Fulls dels Enginyers, Nº 282

Degà del COEIC

LA COLUMNA Agustí Sala Periodista especialitzat en economia a El Periódico de Catalunya

ELS NOSTRES EXPERTS

05 10

Joan Badrinas Innovació, clau del benefici i més

14

ELS NOSTRES EXPERTS Juan F.-Goula

PROJECTE El Pla director d’il·luminació a.de Anàlisi dels sistemes lumínics per tipologia de carrers Barcelona

24

INFORME L’oferta formativa del COEIC

58

ELS NOSTRES EXPERTS Sílvia Gironès L’educació serà personalitzada o no serà

ELS NOSTRES EXPERTS

18

Miquel Subirachs

EN FAMÍLIA El Club Bometa fa tres anys!

82

S’analitza una malla d’unes 180 vies de tot tipus i de tots els districtes ( amplades de voreres i calçades, relació entre punts de llum i arbrat...)

TECNOLOGIA I EMPRESA

AJUNTAMENT DE BARCELONA - HÀBITAT URBÀ

Technip Iberia. Créixer en l’adversitat

30

13

62

COMISSIONS La Comissió de Cultura dels EIC

VOLEM + Cursos i tallers Viu l’Associació

85

Pericia judicial: activitat d’enginyer industrial

16

volem +

Joan Vallvé

fem institució

04

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari

ENTREVISTA Josep Miquel Torregrosa, Business Creation Officer a Espanya i Portugal de KIC InnoEnergy

Tots els actes i jornades dels EIC

38

Entreteniments

Borsí: anuncis de compravenda

86

ENGINYERIES DEL MÓN

64

Mesures per a una reforma urgent de l’Administració pública

CALIDOSCOPI

G-Cans Project a Tokyo

Pau Blasi

REPORTATGE Enginyeria i vi, un bon maridatge

44 20

VOLEM +

VOLEM +

DIA A DIA

84

12

66

88

ARTICLES iGenium’13: trobada anual de l’enginyeria

ARTICLES

70

4ª edició del concurs Femindustria

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Josep Mouriño Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Mònica Acero, Anna Carrió, Jordi Garriga, Manel Gastó, Isabel Marquès i Tamara G. Cisneros.

Publicitat: Eva Díaz i Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió Il·lustració: Judit Canela Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas

Demarcacions del COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

Un nou curs per l’enginyeria industrial Joan Vallvé / Degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Q

uan aquest número de Fulls dels Enginyers arribi a les vostres mans haurem començat el quart trimestre de l’any 2013 i haurem deixat enrere l’estiu i les vacances —aquells que n’hagin pogut fer—, i encararem el nou curs. Amb quines perspectives? Si ens hem de referir a l’economia, tot i les bones intencions en les declaracions dels nostres polítics, aquesta no millora. Continuem veient només el camp de les empreses exportadores i el sector turístic com un món econòmic que funciona, que guanya diners i que manté i, fins i tot, crea ocupació. La resta de l’economia continua com estava; en tot cas, però, els indicadors del producte interior brut ens diuen que no baixem més i que potser començarem a créixer en els pròxims mesos. Tant de bo!

La manca de creació de llocs de treball comporta dificultats als joves enginyers per trobar la primera feina i, en molts casos, els empeny a anar a treballar fora del país. Tanmateix, les matriculacions de batxillers que volen fer Enginyeria Industrial

i s’apunten per fer el Grau en Tecnologies Industrials es mantenen. Aquest Grau de quatre cursos els portarà al Màster en Enginyeria Industrial, dos cursos més, i, en conseqüència, al títol d’enginyer industrial. Dell curs 2012-2013 ha sortit la primera promoció d’enginyers industrials de la Universitat de Lleida. Amb aquest, ja són cinc els centres de Catalunya on es pot estudiar Enginyeria Industrial. Fa pocs dies, un article a la revista de l’associació d’enginyers alemanys VDI ens parlava d’un augment de les matriculacions a les carreres tècniques durant els darrers dos anys. Els joves veuen en l’Enginyeria possibilitats de futur; no podria ser d’una altra manera en una societat com la nostra cada vegada més tecnificada.

No sabem quin serà el futur d’una de les nostres organitzacions. L’Estat vol aprovar una nova llei de col·legis professionals que pretén limitar les nostres actuacions, centralitzar el control dels col·legis i reduir l’exigència de col·legiació per exercir l’activitat d’enginyer. Caldrà esperar el

resultat final de l’actual projecte de llei.

En qualsevol cas, la nostra Associació, amb 150 anys d’història, continuarà oferint als nostres professionals enginyers, als que fan exercici lliure i als que estan en empreses, aquelles eines que necessiten per realitzar millor la seva activitat.

Ens referim als serveis de documentació, d’informació i de normativa, cursos de formació, servei de borsa de treball, a part de les possibilitats que ofereixen les comissions tècniques sectorials per facilitar l’intercanvi d’experiències entre enginyers i aprofundir en els propis coneixements. Al seu costat, l’instrument d’acreditació: l’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria (AQPE), creada en col·laboració amb altres enginyeries de Catalunya i que ha començat el seu camí.

D’acord amb els nostres estatuts, aquesta tardor correspon renovar les juntes directives de Col·legi i Associació. Que els nous dirigents tinguin confiança i decisió de cara al futur!

SONÒMETRE SONA BÉ

NO SONA...

Un reconeixement de la professió

Llum verda als accessos ferroviaris

La Cambra de Comerç de Barcelona ha decidit fer un reconeixement a la trajectòria de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i de tot el col·lectiu d’enginyers industrials en motiu de la celebració del 150 aniversari de la institució.

Les infraestructures ferroviàries reivindicades a Catalunya des de fa temps veuran la llum després que les administracions i les empreses públiques involucrades hagin signat un protocol que permetrà la finalització dels accessos definitius al port de Barcelona, l’estació de la Sagrera, l’ampliació i millora de Rodalies i el quart cinturó l’any 2015.

GRINYOLA Certificació energètica d’edificis ETIQUETA Tipus d’edifcis Adreça

L’entrada en vigor de l’obligatorietat d’un certificat d’eficiència energètica per a habitatges, locals de negocis i oficines que es lloguin o es venguin han encetat una guerra de preus que pot convertir aquesta mesura de conscienciació com un simple tràmit burocràtic.

Municipi

C.P.

C. Autònoma

A B C D E F G

REGISTRE

ESPAÑA Directiva 2010 / 31 / UE

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial.

No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

4

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

Més confiança que eufòria

P

ortem més de cinc anys de crisi.

Del terratrèmol financer a partir de la caiguda de Lehman Brothers als EUA vam passar a la davallada intensa de l’activitat econòmica general, amb esclat de la bombolla immobiliària i amb rècord d’atur com a trets autòctons. Resultat? Una de quatre persones en edat de treballar no tenen feina. En són una de cada dues si ens fixem només en els joves. Sort en tenim de l’exportació i del turisme, que pal·lien la situació.

Ningú no va preveure en el seu dia el que passaria. O, millor dit, ningú no va fer cas d’aquells que van llançar crits d’alerta abans del 2008. L’economia es mou per pànics i eufòries i la majoria es deixa emportar pel corrent. A ningú no li venia de gust llavors parar la música quan tothom (o gairebé tothom) ballava.

Avui ens comencen a arribar indicadors que donen peu a l’esperança, com ara la frenada estiuenca de l’atur. “Hem tocat fons”, ens diuen des del Govern i també des d’altres àmbits. A ningú no se li escapa que una de les funcions de les elits dirigents és evitar que caiguem en l’espiral del fatalisme. Però això és una cosa i l’altra pensar que ja som a les portes d’una gran expansió.

Aquests forts ritmes d’activitat trigarem a tornar-los a veure, perquè difícilment ens expandirem amb crèdit i deute com ho havíem fet fins al 2008. I, a més, la marxa general de l’economia revela que som lluny de crear ocupació neta.

LA COLUMNA Agustí Sala Periodista especialitzat en economia a El Periódico de Catalunya

Potser és veritat que som al fons, però l’important és saber si ens hi quedem per molt de temps o si comencem a pujar. Les dades no ho aclareixen encara. N’hi ha prou a veure els negocis que després de les vacances no han tornat a obrir. La millora constatada en l’economia financera acostuma a arribar a l’economia real amb mesos de retard, com va passar durant el procés de propagació de la crisi. És per tot això que hi ha qui vol refredar expectatives. Es tracta d’evitar depressions si l’eufòria oficial no es veu reflectida en el dia a dia. L’economia també s’alimenta de sentiments i estats d’ànim. “No hem sortit encara de la crisi”, deia el vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, en una visita recent feta a Barcelona. La sortida de la recessió és encara feble i sense gaire força. Confiança i esperança, sí; però no pas excés d’eufòria, va dir. Encara no hem començat a pujar i ja pensem (o alguns ens volen fer pensar) que som a punt d’arribar. El pacient (l’economia) ha estat i està molt malalt i, per tant, necessita un període de recuperació d’acord amb el mal que pateix.

L’ALTAVEU

“A Espanya hi ha signes de creixement molt contingut”

Joan Cavallé Director de Caixa d’Enginyers

FULLS dels ENGINYERS

5

desenvolupament sostenible

Més que aigua Talent, coneixement i compromís.

Aportem respostes adequades per a una gestió més eficient.

Compartim coneixement i generem innovació. Treballem per un futur basat en el compromís i la cooperació.

SOLUCIONS INTEGRADES DE L’AIGUA PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

tenim opinió Joan Vallvé / Degà del COEIC

ELS NOSTRES EXPERTS

Mentoring, l’experiència al servei dels estudiants Ramon Terraza/ Enginyer industrial col·legiat núm. 2019

L’

Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya posen en marxa un servei per poder traspassar l’experiència dels enginyers jubilats o a punt de jubilar-se adquirida durant la seva trajectòria professional als estudiants d’Enginyeria.

A partir del curs 2011-2012, les nostres institucions (Associació i Col·legi) van creure convenient endegar un nou servei pensat per als estudiants i socis escolars de les diferents escoles d’Enginyeria. La idea és poder aprofitar l’experiència vital i professional de molts dels nostres companys jubilats o propers a la jubilació per tal de posar-la al servei dels nous professionals amb un caràcter voluntari i, evidentment, sense cap contrapartida econòmica.

Aquest oferiment es canalitza mitjançant l’estructura de la nostra organització col·legial i com a complement als serveis tradicionals que s’ofereixen habitualment com la borsa de treball, la preselecció i la selecció, el servei d’orientació professional, l’assessoria jurídica, etc.

Els alumnes interessats contacten directament amb els serveis del Col·

8

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

legi mitjançant els punts Nexe de les escoles d’Enginyeria de Barcelona o Terrassa.

Aquesta iniciativa ha tingut el ple suport de les direccions de les escoles.

Podem afirmar que les primeres experiències han estat satisfactòries per als alumnes que han utilitzat aquest servei.

La missió del mentor, amb la seva experiència, és acompanyar l’alumne en el seu desenvolupament personal i professional, escoltant de manera empàtica, donant consells realitzables, proporcionant feedback i ajudant que marqui rutes de manera autònoma.

