració i en la indústria del ciment.

De les emissions globals de GEH, la indústria en produeix gairebé una tercera part. L’ús d’energia n’és la primera font i, per tant, l’increment de l’eficiència energètica és una eina de gran vàlua per a reduir-les.

Però hem de tenir en compte un seguit d’altres factors.

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi 11

el reportatge

Lluny d’aquí, la granota d’ulls vermells Agalychnis callidryas, que viu a l’Amèrica Central i està amenaçada d’extinció.

Els amfibis són molt sensibles al medi, i per tant uns grans bioindicadors que ens alerten de l’acceleració del canvi climàtic (Foto Luis Docampo, Wikicommons).

el reportatge

es matèries primeres signifiquen un 48% de les nostres despeses d’explotació, mentre que les de personal són un 15%, i les d’energia un 3%. En conseqüència, un desenvolupament industrial equilibrat i inclusiu demana fer tant o més èmfasi en la productivitat dels recursos i del capital, que en la laboral. Aquí hi ha una gran oportunitat per a reduir les emissions, a la qual no s’ha dedicat encara prou atenció.

Foto: Duaita Prats

L

cal que siguin fàcilment separables per a facilitar-ne el reciclatge. L’increment de l’índex de productes reciclats també ens situa en una posició capdavantera en l’economia circular.

En la millora de l’eficiència energètica tenim diverses oportunitats en els sistemes de vapor o d’escalfament (calderes i forns), en els de motors elèctrics -com bombes, ventiladors, compressors d’aire, refrigeradors-, o en el trasllat de materials.

Els de control electrònic són una font molt important d’optimització, especialment a les PIME. Per a la gestió de la calor, alguns estudis apunten cap a seguir treballant en l’intercanvi entre gasos i fluids freds i calents, en l’aïllament, la captació i la utilització de la calor dels materials calents i l’ús de la calor produïda pels gasos d’escapament, bé per a generar electricitat, bé per a ser usada en processos a temperatures més baixes.

El subministrament energètic L’eficiència de les emissions està directament relacionada amb el subministrament energètic, que el 2008 a escala mundial provenia en un 40% directament del carbó i del petroli, un 20% del gas, i el 40% restant de l’electricitat; aquests percentatges es preveu que siguin del 30%, 24% i 46% l’any 2035. Apuntar aquí que les centrals de cicle combinat (CCC) ofereixen una bona sinergia amb diferents tipus d’energies renovables. L’ús de deixalles i de biomassa és encara escàs com a font energètica, però la previsió indica que augmentarà considerablement. Segons l’IEA, una bona part de la reducció d’emissions de la indústria esdevindrà per la captura i emmagatzematge de carboni; en canvi, es creu que l’ús de CO2 com a matèria primera per la indústria química no creixerà i, per tant, és poc probable que contribueixi significativament a la mitigació. Cal comptar amb la innovació, i hi ha diversos projectes industrials en aquesta direcció.

12

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi

Canvi climàtic i gestió de riscos Des de l’òptica industrial, les emissions de GEH estan associades amb l’extracció i transformació dels recursos naturals en productes intermedis i per al consum. De fet, bona part dels problemes ambientals més rellevants tenen l’origen en el consum de recursos biòtics i abiòtics: materials, combustibles i aigua. L’ús de combustibles fòssils per part de la indústria per a obtenir i processar aquests recursos, és el 75% del problema de les emissions de GEH, però també els canvis en l’ús de la terra (desforestació, erosió...), fet que comporta la recol·lecció de biomassa agrícola i forestal, amb impactes negatius addicionals sobre la biodiversitat i l’aigua.

Tan volàtils i cars com la benzina En aquest sentit, les estratègies catalanes estan entenent les sinergies entre reducció d’emissions i eficiència productiva.

Estalviar en el consum de recursos, especialment en els països industrialitzats, sembla inevitable si no es volen traspassar els límits en l’àmbit del canvi climàtic.

En aquest context, un dels riscos importants per a la indústria, especialment a Catalunya, és la volatilitat dels preus dels recursos i la incapacitat per a preveure’n l’evolució a l’hora d’avaluar les inversions.

L’EROI (energy return on energy investment) del petroli convencional, és a dir, la relació entre l’energia útil per a la societat i l’energia que cal esmerçar per obtenir-la, fa anys que decreix. En l’últim decenni, ha passat de prop de 40 a 20. El petroli no convencional (aigües fondes, petroli d’esquists, sorres bituminoses, etc.), del qual depenen els increments importants en la producció total, té un EROI inferior a 10: el de baix cost d’extracció s’està acabant. La dependència de la UE en importació de recursos la fa especialment vulnerable a la volatilitat dels preus i als riscos de desproveïment. Catalunya no n’és una excepció.

La productivitat dels recursos Les matèries primeres signifiquen un 48% de les despeses d’explotació de la indústria manufacturera catalana, mentre que les de personal són un 15% i les de l’energia un 3%. Ser eficient amb els materials vol dir, doncs, aconseguir el mateix servei emprant-ne un nombre més baix.

En conseqüència, un desenvolupament industrial equilibrat i inclusiu per a assolir els objectius econòmics, socials i ambientals, demana fer tant o més èmfasi en la productivitat dels recursos i del capital (incloent-hi les infraestructures), que en la laboral. Aquí hi ha, per tant, una gran oportunitat per a reduir les emissions a la qual semblaria que no s’ha dedicat encara prou atenció.

Reclamar un nou marc jurídic Un capítol especialment remarcable és el que parla de la necessitat d’impulsar la producció d’energia distribuïda i de l’autoconsum elèctric, especialment amb processos de cogeneració a partir de biomassa i residus no reciclables. Recomana que cal promoure un marc jurídic impulsor de l’autoconsum, diferenciat del règim especial de les energies renovables convencionals (eòlica, solar, etc.), l’objectiu de les quals és canviar el mix elèctric per a fer-lo més autòcton, renovable i baix en GEH. “La pregunta –conclou el treball- no és si les polítiques públiques i privades de mitigació d’emissions de GEH han de formar part de l’economia catalana, sinó com es pot maximitzar l’aportació de valor que tenen per a la societat. En qualsevol cas, cal evitar les inversions insostenibles i el cost d’oportunitat social que representen”.

Hi estem ben d’acord. mEiGi Font: “Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya” (IEC, SMC, OVCC, CADS)

de conversa Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi  13

de conversa

SALVADOR SAMITIER

S

alvador Samitier i Martí és llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, en l'especialitat de Bioquímica. Després de quatre anys en el sector privat desenvolupant tasques d'R+D, control de qualitat i producció, el 1992 es va incorporar al Departament de Medi Ambient de la Generalitat, i la seva trajectòria professional en aquest organisme ha estat lligada als sistemes voluntaris de gestió ambiental.

Actualment, i des del 2009, és al capdavant de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic.

Entre les àrees subjectes a la seva responsabilitat, destaquen el registre de les empreses en el sistema de gestió ambiental europeu (EMAS), l'atorgament a Catalunya de l'Etiqueta ecològica de la UE i del Distintiu de garantia de qualitat ambiental, o la promoció i difusió d'eines de millora ambiental com l'ISO 14001, l'anàlisi del cicle de vida i l'ecodisseny.

L'Oficina té com a missió principal implantar en l’àmbit local les polítiques de lluita contra aquest fenomen global, per mitigar-ne els efectes i buscar les fórmules d'adaptació més adients per a cada sector.

Quin paper poden fer les indústries gironines respecte al canvi climàtic?

