Filà cristiana Forquers de Torrent - Festes 2020 by emilio garcia

Forquers Torrent, any 2020

A. C. FilĂ Cristiana Els Forquers de Torrent Torrent, any 2020

Forquers de Torrent 2020

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Edita: A. C. Filà Cristiana Forquers de Torrent Fotografies: © Ajuntament de Torrent; Carlos Poveda; Raul Puig. © Arxiu A. C. Filà Cristiana Forquers de Torrent © dels textos: els i les autors i autores © de les imatges: els i les autors i autores i propietaris i propietàries © de la present edició: A. C. Filà Cristiana Forquers de Torrent L’A. C. Filà Cristiana Forquers de Torrent no es fa responsable, ni comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors. Depòsit Legal: V-1295-2020

Forquers de Torrent 2020

Sumari 04 Editorial 08 Les festeres i els festers 10 Records grĂ fics 22 Els oficis tradicionals 74 Himnes 76 Publicitat

Forquers de Torrent 2020

Editorial Els Forquers de Torrent hem volgut editar en aquest 2020 una publicació especial per a deixar constància de la nostra festa, de les nostres vivències i per a divulgar la nostra cultura amb un ampli apartat cultural amb diverses col·laboracions d’estudiosos i historiadors de la nostra ciutat. En les pitjors circumstàncies, és quan les persones festeres som més creatius i traguem el nostre costat més treballador i constant per a contribuir amb el nostre esforç a la cultura i sempre intentar deixar per escrit els records de tot un any perquè al futur i els que vinguen darrere tinguen la informació per a no oblidar el que vàrem fer i treballar any a any i festa a festa vivint la nostra il·lusió festera... I és que si alguna cosa tenim clara i la vida ens ha demostrat és que no hi ha millor cosa per a viure dia a dia com si fóra l’últim! Estes festes seran diferents però de segur que d’una forma o d’una altra mai les oblidarem. Forquers de Torrent 2020

Forquers de Torrent 2020

Forquers

Forquers de Torrent 2020

Mª Isabel Vico Velez Raúl Martínez Bayo Enrique Vázquez Martí Rubén Vázquez Martí Ramón Vilar Paes Laura Anchel López Daniel García Gil Mª Carmen Iglesia Martí Paco Ibáñez Mauro Mª Sonia Sofia Carreres Quiñonero Mª Montesion Silla Agustí Pedro Escobar Sánchez Pilar Peris Muñoz Lourdes Pérez Oliver Fausto Jareño Martinez Mª Carmen Royo Alba Raúl Moreno Mora Cristina Cosme Llópez Andrea López González Esther Fernández Casas Lorena Fons García Belén Ortí Miquel Eduardo Lozoya De Mira Juan Carlos García Del Canto María Ros Esteve Federico Mahiques Pascual Agustín Victoria Fraj Alberto Yago Martín Raúl Martínez Galán Forquers de Torrent 2020

Amparo Vilar Silla Daniela García Millán Pablo Garcia Millán Lucía Ibáñez Martí Sergio Silla Anchel Carla Silla Darios Hugo Vázquez Anchel Paula González Carreres Maria Ibáñez Martí Sofía Martínez Iglesia Mateo García Millán Mónica Soler Escobar Francisco Soler Escobar Izan Silla Anchel Pablo Vázquez Anchel Darío Martínez Iglesia Silvia Barea Vida

Forquers de Torrent 2020

Records grĂ fics

Forquers de Torrent 2020

La importància escrita i gràfica de la festa és essencial, per això no podem deixar passar l’ocasió per a fer reflex en aquest espai de la nostra festa a través de les millors imatges que tenim que ens fan recordar cada minut viscut i compartit a aquesta festa, encara que pot ser, mai s’aproximarà a transmetre la realitat de les vivències que queden al nostre cor.

Forquers de Torrent 2020

Els oficis tradicionals Forquers de Torrent 2020

Els oficis tradicionals de Torrent Per Boro Ciscar La població de Torrent va estar dedicada tradicionalment a l’agricultura, però en no poder viure la totalitat de la població de l’agricultura féu que una part important dels torrentins buscara la manera de viure amb el comerç de productes agrícoles, tèxtils, etc. dedicant-se a l’ofici de granerer, a les indústries de la xocolata o venent gelats i orxata per diverses poblacions, guanyant-se la vida.

Fins fa no molts anys hi havia a Torrent gran quantitat d’oficis artesanals, que amb l’arribada de la industrialització i la modernització de la societat han anat desapareixent: carreters, aiguaders, boters, pedrapiquers, granerers,…eren oficis que configuraven l’entorn sociocultural de Torrent.

Enguany hem volgut recordar alguns dels oficis tradicionals torrentins, alguns d’ells ja desapareguts a la nostra ciutat. En este llibret parlarem dels aiguaders, dels granerers, dels xocolaters i dels pirotècnics, mitjançant treballs que ja s’han publicat amb anterioritat i gràcies als quals hem pogut fer una recopilació d’experiències, testimonis i resumir un poquet d’història de com vivien els nostres avantpassats. Quan analitzem els oficis tradicionals ja perduts d’una població, podem fer-nos una idea de com era la societat, la indústria i els factors que intervenien perquè es desenvolupara un tipus Forquers de Torrent 2020

Forquers de Torrent 2020

d’activitats o unes altres. Si parlem de poblacions properes a la mar trobarem activitats relacionades amb aquest, treballs en la pesca i oficis necessaris de manteniment, reparació, distribució, etc. En zones d’interior trobaríem ramaderia i oficis al servei de l’agricultura local, però en el cas de Torrent, al llarg de la història, trobem una gran diversitat d’oficis, uns tradicionals i comuns a altres poblacions i altres que, poguem dir que són específics d’un període històric i que com si d’una moda es tractara, es multiplicaven per tota la població, fruit de la necessitat. Durant segles van existir els oficis relacionats amb el cultiu de la vinya, elaboració del vi i aiguardent, i vam trobar al pagès que sembrava i recol·lectava, el fabricant de bótes, el de cuirs, l’especulador de vins, tot un ventall d’oficis que van arribar a ser la principal activitat de la població i que van desaparèixer totalment en el moment del procés de l’activitat vinícola de la població. Al temps tenim un altre ofici tradicional com els aiguaders, que també van tenir un auge espectacular a principis de segle, quan es van instal·lar les fonts públiques i resultava més fàcil fer provisió de l’aigua a la població, que haver d’anar a buscar-la en el fonts situades fora d’aquesta. De tot just tres aiguaders a principis del segle passat, veiem com gairebé s’arriba al centenar en pocs anys, per desaparèixer en poc temps conforme les xarxes d’aigua potable arribaven als domicilis particulars. Torrent no ha tingut uns oficis tradicionals típics que destacaren a un sector industrial o productiu concret, els seus habitants han sigut veritables mestres de la supervivència en un territori àrid que ha requerit un esforç constant i diari, adaptant-se a les circumstàncies i als corrents que marcava el mercat, i les necessitats de cada època. Eren oficis on no existien els horaris, ni les vacances i molt menys la seguretat social. Una bona recopilació d’oficis tradicionals la va realitzar el professor Victoriano Andrés López en la seua obra “Torrent: Apuntes y datos muy curiosos referentes a esta villa”. Don Victoriano recopiló 21 oficios de principios del siglo XX, que expondremos brevemente: Zapateros, “Hay 180 mesitas de maestros zapateros. Si a cada mesita le ponemos un oficial y un aprendiz resultarán 540 trabajando en dicho oficio” Forquers de Torrent 2020

