1 _
2 _
MOLT HOSPITALÀRIA FILÀ DE SANT JOAN DE JERUSALEM TORRENT 25 ANYS DE CRISTIANS A TORRENT ANY 2020
...................................................................................................................................................................................................................................................
El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.
Edita: A. C. Molt hospitalària filà de Sant joan de Jerusalem de Torrent L’AC Molt hospitalària filà de Sant joan de Jerusalem de Torrent no es fa responsable, ni comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors. Depòsit Legal: V-1297-2020 ...................................................................................................................................................................................................................................................
3 _
4 _
5 _
La “Filà Hospitalaris” va celebrar el XXV aniversari de la seua fundació. Una efemèride destacada i destacable, en el si de la ja tradicional festa de “Moros i Cristians” de la ciutat de Torrent. Com a primera “filà” constituïda en el bàndol cristià, queda molt lluny aquell mes de novembre de 1993, data de la seua fundació, i la seua primera desfilada oficial, allà pel mes de juliol de 1994. Justament, l’any 2019, li va correspondre la Capitania Cristiana, fet que es produeix cada dotze anys. Per tant, a la data assenyalada del seu aniversari, es va unir l’honor de complir fidelment amb les obligacions de la Capitania.
6 _
Per això, la idea d’editar un llibre sobre el XXV aniversari de la “filà” constitueix una fita important, no només per a la pròpia “filà”, sinó també per a la festa de “Moros i Cristians” de Torrent, que, per mèrits propis, s’ha situat com un dels llocs destacats al mapa d’aquesta festa tan entranyable a la nostra Comunitat Valenciana. L’esforç de tots els seus pioners, dels seus fundadors, ha tingut els seus fruits i hui, el que va començar com una il·lusió d’uns pocs, s’ha convertit en la il·lusió de tot un poble. Amb aquestes línies volem felicitar especialment a aquesta associació, la “Filà Hospitalaris”, perquè, des de la seua fundació, ha estat ferma impulsora de la festa i ha contribuït, sens dubte, a l’engrandiment de la mateixa i a la seua consolidació a la ciutat de Torrent. No sempre
es compleixen vint-i-cinc anys i no és fàcil complir-los. La “Molt Hospitalària Filà dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem” (que és com oficialment es troba inscrita) ha volgut deixar un record per a la posteritat, editant el llibre que hui tenim a les nostres mans. I des de CONSUM, com a cooperativa sostenible i responsable, arrelada en l’entorn en el qual opera, hem volgut col·laborar per facilitar que la idea puga convertir-se en realitat. No en va, la nostra cooperativa té hui oberts al públic 9 establiments (7 supermercats Consum i 2 franquícies Charter), tots ells al servici de la població de Torrent. I amb aquesta col·laboració, tornem, encara que siga un poc, part del que la societat torrentina ens ha donat durant els més de trenta-set anys que estem ja en la població, d’ençà que el 1982 vam obrir el nostre primer supermercat, a la plaça de Colón. El llibre que el lector té a les mans és fruit de l’esforç de tots els que formen part de la “Filà”, i és també un homenatge als fundadors de la mateixa i a totes aquelles persones que, amb el seu esforç, han contribuït al fet que hui es puga celebrar tan important aniversari. Enhorabona a tots els integrants de la “Filà” i, per extensió, a tots els que fan possible la festa de “Moros i Cristians” de Torrent. Toca gaudir.
Els comenรงaments: Desfilada 1994
7 _
Si la memòria no em falla En aquestes línies, més que com a alcalde, vull dirigirme com un bon amic a la Filà Hospitalaris de Torrent, a la seua capitania cristiana i totes les persones que, en algun moment de les seues vides, han pertangut a una institució que va celebrar el seu XXV Aniversari i que han sigut importants per a la història de la festa en el nostre poble i, no cal dir-ho, per a mi. Hospitalaris ha sigut, és i serà un puntal als Moros i Cristians, unes festes que han suposat una regeneració als darrers trenta anys, no només festiva, sinó d’una dinamització social sense precedents per a la ciutat de Torrent. El vostre himne sempre m’ha paregut un espill que reflecteix fidelment com som els torrentins: “Som Cristians de les festes de Torrent, hospitalaris i homes de bé”. Homes i dones de bé sou i per això vos he d’agrair tot el que heu fet per la nostra ciutat. Enhorabona a tots, i en especial, a Vicent Francès, gran cavaller hospitalari i gran Capità de les tropes Cristianes.
8 _
Quan parle d’aquesta filà se’m venen al cap molts records d’anècdotes i moments viscuts en l’harmonia de la festa. No sé si fou ahir quan estàveu a Ca Üiset, en eixos esmorzars fundacionals. Eixos vint-i-vuit cavallers, “baixant pel carrer del convent”. Algú em va comentar el repte que és proposàveu: Representar i prendre el nom de l’Ordre dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem, que la Història situa com a hereus i protagonistes de l’esperit de Jaume I en el moment fundacional del nostre poble. L’ensomniaciò i la saviesa de Sento, l’espenta de Juanjo i de tots els cavallers que iniciaren i han fet gran la festa sempre m’han cridat l’atenció; i vos he seguit, molt de prop, en el vostre viatge. Recorde les risses llegint els vostres “noms hospitalaris”. Hi havia un que, per ser un poc daltònic, l’havieu anomenat “Gran cavaller posseïdor del secret dels colors”, també estava “Camarlengo”, “Catador del Sant Grial”, “Set vegades gran guardià del tresor”, etc. Un treball d’investigació, carregat d’ironia, barrejant història i retranca, al servei del patrimoni immaterial d’un poble i, com no podia ser d’altra manera, de la festa d’una colla d’amics. Recorde l’enginy i la gràcia als vostres “tinglaos” davant la Torre i els crits que em dirigíeu: “¡Jesús, la Torre és nostra!”. El vostre caràcter emprenedor vos ha dut a fer de tot. Des de gravar un disc -que, per cert, em regalareu i guarde amb afecte- ple de gràcia i de sorna, a afrontar la compra i reforma de la vostra seu, la caserna hospitalària en l’emblemàtica placeta de Sant Roc. Recorde quan em convidareu a veure les obres, pràcticament acabades. I la inauguració oficial
i benedicció de la vostra casa. Un exemple de treball i coratge, de voler fer les coses bé, de millorar. Eixa cuina amb el forn d’obrador; eixos vestidors amb dutxes; eixe quartet ple de perols i de paelles, eixa andana (on m’han contat que pugeu a refrescar-se després de la vostra mariscada). Crec que no m’he perdut cap dels vostres “sopars de convidats”. Sempre ha sigut un moment especial per a mi el reunir-me amb vosaltres i amb un montó d’amics, més enllà de la política. A poqueta nit, a la plaça de Sant Roc, jo tenia un sopar, que no era un compromís, era un goig. Les pulletes de Mariano, l’hospitalitat i l’atenció a la meua família, als meus amics, les vostres marxes a meitat sopar... I allí estaven l’apreciat Josep Lluis Chinesta, el company i benvolgut per tots Valentín Benlloch i Pasqual Chulià. Pasqual fou, per molts anys, molt més que un col·laborador fidel. Era un gran amic en qui podia confiar i, sobretot, un exemple de lleialtat i entrega a este poble. En el seu viatge “a terres llunyanes” -com digueu vosaltres-, tots tres formen part del vostre imaginari i la seua absència és memòria viva. També per a mi. I l’esperit de Valentín i de Pasqual –o Pasqüel, que mai m’han aclarit perquè li canviareu el nom- ens ha de guiar sempre. No sabeu quan m’alegra poder asomarme a aquest espai per agrair-vos tot el que heu fet per la festa i per la ciutat. Jo, que ja vaig tenint una edat, vos done l’enhorabona per tot el que heu aconseguit, i pel vostre esforç continuat al temps. L’implicació de dones, i també de les vostres filles i fills, a l’espai hospitalari, garanteix que el vostre esperit perdure i contagie a les noves generacions, perquè el futur és d’ells i, per fer una societat un poquet millor, deguem cuidar-ho. En una de les vostres cançons, he trobat uns versos que parlem molt bé de la vostra idea de la festa, quan li canteu a la Torre, el símbol del nostre poble: “No pateixques torreta que hui, Torrent està en festa. I té igual el que diga la història sobre la Reconquesta. Que volem demanar-te perdó, Moros i Cristians, i sabrem compartir-te i voler-te per a sempre, com farien bons germans”. Compartir els vostres valors és un honor per a mi. Els Moros i Cristians simbolitzen una reconciliació de cultures. I compartisc amb vosaltres la idea d’un Torrent integrador, de braços oberts, un Torrent solidari, un Torrent Hospitalari. Que gaudiu el vostre aniversari, la vostra capitania i, per damunt de tot, el sentiment d’un poble que vos estima i d’un amic, Jesús Ros, orgullós de vosaltres. Juan Jesús Ros Piles
9 _
10 _
Corria l’estiu de 1993 i un grup d’amics de la infància ens vàrem reunir a l’antic restaurant El Barracó del Vedat. La crida per a la convocatòria tenia com a objectiu la creació d’una Filà de Cristians per participar en les festes patronals de Torrent, on ja es realitzava una ‘Parada Mora’ en la qual participaven dos Comparses Mores. Una, Els Buadins’s que estava composta per homes vinculats a la Parròquia de l’Assumpció i que havien sigut Clavaris del ‘Sants de la Pedra’, patrons de Torrent, i que, al cap i a la fi, van ser els fundadors d’aquesta gran festa que és hui dia. L’altra comparsa la componien un grup d’amics de la nostra edat i també molt coneguts en els ambients juvenils de Torrent, els Alfaquíes. He de reconéixer que quan vaig rebre aquesta crida a ser ‘Cristians’ em vaig quedar pensatiu coneixent a la gent que componia inicialment el grup; però, després d’escoltar els futurs Cavallers Hospitalaris, la cosa
prometia. Anàvem a ser els que donaríem batalla als Moros que, al mateix temps, ¡eren els més cristians!. Després de la primera presa de contacte al dit restaurant, em vaig adonar que la situació es posava interessant, divertida i que això anava de bo. Quan ens proposàvem algun repte era difícil que algú ens parara. El nucli d’aquests joves venia d’haver organitzat les primeres festes al Vedat quan teníem entre 13 i 14 anys, i fer una filà cristiana no anava a ser un desig passatger. I amb el temps així ha quedat demostrat. Després d’això van vindre les reunions i assemblees amb Buadinss i Alfaquíes; vam ser rebuts amb els braços oberts. Semblava com si ens estigueren esperant. Ràpidament ens van posar al dia de tot, ens vam integrar a l’Associació d’Amics dels Moros i Cristians de Torrent’. Cada reunió era una cascada de propostes i discussions, algunes acalorades fins a altes hores de la
11 _
nit. Però quan acabaven les reunions ens convertíem en una miqueta més amics. Així que ens van concedir alguns llocs de responsabilitat en aquesta associació i tot es va posar en marxa amb gran il·lusió; es va allargar el recorregut de la desfilada, s’instaurà la Trabucà, el Pregó i visita a l’Asil Santa Elena, amb gran sentit solidari i com a reconeixement i ajuda als nostres majors, les revetlles...
versari el 2018?. Molt fàcil, vam fundar el 1993, en Setembre, després de les festes, però no vam desfilar fins a 1994, i hem decidit celebrar el 25 aniversari de la primera desfilada, que per a nosaltres és el que compta, baixar el carrer del Convent desfilant. ‘Vint-i-huit cavallers baixem per al carrer del convent’. També perquè vam tindre la Capitania Cristiana 2018/2019, representada pel nostre Cavaller Vicent Francés Forment.