En dades del 2014, el sector industrial a Catalunya, excloses les indústries del sector energètic, representa el 33% del total d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (43,7 M tCO2eq). En el cas de les comarques de Girona, aquest percentatge és inferior (21%) d’un total de 4,5 M tCO2eq. De tota manera, el sector industrial té un pes significatiu en el conjunt d’emissions i d’aquí la importància d’implementar mesures de reducció que passen en part per una millora en l’eficiència energètica, un àmbit aquest en el que encara hi ha un gran camí per recórrer.

Quin seria oficialment el pla a seguir?

L’any 2015, el Govern de Catalunya 14

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi

“LA RESILIÈNCIA ÉS UN DELS PILARS DE LA COMPETITIVITAT FUTURA”

va aprovar el Pla d’acció d’eficiència energètica a la indústria de Catalunya on s’estableix un objectiu de reduir un 4,7% la intensitat energètica de la indústria en el període 2011-2020. Això significa assolir 404 ktep d’estalvi en el període 20152020. Recordar que, en termes globals, les despeses energètiques del conjunt del sector industrial català representen el 7% en relació a les despeses de transformació, i el 8% sobre el VAB industrial. La millora de l’eficiència energètica és, per tant, un element clau per a la competitivitat de les empreses. L’altre element és la introducció de les energies renovables, tenint present la gran extensió de sostre aprofitable a moltes naus d’aquest país (solar tèrmica i fotovoltaica). També tindria un gran potencial l’autoconsum, però en aquest cas, malauradament una política energètica

mper Duaita Prats i una legislació clarament desincentivadora del govern de l’Estat espanyol fa que ara per ara no pugui ser una realitat.

Recentment es va aprovar la revisió de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic-Horitzó 2020.

Quines mesures destacaria per a les indústries? Les mesures plantejades per augmentar la capacitat adaptativa del sector es basen en la promoció d’un comerç de proximitat eficient en l’ús de recursos, el reforç i coordinació dels plans d’emergència davant fenòmens meteorològics extrems, la millora de l’eficiència en l’ús de recursos del sector per fer-lo més resilient... També en el foment de les renovables per autoconsum, l’impuls d’estratègies de creixement industrial al voltant del vehicle elèctric i híbrid, o l’orientació

E

n dades del 2014, el sector industrial a Catalunya representa el 33% del total d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (43,7 M tCO2eq). En el cas de les comarques de Girona, aquest és inferior (21%).

empresarial cap a la sostenibilitat del comerç exterior.

Els canvis en l’entorn, són moltes cares d’un prisma a controlar... Sí.

Una diagnosi compartida pel Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya, destaca per exemple com un dels riscos més importants per a la indústria és la volatilitat en els preus dels recursos i la incapacitat de preveure’n l’evolució per avaluar inversions de futur. També alerta que la dependència de la UE de la importació de recursos la fa especialment vulnerable al desproveïment. La indústria no pot ignorar els riscos del canvi climàtic i ha de considerar la resiliència com un dels pilars de la competitivitat futura.

Així mateix, atès que els impactes previstos estan molt relacionats amb l’increment de fenòmens meteorològics extrems, una part

rellevant de les mesures encaminades a l’adaptació del sector, passen per accions, plantejades pel coneixement sobre danys, i sistemes de monitoratge, rescat i alerta, amb campanyes informatives i de formació.

Poden haver-hi afectacions diferents, entre les quatre províncies catalanes?

L’Estratègia en el seu conjunt no té aquesta dimensió de divisió territorial, sinó que s’adreça a sistemes naturals (bio diversitat, boscos, etc...), o a sectors socioeconòmics.

Però si volem imaginar on estaria la major o menor vulnerabilitat, es tractaria de fixar-nos en els sistemes que conformen cadascun dels territoris.

Com valoren l’evolució de les nostres indústries cap a una actuació més sostenible? El sector industrial ja ha assumit des de fa uns anys la importància de la responsabilitat social corporativa, amb el compromís d’un comportament responsable amb l’entorn, l’ús eficient dels recursos o la implantació d’energies renovables. Moltes estratègies i actuacions ambientals vénen de l’àmbit privat i són bones mesures d’adaptació que augmenten les capacitats davant els canvis esperats.

Segur, però, que queda encara molt per fer. La crisi econòmica ha suposat que el sector hagi emprès actuacions a curt termini que ofereixen un efecte directe en el compte d’explotació; per això, les vinculades a l’estalvi i l’eficiència energètica han tingut un pes més destacable que les enfocades a l’adaptació als impactes físics derivats de fenòmens

meteorològics extrems. La crisi ha frenat el desenvolupament de projectes a mitjà termini, que és on s’emmarquen les actuacions d’adaptació al canvi climàtic.

Resta pendent abordar el repte de la seva conscienciació vers la vulnerabilitat que l’amenaça, i la necessitat d’estratègies d’actuació a mitjà i llarg termini que tinguin en compte els impactes del canvi climàtic.

On hi ha més feina pendent?

Els diversos actors que intervenen en la generació i transferència de coneixement sobre els impactes del canvi climàtic en el sector industrial, no han fet grans passes en el millor coneixement dels danys sobre els diversos àmbits productius. A diferència dels importants avenços en el coneixement de les conseqüències sobre el territori o els sistemes ambientals a Catalunya, a dia d’avui no s’ha aprofundit en quins seran els sectors industrials més vulnerables per raó de la seva ubicació territorial, o de la seva dimensió, la demanda de recursos, o la poca capacitat de resposta als canvis. Si bé Catalunya disposa d’un sistema robust i de protecció civil per fer front a les emergències climàtiques, el sector industrial no compta amb plans d’adaptació al canvi climàtic per gestionar situacions climàtiques extremes. La conclusió és, doncs, que difícilment les polítiques d’impuls del coneixement de l’adaptació als impactes del canvi climàtic sobre la indústria podran ser efectives si no es compta amb el lideratge del sector privat que ho assumeixi com un objectiu a mitjà termini.

La indústria no pot ignorar els riscos del canvi climàtic Diagrama de Sankey amb les emissions mundials de GEH expressades com a percentatge de CO2.

Els diagrames de Sankey són gràfiques on l’amplada de les fletxes és proporcional a la quantitat del flux. En aquest cas, relaciona les emissions dels gasos amb efecte d’hivernacle amb les causes: l’amplada de cada línia és proporcional als GEH emesos, i la suma de les amplàries de qualsevol de les columnes equival a les emissions totals.

Com es veu, la indústria aporta de forma majoritària les emissions de GEH (quasi un 32%), seguida de la construcció (25%), l’agricultura (20%), i el transport (18%).

També mostra com es relacionen els diferents àmbits: així, les emissions de la mobilitat (persones) i la càrrega (mercaderies) contribueixen totalment al transport, i en una petita part a la indústria. Les emissions dels motors, deriven quasi a parts iguals de les dels cotxes, els camions, les màquines de la indústria, i una ve directament del transport que no són ni cotxes ni camions (com vaixells i avions).

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi 15

de conversa

Quins impactes es preveuen sobre la indústria? L’ESCACC indica un major risc d’afectacions a les principals vies de comunicació, restriccions en el subministrament de béns i serveis, amb aturades de subministrament energètic a la producció. Alhora, les instal·lacions productives poden patir grans inundacions, tempestes o onades de calor. De fet, s’han registrat ja alguns episodis per aturades del servei de subministrament elèctric o per ruptures de canonades a causa de les altes temperatures. També són remarcables, per exemple, les afectacions de les pedregades sobre la indústria agro-alimentària de Lleida, amb avançament d’ajuts, beneficis fiscals i crèdits per assegurar-ne l’activitat.