Alpargateros, “Siete alpargaterías cuenta Torrent en su recinto, las cuales tienen unas 40 oficialas que trabajan en dicho oficio, bien en el taller, o llevándose en trabajo a su casa” Escoberos, “Se dedican a ella unos 70 entre hombres y jóvenes que a los 14 o 15 años ya empiezan su labor” Chocolateros, “existen 46 molinos o fabricas (…), bien puede decirse que habrá empleados en cada fábrica 5, lo cual da un producto de 230 personas.” Aperadores o fabricantes de carros, “Cuatro son los talleres de carruajes que hay en esta población, en los cuales trabajan 23 hombres entre maestros, oficiales y aprendices.” Toneleros, “Hay en este gremio ocho talleres con 72 oficiales y 25 aprendices que con los maestros hacen un total de 105 hombres trabajando en este oficio.” Guarnicioneros y jalmeros, “Tres casa hay que se dedican para arreglar los arreos de las caballerías, teniendo dos de los amos un oficial cada uno, de modo que entre maestros y oficiales son cinco.” Horneros, “Hay en esta villa de Torrent 24 hornos que se emplean en hacer pan para la venta propia y para llevarlo a las tiendas que lo desean, en donde también se vende.” Barberos, “Quince barberías sirven para el aseo de los hombres en esta población empleándose en ellas 321 hombres en su servicio.” Pintores de brocha gorda, “Once son los que se dedican en Torrent a este oficio, limpiando casa, blanqueando, pintando y empapelando.” Comerciantes de tejidos, “Como esta población está tan próxima a Valencia, los comercios de esta clase escasean, es decir, no hay los que a la población le corresponden por número de almas (…), hay tres comercios de esta clase.” Albañiles, “Es un respetable numero el que hay de este oficio, pues se cuentan 360, de estos hay 6 maestros, 44 oficiales y 310 obreros.” Forquers de Torrent 2020

Esquiladores, “Tres hay solo de este oficio, dos hombres y un joven que está aprendiendo.” Tranviarios, “Cuéntense en esta línea tres jefes, uno de cochera y dos de línea, para 76 individuos que hay empleados entre conductores y cobradores”. Hojalateros, “Tres hojalateros tienen casa abierta en esta población, y dos hay que aunque no tienen casa abierta se dedican a trabajos del oficio, como tapar botes de conserva, hacer algún apaño, colocar cristales, et.” Caldereros, “Dos hay que se dedican a este género de trabajo, teniendo algún oficial y aprendiz que les ayuda.” Herreros, “Dos casa hay de esta industria, y en cada una de ellas hay cuatro o cinco empleados en ella.” Veterinarios, “Dos ha habido siempre aunque uno ha fallecido hace bien poco y creemos será sustituido por otro.” Farmacéuticos, “Tres farmacias existen en esta villa, regentadas por sus respectivos amos, los cuales poseen su título, todos tiene sus practicantes y sin duda que les producen bastante, pues los tres cuentan con su respectivo auto.” Forquers de Torrent 2020

Médicos, “Cinco ejercen en esta población, aunque titulares del Ayuntamiento sólo son tres.” Una altra autora que ens aporta bona informació, en aquest cas sobre els oficis ambulants, és Conxa Chust Marcilla, que en el seu llibre Les xiques de Torrent, dedica un capítol a aquests, recuperant oficis que actualment són desconeguts per al gran públic: EL PELLISSAIRE, “Solia passar dilluns, s’emportava les pells dels conills que s’havien consumit a casa el cap de setmana. A les cases, les pells es deixaven assecar al corral, apegades a la paret mitgera i quan passava el pellissaire les barataven per agulles de cosir o d’estendre.” L’ALFALSER, “Passava pels carrers, a boqueta de nit, quan ja havia acabat la jornada a l’horta. Portava el carro a caramull de garbes d’herba, de la qual s’alimentaven els conills a les cases on no eren llauradors. A les cases dels llauradors ja els procuraven l’aliment portant-los alfals, brossa, fulles de verdura o algun producte de l’horta que no era prou bo per a vendre’l.” LA VENEDORA DE TERRA D’ESCURAR, “El seu producte provenia de la zona que s’anomena les Terretes. Aquesta terra blanquinosa, feta pols o en terrossos, era emprada per a escurar paelles, calderetes, calderos i qualsevol altre atuell, principalment els metàl·lics.” ELS DRAPAIRES, “Passaven pels carrers amb un carro, amb la sorra plena de palla, on guardaven peces de terrissa i ceràmica: perols, cassoles, plats o pitxers, moltes d’aquestes defectuoses, rebutjades per a la venda. Barataven aquestes peces per roba vella o antiga i “trastos vells”. EL PALILLERO, “Portava una mena de caixa o safata ampla i poc fonda penjada al coll amb unes corretges, com solien portar tots els venedors ambulants de coses menudes, on mostrava els seus productes.” L’ADOVA COSSIS I LLIBRELLS, “Treballava al carrer, a la porta de la casa on el cridaven. El seu treball consistia a ajuntar amb grapes llargues les peces de terrissa que es badaven, com els cossis, els gibrells, els cànters i les gerres que de normal eren les peses més grans i més cares.” L’ESTANYA PAELLES, “S’ocupava de recobrir amb una capa d’estany les parts desgastades o foradades dels atuells metàl·lics imprescindibles del parament de le cases com les ferrades, poals, paelles, casseroles o les calderetes.” Forquers de Torrent 2020

L’ESMOLADOR, “L’esmolador es dedicava a millorar el tall de les eines caseres com les estisores, els ganivets i les destraletes. Per a esmolar feia servir una roda de pedra que portava acoblada a una mena de cavallet de fusta. Tenia un pedal que, a l’accionarlo, amb el peu feia girar la mola. Més antigament, aquesta mola la feien girar amb la mà i la solien portar carregada a l’esquena.” EL FORMATGER, “Venia formatge fresc, de producció pròpia i el portava dins d’un poal d’aigua o en una cistella. Fins que no va començar a haver-hi neveres, s’havia de consumir en el dia.” EL CACAUER, “El venedor de cacau passava per les nits a l’hivern. Portava cacau i tramussos que eren, aleshores, les postres més populars quan feia fred i hi havia poca fruita.” EL GELATER, “A les vesprades d’estiu passaven els gelaters. El primer en pasar era Colí, que era cacauer a l’hivern i gelater a l’estiu. Passava cap a les quatre i mitja o les cinc. Quan encara molta gent sestejava ja s’escoltava el sotragueig del carret amb què cada vesprada recorria el carrer empedrat.” EL MATALASSER, “Hi havia oficis que, tot i ser ambulants, eren exercits a l’interior de les cases; un d’ells era el de matalasser. S’ocupava de fer matalassos, generalment de llana d’ovella. Solia treballar a l’entrada de les cases de planta baixa i quan treballava als pisos, ocupava el terrat o l’habitació més gran, perquè per al seu treball necessitava un lloc ample i ben ventilat.” L’EMBOGADOR I L’ENCORDADOR, “El seu treball consistia a refer o completar els seients de les cadires normals o de repòs, sofàs, tamborets i tot tipus de mobles per a seure. “ A banda dels ja exposats, Torrent va tenir altres oficis més minoritaris i especialitzats, com van ser els de brodadores i tallers de costura, les llevadores, l’ofici va arribar a tenir quatre dones donant aquest servei a la població, fotògrafs, impressors, pirotècnics, que van arribar a ser tres amb els seus respectius tallers, els ordinaris o ordinaris, i d’altres que ens recorden uns temps on les mans eren la principal o única eina que s’encarregava de realitzar les tasques de cada dia, amb una destresa i especialització difícils d’aconseguir en l’actualitat sense la tecnologia que ens envolta diàriament.