Després van aparéixer els Forquers, una altra Filà Cristiana per a donar més impuls a la festa, primera Filà de dones i homes. A continuació arribaren les Ballesteres, Filà Cristiana de dones i a poc a poc tot va anar creixent. Es van produir canvis en l’Associació, més actes i per descomptat moltes més Filaes Cristianes i Comparses Mores fins a arribar a les 24 actuals.
Per últim donar les gràcies a tots els que han fet aquesta festa gran, molt gran. No els vaig a nomenar perquè són molts i cada un d’ells saben que em referisc a ells.
Estareu preguntant-se que si l’any de fundació dels Hospitalaris va ser 1993, per què celebrem el 25 ani-
Gran Camarlengo
Els Cavallers Hospitalaris van néixer sobretot i amb la intenció de promocionar Torrent i fer de les seues festes patronals un referent a la Comunitat Valenciana.
12 _
13 _
Càrrecs i salutació del capità
14 _
SalUDa Del Gran i clement caPitÀ criStiÀ Aguerrides hostes cristianes seguidores de la veritable Fe, al cap dels quals estic amb molt d’orgull al ser triat pels meus iguals, primus inter pares, els Cavallers Hospitalaris, tots darrere del nostre invencible Penó! La Torre és nostra!; en una data tan especial com és l’aniversari d’argent de la meua Filà, espere estar a l’altura de la gran responsabilitat què m’heu atorgat, encara que ho tinc assegurat, ja que tots m’heu fet costat per a tindre un any de Capitania per a ser recordat. Evidentment amb la inestimable ajuda, trellat i bon quefer de la meua Alferes Sonia Guzmán, de la meravellosa Filà de les Dames de Corps de la Reina Na Violant d’Hongria. Honorables i valentes tropes de Fe errònia, però agermanades a la meua Filà per una tradició sagrada, mil·lenària i indeslligable a les vostres persones com és l’hospitalitat; comandades per la gran Califa Muladina Encarna Puig Miquel, d’una intel·ligència preclara tan portentosa que ha arribat fins a les llunyanes terres del gran Khan. I tant justa com bella, ambdues qualitats també conegudes en indrets misteriosos més enllà de la mar Oceana segons glossen els temibles guerrers vikings en les seues sagues, sent secundada en mà de ferro per l’aguerrida Alferes Rebeca González de la kàbila dels Omeies. Veïns tots de diverses creences, procedències i pensaments, però tots orgullosos al viure en una gran ciutat com Torrent. També vull mencionar i agrair a la Federació de Moros i Cristians per l’ingent, callat i desprengut treball que realitzen al llarg de l’any, tots i cadascun membres de la nostra Directiva, perquè els festers, veïns i forasters puguem gaudir en les nostres Festes Patronals d’uns dies de joia i benestar en els actes tan ben coordinats replets de música, desfilades, pólvora i vistositat I com no! Al nostre ajuntament per estar sempre al nostre costat i així entre tots engrandir a Torrent en unes Festes tan especials. No puc oblidar a la meua família, la qual sempre ha recolzat, per tota la dedicació i empenta que m’ha donat. Mai podré oblidar mai aquest any el qual quedarà per a sempre gravat en el meu cor. Gràcies Cristians i moros, què Alà i Déu vos guarden per molts anys! Caserna Hospitalària, juny del vint-i-cinc any Hospitalari. Vicent Francés Forment Gran i Clement Capità
15 _
16 _
17 _
“CAVALLERS HOSPITALARIS” EN EL SEGLE XXI 18 _
Enhorabona. Esteu, estem, de celebració. Festegeu el XXV aniversari, 1994, en el que, per primera vegada, desfilàreu pels carrers de Torrent; tot i que la vostra incorporació a la Festa es va produir un any abans. Des de l’inici, és el meu parer, vàreu néixer amb una triple intenció: la primera, engrandir la Festa i gaudirla el més possible; la segona, posant en el frontispici un nom a la filà que ens diguera moltes coses, “Cavallers Hospitalaris”; títol de profundes i interessants arrels històriques de les quals el poble de Torrent no és estrany; i la tercera, segur que hi ha més, fent possible que moltes de les converses que neixen gràcies a la Festa vagen més enllà de la Festa, dotant-la així d’un component humanístic i de compromís social. Un exemple ben clar és el breu escrit que la filà publicà en el llibre de Les Festes de Moros i Cristians de l’any 2018, on ens explicàveu el significat de la creu de huit puntes, aquestes coincidien amb les huit virtuts que els Cavallers havien d’exemplificar: viure sense malícia, estimar la justícia, ser misericordiós, ser sincer i pur de cor....; algunes altres fonts diuen que són huit puntes per tal de fer-les coincidir amb les benaurances de l’evangeli de sant Mateu, algun altre evangelista, sant Lluc, les deixa en quatre. És precisament en aquesta línia, d’aprofitar la Festa per a anar un poc més enllà de la Festa, la que vull seguir al llarg d’aquestes poques línies, amb una doble intenció, d’una banda reflexionar mínimament sobre quin és el significat de l’adjectiu “hospitalaris”, quan uns Cavallers se’ls aplicaren allà pel segle XI; i d’altra, una vegada transcorreguts més d’un miler d’anys, quin és el significat que pot tenir ser Cavaller Hospitalari en el segle XXI.
El primer que em crida l’atenció és el lema que, amb brevetat i claredat, marcava el marc d’actuació d’aquells Cavallers. Deia així: “Tuitio Fidei et Obsequium Pauperum” (“La defensa de la fe i l’ajuda als pobres”). Hagueren de passar molts anys per tal que es convertira en un Orde militar. En un context on el fet religiós no deixava cap clavill pel qual poguera manifestar-se qualsevol altra creença que no fora la cristiana, s’entén el primer mandat. Més interessant em sembla el segon, “l’ajuda als pobres”, paraules que marquen el camí de voler dotar-se d’un caràcter, d’una forma de ser, marcada per l’ajuda a tots aquells, i no haurien de ser pocs, que mancaven de tota mena de recursos que els permetera dur una vida mínimament digna. ¿Què vol dir “hospitalari”? La pregunta no és retòrica, perquè, sovint no sabem el que ens passa o bé perquè no hem sabut posar-li nom, o bé perquè no acabem d’entendre el significat de les paraules. Sense voler fer un estudi etimològic exhaustiu de la paraula “hospitalaris”, convé conéixer dues pinzellades del seu significat. Es tracta d’una paraula que prové, com moltes més, del llatí que vol dir, l’acció de rebre i albergar un estrany de forma gratuïta per caritat, generositat o amistat, i que, lògicament, va aparellada a la cordialitat, amabilitat, tant en la manera d’acollir com de tractar els estrangers o els visitants. Aquells que eren acollits eren els “hospites” o les “hospitae”: forasters, forasteres, estrangers; i la “hospitalitas”, que traduïm per “hospitalitat” es tractava de l’exercici d’una virtut moral que consisteix en el fet que algú distribuïsca els seus béns generosament sense esperar cap mena de recompensa. És per això que diguem “hospitalari” o “hospitalària”, a aquella persona que és generosa i despresa.
¿És este sentit d’acollida, de generositat, el que hem fet prevaldre al llarg del temps? O pel contrari, com en tantes i tantes institucions de l’Edat Mitjana ¿les recordem més per les seues gestes militars o per haver esdevingut en pura parafernàlia cortesana i palatina, que no tant per les actuacions coherents amb els seus orígens? Encara que siga de passada i lluny de ser xovinista, bo seria que coneguérem que va ser un valencià, Joan Lluis Vives, el primer autor europeu que, en l’any 1526, va publicar un tractat “De subventione pauperum” (“Sobre l’auxili dels pobres”), responent a la comanda que li va fer el Prefecte de la ciutat de Bruixes. ¿En el segle XXI com es pot ser Cavaller Hospitalari o Dama Hospitalaria sense trair una institució que té els seus orígens allà pel segle XI? Ni tinc la intenció, ni sóc la persona adient per reescriure o prescriure el que hàgeu de ser, només faltaria. En un món globalitzat, plural, pluricultural, complex, laic, secularitzat..., no podem entendre que la defensa d’una creença, religiosa o no, es puga convertir en una lluita armada, en una cruel i cruenta guerra. La creença en una doctrina, ideologia, o religió no pot estar al marge de l’acceptació dels Drets Humans; igualment, el marc de la seua actuació ha d’estar dins de la “Carta de San Francisco”, document fundacional de les Nacions Unides (26 de juny de 1945). ¿De què ens hem de fer servir quan volem defensar idees o creences? D’allò que som. Som paraula, i aquesta es perfecciona si la convertim en diàleg, en conversació. Aquesta qualitat que hauria d’adornar tothom, encara més als Cavallers i Dames Hospitalaries, atés que la generositat i amabilitat està en l’origen de la seua funda-
ció. Igualment, com en el moment de la seua creació ha de tenir utopies, ¿quantes coses s’han aconseguit al llarg del temps que, en el seu moment, quan es van proposar molta gent les menyspreava perquè eren considerades utopies que mai tindrien la seua realització? Dames i Cavallers Hospitalaris us convide que, per un cert temps, figure, a més a més, en el lema dels Hospitalaris aquests compromisos, alguns dels quals formen part dels Objectius del Desenvolupament Sostenible: la fi de la pobresa; l’exercici de l’hospitalitat amb la immigració condemnant el seu rebuig, fam zero, respecte a la natura i el medi ambient, igualtat de gènere, aigua neta i sanejament, salut i benestar, reducció de les desigualtats, educació de qualitat, la conquesta de les llibertats de la ciutadania.... Sense un futur utòpic en el qual puguem esperar i amb el que ens podem comprometre, no té cap de sentit el nostre present. Aquesta utopia ha d’estar guiada per un interés d’emancipació i alliberador, oberta a l’alteritat, integradora de la pluralitat alternativa, i que contempla la imperfecció com a part integrant del ésser humà evitant construir paradisos celestials en la terra. Passaran els anys. Celebrareu futurs aniversaris. Fareu gran la Festa i la Festa vos engrandirà. Tinc la seguretat que és mantindreu al llarg del temps, perquè, al marge del perfil de la societat en la qual hàgem de viure, sempre seran necessaris i benvingudes dames i Cavallers Hospitalaris. Gràcies. Sóc testimoni de la vostra hospitalitat. Alfred Domínguez Ibáñez
19 _
“vint-i-cinc ANYS DE SENTIMENT FESTER”
20 _