“L’AEIC i el COEIC posen en marxa un servei per poder traspassar l’experiència dels enginyers jubilats o a punt de jubilar-se adquirida durant la seva trajectòria professional als estudiants d’Enginyeria2

Marcel·lí Curell i Àngel Llobet

A

quest mes d’agost s’ha endut dos companys que havien estat durant molts anys vinculats al Col·legi i a les nostres institucions: Marcel·lí Curell i Àngel Llobet.

Marcel·lí Curell va acabar els seus estudis d’Enginyeria Industrial tot just acabada la Guerra; era l’enginyer industrial més jove de Catalunya. Va exercir la docència en la preparació dels estudiants que volien ingressar a l’Escola d’Enginyers i,posteriorment, va emprendre l’activitat que seria la seva especialitat en la professió: agent de patents i marques. El seu contacte amb les institucions dels EIC es va mantenir: va ser membre de les juntes del Col·legi i de l’Associació i va presidir Caixa d’Enginyers després d’haver contribuït a la seva fundació. L’any 2009 li fou atorgat el premi Reconeixement a la Trajectòria Professional. Fidel al seu país, va donar sempre suport a les institucions que ajudaven la cultura catalana. Àngel Llobet va acabar els estudis als anys seixanta i va exercir l’activitat professional en el lliure exercici. A les actuacions professionals s’hi afegiren ben aviat les preocupacions pel país que acabava els anys negres de la dictadura. Àngel Llobet va participar en l’activitat política de la transició i va ser regidor de l’ajuntament de la seva ciutat, Sabadell. La seva presència a les institucions dels EIC el van dur a presidir l’Associació (1992-1997) i a ser degà del Col·legi (1997-2005). Les seves actuacions per promoure la relació entre totes les enginyeries va fer que col·loqués el rètol que presideix avui el nostre edifici de Via Laietana: Enginyers. També el va portar a presidir la Comissió Acadèmica del Consell Social de la UPC i a promoure la fundació de l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) juntament amb el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. Actualment era membre del Patronat de l’IDES i també tenia el càrrec de defensor del mutualista a La Mútua dels Enginyers.

FULLS dels ENGINYERS

9

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Innovació, clau del benefici i més... ‘

Joan Badrinas / Enginyer industrial col·legiat núm. 6352

‘

‘ ‘

‘

L

a innovació no arriba improvisadament ni és el fruit d’un acte d’inspiració aïllada; tampoc el resultat només dels diners o les subvencions. La innovació, per ser efectiva i sostenible, amb impacte positiu en els resultats financers, ha d’estar basada en dos pilars fonamentals: el lideratge i un procés intern rigorós i sistemàtic.

Avui en dia, el món canvia més ràpid que mai no ho havia fet. No hi ha negocis i indústries amb èxit permanent garantit. Per competir amb èxit i mantenir o millorar el benefici, cal implementar una cultura i una sistemàtica de la innovació que, sobre la base d’un coneixement profund del mercat, generi de manera continuada un flux de nous productes i models de negoci que s’avancin a les necessitats o, millor encara, responguin als desitjos no satisfets dels mercats.

El primer pilar de la innovació, el lideratge, ha de ser exercit pel gestor més alt de l’empresa; cal una visió global, no és un tema que es pugui delegar. Sense aquest lideratge, lògicament associat a elements de suport i reconeixement, ningú no prendrà cap risc. L’organit-

10

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

Figura 1

zació quedarà atrapada en la rutina de resoldre els problemes diaris o romandrà inactiva complaent dels èxits actuals.

Només amb lideratge, però, no n’hi ha prou. La innovació sostenible requereix un treball multidisciplinari, sistemàtic i constant entre tots els estaments de l’empresa: vendes, màrqueting, fabricació, compres, finances (molt important) i el departament de recerca i desenvolupament de producte. Tota l’empresa en conjunt ha d’estar ben alineada col·laborant en el propòsit de generar benefici amb la creació de nous productes i serveis que els clients valorin. Sense un procés intern que ajudi a gestionar els projectes amb la col·laboració de tots els departaments, l’eficàcia de l’organització serà limitada i el percentatge d’èxit d’obtenir el resultat financer esperat, decebedor.

El procés ha de formar part de la cultura de l’empresa, i ha de ser senzill, ben entès per tothom, però a la vegada ha de cobrir la relativa complexitat del treball multidisciplinari requerit al llarg de tot el procés, des de la generació d’idees fins al llançament del nou producte, servei

o negoci als mercats. Les figures 1 i 2 mostren els principals blocs d’un procés d’innovació. Per ser efectiu, però, cal disposar d’un procés detallat i ben adaptat a les necessitats específiques de cada organització.

Sense un procés ben integrat a la cultura de cada empresa, la voluntat del líder per crear innovació pot quedar truncada per una falta d’eficàcia a obtenir resultats i tot l’esforç dels equips podria acabar en un sentiment d’escepticisme i frustració.

La innovació és la clau del resultat financer amb un impacte que depèn, en primer lloc, de l’eficàcia de cada organització a identificar i gestionar els projectes, però en gran mesura també de l’horitzó estratègic escollit.

Un horitzó d’innovació incremental focalitzat a mantenir la competitivitat i

lideratge de la base del negoci o a créixer en els mercats actuals, espai competitiu d’“oceà vermell”, tindrà un potencial de benefici limitat i normalment també un nivell de risc moderat. No obstant això, els èxits aconseguits en aquest segment proveeixen un excel·lent caldo de cultiu i la confiança necessària per encoratjar els equips a definir projectes més innovadors, posicionats fora de la competència sagnant de preus de les aigües vermelles. Això conduirà el negoci cap a espais de navegació en aigües incontestades d’“oceà blau” a on, lògicament, el benefici a obtenir és més alt. El líder i l’equip han de decidir com de lluny es vol anar.

En l’economia actual, el model de desenvolupament sostenible s’ha de basar en el fet de proveir productes i serveis

que afegeixin valor a la societat, no en la riquesa generada amb el que s’ha dit enginyeria financera. En aquest model d’avui, les empreses requereixen un lideratge renovat i sistemes de gestió que facin de la innovació la clau efectiva del benefici i més.

“La innovació, per ser efectiva i sostenible, amb impacte positiu en els resultats financers, ha d’estar basada en dos pilars fonamentals: el lideratge i un procés intern rigorós i sistemàtic”

Figura 2

FULLS dels ENGINYERS

11

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Enginyers industrials compromesos en tasques de solidaritat Grup d’Enginyers Industrials Voluntaris de Càritas

E

n aquests temps en què la societat està patint una forta convulsió de crisi que ens condueix a un nou paradigma en l’àmbit social, financer, econòmic i de valors en general, és necessari, més que mai, que aflorin mecanismes dins de la societat que coadjuvin al redreçament amb les forces que estiguin a la seva mà.

Dins del món de la solidaritat, per intentar disminuir les conseqüències d’aquesta convulsió, existeixen els moviments associatius de tot tipus i de totes dimensions. Entre aquests moviments hi ha Càritas, que és una entitat de l’Església catòlica de presència internacional que dins de cada país està organitzada per diòcesis. Càritas Diocesana de Barcelona aplega les activitats de les diòcesis de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat.

La missió de Càritas Diocesana de Barcelona és promoure, orientar i coordinar l’acció social i caritativa de les tres diòcesis, i la seva finalitat és ajudar a la promoció humana i al desenvolupament integral de les persones, sensibilitzar la societat i promoure la justícia social. És una entitat sense ànim de lucre, el finançament de la qual és sobretot de caràcter privat. Càritas està formada per voluntaris i professionals i acompanya els sectors socials més desfavorits.

Càritas, dins de les tres diòcesis esmentades, desplega més de 450 projectes d’ajuda social que atenen les necessitats de tots els segments d’edat, des dels infants fins a la vellesa, passant pels joves i adults en circumstàncies més desfavorides. L’any 2011 es van assistir més de seixanta mil persones.

Dins de l’organització de Càritas Diocesana de Barcelona hi ha el programa Empreses amb Cor format per exdirec-

12

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

tius d’empreses jubilats que col·laboren amb els projectes que es desenvolupen cercant possibles col·laboracions d’empreses i fundacions. Aquests voluntaris, per la seva experiència en el món de l’empresa, són interlocutors que coneixen les circumstàncies i la idiosincràsia que s’hi viu.

En l’esmentat programa hi participem diversos enginyers industrials aportant els nostres coneixements pel que fa a la relació amb les empreses, i aconseguim ser ben acollits per la solidaritat del teixit empresarial i les fundacions.

En els més de 450 projectes, però, se’n poden distingir uns de molt ajustats a necessitats que sorgeixen en l’actualitat amb molta intensitat: • Projecte Paidós de prevenció de la pobresa infantil hereditària que atén de manera integral, integrada i intensiva, nens de 0 a 6 anys i les seves famílies.

• Servei de Mediació de l’Habitatge amb el qual s’impedeix que famílies afectades per la greu situació d’atur perdin el seu domicili habitual i caiguin en l’exclusió social.

• Projecte d’Inserció Laboral amb el qual es potencia l’orientació, la formació i l’oportunitat d’experiència laboral.

• Servei d’Ajudes a les Necessitats Bàsiques per tal que les famílies que atén Càritas puguin pagar els subministraments, relloguers, aliments...

Invitem a tots els companys que vulguin ajudar a fer possible el desenvolupament dels projectes que porta a terme Càritas Diocesana de Barcelona (diòcesi de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat) a fer-se’n socis o a col·laborar-hi mitjançant una aportació econòmica.

Tradicional trobada dels set companys de Serrano, 32

A

quest any ha correspost l’organització d’aquesta trobada a Javier Aseguinolaza Zunzunegui, i ha cregut que la millor opció era reunirnos a Pamplona del 25 al 28 d’abril, amb una visita al Palau Reial del Castell de Olite i la singular església de Santa Maria la Major, inclosa una pujada a una torre del castell. A Pamplona vam fer una visita guiada a la catedral i al seu extraordinari museu, on se’ns va permetre contemplar les vint-i-vuit verges romàniques del segle XIII. Vam acabar amb un entranyable dinar al Restaurant Rodero, que regenta la Resu, antiga cambrera del famós Restaurant Guria de Barcelona dels anys 60, i on Javier ens va llegir una poesia una estrofa de la qual deia: En nuestra tercera juventud estamos todos en plenitud.

Las alcachofas y espárragos nos evitaran los estragos.

Y no queremos que la crisis nos vaya a dejar en el chasis.

Andrés de la Riba, José M. Sauleda, Javier Aseguinolaza, Caty Viuda de Rua, Juan-E. Vidiella, José-Antonio Frontera i Benito Esteban, van unir un any més l’esperit de la companyonia i de l’enginyeria, i a tots ells poc els falta per arribar als vuitanta.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Perícia judicial: activitat d’enginyer industrial Juan F.-Goula Pfaff / Enginyer industrial col·legiat núm. 6787

L

a crisi descol·loca a molts. Hi ha feina però no llocs de treball. Diuen a l’enginyer que és qüestió de reinventar-se, dictàmens pericials? Hi ha coneixements, titulació i experiència en indústria i/o empresa.