Forquers de Torrent 2020

Lâ&#x20AC;&#x2122;aiguader Per Boro Ciscar Forquers de Torrent 2020

Esta figura ha estat repartida per tota la península des de l’edat mitjana, i en algunes zones ha arribat quasi fins als nostres dies.

A finals del segle XIX, sorgeix en Torrent la iniciativa de portar les aigües a la població. Al gener de 1891, l’Ajuntament va presentar un projecte de conducció d’aigües potables: “esta agua, en cantidad de 3,12 litros por segundo, se tomarán de las procedentes de los manantiales de San Luis y del Olmo reunidos, recogiéndolas en deposito cerrado, junto al mismo punto donde brotan, y se conducirán por tubería de hierro hasta la calle de la Ermita”, però, este projecte no va arribar a realitzar-se.

Va ser en abril de 1892 quan s’inicien les gestions per a escometre l’empresa de portar les aigües potables a la població, evitant que cap d’elles tingueren una marcada vinculació política dins de la vida local. D’esta reunió va sorgir una junta organitzadora per a iniciar el projecte de la portada i distribució d’aigües potables en la població, i es va aprovar constituir una societat amb un capital social de 30.000 pessetes corresponents a 100 accions de 300 pessetes, que haurien de satisfer a raó de 25 pessetes mensuals amb un interès del 6%. Les accions serien amortitzades per mitjà de diversos sorteigs. Posteriorment s’ampliaria el capital social amb 50 accions més. A l’agost de 1895 l’adquisició de les accions per part dels socis ascendia a un total de 41.650 pessetes.

La junta organitzadora es va dissoldre en una junta general celebrada l’11 de juny de 1892, constituint-se la junta directiva, que va quedar formada per: Forquers de Torrent 2020

Joaquín R. Llorca President Antonio Cañada Vice-President primer Tomás Miquel Vice-President segon Juan Bautista Daries Interventor Jaime Torán Tresorer Eulogio Piqueres Comptador Tomás Ortí Secretari Pascual Rius Vice-Secretari Tomàs Baviera Muñoz Vocal Joaquín Villalba Iriarte Vocal Jaime Torán Vocal José Planells Vocal Ramón Chuliá Vocal Blas Miquel Vocal

El 13 de juny en presència del notari José Vázquez Andreu, es formava la societat “Tomás Ortí i Companyia societat en comandita”.

Les accions van ser subscrites per famílies acomodades, propietaris i comerciants de Torrent, i també per nombrosos ciutadans de València, molts d’estos pertanyents a la colònia estiuenca que posseïen immobles en l’actual carrer València.

Al juliol de 1892 es publica el concurs de subhasta pública per a adjudicar les obres. El 30 de març de 1894 el diari Las Provincias anunciava l’arribada de la canonada que portaria l’aigua des de la font de Sant Lluís: Forquers de Torrent 2020

“Los torrentinos están de enhorabuena, lo mismo que los valencianos que deseen disfrutar de buenas aguas casi a las puertas de Valencia, pues lo que tantos años se venia persiguiendo en la importante villa de Torrente, será un hecho dentro de un par de meses. Estos días se està descargando del vapor Murcia la magnífica tubería de hierro que ha de servir para la conducción del agua de la afamada Fuente de San Luis a dicha villa, lo que la mejora realizada del ferrocarril, hace que dicho pueblo sea un buen sitio de veraneo”.

L’aigua arribà a la població el 12 d’agost de 1894, data en què es va beneir i va inaugurar la font que hi ha davant de l’Ermita de Sant Lluís Bertran. Les fonts de les places de Santa Llúcia i Sant Jaume, i la del carrer Sants Patrons es van instal·lar en 1900. També es van col·locar quatre fonts en la plaça Major, una a cada cantó de la torre, en substitució d’una font que existia en la plaça des de 1851, estes fonts, a diferència de la que existia anteriorment, s’alimentaven de la nova xarxa d’aigües potables. El 14 d’abril de 1901 es va inaugurar la font del Raval, coneguda per la font de les Granotes.

L’aigua que venien els aiguaders de Torrent procedia principalment de la font de Sant Lluís Bertran, ja que era la que podien carregar en la població. Alguns aiguaders també freqüentaven altres fonts com la Font de Manyes, la de la Carrasquera i la Font de l’Omet.

Amb l’arribada de l’abastiment d’aigua potable a les grans ciutats reapareix de manera exponencial en un curt espai de Forquers de Torrent 2020

temps la figura de l’aiguader. Les acabades d’instal·lar fonts municipals adquireixen un gran protagonisme en convertir-se en lloc de reunió i verdader àgora dels nuclis urbans.

L’aiguader de Torrent s’allunya de l’estereotipo que tenien els aiguaders dels grans centres urbans de la península, ja que esta professió era exercida en estes ciutats, en molts casos, per gent sense ocupació, ni ofici.

En torrent a penes existien tres aiguaders segons el padró d’habitants de 1875 i catorze en 1889. Estos aiguaders havien de recórrer llargues distàncies des dels brolladors fins a la població i més, fins i tot, si servien a la ciutat de València.

En 1895 arriba a vint-i-cinc el número d’aiguaders i fins a 1903 es manté en vint-i-sis, però amb l’arribada de l’aigua potable a Torrent i la instal·lació de les fonts públiques, es duplica el número d’aiguaders en tan sols dos anys, passant a cinquanta en 1905.

Conforme s’anava estenent la xarxa d’aigua potable, el número d’aiguaders va anar descendint, però el que va suposar pràcticament la desaparició total dels aiguaders va ser la construcció del dipòsit d’aigua en el pati del convent de MonteSión a mitjan anys 20. Els aiguaders omplien els cànters d’aigua per a beure en la font de l’Ermita de Sant Lluís i per a altres usos en l’abeurador que hi havia en la part dreta del carrer Ramon i Cajal, (Ramón y Cajal) Forquers de Torrent 2020

L’aiguader Hermenegildo Miquel Ortí. Any 1906. Fotògraf: Martín Vidal. València. (Cedida per la familia Viñes Planells. Ref. 2.036)

Forquers de Torrent 2020

entre els carrers Reis Catòlics i Sant Agustí. En els anys 20, la font del Raval també era carregada pels aiguaders.

També van existir empresaris que es van dedicar al comerç de l’aigua distribuint-la a l’engròs per a la seua revenda, sobretot en la ciutat de València. Fins a 1965, l’aigua de Torrent es venia en un establiment de la plaça de l’Ajuntament de València. D’entre les persones conegudes que es dedicaven a la venda de l’aigua a altres comerços, tenim notícies d’Isidro Miguel Calixto, fill de Vicente Miguel Simó, aiguader de Torrent, i Francisca Calixto Andreu.