Parlar de futur a la nostra festa és parlar de nous i apassionants projectes que encetarem fa ara un any i mig a la nova junta de govern de la Federació de Moros i Cristians a Torrent. Parle d’afrontar els nou reptes mirant enrere i reconeixent tot el que hem fet perquè la nostra festa siga referent a la nostra comunitat. Aquest motiu em va recordar fer valdre tot allò que hem creat junts, aquell grup d’amics que impulsaren la festa i es menejaren per a tindre el que hui som. I dintre d’aquest moviment d’amics que van impulsar ens trobem una Filà referent a la nostra festa i que, com el nostre predecessor el rei en Jaume el Conqueridor els va atorgar la carta pobla de Torrent ara fa ja més de set-cents cinquanta anys, es fundà a 1993 la Molt Hospitalària Filà dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem a la qual devem grans capitanies i alferecies a més de tot el treball incansable i la il·lusió que aporten any rere any. L’any passat vau complir vint-i-cinc anys, símptoma de bona salut i de tindre les idees molt clares, aportant sempre reflexió i suport a la FMCT, els “hospitalaris”, tal com els coneguem tots els festers, aporten la seua saviesa dins de la festa i sempre han sigut referent d’innovació i cultura. Per a la FMCT és motiu d’alegria que la nostra benvolguda Filà Hospitalària continua sent exemple d’implicació. Per a mi com a president si alguna cosa podria ressaltar com a valor estrela, seria en totes les seues lletres i sentits: EL SENTIMENT. Una paraula tant amplia com important a la nostra festa. Mai per-
dre les arrels, el sentit últim que ompli de color, música, olor i tradició els nostres carrers. Pose en valor el color: el seu vestit oficial, el respecte màxim a la seua imatge, els seus orígens, blasó roig amb una creu blanca octogonal (de conformitat amb l’Article 242 del Codi de l’Orde de Malta). La música que dirigeix les seues tropes amb elegància i ritme i augmenten la sensació d’unitat de la Filà. L’olor de pólvora que inunda els carrers del centre històric de Torrent amb les dues ambaixades i que finalment fan honor en la batalla guanyada pels cristians amb el lema del seu banderí: “La torre és nostra”. I finalment tradició que continua amb el pas del temps i que consolida la filà fent que les noves generacions repleguen el legat que amb tant de seny els seus predecessors deixen a cada acte que es realitza al voltant de la festa. Al 25 aniversari i capitania poson en valor la nostra festa pujant-la exponencialment i que la gran entrada mora i cristiana que es celebra al nostre pobleva ser un pur espectacle de sentiment i posada en escena i que apleguem a tots els racons i a totes les poblacions que conformem L’UNDEF. La més sincera enhorabona per el que heu aconseguit a la vostra història hospitalària i des de la FMCT sempre tindreu el nostre suport perquè compliu moltíssim més amb el mateix sentiment de festa. Milions de gràcies. Xavi Santamaria President de la FMCT
21 _
Altres Filaes i Comparses
22 _
23 _
VISIÓ DEL CAVALLER CRONISTA DELS INICIS DE LA FESTA
24 _
Al començament de la dècada dels noranta del segle passat ja estava funcionant a Torrent la Festa de Moros i Cristians, gràcies a l’excel·lent iniciativa dels Clavaris del Corpus de 1987, alhora organitzadors de la Festa als Sants de la Pedra d’eixe any, i reconvertits, inexplicablement, en moros! (Déu Nostre Senyor a pesar del seu infinit trellat deu estar pensant en què s’equivocà). Aquests peculiars moros, anomenats Buadin’ss en recordatori d’una tribu berber de l’Atles -impressionants muntanyes del nord de Marroc- i degut que al seu bon quefer anaren augmentant en membres, el 1991 es creà una nova Comparsa Mora anomenada Aflaquies, nom utilitzat al món àrab per a definir una mena de doctors en jurisprudència i llei islàmica, sent una de les quatre branques en què es sustenta l’Islam. Però clar, sempre hem estat parlant de Festes de Moros i Cristians, i aquests últims sempre brillaven per la seua absència. I com assenyalava a l’inici, durant la darrera dècada del segle XX, un grapat d’amics, uns al voltant dels sopars faixats que feien a l’estiu al Vedat, altres en les confrontacions futboleres al frontó del meu padrí Sensio, o bé xerrades de confrares del Davallament que per eixes dates celebrava el seu 50 aniversari, o en esmorzars en bars, en fi en moltes més circumstàncies que sempre s’acabava parlant del mateix tema: la necessitat de crear una Filà Cristiana a Torrent perquè les Festes es consolidaren i contrapesar al poder moro l’empenta cristiana. Per tant si hi teníem una cosa clara és que seríem cristians; i a soles nomenaré per divertit, l’acudit de quan parlàvem entre nosaltres en quin bàndol volíem estar sempre hi havia algun Cavaller que taxativament asseverava: “si eixos són moros, nosaltres serem cris-
tians, evidentment” i es tallava la discussió d’arrel, anècdota curiosa i simpàtica però no clau, som Cristians des dels inicis per convicció i perquè era el més natural perquè la Festa s’engrandira i creixerà. I una vegada decidits a fundar la Filà Cristiana, buscar un nom adient és la seqüència lògica. I que hi havia més lògic que dur l’entranyable nom dels Cavallers a qui el nostre beneït Rei en Jaume el Conqueridor els atorgà la Carta Pobla de Torrent què en eixe moment ja havia complit els seus set-cents cinquanta anys? Efectivament l’antiga i venerable Ordre de l’Hospital, els Sanjoanistes, l’Ordre dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem ens donaria el nom i el dret a dir amb orgull, sentiment i coherència el nostre lema: la Torre és nostra! A la comunió del meu fill Sento, el 26 de juny de 1993, vàrem coincidir uns quants de les persones que formàvem els diferents grups i decidírem fundar-la, la qual cosa férem efectiva el cap de setmana posterior. Estiguérem reunint-se al llarg d’eixe estiu sent cada vegada un grup més nombrós i vàrem comunicar als Buadin’ss de la creació de la nova Filà però que pel curt espai de temps fins a la Festa no eixiríem eixe any si no al següent per a tindre temps de preparar-nos com cal, ja que si anàvem a eixir pensàvem que hauria de ser en condicions. La generositat del Buadin’ss, que tenien una fluida comunicació amb el nostre Ambaixador, és feu palesa a l’oferir-nos a desfilar eixe any amb les vestidures que ells llogaven i compartir la música, cosa que evidentment refusarem, ja que la nostra veritable Fe ens impedia eixir de moros, i eixe és el perquè d’eixir el 1994 per primera vegada els primers 28 Cavallers, un any després de la fundació de la Filà. Per això no coincideix l’any fundacional com el de la primera vegada que desfilarem.
El 26 de novembre de 1993 és constituirem legalment en comissió gestora i elaborarem els nostres primers Estatuts. El consolidament definitiu de la Festa, sent President de l’aleshores anomenada Associació d’Amics de la Festa de Moros i Cristians de Torrent -ara Federació- el nostre gran Camarlengo, fon que al naixement d’una nova Filà el 1996, aquesta es declarara Cristiana sense pal·liatius, com així ho feu la Gran Filà Cristiana els Forquers de Torrent, que ja des del seu inici és declararem Filaes agermanades. L’Ordre de l’Hospital fon la primera a aparéixer de les dos grans Ordes militars, fundada el 1048 a Jerusalem pels mercaders d’Amalfi (l’altra és l’Ordre del Temple, segons consta a l’Acta pertinent d’un Capítol per la sesuda intervenció del nostre gran Cavaller Mestre en Heràldica i Sigilografia.). Els seus orígens són els d’una ximple confraria religiosa, encarregada del manteniment d’un hospital destinat als pelegrins de Terra Santa. Estava sota l’advocació de l’aleshores Patriarca d’Alexandria, sant Joan l’Almoiner i tutelada pels benedictins. L’Ordre de l’Hospital de sant Joan ja va admetre a partir del 1137 a Cavallers. Durant el govern de Raimon de Puy (1120-1160), l’Ordre va adquirir el seu definitiu caràcter militar, centrat en la defensa de Terra Santa i la protecció dels pelegrins. El 1154, baix el pontificat d’Adrià IV, els Hospitalaris reberen importants donacions dotant-se a l’any següent d’uns Estatuts propis semblants als de canonges premonstrateses (on l’oració, la contemplació, el treball a l’hort i la humilitat no és el més important en la Regla, és a dir són més d’acció). A pesar de tota l’Orde no abandonà mai el seu caràcter assistencial, fundant de fet nombrosos Hospitals a França, Itàlia i a la Corona d’Aragó.
Els elements distintius que distingien als membres de les ordes militars eren la vocació monàstica, l’ideal cavalleresc, la idea de Terra Santa com a centre del món i lloc de pelegrinatge, la defensa de la Croada i l’esperit piadós – assistencial. Per tant els Cavallers eren monjos, a l’haver professat els vots, organitzant la seua vida d’acord amb una regla i dependre directament del Papa. Però al mateix temps eren “milites”. Torrent fou donada per Jaume I a l’orde Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem mitjançant escriptura pública en Alcanyís el 12 de febrer del 1232, sis anys abans de la seua conquesta, sent el seu receptor el gran Maestre de l’Ordre, Hug de Folalquer. La seua conquesta es va realitzar el dia 5 de maig del 1238, i fou ocupada per 48 famílies. L’escriptura de la seua carta pobla es va fer davant el notari de València Bernat Garceran el 28 de novembre del 1248, i es va concedir als seus firmants tres jovades de terra amb casa i una fanecada d’horta, i devien pagar a perpetuïtat la setena part dels fruits i dels arbres -a excepció d’allò que es produïra en els horts -, quedant exemptes de pagament les cases i reservant-se els cavallers el lluïsme, la fadiga, el dret de l’aigua i els molins i els forns. La Casa Capitular, l’Hospital de Torrent, estava entre la plaça de l’Església i el carrer de l’Hospital (per això el nom), conservant-se encara una casa al mateix lloc als nostres dies. I a hores d’ara els Hospitalaris continuem a Torrent. Gran Cronista Hospitalari a la Torre de Torrent el XXV aniversari de la Fundació de la Filà. Cronista Hospitalari.
25 _
26 _
27 _
Cavallers fundadors, primer desfile 1994
Francisco Andreu Izquierdo Gran Custodi del Sant Grial
Alberto Andreu Sanchis Gran Portador de l’Espasa Desemvainada
David Baviera Fenoll Gran Progenitor de Cavallerets Hospitalaris
Vicent Beguer Miquel Gran Cronista
Mariano Burguera Fernández Gran Inventor d’Efectes Cavallerescs
José Vicente Carratalá Beguer Gran Canceller
Santiago Carratalá Beguer Gran Catador del Sant Grial
José Luis Chinesta Albiñana Gran Suministrador d’Aparells surtits
José Mª Chuan Rius Gran Autentificador de papers oficials
Pascual Chuliá March Gran Cavaller del Semblant Seriós i del Bon Seny
Francisco Clemente Moreno Gran Savi Merlin
Manuel Fayos Martínez Gran Ambaixador i Trabucaire
28 _
Juan José Fernández Fernández Gran Camarlengo
Nacho Fernández Fernández Gran Cavallers Comunicòleg i Ingenier de la Catapulta
Àngel Llácer Furió Gran Cavaller Diví
Juan Magán Martínez Gran Cavaller Senescal
Faustino Olmos Grau Gran Cavaller Il.luminador de Còdices miniats
Rafael Pérez Mateu Gran Cavaller Set Vegades Gran
Alejandro Requena Fuente Gran Avistador dels moros infidels
Vicente Roselló Roca Gran Alquimista i Portador de les Pòcimes embruixades i homeopàtiques
Salvador Silla García Gran Coneixedor del Secret del foc
Bernardo Simó Peris Gran Carteler Iniciàtic
Francisco Torrent Carratalà Gran Mestre Comanador
Bernardo Simó Sanchis Gran Capità
Enrique Sirvent Cantarero Gran Cavaller coneixidor del Secret dels color del Arc Iris
29 _
Les escuderes i els escuders
30 _
31 _
SOBIRANA ORDE MILITAR DE L’HOSPITAL DE SANT JOAN DE JERUSALEM, DE RODES I DE MALTA.
