Filà cristiana Les dames dels ballesters de l’amagada de la ploma "Ballesteres" de Torrent by emilio garcia

Ballesteres Torrent 2020

Ballesteres_

Ballesteres Torrent 2020

[ Crédits ] El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Edita: Les dames dels ballesters de l’amagada de la ploma Fotografies: © Les dames dels ballesters de l’amagada de la ploma. © Ajuntament de Torrent. © Javi Tarín. © dels textos: Els i les autors i autores. © de les imatges: Els i les autors i autores i propietaris i propietàries. © de la present edició: Les dames dels ballesters de l’amagada de la ploma. Les dames dels ballesters de l’amagada de la ploma de Torrent no es fa responsable, ni comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors. Depòsit Legal: V-1296-2020

Ballesteres_

[ Sumari ] 04_Editorial 06_Ballesteres 08_La dona en la festa de moros i cristians de Torrent per Aitor SĂĄnchez i Collado 54_Identitat cultural per Esmeralda RamĂrez i Garnica 56_Les dones com a protagonistes de la festa 80_Moments grĂ fics 88_Publicitat

[ Editorial ] Dona, festera i Ballestera!

El nostre compromís és fer per la cultura i que millor forma que deixar constància de les nostres vivències en aquest llibret de festes que amb molta il·lusió editem aquest any 2020 amb diversos continguts que fan comprendre, compartir i conéixer la nostra identitat.

Vàrem ser la primera filà de dones a les festes de Torrent i és motiu d’orgull i satisfacció poder donar veu i visibilitat a algunes de les dones que han sigut un símbol per a la nostra festa integradora. De la mateixa manera, volem agrair l’esforç i la implicació de totes les persones que han fet possible aquesta publicació: recordeu que les paraules volen però l’escrit queda!

Totes juntes fent realitat grans projectes que perduraran pel temps!

Ballesteres_

[ Ballesteres ] Africa

Inma Orti

Marta

Ana Planells

Inma Puig

Marian

Ana Penella

Joseli

Maru

Angela

Lola Mesado

Mercedes

Belen

Lola Tordera

Merce

Carmen

Lola Rubio

Min

Carmina

Lourdes

Myriam

Concha

Mª Dolores Vazquez

Natalia

Cristina

Mª Jose Andreu Planells

Pati Lazaro

Dolores Puig

Mª Jose Andreu

Pati Perez

Dolores Sanchez

Mª Jose Llopis

Paula

Eva

Mª Jose Vilanova

Susi

Esmeralda

Maria

*Carmen Torrent

Gema

Marga

Ballesteres_

[ La dona en la festa de moros i cristians de Torrent ] Per Aitor Sánchez Collado La participació de la dona en la festa de moros i cristians ha evolucionat a diferents nivells d’acord amb l’evolució de la igualtat i els drets assolits en la societat espanyola dels dos últims segles. Des dels inicis de la festa, el paper de la dona era invisible o passiu, a conseqüència de les lleis, de la pressió moral i religiosa que l’apartaven de la vida social, ja que la seua funció quedava relegada a la família, la maternitat, la llar, l’educació dels fills i el practicant catolicisme. La dona sempre ha participat de la festa de moros i cristians, ara bé no sempre amb els mateixos drets i visibilitat. A partir del segle XIX el paper de la dona en les celebracions de moros i cristians era invisible, és a dir, formava part de la festa com a proveïdora, però sempre a l’ombra, ja fora en la confecció de vestits i brodats per al lluïment de l’home en les desfilades, entrades o boatos, o com a encarregada dels preparatius gastronòmics:

Ballesteres_

Las que zurcían, cuidaban y planchaban con mimo los trajes festeros de sus padres, maridos, hijos y abuelos; las excelentes bordadoras, costureras y sastras que ha dado Villena a sus Fiestas; o las madres y abuelas que a principios de septiembre hacían sus rollicos y madalenas de la tierra. Y recordemos también a la ingente cantidad de villeneras que antes de Fiestas, encalaban las fachadas y limpiaban sus casas para que todo estuviese como los chorros del oro.1 En el cas de la figura de la dona en festes, “l’argument patriarcal i falocentrista sempre ha estat present. Deixant a un costat el seu paper com transmissora de la riquesa gastronòmica i de l’art culinari unit a les festes de moros i cristians (Martínez, 2014)”2. O bé, exercint un paper passiu sense capacitat de participar com a membre de ple dret en cap associació (sense capacitat de decisió). En aquest sentit la dona es revela com a un complement més de la festa, participant com a part dels boatos: ja siga com a membre del cos de ball en els ballets, com a membre de representacions de poble o cors musicals, així com assumint el rol de figura d’acompanyament en les carrosses. La seua participació sempre era justificada pel vincle de parentesc amb l’home protagonista, on la dona funciona participa en qualitat d’esposa, filla o germana. 1 ARNEDO LÁZARO, JOSÉ VICENTE. 2012. La Primera Festera (Revista 2012). Villena. 2 MARTÍNEZ POZO, M.A. 2014. Gastronomía, arte culinario y bebida en las fiestas de moros y cristianos en Revista Folklore, 394. p. 11-22.

Primeres aparicions de la dona en la festa de moros i cristians Els inicis de la intervenció visible de la dona en la festa es remunten a les “cantineras”, ens referim a la participació de la dona en les desfilades, imitant precisament a estes dones cantineres militars que acompanyaven a l’exèrcit, com arreplega Martínez (2014): Son citadas, en las fiestas del levante en Petrer en 1870, en Jijona cuatro años más tarde, en Onil en 1886 o en Villena en 1890 y en Andalucía en las fiestas del anejo cullarense de Matián (Cabeza y Martínez, 2012). Su incorporación con cargos comenzó en Onil en 1886, como capitana y en Petrer en 1905 como abanderada rompiendo así con la tradición (Martínez, 2015c: 81). Entre 1926 o 1927, en Muro, se tiene constancia de una escuadra formada por cinco mujeres con una mujer como cabo de escuadra que desfilaron en la capitanía de la Filà Llana. En 1928 el periódico alcoyano “El Noticiero Regional” publicó la fotografía de esas mujeres en compañía del capitán (Pascual, 1994). > Any 1927-1928. Les estudiants de Villena. Cd Clara Bonastre la primera per l’esquerra.

Ballesteres_

En Villena trobem el cas de “Las Viudas de…”, l’únic model conegut de participació femenina en una comparsa en el qual una dona podia ser sòcia d’aquesta, en qualitat de vídua del seu marit (dones de socis que, en morir els seus marits, assumien el número d’aquests. No desfilaven, però eren sòcies de la comparsa al contrari que “Cantineras”, “Moricas”, etc. La primera dona en els llistats marroquins apareix el 1908: la Viuda de Antonio Molina amb estatus d’honorària i amb el nº 2. Altre model de

participació femenina als Marroc amb característiques excepcionals és el desaparegut Grup Al·legòric (des de 1982 fins al 9 de maig de 1988). En ple segle XX a partir del desenvolupament econòmic franquista, la societat espanyola travessa un procés de canvi centrat en la incorporació de la dona a la vida laboral, cert oberturisme ideològic i l’arribada del turisme que suposaran xicotets avanços que xoquen amb el tradicionalisme de festes com algunes confraries, les falles (fins i tot presidides per homes i amb juntes executives masculines), o els moros i cristians. Amb l’arribada de la Transició i la Constitució de 1978 s’avança en la igualtat i comença una veritable incorporació de la dona a la festa, però en diferents nivells, fins a arribar a l’actualitat on la dona gaudeix del mateix rang representatiu i executiu en la majoria de les poblacions. L’inici del debat: arguments a favor i en contra de la participació de la dona El 1974 se celebra a Villena el Primer Congrés Nacional de Festes de Moros i Cristians. El fòrum de debat va durar del 31 d’agost al 2 de setembre i es va considerar una fita en la història de les festes, tal com recorden els propis festers villeners: Malgrat els problemes i vicissituds que van ocórrer durant la seua preparació, la seua organització va ser perfecta i, tant les sessions de treball com la desfilada de Germanor de totes les

> Any 1928, carrossa del sultà marroquí. Revista Estampa. Villena.

poblacions participants, es van desenvolupar amb tota brillantor, fins a tal punt que va ser mitificat i recordat durant les dècades següents per tots els pobles que van participar en ell.3

> Any 1899. Marruecos cd Arnedo. Villena.

D’este congrés romanen testimoniatges a favor i en contra de la incorporació de ple dret de la dona en la festa. Era la primera vegada que es plantejava de manera formal en un fòrum de debat esta qüestió (a 4 anys vista de la publicació de la Constitució Espanyola). D’entre les opinions contraries a la participació de la dona destaquen estes que arrepleguen Chico i Mansanet (1974): Si aparece la mujer masivamente en las agrupaciones festeras, o es débil la Fiesta por carecer de solera y tradición, o se han convertido en un espectáculo turístico-carnavalesco-arrevistado que nada tiene que ver con nuestra Fiestas de Moros y Cristianos (Chico, 1974: 247).4 La fiesta de moros y cristianos es un festejo de reminiscencia guerrera y por eso esencialmente varonil (...) en una fiesta de origen guerrero es natural que sean los hombres quienes actúen y la representen, quienes realicen la conmemoración histórica, con la mujer y el niño en un discreto plano secundario, como corresponde a la feminidad de la mujer y al candor del niño (Mansanet, 1974: 265-271).5

> Any 1928. Les marineres. Revista Estampa. Villena.

Ballesteres_

3 http://www.juntacentral.com/historia/ 4 CHICO AMAT, J. 1974 “La mujer y la fiesta”, Actas del I Congreso Nacional de Fiestas de moros y cristianos. Villena, p. 247 5 MANSANET RIBES, J.L. 1974 “La mujer y la fiesta”, Actas del I Congreso Nacional de Fiestas de moros y cristianos. Villena, pp. 265-271.

Com veiem, l’argument basat en el rigor històric de la reproducció d’una guerra o batalla on només participaven homes va ser repetit durant molts anys i avalat com el principal puntal per frenar l’entrada de les dones. Però amb els anys, alguns investigadors ho han qüestionat, com arreplega Martínez (2017): El travestismo estratégico siempre ha estado presente como parte de una estratagema militar o para tomar el lugar del marido fallecido o de la figura de hombre ante la guerra. Si gamos poniendo ejemplos dentro de España; en el siglo VIII, las mujeres de la población de Orihuela, al no encontrarse sus maridos, se vistieron con los trajes de estos y, cogiendo las armas, se colocaron en las murallas cuando vieron llegar al ejército de Abdalaziz; lo mismo pasó en Ávila ante el ataque de los almorávides en el siglo XII donde las mujeres también se vistieron organizadas por Jimena Blázquez; un siglo más tarde en la población jienense de Martos ante el ataque del rey musulmán de Arjona; o en Palencia a finales del siglo XIV (Lorenzo, 2003: 83-95). Pero no debemos olvidarnos de Juana de Arco, la mujer que se travistió de hombre dirigiendo la defensa de Francia con tan solo trece años (Wohl, 2004).6

6 MARTÍNEZ POZO, M.A. 2017. El travestismo y la androgenización en las fiestas de moros y cristianos. Una mirada desde la dimensión dialógica. Antropología Experimental nº 17, 2017. Texto 4: 61-77. ISSN: 1578-4282.

> Any 1939. Almudí. Copia d’altra foto. Villena.

> Any 1942. Francisco Garrigós Morant i les cantineres. Xixona.

Si considerem l’argument de la representació teatralitzada de la festa, podem documentar la presència de la dona travestida com a home en el teatre Renaixentista i Barroc i per extensió a la festa de moros i cristians: La falta de actores varones, incorpora a la mujer desempeñando el rol que le correspondió a aquéllos “por tradición” o “desde siempre” tal y como argumentan los más puristas o bien, es utilizado este travestismo para su introducción en la fiesta o en cargos considerados “inamovibles”. Es así cómo nos encontramos con mujeres representando roles masculinos en la localidad almeriense de Sierro donde Beatriz Rubio hizo de Embajador. Aun así hay que recordar que, durante el siglo XVI, fueron emitidos varios decretos que impedían salir en escena a las mujeres teniendo que ser representados todos los papeles por hombres (Ferrer, 2012), o incluso la escenificación del rey de las tinieblas, Lucifer, en 2009, por parte de una mujer como fue el caso del anejo Balax-El Rejano de Caniles (Granada).7

> Àngel Garrigós Coloma, Esperancita de Madrid, Mari Mira Ros la Pachuca, Pilar Garrigós Coloma, Ángel Miralles Garrigós, Lulú i Adolfo Garrigós Coloma. Xixona.

Ballesteres_

En este sentit, la incorporació de xiquetes en la festa té un grau de tolerància major que el de les dones al sí de la festa, com veiem en el seu paper dins d’una representació teatralitzada: 7 MARTÍNEZ POZO, M.A. 2017. El travestismo y la androgenización en las fiestas de moros y cristianos. Una mirada desde la dimensión dialógica. Antropología Experimental nº 17, 2017. Texto 4: 61-77. ISSN: 1578-4282.