L

a crisi ha provocat el fre a desenvolupar estratègies a mitjà termini, que és on s’emmarquen les actuacions d’adaptació al canvi climàtic. Però la indústria ha de considerar la resiliència com un dels pilars de la competitivitat futura.

EMAS, EL CERTIFICAT VERD “PER EXCEL.LÈNCIA” m

eco espai

En aquesta edició de la revista on estem posant l’accent sobre els temes de sostenibilitat, reglamentació i bones pràctiques relacionades amb la indústria i els nostres enginyers, hem volgut portar a la secció d’Eco Espai el que per a molts és el certificat verd per excel·lència: l’EMAS.

A

crònim d’Eco-Management and Audit Scheme, l’EMAS és una eina d’aplicació voluntària que permet a les organitzacions que l’adopten, avaluar, millorar i donar a conèixer el seu comportament ambiental.

Per aquest motiu i també per a tot el que genera per a la mateixa organització, té un cert sentit pensar que d’entre els nombrosos certificats ambientals que una indústria o empresa pot obtenir, comenci per procurar-se un EMAS. Ara mirarem d’explicar-ne breument els detalls.

Per adequar-se als temps Actualment, a Catalunya hi ha 254 organitzacions i al voltant de 40.000 treballadors que han adoptat aquest sistema comunitari de gestió i auditoria ambiental. Al conjunt d’Europa trobem uns 4000 registres EMAS de sectors ben variats, ja que es pot aplicar a qualsevol tipus d’organització productiva. Per això, el llistat de les certificades amb aquesta credencial abasta indústries, petites i mitjanes empreses, empreses de serveis, del sector terciari, administracions... i també entitats internacionals, com la Comissió Europea o el Parlament Europeu.

A través de les valoracions i les eines que regula, i dels seus processos basats en la millora contínua, atorga el reconeixement de la UE d’unes certes bones pràctiques ambientals. Diríem que les empreses que l’implementen estan produint de manera més correcta i adequada als nostres temps, i que els seus productes contribueixen a un millor benestar general, aportant un valor afegit a la societat.

El programa, limitat en els inicis l’any 1995 als sectors industrials, està des del 2001 obert a tots els sectors econòmics, públics i privats.

Bo per a tothom La seva essència és la fórmula empreses + compromís amb el medi + transparència en explicar el propi comportament ambiental.

Com passa amb la resta de “certificats verds”, adoptar un EMAS comporta beneficis no només per al medi i les persones que habitem aquest planeta, sinó també per als qui l’acrediten, ja que proveeix d’una major eficiència energètica i de producció: ajudant a optimitzar els 16

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi

recursos (per exemple aigua, energia i matèries primeres) per a una finalitat sostenible, s’aconsegueix un estalvi que pot suposar una diferència important, a més d’un avantatge competitiu envers altres empreses que no apliquen aquesta política.

Segons ens explica Josep Maria Masip, Cap de la Secció de Sistemes de Qualificació de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic (Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat), “l’EMAS és la certificació ambiental per excel·lència. És l’Administració pública qui la concedeix, i qui en disposa està mostrant a les parts

“En el cas de Catalunya, és la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic qui gestiona aquest programa europeu i qui vetlla pel compliment dels seus requisits legals”, especifica. “I un cop autoritzada la concessió, es permet fer ús del logotip en les comunicacions assenyalades per tal finalitat”.

Una progressió constant Per a conservar el registre EMAS, les organitzacions inscrites han d’actualitzar anualment la informació de la declaració ambiental, i que els seus canvis siguin validats periòdicament per un verificador ambiental. Perquè la seva obtenció no significa un final, sinó una progressió constant, un estadi que sempre pot ser objecte d’una millora que resulta fàcilment mesurable. El mitjà són els controls interns i externs que imposa la pertinença a l’EMAS, que permeten saber any rere any l’augment de l’eficàcia i la reducció de l’impacte ambiental aconseguits.

I en l’obligada transparència de la seva comunicació, està la nostra tranquil·litat.

mEiGi

L’EMAS interessades, de forma transparent, el seu comportament ambiental via una declaració validada”. En conclusió: una mesura així resulta bona per a tothom.

Com s’obté Masip ens explica que en l’obtenció d’aquesta credencial, i després en la seva conservació, intervenen diferents actors: lL’organització que implanta el Sistema de gestió ambiental (pràcticament equivalent a la norma ISO 140001), tasca que pot dur a terme amb recursos propis o mitjançant una consultoria o enginyeria. lEl verificador extern d’una entitat privada autoritzada, que audita sobre el terreny que l’organització ha implantat correctament el sistema de gestió ambiental. lL’organisme competent que concedeix finalment el certificat EMAS.

és la certificació ambiental per excel·lència. És l’Administració pública qui la concedeix, i qui en disposa està mostrant de forma transparent el seu comportament ambiental, via una declaració validada , ens diu Josep Maria Masip, Cap de la Secció de Sistemes de Qualificació de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.

“En el cas de Catalunya, és aquest departament qui ho gestiona i qui vetlla pel compliment dels requisits legals, i un cop autoritzada la concessió permet fer ús del logotip en les comunicacions assenyalades per tal finalitat

PREMIADA PER INNOVAR

m COMEXI, EXCEL•LÈNCIA GIRONINA EN INNOVACIÓ i a Girona fem un llistat d’excel lència S industrial, entre els noms no hi faltarà Comexi. Fundada el 1954 per la família Xifra, •

aquesta avui gran empresa especialitzada en la fabricació de béns d’equip per a la conversió de l’envàs flexible, compta amb tres centres productius (Riudellots de la Selva, Brasil i Itàlia), amb xarxa comercial a més de 100 països.

De les seves qualitats en destaca l’esperit innovador, filosofia d’una manera de fer que ens explica l’enginyer industrial Jordi Sahún, la trajectòria a Comexi del qual arrenca l’any 1998 quan va entrar-hi com a projectista mecànic. Ara n’és Chief Innovation & Technology Officer, responsable de l’estandardització dels processos d’enginyeria, la recerca i la innovació de totes les diverses unitats de negoci de Comexi, especialment en digitalització.

Quin paper atorgueu a la innovació en l’estratègia empresarial? Sens dubte ha estat i és un dels pilars fonamentals de Comexi, un dels nostres principals motors.

Som una empresa que integra i treballa amb la tecnologia. Aquesta integració s’ha de fer de manera que aporti valor al client i, al mateix temps, amb un cost competitiu.

Com es concreta? Invertim en R+D un 5% de la nostra facturació. Disposem d’un Departament de Màrqueting i un d’Innovació per impulsar aquestes activitats i comptem amb un programa regular de Comitès per prendre decisions.

I estem certificats per la UNE166000.

Quines són les principals fites aconseguides? Durant tota la història,

Comexi s’ha destacat per posar al mercat innovacions clau, que posteriorment han esdevingut referents i estàndards dins la indústria dels envasos flexibles. Per exemple, la primera laminadora sense solvents l’any 1978, o la primera impressora flexogràfica de 8 colors el 1986. També vam llançar la primera màquina amb tecnologia de camises el 1996, i vam crear i comercialitzar la innovadora impressora òfset l’any 2012.

Ara mateix, teniu algun projecte a punt? Disposem de diversos projectes amb més automatització dels processos i optimització dels recursos, seguint els nous paradigmes de la indústria 4.0. A la darrera fira DRUPA 2016, la mostra més important del sector, vàrem presentar la nostra plataforma de serveis digitals, el Comexi Cloud i la impressora òfset Comexi CI8, totes elles tecnologies revolucionàries.