Isidro va nàixer en 1881, era el tercer de set germans, cinc barons i dos femelles, i tenien el domicili familiar en el carrer Sant Vicent, núm.26, de Torrent. Als 22 anys ja exercia la professió d’aiguader junt amb son pare i el seu germà major Vicente. Es casà amb Vicenta Fabià i va establir el seu domicili en el carrer Sant Anna, núm.34 i posteriorment en el carrer València, núm.94. per la venda de l’aigua de Torrent, realitzava els pagaments anuals en concepte d’exportació d’aigües a l’Ajuntament. Del cobrament realitzat per l’Ajuntament, la meitat era abonat al concessionari encarregat de la canalització i conservació de fonts públiques i particulars.

Altres torrentins que es dedicaven a la venda d’aigua a l’engròs van ser Francisco Gozalvo Chiner i els germans Eduardo i Leonardo Ciríaco Silla.

Segons consta en els padrons municipals, estos van ser els aiguaders existents en la població de 1875 a 1912. En els padrons Forquers de Torrent 2020

posteriors desapareix la denominació d’aiguader i és substituïda per la de “eventual”, englobant també altres professions, per la qual cosa, resulta impossible distingir a estos.

L’últim aiguader de Torrent va ser Emilio Chuliá Chardí.

En el carrer Sant Jerònim, núm.1, vivia la família formada per José Chuliá Tordera, aiguader de professió, i Mercedes Chardí Alabarta. Van tindre onze fills, el més jove d’ells, Emilio, continuà la professió de son pare. Anteriorment, Emilio havia començat a treballar en el servici de tramvies, però son pare li va convèncer perquè li ajudara en el treball d’aiguader.

Treballà fins a la dècada dels anys 60 distribuint aigua, sempre per a beure, amb una furgoneta, en Torrent, Xirivella i València. La seua dona, Asunción Gay Hueso, compta que l’aigua la carregava de la Font de L’Omet, i també d’una caseta propietat de l’Ajuntament, i de la qual ell disposava d’una clau. Quan es va tancar el servici d’aigua d’esta caseta, la carregava del brollador del Realon.

La furgoneta tenia una bóta i distribuïa l’aigua en garrafes forrades de palma. Recorda com a més de la venda a particulars, servia per encàrrec a un dipòsit d’aigües de Mislata on es venien aigües minerals de diversos punts de la província.

Forquers de Torrent 2020

Els pirotĂ¨cnics Per Boro Ciscar Forquers de Torrent 2020

La pirotècnia en el poble valencià. En cada acte festiu que celebrem els valencians sempre va acompanyat d’un espectacle pirotècnic. D’entre totes les festivitats on podem trobar la presència de l’art pirotècnic, és en les festivitats falleres.

Centrant-nos en la història de la pirotècnia a Torrent, sabem de l’existència dels traquers torrentins gràcies a diversos estudis d’historiadors de la nostra ciutat, gràcies als que podem saber que es tracta de diverses famílies amb les seues respectives generacions, de persones que en el seu temps van arribar a ser els impulsors de la traca valenciana. Torrent va tindre també les seues sagues de pirotècnics.

El primer pirotècnic torrentí va ser, Bautista Marzal Mir, nascut en 1728, i domiciliat en el carrer santa Anna. Les primeres famílies de pirotècnics en Torrent les tenim a cavall dels segles XIX i XX, i tres són les famílies que posseeixen tallers pirotècnics en la població: Parra, Jericó i Miquel. Es tracta de tres famílies que junt amb les que existien en l’època, es constituïen en els pioners de la pirotècnia valenciana, ja que són hereus dels coneixements orals que s’havien transmès de generació en generació pels primers traquers i són al mateix temps, els inventors de les noves creacions pirotècniques.

És de suposar que va haver-hi necessàriament un principi o evolució en estes famílies que els van portar a fer de la pirotècnia, la seua professió, perquè pel tipus de treball, precarietat laboral i risc que entranya la seua professió, ningú se feia traquer de la nit al matí en aquella època, sense que haguera un nexe amb un ofici anterior relacionat amb la pólvora. Forquers de Torrent 2020

Família Jericó

El cognom Jericó pertany al grup de famílies assentades en Torrent a partir de finals del segle XVIII. En la segona meitat del segle XIX, Julián Jericó començà la seua activitat com a traquero en la vila de Torrent. A pesar de ser un dels primers tallers que van existir, encara podem trobar perfectament les seues restes. El taller estava situat en una de les coves del barranc de torrent, exactament a l’entrada de la població per la carretera que uneix Alaquàs amb Torrent.

A penes comencen a creuar el pont distingim en la paret del barranc una cova a uns tres metres de profunditat. Fa unes dècades encara es podia accedir a elles per una senda des de l’inici de la passarel·la del pont, però actualment l’abandó i la gran quantitat de fem i runes, fan quasi impossible el seu accés. El taller estava compost per tres estades: un depòsit magatzem interior de 4 metres quadrats aproximadament i excavat directament en la roca sense finestres ni cap ventilació, una estada d’uns 10 metres quadrats a la que s’accedia directament per la porta d’entrada amb una finestra en la part esquerra que donava al barranc, i una altra xicoteta habitació en la part esquerra amb una xicoteta finestra. Originàriament s’observa que era una xicoteta cova natural de barranc amb dos entrades, que van ser tancades per dos murs on es van obrir una porta i dos finestres, enfront de la cova hi ha una esplanada tipus terrassa d’uns 4 metres d’amplitud, on es duien a terme les labors de fabricació. Este taller va estar en funcionament fins mitjan de la dècada dels anys 30. En l’actualitat, res fa sospitar que este lloc va ser un taller de pirotècnia.

Forquers de Torrent 2020

Julián Jericó va ser un dels principals pirotècnics del seu temps i era requerit per a qualsevol acte festiu de les poblacions pròximes. En la seua època no existien les mascletades com les coneixem actualment, és l’època dels Mestres de traca, i sabem que Julián arribà a ser un verdader mestre en l’elaboració de traques de gran longitud. El segon membre de la saga va ser Vicente Jericó Labarta, nascut en 1859. Va començar a treballar de molt jove amb son pare, arribant a aconseguir gran fama i èxits a principis del segle XX. Vicente Jericó es dedicà tant a la fabricació de traques, trons i masclets, com a la de carcasses valencianes. Es casà amb Teresa Velert Hernández, van establir el seu domicili en el carrer Sant Blai núm.40, i van tindre 8 fills, Vicente, Gaspar, Alfredo, Teresa, Cecilia, Francisca, Ramón i Francisco. Els tres fills majors van constituir la tercera generació dels Jericó, i van començar a treballar com a pirotècnics simultàniament, junt amb son pare.

En 1903, ja figuraven inscrits en el padró municipal com a pirotècnics a primerenques edats: Vicente, amb 21 anys, Gaspar, amb 19 i Alfredo, amb 16. Gaspar Jericó Velert va contraure matrimoni amb Asunción Climent, i van tindre 4 fills: Alfredo, Asunción, José i Carmen, estos havien d’haver constituït la quarta generació de pirotècnics sinó s’haguera produït l’explosió del taller. Asunción Climent treballava també en el taller en l’elaboració dels trons de bac, sent la pirotècnia de Jericó, l’única de les existents en la població que els fabricaven.