Quina és l’opinió d’un enginyer amb més de quinze anys dedicats a la perícia judicial com a principal activitat professional? Val la pena saber que perícia/pèrit en altres idiomes s’anomena expertise, proficiency/expert, maîtrisent. Il·lustratiu, oi? En perícia judicial són més necessàries les canes que la ciència.

ESPECIALITAT El pèrit és un home expert. La transversalitat de la nostra formació d’enginyers —valor que aportem amb el dictamen pericial en un litigi— és de capital importància.

Atès que el coneixement se li suposa,

14

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

l’enginyer pèrit aportarà el seu valor diferencial mitjançant la seva perícia, les seves “canes” professionals. Amb aquesta reflexió desitjo aclarir i distingir dues necessitats de l’enginyer industrial com a pèrit judicial.

Es necessari ser especialista en la matèria objecte de litigi? En general, no. Sí és necessari ser especialista en perícia judicial: capaç de sincronitzar sentit comú amb coneixement expert.

El receptor de la perícia —el jutge, mestre en lleis i en “sentit comú”— és un profà en “ciència i tècnica”. El pèrit explicarà al professional del dret, en llenguatge col·loquial —i precís—, què diu la tècnica sobre l’assumpte en litigi.

El pèrit analitza la situació: allò ocorregut i les seves evidències. Encamina els fets i les circumstàncies amb el coneixement expert, i dóna llum sobre allò succeït.

Per això l’enginyer de perícia judi-

cial no ha de ser especialista “tècnic” (hidràulica, electrònica, ascensors, etc.), però sí ha de ser especialista en perícia judicial. Aquí és on resulta imprescindible l’experiència professional, en indústria, en empresa, en la vida.

EXPERIÈNCIES IL·LUSTRATIVES On no arriba el coneixement d’enginyer pèrit judicial, aquest acudeix a l’especialista “tècnic” de reconeguda solvència perquè complementi la seva comesa: en l’explosió dels bobinats d’un transformador d’elevada potència, el pèrit recorre a un especialista fabricant de transformadors per entendre —el pèrit— que l’nharmònic entrava en ressonància i si a l’enginyer pèrit li costa entendreho, el jutge no entendrà res sense la mediació del pèrit traductor amb l’especialista.

El pèrit no dissenya, però dictamina

perfectament si una línia de fabricació, instal·lació de massatge o autocaravana compleixen amb les especificacions de disseny —contractuals— i ho explica didàcticament al jutge.

Xoca veure el sofriment d’un científic, sense experiència pràctica, per comunicar a un auditor lletrat les conclusions del seu dictamen pericial impecable, i això és així per l’exposició a un entorn estrany a ell.

Una indústria cita el pèrit conegut: no li encarreguen el dictamen pericial —es posaran en contacte amb la Càtedra per a l’informe— però volen que en el judici ho defensi ell.

Traduir aquest bagatge tècnic als lletrats no és fàcil; a vegades, impossible!

El que el jutge no entén, no existeix; ergo no es considera.

ES VIU DE LA PERÍCIA? Aquest escrit vol evitar induir a error i falses expectatives —en aquests temps

difícils— a aquells que creguin veure en la perícia la seva “salvació”. Pocs experts “gairebé” viuen de la perícia si no és que són rendistes i que la perícia els complementa.

Les llistes de pèrits dels jutjats existeixen, però són “anècdotes” menys per als que estan molt introduïts. Handicaps de l’enginyer a les llistes: • Transversalitat de la professió: el “món legal” no sap què fem els enginyers, no estem en el seu mapa de recerca.

• Competència ferotge dels pèrits industrials —la seva denominació és un avantatge competitiu.

La realitat és que de les llistes dels jutjats en surten pocs assumptes.

La seva rellevància aliena al món pericial —pèndol del Tibidabo, per exemple— pels condicionants del cas els “comercialitza” a través de professionals de reconegut prestigi.

Sobrepassa el pèrit corrent.

CONFIANÇA Els prescriptors de la perícia — el lletrat i l’empresa— necessiten coneixement expert i grans dosis de confiança. Preocupa l’intrusisme i l’amateurisme.

La perícia judicial com a alternativa no és una solució temporal. Té molt de docència: constància, humilitat, vocació i dedicació.

Si el present article serveix perquè l’enginyer industrial es plantegi la perícia judicial com a comesa professional, benvingut sigui, però cal que prèviament valori la seva perícia i eviti l’intrusisme que danyi la confiança, imprescindible en aquesta professió.

FULLS dels ENGINYERS

15

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

L’educació serà personalitzada o no serà Sílvia Gironès / Enginyera industrial col·legiada núm. 82230

M

olts experts, des de fa més de deu anys, coincideixen que és necessària una transformació profunda de l’educació.

La divisió per matèries especialitzades, separar els nens per edats com si fossin lots de fabricació, l’avaluació apte / no apte bàsicament en competències lingüístiques i matemàtiques, fa que l’objectiu dels mestres i els nens sigui exclusivament aprovar els exàmens i passar al curs següent.

En la situació actual, a Espanya, on hi ha més d’un 30% de fracàs escolar, un 80% d’atur en persones que com a màxim tenen estudis obligatoris i un 50% d’atur en joves de menys de 35 anys amb estudis universitaris, qualsevol de nosaltres arriba a la conclusió que segurament no fem bé moltes coses. I jo afirmo que el sistema educatiu actual no és vàlid ni per al sistema mateix (estudio, trobo feina) ni per a la persona.

En el futur, les organitzacions que contractin persones no les triaran per la seva formació, sinó pels projectes que aquestes hagin realitzat. L’educació reglada i els títols no tindran la mateixa importància que ara. Estudis de la Unió Europea prediuen que el 2020 més del 65% dels nostres fills treballaran en professions que no existeixen encara.

Tots som profundament intel·ligents però no de la mateixa manera. Qualsevol persona, experimentant, pot descobrir aquell talent especial que el fa únic, pot desenvolupar la seva passió convertint-se en un expert gràcies a la realització continuada de projectes sobre aquest tema i pot transformar la seva passió en la seva professió convertint-se en algú diferent de tots els

16

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

altres. I ser feliç!

La visió de futur és una educació més personalitzada i centrada en cada un dels individus. Aquest estiu he estat col·laborant amb la Fundación Promete al seu campus. Durant una setmana, els nens i les nenes treballen sis hores diàries en el projecte que han escollit. I són feliços. I expliquen a tothom amb passió el que han fet. I ja pensen en el projecte que faran l’any vinent. Aquest exemple, i alguns d’altres, demostren que aplicar l’educació personalitzada és possible, i no només a l’escola i als instituts, sinó també a la Universitat. Estudiar Enginyeria ha de ser des del principi la fusió de conèixer i treballar en un determinat sector per decidir quins projectes es volen fer durant la carrera i acabar sabent molt bé a què dedicar-se professionalment.

Qualsevol persona pot ser un expert amb deu mil hores d’entrenament.

“El 2020 més del 65% dels nostres fills treballaran en professions que no existeixen encara”

Autora del bloc sobre educació personalitzada, innovació i emprenedoria www.silviagirones.com.

Autora del llibre Prefiero morir a estudiar, una guia per a pares i mares per aplicar l’educació personalitzada. Aquest llibre ha aconseguit el finançament necessari per editar-se a través de la plataforma de crowdfunding VERKAMI: http:// www.verkami.com/projects/6110-prefiero-morira-estudiar.

El compromís és un acte, no una paraula.

Jean Paul Sartre

Campanya Solidaritat Els Enginyers Industrials de Catalunya, per iniciativa de la Comissió d’Acció i Cooperació, inicien una campanya amb la Fundació Privada Acció Solidària Contra l’Atur per tal de recollir un fons solidari destinat a la creació d’ocupació i impulsar la creació de microempreses.

Necessitem el teu compromís, ajuda’ns a canviar les estadístiques.

Pel futur de tots necessitem que t’impliquis contra l’atur.

Les aportacions són de caire totalment voluntari.

Pots fer la teva donació a través del teu banc o caixa mitjançant un ingrés al número de compte:

3025-0001-18-1433488848

Participa a través de: www.eic.cat / Participar / Comissions / Acció i cooperació / Campanya social

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Mesures per a una reforma urgent de l’Administració pública Miquel Subirachs Torné / President de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques dels EIC i enginyer industrial col·legiat núm. 2329

A

mb companys enginyers de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, vam elaborar fa uns quatre anys la Declaració per a la millora de les administracions, document referit a una visió operativa de la governança per tal d’orientar les reformes necessàries tant de les administracions com de les maneres de governar i de dirigir els afers públics, i contribuir a fer-ho possible. El seu contingut va ser assumit pel Col·legi i l’Associació. I va tenir una ampla difusió i ens ha servit d’aportació als espais de trobada entre professionals i membres d’entitats interessades en el tema.

També, en els darrers anys, s’han produït nombrosos debats i propostes sobre aquesta matèria: congressos catalans de gestió pública, Llibre blanc de la funció pública catalana, Informe sobre bon govern i transparència administrativa, etc., i també són elements de referència els informes del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) i el del Comitè d’Experts encarregat per la Generalitat que va ser lliurat el passat mes de maig.

Des de fa més d’un any, es va constituir el Fòrum d’Entitats per a la Reforma de l’Administració (FERA) com un espai informal i obert de trobada d’entitats de la societat civil catalana que defensa la necessitat d’abordar, de manera constructiva i exigent alhora, la llargament reclamada reforma de l’Administració pública que en el context econòmic, social i polític actual resulta imprescindible i urgent.

Els membres inicials del FERA hem estat l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP), l’Associació de Tècnics d’Administració de la Generalitat de Catalunya (ATAGEC), la Cambra

18

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

de Comerç de Barcelona, la CECOT, el Public-Private Sector Research Center de l’IESE, el Cercle d’Economia, el Club de Direcció Pública d’ESADE Alumni, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, la Taula del Tercer Sector i la nostra Comissió.

El document elaborat per a la reforma de les administracions fa un breu diagnòstic que es pot sintetitzar en diferents punts que es van debatre al llarg de l’any de treballs: les administracions públiques són quantitativament i qualitativament molt importants i es constata que no tenim un problema de nivell de prestació de serveis bàsics o d’eficàcia en l’actuació, en sentit general.

D’acord amb les dades comparades internacionals no tenim un problema que es pugui considerar greu de dimensionament en l’ocupació pública, però sí pel que fa a l’adequació dels recursos a les necessitats, a la qual cosa se suma un problema de finançament.

També tenim un problema de funcionament en termes d’eficiència i de productivitat, entre altres aspectes. Les administracions catalanes no generen el valor públic que podrien generar. Malgrat ser raonablement eficaces, no són tan eficients com podrien ser-ho. Amb els mateixos recursos es podrien obtenir millors resultats i impactes de serveis als ciutadans; els mateixos resultats es

podrien obtenir amb menys recursos i amb més recursos es podria fer un salt qualitatiu.

El problema de funcionament rau, fonamentalment, en un seguit de dèficits en el model organitzatiu, de direcció i de gestió. Aquest és un problema que depèn, en bona part, de la potestat autoorganitzativa de les nostres administracions.

