tenim opinió
ELS NOSTRES EXPERTS
El magatzem temporal centralitzat, una solució per als residus d’alta activitat José M. García Casasnovas / Membre de la Comissió d’Energia dels EIC
E
ls anomenats residus radioactius d’alta activitat estan formats en un 90% pel combustible gastat i en un 10% restant per diversos productes radioactius procedents tant de les centrals com de la indústria i els hospitals. El combustible (urani) roman a l’interior del reactor un període aproximat de tres anys durant el qual únicament es produeix el 10% de l’electricitat possible. La resta de l’energia continua a les barres de combustible tretes del reactor i podria ser aprofitada en un altre tipus de reactors. Els elements de combustible gastat extrets del reactor s’emmagatzemen, inicialment, a les centrals nuclears mateixes, a les anomenades piscines de combustible gastat que són unes cavitats d’acer inoxidable plenes d’aigua, químicament pura, que proporciona protecció contra les radiacions i refrigeració suficient de la calor residual. La radioactivitat i la calor generada pel combustible gastat decreixen amb el temps. Cada deu anys es redueixen a la sisena part. Després, el combustible gastat podria ser reprocessat i reciclat en altres reactors, com es fa ja en alguns països (França, el Regne Unit, el Japó, etc.), per extreure l’energia romanent o bé ser emmagatzemat en els anomenats magatzems temporals centralitzats (MTC). Està previst que aquest tipus d’emmagatzematge tingui una durada de diverses dècades. Posteriorment es prendrà la decisió final en funció de les possibilitats tècniques del moment: reprocessar, reutilitzar o emmagatzemar de manera definitiva. Molts països, entre els quals hi ha Espanya, han optat per aquesta segona solució que proporciona una sèrie d’avantatges:
12
MARÇ/ABRIL 2010
garanteix la seguretat; flexibilitza la gestió del combustible gastat mentre es prenen les decisions sobre el tractament que se n’ha de fer a llarg termini; crea oportunitats perquè a mitjà termini es puguin aprofitar els avenços tecnològics que sens dubte es produiran; permet que els països, que així ho decideixin, puguin reciclar el combustible gastat per obtenir l’energia romanent; facilita el disseny del magatzem definitiu, que finalment serà necessari, ja que la radioactivitat, la calor residual i el volum dels residus s’hauran reduït de manera molt significativa; és la forma més segura de garantir la no-proliferació d’armament nuclear. A l’MTC el combustible gastat s’introdueix en contenidors, metàl·lics o de formigó, que s’emmagatzemen en un edifici amb parets de fins un metre i mig de gruix que garanteix la protecció contra les radiacions, la refrigeració i la integritat física. Aquestes instal·lacions han estat testades en països com els Estats Units i Holanda, entre d’altres. Aquí, al nostre territori, s’ha pres en consideració
“Entre els avantatges destaca el reciclatge de combustible gastat per obtenir l’energia romanent“ l’MTC d’Holanda situat en un polígon industrial d’una zona densament habitada. Precisament l’holandesa ha servit com a instal·lació de referència per al desenvolupament del projecte espanyol que en la seva versió bàsica ha estat aprovada pel Consell de Seguretat Nuclear. Cal continuar treballant en la recerca i el desenvolupament de noves tecnologies en el camp nuclear que ens permetin un coneixement més elevat i noves possibilitats industrials i mediambientals per al tractament d’aquests residus. Per això, al costat de l’MTC, es crearà un centre tecnològic i un parc empresarial, amb inversions totals properes als mil milions d’euros, la qual cosa constituirà un important focus de desenvolupament i ocupació qualificada.