L’activitat de la família Jericó es va mantindre fins a l’explosió de la pirotècnia, creient que este fet, junt amb el parèntesi que va Forquers de Torrent 2020

Forquers de Torrent 2020

suposar la guerra civil de 1936 a 1939, va fer que l’activitat no es reprenguera i desapareguera totalment la saga dels pirotècnics Jericó.

La senyora Concepció Roca Albiol, esposa de José Jericó Climent, ens aportà la narració dels fets del que va ocórrer, tal com se’ls va contar la seua sogra, la senyora Asunción Climent. Alfredo Jericó, besnét del primer pirotècnic, comptava amb l’edat de 12 anys i ja ajudava en les tasques del taller. Segons pareix el jove es trobava en la porta de la boca de la cova fumant un cigarro, cosa que tenia terminantment prohibida, en primer lloc per la seua primerenca edat, com és lògic, per ferho en un lloc d’estes característiques. Vicente Jericó, el seu iaio, s’acostà en eixe moment al taller, i Alfredo fruit del nerviosisme per a que no el vera amb el cigarro en la mà, tirà la punta del cigarret a l’interior de la cova, bastant un poc de mixtura de pólvora en el sòl perquè es produïra l’explosió. L’únic accidentat va ser Alfredo que parcialment cremat va eixir despedit al fons del barranc, que en aquella època portava aigua i gràcies a açò va poder sufocar les flames, encara que les cremades li van deixar seqüeles durant tota la vida. Després d’este accident, el polvorí s’abandonà i es va tancar la pirotècnia.

En l’actualitat, descendents de la família Jericó continuen vivint en Torrent.

Forquers de Torrent 2020

Família Parra

L’inici de la família de traquers Parra el situem a mitjan segle XIX. Els germans Tomàs i Pasqual Parra Mora són els primers de què es tenen notícies, sent molt probable que existisca una generació anterior. Tomàs va nàixer en 1833, es casà en 1878 amb Consuelo Parra Ferris i va tindre només una filla. Res es coneix sobre la seua activitat pirotècnica llevat que amb este epígraf tenia registrada la seua professió i que residia en el carrer Sant Blai, num. 3. El seu germà Pasqual va nàixer en 1850 i d’ell si que hi ha algunes notícies. La primera documentació que anomena Pasqual Parra la trobem en el número especial del periòdic “Crònica” de l’11 d’agost de 1899, anunciant un castell de focs artificials dins del programa de festes patronals, que a més ens informa de la seua participació en la fira de juliol de València:

“Castillo de fuegos artificiales, confeccionado por el laureado pirotécnico, hijo de Torrente, D.Pascual Parra, que tanta gloria ha adquirido en tan difícil arte y tan bien sentada ha dejado su reputación tantas veces como ha ido a la Feria de Valencia”

Pasqual vivia al carrer Vora Sèquia, actual Gómez Ferrer, i va tindre set fills: Pasqual, Ricardo, Carmen, Albina, Adelina, Dolores i Emilio. D’estos, Ricardo continuà amb l’ofici de son pare, domiciliant-se en la plaça Mestre Giner i posteriorment, en la plaça de Sant Roc, on molts torrentins actuals encara el recorden amb el seu malnom de “Cañizares”. Rafael Royo Martínez, veí i membre de la falla plaça Sant Roc, recorda com al Forquers de Torrent 2020

eixir de classe, anava a les portes del domicili de Ricardo Parra i ajudava a la seua dona en l’elaboració dels embolcalls per a coets.

Durant el període que durà la guerra civil, 1936-1939, com es lògic, es paralitzà la indústria pirotècnica i una vegada finalitzada, Ricardo Parra restableix la seua activitat com a pirotècnic com podem comprovar en la notícia publicada en l’”Eco Antoniano” num. 1 de data de juny de 1939:

“Solemnes fiestas que la Pía-Unión de San Antonio de Padua celebra en honor a su Santo Patrón en los días 12,13,14,15,16,17 y 18 del corriente mes de junio de 1939. Año de la victoria.(...)Día 18. A las doce, disparo de un gran Castillo de fuegos artificiales en el Parque del Conde de Vallesa y de Mandor por el afamado pirotécnico don Ricardo Parra (a) “Cañizares”

El taller de la família Parra estava situat en el barranc, a mitjan camí dels tallers de la família Miquel i Jericó. En l’actualitat ja no hi ha cap rastre de les dos casetes que formaven la pirotècnia Parra, excepte dos garroferes que inclús hi ha al costat d’on es trobaven les casetes. El taller de Ricardo Parra s’incendià en diverses ocasions. En la dècada dels 60, “Cañizares” va cessar la seua activitat, i amb ella, va desaparèixer la tradició pirotècnica de la família Parra.

Forquers de Torrent 2020

Família Miquel, “Cafís”

Francisco Miquel Silla, va ser l’iniciador d’esta família de pirotècnics, conegut per tots ple malnom de “Cafís”. Sens dubte és la família de pirotècnics més notable que ha existit a Torrent i també és de la que es disposa més informació, perquè la seua activitat desgraciadament, va cessar a principis dels anys 60.

Francisco Miquel Silla va nàixer en 1860, vivia en el carrer Sant Blai num.34, en el mateix carrer que la família de pirotècnics Jericó. L’especialitat que desenrotllà Francisco Miquel, va ser l’elaboració de grans traques que arribaven a mesurar diversos centenars de metres.

Forquers de Torrent 2020

Francisco Miquel Vilanova “Cafís” va ser el segon membre de la família que va prosseguir l’activitat pirotècnica; va nàixer en 1878 i treballà de traquer durant tota la seua vida. Es casà amb Francisca Conejeros Enguidanos, i van tindre 4 fills, Elena, Úrsula, Josefa i Francisco. Molts torrentins inclús el recorden sempre amb el bastó que utilitzava per a assentar-se recolzantse en ell. Va ser el primer traquer que disparà una traca per l’aire subjectada a una corda, quan sempre en Torrent, les traques es col·locaven en terra i se subjectaven els trams amb uns ferros clavats en el sòl. El primer taller el va instal·lar en les coves d’Òstia, del barranc de Torrent, i posteriorment, es van construir a un centenar de metres de les coves, a la partida de l’Alter, les sis casetes que formarien el taller definitiu. Este recinte es trobava tancat per un cèrcol de fils d’aram.