La incorporación de la mujer (niñas) también se dio a través del papel de Ángel, Ángel de Rodella o Paje escenificado hasta mediados del siglo XX principalmente por niños y en soldadescas de pueblos como es el caso de la localidad granadina de Orce utilizando trajes del servicio militar de sus familiares por poner algunos ejemplos (Martínez, 2016). En altres poblacions es legitima la participació de la xiqueta, jove o dona en la festa, però com a acompanyant o amb el títol de Cort d’Honor, reina o madrina, com en el cas de Villena on fins 1987 les xiquetes podien eixir en les desfilades fins l’edat de 12 anys: Mencionemos también a las señoritas hijas de socio normalmente que en un momento dado fueron componentes, desde 1956, de la entonces denominada “Corte de Honor” de la Reina de Fiestas” y luego “Regidora”; “Corte de Honor” compuesta por “Damas” y/o “Bellezas” aunque ya en 1957 empiezan a denominarse “Madrinas”. Todo este grupo de “Damas”, “Bellezas” o “Madrinas” varían su filosofía en el sentido de que ya no actuaban para la comparsa en exclusiva, sino que operan de forma compartido con un ente superior: el Ayuntamiento. Y ya es hora de nombrar a todas las Marruecas que sin ponerse un traje en la vida o pagada cuota alguna, “Nuestras Madres y Abuelas” de infinita paciencia, lo han sido hasta la médula y diría que infinitamente más que algunos de sus maridos y padres marroquíes… de postín.

> Asunción Ganga amb el tratge que va lluir a la comparsa dels Turcos l’any 1965. Sax.

Por último, también hemos de mencionar a todas las señoras que vestidas de villeneras o con indumentaria civil, tomaron parte en alguna de las Ofrendas a la Patrona que se realizaron entre 1955 y 1987, junto a los señores vestidos de festeros que sí que eran socios de la comparsa. ¿Qué es lo que une a todos los modelos vistos anteriormente a nivel de Villena y Marruecos? Pues que todas estas señoritas tomaban parte en las Fiestas de Villena de variadas formas, pero ninguna era socia de la comparsa como sí que lo son hoy día.8 En este cas entra en joc també la línia sanguínia i la relacions de parentesc, ja que les xiquetes que entren com a noves incorporacions són filles dels socis de dret de la festa i per tant, són ben acceptades. Com narra Nuria Martínez, primera dona en desfilar a Alcoi el 1998 com a soci de la festa: “No és el mateix parlar de dones en general, que parlar de la teua filla. No és igual parlar dels drets de les dones en general, que els drets de la teua filla. Això ha fet que molts homes canviaren de parer. La teua filla té dret a fer esquadra i per ella sí que lluites”.9 > Conchita Rico Bañón va desfilar de Pirata el 5 de setembre de 1956 i no va poder acabar. Se li va convidar a que no continuara la desfilada. Villena.

Defensa de la igualtat als tribunals: Villena obri les portes El 1978, en la població granadina de Benamaurel (Granada), la dona va formar part, des d’un principi, de la creació de les comparses, sent el seu paper de gran importància per a l’engrandiment de les seues 8 ARNEDO LÁZARO, JOSÉ VICENTE. 2012. La Primera Festera (Revista 2012). Villena. 9 Declaracions en Àpunt, programa La Questió. https://apuntmedia.es/es/a-la-carta/programes/visten-tv/la-questio/contingut-extra-les-dones-en-les-festes-de-moros-i-cristians

Ballesteres_

festes confeccionant els primers vestits, desfilant en esquadres i assumint càrrecs directius sent exemple per a la resta de localitats. Així ho conta Martínez Pozo (2008): Hasta esta fecha se elegían reinas y damas de fiestas entre las jóvenes, pero no tenían nada que ver con los moros y cristianos. Iban en carrozas por delante de los diablos, papelistas y procesión de la Virgen. Fue en 1978 cuando, “con la fundación de las comparsas mora y cristiana se creó la reina de fiestas “mora y cristiana” que desfilarían junto a los papelistas de cada bando. En 1979 la comparsa mora creó la figura de Reina Mora siendo la primera Dolores Guerrero quien se coronó en un escenario improvisado junto a la torre de la Iglesia puesto que la Hermandad no consintió que se hiciera en las escalinatas ante los pies de la Virgen. Debido a la gran aceptación que tuvo entre los que allí se encontraban presentes, fue en 1980 cuando surgió también la Reina Cristiana.” En la localidad de Zújar no es hasta 1986 cuando “dos zujareñas, doña. Lourdes García y dña. Paqui Peláez, tuvieron la oportunidad de ser las primeras abanderadas en las fiestas de esta localidad, rompiendo con una tradición que hasta ahora se reservaba a los hombres. Desde entonces, muchas han sido las mujeres que las han portado, pero deberán vestir traje de soldado.” 10 10 MARTÍNEZ POZO, M.A. 2008 Descubre el origen... Fiestas de moros y cristianos en la Comarca de Baza. Imprenta Cervantes, Baza.

> Capità, abanderat i cantineres dels Moros Verds. Inicis del segle XX. Entrà. Las cantineras sostenen les botelles de licor. Xixona.

> Any 1950. Carrosses senyoretes amb els romans. Villena.

> Esquadra de cantineres dels Moros Verds desfilant per davant del Monterrey en El Vall. Xixona.

A la Comunitat Valenciana, Lluxent va ser el primer municipi a incorporar en igualtat a la dona en la festa el 1978 (García, 2016: 7376),11 però el cas que va obrir la porta a la resta de poblacions va ser Villena. Com veiem, l’arribada de la democràcia i la Constitució de 1978 va afavorir la incorporació de la dona a la festa que va participar de ple dret per primera vegada en les festes de Villena el 1988, després d’una llarga espera i un plet als tribunals. Una demanda judicial presentada en el Jutjat de Primera Instància de Villena va acabar amb una sentència favorable el dia 12 de novembre de 1987, el que va permetre que a l’any següent pogueren participar les dones en totes les seues comparses. Desde octubre de 1987 hasta el 5 de septiembre de 1988, las comparsas de Moros Viejos, Marruecos, Realistas, Nazaríes, Bereberes, Marinos Corsarios, Contrabandistas, Labradores, Ballesteros, Almogávares y Cristianos, cambiaron rápidamente sus reglamentos internos para que de una forma oficial, las señoras pudieran entrar a formar parte de sus respectivas comparsas; las de Moros Nuevos, Piratas y Estudiantes les seguirían en muy poco años, completándose la integración femenina en las Fiestas de Villena.12

> Esquadra dels Llauradors de 1943 en l’Entrà. Las cantineras porten la cesta i la beguda a les seues mans. Xixona.

Ballesteres_

11 GARCÍA ARLANDIS, A. 2016. Origen i evolució de la festa de Moros i Cristians a Lluxent. Edicions Xio Col·lecció el Rafal. Lluxen 12 ARNEDO LÁZARO, JOSÉ VICENTE. 2012. La Primera Festera (Revista 2012). Villena.

Villena va influir en altres pobles com és el cas d’Ontinyent (1989) i Cocentaina (1993).13 Això sí, també es va establir la forma de participació de les dones, que hauria de ser amb un vestit femení diferent al dels homes, però inspirat en ell i amb la condició que les dones podien participar en les desfilades en blocs diferents als dels homes. Cadascú en el seu lloc. Els punts en concret que es van retocar van ser aquells que recollien que només els homes hi podien participar de la festa: Es va haver d’eliminar la paraula “home” dels Estatuts de la Junta Central de Festes, inscrits en el Registre Provincial d’Associacions amb data de 27-9-1977 (tres anys després del Congrés), en l’article del qual 11 es deia: “podran ser socis numeraris o efectius tota persona física home, de bons costums, fins i tot els menors d’edat, sent la plenitud d’obligacions i drets únicament per als majors d’edat, amb capacitat total”.

> Esquadra dels Moros Vermells 1946. Entrà. Xixona.

A 4 de diciembre de 1987 y gracias al siguiente párrafo tomado del Libro de Actas preceptivo, sabemos que la Junta Central ya había eliminado la palabra “varón” de sus Estatutos. Ante ello los Marruecos se dispusieron a hacer lo propio y votada la propuesta fue “aprobada por unanimidad”. “3. Modificación art. 28 de los Estatutos. Con respecto al tercer punto del orden del día, se hace saber que 13 MARTÍNEZ POZO, A. 2015. La mujer en las fiestas de moros y cristianos. Revista de Antropología Experimental nº 15, 2015. Texto 6: 79-87.

> Esquadra Moros Vermells preparats per el alardo. Dècada de 1920. Xixona.

puesto que la Junta Central ha modificado sus estatutos para que las mujeres puedan participar en los desfiles, si esta comparsa quiere que entre sus miembros se encuentren mujeres, debe realizarse una modificación del art. 28 de sus estatutos en el cual reza que sólo pueden ser socios de la Asoc. “Comparsa Bando Marroquí”, los varones mayores de edad. La reforma presentada por la Directiva es modificar la palabra varón por la de personas físicas. Esta propuesta es aprobada por unanimidad quedando como sigue el art. 28 de los Estatutos: “Podrán ser socios de la Asociación “Comparsa Bando Marroquí” las personas mayores de edad que lo soliciten, sean presentados por dos socios y obtengan la aprobación de la Junta Directiva, sin cuya aprobación no podrán formar parte de la asociación”. Si el 4 de diciembre los Marruecos cambiaron sus estatutos para dejar a las villeneras ser Marruecas, un 17 de junio de 1988 se les daba de forma oficial la bienvenida: “Abre la sesión el Presidente dando la palabra al Sr. Secretario. Se da en primer lugar la bienvenida a la Junta a las nuevas socias de la comparsa […]”. Con el visto bueno de la Directiva y general, las villeneras ya podían ser Marruecas.14 > Filà Llana (1926-1927) a Muro. Font Joan Josep Pascual Gisbert.

Als anys 70 la pressió social era elevada i al sí de les comparses es va produir un cisma, ja que algunes es van mostrar a favor de la 14 ARNEDO LÁZARO, JOSÉ VICENTE. 2012. La Primera Festera (Revista 2012). Villena.

Ballesteres_

participació femenina i d’integrar a les dones en les seues comparses encara que, com hem vist, l’article 11 dels Estatuts de la Junta Central ho impedia: En un ambient molt crispat, d’una banda, i amb una predisposició dels directius de les comparses més xicotetes, per una altra, la villenense Isabel Rodes va presentar una demanda judicial en el Jutjat en l’estiu de 1987 per la inconstitucionalitat de l’article 11 dels Estatuts de la Junta Central de Festes. El president de la Junta Central de Festes, José Plinio Navarro Gil, va reunir els presidents de les comparses i els va plantejar el problema suscitat. La possibilitat que el procés judicial culminara amb una sentència favorable a la integració de les dones en les comparses i que aquestes pogueren participar en les desfilades de forma no desitjada pels dirigents festers va fer que tots es posaren a favor de modificar l’article 11 dels Estatuts eliminant l’expressió “home de bons costums”, reforma que va tindre lloc en l’Assemblea General Extraordinària celebrada per a tal efecte el 2-10-1987.15 El famós article 11 va quedar redactat definitivament així: “Podran ser socis numeraris o efectius tota persona física, fins i tot els menors d’edat, sent la plenitud d’obligacions i drets únicament per als majors d’edat, amb capacitat total. Tota sol·licitud d’ingrés, total, haurà de ser acceptada i confirmada 15 http://www.juntacentral.com/historia/

> Any 1999. Fina Quiles. Capitana cristiana d’Elx.

per la Directiva de cada comparsa en la qual desitge causar alta, havent de satisfer la quota inicial o d’inscripció a més d’estar al corrent de les quotes anuals que reglamentàriament s’assenyalen”.16

> Filà Estudiants (1900-1905). Imatge més antiga de dones a Muro. Font Joan Josep Pascual Gisbert.

El cas d’Alcoi: Concha Martínez, Mª Julia Molto, Nuria Martínez i Hermínia Blanquer A Alcoi, el 19 d’abril de 1979, ens trobem el primer cas documentat d’intent de participació de dos dones en una desfilada. Una temptativa que va ser prompte recriminada i no es va poder executar. Parlem dels noms propis de Concha Martínez i Mª Julia Molto, dos dones de la festa que quan estaven desfilant, el Primer Tro de la filà Plana (pertanyent al bàndol moro), els va convidar a abandonar la formació advertint-los que “la festa és per als homes, i les dones, en la vorera a aplaudir”.17 Hem d’esperar fins la dècada dels 90 per trobar-nos la gran fita de la primera participació oficial d’una dona en les desfilades. Concretament, el 16 de juny de 1997, el diari local informava de la primera incorporació d’una dona com a sòcia d’una entitat festera alcoiana: “Els Alcodianos accepten a una dona com a festera”, resava el titular. I és que l’assemblea d’esta filà del bàndol cristià havia aprovat amb 32 vots a favor i 20 en contra l’entrada de Nuria Martínez en la seua associació i es convertia així en la primera dona festera, però contràriament van

> Dones a la batalla de moros i cristians a Pollença. Alberto Vera.