I a mitjà termini, quins són els objectius? Treballem per dotar les nostres màquines de més autonomia seguint la línia de ‘machine learning’, i connectar-les entre elles, al món, i a un seguit d’altres sistemes per així integrar processos. Es tracta de disposar de dades acurades a temps real per maximitzar l’eficiència, la productivitat, i ajudar als clients a prendre decisions.

Quin paper hi té l’enginyeria industrial a l’empresa? La majoria dels enginyers i enginyeres que treballem a Comexi som enginyers/es industrials, especialitzats en diferents àmbits. Cada dia ens adaptem a les noves tecnologies i als nous negocis digitals. De cara al futur, volem incorporar

progressivament enginyers i enginyeres informàtics que puguin ajudar-nos a donar resposta a totes les necessitats que estem detectant dins del sector.

Com col•labora Comexi en la introducció dels joves enginyers al món industrial-empresarial? Amb un programa d’integració de joves enginyers i enginyeres universitaris mitjançant el qual, de forma periòdica, els donem l’oportunitat de veure –de forma pràctica i directe- la feina d’un enginyer en una companyia tecnològica. Nosaltres també en sortim beneficiats perquè aporten un gran coneixement en tecnologies digitals. L’any passat, el 30% de les noves incorporacions van ser universitaris que teníem en pràctiques. Alguns fins i tot aprofiten aquesta oportunitat i fan aquí el projecte final de carrera.

Crec que un dels nostres col•legiats està realitzant un doctorand sobre un nou sistema d’assecament, és així?

Sí, en Josep Ricart, de la Demarcació de Girona, presentarà la tesi doctoral sobre l’optimització dels assecatges. És un projecte complex i acurat de 3 anys de feina, amb propostes i simulacions per optimitzar el sistema d’assecatge i fer-lo més eficient.

Alguna cosa més a destacar sobre les vostres iniciatives? Les activitats que es porten a terme dins de la Càtedra Manel Xifra Boada entre Comexi, la UPC i la UdG. Acosten universitat i empresa, impulsant la transferència de coneixement i millorant la nostra capacitat científica i metodològica. mEIGi Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi 17

innovadors

Comexi recollia aquest mes de març en la Fira Graphispag, el “Premi Liderpack 2016” per la innovació més destacada de l'any en processos de packaging i/o maquinària que combina tecnologia Cingular Laser i laminació a registre, solució que estalvia en costos de producció, maquinària i energia simplificant el procés de creació d'una finestra en un envàs. El jurat va valorar l'originalitat, l'ergonomia, la innovació, el procés de fabricació, i l'aposta per la sostenibilitat, entre altres característiques.

Per la mateixa solució, Comexi està a punt de rebre un dels “WorldStar Award 2017”, que atorga anualment la World Packaging Organisation. Serà durant la celebració de la fira Interpack a Düsseldorf.

XVIII FÒRUM INDUSTRIAL DE L A UNIVERSITAT DE GIRONA

joves enginyers

dijous 20 d’abril més de 50 estands van omplir els passadissos de l’Escola Politècnica Superior per reunir m Eltres objectius en una jornada: treball, emprenedoria i recerca. La Demarcació de Girona hi era present en un estand per reforçar el vincle amb la universitat, els estudiants, que són el futur, i les empreses.

mb aquesta XVIII edició, el Fòrum A Industrial arribava a la seva majoria d’edat. A més, aquest aniversari es

celebrava en complir les noces de plata de la UdG i els més de quaranta anys de l’EPS, fets que demostren que aquesta escola ha sigut capaç de fer créixer la universitat i que n’és un referent.

Els reptes constants de l’EPS Si fem una mirada al camí recorregut al llarg de tots aquests anys, veurem que la Politècnica s’ha anat adaptant ràpidament a les noves titulacions, a les necessitats d’innovació, i sobretot, a les de la societat i el teixit empresarial gironí, que és al final qui es nodreix de tots els professionals tècnics que es titulen cada any.

Al costat del Fòrum i dels estudiants Des del Col.legi hem acompanyat sempre aquest procés, essent-ne part implícita: apostant per la creació del Fòrum, participant activament dins el Patronat EPS, ideant propostes per enriquir la visió real dels estudiants del que serà l’exercici de la professió, acostant els nostres serveis

a les seves necessitats, aportant la nostra experiència... i també posant al seu abast tots els serveis de què disposem per facilitar-los l’entrada al món laboral.

smartwatch realitzat al final de la jornada, i que va ser per a Miquel CruañasmEIGi

Afiliació gratuïta: el Soci Escolar Els darrers anys d’estudis els oferim la possibilitat de vincular-se de manera gratuïta al col•lectiu d’enginyers industrials de Catalunya a través de la figura del Soci Escolar, mitjançant unes eines que els poden ser molt útils a l’hora d’incorporar-se al món laboral com són el servei d’orientació laboral, la borsa de treball, beques d’estudis i descomptes en formació entre d’altres. Es tracta que un cop titulats formin part activa del Col•legi, participant dels nostres actes, jornades de formació i activitats que organitzem.

A l’estand de la Demarcació s’informava a tots els interessats sobre aquests serveis, i com la col•legiació/associació els acompanyarà en l’exercici de la professió i vetllarà pels seus interessos. I per animarlos un xic més a fer-se socis escolars, totes les noves altes i els que ja ho són, van prendre part al sorteig d’un rellotge

Al stand de la Demarcació es promogué la figura del Soci Escolar, afiliació gratuïta al Col·legi que procura eines molt útils a l’hora d’incorporarse al món laboral: el servei d’orientació laboral, la borsa de treball, beques d’estudis, descomptes en formació...

També es realitzà l’habitual sorteig.

RENOVACIÓ DEL NOSTRE CONVENI AMB L’UDG RACING TEAM

de finalitzar l’any 2016, la Demarcació de Girona va signar la continuïtat per un any més, del contracte m Abans d’esponsorització d’aquest equip de competició per a estudiants de la Universitat de Girona.

a Formula Student és el campionat L universitari més important en l’àmbit de l’enginyeria, on participen més de

mig miler d’equips d’arreu del món.

Consisteix en dissenyar i construir un monoplaça seguint un reglament tècnic, i superar diferents proves.

Per una banda, es realitzen proves estàtiques en les quals s’avalua el disseny, un pla d’empresa i una anàlisi de costos del projecte. Per l’altra, proves dinàmiques on s’examinen la resistència del monoplaça, l’eficiència energètica, l’Skip Pad i l’acceleració.

Per remarcar la seva importància i serietat, afegim que el cotxe que posseeix el rècord Guinnes d’acceleració (de 0 a 100 km/h en 1,779 segons), és un Formula Student.

I què aporta als estudiants?

Doncs posar en pràctica els coneixements

18

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi

adquirits a la universitat, i ampliar-ne en l’àmbit de l’automoció, alhora que familiaritzar-se amb la dinàmica de treball en equip i l’organització d’una empresa.

La fita principal de l’UdG Racing Team, és participar en la competició que es celebra al Circuit de Catalunya, la FS Spain. mEIGi

La Formula Student és el campionat universitari més important en l’àmbit de l’enginyeria.

Consisteix en dissenyar i construir un monoplaça seguint un reglament tècnic, i superar diferents proves.

Tesi doctoral de GERARD GUILLAMET, un estudi experimental i numèric MILLORA DE LA RESISTÈNCIA PER DELAMINACIÓ EN LAMINATS DE CAPES PRIMES

E

L’ús de materials compòsits amb fibra de carboni i de matriu polimèrica (CFRP), s’ha incrementat notablement en les darreres dècades gràcies a la seva excel·lent rigidesa i resistència en relació al pes. Aquests components fan possible la fabricació de vehicles o avions més lleugers, que per tant consumeixin menys combustible. Ho són entre d’altres el 50% dels compòsits utilitzats en la producció de l’Airbus A380 o del Boieng 787.