32 _
L’ordre dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem va ser una orde militar la qual funció inicial era la de protegir un Hospital fundat el 1048 per comerciants amalfitans, amb el permís del califa Husyafer, al costat de l’Església del Sant Sepulcre i consagrada a Sant Joan Baptista. Va ser doncs inicialment una Orde religiós assistencial dedicada a la cura de pelegrins, malalts i pobres fins a la formació del regne llatí de Jerusalem aprovat pel papa Pasqual II a l’any 1113 i confirmat pel papa Eugeni III al 1153. El seu primer cap, Gerard Tum era anomenat Rector. El seu successor, Raymon du Puy, la va transformar en orde militar ja com a gran mestre. Els germans que entraven en l’Ordre prestaven jurament de pobresa, obediència i castedat guiats per la regla de Sant Agustí i es comprometien a ajudar en la defensa de la ciutat i a la cura dels pelegrins i creuats. Fins a 1187 el centre principal de l’Ordre de l’Hospital va estar a Jerusalem. Prompte es van convertir en una de les principals forces militars que van defensar els regnes i principats creuats de Síria i Palestina enfront de les hordes musulmanes. Després de la derrota d’Hattin en 1187 enfront de les forces de Saladí, el principal centre sant joanista va passar a la ciutat costanera d’Acre on va romandre fins a 1291. A Aragó gaudeixen d’una gran acollida per part d’Alfons I el Bataller, que els canalitza cap a una nova missió: la col·laboració en la reconquesta i repoblació de les terres sotmeses a l’Islam. L’any 1149 s’apoderen de Tortosa i Ramon Berenguer IV premia la seua actuació en el regne amb la donació de la vila d’Amposta, que es convertirà en la seua seu central. Amb Jaume I, els hospitalaris estaran al costat del monarca en nombroses ocasions. Segons relata ell mateix en la seua obra, Crònica, el mestre Hugo de Follalquer està present a la reunió d’Alcanyís, al costat del noble Blasco d’Alagón, on s’aborda la conquesta de València i el seu pas previ amb la presa de Borriana. A principis de 1232, Jaume I concedeix a l’Ordre dels Hospitalaris les viles i castells de Torrent i Silla, un cop assolida la conquesta de la capital. Amb la Bula de croada del papa Gregori IX comença la conquesta de Balansiya. La tàctica per a aquesta conquesta era prendre enclavaments estratègics com Morella, Peníscola i Borriana, d’on es repartia la majoria dels aliments de la zona a les poblacions dels voltants. Així, amb el control d’aquests castells, la majoria de les ciutats que depenien d’aquestes es van rendir sense batalla prèvia a causa de la manca d’aliments. Almenara, Museros, Bétera, Paterna o Silla van ser rendits pels musulmans.
El 26 d’abril de 1238 es va establir el campament cristià en l’alqueria de Russafa i comença l’asedi a la ciutat. El rei de Tunísia va manar 12 galeres de guerra acompanyades de vaixells amb aliments en ajuda d’Abu ben Zayyan, però l’atac sorprenent de la flota catalana així com la disposició estratègica del campament cristià va fer fugir als sarraïns. El 28 de setembre de 1238, en la vigília de Sant Miquel, el rei moro capitulava en secret la seua derrota davant Jaume I. El 9 d’octubre de 1238 es va fer entrega de les claus de la ciutat i es va possessionar l’entrada triomfal del rei aragonés precedit pels cavallers d’Ares. En 1261 és juraran els furs de València pel que es convertia en un regne diferenciat dins de la corona aragonesa i des del 9 d’octubre de 1338 es va commemorar de forma ininterrompuda (excepte uns pocs anys) fins hui l’entrada triomfal del rei Jaume I al cap i cassal. Després de la conquesta es fa efectiu el lliurament de terres i nombrosos privilegis a l’Ordre. Els Hospitalaris es van decantar per mètodes indirectes d’explotació. Bàsicament cedeixen les seues terres a grups de camperols perquè s’asseguen en elles i les treballen a canvi del pagament d’una renda anual a l’Ordre. Amb aquesta finalitat els frares sant joanistes van atorgar nombrosos furs breus i cartes de població. El procés de repoblació valenciana dirigit pels Hospitalaris va tenir lloc bàsicament en dos períodes. Un primer entre 1234 i 1240 a la zona del Maestrat de Castelló i el segon entre 1244 i 1248 en els voltants de la ciutat de València i la seua horta on va fundar poblacions cristianes a Silla, Sueca i Torrent, a més d’algunes alqueries secundàries a la xarxa de poblament. Segons l’historiador medievalista Enric Guinot sembla clar que l’Ordre només va expulsar als musulmans de Torrent per a procedir a l’assentament cristià a diferència de la resta de llocs on es produiria un doble poblament. El 28 de novembre de 1248 Pere de Granyana, comanador de la Casa de l’Hospital de València i de l’Encomana de Torrent, atorga la Carta de Poblament de Torrent. Cinquanta famílies procedents majoritàriament de Catalunya i Aragó recalaran a la nostra ciutat. A diferència també d’altres zones conquerides i administrades pels santjoanistes on l’escassetat de repobladors va obligar a oferir condicions favorables (només a delme i primícia) als possibles nous veïns, a les zones de regadiu com Sueca, Silla i Torrent sí que es va exigir particions de la collita fixades en 1/8 anual (un 12.5%). La resta de les exaccions feudals serien el comú com l’existència del règim de monopolis, amb el pagament de quantitats pel seu ús. En el cas de Torrent algun d’aquests monopolis com el molí o el forn van ser donats en favor de veïns les
33 _
famílies dels quals van ser beneficiàries directes de la renda feudal corresponent. A partir de l’estiu de 1319 la presència dels Hospitalaris en el regne de València quedarà reduïda a la mida d’una petita encomana, anomenada de Torrent, centrada en les cases i Església de la ciutat de València i els senyorius de Torrent i Picanya. A partir d’aquests moments la Institució santjoanista difícilment va poder atendre al sosteniment de l’hospital que va acabar sent clausurat.
Àngel Raga Tordera Historiador.
BIBLIOGRAFIA: E.GUINOT, “La creació de les senyoríes en una societat feudal de frontera: el Regne de València (segles XIII-XIV)”. Rev. D’Hist.Medieval, n8,1997 JOSE ROYO MARTINEZ “Un Señorío valenciano de la Orden del Hospital: la encomienda de Torrent”.Institut d’Estudis Comarcals, Associació de Renovació Pedagògica de l’Horta-Sud, 1988. CARLOS BARQUERO GOÑI “Los caballeros Hospitalarios en España durante la Edad Media (siglos XII-XV).Burgos:La Olmeda, 2003 PERIODICO EL MUNDO, Comunidad valenciana, 8/10/2015. http://www. rutasjaumei.com/es/epoca-medieval/7-295/la-encomienda-de-torrent-laorden-del-hospital-en-el-reino-de-valencia.php
34 _
35 _
36 _
VINT-i-HUIT CAVALLERS: HOSPITALARIS A TORRENT Aprofitant aquesta privilegiada invitació en la qual em permeteu, mitjançant aquesta salutació, entrar de nou a la vostra Caserna (cosa que per a mi, com a hospitalari d’honor que sóc, em plena de satisfacció), vull felicitar-vos a tos i cadascú de vosaltres en la celebració del vostre XXV aniversari. Sembla que va ser l’altre dia quan “vint-i-huit cavallers” baixareu pel carrer del Convent i ningú pensava que això estava formant les bases de la festa al nostre poble. Per aquell temps, a Torrent, Buadins ‘s i Alfaquies es repartien el terme i les seues possessions fent el que se’ls antullava, fins que l’any de grandor de 1.993 arriba la “Molt Hospitalària Filà dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem i de l’Ordre de Montesa” la qual, segons escriu el meu amic José Manuel Almerich en el seu llibre del 25 Aniversari de la Festa de Moros i Cristians a Torrent: “Són els més fidels a la realitat històrica de Torrent. I ja la cosa canvià. Ja teníem bàndol contrari per a barallar-se sobre la nostra emblemàtica i benvolguda Torre. I mantenint-se així, encesa la flama en la metxa estrenada en la famosa acta constitucional, que ha continuat viva al llarg dels anys fins a la composició de l’actual marc festiu de Moros i Cristians a Torrent. Per acabar, vull manifestar en nom de tots aquells que varen subscriure la nomenada acta del vençut el 16 de Novembre de 1987 i en el meu nom propi el més sincer agraïment per l’acollida i l’engrandiment aportat per part dels Hospitalaris, així com de totes i cadascuna de les comparses i filaes que formen part de l’actual Federació de Moros i Cristians de Torrent. I com no, agrair a tot el món fester, als veïns de Torrent, així com a l’Ajuntament i a les entitats col·laboradores, el suport que des de sempre han mostrat per aquesta meravellosa festa, que hui tots i totes gaudim i que fa del nostre poble un referent a la Comunitat Valenciana. Per sempre agraït i a la vostra disponibilitat. Pepe Pardo Medina
37 _
38 _
39 _
40 _
Hospitalaris - VINT-I-CINC anys de principis Segons la RAE, en la seua primera accepció, “Principi” és “el primer instant del ser d’una cosa”. Tal com arreplega el llibre publicat per l’actual FMCT amb motiu del seu 25 aniversari, la Molt Hospitalària Filà dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem, coneguts per tots els festers com Hospitalaris es va fundar un 26 de novembre de 1993 i va desfilar per primera vegada en les festes de Torrent un any després, en 1994. Aquest va ser el seu principi. Des dels seus inicis han deixat clara la seua intenció de fer les coses bé, com han demostrat aquests vint-icinc anys de participació en les desfilades o vint-i-sis anys d’existència, tal com comentàvem fa poc amb Juanjo. Per a qualsevol fester, Hospitalaris és, per raons òbvies, la primera fila Cristiana que va formar part de la festa... pel que podríem dir que va ser en aquell moment quan va passar a ser autènticament de Moros i Cristians. Així que açò, crec que també es podria considerar com un principi. Novament segons la RAE, en la seua sexta accepció, “Principi” és la “norma o idea fonamental que regeix el pensament o la conducta”. Sempre he estat plenament convençut de què són necessaris uns fonaments ben sòlids i assentats per a la construcció de qualse-