Ballesteres_

16 http://www.juntacentral.com/historia/ 17 GISBERT GRACIA, V. 2010. Género y Poder en la Fiesta de Moros y Cristianos de Alcoi. Instituto de Estudios de la Mujer. Universidad de Granada

blindar l’entrada de més. “Els Alcodianos van canviar l’apartat dels seus estatuts on es tractava el tema de la incorporació de nous membres. Cap dona més ha pogut accedir a l’associació com un individu amb drets, però les xiquetes que ja estaven dins de l’associació al costat dels seus pares van ser reconegudes i van tindre el seu propi número de sòcia, del qual fins a aqueix moment sol els xiquets disposaven.”18 Uns mesos després Nuria Martínez desfilava per primera vegada, vestida de guerrer, el 22 d’abril de 1998.

> Dones a la batalla de moros i cristians a Pollença. Alberto Vera.

Al març del 2001 els Navarros van votar en assemblea ordinària la possibilitat d’integrar a les dones de la seua filà en les esquadres que desfilen el dia de l’Entrà. La participació en aquestes formacions es duu a terme per un rigorós ordre d’antiguitat, conegut com la roda. Es va aprovar per les tres quartes parts de la filà que les dones pogueren participar en aquesta mena de formacions, però alguns homes van mostrar el seu descontentament i renunciaren a participarhi. L’assemblea dels Navarros va proposar la via verda a les esquadres mixtes, però es va rebutjar. Aquestes assemblees van ser les llavors de l’Ordenança de la Festa 2004. Hermínia Blanquer desfilà en esquadra mixta.19 L’any 2010 a Núria Martínez li tocar desfilar, després de 12 anys segons l’ordre de llista, però la seua associació festera li va impedir participar, escudant-se en l’Ordenança de la Festa: 18 GISBERT GRACIA, V. 2010. Género y Poder en la Fiesta de Moros y Cristianos de Alcoi. Instituto de Estudios de la Mujer. Universidad de Granada 19 GISBERT GRACIA, V. 2010. Género y Poder en la Fiesta de Moros y Cristianos de Alcoi. Instituto de Estudios de la Mujer. Universidad de Granada

> Dones a l’entrada de moros i cristians a Alcoi. EFE..

Con la reforma de la Ordenanza de la Fiesta en noviembre del 2004 se legisló un nuevo modelo de feminidad en el ritual alcoyano, conocido con el nombre de acompañante o colaboradora. Ya solo la propia denominación de la figura deja entrever el papel secundario y subsidiario de las mujeres que se ciñen a este tipo de participación.20 Per la seua banda, la Filà Marrakesch va marcar una altra fita històrica el 2013, quan va traure una doble esquadra femenina en la Segona Diana per primera vegada amb festeres adultes. Formacions de xiquetes eren habituals des de fa anys. La polèmica venia també amb el vestit femení, ja que el disseny s’aprovà en març d’eixe any, en vespres de la Glòria, després de ser modificat, ja que la primera versió va ser rebutjada per l’Associació, pel seu semblant amb el dels homes. Tal i com arreplega la premsa: Cal significar que el fet que els Marrakesch anaren dels últims a desfilar va provocar que hi haguera nombrós públic en aqueix instant, que va reaccionar amb sorpresa i aplaudiments davant el mestratge de les caps i la composició de les formacions. 21 > Anys Vuitanta. Villena.

Ballesteres_

20 GISBERT GRACIA, V. 2010. Género y Poder en la Fiesta de Moros y Cristianos de Alcoi. Instituto de Estudios de la Mujer. Universidad de Granada. 21 https://www.diarioinformacion.com/alcoy/2013/04/23/fila-marrakesch-historia-sacar-dobleescuadra-femenina-segunda-diana/1366194.html

La presència d’aquestes dos esquadres femenines en una desfilada del programa oficial de les Festes de Moros i Cristians suposa un clar avanç en la integració de la dona. Políticament també es va utilitzar este paper de la dona, ja que els regidors d’EU a Alcoi es van mostrar crítics amb el boato de la Filà Benimerins en l’Entrada Mora on més de 200 dones arrossegaven la carrossa del capità cobertes amb un niqab (el burca porta una reixeta i no permet veure els ulls). El portaveu d’EU i primer tinent d’alcalde, Paco Agulló, va assenyalar que “sense traure-ho de context, no sembla la imatge més adequada i més en un moment en què està latent el tema de la integració de la dona en la Festa”. Més taxatiu es va mostrar l’edil Jordi Tormo, que es va referir “a les connotacions per al paper de la dona en el segle XXI. És indignant que es represente a esclaves amb burca conduint a la màxima figura de la Festa, que és un home”.22 El 2017 la polèmica sobre la igualtat continuava a Alcoi, als tribunals, a partir d’un contenciós administratiu presentat per dos festers crítics amb la gestió i organització d’activitats per part de l’Associació Sant Jordi on qüestionaven la dotació subvencions municipals a una festa que mantenia la “discriminació femenina”. El fonament jurídic es basava en la Llei General de Subvencions, de 2003, on es recull que: “Els poders públics no facilitaran cap mena d’ajuda a les associacions que en el seu procés d’admissió o en el seu funcionament discriminen per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o 22 https://www.diarioinformacion.com/alcoy/2013/04/23/fila-marrakesch-historia-sacar-dobleescuadra-femenina-segunda-diana/1366194.html

> Núria Martínez va ser la primera festera a Alcoi. Juani Ruz.

circumstància personal o social”. En esta línia de defensa dels drets de la dona en la festa alcoiana treballa l’associació Fonèvol, que denuncia a l’actualitat que només hi ha 230 dones de ple dret en una festa que presenta més de 6.000 persones inscrites.

> Núria Martínez i Herminia.

El 2019 tornà a Alcoi l’espinós debat sobre la discriminació al sí de la reforma estatutària de l’Associació de Sant Jordi en al·lusió a la indumentària. En el seu article 49, el text en qüestió inclou com a «prohibicions de cáracter general», entre altres, «que el fester utilitze el vestit oficial del seu Filà que no corresponga al seu gènere», la qual cosa interpretat per l’associació feminista Fonèvol constitueix «un atac directe lamentable contra les primeres dones que es van atrevir a ‘creuar’ (desfilada festera) gràcies a les quals la resta de les dones ara poden participar en la festa i en els actes en els quals participen». Cal recordar que sobre al festa d’Alcoi pesa una sentència de l’Audiència Provincial d’Alacant en 2006 i les reiterades resolucions del Síndic de Greuges (en 2004 i 2005), que fins i tot va arribar a considerar «hostil» l’actitud dels dirigents de l’Ajuntament d’Alcoi en vers de la discriminació de la dona en la festa.

> Relación de Sierro, íntegrament representada per dones a l’any 2016. Adrián de Manuel.

Ballesteres_

Elx: Fina Quiles, primera capitana El 24 de febrer de 1999 Fina Quiles Navarro, una il·licitana de 47 anys, es va convertir en la primera dona que ocupa el càrrec de capitana en la festa de Moros i Cristians d’Elx. La seua elecció va estar envoltada

de polèmica, ja que la filà Cavallers Falcons del seu bàndol cristià es va retirar de la festa. Mestressa de casa i mare de dos fills, va ser proclamada capitana davant els membres de l’Associació de Moros i Cristians. Els germans de Fina, els empresaris Diego i José Quiles eren propietaris de la marca de calcer Kelme, que junt amb el seu home i fills la van espentar a presentar-se, ja que ella pertanyia a la filà Boscos des de feia 18 anys i hi havia ostentant tots els càrrecs: “presidenta de la comparsa, cap i una treballadora incansable, i per això li vam proposar el càrrec per a enguany que ens toca capitania”, va apuntar José Antonio Salinas, president de la filà. Els que s’oposen l’única cosa que demostren és que són uns masclistes i uns antidemòcrates, perquè no accepten la voluntat de la majoria”, va afegir al diari El País23. Fina va rebre el suport del seu company de càrrec, el capità del bàndol moro de les Hosts del Califa: “Em sent molt orgullós de compartir càrrec amb Fina”, va afirmar en senyal inequívoc de suport. Muro: La Junta dona el pas Durant l’època de president de Dani Català a les festes de Muro, es va iniciar el procés per a que la filà Maseros, una de les últimes filaes que no reconeixia les dones (ni tan sols les filles de festers) com festeres, finalment ho fera. Tal i com ens conta el propi Català: El 2008 vaig nomenar com vicepresidenta de la Junta de Festes de Muro una dona masera, ja que al cens de la Junta no hi 23 https://elpais.com/diario/1999/02/25/cvalenciana/919973896_850215.html

havien distincions entre dones i homes, i també des de la Junta de Festes, en 2009, vaig promoure un informe jurídic que avalava les demandes de les dones maseres per ser reconegudes al 100%. Eixe any també, es va autoritzar a una dona masera (la vicepresidenta) a participar el Dia dels Trons en les Ambaixades, encara que la filà no reconeixia eixe dret, donat que l’acte era organitzat exclusivament per la Junta de Festes. Tot allò, em va fer perdre les “simpaties” d’una gran part de la filà.24 El 2011 culminava el procés d’integració i amb els anys la situació ja es veu en normalitat. De fet, en les festes de Muro de 2018 els Maseros tenien capitania i van demanar la col·laboració de Català, qui va organitzar algunes parelles de la filà dels Forquers de Torrent, amb el capità d’aquell any al front, Kike Vázquez, per a que participaren a l’entrada de Muro. Altra curiositat d’esta festa és que a la filà de la Mare de Deu les dones podien disparar, però a pesar de poder fer-ho, per “tradició” no ho feien. La majoria ni tan sols eren conscients de que podien fer-ho. De forma similar al que va passar en els Maseros, el 2010 des de la Junta es va autoritzar a una dona de la filà (en este cas, era la torrentina Ana Almerich, parella de Dani Català, que també participava per primera vegada a les festes de Muro). Des d’aquell any, és habitual vore dones de la filà disparant. 24 Entrevista del 23 de maig de 2020.

Ballesteres_

El Campello rebutjà càrrec de dona en 2012 i 2016: Aurora Perales i Verónica Juan El 2016 els festers del Campello van rebutjar que una dona fora la primera ambaixadora per 61 dels 113 compromissaris i presidents de comparses enfront dels 49 a favor i 3 abstencions. En l’assemblea de la Junta Festera celebrada en febrer de 2016 la proposta de Cavallers de Conquesta perquè Aurora Perales asumira el càrrec va ser rebutjada i impugnaren l’acord per considerar-lo «inconstitucional» i vulnerar la Llei d’Igualtat i fins i tot es plantegen anar als tribunals. Este cas no era nou, ja que el 2012 es va produir un altre intent perquè una dona, Verónica Juan Sánchez, de Terç de Flandes, ocupara el càrrec, però en aquella ocasió el resultat de la votació va ser aclaparadora, amb 93 sufragis en contra, 23 a favor i 4 abstencions. Tal com van explicar al diari Levante: Des de la Junta Festera van assenyalar que es tracta d’una decisió «democràtica» presa de manera «sobirana» per l’assemblea, i van recordar que el règim intern de l’associació estableix des de febrer de 2015 al punt número 5 que el càrrec d’ambaixador l’exercirà un «home major de 18 anys», sense que referent a això es presentara al·legació ni cap objecció fa un any. A més, van insistir que l’associació és un exemple d’integració de la dona, ja que està presidida per una dona, Ángela Sanz, que la

major part dels seus socis són dones (673 de 998), que exerceixen càrrecs de tota mena i responsabilitat i que són nombrosos els exemples d’igualtat, l’últim el passat octubre, quan el Jaumet del 9 d´Octubre va ser interpretat per una xiqueta. I van assenyalar que els càrrecs festers són paritaris, amb un capità, una capitana, un ambaixador i una banderera. Respecte a la consulta a la Undef sobre legalitat d’aquesta «discriminació», la Junta afirma que es va realitzar la mateixa i es va informar del resultat, encara que no van voler revelar el seu contingut i Cavallers afirma que no se li ha comunicat.25 Sant Vicent del Rapeig: Carmen Victoria no fou capitana A Sant Vicent del Raspeig l’any 2019 va començar amb polèmica. La comparsa Navarresos sol·licità el desembre de 2018 que Carmen Victoria Escolano fora la Capitana, el que va dividir el poble en dos bàndols: d’una banda, els que estaven a favor de canviar l’estatut i els que pensaven que s’havia de mantenir la tradició. Des de la comparsa en qüestió comentaven: “Sabíem que la proposta no era el normal, però enteníem que tenia dret a exercir aquest rol. I quina va ser la nostra sorpresa quan des de la Unió de Comparses ens van posar pegues des del principi”, van manifestar al diari El Mundo26. A l’estatut es recollia que una dona podia desenvolupar el rol d’Alferes, però de capitana. Finalment es va fer una votació secreta entre els comissaris de les 25 https://www.levante-emv.com/comarcas/2016/03/01/festeros-campello-rechazan-mujersea/1385806.html 26 https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/alicante/2019/01/21/5c40707521efa070268b45a7.html