La delaminació Un dels mecanismes de dany més crítics i temuts en la seva utilització és la pèrdua d’adherència entre dues capes, anomenada delaminació, que pot originar el col·lapse de l’estructura i per tant la pèrdua de la seva integritat. Entendre i predir el desenvolupament del dany en aquest tipus de materials és cabdal, i qualsevol millora en la resistència permet allargarne la vida útil o fins i tot dissenyar-ne a càrregues més altes.

La iniciació d’aquest dany depèn de diferents paràmetres de disseny del laminat, com són l’orientació de la capa respecte a la direcció de la càrrega, el gruix, la posició, la seqüència, etc. Entre ells, el gruix de capa i la direcció de la càrrega tenen un efecte determinant en la resistència a delaminació i constitueixen els principals paràmetres de disseny en els quals la tesi està centrada.

La motivació de Guillamet Demostrar els beneficis dels laminats basats en capes primes enfront de la delaminació i proposar una metodologia i eines pel seu disseny, era el lema del grup de treball i també l’objectiu que ha guiat els estudis del jove enginyer Gerard Guillamet. La seva tesi doctoral es resumeix bàsicament en tres parts: lPart A: anàlisis de la iniciació de diferents mecanismes de dany a la vora lliure d’una proveta de fibra de carboni que conté una regió de capes primes i una de capes gruixudes, i que està sotmesa a diferents direccions de càrrega. lPart B: els principals mecanismes de delaminació observats a la Part A, delaminació per efecte de vora i delaminació deguda a les esquerdes a la matriu, són modelats utilitzant una combinació de models analítics i numèrics. Les prediccions són comparades amb els resultats experimentals i mostren una bona correlació qualitativa per ser utilitzades únicament en la fase de disseny. lPart C: partint de l’estratègia adoptada a la Part B, la C presenta una metodologia d’optimització per trobar la seqüència de laminat òptima. Es demostra que la combinació de la millora de la resistència intrínseca i l’ampli espai de disseny proporcionat pels laminats de capes primes permet una resistència isòtropa amb una millora significativa de la iniciació de la delaminació, arribant fins i tot a càrregues per trencament únicament de fibra.

joves enginyers

n aquest número ens fem ressò d’un dels treballs dels nostres joves enginyers industrials: la tesi doctoral “Improved delamination resistance of thin-ply based laminates: an experimental and numerical study”, de Gerard Guillamet, dirigida pels professors Albert Turon i Josep Costa.

L’estudi s’ha desenvolupat dins del grup de recerca d’AMADE (Anàlisi de Materials Avançats pel Disseny Estructural) de la UdG, amb la col·laboració de dues empreses, Airbus Operations GmbH (Alemanya) i Chomarat (França). Tot en el marc del projecte 2genComp (2nd generation of Composites).

Partint

d’una tecnologia emergent com la dispersió de fibres que permet obtenir capes molt més primes, em vaig centrar en el desig, sobretot per part de la indústria, de comprendre millor els beneficis d’aquests laminats en termes de resistència a la delaminació, i proposar eines de predicció per al seu disseny. També em motivà la investigació en nous materials que cada vegada s’utilitzen més en la vida quotidiana , explicava el doctorand.

A més de la millora de la resistència al dany i la reducció del pes, és molt remarcable l’ampli ventall de disseny que ofereixen. Una de les conclusions de la seva tesi, és que amb l’ús de materials convencionals era impossible arribar a rigideses tan constants com les dels laminats de capes primes.

”

Moltes aplicacions Van des dels populars xassissos d’alguns cotxes de la Fórmula 1 o dels drons, a cascs de motocicletes, esquís, quadres de bicicletes, etc. Un mercat amb alta demanda és el de UAVs/Drones i pseudo satèl·lits, on es busquen estructures extremadament lleugeres que puguin ser enlairades de forma fàcil i maximitzarne la duració del vol amb la mínima energia. El prototip de dron anomenat KittyHawk (a la imatge), n’està completament fabricat. Un altre és el sostre del Roadster, un model de cotxe de Roding Automobile amb un laminat de capes primes emprant el material de l’empresa Chomarat sota la marca comercial C-Ply. El seu cost de producció ha minvat fins al 60%.

I un més, són els esquís que Dynastar ha presentat aquest 2017 en la nova col·lecció Mythic 87, fabricada amb el producte de Chomarat C-ply de capes primes.

L’actualitat d’en Gerard Actualment l’enginyer industrial treballa com a investigador post doctorat al BSC (Barcelona Supercomputing Center).

“Col·laboro en un projecte europeu relacionat en el sector aeronàutic, una de les tasques principals del qual és la simulació del dany en estructures de material compòsit de gran escala com és ara el fuselatge complet d’un avió”, ens diu. Aquestes simulacions es duen a terme mitjançant un codi multifísic d’elements finits basat en HPC (High Performance Computing) anomenat Alya.mEIGi Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi 19

opinió

Reflexions al voltant de la factura de la llum LA PARADOXA DE L’ESTALVI ENERGÈTIC

Del cost total de la factura, un 25% seria realment de producció i un 52 % per costos de decisions polítiques, més un altre 22% impostos. Amb aquests percentatges, no és d’estranyar el pànic que produeix a alguns el foment de l’autogeneració, doncs s’esfumarien uns ingressos... del 74%! er tal d'incentivar l'estalvi energètic, tots tenim present P successives campanyes de sensibilització i d'informació tècnica, com també l'establiment de normes d'obligat compliment, o inclús

la dotació d'alguns incentius econòmics que han intentat ajudar a reduir malbarataments d'energia. Algunes accions s'han focalitzat en promoure canvis a tecnologies més eficients (per exemple l'estalvi que suposa apuntar-se a la tecnologia LED), mentre d'altres han estat encaminades a millorar aïllaments tèrmics, rendiments d'aparells i ginys, i a multitud d'altres factors. Simultàniament, s'ha treballat en un altre camí per a reduir l'import de la factura energètica, aquest des del vessant contractual: accions desreguladores que donen cabuda a una certa competència, i per tant, a sistemes que permeten l'obtenció de l'energia a través de comercialitzadores més favorables, o l'accés a tarifes més adequades a la tipologia de consum.

Un cost fix molt elevat Amb tot, la percepció general dels consumidors domèstics, comercials i industrials, és que comparativament paguem un preu molt més elevat enfront dels nostres veïns europeus. I si per exemple ens centrem en la factura elèctrica, hom observa que el preu total acusa una forta incidència del cost fix (terme de potència) i, en el seu conjunt, ve altament gravat pels impostos, peatges i increments en costos que podríem englobar dins el títol de "polítiques energètiques": dèficit tarifari, moratòria nuclear, incentius a energies renovables, etc. Per a veure més clar això que explico, he estirat una factura elèctrica, on llegeixo:

El destí de la seva factura de 144,62 € és el següent:

Costos regulats 74,97€ dels que

28,21€ a incentius a les energies renovables,

cogeneració i residus

28,71 € cost de les xarxes de distribució i transport

18,05 € altres costos regulats (anualitat del dèficit

tarifari entre d’altres)

Costos de producció 37,42 €

Impostos 30,85 € És a dir que, del cost total, un 25% aproximadament seria realment de producció, i per contra un 52 % és per costos de decisions polítiques, més un altre 22% impostos. Amb aquests percentatges, no és d’estranyar el pànic que produeix a alguns el foment de l’autogeneració, doncs s’esfumarien uns ingressos... del 74%!

