12 dúplex07 DISEÑO GRÁFICO/EDITORIAL
L'HORTA GRÀFICA Els naixements de moviments socials no solen vindre acompanyades d’una imatge gràfica que comunique apropiadament el missatge. No és el cas de Per l'Horta.
TEXT: HELENA OLCINA I AMIGO. IMATGES: PER L'HORTA
E
ls naixements de moviments socials no solen vindre acompanyades d’una imatge gràfica que comunique apropiadament el missatge. En comptades ocasions hi ha entre les seues files professionals del disseny, i els grafismes són realitzats per aficionats que, amb més o menys gràcia, intenten plasmar els missatges que el col·lectiu demana. I, cregueu-me, aquests missatges no són ni pocs ni breus i, el que és pitjor, cadascun d’ells és irrenunciable. Així, la persona que tenia pocs coneixements de disseny però moltes ganes d’ajudar acaba sotmetent-se als desitjos de l’assemblea i ompli cartells i flyers de lletres i més lletres acompanyades d’alguna il·lustració o fotografia que, per molt bona que fora inicialment, acaba soterrada entre un allau d’informació ‘imprescindible’ que ningú llegeix. La defensa de l’horta no va ser una excepció. Els diversos ‘salvem’ apareguts entre el 1994 i el 2001: Salvem el botànic, Salvem el Pouet de Campanar, Defensem la Punta, Salvem el Cabanyal, L’Atzucac, Salvem Russafa, Salvem l’horta de Benimaclet, etc., crearen tones i tones de material gràfic divers. Alguns d’aquests treballs mereixerien una ovació, però en general es tractava d’allò descrit unes línies més amunt.
Disseny del logotip de Per l'Horta, obra de Dídac Ballester. A la dreta, il·lustració d'Elias Taño, per al calendari de 2015.
Però d’aquells vents, va néixer una gran tempesta. Aquells ‘salvem’ que lliuraven batalles locals amb més o menys èxit van fer un pas més enllà i tots a una van protagonitzar la primera revolta en defensa de l’horta que 17 anys després encara suposa una fita del moviment. De les 50.000 signatures que necessitaven per promoure una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la protecció de l'horta de València en van aconseguir 118.000 enmig d’una mobilització sense precedents. Un esclat tan gran com la gràfica que l’abanderava. Un jove dissenyador es va oferir a concebre la imatge, una idea concisa i potent que ho expressara tot i que, al mateix temps, fora fàcilment identificable. Aquell jove, l’ara altament reconegut dissenyador Dídac Ballester, va crear una icona que hui reconeix tot valencià: el logo de ‘Per L’Horta’. I sota aquest logo immortal
(17 anys després encara fa el seu paper) va néixer l’associació del mateix nom. La ILP no va prosperar, però les valencianes ja no miràvem l’horta de la mateixa manera. Per L’Horta va seguir treballant amb la simpatia d’una part molt gran de la societat valenciana. També els dissenyadors van sumar-se a l’esforç i grans professionals del disseny com ara Paco Bascuñan, Enric Solbes o Isidro Ferrer van col·laborar de forma altruista en projectes gràfics com els calendaris Horta 2004 i Horta 2005, coordinats per Tomas Gorria. Pocs moviments socials han estat capaços de crear un vincle tan fort d’una part considerable dels professionals del disseny i, també, poques vegades els activistes han donat tanta llibertat als dissenyadors còmplices per a desenvolupar el seu art en favor de la causa. El resultat és que la imatge gràfica en defensa de l’horta és una de les més potents, populars i innovadores generades per una reivindicació al País Valencià. UNIVERSITAT D’ESTIU DE L’HORTA Qui sí que va aturar al PP va ser la crisi. Cap al 2007 es deixa de construir i Per l’Horta evoluciona d’una acció reactiva a les agressions a la construcció d’un nou model per al territori. Creix l’interés pel cultiu ecològic i floreixen els grups de consum. S’impulsa la Universitat d’Estiu de l’Horta. Un espai per visualitzar el potencial ambiental, social, econòmic i