Ballesteres_

20 comparses del poble. Els Navarresos necessitaven 97 vots de les 145 persones que té el seu dret a vots en l’Assemblea General. A més, dels 16 membres de la directiva de la Unió de Comparses de Moros i Cristians. Aquesta xifra tan elevada resultava entre els “inassolible” i van reconèixer que “seria molt difícil que la proposta eixira avant”. Finalment, els Navarresos van perdre la batalla el 13 de gener de 2019 amb un total de 123 vots en contra, 16 a favor i cinc abstencions. Pollença: les dones tornen a les armes Com a curiositat destaquem el cas de la festa de moros i Cristians a Pollença, (Mallorca), on en agost de 2019 les dones recuperaren el paper protagonista que van tindre en els inicis del simulacre dels Moros i Cristians, al voltant de 1857. Aquest paper protagonista li ho va arrabassar la història a partir de 1882, any en què es va recuperar la representació de la batalla (havia deixat de celebrar-se en 1864 a causa d’una gran crisi econòmica), però ja només protagonitzada per homes. Els historiadors no tenen clar en quin any Pollença va començar a celebrar el simulacre de la batalla dels Moros i Cristians. La primera notícia documentada data de 1860, però una investigació de l’historiador Pere Salas sobre Ramon Picó i Campamar va rescatar fa un parell d’anys una descripció que l’escriptor feia de la festa en una versió més antiga, datada entre 1857 i 1858, que destacava el paper protagonista de les dones que s’incorporaven armades amb filoses i arpes per a batallar fins a expulsar als moros. La troballa del document va contribuir a avivar un clam que des de fa temps bullia entre bona part de les pollencines que no estaven disposades a limitar-se a observar la festa des de fora.

El col·lectiu feminista La Mala Pécora va presentar una proposta formal que va rebre el suport de l’Ajuntament per a recuperar la participació activa de la dona en la festa que cada 2 d’agost rememora l’expulsió del pirata Dragut i els seus sequaços, a les mans dels veïns. Es calcula que participaren almenys 70 dones, vestides a l’antiga i armades amb filoses i forques. Sota el lema #JoTambéVullLluitar reivindica la seua participació.27 Torrent: obertura a la igualtat des de (quasi) els inicis La festa de Moros i Cristians a la capital de l’Horta Sud està marcada per la seua ràpida expansió en la dècada dels 90, ja que tot i ser una festa molt recent, creada a finals dels 80 per un grup d’amics, va assolir en poc temps un gran nivell. Precisament, el seu naixement a finals del segle XX i la seua expansió en grups de joves que fundaren noves filaes i comparses van afavorir esta igualtat. El no tindre càrregues històriques o un pes del tradicionalisme marcat pel domini de l’home en càrrecs executius/representatius, també ajudà a afavorir l’entrada de la dona de la festa en igualtat de condicions. Tot i que les primeres compreses i filaes eren formades per homes en la seua totalitat i que a dia de hui encara hi ha filaes i comparses segregades per sexes. El 1996 va nàixer la primera filà mora mixta, Muladins. A l’any següent, el 1997, es fundà la primera filà formada per dones (Ballesteres) i el 1998 naixen la primera comparsa femenina (Benimerines) i la segona cristiana (Na Violant). Amb el pas del temps, la majoria de filaes i comparses formades per 27 https://www.ultimahora.es/noticias/part-forana/2019/07/04/1092043/mujeres-lucharan-porprimera-vez-desde-1864-moros-cristians-pollenca.html

Ballesteres_

homes experimentaran un procés de transformació i passaran a ser mixtes de ple dret o en els seus “cuartelillos”, com a pas intermedi per assolir la pràcticament segura plena igualtat en el futur. Primeres comparses i filaes masculines A Torrent cal trobar l’origen de la pròpia festa el 16 de nombre de 1987, quan “els clavaris del Corpus de l’any 1987 van proposar, en un ambient d’amistat i ganes de continuar, a les autoritats religioses, la possibilitat de crear una nova comissió de festers dels Sants Patrons, la primera de la història de Torrent, amb la intenció de potenciar i continuar amb un altre aire, les Festes Majors en honor als Sants Abdó i Senent.”28 Així és com els clavaris del Sants de la Pedra de 1988 van decidir fer una entraeta, assessorats per uns amics de Benigànim (companys de seient del Mestalla de Benito Nemesio i Paco Puig, fundadors de Beduin’ss, la primera comparsa torrentina). Paco Puig recorda que venien d’una altra clavaria anterior, més cara, i van decidir mantenir la mateixa quota per a ser clavaris dels Sants de la Pedra. En eixe moment es trobaren amb que l’ajuntament pagava el castell, el Consell agrari pagava la murta la paga, etc. i per tant no calia fer tantes despeses per als actes com havien pensat. Així és que com van sobrar diners del que havien arreplegat, van decidir ficar en marxa la primera comparsa mora. Van decidir ser moros, perquè -tal i com conten entre rialles Nemesio i Puigja eren practicants cristians la resta de l’any , per això van dir la mítica 28 Almerich Iborra, José Manuel. 2014. “Moros i Cristians a Torrent. L’esperit d’un poble”, FMCT.

frase que ja s’ha quedat com una dita: “Serem moros, que cristians ja som tot l’any”. Finalment, l’acta fundacional de la primera comparsa de moros deia així: “En la ciutat de Torrent, a 16 de Novembre de 1987, reunits els citats al peu i constituïts com a Junta i sent els primers festers dels Sants Patrons Abdó i Senent decidixen per a major fast de la festa, crear una comparsa de Moros i al mateix temps, pensant en un futur prometidor per a aquestes festes, decidixen crear una Associació de Festes de Moros i Cristians, perquè en ella tinguen cabuda totes les comparses de Moros i Cristians, que en un futur puguen crear-se per a millor celebrar i organitzar aquestes festes.”29 La primera entrada mora se celebrà la vespra dels Sants de la Pedra de 1988. Només desfilaren un centenar de persones, dels quals 15 eren de Torrent (calvaris i amics) i 70 persones que provenien de Benigànim: entre esquadres, ballarines, etc. D’altra banda, els Cristians venien de Paterna. Els clavaris van sufragar de la seua butxaca les llums, banderes i les músiques. En aquell moment la Caixa Rural de Torrent va ajudar amb el pagament de les bandes de música: Es va contactar amb la fila “La Bengania” de Benigánim, que van assessorar i van col·laborar en l’elecció dels trages i als 29 Almerich Iborra, José Manuel. 2014. “Moros i Cristians a Torrent. L’esperit d’un poble”, FMCT.

Ballesteres_

assajos, que van tindre lloc junt amb el convent de Mont-Sió. Al començament de la primavera tot anava prenent cos i es va planificar un recorregut per la part antiga de Torrent, partint de Mont-Sió i baixant pel carrer Fra Luis Amigó cap a la Plaça Major. Es van buscar les bandes de música a les comarques centrals, més experimentades i preparades per a aquest tipus de música; amb la col·laboració del veïnat, es van col·locar els focus, les banderoles i es va demanar que tiraren confeti al pas de les esquadres. Es van contractar cavalls per a la desfilada i es van desplaçar a Torrent comparses d’altres poblacions on la festa estava històricament consolidada per a fer més digna l’entrada i convertir la festa en espectacle. Les coses es van fer bé sense escatimar recursos i la primera entrada mora de Torrent va ser tot un èxit. Així va nàixer la primera comparsa torrentina, “Els Buadin’ss” el nom de la qual havia sigut pres d’una tribu berber de l’Alt Atles, al sud del Marroc.30 Els primers anys es trobaren amb una subvenció de 200.000 pessetes de l’Ajuntament que va proposar que la desfilada es fera per l’avinguda, però els clavaris es van negar i van decidir el recorregut tradicional. De fet, en els inicis, l’entrada s’iniciava en Mont-Sió i només arribava fins al carrer de l’església. Donada la bona acollida de la festa i l’ampliació de festeres el recorregut es va estirar fins al Raval i posteriorment es va allargar fins a Trinitàries. 30 Almerich Iborra, José Manuel. 2014. “Moros i Cristians a Torrent. L’esperit d’un poble”, FMCT.

A l’any següent, pensaven que la clavaria de 1989 es faria càrrec de seguir endavant amb l’organització dels actes festers, però uns mesos abans de festes, eixa clavaria es va tirar cap arrere i va desistir, tal com recorda Nemesio “podíem haver-lo deixat passar, però vam dir ... per què no repetir amb el bé s’ho vam passar? Així és que amb només dos mesos de marge de temps es van ficar en marxa, tal com recorda Paco Puig “Estàvem al Saló Parroquial reunits el mateix grup d’amics i de seguida vam pensar si alguna entitat podia finançar la festa en tan poc de temps.” Finalment, la Caixa d’Estalvis de Torrent (CAM) va decidir córrer amb totes les despeses. El tercer any, el 1990, els clavaris dels Sants de la Pedra van voler participar i de 15 membres inicials, els Buadinn’s passaren a ser 30. El 1991 la festa començava a créixer i un grup d’amics de la falla de La Plaça van decidir fer una altra comparsa, Alfaquies. El 1992 es va fundar la primera filà de cristiana, Molt Hospitalària Filà dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem (Hospitalaris). Els Hospitalaris es van fundar per un grup d’amics tal com conta Sento Beguer (2019): “Entre un grapat d’amics, uns al voltant dels sopar faixats que es feien a l’estiu al Vedat, altres en les confrontacions futboleres al frontó del meu padrí Sensio, o bé xerrades de confrares del Davallament que per eixes dates celebrava el seu 50 aniversari, on en esmorzars en bars (...) parlarem de la necessitat de

Ballesteres_

crear una filà cristiana per a que es consolidaren les festes i contrapesar al poderiu moro, l’empenta cristiana.”31 Sempre tenien clar el bàndol al que pertanyerien, ja que entre ells sempre algú feia l’acudit de “si eixos són moros, nosaltres serem cristians, evidentment”. L’acta fundacional va estar constituïda el 26 de novembre de 1993 per 6 homes: Santiago Carratalà, Francisco Andreu, Juan José Fernàndez, Mariano Burguera, José Vicente Carratalà i Manuel Fayos. Van desfilar en les festes de juliol de 1994 on ja participaren 25 homes. Procés d’obertura igualitari Com veiem estes primeres associacions estaven formades enterament per homes, seguint la tradició de les clavaries masculines i dels grups d’amics, a les qual calia sumar per imitació l’estructura eminentment masculina de les comparses mores que eren referents per als torrentins. És cert, per tant, que la festa va nàixer segregada, però prompte es fa reafirmar en el seu caràcter obert i aglutinador de totes les expressions, seguint tres vies: a) el tarannà familiar de les primeres filaes i comparses. b) el caràcter juvenil i obert de les creades a mitjans i finals dels 90. c) el procés d’obertura: transformació de filaes i comparses masculines a mixtes, a conseqüència del relleu generacional i parentesc. 31 Beguer, Sento. 2019. 25é aniversari Cavallers Hospitalaris. Torrent.

El primer eix es referix a la concepció familiar de la festa. A Buadin’ss, de seguida van entendre la festa amb un tarannà familiar i les dones i fills van formar part d’ella, de manera que les dones s’incorporaren amb esquadres femenines, posteriorment els fills i filles, convertint-se amb el temps en una comparsa mixta. Així el 1997, al desè aniversari de la seua fundació ja formaven part de l’associació: Monte Silla, Dolores Silla, Chelo Ros, Fina Aullana, M. José Montoro i M. José Silla.32 Any que van tindre de capità a José Javier Mateos Pavón, de la mateixa comparsa. A l’any següent eren de la comparsa: Lola Silla, Lola Miquel, Cristina Devis, M. José Montoro, Amparo Moncholí, Consuelo Ros, Monte Silla, M. José Ortí, Fina Aullana i Isabel Pardo.33 El segon eix el trobem a partir de l’expansió fundacional de noves associacions a mitjans dels 90 (1996-1998), quan diversos nuclis de gent jove van fundar comparses i filaes. Moltes d’elles formades només per homes. El 1996 es funda la gran filà cristiana Els Forquers de Torrent que, en un principi, va estar integrada només per homes, un grup d’amics de la falla Sants Patrons i del barri del carrer del ganao, però prompte es convertiria en mixta. Eixe mateix any 1996 un grup de joves van crear la comparsa mixta dels Muladins d’Alí-Bufat Muley de Torrent on, per primera, vegada la dona entrava oficialment a la festa com a sòcia de ple dret. Així ens ho recorda Encarna Puig, presidenta de Muladins i capitana de 2019: 32 Llibre de Festes de Moros i Cristians de 1997. Pàg. 27. Torrent. 33 Llibre de Festes de Moros i Cristians de 1998. Pàg. 59. Torrent.