Francisco Miquel Conejeros va ser la tercera generació de pirotècnics de la família “Cafís” i ell portà el nom de Torrent al més alt del panorama pirotècnic nacional. Durant la dècada dels 50, la pirotècnia “Cafís” arribà a ser de les més importants del país, fabricant les immillorables traques i carcasses. La producció del taller era tant per a consum propi en els espectacles que realitzava com per a altres pirotècnics, que constantment li encarregaven traques de luxe i castells de focs artificials. José Enguidanos recorda com son pare, Francisco Enguidanos “El Roig”, treballador de la pirotècnia “Cafís”, li contava que els traquers de menor entitat acudien al taller i sol·licitaven l’elaboració de carcasses per a les faenes que li anaven sorgint, i Francisco Miquel prenia nota exacta del nombre i tipus de carcasses que necessitava i junt amb un operari es tancava en la caseta per a fabricar-les, ja que la composició mescles i procés d’elaboració estava zelosament guardada en velles llibretes on s’havien anat anotant durant anys tota les experiències i Forquers de Torrent 2020

coneixements que havia adquirit la família. Quan van aparèixer les primeres carcasses japoneses en els certàmens de València, i aquelles que desplegaven paracaigudes i descendien suaument il·luminant la nit meravellant el públic, “Cafís” no va tardar a esbrinar com es fabricaven. Era verdader treball, un treball d’investigació obligatori per a estar al dia en totes les novetats que es presentaven de l’exterior de les nostres fronteres.

Francisco Miquel va ser el primer pirotècnic torrentí que disparà a la plaça de l’Ajuntament de València durant la setmana fallera. Des de 1952 va acudir durant set anys a esta cita. També executà una de les arts traqueres valencianes més espectaculars, la “disparà a núvol o nuvolà”, consistent en disparar des de la terrassa d’edificis, en la majoria dels casos en campanars que tenien una torre plana, i en el cas de Torrent es realitzava des de la Torre. El muntatge era prou complicat perquè calia pujar fins a la terrassa, i en el cas de la Torre, no es realitzava per la fatxada, com ocorria en els campanars d’altres poblacions on es també es disparaven “nuvolades”, a la Torre es pujava tot el material per les estretes escales interiors. Una vegada en la terrassa, Francisco, com bon “mestre de traca” que era, marcava en el reduït espai disponible tots els morters, eixides i bengales que formarien la disparà, de tal manera que es poguera controlar perfectament i sense risc l’ordre d’encesa i el desenrotllament de la “nuvolà”. El resultat era espectacular, a l’altura que per si sols aconseguien els focs se li afegia els trenta metres que té la Torre. Aquelles “disparades a núvol” de “Cafís” dels anys 50, no es van tornar a repetir fins passat mig segle quan la festa de Moros i Cristians recuperà en els nostres dies esta disparà en un dels seus actes. Forquers de Torrent 2020

A inicis de la dècada dels seixanta la pirotècnia de Francisco Miquel era una empresa família fortament consolidada i dins de la seua activitat, era una de les més importants i de major projecció de València. El fatídic matí del 16 d’agost de 1960 marcà la fi de la pirotècnia “Cafís” i pràcticament, el de la història de la pirotècnia torrentina. Abans d’esta data no s’havia registrat cap accident pirotècnic en la família, excepte l’explosió d’una carcassa a ras de sòl en la plaça de l’Ajuntament de València, que afectà a Miquel Conejeros, al que li va deixar algunes seqüeles en una cama.

El dia 16 d’agost és la festa de Sant Roc, i gràcies a esta circumstància en el taller no es trobava emmagatzemada gran quantitat de pólvora i explosius, perquè el dia anterior s’havien disparat en diversos actes amb motiu d’esta festivitat.

Francisco Miquel Conejeros arribà al polvorí sobre les dotze menys deu i es va dirigir a la caseta principal on es trobaven tots els treballadors. Francisco entrà i es llevà les ulleres de sol, i dirigint-se a Paquito, el seu fill, li va dir que es passara “als trons d’avís”, en la caseta del costat. A l’instant d’entrar Paquito en la caseta es va produir l’explosió, quedant totalment destruïda i morint este, pràcticament en l’acte. Tota la fogonada que va eixir de la caseta va agafar de ple al seu iaio Francisco Miquel Vilanova deixant-lo molt mal ferit i morint tres hores desprès del seu ingrés en l’hospital.

L’accident de la pirotècnia “Cafís” va sumir en una gran consternació i dolor a total la població, ja que tot el món coneixia i apreciava la família. Forquers de Torrent 2020

El Granerer Per Adrià Besó Ros Forquers de Torrent 2020

Ja en el segle XV els veïns de Torrent arrendaven, juntament amb els d’altres localitats, alguns termes municipals propers, on poder explotar la calç, la llenya i la palma, aquesta última sens dubte per la confecció de graneres. Així, tenim un document del 1456 pel qual el senyor de Picassent i Alcàsser, en Galceran Vidal arrendà el terme de Picassent per un preu de 6 lliures a diversos homes de Quart, Torrent, Aldaia i Mislata, a fi que explotaren, actuant en nom d’aquests últims els moros de Mislata Abraïm Palau i Ubaquer Aydaqui:

<<…ad faciendum in dicto termino calç, lenya et palma pro hominibus locorum de Quart, de Torrent, Aldaya, et de Mislata, cum abrahim Palau et Úbaquer Aydaqui, aganeris dicti loci de Mislata…>>

El granerer, segons ens diu el diccionari, és aquella persona <<fabricant o venedor de graneres>>, mentre que la granera és un <<utensili compost d’un feix de branques primes o de palmes, subjecte a l’extern d’un mànec de fusta o de canya, i que serveix per a arreplegar i llevar de la terra o d’altre lloc la pols, pedruscall i altra brutícia. (o altres brutícies)>>

Avui es molt difícil trobar a les nostres cases una granera tradicional, feta de palma, o veure als nostres carrers un granerer. Aquest ha estat el motiu de m’incità a donar a conèixer la seua figura, tot considerant-lo com un dels prototipus de l’home torrentí. He indagat quina era la seua forma de vida, mode de treball, costums, etc. Així amb el present estudi intente la seua recuperació, al menys escrita, a fi que tothom conega com era aquest ofici, habitual durant segles als nostres carrers i als nostres camps, avui a punt de passar a la història i a l’oblit. Forquers de Torrent 2020

La informació necessària per a confeccionar aquest treball l’he obtinguda gràcies a nombroses i continuades entrevistes a dos granerers. El primer d’ells, Pascual Ruà Andreu, va nàixer a Torrent el 1915, fill i net de granerers. El seu pare i germans li ensenyaren l’ofici des de xicotet, com era costum. L’altre, Manuel Chust Beltrán, va nàixer a Torrent el 1914, fill d’una família de llauradors. En casar-se amb una filla de Bautista Navarro Almerich, el seu sogre li va ensenyar aquest ofici, al qual ha estat dedicat més de quaranta anys.

Aquest ofici ha anat transmetent-se de pares a fills, de generació en generació. A més del seu treball de granerer també es veien obligats a realitzar altres activitats per tal de subsistir més folgadament.

Així les diverses activitats del granerer estaven sempre relacionades amb els sectors primari i secundari. Generalment treballaven de manobres, agricultors, fusters..., sempre de forma temporal, que complementava la seua activitat laboral al llarg de l’any.

Segons Pascual Ruà, el 1936 havia uns 90 granerers a Torrent; en l’actualitat la professió ha desaparegut, i ha estat substituïda per les noves indústries que fabriquen les graneres amb materials plàstics. De la identificació i integració del granerer amb Torrent, n’és una mostra significativa la seua vinculació a la vida i costums de la població, tot participant i desfilant tots els anys en les cavalcades de les festes locals oferint graneretes al públic assistent a la festa. Forquers de Torrent 2020

Forquers de Torrent 2020

Una vegada reunida les primeres matèries necessàries, el granerer havia de trobar uns mercats en els quals confeccionar i posar en venda els seus productes. Cada família de granerers tenia tradicionalment unes àrees de mercat assignades, que ens transmetien, juntament amb l’ofici, de pares a fills.