vol cosa que tinga la intenció de perdurar; crec que aquests fonaments són els seus principis. En vint-i-cinc anys de treball ben fet, tenint una molt activa participació en la festa des dels seus inicis, amb 3 capitanies i 1 alferecía a l’esquena, amb una espectacular caserna pròpia oberta a tots els festers fent gala de l’hospitalitat que el seu propi nom de filà indica i en la proximitat del que serà la celebració dels seus vint-i-cinc anys amb una quarta capitania, Hospitalaris ha demostrat abans que res, que la seua filà ha aconseguit assentar amb la seua solidesa, saber fer, col·laboració i hospitalitat, uns grans principis que, sens dubte els permetran continuar creixent i donant alegries a esta festa durant molts anys mes... així que podeu estar ben orgullosos dels vostres principis! La meua més sincera enhorabona, al pròxim capità cristià Vicent Francés, que en un any tan especial representarà a tots els cristians i especialment als Hospitalaris... i a tots i cada un dels components d’Hospitalaris pels seus primers 25 anys d’existència... que només són el principi... amb uns ben sòlids principis... Alberto Borja Rubio President FMCT 2006 – Templaris
41 _
42 _
RECORDS QUE SON VIVÈNCIES. Una nova etapa començà l’Octubre de 2006 en la Federació de Moros i Cristians de Torrent, una nova etapa que es va gestar a la Seu Hospitalària darrere de 2 anys festers de Junta Gestora. Recorde amb molta estima i estima les reunions dels que en Hospitalaris ens reuníem, amb projectes, il·lusions i propostes per dur a terme, amb l’objectiu únic de què la nostra festa moro cristiana engrandirà i es consolidara. Hospitalaris sempre ha estat al costat durant els vuit anys que vaig ostentar la presidència de la FMCT, donat suport al treball fet, sempre treballant per fomentar la participació, consolidar actes, i inclòs apostant per idees noves, encara que de tant en tant tinguérem les nostres diferencies. Encara recorde la valentia per apostar per una nova figura festera, la de l’Alferes, o les
discussions al voltant de la proposta de crear l’entrada infantil. Records que al llarg del temps, han consolidat la nostra relació si cap més, i que ara per ara queden en això, en meros records, donat que les nostres festes no s’entendrien sense aquestes. És per tot això, que entrar en Hospitalaris sempre era i és entrar en casa. En la Filà sempre he sigut ben rebuda, com amiga, festera, i sempre m’he sentit recolzada. Una filà de molts bons amics; alguns ja no estan entre nosaltres, als que recorde amb molt d’afecte, i altres han tornat de nou a la Filà amb motiu del XXV aniversari i ostentar la Capitania Cristiana 2019, cosa que m’ha alegrat molt saber. I els de sempre, els que et venen al cap en quant parles de la filà, d’Hospitalaris. Hospitalaris és la primera filà cristiana de les nostres festes, però per a mi se la Filà dels meus primers cà-
43 _
rrecs com a presidenta de la FMCT, del meu primer Capità cristià, Àngel Llacer, en 2007. I després, al cap dels anys, en 2013, vaig poder gaudir de l’alferecia de Pepe Fajardo, que amb honor i orgull va defensar la bandera del bàndol cristià. Realitat viscuda al llarg d’aquests anys, al costat de persones, a les que des d’ací puc dir que considere amigues, a les que estime i tinc en grata consideració. És per això, que des d’aquestes línies sols hem queda felicitar-vos a tots, primer a Vicent Francés Capità Cristià 2019, i després a tota la Filà per aquests vinti-cinc anys, i desitjar-vos una llarga vida dins de les nostres Festes, per celebrar els cinquanta o més, donat que el relleu generacional el teniu assegurat amb les noves incorporacions d’aquests últims anys. Ana Almerich Chulia Presidenta FMCT (2006 – 2014)
44 _
VALORS HOSPITALARIS El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola recull diverses accepcions de la paraula hospitalari. A més de designar a les persones pertanyents a qualsevol de les ordres hospitalàries i a tot el relatiu a aquestes, vàries d’eixes accepcions posen èmfasi en la qualitat que aquella persona hospitalària té per rebre i albergar un estrany de forma gratuïta per caritat, generositat o amistat i en la seua cordialitat i amabilitat a l’hora d’acollir i de tractar els estrangers o els visitants. Amb aquesta puntualització en ment, en parlar de la Molt Hospitalària Filà dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem de Torrent amb motiu del seu XXV aniversari, ho faré centrant-me més en el relatiu a aquells valors que en els aspectes històrics. En els temps que corren, que un col·lectiu associatiu de tipus cultural i festiu arribe als vint-i-cinc anys d’història no resulta gens fàcil. Menys ho és que ho faça havent aconseguit assegurar la seua pervivència amb la participació d’un nombrós grup de gent jove
que heretarà els valors hospitalaris dels seus majors. Aquests valors són els que jo vaig poder descobrir, de primera mà, des del moment en què vaig accedir a la presidència de la FMCT en novembre de 2014. En aquell moment, un grup de gent molt motivada i amants de la nostra festa de moros i cristians, encetàvem un il·lusionant projecte per treballar per eixa festa des de la Junta de Govern de la FMCT. Els tres anys que vaig tindre l’honor de presidir la FMCT van ser anys en els quals les nostres prioritats foren, entre d’altres, i donant continuïtat als projectes anteriors: consolidar l’entitat en un referent d’autogestió responsable, adequant el seu funcionament a la legalitat administrativa, econòmica, comptable i financera vigent; seguir impulsant la projecció de la festa més enllà de l’àmbit local; i anar adequant els nostres actes, amb rigor i serietat, a les necessitats d’una festa que a poc a poc va canviant com canvien els seus participants i la mateixa societat. Al meu costat vaig poder comptar amb la presència d’un vicepresident Hospitalari, Manolo Fayos, que,
45 _
sense cap dubte, va ser clau perquè no soles jo, sinó tal volta gran part de la festa moro-cristiana torrentina descobrira eixos valors hospitalaris dels quals parlava. Per ser hospitalari en el sentit que comentava al principi, es necessita un lloc on rebre, albergar i acollir els estrangers i visitants. I eixe és probablement el patrimoni material més valuós que els Hospitalaris tenen, la seua caserna. Des del primer moment que Manolo va proposar celebrar el nostre primer sopar de Nadal com a nova Junta de Govern a la caserna Hospitalària, crec que el col·lectiu moro-cristià torrentí va començar a descobrir els valors comentats. Els Hospitalaris tenien un tresor i el posaven, i segueixen posant-lo, a l’abast de la festa torrentina, com diu la RAE, per amistat amb generositat, cordialitat i amabilitat.
Personalment, foren molt nombrosos els moments compartits amb els Hospitalaris durant els tres anys de la meua presidència, sempre caracteritzats per la germanor i el bon ambient fester. Des dels multitudinaris Sopars de Convidats fins a eixos esmorzars més
íntims, caracteritzats per la bona gastronomia i per les intenses converses sobre qualsevol problemàtica d’actualitat. Sense cap dubte, alguns dels millors moments d’aquella època reviuen en el meu record al compàs de “Cavallers Hospitalaris” i al ritme de l’emotiva lletra del seu himne. Espere poder seguir repetint-los en el futur. En definitiva, si valuós és el seu patrimoni material, molt més ho és el seu patrimoni immaterial, ja que de res aprofita aquell sense aquest. Els valors que defineixen als Hospitalaris com a col·lectiu són valors que no abunden hui en dia, per això espere que, com han fet durant vint-i-cinc anys, puguen seguir cultivant-los durant 25, 50 o cent anys més. La més sincera enhorabona per aquest aniversari i una felicitació molt afectuosa per a tots i cadascun dels Cavallers Hospitalaris. Daniel Catalá Pérez President FMCT 2014-2017
46 _
47 _
48 _
Cavallers fundadors, primer desfile 1994 De la Clau de la Torre...........1993-2019 Recordeu!!, fins a l’any 1993 sols existien moros a Torrent, va ser eixe any quan arribaren els Hospitalaris, 1a filà cristiana del poble, encara que desfilarem a l’any següent per primera vegada. Prompte s’integrarem a la festa, de fet poc temps després entrarem a formar part d’allò que ja era l’”ASSOCIACIÓ D’AMICS DELS MOROS I CRISTIANS DE TORRENT”, fins eixe moment i des de l’any 1987 formaven part d’eixa Associació com a fundadors, els Buadin’ss i els Alfaquies i un poc al capdavant de tots ells estava Pepe Pardo. Com he dit a partir d’aquest moment, junt amb els precursors de la festa, començarem a treballar per a crear la primera junta de govern com a tal, a la tardor de l’any 1994 s’anomenaren els nous càrrecs entre ells Juanjo Fernández com a President, per tant finalitzà Pepe Pardo la seua tasca al capdavant dels Moros i Cristians, tasca que desenvolupà des de l’any 1988. Durant aquest període que s’inicia el 1994 i que finalitza a l’any 1999, es posen en marxa nous actes dins la festa, ja que fins eixe moment sols es feia l’Entrada; per tant, a part de potenciar l’Entrada, es creen els Parlaments i Ambaixades, la Processó, el Pregó... creantse una molt bona i fructífera relació amb l’Ajuntament, que s’involucra en aquesta jove festa, donant-li força i cos. Aprofitant la Capitania Cristiana que teníem l’any 1999, els Hospitalaris decidirem crear alguna cosa que reconeguera a persones o entitats que donaren nom a la festa dels Moros i Cristians i al poble de Torrent; crearem la Clau de la Torre i eixe mateix any, decidirem en assemblea, atorgar-li la primera Clau a Pepe Pardo com a representació de tots els que feren possible que aquesta festa nostra naix quera.