Ballesteres_

“Un grup d’amics fa 23 anys vam fundar la comparsa dels Muladins. En aquella època tenia moltes bones amigues d’Onil (Alacant) i participava activament de les seues festes, sempre pensava que per què no es feia alguna cosa pareguda a Torrent. En aquell moment hi havia només tres comparses, fins que ens vam animar, dos grups d’amics ens ajuntarem i es fundà la comparsa. En aquell moment mai podria imaginar on ha arribat la festa en només 30 anys.”34 De fet, Encarna recorda com va ser de les primeres dones en trabucar: “La trabucà m’agrada molt, de fet vaig ser de les primeres dones en Torrent en trabucar, però amb el pas del temps vaig ser mare i la burocratització de la festa ha fet que ja no trabuque.”35 El panorama continuava dominat per homes per pura estadística. El 1997 es funden comparses mores masculines: Abbasies, Almoràvits i les Hordes Berberisques del Temut Dragut (Berberiscos). Així com també altres dos cristianes masculines: Filà Dels Cavallers de Frai Hug de Folalquer, Conqueridors de La Torre (Conqueridors) i Guardians del Molt Il·lustre Comanador de Torrent, Fra Pere de Geraldo (Guardians). En mig d’este caldo de cultiu, un grup de xiques van fundar també el 1997 la primera filà femenina: Filà de les Dames dels Ballesters de L’amagada de La Ploma (Ballesteres). Es tractava d’un grup d’amigues que es van llançar a l’aventura de ser la primera associació en la festa formada íntegrament per dones i la primera en tindre una capitana a la ciutat, quatre anys després. 34 La Opinión de Torrent, juliol de 2019. Extra Festes 2019. Torrent. 35 La Opinión de Torrent, juliol de 2019. Extra Festes 2019. Torrent.

El 1998 es continua esta tendència i naix la comparsa mora Benimerines (1998) i la segona filà cristiana femenina: Dames de corps de la reina Na Violant. En este any també vam vore la llum les filaes masculines: Molt Il·lustre Filà Dels Cavallers Templaris del Mont Sagrat (Templaris, inicialment masculina i després mixta), Filà dels Pobres Comilitons del Temple de Salomó (Comilirons) i la segona comparsa mixta, Sumayl’s de Torrent. El 1999 es fundà la filà masculina dels Contrabandistes de La Serra Perenxisa de Torrent (Contrabandistes). Un any després, el 2000, naix la filà Cristiana mixta dels Almogàvers i la tercera comparsa mora mixta Moros Almohades de Torrent. La resta de filaes i comparses no van ficar cap mena d’entrebanc a l’hora de que les dones formaren part de la festa en igualtat de condicions, tenint en compte el context obert de finals dels 90. Les filaes i comparses nascudes a la tercera onada ja es van fundar des dels inicis amb un caràcter mixt, com ara: Orde de Santa Maria de Montesa (2001), Associació Cultural Comparsa Mora Beduïns (2002), Filà Cristiana dels Cavallers i Dames del Cid (2003), Comparsa Mora Omeyas (2004) i Califats Sarraïns de Torrent (2005). El tercer eix és molt més recent en el temps. Es tracta d’un fenomen relacionat en el relleu generacional, d’obertura, de manera que filaes i comparses que eren només d’homes s’han convertit en mixtes o han donat pas a “cuartelillos” mixtos, formada per gent jove (en la majoria de casos: fills i amics comuns) que seran el pas intermedi per obrir

Ballesteres_

les filaes i comparses. Estos “cuartelillos” acorden les seues normes d’entrada i pacten quotes, usos de casernes i kàbiles, desfilades, etc. amb l’associació matriu. El primer cas de transformació de filà masculina a mixta va ser el dels Forquers. Els dos primers anys la filà era masculina. L’any 1997 la formaven: Pasqual López, Justo Martínez, Raul Martínez, Ricardo Cervera, Rubén Vázquez, Eduardo Iglesia, José Moncholí, Roberto Lladró, Nèstor Guzmán, Antonio Andreu, Vicente González, Pepe Llinervà, Ramón Vilar, Jorge Villena, Vicente Royo, Enrique Vázquez, José Jiménez i Maties Ruipérez36. L’any 1998, al tercer any de la seua fundació, van tenir la seua primera capitania amb Antonio Andreu Andrés. Este any va ser especial per a tots ells i ja consten com a membres de l’associació tres dones: Inés Gallardo Gonzalez, M. Carmen Iglesia Martí i Estrella Ureña Serrano (junt amb altres dones forqueres d’honor que ajudaren en este any de capitania)37. L’any de després, el 1999, la filà la formaven 10 membres (on no consta cap dona) i l’any 2000 s’oficialitza fins l’actualitat la presència de dones en la filà, en este any consten: Laura Anchel, Deborah Company, Alicia Escobar, Laura Gómez, M. Carmen Iglesia, Amparo Luján, Amparo Martínez, Lola Martínez i Encarna Pla.38 Un cas curiós perquè sumaran un total de 9 dones, front a 8 homes. 36 Llibre de Festes de Moros i Cristians de 1997. Torrent. 37 Llibre de Festes de Moros i Cristians de 1998. Torrent. 38 Llibre de Festes de Moros i Cristians de 2000. Torrent.

Altres cas és el d’Hospitalaris (que des de fan anys incorporen a fills i filles i des de fa més encara han deixat desfilar a les seues dones en esquadra femenina el dia de la Gran Entrada quan han tingut capitania). També en el bàndol cristià trobem el cas de Templaris, que tot i començar ser una filà masculina el 1998, al poc de temps es va convertir en mixta. Els membres fundadors de d’esta filà van ser un grup d’amics: Alfonso Perea, Antonio J. Jiménez, Antonio Soto, Celso M. Villena, Fdo. Javier Soto, Fernando J. Soto, Francisco Carbonell, Isidro Berdún, J. Ignacio Sánchez, Javier Gonzalo, Jesús V. Martín, Juan José Soto, Marco Alarcón, Pedro J. Jaen, Vicente Borja i Vicente Sánchez. Així, ja l’any 2000 accepten com a membres a un grup de dones que nomenen “numeraries” en el llibre de festes, per seguir la broma de ser les nouvingudes a l’associació. Elles eren: Alicia Sánchez, Amparo Velarde, Elvira Jaen, Joaquín Monzó, Juan Domínguez, M. Rosa Quintana, Nerea Díez, Nicol Martínez, Paqui Ramos, Pilar Adán, Raquel López, Rosa J. Jiménez, Tere Baró i Yolanda Martínez. Destaca també el cas concret de la comparsa Almoràvits (que compta amb un “cuartelillo” mixt de gent en edats al voltant de la trentena, que a la fi són el nucli gros de la comparsa i assistixen a tots els actes). O el cas més recent dels Abbasies, que des de fa dos anys han obert el pas a un “cuartelillo” mixt d’adolescents i joves que són fills i filles dels fundadors i amics en comú. Este fenomen en general, respon a un

Ballesteres_

instint de supervivència de les associacions, d’ampliar el número de cens, repartir despeses i deixar pas a les noves generacions que en molts casos deixaran els “cuartelillos” per ser membres totals de la filà o comparsa. Xiquets: porta d’entrada a la festa Com veiem, l’obertura naix en gran mesura del relleu generacional en la festa. Des de quasi els inicis, els xiquets han format part dels actes com l’entrada. Els fills i filles dels fundadors i de les comparses i filaes creades posteriorment treien alguna esquadra el dia de a Gran Entrada. De fet, a mitjans de la dècada de 2000 la participació infantil de la festa era molt elevada i amb vestits de gran qualitat. La llarga durada de temps de l’Entrada va ocasionar debats per buscar solucions per acurtar-la. Una d’elles va ser la de crear una “Entraeta Infantil”, per tal de descongestionar l’adulta i, a la vegada, crear un acte propi per al lluïment dels infants. Així doncs, després d’intensos debats i amb Ana Almrich al front de la Federació, es va donar llum verda a esta iniciativa que va vore la llum el juliol de 2009. Tal com reconeixia Almerich: L’entradeta infantil és una aposta 100 % de la Junta de Govern. Volem involucrar els xiquets en la festa des del primer dia. També tenim altres idees per als xiquets, que potser amb el temps s’aniran fent, i enguany tenim l’entradeta infantil i estic molt a favor que els més menuts tinguen el seu dia i el seu lloc (...). Ara, als 20 anys de festa s’ha involucrat la figura de l’alferes, i potser passaran 20 anys més per a crear una figura més per als xiquets. Això anirà fent-se a poc a poc.39 39 BIM 163 · Juliol/Agost 2009. Torrent. Pàg. 9.

La capitana d’eixe 2009, Isabel Olmos, opinava sobre la polèmica de separar o no als pares dels fills en l’entrada i deia: Puc entendre que hi haja gent que vulga desfilar amb els seus fills, però de la mateixa manera crec que potser açò permeta a molts pares ser espectadors i poder vore els seus fills desfilant. Crec que serà un acte que, si es planteja bé i es consolida, atraurà molta gent.40 Per la seua banda, el capità moro, Julio Silla, també es referia a favor de donar agilitat a l’entrada adulta: Opine que amb això es trauran els xiquets de l’entrada de majors, que potser el que feia era frenar un poc la marxa de la desfilada. Així es donarà un poc més de protagonisme als xiquets i jóvens de la festa. Altres vegades s’ha intentat i no han sigut molt participatives, perquè cal tindre en compte que hi ha moltes comparses que són molt jóvens i hi ha pocs infantils. Potser fins que no vaja creixent la festa des de dins... No sé com anirà enguany. Jo participaré com a capità, però crec que seria més interessant i li donaria més sentit crear una figura infantil.41 Així doncs, la primera “Entraeta Infantil” es va celebrar el dia 26 de juliol, amb més d’un centenar de xiquets i xiquetes. Els festerets van 40 BIM 163 · Juliol/Agost 2009. Torrent. Pàg. 10. 41 BIM 163 · Juliol/Agost 2009. Torrent. Pàg. 11.

Ballesteres_

mostrar els seus dots per a desfilar i per a guiar les esquadres i prompte va guanyar en qualitat i quantitat de participants. Este pol d’atracció per a futurs festers i la continuïtat familiar dels que ja formaven part de la festa va ajudar a que en les filaes exclusivament masculines o femenines participaren xiquets sense distincions. Alguns al tindre l’edat corresponent engruixaren les llistes de les filaes i comparses i els que no podien, s’incorporaren a altres o deixaren la festa. D’altra la banda la Federació de moros i Cristians (abans associació) també ha comptat amb la participació de dones en la seua executiva. Així els primers presidents de l’Associació d’Amics de les Festes de Moros i Cristians van ser: 1988 Pepe Pardo Medina (de Buadin’ss), Primer President. El 1994 Juanjo Fernández Fernàndez (Hospitalaris), el 1999 Vicent Soler i Quilis (Alfaquíes). I a partir de 2004 es va fundar la Federació de Moros i Cristians de Torrent, amb Vicent Soler i Quilis (d’Alfaquíes) al capdavant, al 2005 Carles López Vagué (Almoràvits), 2006 Alberto Borja Rubio, (de Templaris) i des de 2007 fins 2015 Ana Almerich Chulià (Benimerines), com veiem la que més temps ha estat al front de l’ens, durant dos legislatures. Després passà a Daniel Català Pérez (Contrabandistes) que deixà el càrrec el 2017 en mans de Xavi Santamaria i Andreu (Califats). Càrrecs dispars en igualtat La festa de Moros i Cristians de Torrent va nàixer sense càrrecs de capitans o alferes, ja que com hem vist, la primera entrada oficial va ser

una parada mora a la que es van incorporar cristians de la població de Paterna. Així va ser durant la resta d’anys fins que el 1991 naix Alfaquies, que desfilen en 1992. Precisament, este any es crea el primer càrrec de capità moro, que va recaure en José Fontestad Crespo (Buadin’ss) i començarien així un torn altern de càrrecs, només el bàndol moro que era l’únic que existia. El 1993 el capità va ser José Company Bartual (Alfaquies) i el 1994 Santiago Veguer Muñoz (Buadin’ss). Fins que este any es crea la filà dels Hospitalaris i decidixen entrar en la roda alterna de càrrecs, així que el primer capità cristià serà Francesc Torrent Carratalà (Hospitalaris). El 1996 va ser el torn de Miguel Escorihuela Vicente (Alfaquies) i el 1997 José Javier Mateos Pavón (Buadin’ss). El 1998 és el torn d’ Antonio Andreu Andrés (Forquers). Per a les festes de 1999 per primera vegada es creen els càrrecs de capitans dels dos bàndols, que ostentaran Francisco José Pérez Mateu (Muladins) i Bernardo Simó Sanchís (Hospitalaris). Durant estos anys, tot hi haver una comparsa (Muladins) mixta, cap dona va exercir el càrrec de capitana. Serà amb la creació de les Ballesteres quan aparega el primer càrrec femení en la festa. Va ser el 2001 Irene Marsilla Benlloch, qui recordam com va ser triada per les seues companyes després d’un sopar a un bar de la ciutat. “Imagine que em triarem pel meu entusiasme. A Torrent la ser una festa de recent creació hi hagué més llibertat i igualtat en la seua configuració inicial. Les dones no vam haver de lluitar, com ho han hagut de fer les alcoianes, per tindre el nostre lloc a la festa torrentina (...) vam accedir a la festa en les mateixes condicions d’igualtat que els homes”.42 42 Entrevista realtizada en maig de 2020.