Part del problema és degut, també, a l’excessiu nombre d’esferes d’administració, fins a set en alguns indrets que, a manca d’una clara divisió competencial, genera solapaments i ineficiències, també i especialment de malbaratament econòmic.

Tenim un problema d’imatge social. Si es vol reactivar l’economia, cal un sector públic que acompanyi i potenciï l’activitat productiva, la qual cosa serà apreciada per la societat.

Cal, per tant, una agenda per a la reforma de l’Administració que ens permeti disposar de la gestió pública que necessitem per al present i que desitgem per al futur. Reforma més enllà de l’ajust. I una agenda que ha de ser institucional; impulsada des del primer nivell i amb acord polític transversal; resguardada, en la mesura del possible, del tacticisme partidista. Una agenda que ha de ser concertada amb els servidors públics i la societat civil, i visualitzada adequadament pels mitjans de comunicació.

“Cal una agenda per a la reforma de l’Administració que ens permeti disposar de la gestió pública que necessitem per al present i que desitgem per al futur”

ALGUNES PROPOSTES El document per a la millora de les administracions relaciona fins a trenta accions que, entre d’altres, hauria d’incloure l’agenda per a la reforma de l’Administració que es reclama. S’agrupen entorn de sis conceptes: política i gestió, governança, professionals,

responsabilització, bon govern i ètica pública, i innovació.

No es tracta tant de prendre de seguida solucions senzilles i operatives, buscant impacte estructural, organitzatiu i resultats a curt termini, que també, sinó més d’encetar una nova manera de caminar, de fer, en aquest àmbit, i fer-ho amb pas ferm i decidit.

Dins dels temes de més curt termini de l’agenda o full de ruta, cal considerar les administracions públiques com un gran espai de potenciació i aprofitament del capital intel·lectual de tots els seus membres: la transparència, el bon govern i les bones i millors pràctiques també es manifesten en l’aplicació permanent del mèrit i la capacitat perquè els millors professionals contribueixin a la consecució dels resultats amb eficàcia i eficiència.

En definitiva, també des de la gestió del coneixement i amb els esforços, la participació i la cooperació de tots els professionals, el document vol contribuir a posar en valor, entre moltes altres coses: la col·laboració publicoprivada; el rendiment de comptes i l’avaluació de les polítiques públiques; la racionalització dels processos i la millora dels sistemes d’informació per a la simplificació administrativa i normativa; i la millora dels dissenys de plans i programes per a un adequat alineament amb la programació i execució pressupostària. És important que s’impliquin en aquest objectiu els agents socials i totes les esferes de l’Administració. És necessària una regulació estable, simple i que es compleixi; és a dir, que deixi clares les “regles del joc” a fi d’evitar inseguretat jurídica i

desincentius a l’emprenedoria. És del tot necessària, també, la profunda reestructuració del sector públic. La reforma ha de comportar una significativa reconfiguració de les estructures administratives, una major eficiència en la distribució dels recursos públics, un redimensionament de les plantilles assignades a tasques no directament dedicades als serveis públics d’atenció social, una reprogramació de les inversions previstes, un esforç de priorització i contenció en la política de subvencions amb un pes clar en l’alternativa als beneficis fiscals i la potenciació màxima de la col·laboració publicoprivada per estalviar costos i activar l’economia. És una reforma clau per a l’eficiència del conjunt de l’economia, ja que les administracions públiques representen una part molt significativa de l’ocupació total, i tant el valor que aporten a la societat com els costos que representen, repercuteixen de manera directa en el sector privat.

El FERA es va reunir a primers de setembre amb el president i la vicepresidenta de la Generalitat per lliurar-los el document. En el transcurs de la reunió al Palau de la Generalitat, els representats van expressar la voluntat que, en el moment de dissenyar aquesta reforma, es tingui en compte el document lliurat, juntament amb el coneixement dels acadèmics i, també, les capacitats dels servidors públics.

Aquest grup d’entitats també demana la implicació directa del màxim nivell polític i institucional del país i un compromís ferm que permeti l’impuls definitiu a la reforma per tal de disposar d’una admi-

nistració moderna, que es comporti com un veritable factor de competitivitat al servei de la societat.

Amb això que es proposa, abans de sis mesos s’hauria de tenir el full de ruta, el més coherent possible, el més consensuat possible, ateses les circumstàncies, amb un bon pla de comunicació.

Pensem que ja tenim moltes idees i propostes sobre la taula. L’aplicació del full de ruta ha de ser el resultat d’un procés el més obert i transparent possible, donada la gravetat de la situació i la urgència, i, per tant, es disposaria de la màxima “legitimitat” social possible per començar decididament, enèrgicament, a actuar. Sis mesos no és massa temps per reconstruir unes estructures, unes eines, uns instruments que han estat mal dissenyats i mal mantinguts durant dècades. No és massa temps per recuperar una mica de la necessària confiança de tots els que treballem a dins i fora de les administracions al servei de la societat catalana.

Per mirar de fer les coses ben fetes hi tenim posat el nostre enginy, totes les nostres ganes, tota la nostra disposició.

Som-hi!, endavant!

“És una reforma clau per a l’eficiència del conjunt de l’economia, ja que les administracions públiques representen una part molt significativa de l’ocupació total, i tant el valor que aporten a la societat com els costos que representen, repercuteixen de manera directa en el sector privat” FULLS dels ENGINYERS

19

tenim opinió calidoscopi

TEXT i FOTO: Isabel Marquès

FEM-NE CINC CÈNTIMS

Pau Blasi Pau Blasi al capdavant de Lona Systems, la primera enginyeria de l’Estat que ofereix a les empreses servei d’enviament de textos personalitzats al mòbil dels clients Amb només tres anys d’història, l’enginyeria Lona Systems s’ha convertit en una empresa capdavantera en la comunicació via text al canal mòbil. El F.C. Barcelona, l’Hospital de Granollers i el RACC són els primers clients que han apostat per aquesta empresa que permet gestionar milers de reserves o cites mèdiques de manera automàtica i personalitzada als seus clients.

P

au Blasi, soci director de Lona, explica que per fer-ho possible l’empresa aposta per la tecnologia SMiS perquè actualment “és l’única eina segura, immediata i universal per a tots els dispositius mòbils”. “Anteriorment ja existia la possibilitat de fer enviaments massius però no de manera tan personalitzada ni amb possibilitat de retorn”, afegeix Blasi, ja que els pacients poden respondre també via SMiS la confirmació o l’anul·lació de la visita.

Sota aquesta premissa, Blasi i el seu soci i també fundador Ricard Cuerva van crear un equip d’enginyers i informàtics que al llarg de l’any 2010 van desenvolupar la plataforma.

La seva acollida ha estat molt bona des de l’inici ja que l’efectivitat d’aquests missatges es va poder plasmar en molt poc temps: “Un grup de clíniques dentals va comprovar que optimitzaven la seva productivitat, perquè nosaltres enviàvem un SMiS de recordatori de

20

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

cita al pacient i suprimien temps en trucades i evitaven cancel·lacions o possibles buits a l’agenda mèdica”, diu Blasi.

Si parlem de xifres reals, aquestes poden ser molt variables en funció de la necessitat de l’empresa. Per exemple, fa un any, Lona va enviar 200.000 SMiS personals a clients d’una entitat financera. Un altre cas és el de l’Hospital de Granollers, que envia uns 7.000 SMiS diaris a pacients per gestionar visites o bé al seu personal per comunicar canvis de torns o les renovacions de contractes

“Aquest servei s’orienta a empreses o entitats que tinguin àmplies bases de clients individuals amb els quals s’hagin de comunicar de manera regular, immediata i fiable”

temporals. SegurCaixa Adeslas, RACC, Corporació Sanitaria Parc Taulí i Sita Murt són alguns dels altres clients que ja compten amb aquesta tecnologia.

En el cas del F.C. Barcelona, Lona informa personalment el soci del proper partit i li pregunta si assistirà al camp. “En aquest cas, Lona obre noves portes perquè encadena la comunicació”, especifica Blasi, ja que la plataforma pregunta al soci, el soci respon també via SMiS si deixa lliure el seu seient i Lona Systems envia automàticament la resposta al sistema de gestió de venda de les entrades.

Davant d’aquesta bona rebuda, Blasi i Cuerva han iniciat un procés d’internacionalització que al llarg d’aquest any i l’any vinent els portarà a visitar països de l’Amèrica del Sud. De moment ja han fet els primers contactes amb Xile: “Es tracta d’un mercat verge, sense competència i amb una alta necessitat d’empreses de missatgeria mòbil”.

FULLS dels ENGINYERS

21

Sección: LOCA

LA VANGUARDIA (ED. CAT)

BARCELONA

Valor: 21.578,00 €

Área (cm2): 640,6

Ocupación: 58,18 %

09/06/13 Prensa: Semanal (Domingo ) Tirada: 85.886 Ejemplares Difusión: 73.066 Ejemplar es

Documento: 1/2

Autor: Anna Cabanillas

Núm. Lectores: 292264

LA VANGUARDIA (ED. CAT)

BARCELONA

DINERS

Página: 22 Sección: OTROS

Valor: 21.613,00 €

Área (cm2): 641,6

Ocupación: 58,27 %

09/06/13

Cód: 71327819

Sección: OTROS

DINERS

Cód: 71327819

tenim opinió

Prensa: Semanal (Domingo ) Tirada: 85.886 Ejemplares Difusión: 73.066 Ejemplar es Documento: 2/2

Autor: Anna Cabanillas

Núm. Lectores: 292264

Página: 23

PARLEM ALS MITJANS

L’

opinió dels membres del nostre col·lectiu i les iniciatives promogudes per les nostres institucions han obtingut una presència molt destacada en els mitjans de comunicació. El ressò mediàtic que generem els enginyers industrials ens consolida com un agent de referència per a la nostra societat.

Cód: 71327826

ELS 150 ANYS DE L’ASSOCIACIÓ La commemoració dels 150 anys de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya ha despertat l’interès de La Vanguardia. El rotatiu 09/06 ha/13publicat una doble DINERS LA VANGUARDIA (ED. CAT) pàgina amb un reportatge sobre l’AssociaBARCELONA ció en el qual traça un recorregut sobre el passat, el present i el futur de la institució. go) Prensa: Semanal (Domin 85.886 Ejemplares Tirada: res Difusión: 73.066 Ejempla

Sección: OTROS

Valor: 11.001,00 €

Área (cm2): 326,6

Ocupación: 29,66 %

Documento: 1/2

Autor: Joan Torres

Página: 22

Núm. Lectores: 292264

Ara, 150 anys després, i amb un panorama totalment diferent, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) celebra aquesta efemèride amb un cert optimisme i una llarga llista de reptes per superar.

La Vanguardia també ha fet difusió d’un article escrit per Joan Torres, president de l’Associació.

Torres destaca l’encert de mantenir l’AEIC quan es va crear el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya l’any 1950, la tasca que ha realitzat la institució al llarg de la seva trajectòria i l’aspiració de convertir-nos en el lobby de l’enginyeria per adaptar-nos als nous temps.

Volem convertir l’Associació en un veritable lobby de l’enginyeria, guanyant dimensió i convertint-la en una organització forta, integradora, participativa, influent i útil com a entitat homologada a Europa.