L’any 1999, hi han eleccions pel fet que Juanjo Fernández, president, acaba el seu mandat. Com a resultat de les citades eleccions, ix Vicent Soler, d’Alfaquies, President encara com AAMCT, en aquesta etapa de Vicent i la seua junta, s’incorporem a la UNDEF, entitat que arreplega a tots els pobles que tenen festa de
Moros i Cristians; és el 16 de març de 2003 i, en l’any 2004 es crea el que és l’actual Ó DE MOROS I CRISTIANS DE TORRENT (FMCT), aquest president l’any 2005 acaba el seu mandat. Entremig, l’any 2001 i a causa de la tasca desenvolupada per la junta presidida per Juanjo i el recolzament de l’Ajuntament, en la persona del seu regidor de festes, Alfred Domínguez, aprovem de nou en assemblea donar-los la clau de la torre a Alfred i a Juanjo. A partir del 2005 i fins al 2007, varen ser dos anys de transició, la FMCT va estar presidida per Carles Lopez i Alberto Borja respectivament, i va ser a partir d’eixe 2007, quan s’inicia una etapa que durà de 2007 a 2014 baix la presidència d’Ana Almerich, persona que començà l’externalització, de Torrent i la festa dels Moros i Cristians, més enllà de la comarca de l’Horta, la gran majoria de pobles de la comunitat saben qui som i que fem; a més a més, Anna forma part com a ponent de la UNDEF, següent hui en dia encara representant de l’àrea 3. Per raons professional, en 2014 deixa la presidència i tornen a haver-hi eleccions, elegint com a president a Daniel Català, un Torrentí més, encara que d’adopció, és de Muro i a això ell no pot renunciar. Ell duia l’experiència d’haver estat president en el seu poble de la junta de festes i es va notar eixe saber. També per raons professionals, l’any 2017 va haver de deixar la presidència, encara que la seua mà també ha estat molt important per a seguir donant nom a Torrent i a la festa, inclús més enllà dels Pirineus. Per totes aquestes raons, Ana Almerich i Dani Català com a persones que hi han assentat definitivament el nom del nostre poble i la nostra festa arreu del món, els Hospitalaris aprofitant la Capitania que vàrem tindre el 2019 i complint vint-i-cinc anys del primer desfile, en assemblea decidirem que aquestes dues persones són mereixedores de la Clau de la Torre, la qual cosa se’ls va donar a l’acte el 20 de juliol de 2019. Fins a la següent... La Torre és Nostra L’Ambaixador
49 _
Caporals d’Esquadra
50 _
51 _
El dol de l‘ànima hospitalària Caldria saber que s’ha fet del vostre somriure. Caldria esbrinar si ja oneja la creu hospitalària al Paradís, com mana la tradició. Coneguen-vos, segur que sí. No patiu, Cavallers, que no patim. Només... Que vos trobem a faltar. D’ençà que no esteu ja no sabem si l’abisme ve de cara a nosaltres o hi ha més trajectes.
52 _
Només sabem... Que vos trobem a faltar. Per gran i poderosa que siga l’ombra D’una sensació rara i desitjosa i és que en qualsevol moment esclatarà la vostra veu, truque, ara vaig o jo ho faré o ja t’apanyaràs... vés a fer la mà... i la Caserna... i la Caserna tornarà a ser Caserna. Caldria entendre l’absurda absència Per no maleir el destí. Cartes de truc, gots de tub, Llunes llargues a Juliol. Esmorzars, desfici Amics, devocions. Pólvora i vida. Si no som el que som, Si no el que la gent recorda de nosaltres. És per això que ens envolta aquesta Malparida pena que ens devora. Però no patiu, Cavallers, que no patim. Desitjaríem tindre forces per enlairara convençuts de què seguiu formant part de l’esperit hospitalari. Si de cas, ara, més vulnerables, En dejú de la vostra eterna ironia, de sabuts davant la bogeria... Que no hi ha estiu més brut que aquest després d’esta primavera canalla.
Caldria foradar el temps i fundi l’espai per trobar raons a l’enteniment, buscant enigmes a la vostra partida a les terres llunyanes Ay!, les terres Llunyanes del no mai més. Però no patiu, Cavallers, que no patim. Caldrà ser fèrtils a la vostra memòria, que germine el vostre alé. Les esquenes amples i el fil ben fort Del vostre sentit de l’humor caldrà alçar el cap i acaronar la tendresa que heu inspirat a tot arreu. Fil. Fil d’aram que ens unia. Hem maleït. Ara vos invoquem. Vos aclamem. Herois. Cavallers. Flama, eixample, eternitat. El dol de l’ànima hospitalària Se celebra amb la vostra festa: Al vostre mand, desfilarem. Llàgrimes baix... La Torre és vostra!!! Per sempre!!! José Pasqual Martínez Climent Gran Cavaller Amanuense
53 _
El Trabuc Alguns anys els hospitalaris han editat una publicació titulada “El Trabuc” amb l’ànim de fer les festes més culturals i promoure Torrent a la Comarca. Alguna d’aquestes publicacions s’han repartit al costat de diaris de tirada provincial. Des d’un principi l’objectiu d’aquesta Filà era fer de les nostres festes un referent a la Comarca i també en la Comunitat. Al costat d’aquestes línies publiquem les portades i alguna de les seues pàgines de les edicions de 2005, 2008, 2009 i 2013.
54 _
55 _
Llibre d’honor En el nostre llibre d’Honor han signat diferents personalitats, alcaldes, diputats nacionals, polítics regionals, empresaris, escriptors, sacerdots, festers, esportistes. Com són Jesús Ros, Alfred Domínguez, Joan Francesc Mira, Ramon Palomar, Hèctor Villalba, Pedro Cortés, Manuel Herreros “Champi”, Eva Amador, Jose María Chiquillo, Juan Benavent, Rafael Beguer...
56 _
Eva Mª Amador Guillén
Pedro Cortés García
Rafael Beguer Esteve
Juan Benavent Aleixos
57 _
Jose Mª Chiquillo Barber
Manuel Herreros Casas “Champi”
Jesús Ros Piles
Jose Mª Veguer Muñoz
58 _
59 _
60 _
1
61 _
62 _
2
3
63 _
64 _
4
5
65 _
66 _
67 _
Fa molts anys...
68 _
69 _
70 _
71 _
72 _
73 _
Conquestes
74 _
75 _
Assemblees En els primers anys de l’Associació, les assemblees eren també una festa i el costum dels Hospitalaris era anar vestits per a l’ocasió. Amb pijama, de “El Zorro” o dels Blues Brother. Encara que això no li restava serietat a l’acte.
76 _
77 _
Ofrena i Pregรณ
78 _
79 _
Trabucà
80 _
81 _
82 _
La preparaciรณ
83 _
84 _
85 _
Menjar, beure i gaudir.
86 _
87 _
88 _
LA CREU HOSPITALÀRIA Els Hospitalaris vestien hàbit i mantell negres i el seu distintiu era una creu blanca de quatre braços d’igual longitud, que s’eixamplava cap als extrems, concedida en 1248 pel papa Innocenci IV. En 1259, Alexandre IV els autoritzà a portar en temps de pau el mantell negre i en la guerra cotes vermelles amb la creu blanca. En 1278 s’estableix que haurien de portar la creu blanca sobre fons roig. Les huit puntes de la creu significaven les huit virtuts que els cavallers havien d’exemplificar en les tasques de caritat de la seua vida quotidiana: 1) Gaudir espiritualment 2) Viure sense malícia 3) Penedir-se dels pecats 4) Humiliar davant els que t’injurien 5) Estimar la justícia 6) Ser misericordiós 7) Ser sincer i pur de cor 8) Patir la persecució amb abnegació 89 _
Processรณ
90 _
91 _
Membres actuals de la Filà
A. Delicado CONSUMIDOR
A. Llacer DIVÍ
A. Palacios SECRET DEL ÀMBAR
A. Raga HERÀLDICA
A. Requena AVISTADOR
B. Simo CAPITÀ
D. Yago NOMUT
F. Salom JUSTÍCIA
J. A. Orti SILENCIÓS
J. A. Orti TERRES INSULARS
J. Fernandez CAMARLENGO
J. Hernandez BERBERÍA
J. Herrero MOLT ALT
J. Magan. SENESCAL
J. P. Martinez AMANUENSE
J. Vte. Carratala CANCELLER
J.A. Frances BRILLANT INGENI
J.L. Ortí CONQUERIDOR
M. Burguera CELLERER
M. Fayos AMBAIXADOR
92 _
M. Marti PORT EQUÀNIM
N. Orti TERRER CANARIES
P. Chulia SEMBLANT SERIÓS
P. Clemente MERLÍN
P. Fajardo MAMPOSTER
93 _ P. Marti CARTA POBLA
P. Plaza MORO CONVERS
P. Torrent COMANADOR
R. Perez SET VEGADES GRAN
S. Beguer CRONISTA
S. Carratala CATADOR
S. Rosello ALQUIMISTA
V. Frances CLEMENT
V. Torrent ESMALTISTA
V. Verdeguer JARDÍ HURIES
X. Piles VALENT
A. Garcia TONI GARCIA
E. Martinez EDUARDO MARTINEZ
J. Barreda JUAN BARREDA
V. Naranjo VICENTE NARANJO
Membres actuals de la Filà
94 _
Juan José Fernández
Nela Montoya
Julián Montoya
Javier Palop
Núria Beguer
Mariano Burguera
Cristina Mas
Laura Garrigues
Ana Company
David Carratalá
Laura Carratalá
Mar Plaza
Lola Plaza
María Muñoz
Lucía Carratalá
Cristina Palacios
María Silla
Jorge Alberto
Fátima Ruiz
Mª Amparo Pérez
Javi Fernández
Empar Llimerà
Javier Bermejo
Helena Martínez
Koke Martí
Alex Martí
Víctor Olivares
José García
Víctor Soriano
Emma Torrent
Marta Fayos
Paula Delicado
Paula Clemente
Miriam Burguera
Pau Carratalá
Laura Magán
Marta Giménez
Vanesa Carrión
Agustín Delicado
95 _
Lletres hospitalàries
1. OH PARE MEU Oh Pare meu Que alimenteu Tots els ocells ocells del món Beneïu aquesta taula hi ha tots nosaltres també. ************************************ 2. ELS POBRES MORETS Passejant l’atre dia per la Plaça Me pregunten que dels Moros què sabia (bis) Ells diuen que no poden passar-se massa perquè si no Mahoma els castigaria (bis)
96 _
Ay què li estarà passant als pobres morets que ja fa molt de temps que no s’escolten (bis) Me diuen me diuen que els infidels per a la Festa es troben fora de lloc (bis) Ells diuen que s’ho passen de primera llegint-se el Corán de cara a La Meca (bis) Ay què li estarà passant als pobres morets que ja fa molt de temps que no s’escolten (bis) Alormàvits, Berberiscos, Muladins Abassíes, Alfaquíes, Buadins (bis) No mengen de pernil ni beuen vi i per al Ramadà, pa i oli i sal (bis)
és un tema que la Història deixa clar (bis) Ells saben que la Torre és cristiana i serà Hospitalària eternament (bis)
i així tots al mogolló cantem tots junts aquesta cançó
Ay què li estarà passant als pobres morets que ja fa molt de temps que no s’escolten (bis)
************************************ 4. SOM EL CAP DE LA FESTA
************************************ 3. VINT-I-HUIT CAVALLERS Vint-i-huit Cavallers baixem pel carrer del Convent som cristians de les festes de Torrent Hospitalaris i homes de bé Quan s’està acabant Juliol quan ja apreta la calor vint-i-huit homes només conquerirem Torrent en no res Som tots d’aquesta gran filà Hospitalària de cristians beneïm la taula abans en qualsevol lloc ens trobaràs Vint-i-huit Cavallers... No t’asustes si mos veus sols privant per tot arreu quan h’agem d’estar que estar serens et promet amic que ho estarem A la Torre penjarem el Penó com és de llei i al moro infidel menjar un porc sencer li farem Vint-i-huit Cavallers...
Ay què li estarà passant als pobres morets que ja fa molt de temps que no s’escolten (bis)
Molt més gran anem a fer aquesta festa a Torrent amb l’entradeta mora abans i la Gran Entrada dels Cristians
Me diuen me diuen que lo que ploren
Si voleu podeu estar amb mosatros i ajudar
Vint-i-huit Cavallers...