Quan un granerer arribava a un poble per a vendre les seues graneres, passejava pels seus carrers fent-s’hi conèixer pel crit de <<el granerer>> o, de vegades, mitjançant el so d’una trompeta. D’aquesta manera les dones que es trobaven treballant dins les cases podien adonar-se de la seua presència. Si una dona tenia alguna granera vella per a fer, eixia al carrer i l’avisava. El granerer agafava la granera, li arrencava amb les tenalletes les tatxes del bracet per a desfer-la i la tornava a fer aprofitant el mateix mànec si es trobava en bon estat. En cas contrari era ofert pel propi granerer, el qual cobrava el seu import juntament amb el de la confecció de la granera. D’aquesta manera el granerer continuava passejant pels carrers de la població buscant nous clients. Quan s’acabava la jornada, tornava de nou a Torrent.

Aquesta activitat, encara que es realitzava esporàdicament durant la resta de l’any, prenia especial èmfasi des de setembre a maig, doncs en els altres mesos l’activitat del granerer se centrava en la recol·lecció de la palma. Una granera s’estropeja més a l’estiu que a l’hivern, no sols per la seua major utilització sinó també per la presència del vent de ponent que ataca la palma. Malgrat això el granerer aprofitava aquests mesos per vendre els seus productes, condicionat també per l’oratge, doncs si plou amb freqüència i les terres són mullades, no pot eixir a treballar a jornal al camp. La venda de les graneres es Forquers de Torrent 2020

realitzava diàriament, encara que el dies de pluja intensa es veia interrompuda en fer-se difícil el trànsit pels carrers.

La jornada laboral començava sobre les set o set i mitja del matí. En aquesta hora el granerer eixia de casa amb el sarrió carregat sobre el muscle, en el qual portava les ferramentes i materials per a desenvolupar el seu treball. D’aquesta mateixa forma tornava a Torrent sobre les dues les migdia, acabada la jornada de vendes. La resta del dia es dedicava a realitzar altres treballs, relacionats o no amb l’ofici de granerer.

Com s’ha pogut observar, el granerer ha estat un personatge fortament arrelat a la vida torrentina. Per això la seua figura ha ocupat un lloc destacat dins la literatura popular, no sols a Torrent, sinó en altres poblacions veïnes, en les quals s’arriba a identificar el granerer i les graneres amb la nostra ciutat.

<<Granerer...de Torrent>>.

<<A Torrent, els granerers: -Granerers, ama!>>.

Com et diuen?

Vicent

D’on ets?

De Torrent

Quin ofici tens?

Granereeeeeeer.

Forquers de Torrent 2020

Tanmateix la popularitat del granerer no sols romangué en la nostra comarca, sinó que s’estengué al llarg de totes les terres on acudia a tallar palma i a vendre els seus productes, tal i com ens volen mostrar aquests tòpics d’una manera hiperbòlica.

Granerers com a Torrent

no el trobaràs en cap de banda, puix en la sarieta al coll corren més de mitja Espanya.

L’home torrentí, identificat ací amb el granerer, s’ha destacat ja des de l’antiguitat per la seua laboriositat i diligència. D’ací que hom torne a identificar aquesta prosperitat de Torrent amb les graneres, produïdes pel granerer. Per tal d’aconseguir-ho fan servir dues paraules, fonèticament iguals per semànticament distintes si es prenen juntes o separades. Netejant estàs i és de veres el que creus que està brut. Ai Torrent! ¡que gran eres!

Forquers de Torrent 2020

Geleres Forquers de Torrent 2020

Els i les Geleres pujaven als alts cims de la Comunitat Valenciana on emmagatzemaven la neu en pous geleres o neveres per a la seua posterior venda. La neu i el gel eren emprats amb finalitats gastronòmiques, terapèutics i de conservació d’aliments. Pobles com Famorca, a Alacant, eren punt de partida d’expedicions de mules carregades amb neu cap a poblacions caloroses de la costa. El trasllat se solia efectuar a la nit per a evitar que es fongués el menys possible. Se sap que des del port d’Alacant es transportava gel a Eivissa i fins i tot a les costes d’Àfrica. Existeixen vestigis d’aquests pous geleres o neveres per tot el territori valencià, protegits com a elements del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana.

Forquers de Torrent 2020

Faixero Forquers de Torrent 2020

A la Comarca dels Ports, a Castelló, hi havia especial dedicació a la fabricació tèxtil de peces de llana, a les conegudes mantes morellanes se li sumaven un altre tipus de confeccions com les faixes. En el museu de la Faixa de Cinctorres s’explica com es fabricaven i distribuïen per tota Espanya. El Faixero, era la persona que es dedicava a transportar i vendre la mercaderia.

Forquers de Torrent 2020

SerĂŠ Forquers de Torrent 2020

La ciutat de València va ser la impulsora de la figura del ‘Seré’ que després s’estendria per la resta d’Espanya i part de Sud-amèrica. Aquests vigilants nocturns rondaven els carrers de les poblacions a la nit alhora que baladrejaven les hores en punt i donaven el comunicat meteorològic del moment, un temps que en la majoria dels casos era seré, d’aquí el nom de l’ofici i de qui l’exercia. Solien anar acompanyats d’un petit fanal per a il·luminar la nit tancada, un xiulet per a donar l’alarma en cas necessari, un manoll de claus del veïnat en alguns casos i una pica o arma d’asta com a útils indispensables, un ofici ja desaparegut però molt recordat.

Forquers de Torrent 2020

Oller Forquers de Torrent 2020

L’Oller era la persona que antigament treballava l’argila, elaborant peces de ceràmica en fang cuit normalment de parament per a la cuina: olles, cassoles, peroles, etc.

En La Vall d´Uixó, a Castelló, van arribar a haver-hi més de quinze tallers d’artesans que es dedicaven a això. Es té constància de la seua existència des del segle XVI.

Forquers de Torrent 2020

Matalafer Forquers de Torrent 2020

L’ofici de matalafer era un ofici artesanal i ambulant. El matalafer o la matalafera, recorria les poblacions oferint els seus serveis, refer els matalassos de llana que amb l’ús s’endurien. El seu treball consistia a desmuntar, airejar i colpejar la llana per a desempolsar-la, tornar a cardar la llana i tornar a muntar el matalàs repartint bé la llana perquè quedés una altra vegada moll i confortable. Amb l’arribada de les noves fibres i tecnologies en la indústria matalafer aquest ofici va desaparéixer.

Forquers de Torrent 2020

Xocolater Per Adrià Besó Ros Forquers de Torrent 2020

Els anys quaranta i cinquanta constitueixen l’època daurada de la indústria del xocolate, que va entrar en crisi a partir dels anys seixanta, registrant-se un progressiu retrocés del nombre d’empreses, que en 1975 eren 20. El xocolate, producte elaborat procedent del cacau, va arribar a Europa arran del descobriment d’Amèrica per Cristòfor Colón. El seu consum va ser escàs, ja que tan sols estava a l’abast de les classes privilegiades.