Ens pots fer arribar els teus comentaris via Twitter a @Enginyeria.

Encara no havíem tingut oportunitat de felicitar-vos via Twitter. Felicitats @ Enginyeria pels 150 anys i la feina feta! A seguir! ;-) Solid Engineering @SolidEnginyeria

22

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

Brillant concert pels 150 anys de l’Associació Enginyers Industrials amb Capella de Música de la Tossa i Coral Enginyers a Igualada @Enginyeria Jordi Pont @PontGasso

@Enginyeria Moltes Felicitats a tots els enginyers, especialment a qui treballa dia a dia impulsant l’Associació Proin Torrella @prointorrella

DE CATALUNYA

(ED.

BARCELONA

€

%

SaNZ I

BARCELONA

EL PERIOD

BARCELON

A

Página: 46 648000

Sección: ECON

OMÍA

Valor: 11.04

5,00 €

Área (cm2)

: 624,0

ICO DE CAT

Ocupación:

ALUNYA (ED

58,85 %

. CATALA)

Documento:

1/1

11/07/13

Prensa: Diaria Tirada: 52.070 Ejemp lares Difusión: 40.388 Ejemp lares Autor: P. A. / R. M. S. / MADRID Il

147

Valor: 8.501,00

Ocupación: 45,3

Autor: ROSa MaRI

Núm. Lectores:

Cód: 72321

Sección: LOCAL

Área (cm2): 479,0

Documento: 1/1

Prensa: Diaria 52.070 Ejemplares Tirada: Ejemplares Difusión: 40.388

71491853

EL PERIODICO

A. S. /

Página: 24 res: 592000

Núm. Lecto

REFORMA DEL SISTEMA ELÈCTRIC El 12 de juliol, el Consell de Ministres va aprovar la reforma del sistema elèctric que preveu eliminar el dèficit de tarifa repartint els costos entre l’Estat, les empreses i els consumidors. Mitjans com El Periódico de Catalunya, L’Econòmic, El Economista i Diari de Tarragona van demanar l’opinió del president de la Comissió d’Energia del COEIC, José María García Casasnovas, i d’Antoni Tahull i Jordi Dolader, membres d’aquesta Comissió.

LA REOBERTURA DEL MIRADOR DE COLOM El 10 de juny, el mirador del monument de Colom es va tornar a obrir al públic després de poc més d’un any tancat a causa de l’avaria que es va produir a l’ascensor. La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i Diari de Girona destaquen l’exhaustiu estudi del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya que ha fet possible la reobertura del monument i ha permès millorar les condicions de seguretat.

Dilluns l’estàtua reobria amb millores en la seguretat, obres que han estat guiades pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i que han suposat una despesa de 200.000 euros que ha costejat Turisme de Barcelona, consorci que explota el monument.

La insuficiència dels ingressos per assumir els costos puja cada any entre 5.000 i 6.000 milions d’euros, adverteix José María García Casasnovas, del Col·legi d’Enginyers Industrials. Amb aquest sistema, ideat quan Rodrigo Rato era vicepresident econòmic, s’ha generat un dèficit de més de 28.000 milions al finançar-se amb el rebut des de les subvencions al carbó fins a altres mesures “més socials i polítiques, que tècniques”, segons els experts.

RÀDIO I TELEVISIÓ LA REOBERTURA DEL MONUMENT DE COLOM Àlex Zaragoza, president de la Comissió d’Acció Professional del COEIC, va explicar a BTV les propostes que va fer el Col·legi d’Enginyers Industrials per millorar la seguretat de l’ascensor i de l’edifici del monument de Colom.

REFORMA DEL SISTEMA ELÈCTRIC TV3, 3/24 i Cadena Ser van demanar l’opinió de Josep Maria Rovira, vicedegà del COEIC i president de la Comissió de Transports, sobre la reforma del sistema elèctric.

ACCIDENT A SANTIAGO Josep Maria Rovira també va intervenir a 8TV, a BTV i a Catalunya Ràdio per parlar de l’accident de tren que es va produir prop de Santiago de Compostel·la el 24 de juliol.

Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

Agraïr al @coeic i @ Enginyeria la invitació a la taula rodona sobre #autoconsum.

Agradable sorpresa trobarme el #FullsdelsEnginyers a la bústia a Xile @ Enginyeria

@Enginyeria ha tingut una bona idea de fer la campanya #Moutecontralatur

SOLGIRONÈS @SOLGIRONES1

Luis Alonso @luishu

Jordi Carreras @_Jordicg

#Moutecontralatur és una bona campanya organitzada per @ Enginyeria i @NOalAtur mira el vídeo fet Mane Carreras @manelcarreras

FULLS dels ENGINYERS

23

projecte

TEXT: Isabel Marquès FOTO: Isabel Marquès / Ajuntament de Barcelona

Pla Director d’il·luminació de Barcelona

Criteris aplicats a les tipologies de carrer

L’Ajuntament de Barcelona elabora una guia amb noves pautes per il·luminar la ciutat prioritzant les voreres i el patrimoni arquitectònic de la ciutat.

AJUNTAMENT DE BARCELONA - HÀBITAT URBÀ

24

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

b. 32 tipologies de carrers: el mallat de la ciutat b. 32 tipologies de carrers: el mallat de la ciutat b. 32 tipologies de carrers: el mallat de la ciutat

UN NOU PLA ESTRATÈGIC L’Ajuntament de Barcelona va presentar, en el marc de la IV Jornada d’Electrònica i Il·luminació, un nou pla estratègic per millorar i fer més eficient la il·luminació de la ciutat.

La jornada, celebrada el passat mes de juliol a l’auditori del Parc Tecnològic Barcelona Nord, va ser organitzada pel Grup de Treball d’Il·luminació del COEIC juntament amb l’organització d’empreses Secartys i el CICAT (Clúster d’Il·luminació de Catalunya). En aquesta ocasió, els assistents van comptar amb la ponència d’experts en eficiència energètica de primer nivell que pertanyen a empreses del sector com són Sharp, Philips i Smart Energy. A finals del mes de novembre està previst que s’organitzi una altra jornada.

Criteris aplicats a les tipologies de carrer Criteris aplicats a les tipologies de carrer AJUNTAMENT DE BARCELONA - HÀBITAT URBÀ

14

AJUNTAMENT DE BARCELONA - HÀBITAT URBÀ

14

AJUNTAMENT DE BARCELONA - HÀBITAT URBÀ

14

AJUNTAMENT DE BARCELONA - HÀBITAT URBÀ

FULLS dels ENGINYERS AJUNTAMENT DE BARCELONA - HÀBITAT URBÀ

25 16

Criteris aplicats a les tipologies de carrer

projecte

AJUNTAMENT DE BARCELONA - HÀBITAT URBÀ

EDIFICI ELEMENTS PER SOPORTAR

VORERA ELEMENTS SUPORTAR

REPRODUCCIÓ FIXA

TREBALLAR CONTRAST

PROJECCIÓ DES DE FORA

LLUM DES DE DINS

UNA PRESPECTIVA IMPORTANT

IL.LUMINACIÓ TEMPORAL

16

PROXIMITAT DE VEÏNS

POSSIBILITAT AUTOMATISMES

CONTORNS

DETALLS A DESTACAR

LLUMINARIA APLICADA EDIFICI

LLUM AFÍ

ESPAI NATURAL PRÒXIM

COLOR

MULTIMEDIA

SOLS PLANTA BAIXA

JA IL.LUMINAT

SOLS ES PERMET UN COLOR

A dalt, criteris aplicats a dues tipologies de carrers explicats amb icones elaborades pel mateix AJUNTAMENT DE BARCELONA - HÀBITAT URBÀ Departament d’Enllumenat de l’Ajuntament de Barcelona. A sota, icones per als plans verticals.

A l’esquerra, Luisa Cabezas, cap del Departament d’Enllumenat de l’Ajuntament de Barcelona.

L’

Ajuntament de Barcelona va presentar, en el marc de la IV Jornada d’Electrònica i Il·luminació, un nou pla estratègic per millorar i fer més eficient la il·luminació de la ciutat. La jornada, celebrada el passat mes de juliol a l’auditori del Parc Tecnològic Barcelona Nord, va ser organitzada pel Grup de Treball d’Il·luminació del COEIC juntament amb l’organització d’empreses Secartys i el CICAT (Clúster d’Il·luminació de Catalunya). En aquesta ocasió, els assistents van comptar amb la ponència d’experts en eficiència energètica de primer nivell que pertanyen a empre· ses del sector com són Sharp, Philips i Smart Energy. A finals del mes de novembre està previst que s’organitzi una altra jornada.

26

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

Els objectius del Pla director d’il· luminació de Barcelona és donar unes pautes per millorar l’eficiència energè· tica i establir uns criteris lumínics que emfatitzin les voreres, donin valor al patrimoni arquitectònic i artístic i per· sonalitzin l’enllumenat en funció de la tipologia de carrers.

Així doncs, es prioritzarà la remodelació de l’enllumenat dels carrers que tinguin instal·lacions en mal estat físic, en llums de més de vint anys d’antiguitat, en llocs on hi ha avaries repetitives o bé en els casos en què hi hagi una relació conflic· tiva entre els punts de llum i l’arbratge.

Segons explica la cap del Departa· ment d’Enllumenat de l’Ajuntament de Barcelona, Luisa Cabezas, “una de les grans mancances que tenim és que una part de Barcelona desapareix a la nit”. Actualment el pla vertical,

El Pla aconsella modificar els nivells lumínics i aposta per l’eficiència energètica amb l’implementació de la tecnologia LED

23

EL COEIC IMPULSA EL NOU DECRET DE CONTAMINACIÓ LLUMINOSA ELABORAT PER LA GENERALITAT Des de la Direcció General de Qualitat Ambien· tal de la Generalitat de Catalunya, s’ha convidat el COEIC a formar part de la Comissió de Pre· venció de la Contaminació Lluminosa que té la funció d’impulsar i promoure l’aplicació del nou Decret de desplegament de la Llei 6/2001.

Manuel Casas, president del Grup de Treball d’Il·luminació, que depèn de la Comissió d’Acció Professional del COEIC, explica la bona rebuda de l’assistència tècnica del Grup: “Moltes de les propostes s’han tingut en compte”, matisa. El Grup de Treball està format per un grup de trenta persones expertes en il·luminació que provenen de diferents disciplines, com ara la biologia, l’en· ginyeria tècnica o l’enginyeria industrial. Al llarg d’aquest 2013 han estat fent un treball intern amb reunions periòdiques amb representants de l’Administració en què s’han exposat les seves propostes, “prioritzant sempre la qualitat de les tecnologies que es poden utilitzar”, explica Casas.

Manuel Casas, president del Grup de Treball d’Il·luminació del COEIC.

Imatges d’algunes de les ponències que van participar en la IV Jornada d’Electrònica i Il·luminació al Parc Tecnològic Barcelona Nord el passat mes de juliol.

els edificis i els monuments, no estan il·luminats. D’al· tra banda, malgrat que la il·luminació de la part funcio· nal dels carrers, vials i voreres, és correcta, l’Ajuntament veu la necessitat d’emfatitzar la il· luminació de les zones per a vianants i trencar amb l’homo· geneïtat de llum que hi ha a la majoria de vies.