Tornant a la partida dels costos regulats, i que conseqüentment com he dit abans provenen de decisions polítiques, si es grata una mica sobre aquestes decisions, tot i que haurien d’estar ben fonamentades i consensuades, l’evidència ens condueix a pensar 20

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi

Els consumidors ens trobem entre la insistència de promoure l’estalvi energètic, mentre veiem com es malbaraten ingents quantitats de diners amb persones i decisions que acaben menjant-se amb escreix la nostra batalla quotidiana de procurar ser més eficients i esgarrapar petits estalvis. just el contrari. Poso per exemple un cas concret: dins el cost de les xarxes de distribució hi té una part important el peatge a Red Eléctrica de España (REE), empresa semi pública la configuració de l’òrgan de govern de la qual veiem que està clarament marcat per equilibris polítics i molt menys per criteris d’eficiència (i aquí no em refereixo a eficiència energètica).

Episodis d’escàndol Mireu sinó l’últim episodi escandalós, que és de fa pocs mesos, quan s’incorpora al consell d’administració el cessat ex director de la Guardia Civil, Arsenio Fernández de Mesa (funcionari en excedència en l’escala oficial segona administratiu del Puerto del Ferrol), per tal de col.locar-lo amb un cost pels consumidors de 175.000 euros anuals, que segons consta serà la seva retribució anual.

Algú que m’expliqui quins mèrits té, perquè, llegit el seu currículum, no se’n desprèn cap ni un, tret de ser manifestament del PP. Per cert, un consell de 12 membres, amb emoluments suculents, on només dos d’ells tenen formació en l’àmbit tècnic: una enginyera de camins i un enginyer de mines (no vull insistir molt en el fet que hi hauria d’haver un enginyer industrial com evidentment pertocaria, doncs encara ens hi col.locaran a l’exministre d’Interior!). Però, finalment, no és el seu sou el més costós pels consumidors, sinó la presa de decisions que no responen a voluntat d’estalvi i eficiència sinó a vés a saber quines ocultes raons.

Per a no burjar només a un forat, ara em centro en la factura del gas i veig que no, de moment no em detallen que estic pagant pel fiasco del Castor (1.300 milions d’euros), tot i que ja va quedar aprovat que algun euro havíem de passar per a socórrer a l’empresa adjudicatària vinculada a Florentino Pérez. Això per la poca precaució d’algú en autoritzar un contracte (crec que ara recorregut a Brussel.les) que contenia una clàusula d’indemnització tan sospitosa.

Gestionar una paradoxa El que volia posar en evidència amb aquesta pinzellada crítica, és la paradoxa amb la qual ens trobem els consumidors, industrials o particulars, quan ens insisteixen en l’estalvi energètic mentre veiem astorats i indignats com, davant dels nostres nassos, es malbaraten ingents quantitats de diners, no només per retribuir gent que no acrediten el perfil de bons consellers i/o gestors, sinó que per incompetència o per raons incomprensibles i injustificades, prenen decisions que acaben menjant-se amb escreix la nostra batalla quotidiana de procurar ser més eficients i esgarrapar petits estalvis que es transformen en res quan ens arriba la factura.

Jaume Masgrau Enginyer industrial i President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya - Demarcació de Girona

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi  21

les nostres comissions

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

MÉS “DIÀLEGS OBERTS”, I ALGUNES REFLEXIONS ENTORN EL MOMENT ACTUAL

N

ovament aprofitem la finestra de l’Enginy en aquesta primera edició del 2017, per fer-vos saber que de la Comissió Enginyer i Empresa seguim oferint-vos un ventall de diàlegs que ens apropen a temàtiques d’aplicació quotidiana en la nostra responsabilitat com a Enginyers i Empresa.

La passada sessió del nostre cicle “Diàlegs oberts” del mes de febrer, es va dedicar a conversar sobre com podem aplicar la intel·ligència emocional al benestar a la feina. Continuadament ens trobem en situacions en el dia a dia professional on saber gestionar les pròpies emocions ens pot aportar un nou enfocament, complementari a l’utilitzat normalment per resoldre aquests tipus de situacions relacionals amb les persones de l’equip, els nostres superiors, o també els clients i proveïdors amb els quals negociem de manera continuada. L’obtenció d’un benestar continuat a la feina, el lloc on passem tantes hores al dia, esdevé un vector important d’equilibri entre la vida personal i la professional.

Pensant en vosaltres Des de la Comissió Enginyer i Empresa seguim treballant per saber identificar continguts d’interès transversal i d’alt valor pel nostre col·lectiu, i posar-les a la vostra disposició de manera accessible.

Sabem que les exigències laborals són elevades, tant en intensitat de treball com en dedicació en hores. És per això que ens refermem en el format utilitzat per a les nostres propostes: sessions curtes, en horari de tarda/vespre, que permetin la vostra assistència sense penalitzar l’horari laboral de tarda, del que possiblement tots en tenim necessitat.

22

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi

Algunes reflexions Hem acabat el primer quadrimestre de l’any, segurament amb uns resultats millors que els anys passats. L’anomenada “crisi” sembla que s’està esvaint, però deixant un paisatge empresarial diferent del d’abans.

Moltes coses que semblaven perdurables, avui són història. El que és innegable és que el ritme de canvis que patim ha augmentat de manera considerable, fent que l’únic realment perdurable és el canvi “en si mateix”. Ningú és capaç de predir el que passarà amb una certa garantia de compliment. Les previsions macroeconòmiques semblen molt febles.

Davant d’aquest panorama extremadament viu, cal utilitzar la capacitat d’adaptar-nos a treballar en entorns flexibles, molt canviants, i compaginar la gestió de l’instant, ràpida i efectiva, amb una gestió del mig termini, on creem les condicions perquè l’empresa segueixi viva dins del seu ecosistema (mercat/producte/servei), aportant valor.

Aprofitem els canvis que tenim al davant per crear una societat més justa i equilibrada, i no pensem que qualsevol passat era millor. Possiblement en tenim una imatge poc representativa del que era en realitat.

Des de la CEEM us desitgem una molt bona primavera. m David Bartra, Responsable de la

Comissió Enginyer i Empresa

COMISSIÓ ENGINYER I EMPRESA La obtenció d’un benestar continuat a la feina, el lloc on hi passem tantes hores al dia, esdevé un vector important d’equilibri entre la vida personal i la professional.

En aquest sentit, la gestió de les pròpies emocions ens pot aportar un nou enfocament, complementari a l’utilitzat normalment per resoldre aquests tipus de situacions relacionals amb les persones de l’equip, els nostres superiors, o també els clients i proveïdors.

Davant del panorama econòmic actual, extremadament viu, utilitzem la capacitat que tenim per adaptar-nos a treballar en entorns molt canviants. Aprofitem els canvis que tenim al davant per crear una societat més justa i equilibrada.

Vine i participa’n!

A

finals de l’any passat, la Comissió d’Acció Social de Girona, amb el seu nou responsable al front, participava en la trobada de voluntaris i entitats a la Fundació Formació i Treball de Barcelona, una activitat organitzada per la seu central dels Enginyers Industrials de Catalunya.

Va ser una experiència molt gratificant per tots els assistents, que vam veure en viu i en directe les activitats que es desenvolupen amb la gent en risc d’exclusió social. Dins dels locals de la Fundació, companys enginyers, jubilats i no jubilats, preparaven professionalment a col•lectius fora del mercat de treball, per a diferents activitats empresarials com són la restauració de mobles, la recollida i arranjament de roba, l’hostaleria i restauració, la bugaderia, la jardineria, la venda dels articles reciclats i restaurats, el transport i recollida de materials, etc.