Ballesteres_

A l’any 2002 va ser el torn de Dorita Hernández Herraiz (Na Violant), seguida el 2004 de María José Miquel Jarque (Benimerines) i 2007, de Carmen Andreu Vento (Muladins), esta última la primera dona capitana d’una filà mixta a la ciutat. L’any 2008 es crea la figura de l’alferes per als dos bàndols, de manera que Torrent incorpora cada any quatre càrrecs. Tal com va dir en el seu moment la presidenta de la Federació de Moros i Cristians, Ana Almerich: La Junta de Govern que vàrem muntar fa tres anys veia que les filaes i comparses que tenien capitania no tornaven a tindre res fins a 12 anys després, un temps molt llarg sense tindre cap al·licient que poguera mantindre l’interés per la festa. Estiguérem mirant el que fan en altres pobles i ens paregué correcte crear la figura de l’alferes, que és la comparsa i la filà que va enmig de la desfilada, però sense tapar la capitania o el capità i sempre en un segon pla. Sí que és de veres que podríem donar-li més importància dins de la resta d’actes, però això s’anirà fent amb el temps.43 L’any 2009 Isabel Olmos Sánchez serà capitana cristiana dels Almogàvers, filà mixta, i Pilar Górriz Pujada (de Benimerines) serà la primera alferes dona. El 2010 Verónica Sánchez Fabra agafarà el testimoni de la bandera de la mitja lluna (de la comparsa Califats). El 2011 Lola Mesado López capitanejarà a les Ballesteres i serà la segona 43 BIM 163 · Juliol/Agost 2009. Torrent.

capitana d’esta filà. El 2013 serà el torn de la capitana cristiana Rosa Ortí Fernández (Na Violant), acompanyada per Amparo Medina Rubio (com alferes de Muladins). Cal remarcar com a curiositat l’any 2015, quan per primera vegada en la història les dones seran majoritàries en ostentar els càrrecs, com la capitana Amparo Martínez Martínez (de Benimerines) i les alferes: Cristina Planells Medina (de Almohades) i Yolanda Muñoz Fajardo (d’Almogàvers). El 2017 es torna a repetir la casualitat de dos dones abanderades, com Patricia López Navarro (de Beduïns) i Concha Gallardo Gordillo (de Ballesteres). Altre cas especial és el de Laura Simó Ortí, que va ser al 2018 capitana de Buadin’ss, de les més joves de la història de la ciutat i la primera dona en representar a esta comparsa fundacional que ja havia tingut quatre capitanies anteriors. El seu nomenament era símptoma inequívoc del relleu generacional viscut al sí de Buadin’ss, la junta executiva de la qual està formada actualment per gent jove, com conta Simó: “Som la gran família de Buadin’ss gràcies a que els nostres pares, la primera generació de la festa, van saber lluitar per ella i van saber i transmetre’ns l’entusiasme i la il·lusió per continuar. Jo forme ja part d’esta segona generació i som ara els jovens els que tirem del carro de la festa.”44 Finalment, el 2019 es va tornar a repetir un quadre d’honor dominat per dones, amb la capitana Encarna Puig (Muladins) i les dos alferes: Rebeca González Raga (d’Omeyas) i Sonia Guzmán (de Na Violant). 44 La Opinión de Torrent. Juliol- 2018. Extra de festes.

Ballesteres_

Com veiem, al llarg de la història dels Moros i Cristians de Torrent, 5 dones han ostentat la capitania mora, front a un total de 22 capitans moros, com a conseqüència de l’estadística de càrrecs inicials formats per comparses només masculines. D’igual manera 5 dones han ostentat la capitania cristiana, front a un total de 19 capitans cristians. La diferència és molt menor en el cas de les alferesies, ja que el càrrec es va crear en 2009 quan ja s’havia iniciat el procés d’obertura de la festa i de transformació a associacions mixtes en moltes d’elles. Ens trobem amb 6 dones abanderades mores, front a 7 homes i 3 abanderades cristianes, front a 10 homes. En el cas del bàndol cristià la diferència és molt més cridanera, ja que exisitixen 4 filaes només formades per homes, 2 formades per dones i 6 mixtes. A l’actualitat el cens total de la Federació de Moros i Cristians de Torren ens mostra una quasi total igualtat de la festa, ja que totes les sinergies apunten al procés d’obertura i configuració de filaes i comparses mixtes, llevat de les femenines i molt poques masculines que mantenen el seu lideratge segregat.

Comparses Mores ABBASIES

Cens Masculí Cuartelillo mixt Masculí Cuartelillo mixt Mixt

Filaes Cristianes Almogàvers

Cens Mixt

Ballesteres

Femení

Cides

Mixt

Comilitons

Masculí

BEDUÏNS

Masculí Cuartelillo Mixt Mixt

Conqueridors

BENIMERINES

Femení

Contrabandistes

Masculí Cuartelillo Masculí Masculí

BERBERISCOS

Masculí

Forquers

Mixt

BUADIN’SS

Mixt

Guardians

Masculí

CALIFATS SARRAÏNS

Mixt

Hospitalaris

MULADINS

Mixt

Montesa

OMEYAS

Mixt

Na Violant

Masculí Cuartelillo mixt Mixt Cuartelillo mixt Femení

SUMAYL’S

Mixt

Templaris

Mixt

ALFAQUÍES ALMOHADES ALMORÀVITS

Ballesteres_

Càrrecs de les festes de Moros i Cristians de Torrent Any

Capitans Moros (27)

1992

José Fontestad Crespo

Capitans Cristians (24)

Buadin’ss 1993

José Company Bartual Alfaquies

1994

Santiago Veguer Muñoz Buadin’ss

1995

Francesc Torrent Carratalà Hospitalaris

1996

Miguel Escorihuela Vicente Alfaquies

1997

José Javier Mateos Pavón Buadin’ss

1998

Antonio Andreu Andrés Forquers

1999

Francisco José Pérez Mateu Muladins

Hospitalaris

2000

Medón López Martínez

Pasqual Lluis Toledo Gozalvo

Alfaquies

Conqueridors

Carles Guimerà Pérez

Irene Marsilla Benlloch

Abbasies

Ballesteres

2001

Bernardo Simó Sanchís

Alferes Moros (13)

Alferes Cristians (13)

Any

Capitans Moros (27)

Capitans Cristians (24)

2002

Francisco José Arnau Roig

Dorita Hernández Herraiz

Berberiscos

Na Violant

Ramón Martínez Granell

José María Carratalà Tormo

Almoràvits

Guardians

2004

María José Miquel Jarque

José Ignacio Sánchez Romero

Benimerines

Templaris

2005

José Silla Fenoll

David Forment Cánoves

Sumayl’s

Comilitons

2006

Francisco Ros Mora

José Moncholí Pasqual

Pedro Escobar Sánchez

Buadin’ss

Forquers

Forquers (càrrec no oficial)

Carmen Andreu Vento

Àngel Llácer Furió

Muladins

Hospitalaris

2008

Rigoberto Mora Navarro

Diego Herreros Moreno

Alfaquies 2009

Julio Silla Martínez Almohades

2010

Michel Anchel Andreu Abbasies

2003

2007

2011

Alferes Moros (13)

Alferes Cristians (13)

Vicente Bacete Malagón

Marcos Yago Bastidas

Contrabandistes

Almoràvits

Guardians

Isabel Olmos Sánchez

Pilar Górriz Pujada

Fran Machado Bellmunt

Almogàvers

Benimerines

Cides

José Llácer Furió

Verónica Sánchez Fabra

Fernando Piles Besó

Conqueridors

Califats

Templaris

Paco Montaner Climent

Lola Mesado López

Pedro Moratalla Castillo

Paco Martí Silla

Beduins

Ballesteres

Sumayl’s

Comilitons

Ballesteres_

Any

Capitans Moros (27)

Capitans Cristians (24)

Alferes Moros (13)

Alferes Cristians (13)

2012

Antonio Garcés Tordera

Javier Aracil Furió

Agustín Simó Muñoz

Montesión Silla Agustín

Berberiscos

Ordre de Montesa

Buadin’ss

Forquers

Sergi Martí Silla

Rosa Ortí Fernández

Amparo Medina Rubio

José Fajardo Moreno

Omeyas

Na Violant

Muladins

Hospitalaris

2014

Manolo Iborra Daries

Juan José Navarro Mora

Pasqual Baviera Martínez

Francisco Castilla Pérez

Almoràvits

Guardians

Alfaquies

Contrabandistes

2015

Amparo Martínez Martínez

Alejandro Andreu Arnau

Cristina Planells Medina

Yolanda Muñoz Fajardo

Benimerines

Cides

Almohades

Almogàvers

2016

José Serer Sena

José María Martínez Martínez

José Garrigues Sanchis

Raül Mil Contreras

Califats

Templaris

Abbasies

Conqueridors

Vicent Simó Benavent

Vicent Burguera Fernández

Patricia López Navarro

Concha Gallardo Gordillo

Sumay’ls

Comilitons

Beduins

Ballesteres

2018

Laura Simó Ortí

Enrique Vázquez Martí

Eduardo Hidalgo García

Javier Peris Saiz

Buadin’ss

Forquers

Berberiscos

Ordre De Montesa

2019

Encarna Puig

Vicent Francés

Rebeca González Raga

Sonia Guzmán

Muladins

Hospitalaris

Omeyes

Na Violant

2020

Vicent Soler Quilis

Nicko Magán Oliva

Eduardo García Moro

Ramón Almerich González

Alfaquies

Contrabandistes

Almoràvits

Guardians

2013

2017

[ Identitat cultural ] Per Esmeralda Ramírez i Garnica Les festes de Moros i Cristians són especialment adequades per a fer una rememoració històrica que combina a la perfecció la cultura i la festa. Les nostres senyes d’identitat ens agrada que siguen especialment nostres, però al mateix temps es una gran satisfacció compartir-les i que a altres persones els arriben amb la mateixa emoció i intensitat que a nosaltres. Mitjançant aquest article no sols s’argumenten fets històrics, que indubtablement sí, sinó també parlem de relacions humanes, que ens uneixen i ens fan tan semblants alhora que diferents. L’any 1997 es va formar la nostra filà, la “Filà de les dames dels ballesters de l’Amagada de la ploma”. Històricament ens remuntem a l’any 1365, any en què Pere II el Cerimoniós a la ciutat de València institueix el “Centenar del gloriòs Sant Jordi” per estar sota l’advocació d’aquest sant, però que ràpidament es va conéixer popularment com a el “Centenar de

Ballesteres_

la ploma” companyia de 100 Ballesters encarregats d’escortar i protegir la senyera de la ciutat i Regne de València. Aquesta digna, insigne i foral institució tenia com a símbols propis la Creu de Sant Jordi, per emblema una ballesta, i una ploma de garsa que portaven al birret i donava nom a la companyia. Símbols que ens defensen i identifiquen i que trobem al nostre escut. La nostra indumentària i vestit oficial és el característic del segle XIV, un vestit més cenyit contrastant amb l’amplitud dels vestits dels segles anteriors, i amb amples mànegues. Aquesta identitat cultural pròpia contribueix a mantindre una costum viva en una societat moderna i a formar part de la història, reflectint la cultura del poble, allò que no hem de perdre mai, els nostres valors culturals que ens defineixen i identifiquen. Però les nostres senyes d’identitat també naixen d’una experiència vital, personal i col·lectiva i que també ens identifica. Al crit de “Ballesteres les primeres” sempre juntes, unides a primera línia de batalla i de la festa. El respecte entre les unes i les altres formen un cercle perfecte basat en l’amistat. Impulsant un clima d’alegria i afecte i fomentant any rere any els nostres valors i uns vincles sòlids i forts, uns llaços d’unió que podem dir amb orgull que són senyes d’identitat pròpies de nostra Filà. I que hem de protegir i defensar, perquè si un dia les perguerem desapareixerien per tant els nostres orígens però també el nostre futur.

[ Les dones com a protagonistes de la festa ]

Ballesteres_

[ Mila Rodríguez Torrecilla ] És una persona molt oberta cap als altres i per tant molt disposada participar en qualsevol esdeveniment siga de l’índole que siga. Organitzadora, creativa i amb un punt de dramatúrgia i encara que no el semble perquè se’m veu en tots els llocs no li agrada ser el punt d’atenció, prefereix estar ajudant en segon pla i té clar que si agafa alguna responsabilitat és per a complir amb ella.