No tenim serietat, no ho podem evitar som el cap de la Festa i hui sopem mariscà No volem acabar, no podem descansar fins que acabe la Festa la vespra que triomfem en l’Entrà La festa hui montem a la Torre, al Gallo deixarem descansar la llum del xiringuito que arriba, Mariano que comença a cuinar Manolo possa la tranquil.litat, Juanjo no para de manar Coto diu que faltarà jalo, els Blender’s ja se senten tocar (Walk of life) No tenim serietat... Les gambes són damunt de la planxa, les taules són muntades com cal els moros ja s’acosten preguntant que passa no estaven preparats per a aquesta trabucà De peu no sabem si ens podrem posar, el cava estem deixant tremolant nosaltres som el cap de la Festa, a veure si te vas assabentat No tenim serietat... Després de la fartà, el cubata i la festorra cantem el Vint-i-huit Cavallers i ja ens dóna igual no tindre vergonya i acabarem la festa desfilant del revés
Si un infidel perturba la marxa, sempre tu trobaràs un cristià hospitalari que mans a l’espasa castigue a eixe moro i l’ofegue en el mar No tenim serietat... ************************************ 5. I BALLAREN LA LLUNA I LA CREU En un poble de l’Horta, en Torrent, es compta una història que els majors de la vila la recorden i conserven mig perduda en la memòria d’una guerra entre Cristians i Moros naixcuts tots al poble que volien ser conqueridors i senyors de la Torre Peleaven de dia i de nit, al sol i l’ombra entonant la cançó que donava dret i propietat al dir “la Torre és nostra” No volien la pau, diu la història, l’hostes cristianes No cregueu per error que baixaven del cavall per a parlar les musulmanes I a la Plaça Major cada dia manprèn la baralla el combat era a mort, no val la pena viure ja més si es perd la batalla Els carrers de Torrent pareixien séquies de sang i la Mort escrigué una copla de dol dedicada a Moros i a Cristians I lluitaven la Lluna i la Creu, l’espasa, la fletxa, la daga, el trabuc i la Torre no entenia res i simplement plorava Pels carrers de Torrent han passat set segles i mig i la Torre velleta i pansida només que té un desig
oblidar tanta sang, tanta por, aquelles matances i marxar-se amb la Creu i la Lluna tots tres de vacances Però sent comentar al veïnat que torna la guerra i comença a plorar com el dia que no fa molts anys va perdre la figuera Ja se sent pel carrer del Convent “som els propietaris” i apareix per davant de la Torre la filà dels Hospitalaris “no patisques Torreta que hui açò és una festa i té igual el que diga la història sobre la Reconquesta que volem demanar-te perdó Moros i Cristians i sabrem compartir-te i voler-te per a sempre com farien bons germans” I ballaren la Lluna i la Creu, l’espasa i la fletxa, la daga, el trabuc i la Torre en el cor encés simplement plorava I ballaren la Lluna i la Creu, l’espasa i la fletxa, la daga, el trabuc i la Torre plena d’alegria simplement plorava ************************************ 6. BALLA AMB MI Un altre any saludem al poble de nou com sempre junts ja estem ací Enguany venim amb Capitania, si prepara’t perquè va a ser fi Tornem sencers d’il·lusions i ganes de fer més festa i d’esclatar Torrent potser que alguns no ho puguen comprendre, i què nosaltres continuem dient Balla amb mi cristiana, balla amb mi cristiana
balla amb mi cristiana fins no pugues més Balla amb mi cristiana, balla amb mi cristiana fins que acabes del revés Per tot arreu el soroll s’escampa de Poble Nou fins al carrer del Pi des de l’Església fins a l’Ermita i fa temps que ja passà el Molí Compartirem nits de ron i marxa amb les filaes que ho vulguen així hi hauran uns altres que per desgràcia, si ni el pa ni el berenar ni el vi Balla amb mi cristiana... Ja saludem des de ací a les tropes que en la batalla trencaran Torrent a les cristianes que guanyen sempre i molts anys i un dolç per als morets I permitiu que l’última estrofa d’aquesta cançó la dediquem de ple als que seran des de hui per sempre, si els nostres grans germans Forquers Balla amb mi cristiana...(bis) ************************************ 7. LA TRABUCÀ Torre nostra que estaves fent la siesta cansada de tants segles vigilant quan de sobte un fort tro trenca l’aire i la desperta mira al cel, i el cel està ben ras Què serà, què serà, què serà què serà si la vesprada se solejà si la nit era tranquil·la, què serà que sonarà ja ho saps és la Trabucà
97 _
Ja es concentren cristians i infidels i la Torre possa pau entre els guerrers no et preocupes Torre nostra estem de festa i no hi ha danys no és igual que fa set-cents cinquanta anys Què serà...
98 _
Els cristians ben guapos i elegants amb les armes dispostes per disparar els moros porten canons de quatre rodes perquè els seus trabucs lamentablement no tenen prou mida
************************************ 8. TORRENT És Torrent un poble d’eixos que creixen per dalt i baix hem duplicat el poble en els últims deu anys hem fet de les plantes baixes finques amb nou pisos dalt abans s’anava el carro i ara no es pot aparcar i si et diuen un bon dia què és el que passa en Torrent que tot vos fa falta i sempre demaneu més digues que a Torrent li passa el que al créixer els xiquets o és que s’estira massa o és que el pantaló es fa estret
Què serà... Ja el fum ofega tot Torrent i la Torre amb un somriure deixa fer qui et conquerirà enguany serà el moro o el cristià igual té al final sabem qui guanyarà Els cristians, els cristians, els cristians els cristians han guanyat altra vegada i la Torre ja tranquil·la es torna a endormiscar fins a la verbena que ja no pot tardar Què serà, què serà, què serà què serà si la vesprada se solejà i algun moro d’aquest poble baix la Torre plorarà ja ho saps és la Trabucà ja ho saps és la Trabucà ja ho saps és la Trabucà
La joventut ja passada parla malament de la d’enguany les velles despotriquen de tot el que no fan s’escaroten de les modes però és el que jo lis dic ja volguéreu ballar i anar ensenyant el melic i si et diuen un bon dia què és el que passa en Torrent que tot vos fa falta i sempre demaneu més digues que a Torrent li passa el que al créixer els xiquets li donen la papilla quan demanen de calent Abans els joves passaven uns diumenges bons i sans les xiques amb el monjes i els xics amb capellans ara s’estila els diumenges balls, discoteques, cançons en compte de rosaris, mises i en quantes processons
i si et diuen un bon dia què és el que passa en Torrent que tot vos fa falta i sempre demaneu més digues que a Torrent li passa el que al crèixer els xiquets li compren bicicleta quan demanen el motet En Febrer tenim Sant Blai que nós lliura de la tos portem a Sant Antoni l’aca, l’ovella i el gos i en Juliol tenim les festes nomenades patronals que tenen protagonistes són els Moros i el Cristians i si et diuen un bon dia què és el que passa en Torrent que tot vos fa falta i sempre demaneu més digues que a Torrent li passa el que al créixer els xiquets li donen carabassa quan demana els bunyols fets Hi ha un refrany de mala pota, no sé si el recordareu que diu Torrent bon poble i ….. ja no sé què més i si un foraster t’ho canta, atén a el que et dic rossega-li l’orella si eres un bon torrentí i si et diuen un bon dia què és el que passa en Torrent que tot vos fa falta i sempre demaneu més digues que a Torrent li passa el que al créixer els xiquets o és que s’estira massa o és que el pantaló es fa estret
************************************ 9. NADALENCA HOSPITALARIA Hospitalaris de Torrent escolteu-me bé a Betlem va nàixer un xiquet molt menut que ja és escuder i és rei d’Israel Hospitalari com és ell nasqué en un molt pobre lloc perquè encara no teníem la Caserna de Sant Roc Hospitalaris de Torrent escolteu-me bé vindran els reis estranys de països llunyans pastors i altra gent inclús de Torrent Hospitalari... Hospitalaris de Torrent escolteu-me bé en honor a aquest cristià gran festa es farà de gran solemnitat i a Torrent la més gran Hospitalari... Hospitalaris de Torrent escolteu-me bé si beus del Sant Grial si eres moro te fa mal però si eres un cristià no has de parar Hospitalari... (bis) Hospitalari com és ell, no pogué néixer en Sant Roc però l’hem fet l’escuder del nostre cor
************************************ 10. EN TORRENT JO VULL QUEDAR-ME A un poblet de Barcelona he tingut jo que emigrar i treballar de el que puga allunyant-me de la meua llar Respirar ja no és tan fàcil em sap greu fins a caminar si demanes un somriure no sabré què contestar, què contestar En Torrent jo vull quedar-me a la vora del Barranc En Torrent on jo vaig néixer algun dia he de tornar Els pins es queixen de pena els pots notar tremolar quan els vells compten històries a l’Avinguda en algun banc En Torrent... En Sant Blai cap a l’Ermita menjaré bon rossejat i en Juliol aniré a la festa són els Moros i Cristians, i Cristians En Torrent...(bis) ************************************ 2019 UN ANY MÉS Al Juliol cada any celebrem a Torrent en les festes del poble els mártirs de la Pedra, Abdó i Senén Els festers i festeres farem en l’Entrà Un Torrent plé de joia, d’estiu i d’amics. Serà Moro i Cristià I en el moment d’arranc compartirem l’Ofrena
i anunciarem la festa cantant el Pregó Desfilarem tot junts cap a Santa Elena i anunciarem la festa convidant a tots Berberiscos, Sumayl’s, Beduins, Califats, Benimerines, Almohades, Buadin’s Alfaquíes, Abbasíes i Almoràvits. Almogàvers, Montesa, Guardians, Contrabandistes, Cides, Ballesteres, Forquers, Conquers, Templaris i Comilitons Per dirigir les tropes en bàndols contraris Na Violant i Omeyes són Alferecies i Muladin’s enviden als Hospitalaris representant enguany les Capitanies Per conquerir la Torre presentem la lluita l’ofegament de pólvora en la Trabucà però és tot festa el que compartirem i l’any que ve repetirem Tornarem per gaudir i vessar germanor, Càbiles i Casernes la guerra de l’amistat i de la pau. I direm l’adéu demanant-li a Déu que per l’any que vindrà tornem a veure-mos i tots al mateix lloc. Acomiadem el dos mil dèneu en Processó Els festers i festeres i els mártirs de la Pedra, Senén i Abdó.