Satisfacció personal L’objectiu de la nostra ajuda cap aquests col•lectius i d’altres organitzacions, en general consisteix en el fet que els voluntaris de diferents disciplines aportin els seus coneixements i expertesa en gestió, de forma autònoma. Vaig ser testimoni de primera mà durant el dinar de germanor que vam fer en finalitzar

la visita a les instal•lacions, de la gran satisfacció que senten tots els companys enginyers que contribueixen al bon funcionament de les activitats, fins i tot agraint la possibilitat que tenen de poder exercir com a voluntaris en aquestes accions. Per altra banda, els responsables de les entitats també presents en la jornada van valorar molt positivament la nostra dedicació i interès, fent que els col•lectius que ells tutelen puguin beneficiar-se de la nostra col•laboració.

Obrint camí A Girona, la Comissió està encara obrint camí en diferents entitats amb l’objectiu d’orientar i assessorar en temes de planificació, organització i gestió, que inclouen les especialitats tècniques que són pròpies de les nostres especialitats.

Hem participat en alguns assessoraments, però encara som deficitaris de voluntaris, un fet que ens limita a l’hora de cobrir determinades necessitats existents en la nostra demarcació.

A Girona, la Comissió està encara obrint-se camí. Hem participat en alguns assessoraments d’entitats, però necessitem més voluntaris per cobrir determinades necessitats.

El nostre retorn a la societat Aprofitem aquest espai que ens ofereix la revista Enginy per adreçar-nos un cop més a tot el col•lectiu d’enginyers i enginyeres, siguin jubilats, prejubilats, o estiguin en actiu, perquè es sumin a la nostra tasca.

No cal destinar-hi molt de temps o una gran dedicació, ja que poden ser assessoraments puntuals sobre temes concrets, amb seguiments de periodicitat setmanal o mensuals en les hores a convenir que cadascú pugui.

Que des de la Comissió puguem arribar a disposar d’una bossa suficient de voluntaris, companyes i companys enginyers que vulguin col•laborar amb la Comissió d’Acció Social, ens facilitarà ampliar les activitats a desenvolupar a la nostra Demarcació, i sens dubte ens permetrà retornar a la societat part del que hem rebut en la nostra vida personal i professional. m Xavier Pérez Hurtado, Responsable

de la Comissió d’Acció Social

A més de l’ajut que suposa compartir expertesa amb els més desfavorits, tots els companys enginyers comenten l’alt component de satisfacció personal que ofereix com a retorn la realització d’aquestes accions solidàries.

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi 23

les nostres comissions

ASSISTÈNCIA DE LA COMISSIÓ A LA TROBADA ANUAL DE VOLUNTARIS

COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL

COMISSIÓ D’ACCIÓ PROFESSIONAL

Mamb nous aires i un canvi de ovent-nos per no quedar ancorats,

plantejament, és com hem iniciat aquest 2017 des de la Comissió d’Acció Professional. Energia renovada i nou format, per tal de continuar plantejant temes de debat que afecten el dia a dia de les nostres activitats professionals.

La nostra Comissió d’Acció Professional s’ha formulat com una taula de debat i d’acció sobre aquells temes que ens afecten al dia a dia com a enginyers industrials, i així considerem que ha de ser. Per això aquest any hem plantejat les sessions d’una forma diferent: conferències relacionades amb algun camp relacionat amb el dia a dia com a enginyers, i que ens ofereixi l’entrada a un espai d’intercanvi d’idees.

El canvi climàtic al nostre sector La primera sessió d’aquest nou cicle de sessions de la CAP va comptar amb la presència del Director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Salvador Samitier, que sota la proposta “Canvi Climàtic.

Afectació a nivell català i impacte sobre la indústria”, va venir el 22 de febrer a explicar-nos les causes i evidències

CANVI CLIMÀTIC AL SECTOR INDUSTRIAL I SMART GRIDS,

LES EXITOSES CONFERÈNCIES DE LA CAP d’aquest fenomen relacionat amb el nostre sector, i les polítiques per adaptarnos i mitigar aquesta greu amenaça per a la nostra societat. La sessió va ser prou concorreguda per engrescar-nos a seguir en aquesta línia.

Comptadors digitals intel·ligents Fa poc, el 4 de maig, les Smart Grids i els comptadors elèctrics intel·ligents, han estat l’eix de la conferència oferta pel Dr. Pep Salas, creador del portal smartgrid.cat. Des d’un context global, la Smart Grid és la integració dinàmica dels desenvolupaments en enginyeria elèctrica, l’emmagatzematge energètic i els avenços de les tecnologies de la informació i comunicació (o TIC), dins el negoci de l’energia elèctrica (generació, transmissió, distribució, emmagatzematge i comercialització, incloent-hi les energies alternatives).

Les xarxes elèctriques intel·ligents són una forma de gestió eficient de l’electricitat que utilitza la tecnologia informàtica per optimitzar la producció i la distribució i el consum d’electricitat per equilibrar millor l’oferta i la demanda entre productors i consumidors. Una xarxa intel·ligent envia electricitat des dels proveïdors als consumidors usant una tecnologia

digital per controlar les necessitats del consumidor. Això ajuda a estalviar energia, reduir costos i incrementar la qualitat del subministrament, la usabilitat i transparència. Per això entenem les Smart Grids com un pilar fonamental de la transició energètica.

Entre les tecnologies que implica la Smart Grid hi ha els comptadors digitals intel·ligents, capaços d’oferir noves modalitats de tarifació i gestió de la demanda. Pep Salas ens ha explicat què són, què aporten al sistema i aspectes de regulació a partir de l’anàlisi en detall de l’accés de les dades per part dels consumidors, i com permeten mapejar amb més precisió el consum per anticipar millor les necessitats futures a nivell més local.

L’accés a les dades de consum per part del ciutadà, és l’element fonamental que ha de permetre un canvi també en els models de negoci del sector. Així doncs, Canvi Climàtic i Transició Energètica han estat els dos primers temes de debat que hem plantejat des de la Comissió.

Veient la bona acceptació de les sessions, continuarem treballant en aquesta línia i buscant temes que preocupin a tot el col·lectiu. mJesús Teixidor, Responsable

de la Comissió d’Acció Professional

La nostra Comissió s’ha formulat com una taula de debat i d’acció sobre aquells temes relacionats amb el dia a dia com a enginyers industrials, organitzant conferències relacionades amb algun camp que ens afecti i ens ofereixi un espai d’intercanvi d’idees.

Foto: Stefan Wernli

les nostres comissions

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

Exemple de mesurador intel·ligent

24

Revista EnGiny 1/2017

Les connexions entre canvi climàtic i indústria són una evidència

{ EIGi

Vine i participa’n!

E

ntre elles destaquen tres conferències de temes diversos, i una sortida inoblidable al Museu Escubedo, que es va repetir uns mesos més tard

QPre-jubilats

ue la Comissió de Jubilats i està sempre plena d’activitats, no és cap novetat. Entre elles, aquests últims sis mesos destaquen les dues visites al Museu que aquest apassionat de la ciència que és Antoni Escubedo, té a Palol de Revardit, i tres conferències amb continguts força diferents, però amb un element comú: el rigor per part dels conferenciants en la preparació dels temes, i l’entusiasme a l’hora de compartir el que saben.

Conferències En una d’elles, en Carles Puncernau, cofundador d’Astrobanyoles, a través de la conferència-col•loqui “Un passeig pel Sol, la nostra estrella”, ens va fer entrar en aquesta immensitat de l’univers i la importància que l’astre rei per l’equilibri de la vida a la Terra.