Per fer-ho possible, el Pla aconsella modificar els nivells lumínics en algunes zones i aposta per l’eficiència ener· gètica, que en alguns casos es millora considerablement amb la implementació de la tecnologia LED. “Un dels aspectes més beneficiosos de la tecnologia LED és que en un mateix llum pots jugar amb diferents nivells i direccions

lumíniques”, explica Cabezas. Actual· ment, Barcelona té 148.000 punts de llum agrupats en 3.200 quadres dels quals 1.244 estan telegestionats. Els llums que incloguin tecnologia LED poden ser, a més, controlats punt a punt.

UNA GUIA MOLT GRÀFICA El Pla va ser aprovat el 2012 després d’un intens treball del Departament d’Enllumenat que va crear diversos mapes lumínics de les voreres, dels vials de circulació i dels itineraris urbans.

Per fer-ho, es va analitzar una malla d’unes 180 vies diferents i de tots els districtes, fet que es va concretar amb la determinació de 32 tipologies de car· rers segons les amplades de les voreres i les calçades o bé segons la relació entre punts de llum i l’arbratge, per exemple.

Una vegada establerta aquesta classifi· cació de “carrers tipus”, l’Ajuntament va elaborar una pauta dels criteris lumínics

27

projecte

NOVA IL·LUMINACIÓ AL PASSEIG DE GRÀCIA I AL PASSEIG DE SANT JOAN l’avinguda Diagonal; es farà un període de pausa durant la campanya de Nadal, i després es reprendran les obres de la resta del passeig. Aquest serà també un moment per “posar en solfa” la il·luminació dels edificis i s’il·luminarà l’obelisc de Diagonal amb passeig de Gràcia, explica Cabezas.

Properament s’iniciaran també les obres al passeig de Sant Joan, on està previst incorporar llum blanca amb LED, donar màxima prioritat als vianants i assegurar la mínima interacció entre arbratge. També s’incorporarà el control punt a punt.

Un dels nous projectes urbans serà el passeig de Gràcia, que substituirà amb LED les lluminàries ornamentals de la vorera principal. A les mitjanes es canviarà el model de lluminàries actuals incorporant un model de línia molt bàsica amb LED i es mantindrà l’estil modernista de Pere Falqués. També es renovarà tota la línia elèctrica per la seva antiguitat amb una nova canalització subterrània.

El nou sistema elèctric comptarà amb la gestió i control operacional punt a punt. El projecte s’ha iniciat en una pri· mera fase a la part superior, dels jardinets de Gràcia fins a

que s’haurien de tenir en compte en cada cas. Per tal de fer-ho més entene· dor, cada criteri va acompanyat d’una icona molt descriptiva. Aquestes icones indiquen els nivells lumínics del vial i la vorera, els contrastos, les uniformitats, la relació amb l’arbratge, etc.

intensitat del trànsit i la velocitat dels cotxes; en el cas de les voreres, els nivells varien en funció de la tipologia de carrer, l’ús que se’n fa i l’afluència de vianants. Segons el Pla, s’incrementen els nivells lumínics en les voreres, es redueix l’alçària del punt de llum diri· git a la vorera i s’assegura que el punt de vorera estigui sempre per sota de la capçada dels arbres o tingui un braç que sobresurti de la capçada. Pel que fa a les temperatures de color, també s’aconse· gueix una diferenciació d’aquests dos

espais: uns 4.000ºK al vial i uns 3.000ºK a la vorera, fet que afavoreix la calidesa per on passa el vianant i, visualment, es pot definir l’espai per a vehicles i l’espai per a les persones.

IL·LUMINACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ARTÍSTIC El Pla també ha previst que la llum MILLORA DE L’EFICIÈNCIA passi a ser un valor protagonista en el ENERGÈTICA disseny i la concepció dels projectes En la revisió de la il·luminació de la urbans; se’ls donarà una personalitat ciutat, el Departament d’Enllumenat pròpia segons l’ús que se’n fa. El Pla també ha elaborat un mapa lumínic especifica sis ecosistemes dels vials i de les voreres diferents dividits en: espais ja que es va detectar un REMODELACIÓ DE 2.500 PUNTS DE LLUM culturals, eixos comercials, excés de llum en alguns ENTRE EL NOVEMBRE DEL 2013 I EL MAIG espais de lleure, espais de casos i en d’altres una DEL 2015 A BARCELONA mobilitat sostenible (carril manca de llum. “Ens bici, zona 30, vies per a via· trobem que en molts Dins del Pla d’inversió municipal ha entrat en procés de licitació nants, etc.), corredors verds carrers hi ha molts l’inici de les obres de remodelació lumínica de cent trams de car· i nous tractors urbans com contrastos pel que fa rers que constitueixen un total de 2.500 punts de llum. Les obres, són la plaça de les Glòries als nivells lumínics: que comencen aquest mes de novembre i finalitzen el maig de Desplegament o l’estació intermodal de la una zona excessival’any 2015, compten amb una inversió de 15 milions d’euros.

Sagrera. ment il·luminada donava 1. Remodelació lumínica de carrers – Previsions d’actuació Mapa de la remodelació lumínica per zones a Barcelona. És en aquest punt on han la percepció que altres incidit molt en la il·luminació parts del carrer eren del pla vertical per donar molt fosques i inse· vida als edificis i museus de gures”, exemplifica més valor patrimonial i artís· Cabezas. Es tracta, tic de la ciutat. “Amb el Pla doncs, de tenir una facilitem que els arquitectes, major sensació lumínica dissenyadors i projectistes repartint millor la llum. il·luminin els edificis de Bar· Seguint el Reglament celona”, remarca Cabezas, d’eficiència energè· que des del Departament tica RD 1890/2008, el compten amb un conjunt Departament ha indi· d’icones pròpies per a les cat els nivells lumínics façanes. dels vials basats en la 15 M€

28

/

100 trams de carrers

AJUNTAMENT DE BARCELONA - HÀBITAT URBÀ OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE

2013

/

2.500 punts de llum 31

Deixa que et recordin pel teu somriure Els millors professionals i l’última tecnologia.

Més de 50 anys de prestigi a Barcelona.

Promoció especial

Per a col·legiats, empleats i familiars directes del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya

Serveis Gratuïts ·Visita (consulta i revisió) ·Ortodòncia (1a visita) ·Visita pròtesi ·Fluoració (infantil i adults) ·Radiografies intraorals ·Extracció de punts de sutura

Serveis per tan sols 20 ·Extracció dental simple ·Visita d’urgències de dia ·Ortopantomografia ·Higiene dental amb ultrasons, spray de bicarbonat i poliment final

Fins al 25% de dte. ·En la resta de tractaments en qualsevol especialitat

Miravé Tuset - Tuset, 36, baixos Miravé Travessera - Trav. de Gràcia, 71, baixos 08006 Barcelona · Tel. 93 217 68 89 Facebook.com/ClinicaDentalMirave @clinicamirave

Cita online a: www.clinicamirave.es

Servei d’Urgències

24 hores/365 dies l’any

tecnologia i empresa

TEXT: Mònica Acero

FOTO: Isabel Marquès

Technip Iberia.

Créixer en l’adversitat Technip Iberia és una enginyeria especialitzada en la indústria de procés i de l’energia amb més de quaranta anys d’experiència al nostre país.

La companyia ha convertit la crisi econòmica en una oportunitat per potenciar la seva expansió internacional, reforçar el seu lideratge a Espanya i augmentar la seva competitivitat.

30

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

Sergio Lara (col·legiat núm. 16326) Director de Projecte

Jeroni Farnós Director general

Susana Costa (Col·legiada núm. 16989) Enginyera líder en la especialitat d’Obra Civil i Estructures

Enrique Rolan (Col·legiat núm. 10042) Director de Projecte i director d’Informàtica de Producció

FULLS dels ENGINYERS

31

tecnologia i empresa

“N

o pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir a les persones i als països, perquè la crisi porta progressos”, va afirmar el científic Albert Einstein. Fer de la crisi una oportunitat per créixer és una màxima molt atractiva en l’actual context econòmic, però convertir aquesta aspiració en una realitat no

Technip Iberia és un exemple paradigmàtic d’una companyia que s’ha fet gran davant de les adversitats és una tasca fàcil. Technip Iberia és un exemple paradigmàtic d’una companyia que s’ha fet gran davant de les adversitats. “El 2008 ens vam veure afectats per la crisi econòmica i molts projectes es van aturar, però vam saber reaccionar a temps. Vam fer un ajust de producció i vam potenciar la internacionalització de l’empresa”, explica Jeroni Farnós, director general de Technip Iberia.

Aquesta companyia, que desenvolupa projectes integrals per als sectors de la refinació, el gas, la química, la petroquímica i la farmàcia, ha experimentat una forta expansió internacional. Actualment, un 55% de la seva activitat es desenvolupa fora de les nostres fronteres. “Per més que ara fem molts projectes fora, no ens oblidem dels nostres clients nacionals”, remarca Enrique Rolán, director de Projecte i director d’Informàtica de Producció de Technip Iberia. Amb la voluntat de ser més competitius al nostre país, l’empresa ha obert una nova oficina a Madrid i ha augmentat la capacitat de la de la Coruña. La seu central de Technip Iberia es troba a Barcelona i també

32

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

té una altra oficina a Tarragona i un centre de producció a Castelló.

QUARANTA ANYS D’EXPÈRIENCIA Nascuda el 1972, Technip Iberia ha realitzat al llarg de la seva trajectòria més de cinc mil projectes d’enginyeria i construcció que li han proporcionat una vasta experiència.

L’augment de la capacitat de producció de destil·lats mitjans de la planta de Cepsa a Huelva, la reducció de l’impacte mediambiental de la planta de tractament d’aigües residuals de Petrolneos al sud de França i la creació del dipòsit d’urani Imouraren al Níger —que serà un dels més grans del món—, són només alguns dels projectes en els quals ha participat la companyia.

L’enginyeria és la filial a Espanya del Grup Technip, una multinacional francesa amb 36.500 treballadors que opera a 48 països i que l’any passat va obtenir una facturació de més de 8.200 milions d’euros. Susana Costa, enginyera líder en l’especialitat d’Obra Civil i Estructures de Technip Iberia, destaca els avantatges de formar part del Grup Technip: “Ens aporta solidesa financera i ens permet compartir know-how i tecnologia amb les altres empreses del Grup”.

Nascuda el 1972, Technip Iberia ha realitzat al llarg de la seva trajectòria més de cinc mil projectes d’enginyeria i construcció que li han proporcionat una vasta experiència

Jeroni Farnós, director general:

“En una enginyeria tan gran com la nostra, l’equip humà suposa el percentatge més alt dels costos però és el 100% de l’èxit”

Susana Costa, enginyera líder en l’especialitat d’Obra Civil i Estructures:

“(Formar part del Grup Technip) ens aporta solidesa financera i ens permet compartir knowhow i tecnologia amb les altres empreses del Grup”

L’EQUIP HUMÀ Les mesures adoptades per anteposar-se a la crisi econòmica han permès a l’enginyeria mantenir un creixement anual de més del 10% des del 2009 i augmentar significativament el seu capital humà. A finals del 2012, la companyia va assolir la fita dels 500 treballadors, una xifra que avui en dia s’ha incrementat fins a les 650 persones, de les quals la majoria són enginyers altament qualificats. Farnós remarca que les persones són el capital més valuós de l’empresa: “En una enginyeria tan gran com la nostra, l’equip humà suposa el percentatge més alt dels costos però és el 100% de l’èxit”.