Ballesteres_

Des de quan formes part de la comparsa de Beduïns Has sigut abans festera en altra filà o comparsa? Perquè et vares apuntar? Sóc Beduïna des del 2002 quan es va formar la comparsa i no he estat de cap mes, m’apunte per casualitat quan uns amics de la falla em van comentar a 3 mesos de les festes que si volia apuntar-me a Beduins i així ho vaig fer i corre que et corre em vaig fer el vestit pague les quotes i vaig desfilar eixe mateix any, com he dit abans m’agrada la festa i era una oportunitat de conéixer aquesta que estava naixent a Torrent de Moros i Cristians. Com et varen proposar ser secretaria de la Federació de Moros i Cristians? Has tingut altres càrrecs a la festa? La veritat és que en la federació he estat molt de temps i en diversos càrrecs pot ser que com fa tant vaig variar alguna cosa però és el que la memòria m’aconsegueix. També entre per l’atzar no recorde de dates però va començar per una dimissió de directiva de la FMCT i la creació d’una gestora a la qual a Beduins li va tocar manar un component per a formar aquesta gestora i la comparsa em va manar a mi. En aquesta gestora el president va ser Carles i jo la tresorera, a l’any següent es va formar ja una directiva gairebé amb tots els membres de la gestora i va eixir de president Alberto i jo de tresorera, després d’Alberto va arribar el doble període de presidència d’Ana en la qual vaig ser sotssecretària i secretària, després va arribar el període i mig de Dani en el qual vaig ser (per a simplificar perquè el nom del càrrec era molt llarg) Relacions Publiques o exteriors, és a dir era la responsable de Torrent en la Undef i

en Mafemi i una mica de protocol i per últim un any del període de Xavi en el qual també em vaig dedicar només a exteriors. Quin creus que és el paper de la Federació de Moros i Cristians de Torrent? La federació en una festa com aquesta i de la magnitud de Torrent és fonamental, necessària i important, perquè és la que està al dia per mitjà d’altres poblacions de les inquietuds i novetats d’aquesta gran festa. Amb una magnitud com la festa a Torrent és necessària per a la seua organització i bon funcionament (i done fe que moltes poblacions tenen com a referència a nostra FMCT per la seua bona gestió). Quin és l’acte que més t’agrada? Sembla un tòpic però tots. Si em preguntes quin no t’agrada no et contestaria, perquè si vius amb intensitat tots els actes siguen oficials o les xarangues i els quints i tapes gaudeixes de la vida, l’alegria i la germanor que té aquesta festa. Trobes a faltar algun acte a les festes de Moros i Cristians o canviaries algun acte? M’agradaria recuperar la Diana i l’arrenca, però com cal en pla seriós i com a inici de les festes. I no, no canviària cap acte però possiblement algun si necessite alguna modificació (últimament hem viscut canvis en alguns actes, si és per a bé de la festa, sempre són bons.

Ballesteres_

Creus que la gran entrada es lluiria més si fora en dos dies separant els bàndols? Doncs, cert és que ho he pensat moltes vegades i no em decante per una fórmula o una altra, com està m’agrada i pel temps que dura no és problema en altres llocs són més llargues, però no deixe de pensar que si fos cada dia una entrada podríem gaudir les desfilades i les capitanies un bàndol el de l’altre. (encara que no sé que acte caldria canviar perquè tenim els dies complets). T’agradà el nou recorregut que envolta la torre de l’any passat? Doncs la veritat és que era una de les escèptiques de la proposta com que no per davant de la Torre però després de l’experiència amb algunes correccions crec que esta bé perquè cal més recorregut en una zona d’afluència de personal ja que allargar la desfilada cap al final no dóna molt resultat. Conta’ns... Com és la relació entre les comparses i filaes? Jo crec que fenomenal, com he comentat abans només hi ha que veure l’afluència en els actes oficials o no oficials i l’acolliment quan visites qualsevol fila/comparsa. Creus que les festes són conegudes arreu de tota la Comunitat Valenciana? Per descomptat, potser fora de València la visita a les nostres festes per distància és un poc menys (en l’ambit de de Representants oficials

UNDEF, MAFEMIC, altres federacions som a la qual més acudeixen, només cal veure les graderies) però a nivell de zona hi ha pocs pobles de voltant que no coneguen les festes de Torrent i les visiten. Voldries compartir alguna anècdota que hages viscut al món fester? Anècdotes no sabria dir però vivències són tantes que ho resumeix amb paraules, l’acolliment, generositat i afecte que m’han donat les persones que tan dins de la FMCT les filaes/comparses i persones de la festa d’altres poblacions, en resum com diu un bon amic “El millor de la Festa de Moros i Cristians els amics que fas”. Sempre s’ha associat les festes de moros i cristians a homes... Hui en dia, penses que les festes són igualitàries? Això no ha passat a Torrent, ja que des del principi la festa ha acollit a homes i dones per igual al punt de tenir comparses/filaes només de dones. Si és cert que en altres zones l’entrada de la dona en la festa ha estat més costosa però quan ha entrat ho ha fet amb tanta força que en alguns casos ha superat a la dels homes fins i tot gràcies a la seua incorporació s’ha salvat de la desaparició algunes filaes/comparses. Queda algun focus de filaes/comparses que encara es resisteixen a la integració de la dona, però que no s’equivoquen: al final faran dins!

Ballesteres_

[ Concha Gallardo Gordillo ] Va ser l’alferes cristiana de Torrent l’any 2017. Forma part de la filà Ballesteres des de fa més de vint anys i mai ha sigut d’altra comparsa o filà. Li encanta esta festa i encara que pot ser no li agrade el canvi d’itinerari del dia de l’entrada el gaudeix com la que més!

Ballesteres_

Com va ser la vostra elecció com a alferes? En el nostre cas, les votacions sempre són secretes per majoria de les ballesteres presents, en el cas d’empat es vota en segona ronda i és per majoria. Quin creus que és el paper de la Federació de Moros i Cristians de Torrent? La Federació de Moros i Cristians de Torrent aglutina a totes les associacions tant comparses com filaes i crec que és necessària per a agilitar els tràmits amb l’Ajuntament, els càrrecs… Ens representen però tot es vota i es discuteix, ja que és un òrgan que ens uneix. Quin és l’acte que més t’agrada? L’acte que més m’agrada és el pregó es menys encotillat i és el primer que fem. Trobes a faltar algun acte a les festes de Moros i Cristians o canviaries algun acte? Personalment, jo no canviaria res, crec que és una evolució natural. Creus que la gran entrada es lluiria més si fora en dos dies separant els bàndols? L’entrada de Torrent té la seua idiosincràsia i a mi m’agrada així tal qual.

T’agradà el nou recorregut que envolta la torre de l’any passat? A mi personalment no m’agrada, però es va votar a l’assamblea per totes i tots els membres i cal ser conseqüent. Conta’ns... Com és la relació entre la resta de comparses i filaes? Les relacions són bones amb totes, però sempre tens més bon rotllo en alguna que en altres. Creus que les festes són conegudes arreu de tota la Comunitat Valenciana? Pense que es coneguen o no la veritat és que no és la nostra prioritat. Sempre s’ha associat les festes de moros i cristians a homes... Hui en dia, penses que les festes són igualitàries? Són totalment igualitàries, de fet nosaltres des de fa gairebé vin-i-cinc anys vam ser la primera de dones soles.

Ballesteres_

[ Irene Marsilla Benlloch ] Va ser la primera capitana cristiana de Torrent! Li encanta gaudir de les trabucades i de la gran entrada i pensa que el nou recorregut hi ha posat en valor el monument més emblemàtica a Torrent: La Torre! Va conéixer a la seua parella a una revetla de festes i pensa que les festes a la nostra població sempre han sigut igualitàries.

Ballesteres_

Des de quan formes part de la filà? Has sigut abans festera en altra filà o comparsa? Perquè et vares apuntar? Forme part des de la seua fundació l’any 1997 fins al 2011. Sempre he sigut Ballestera i em vaig apuntar perquè era una festa jove, que començava a Torrent... A més a més era una filà únicament de dones i em connectava amb l’edat mitjana i la història, facetes que sempre m’han agradat. Com va ser la vostra elecció com a capitana per al 2011? Recorde que va ser després d’un sopar a un baret al qual solíem anar- hi. Hi érem dues candidates i les Ballesteres em van escollir a mi, supose que pel meu entusiasme per ser capitana. Quin creus que és el paper de la Federació de Moros i Cristians de Torrent? L’organització dels actes de cada any, la relació amb les institucions i posar pau als possibles conflictes que ixen entre filaes i comparses, amb institucions, amb la ciutadania i veïnat. Quin és l’acte que més t’agrada? Quan era festera, l’entrada era l’acte que més m’agradava. Ara com espectadora, sempre que puc assistir, gaudeix molt també amb la trabucada i els seus parlaments, així com amb l’entrada.

Trobes a faltar algun acte a les festes de Moros i Cristians o canviaries algun acte? Incidiria un poc més en la seua vessant històrica. Crec que s’ha perdut una miqueta, encara que crec que depén més de quina és la Filà o Comparsa encarregada de la capitania. Creus que la gran entrada es lluiria més si fora en dos dies separant els bàndols? Crec que a mesura que està desenvolupada actualment s’aguanta bé l’espectacle. La gent sol esperar-se fins que finalitza la desfilada. El límit horari que s’han proposat des de fa uns anys em sembla encertat, així no s’acaba tard. T’agradà el nou recorregut que envolta la torre de l’any passat? Per sort, les meues cadires estaven just on s’envolta a la torre. Ho vaig trobar innovador i vaig pensar que feia valdre el monument més antic que tenim a Torrent. Conta’ns... Com és la relació entre la resta de comparses i filaes? Em dóna la sensació que és igual que quan jo hi formava part de la festa. Teníem més afinitat amb algunes filaes i comparses que amb unes altres, però, en general, germanor és la paraula que defineix l’ambient fester.

Ballesteres_

Creus que les festes són conegudes arreu de tota la Comunitat Valenciana? Sí, a poc a poc, Torrent ha ocupat un lloc destacat a les festes de Moros i Cristians del País. Voldries compartir alguna anècdota que hages viscut al món fester? Una anècdota personal és que vaig conéixer la meua parella, cristià també, actual durant la nit màgica de la revetlla de Sant Joan del 2004. Vam estar festejant durant totes eixes festes (a Torrent se celebren del 24 al 30 de juliol). Una altra seria què vaig ser la primera dóna capitana de la història de les festes de Moros i Cristians de Torrent. Així com voldria destacar les risses que compartíem a les revetlles a la Torre. Sempre s’ha associat les festes de moros i cristians a homes... Hui en dia, penses que les festes són igualitàries? Sé que a Alcoi continuen havent problemes en eixe sentit. El masclisme i la cultura del patriarcat està present en tots els aspectes de la societat i el món fester és una manifestació més de la nostra cultura, no és un ens aïllat per això les festes continuen sent masclistes. A Torrent, al ser de recent creació, hi hagué més llibertat i igualtat en la seua configuració inicial. Les dones no vam haver de lluitar, com ho han hagut de fer les alcoianes, per tindre el nostre lloc a la festa torrentina. Hi ha filaes i comparses només de dones, d’hòmens a soles i mixtes. O siga, vam accedir a la festa en les mateixes condicions d’igualtat que els homes.

[ Ana Almerich Chulia ] Va nàixer l’abril de 1973 dins d’una família torrentina. Va estudiar enginyeria industrial, i treballa en la Universitat Politècnica de València. En juny de 2006 va aconseguir la plaça de professora en la UPV, fet que serà clau per a la seua relació amb la Festa. Des d’eixe moment, ha combinant les exigències de la vida professional: un doctorat al 2011, al 2015 el Màster de Conservació del Patrimoni Arquitectònic, cursos d’especialització, innovació docent, estàncies a l’estranger,... amb l’altra passió descoberta als anys 90, la festa morocristiana, treballant per ella en l’àmbit local, provincial i estatal, dins de la mida que la feina professional li deixa.