A partir de la segona meitat del segle XIX començà a popularitzar-se gràcies a l’abaratiment del cacau per causa de la millora dels transports marítims i la mecanització d’algunes fases del procés de producció.

La indústria xocolatera ha estat una activitat molt arrelada històricament a les grans ciutats i als pobles dels voltants. A l’Horta Sud, als darrers anys del segle XIX, hi havia fàbriques a Alaquàs Mislata, Manises, Albal Catarroja, Benetússer i Torrent, tot i que a partir de 1900 va començar a concentrar-se progressivament en tres punts: València, Torrent i la Vila-joiosa.

A Torrent les primeres notícies de la fabricació del xocolate les trobem ja al segle XVII. Era un ofici familiar que es realitzava a les mateixes cases on es vivia, on les dependències situades al voltant del corral s’havien adaptat com a obradors. Forquers de Torrent 2020

En el cens electoral de 1869 hi consten 42 xocolaters i 23 en 1906. En 1926 hi havia 42 obradors, augmentant el seu nombre fins a 54 en 1939. En tots els casos es tractava de petits fabricants que, com s’ha mencionat, oferien un producte artesanal. Sols en 1937, amb la creació de la cooperativa de treballadors del xocolate, -situada al carrer de Sant Raimon de Penyafort, es va intentar agrupar els fabricants i constituir un marc industrial.

Tot i això, després de la guerra civil va continuar la situació anterior, on cada xocolater va retirar les seues pertinences i va continuar treballant pel seu compte. Els anys quaranta i cinquanta constitueixen l’època daurada de la indústria del xocolate, que va entrar en crisi a partir dels anys seixanta, registrant-se un gradual retrocés del nombre d’empreses, que en 1975 eren 20. Forquers de Torrent 2020

Sols a partir dels anys seixanta algunes d’elles van tindre una orientació més industrial, com ara Chocotosa, La Cebra, Marfil, Moher i Sucrao, les quals van anar progressivament tancant per no poder superar la competència de les grans marques productores. A l’Horta Sud actualment queden quatre empreses a Torrent: Productos Andreu, Rafael Andreu, Chocolates Marsilla y Chocolates Algarra; i altra a Quart de Poblet, Natra Cacao, empresa multinacional sorgida de capital valencià que a Espanya es dedica a l’elaboració de matèries primeres i derivats del cacau per a les indústries alimentàries.

Forquers de Torrent 2020

El procés de preparació passa per diferents fases: La primera és l’obtenció de la pasta de cacau. Amb la torradora es torra l’ametla del cacau, ajudant d’aquesta manera a potenciar totes les qualitats aromàtiques i de sabor de la matèria primera. Tot seguit l’ametla del cacau es descorfa amb la descorfadora i és molta amb un molí de grans moles de pedra per a obtenir la pasta de cacau amb una textura suau.

La següent fase és el premsatge, mitjançant el qual se separen els dos components bàsics de la pasta de cacau: la mantega i el licor de cacau.

I per últim, per a obtenir el xocolate, es barreja en diferents proporcions mantega i licor, a la qual s’afegeix sucre en pols i diversos aromes, com ara la vainilla.

Esta pasta se sotmet a un procés de conxat amb una màquina anomenada conxa, que consisteix en remoure el xocolate amb la finalitat d’obtenir una emulsió perfecta. Una vegada obtinguda la mescla, s’emmotlla la pasta en calent i es desemmotlla quan es gela dins la cambra frigorífica.

El procés finalitza amb l’embolic de la pastilla amb paper de plata i la coberta impresa, de les quals el Museu Comarcal de l’Horta Sud “Josep Ferrís March” conserva una interessant col·lecció de marques. Forquers de Torrent 2020

Forquers de Torrent 2020

Himne de Torrent José Ortí Soriano, música.  Jesús Huguet Pascual, lletra.

Conjugats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen l’esforç d’una terra ragada amb suor i llanura de mans. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels d’un poble que futur sens límit a l’home ofereix. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Davallarem al pretérit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor constant. Units ferém de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Tota l’Horta, mà a mà, forma anell que dansa envoltant l’essència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens VISCA TORRENT! VISCA TORRENT!

Forquers de Torrent 2020

Himne Comunitat Valenciana Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! VISCA! VISCA! VISCA! Forquers de Torrent 2020

Compra a Torrent Forquers de Torrent 2020

Restaurant

Ortopèdia

Sanejaments

........................................ Gómez Ferrer 104 96 157 14 52

........................................ Fra Luis Amigó 2 96 156 13 81

........................................ M. Puig Yago 12 96 157 08 52

Casa Chesús

Ferrandis

Manetes

Pernils

Ingenería

Innovació

........................................ Sant Cristóbal 12 96 117 79 45

........................................ Aving. Al vedat 21 96 272 58 24

........................................ Rafael Alberti 6 96 366 85 78

Peiró

Arpetecne

IPS

Tallers

Loteries

Formació

........................................ Sant Ramón 2 96 155 36 60

........................................ Ramón y Cajal 33 96 155 07 70

........................................ Miguel Hernández 74 96 091 22 44

Simarro

La Ermita

Logos

Càrniques

Estètica

Escola

........................................ Jose Iturbi 20 96 157 22 65

........................................ Pintor Ribera 10 96 155 84 22

........................................ Germaníes 64 637 68 90 27

Yago

Fortea

L’Estreleta

Electricitat

Gas

Restaurant

........................................ Pintor Genovés 29 96 155 06 06

........................................ 637 73 68 92

........................................ San Lorenzo 98 96 155 29 00

Transports

Automòbils

Grup

........................................

........................................ Mas del Jutge 11 96 159 50 85

........................................ Mediterrani 10 96 134 54 76

Conejos

Expósito

609 26 93 44

Innova

Ferto

Forquers de Torrent 2020

El Pino

Disbesa

Flors

Instalacions

Restaurant

........................................ Pare Méndez 111 96 156 19 15

........................................ Munich 72, 31 96 156 22 59

........................................ Jose Ortí 1 96 156 81 89

Adrimar

Nesgama

La Rioja IV

Construcció

Indumentària

Pollastres

........................................ Aluqería Moret 96 159 47 03

........................................ 691 71 81 87

........................................ San Fermí 15 96 156 64 80

Café

Persianes

Inmobiliària

........................................ Corts Valencianes 5 96 156 41 33

........................................ Ángel de Querol 10 96 155 70 05

........................................ Pre Méndez 47 96 156 54 77

BDB

Valiente

De la Cruz

Planes

Cases de l’Horta

Comunicació

Ventiladors

Sistemes

........................................ Rei Joan Carles I, 14 96 156 12 64

........................................ 620 12 16 37

........................................ Pare Méndez 71 96 155 11 64

Restaurant

Forn

Autoescola

........................................ Pare Méndez 57 96 108 19 88

........................................ Pare Méndez 62 96 155 18 38

........................................ Pare Méndez 44 96 157 39 79

Bon dia

Malavesat

Smart Fan

La Foieta

Jover

Avae

Restaurant

Multiespai

Restaurant

........................................ Pare Méndez 49B675 26 26 66

........................................

........................................ Pare Méndez 69 689 36 45 07

Charles

Cuni

622 37 74 71 Forquers de Torrent 2020

Nou Bugui

Ismael: 600 547 544 - Juan: 693 427 332 info@perenxisa.es - www.perenxisa.es