99 _
100 _
................................................................................................................................................................................................................................................... 1987 Clavaris del Corpus El 16 de Novembre de 1987 va ser la creació de Comparsa de Moros ................................................................................................................................................................................................................................................... Desfile Any MOROS CRISTIANS ................................................................................................................................................................................................................................................... 1988 ................................................................................................................................................................................................................................................... 1989 BUADIN’SS ................................................................................................................................................................................................................................................... 1990 BUADIN’SS ................................................................................................................................................................................................................................................... 1991 BUADIN’SS ................................................................................................................................................................................................................................................... 1992 BUADIN’SS ................................................................................................................................................................................................................................................... 1993 BUADIN’SS ................................................................................................................................................................................................................................................... 1994 Capità Santiago Veguer Muñoz BUADIN’SS ................................................................................................................................................................................................................................................... 1995 Capità Francisco Torrent Carralatá HOSPITALARIS ................................................................................................................................................................................................................................................... 1996 Capità Miguel Escorihuela Vicente ALFAQUIES ................................................................................................................................................................................................................................................... 1997 Capità José Javier Mateos BUADIN’SS ................................................................................................................................................................................................................................................... 1998 Capità Antonio Andreu Andrés FORQUERS ................................................................................................................................................................................................................................................... 1999 Capità Francisco Pérez Mateu MULADINS Bernardo Simó Sanchis HOSPITALARIS ................................................................................................................................................................................................................................................... 2000 Capità Medín López Martínez ALFAQUIES Pascual Toledo Gozalbo CONQUERIDORS ................................................................................................................................................................................................................................................... 2001 Capità Carlos Guimerà Pérez ABBASIES Irene Marsilla Benlloch BALLESTERES ................................................................................................................................................................................................................................................... 2002 Capità Fco. José Arnau Roig BERBERISCOS Dorita Hernández Herráiz NA VIOLANT ................................................................................................................................................................................................................................................... 2003 Capità Ramón Martínez Granell ALMORÀVITS José Mª Carratalá Tormo GUARDIANS ................................................................................................................................................................................................................................................... 2004 Capità Mª José Miguel Jarque BENIMERINES José Ignacio Sánchez Romero TEMPLARIS ................................................................................................................................................................................................................................................... 2005 Capità José Mª Silla Fenoll SUMAYL’S David Forment Cànoves COMILITONS ................................................................................................................................................................................................................................................... 2006 Capità Francisco Ros Mora BUADIN’SS José Moncholí Pascual FORQUERS ................................................................................................................................................................................................................................................... 2007 Capità Carmen Andreu Vento MULADINS Angél Llácer Furió HOSPITALARIS
Cronologia
................................................................................................................................................................................................................................................... Desfile Any MOROS CRISTIANS ................................................................................................................................................................................................................................................... 2008 Alfères Vicente Bacete Malagón ALMORÀVITS Marcos Yago GUARDIANS 2008 Capità Rigoberto Mora Navarro ALFAQUIES Diego Herreros Moreno CONTRABANDISTES ................................................................................................................................................................................................................................................... 2009 Alfères Pilar Gorriz Pujada BENIMERINES Fran Machado CIDES 2009 Capità Julio Silla Martínez ALMOHADES Isabel Olmos ALMOGÀVERS ................................................................................................................................................................................................................................................... 2010 Alfères Verónica Sánchez Fabra CALIFATS Fernando Piles Besó TEMPLARIS 2010 Capità Michel Anchel Andreu ABBASIES Jose Llácer Furió CONQUERIDORS ................................................................................................................................................................................................................................................... 2011 Alfères Pedro Moratalla Castillo SUMAYL’S Francisco Martí Silla COMILITONS 2011 Capità Francisco Montaner Climent BEDUINS Lola Mesado López BALLESTERES ................................................................................................................................................................................................................................................... 2012 Alfères Agustín Simó Muñoz BUADIN’SS Montesión Silla Agustí FORQUERS 2012 Capità Toni Garcés BERBERISCOS Javier Aracil Furió MONTESA ................................................................................................................................................................................................................................................... 2013 Alfères Amparo Medina Rubio MULADINS José Fajardo Moreno HOSPITALARIS 2013 Capità Sergio Martí Silla OMEYES Rosa Ortí Fernández NA VIOLANT ................................................................................................................................................................................................................................................... 2014 Alfères Pascual Baviera Martínez ALFAQUIES Francisco Castilla Pérez CONTRABANDISTES 2014 Capità Manolo Iborra Daries ALMORÀVITS Juan José Navarro Mora GUARDIANS ................................................................................................................................................................................................................................................... 2015 Alfères Cristina Planells Medina ALMOHADES Yolanda Muñoz Fajardo ALMOGÀVERS 2015 Capità Amparo Martínez Martínez BENIMERINES Alejandro Andreu Arnau CIDES ................................................................................................................................................................................................................................................... 2016 Alfères Jose V. Garrigues Sanchis ABBASIES Raúl Mil Contreras CONQUERIDORS 2016 Capità José Mª Serer Sena CALIFATS José Mª Martínez Martínez TEMPLARIS ................................................................................................................................................................................................................................................... 2017 Alfères Patricia López Navarro BEDUÏNS Concha Gallardo Gordillo BALLESTERES 2017 Capità Vicent Simó Benavent SUMAYL’S Vicent Burguera Fernández COMILITONS ................................................................................................................................................................................................................................................... 2018 Alfères Eduardo Hidalgo García BERBERISCOS Javier Peris Sáiz MONTESA 2018 Capità Laura Simó Ortí BUADIN’SS Enrique Vázquez Martí FORQUERS ................................................................................................................................................................................................................................................... 2019 Alfères Rebeca González Raga OMEYES Sonia Guzmán Cervera NA VIOLANT 2019 Capità Encarna Puig Miquel MULADINS Vicent Francés Forment HOSPITALARIS ................................................................................................................................................................................................................................................... 2020 Alfères Eduardo García Moro ALMORÀVITS Ramón Almerich González GUARDIANS 2020 Capità Vicent Soler Quilis ALFAQUÍES Nico Magán Oliva CONTRABANDISTES ...................................................................................................................................................................................................................................................
101 _
102 _
Vicent Francès: gran capità de 2019 Les festes de 2019 van viure el seu moment àlgid amb la renovada Gran Entrada Mora i Cristiana, que incorporava la torre al seu recorregut en pegarli la volta i allargar-la 100 metres i uns 10 minuts aproximats. Torrent va acollir vora 10.000 persones, entre festers, participants, músics, veïns i visitants en este esdeveniment on es recrea l’entrada triomfal de les tropes mores i cristianes: ostentacions, música, indumentària i molta emoció en un acte que converteix a Torrent en l’epicentre de la comarca festera.
Les filaes cristianes van iniciar la desfilada amb l’entrada de Forquers, que l’any anterior van gaudir de la seua capitania, encapçalada per Kike Vázquez. Amb els seus saragüells tradicional i al ritme del pasdoble que obri el seu pas, la filà va fer la seua baixada, acompanyats pels caporals Dani Garcia i Sonia Carreres, al so de la Unió Musical d’Alberic. A continuació el torn dels Comilitons, que en batalló van obrir-se pas amb la música de la Sito & Band. Per la seua banda, Templaris portava de caporals
103 _
a Ricardo Benet, Fernando Piles, Amparo Velarde i Pedro Beerdún, junt amb l’agrupació de música la Faràndula. La vesprada vancaçava al ritme de Cides, que portaven a Alejandro Andreu, Francisco Machado, Amparo Alabarta i Mayte Marcilla al ritme de la Unió Musical d’Alaquàs. Guardians portava a Pascual Baixauli, Javi Almerich i Chema Carratalà de caporals. El primer gran moment de la nit va ser l’arribada de l’alferes cristiana, Sonia Guzmán, de la filà de Na Violant, que lluïa un vestit de tall medieval i flors. Va estar acompanyada pels seus fills Joan, Ainhoa
i Gemma. L’ostentació de les Na Violant va posar en escena la victòria de Sant Jordi contra el drac, on diferents ballarines simbolitzaven el drac (de negre) i una figura articulada que simbolitzava un feroç drac. A continuació era el torn de l‘Orde de Montesa que portava de caporals a Cristina Peris i a Jorge Zurro. Després era el torn de la primera filà femenina de la història de Torrent, les Ballesteres que anaven encapçalades per Carmina Pérez, Cristina García, Miriam Tormo, Ana Penella, Marga Córcoles i Lola Mesado. Conqueridors portaven de caporals a Joaquin
104 _
Bas, Miguel Garcia per la seua banda Almogàvers portaven a Inma Díaz al davant de la seua tropa de percussió, mentre que els Contrabandistes arribaven a la plaça amb Diego Herreros, Jesús Andreu, Nico Magán, Rigo Mora i Antonio Vacas. Tancant la primera part de la desfilada, els cavallers Hospitalaris desplegaren la seua ostentació, inspirat en l’arribada d’aquests cavallers que van rebre en donació la vila de Torrent de mans de Jaume I per la seua ajuda en la batalla. La filà celebrava al seu torn el 25é aniversari de la seua fundació. Per a tal ocasió van
mostrar un viatge des de Jerusalem fins a Torrent: al llarg de quatre actes. El primer acte consistia en la preparació i l’avituallament a Jerusalem: amb l’entrada de la porta d’entrada a Terra Santa, i també van mostrar la construcció d’un vaixell, una haima mora, els burros de càrrega i diverses esquadres. El segon acte consistia en la partida del viatge (amb el ballet i música de Vangellis, un grup de peregrins, la primera esquadra de dames Hospitalàries, un cavall batidor amazona i una esquadra de donzelles. El tercer acte era la Lluita
105 _
per conquerir la torre, amb la pota mora d’arribada a Torrent, la primera derrota davant les tropes mores, una esquadra de monjos Hospitalaris, portalliteres per ferits i la segona batalla i victòria cristiana. El 4t acte portava per lema la gran entrada a Torrent, amb la porta cristiana, 4 cavalls engalanats d’escolat del capità, la torre conquerida, el ballet de rendició i respecte al capità, un cavall de respecte, amb la carrossa del capità i l’esquadra especial. Durant l’ostentació els Hospitalaris recordaren imatges dels anteriors capitans: Francisco Torrent (1995),
Bernardo Simó (1999), Ángel Llácer (2007) i de l’actual capità cristià, Vicent Francés, que va entrar triomfal a la plaça, acompanyat de la seua dona, Mar, i de les seues filles, Michele i Karen, sobre una carrossa plena d’escuts articulats amb moviment. Durant el recorregut va sonar la marxa cristiana que estrenaren en l’anterior capitania i que incorpora fragments de “28 cavallers”, un himne per als Hospitalaris. Durant el recorregut també va sonar la marxa “Gran Clement”, d’encàrrec i dedicada a Vicent Francés, obra de José Ribera Tordera.
.....................................................................................................................................................................................................................................
COL.LABOREN: Juan Jesús Ros Piles Alfred Domínguez Ibáñez Vicente Francés Forment Xavi Santamaría Andreu Pepe Pardo Medina Alberto Borja Rubio Ana Almerich Chuliá Daniel Catalá-Pérez Manuel Magán Martínez Amparo Domingo Pérez Sento Beguer Miquel (Cronista) Angel Raga Tordera (Heráldica) Mariano Burguera Fernández (Cellerer) Manolo Fayos Martínez (Ambaixador) Juan Magán Martínez (Senescal) Jose Pascual Martínez Climent (Amanuense) Juan José Fernández Fernández (Camarlengo)
.....................................................................................................................................................................................................................................
106 _
FOTOGRAFIES DE: Amalia Buitrago Cáceres Elvio Mínguez Félix Manuel Magán Martínez Amparo Domingo Pérez Jose Manuel Almerich Iborra Salvador Palop Medina Jose Pascual Martínez Climent (Amanuense) Pascual Chuliá Simó (en Glòria de Déu) Manolo Fayos Martínez (Ambaixador) Juan Magán Martínez (Senescal) Juan José Fernández Fernández (Camarlengo)
.....................................................................................................................................................................................................................................
107 _
108 _