Ballesteres_

Des de quan formes part de la comparsa? Has sigut abans festera en altra filà o comparsa? Vaig conéixer la festa morocristiana des dels seus inicis, però no és fins a finals dels anys noranta quan comence a interessarme per ella. És en aquesta època, finals del 90 quan apareixen la gran majoria de les comparses i filaes, i és quan “conec” a les Benimerines. Ressalte conèixer-les perquè a la majoria d’elles ja les coneixia d’abans, ja fora per amistat, família o coneguts en comú. Després de passar unes festes amb elles, fent-me sentir una més, va ser quan vaig demanar formar part de la comparsa, i em varen acceptar al costat de 10 joves més, formant el que seria la tercera esquadra de Benimerines. Participe com a festera activa des del 2001, sent mora Benimerina des d’un primer moment. També he tingut l’orgull de poder ser festera cristiana tant en la Filà de la Mare de Déu en Muro d’Alcoi i en la Filà Guardians d’Alcàsser. Com va ser la teua elecció com a Presidenta de la Federació i porque et vas presentar? Una nova etapa començava l’Octubre de 2006 en la Federació de Moros i Cristians de Torrent, una nova etapa que es va gestar darrere de dos anys festers de Junta Gestora. Recorde amb molt d’afecte i estima les reunions dels que ens reuníem en Hospitalaris,

amb projectes, il·lusions i propostes per dur a terme, amb l’objectiu únic de què la nostra festa morocristiana s’engrandira i es consolidara. Els d’aquell grup pensàvem que dos anys de Junta Gestora n’eren prou, i calia tornar a una regularitat. Entre tots nosaltres vàrem compondre una candidatura, en la que inicialment jo no anava de cap, però per qüestions professionals la persona que l’encapçalava ho va haver de deixar, i de tots els que quedàvem, vàrem decidir que jo fora la candidata. A l’octubre vaig presentar la candidatura amb la llista de la resta de festers que m’acompanyaven i el projecte d’activitats que volíem per a les nostres festes. No va haver-hi altra candidatura, així que l’elecció va ser tranquil·la, amb la participació de totes les filaes i comparses, sent elegida amb el 100% dels vots a favor. Això va ser important per a mi i per als que componíem la Junta de Govern, perquè era testimoni del suport per part de les comparses i filaes. Cosa que es va repetir al cap de 4 anys, sent reelegida per a un segon mandat. Quin creus que és el paper de la Federació de Moros i Cristians de Torrent? Des dels inicis de la Festa en Torrent, sempre ha estat l’entitat que ha anat aglutinant a les diferents comparses i filaes que

Ballesteres_

conformen la festa de moros i cristians. Inicialment va ser l’Associació d’Amics de Moros i Cristians de Torrent, i des de l’any 2004, amb la modificació de la llei d’associacions, és la Federació de Moros i Cristians, que com diuen els seus estatuts, és l’òrgan que organitza, regula i tutela les Festes. Cal tindre en conter que qui forma part de la FMCT, qui són els membres de la FMCT, són les comparses i filaes, que a dia de hui són 24 (12 mores i 12 cristianes). És per això, que per al seu govern i administració, per a poder dur a terme les diferents tasques, la FMCT s’estructura en 3 òrgans: l’Assemblea general, la Junta Directiva i la Junta de Govern, tenint cadascú d’ells unes atribucions i deures. És d’agrair el treballat realitzat al llarg d’aquests trenta anys de Junta de tots i cadascun dels que han estat i estan al capdavant de l’entitat, forà l’antiga Associació o l’actual Federació, per contribuir amb el seu esforç, el seu temps i el seu respecte per les nostres arrels a engrandir les nostres festes. Com va ser la presidència a la Federació? Si no recorde mal, crec que sóc la persona que més temps ha estat al càrrec, donat que com he dit abans, en el seu moment vaig repetir, estant en la presidència vuit anys, 2 mandats. Va ser una època plena de faena, d’adaptacions, sobretot a les noves normes i reglamentacions que anaven sorgint: econòmiques, fiscals,

legislatives, d’organització d’esdeveniments públics, com l’entrada, les trabucaes, pregó... Però al mateix temps va ser una època enriquidora, sobretot en l’àmbit personal, per la gent que et vares trobar al llarg del camí, amb infinitat d’experiències viscudes i compartides. Quin és l’acte que més t’agrada? Com a bona valenciana i torrentina, i tenint en conter l’amor que per ella hi ha en casa, l’acte pel qual tinc predilecció, i pel que els anys que he estat fóra sempre he fet per arribar a temps, és la Trabucà, el dia del disparo. De fet, tinc tot el necessari per a participar en elles, i si ve no vaig ser la primera dona a disparar a Torrent, si sóc la primera a tindre trabuc propi. Trobes a faltar algun acte a les festes de Moros i Cristians o canviaries algun acte? No he cregut mai que siga qüestió de canviar, sinó d’anar adaptant el que tenim al temps, a les necessitats que van sorgint o a la mateixa evolució de la Festa. La festa en Torrent en jove. Seran els propis membres de les comparses i filaes els que demanen fer o modificar algun acte. Podem comprovar que els actes de l’anomenada “trilogia festera” es celebren, i si mirem a altres pobles, hi ha actes que són més propis d’una zona o altra, no celebrant-se tots en tots els llocs.

Ballesteres_

Creus que la gran entrada es lluiria més si fora en dos dies separant els bàndols? Aquesta resposta va lligada amb l’anterior. Pense que el temps serà qui ens diga si l’entrada deu partir-se o no, avançar una decisió pot no ser tinga els resultats esperats, així que com sempre he dit “temps al temps, tot arribarà”. T’agradà el nou recorregut que va envoltar la torre l’any passat? He de dir que inicialment tenia les meues reticències al respecte, i quan des de la Junta de Govern em demanaren treballar amb el plànol per a la distribució de les cadires, no estava del tot convençuda. Però darrere l’experiència de l’entrada del 2019, i millorant tot el que aquell 29 de juliol vàrem adonar-se, he de dir que el resultat va ser excepcional, lluïdor, aconseguint l’objectiu principal de la proposta: involucrar més si cal a la nostra Torre en l’entrada dels moros i cristians. Conta’ns... Com és la relació entre les comparses i filaes? L’experiència que jo tinc de totes elles és que es tracta d’una relació cordial, afable, ben avingudes totes elles. És cert que hi ha alguna relació més estreta entre algunes, donat que fa anys que compartixen càrrec, col·laboren en actes, celebren efemèrides al mateix temps... Però la relació general entre totes elles és bona,

amable, de germanor i cordialitat. Exemple d’açò és la participació de totes quan qualsevol comparsa o filà organitza un acte, siga lúdic, solidari o festiu. Creus que les festes són conegudes arreu de tota la Comunitat Valenciana? Sí, però tot això no és fruit de la casualitat. Les tasques realitzades per consolidar-la com a festa referent en el nord de la província de València ho han aconseguit. Hui som referent i ens situem com un dels caps visibles en el mapa autonòmic d’aquesta festivitat, i fora de la Comunitat. S’ha de tenir present que Torrent pertany a la UNDEF, entitat nacional conformada per 77 poblacions/entitats que celebren la festa de Moros i Cristians, i la nostra Festa és coneguda per tots ells. Voldries compartir alguna anècdota que hages viscut al món fester? Al llarg de tots els anys que porte en la Festa i als que vaig estar al capdavant de la FMCT varen ser moltes, algunes les recorde amb estima i afecte, altres prefereix que es queden en el fons del pou. Però la gran quantitat de persones que la Festa m’ha donat a conéixer seria el més rellevant, donat que com diuen dos benvolguts amics expresidents de juntes de festes: “el millor d’aquesta Festa són els amics que et dóna”. Tot el món sap que un

Ballesteres_

bon amic d’aquells temps és hui per hui el meu home, i és que la Festa genera vincles més enllà del que puguem arribar a pensar. Sempre s’ha associat les festes de moros i cristians a homes... Hui en dia, penses que les festes són igualitàries? Si, pense que si ho són, però tot depén d’on et trobes. Cal reconéixer que les festes joves, com la de Torrent, no s’entenen sense la participació de la dona a tots els nivells: organitzatius, de representació, membres de ple dret... Abans que jo arribara a la presidència l’octubre de 2006, Torrent ja havia tingut 3 capitanes dones, 2 al bàndol cristià: Irene Marsilla i Dorita Herraiz, i una al bàndol moro: M José Miguel. Després, han sigut vàries voltes les que el càrrec fester ha estat representat per una dona, tant la capitania com l’alferesia o pertany als òrgans de govern en les comparses i filaes, o en la propia FMCT. Ara bé, en les poblacions més tradicionals, on la Festa té una vigència de cent cinquanta anys o més, arribar a eixa igualtat costa, però no perquè la Festa no vulga, sinó perquè és necessari recordar que aquesta Festa està lligada a la tradició del poble on es celebra, i el que és difícil és canviar les tradicions, però per l’experiència que he tingut al llarg d’aquests anys, açò és possible, i cada volta més la dona és una festera amb el 100% de privilegis, deures i obligacions, com qualsevol altre membre de la festa.

[ Moments grĂ fics ]

Ballesteres_

[ Himne de Torrent ] José Ortí Soriano, música.  Jesús Huguet Pascual, lletra.  Conjugats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen l’esforç d’una terra ragada amb suor i llanura de mans. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels d’un poble que futur sens límit a l’home ofereix. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Davallarem al pretérit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor constant. Units ferém de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Tota l’Horta, mà a mà, forma anell que dansa envoltant l’essència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens VISCA TORRENT! VISCA TORRENT!

Ballesteres_

[ Himne Comunitat Valenciana ] Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! VISCA! VISCA! VISCA!

ANUNCIANTS SECTOR

COMERÇ

DIRECCIÓ

TELÈFON

PERNILS

PEIRÓ

CARRER SANT CRISTÓBAL, 12

96 117 79 45

ORTOPÈDIA

FERRANDIS

FRA LUIS AMIGÓ, 2

96 156 13 81

RESTAURANT

CASA CHESÚS

GÓMEZ FERRER, 104

96 157 14 52

SANEJAMENTS

MANETES

MARIANO PUIG YAGO, 12

96 157 08 52

TALLERS

SIMARRO

SANT RAMÓN, 2

96 155 36 60

INGENERÍA

ARPETECNE

AVINGUDA AL VEDAT, 21

96 272 58 24

INNOVACIÓ

IPS

RAFAEL ALBERTI, 6

96 366 85 78

ESTÈTICA

FORTEA

PINTOR RIBRA, 10

96 155 84 22

LOTERIES

LA ERMITA

RAMÓN Y CAJAL, 33

96 155 07 70

CÀRNIQUES

YAGO

JOSE ITURBI, 20

96 157 22 65

ESCOLA

L’ESTRELETA

GERMANÍES, 64

637 68 90 27

FORMACIÓ

LOGOS

MIGUEL HERNÁNDEZ, 74

96 091 22 44

GRUP

DISBESA

MEDITERRANI, 10

96 134 54 76

ELECTRICITAT

CONEJOS

PINTOR GENOVÉS, 29

96 155 06 06

RESTAURANT

EL PINO

SAN LORENZO, 98

96 155 29 00

GAS

INNOVA

Jose Orti soriano, 27

637 73 68 92

AUTOMÒBILS

FERTO

MAS DEL JUTGE, 11

96 159 50 85

TRANSPORTS

EXPÓSITO

Ronda Levante, 8

609 26 93 44

ELECTRICITAT

PERENXISA

Beltrán Bagena, 1

693 42 73 32

Plaça de la Llibertat, 16

691 71 81 87

INDUMENTÀRIA SC

Ballesteres_

ANUNCIANTS SECTOR

COMERÇ

DIRECCIÓ

TELÈFON

FLORS

ADRIMAR

PARE MÉNDEZ, 111

96 156 19 15

RESTAURANT

LA RIOJA IV

JOSE ORTÍ, 1

96 156 81 89

INSTALACIONS

NERGAMA

MUNICH 72, 31

96 156 22 59

CONSTRUCCIÓ

BDB

ALQUERÍA MORET

96 159 47 03

POLLASTRES

PLANES

SANT FERMÍ, 15

96 156 64 80

CAFÉS

VALIENTE

CORTS VALENCIANES, 5

96 156 41 33

VENTILADORS

SMART FAN

Mare de Déu de la Pau, 34

620 12 16 37

INMOBILIÀRIA

CASES DE L’HORTA

PARE MÉNDEZ, 47

96 156 54 77

PERSIANES

DE LA CRUZ

ÀNGEL QUEROL, 10

96 155 70 05

SISTEMES

JOVER

PARE MÉNDEZ, 71

96 155 11 64

RESTAURANT

MALAVESAT

PARE MÉNDEZ, 57

96 108 19 88

AUTOESCOLA

AVAE

PARE MÉNDEZ, 44

96 157 39 79

FORN

LA FOIETA

PARE MÉNDEZ, 62

96 155 18 38

MULTIESPAI

CUNI

Fray Luis amigo, 37b

622 37 74 71

RESTAURANT

CHARLES

PAREMÉNDEZ, 49B

675 26 26 66

RESTAURANT

NOU BUGUI

PARE MÉNDEZ, 69

689 36 45 07

RESTAURANT

EL ZAGUAN

MARQUESAT 16B

96 118 00 57

INDUMENTÀRIA A L’ANTIGA

GARBÍ

96 009 41 70

MINERALS

ARCOCI

JOSE ITURBI,1

636 57 26 24

RESTAURANT

EL BALCÓ DEL VEDAT

Sant Llorenç, 98

961 55 29 00

[ GrĂ cies ]

Ballesteres_