En una altra, Francisco Alloza, el nostre company enginyer a qui tant atrau la història, ens va fer una xerrada sobre l’Islam. Va ser molt interessant per entendre una mica els seus orígens, i la complexitat que ens transmet aquesta cultura. Tan... que ens va faltar temps i esperem que un dia en Paco ens en vulgui fer una segona part.

Conferència “Un passeig pel Sol, la nostra estrella”

I un altre dia, en Josep Calbó, professor de la UdG, ens va parlar de les “Causes i evidències sobre el canvi climàtic i l’impacte en el sector energètic”, una presentació molt detallada i extensa que deixà en evidència fins a quin punt l’acció humana està promovent aquest canvi.

Visita al Museu d’Antoni Escubedo La primera visita a aquesta increïble col•lecció particular que es troba a Palol de Revardit, estava programada pel 17 de gener, i va resultar molt didàctica per la quantitat de material que presentava des dels orígens del cinema, i també de nombrosos invents dels últims 150 anys.

A l’exposició s’hi afegien les explicacions del mateix Antoni Escubedo, totes elles d’allò més interessants. Qualsevol peça que tocava li evocava una gran quantitat d’anècdotes i les dificultats que tingué per aconseguir-la.

Com no en vàrem tenir prou amb un dia, hi vam tornar l’11 d’abril. De nou, a cada pas que fèiem al museu, una peça diferent amb tota la seva història i un nou avenç en el desenvolupament tecnològic. Amb tot plegat, els companys vam quedar realment impressionats per la quantitat de material exposat, i ens vam sentir afortunats de poder rebre tanta informació i tan ben explicada. Per tant, volem fer palès el nostre agraïment a l’Antoni i l’Assun, que

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS tan bé han construït i organitzat aquest impressionant espai.

Un breu repàs Quant a la resta d’activitats, ressenyar que les nostres trobades ens han dut als restaurants Tomàquet (Girona), Ries Gallegues (Llambilles), La Barca (Bescanó), Can Selvatà (Cornellà de Terri), Can Ribas (Sant Gregori), i Cal Veí (Sarrià de Dalt).

I què farem els pròxims mesos? Doncs el 20 d’abril la Comissió de Jubilats del Col•legi a Barcelona haurà vingut a fer la seva reunió a la nostra Demarcació.

Alguns companys de la nostra Comissió haurem participat, en la seva reunió i després els acompanyarem a dinar.

Després, el 9 de maig gaudirem de la Conferència-col•loqui a càrrec de Josep Amat, “Possibilitats actuals i futures de la intel•ligència artificial”, i el 23 del mateix mes hi ha el dinar mensual a La Rosaleda de la Devesa.

A mig termini, per la tercera setmana de setembre preveiem organitzar un viatge similar als dels dos últims anys, amb destí encara per decidir, i per l’octubre el viatge al modernisme, anant a visitar la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar. Moltes coses, ja ho veieu. Us hi animeu? mDomingo Argilés, Responsable de la

Comissió de Jubilats i PreJubilats

L’impressionant Museu Escubedo Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi 25

les nostres comissions

UNA COMISSIÓ AMB UNA AGENDA PLENA D’ACTIVITATS

nous enginys

TECNOLOGIA GIRONINA PER AUGMENTAR L’EFICIÈNCIA EN LA GENERACIÓ D’ENERGIA EÒLICA

Arcadi Castanyer i Guillem Quintana

E

l projecte CIMEC, en el qual participa el centre tecnològic Eurecat des de la seva seu a Girona, crearà una nova generació de sistemes ciber-físics amb aplicacions en l’àmbit de la fabricació de grans components per al sector de la generació d’energia eòlica, amb el desenvolupament d’un sistema de mesura indirecta de la rugositat de peces mecanitzades que permetrà augmentar-ne l’eficiència i reduir-ne els costos.

Aparell de mesura de la rugositat

La rugositat superficial és un paràmetre de qualitat que apareix a les especificacions de totes les peces mecàniques de compromís, ja que afecta aspectes tan importants com la resistència al desgast, el comportament a fricció, la precisió dimensional, la resistència a la corrosió i l’aparença visual.

Actualment es mesura fora de màquina, amb rugosímetres, un cop acabat el procés de fabricació. Per això, cal assegurar la qualitat de la superfície mecanitzada en el moment que s’està fabricant, i permetre la intervenció en els paràmetres de procés.

Segons Arcadi Castanyer, cap del projecte per part d’Eurecat, aquestes innovacions permetran a les empreses “eliminar rebutjos per falta de qualitat superficial i reduir sobrecostos per reprocessats”. Castanyer destaca que, així “s’optimitzaran els paràmetres de procés per augmentar les ràtios d’arrencada de material i s’evitaran inestabilitats de procés, com el chatter o l’aparició de vibracions autoexcitades”, les quals comporten faltes de qualitat en peces en procés de mecanització i a més acceleren el deteriorament d’elements mecànics.

Noves tecnologies CIMEC (Consultoría Estratégica de Investigación de Mercados), ha desenvolupat noves tecnologies de mesura i diversos components mecànics que tindran un impacte molt positiu en la competitivitat de la indústria metallmecànica, i en d’altres d’alt valor estratègic com el transport aeronàutic o la generació d’energia mitjançant l’optimització de paràmetres de procés i l’assegurament de la qualitat.

El projecte CIMEC desenvolupa una fresadora de carner amb un sistema de diagnòstic automàtic de qualitat de peça pel mecanitzat de carcasses de compressor de turbines de gas, i una rectificadora vertical per a la fabricació de rodaments per aerogeneradors.

Amb el projecte, la màquina podrà fer autodiagnosi de la qualitat del procés.

Suposarà disposar de noves tecnologies en processos de producció existents en l’àmbit de la mecatrònica, amb la inclusió de les tecnologies de la informació i la comunicació i sistemes de monitorització al núvol, per incrementar la qualitat dels components i assegurar el millor diagnòstic de la zona superficial de les peces mecanitzades. Un pas en la direcció de la Indústria 4.0.

Doctorat Industrial Castanyer realitza la seva tesi doctoral en l’àmbit del projecte, en el marc d’un Doctorat Industrial en col·laboració amb la Universitat de Girona. El doctor Joaquim de Ciurana, i el delegat d’Eurecat a Girona, Guillem Quintana, són codirectors de la tesi on s’emmarca el projecte CIMEC, que ha permès crear quatre nous productes dividits en tres nivells en els àmbits de la mecatrònica i la màquina-eina, i té previst generar una patent.“Apliquem els avenços en sensòrica i intel·ligència artificial al control i l’optimització de processos de fabricació. És un pas més cap a la màquina intel·ligent”, apunta Quintana.

Moltes implicacions La iniciativa està liderada per les empreses SORALUCE i DANOBAT, dedicades a la fabricació de màquineseina i INGETEAM, especialitzada en enginyeria elèctrica i electrònica. A banda d’Eurecat, també hi participa el centre tecnològic basc IK4-IDEKO. CIMEC ha rebut finançament estatal en el marc del programa RETOSColaboración 2016, emmarcat en l’àmbit R3: “Energia segura, eficient i neta”. mEIGi

El seu objectiu és optimitzar la mesura de la rugositat inprocess en peces mecanitzades de molins de vent. En concret, desenvolupa una fresadora de carner amb un sistema de diagnòstic automàtic de qualitat de peça pel mecanitzat de carcasses de compressor de turbines de gas, i una rectificadora vertical per a la fabricació de rodaments per aerogeneradors.

26

Revista EnGiny 1/2017

{ EIGi