Technip Iberia ha dut a terme una notable tasca per millorar les condicions laborals dels treballadors oferint-los flexibilitat horària i programes de mobilitat i d’igualtat. L’enginyeria també ha implementat un ambiciós pla de formació per al desenvolupament professional en les principals àrees de gestió de projectes, noves tecnologies,

Sergio Lara, director de Projecte:

“Per nosaltres, la seguretat és un valor primordial i traslladem aquest missatge als nostres clients i subcontractistes”

Les mesures adoptades per anteposar-se a la crisi econòmica han permès a l’enginyeria mantenir un creixement anual de més del 10% des del 2009 i augmentar significativament el seu capital humà normativa i sistemes. Els esforços de la companyia s’han vist reconeguts, per segon any consecutiu, amb la certificació Top Employers España 2012-2013, que entrega l’Institut CRF a les 49 millors empreses espanyoles en l’àrea

Enrique Rolán, director de Projecte i director d’Informàtica de Producció:

“L’eficiència energètica és un paràmetre que sempre tenim en compte per reduir els costos dels clients i l’impacte mediambiental”

de recursos humans. L’enginyeria també ha estat acreditada amb l’ISO 9001 de sistemes de gestió de la qualitat, amb l’ISO 14001 de sistemes de gestió mediambiental i amb l’OHSAS 18001 de sistemes de gestió de la salut i la seguretat en el treball.

Els enginyers que ens acompanyen en aquesta entrevista es mostren orgullosos de formar part de Technip Iberia.

Rolán comenta que “és una companyia internacional que ofereix moltes oportunitats per desenvolupar-se com a enginyer i com a persona”. Sergio Lara, director de Projecte de Technip Iberia, ressalta el dinamisme de l’empresa: “Des que hi treballo no hem parat de créixer i cada cop assumim projectes més complexos i tenim una major projecció internacional”.

ELS VALORS Technip ha realitzat una important aposta per convertir-se en una organització referent en seguretat i salut.

Una de les principals eines per assolir

FULLS dels ENGINYERS

33

tecnologia i empresa

aquest objectiu és el programa Pulse a través del qual es realitzen diverses accions de conscienciació, prevenció i formació. “Per nosaltres, la seguretat és un valor primordial i traslladem aquest missatge als nostres clients i subcontractistes”, assegura Lara.

En el desenvolupament dels projectes, la companyia també aplica una estricta política per evitar els riscos tant en seguretat com mediambientals. Més d’un milió d’hores treballades sense cap accident amb baixa és el resultat de la forta implicació de la companyia en aquest àmbit.

L’eficiència energètica per Technip Iberia no és un anhel, és una realitat.

La gran majoria de projectes que executa la companyia al nostre país estan destinats a reduir la despesa energètica. D’altra banda, encara que no

34

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

sigui una petició expressa del client, Technip Iberia cerca optimitzar l’ús de l’energia en tots els seus projectes.

“L’eficiència energètica és un paràmetre que sempre tenim en compte per reduir els costos dels clients i l’impacte mediambiental”, corrobora Rolán. Aquesta enginyeria també ha implantat diverses mesures de caràcter intern per ser més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

Aquesta companyia, que desenvolupa projectes integrals per als sectors de la refinació, el gas, la química, la petroquímica i la farmàcia, ha experimentat una forta expansió internacional

empresa adherida

TEXT: Mònica Acero FOTO: Astra Sistemas

“El nostre avantatge competitiu és oferir un servei integral” Prevenir sempre és el millor remei. Amb aquesta màxima, Astra Sistemas ofereix serveis integrals de consultoria, instal·lació i manteniment de sistemes de seguretat i de telecomunicacions per a particulars, empreses i institucions.

D´esquerra a dreta Francesc Velarde i Cecilia (enginyer industrial col·legiat núm. 7191), Elisabet Majoral i Solà (enginyera de telecomunicacions, col·legiada núm. 15404), Miriam Pérez Gómez (enginyera industrial col·legiada núm. 17093), i Iván Pastor Benítez (enginyer industrial col·legiat núm. 16195).

A

stra Sistemas cerca assolir el màxim nivell d’excel·lència amb el desenvolupament i la implantació de sistemes de seguretat, de protecció contra incendis i de telecomunicacions. “El nostre avantatge competitiu és oferir un servei integral”, assegura Francesc Velarde, enginyer industrial i director general de la companyia. Astra Sistemas s’encarrega tant de l’auditoria i la consultoria inicial per conèixer les necessitats específiques del client, com del disseny, l’enginyeria, l’execució i el manteniment de la instal·lació.

“Intentem millorar dia rere dia per aportar un valor afegit als nostres clients”, afirma Velarde. Aquest esforç es manifesta amb la notable inversió que va realitzar Astra Sistemas per constituir-se com a central receptora d’alarmes el 2011, essent de les últimes empreses a obtenir una concessió a Catalunya: “A diferència de la majoria de companyies, nosaltres gestionem les alarmes dels clients perquè estan connectades a la nostra central receptora”.

Proporcionar un servei global els permet prestar als clients un tracte totalment personalitzat i amb un únic

interlocutor. Velarde explica que són molt conscients de la importància de la tasca que desenvolupen: “Treballem en una àrea molt sensible perquè els clients posen la seva seguretat, la de les seves famílies o la dels seus negocis a les nostres mans. Establim un contacte molt directe amb els clients per donar-los la tranquil·litat que està rebent un servei de qualitat”.

Astra Sistemas treballa per a organismes del sector públic com l’Hospital Vall d’Hebron i els jutjats de tota la província de Barcelona; per a empreses privades com Orange, Abertis i el Grup Festina, així com per a clients particulars. Entre els múltiples projectes que ha desenvolupat aquesta empresa, destaca l’execució de les instal·lacions de seguretat, de megafonia i veu i de dades de l’edifici Disseny Hub Barcelona.

Des de la seu d’Esplugues de Llobregat i les delegacions de Madrid i Bilbao, Astra Sistemas treballa per a tota Espanya i té la capacitat d’operar a l’exterior per acompanyar aquells clients que decideixen internacionalitzar-se. L’enginyer industrial també destaca la polivalència de l’equip humà que integra l’empresa: “Ens dediquem a un sector que avança molt ràpid i els nostres professionals s’adapten permanentment a l’evolució de la tecnologia”.

FULLS dels ENGINYERS

35

empresa adherida

TEXT: Mònica Acero

“Els nostres serveis van més enllà d’entregar una certificació” Responsabilitat, seguretat, lleialtat i confiança. Aquests són els quatre pilars principals que han permès a QSI, una multinacional americana dedicada als serveis de certificació, auditoria i formació, treballar per a clients de la talla de Pepsi, CocaCola o el departament d’Estat dels Estats Units d’Amèrica.

E

n un mercat cada cop més competitiu, les empreses ja no tenen prou a fer les coses bé; necessiten un reconeixement que ho acrediti davant dels clients, els accionistes, les administracions públiques i la societat. QSI ofereix serveis de certificació reconeguts internacionalment en totes les famílies de l’ISO per ajudar a les companyies a fomentar el seu creixement.

Més de cinc-cents clients han confiat en els serveis de QSI durant els seus vint anys de trajectòria. “Tenim la satisfacció d’haver treballat per a clients molt importants i això demostra que estem fent les coses bé i que som capaços de diferenciar-nos de la competència”, assegura Jhossemar Sivira, coordinadora de negoci de QSI. Els principals avantatges competitius de la companyia es basen a oferir un tracte molt proper als clients i en el seu potent servei de postvenda. “Els nostres serveis van més enllà d’entregar una certificació; realitzem un seguiment i oferim un canal obert de comunicació client-empresa”, afirma Sivira.

QSI participa en els comitès tècnics encarregats del desenvolupament i de

36

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

Jhossemar Sivira, coordinadora de negoci de QSI.

la revisió de la normativa ISO. “Com que el president de la companyia, Celso Alvarado, és membre permanent dels Estats Units a la comissió ISO, sempre som els primers a conèixer la implantació d’una nova norma o les modificacions que s’hi puguin fer”, comenta.

La companyia complementa els seus serveis amb programes de formació per a auditors i auditors líders. Sivira explica que aquests cursos s’adrecen a aquells auditors que vulguin rellançar la seva carrera i també a aquelles

persones que, en molts casos per la crisi econòmica, desitgen fer carrera en una altra activitat.

QSI va néixer el 1993 a Orlando, els Estats Units, i va ser la primera companyia certificadora de l’estat de Florida. L’empresa, que compta amb una àmplia presència arreu del món, fa un any que va aterrar al nostre país. La companyia posa en valor el seu ampli coneixement dels mercats internacionals i ofereix assessorament gratuït als clients per ajudar-los a obrir-se camí a l’exterior.

novetats

INTRODUCCIÓ A LA TERMOGRAFIA INFRAROJA, PER APLITER L’empresa adherida Apliter Termografia, especialista en formació, venda i lloguer de càmeres d’imatge tèrmica, i en consultoria termogràfica, va realitzar a les instal·lacions de la Demarcació de Girona del COEIC un curs d’introducció a la termografia infraroja.

Durant tot un dia els assistents van veure els conceptes més importants de la teoria i les aplicacions de la termografia infraroja, i van poder fer pràctiques de funcionament de les càmeres termogràfiques i del programari. www.apliter.com

JORGE MESTRES, PADRÍ DE L’ACTE DE BENVINGUDA DE NOUS COL·LEGIATS

URIMAT AG FA 15 ANYS I INSTAL·LA EL SEU URINARI 90.000 A ESPANYA L’any 1998 un grup d’emprenedors suïssos va inventar un sistema de sifó que, aplicat als urinaris per a homes destinats a grans col· lectius, estalviava entre 3 i 6 litres d’aigua potable per ús sense necessitat d’utilitzar productes químics i amb total garantia sanitària i l’absència de despeses afegides de manteniment. Quinze anys més tard Urimat continua garantint un ràpid retorn de la inversió amb una mitjana de només 5,4 mesos durant l’últim any, i en només set anys d’operacions al nostre mercat ha aconseguit implantar el passat mes de febrer l’urinari número 90.000. www.urimat.es

MECANITZATS PRIVAT, SL CELEBRA EL 25È ANIVERSARI

El director general de BaxiRoca, empresa líder en el mercat de calderes i radiadors tant en el sector domèstic com en l’industrial i el terciari en l’àmbit nacional, va actuar com a padrí de l’acte de benvinguda dels nous col·legiats del COEIC del passat 23 de maig. Mestres, enginyer industrial de professió, va compartir amb ells la seva experiència com a membre col·legiat i la seva trajectòria professional fins a l’actualitat. “Per mi sempre ha estat un orgull i al mateix temps una responsabilitat ser enginyer industrial i formar part del COEIC”, va concloure. www.baxi.es

L’empresa gironina celebra els seus 25 anys de trajectòria redefinint la seva imatge i el web corporatiu. Actualment ofereix diferents serveis que van des de la col·laboració en el disseny de les enginyeries de client per mitjà de CAD/CAM CATIA, el desenvolupament i les millores de producte, fins a arribar a muntatges complets segons les necessitats de cada client.

La seva trajectòria de compromís, innovació i col·laboració contínua amb el client li ha merescut el Premi al Millor Proveïdor de Mecanitzats 2012 que l’empresa Comexi Group promou anualment. www.mecprivat.com

entrevista

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

UN SECTOR AMB FUTUR Actualment pot arribar a resultar difícil identificar sectors que estiguin a l’alça, però existeixen. La crisi sembla que tot ho arrasa, i és per aquest motiu que cal posar especial atenció i mimar els àmbits que tenen un bon camí per recórrer.

Aquest és el cas del sector de les energies netes i l’eficiència energètica en general, en el qual la innovació constant hi juga un paper de primer ordre. I aquesta és la raó de ser de KIC InnoEnergy, empresa especialitzada en aquest sector, que té com a objectius principals la realització de programes educatius, el desenvolupament de projectes d’innovació i el suport a l’emprenedoria.

Aquesta darrera activitat va iniciar el seu recorregut a la península el 2011 de la mà de l’enginyer industrial Josep Miquel Torregrosa. Torregrosa n’és el Business Creation Officer per Espanya i Portugal, i, per tant, és un dels màxims responsables a l’hora d’identificar projectes, start-ups i idees innovadores de casa nostra que es puguin convertir en un futur en negocis rendibles i d’alt valor afegit.

Avui, KIC InnoEnergy es troba en fase d’implantació. Donar-se a conèixer és important per a aquesta plataforma de suport a la innovació, tant com ho és per als innovadors trobar les bases necessàries per fer realitat els seus projectes.

Especialitzat en estratègia i oportunitats de negoci, i amb una bona experiència en el llançament al mercat de noves propostes empresarials en el sector cleantech, quan es parla una estona amb en Josep Miquel de seguida es constata la seva implicació en aquest projecte. Sens dubte, donar suport als innovadors en un sector que no és immune als rigors de la crisi, tot i estar a l’alça pel futur i llarg recorregut que té, és una tasca tan difícil com apassionant.

38

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

Josep Miquel Torregrosa, Business Creation Officer a Espanya i Portugal de KIC InnoEnergy Amb una important trajectòria com a director de projectes i havent participat en diversos projectes de llançament de noves empreses i unitats de negoci en el sector de les energies netes i l’eficiència energètica, Josep Miquel Torregrosa lidera, des del 2011, el procés de posada en marxa de l’acceleradora d’empreses de KIC InnoEnergy a Espanya i Portugal.

Enginyer industrial col·legiat 13234

“Al sistema energètic li està costant fer el gran canvi que s’aproxima, però aquest canvi serà sí o sí”

FULLS dels ENGINYERS

39

entrevista

P

er començar m’agradaria que m’expliqués què és KIC InnoEnergy.

La denominació KIC ve de les sigles en anglès de Comunitat de Coneixement i Innovació. En aquest sentit, KIC InnoEnergy és una empresa europea en què els seus accionistes són indústries, centres de recerca, universitats i escoles de negoci de diferents països d’Europa.

Tot plegat s’inicia en un moment en què la Comissió Europea realitza una anàlisi estratègica de la innovació al continent i arriba a la conclusió que som molt bons creant coneixement, però no tan bons a l’hora de portar aquest coneixement al mercat. Per això es crea l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), el qual fa una convocatòria de propostes per solucionar-ho. Guanya KIC InnoEnergy, que proposa crear una empresa privada que permeti assolir un ecosistema d’educació superior, innovació i emprenedoria que tanqui adequadament el triangle del coneixement.

D’aquí la naturalesa de l’accionariat.

Es tracta d’una empresa amb ànim de lucre, però sense repartir dividends. És a dir, que d’una banda tot s’orienta al mercat, però d’una altra tot el retorn s’inverteix en innovació i en nous projectes. Avui, KIC InnoEnergy opera a Suècia, França, Alemanya, Polònia, Bèlgica, Holanda, Espanya i Portugal. El nostre objectiu principal és ser referència i motor principal de la innovació i l’emprenedoria en el camp de l’energia i la sostenibilitat.

Quan parlem d’acceleradora d’empreses, a què ens estem referint exactament? Són com una mena de business angel però dedicats a les empreses innovadores del sector de l’energia sostenible?

No, no som business angel. Si de cas, els business angels i inversors similars són un recurs al qual podem acudir. Nosaltres ajudem a fer que els projectes d’empresa a què donem suport siguin atractius per a aquest tipus d’inversor.

40

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

“En general, les dues coses més crítiques són els equips i el finan· çament. Però con· tràriament al que es pot pensar, cos· ta més trobar un equip potent amb una idea potent al darrere que trobar finançament” Així doncs, quina és l’activitat de KIC InnoEnergy?

Fem tres tipus d’activitats. D’una banda, estem involucrats en projectes de recerca que generin solucions directes a problemes del mercat entre tres i cinc anys vista. Aquí tenim molta intensitat en desenvolupament de tecnologia. D’altra banda, desenvolupem programes educatius, com ara màsters amb forta vocació de mercat per formar el talent que la indústria necessita.

Finalment, oferim suport a projectes d’empreses que arrenquen. Invertim recursos i oferim serveis a start-ups del sector mitjançant un programa d’acceleració d’empreses. En aquesta activitat, busquem projectes en fase final de desenvolupament però que els falta el producte definitiu per anar al mercat.

En general, ajudem a desenvolupar nous productes i serveis innovadors mitjançant projectes empresarials amb un time to market (temps d’accés al mercat) inferior a dos anys.

Aquesta tercera activitat és la seva principal responsabilitat?

Així és, i es mou en quatre eixos principals. L’eix de negoci, que inclou el pla de negoci, l’estratègia de comercialització, l’accés a la xarxa de socis,

etc. L’eix tecnològic, en què oferim suport a l’hora d’avaluar la qüestió de les patents, així com suport per trobar recursos que permetin desenvolupar tecnologia i finançament en fases inicials de prototipatge. L’eix de l’equip, en què avaluem els equips i fem anàlisi de competències, financem el cost d’estudiants en pràctiques i oferim formació i assignació de tutors per als emprenedors. I l’eix financer, de manera que, tot i que no som inversors financers, oferim acords per accedir a finançament, públic o privat. Aquí és on poden entrar en joc els business angels o similars. De fet, actualment estem veient que hi ha diferents grups d’inversió especialitzats en energies netes. Així mateix, nosaltres mateixos dediquem una petita quantitat a invertir o a donar ajuts als projectes.

En tot cas, no voldria deixar de dir que tots aquells emprenedors que vulguin conèixer-nos ho poden fer a la incubadora o bé a l’Smart City Expo World Congress del novembre, on tindrem un estand.

I d’on els ve el retorn?

Tots els recursos que invertim ho fem a canvi de poder tenir aproximadament un 10% de l’accionariat si el projecte es converteix en una realitat empresarial.

Ho fem a risc. Invertim recursos durant tot el període de suport i tenim fins a divuit mesos per decidir si entrem o no al capital de l’empresa per tal de capitalitzar la nostra aportació de valor.

Si comparem amb el nostre entorn europeu, on situaria Catalunya pel que fa a projectes innovadors en el sector de l’energia i la sostenibilitat?

Doncs he de dir que Catalunya, i també l’Estat espanyol en general, m’ha sorprès per l’alta qualitat dels projectes de base tecnològica, cosa que demostra l’alta qualitat de les universitats tècniques i dels centres de recerca. He pogut veure molts bons projectes de la UPC, de l’IREC, de la UB... I molts emprenedors que no vénen de cap institució!

“L’objectiu prin· cipal (de KIC In· noEnergy) és ser referència i motor principal de la innovació i l’em· prenedoria en el camp de l’energia i la sostenibilitat”

...autèntics inventors. Aquests són els més implicats i tot sovint no tenen ni pla b per a la seva pròpia sustentació.

Què és avui el més difícil a l’hora d’emprendre projectes en aquest sector?

Dels projectes en si, la part més complicada és el temps que necessitem per començar a generar ingressos. En general, les dues coses més crítiques són els equips i el finançament. Però els equips bons, amb projectes bons, sempre troben finançament. Contràriament al que es pot pensar, costa més trobar un equip

potent amb una idea potent al darrere que trobar finançament.

Espanya i Catalunya van gaudir d’un cert lideratge en el sector de les renovables que es va aturar a causa de la nova legislació. Què cal fer perquè tot el que s’havia aconseguit no acabi en punt mort?

Cal dir que el tema de les renovables es basava essencialment en productes o tecnologies que estaven en mans d’empreses molt grans, amb una demanda fictícia generada per uns preus de

venda regulats. Hi havia una distorsió del mercat i el valor afegit era relatiu, de manera que quan han vingut productors asiàtics han guanyat la partida.

Generalment, les empreses molt grans són poc innovadores. Les mitjanes i petites, i sobretot les que neixen ara, viuen en un ecosistema que requereix molta innovació en tots els sentits. I molta competitivitat. Jo diria que, pel que fa a estratègia d’Estat, cal fomentar la inversió col·laborativa. És a dir, promoure actors com nosaltres o de naturalesa semblant.

FULLS dels ENGINYERS

41

entrevista

“Pel que fa a es· tratègia d’Estat, cal fomentar la inversió col· laborativa. És a dir, promoure ac· tors com nosaltres o de naturalesa semblant” Quan veu empreses capdavanteres com Ecotècnia que no se’n surten per si soles, què pensa?

Això està relacionat amb el fet que el seu és un sector que requereix grans inversions per mantenir-se al capdavant i amb independència. Suposo que tot plegat va ser, sobretot, una qüestió de falta de múscul financer.

Avui, on hi ha més camp per recórrer, en el sector de les energies netes o renovables, o en el de les smart grids?

Sens dubte, on tenim més cosa a fer és en el camp de l’eficiència energètica, les smart cities i les smart grids. Aquí hi ha molt camp per recórrer; generalment, mitjançant l’aplicació conjunta de software i hardware.

Si ens centrem en les energies renovables, tecnològicament parlant, quins són els principals factors d’innovació que estan veient?

Actualment, on observem que hi ha més inversió i generació de noves tecnologies és en la tecnologia solar de concentració, l’eòlica offshore, l’emmagatzematge d’energia i la millora de l’eficiència de tecnologies existents, per exemple, en aconseguir aerogeneradors més grans i de més potència. De fet, en tots aquests àmbits nosaltres hi estem implicats, mitjançant projectes de recerca en consorci. La qüestió és posar-hi grans recursos, i per això és

42

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

important la inversió col·laborativa i el paper de les grans companyies energètiques. D’altra banda, si parlem d’R+D, en universitats i centres de recerca s’està treballant molt en nous combustibles mitjançant la producció d’energia de fonts orgàniques.

Em parla del paper de les grans companyies energètiques, però la realitat és que si tots els consumidors aconsegueixen estalviar, aquestes guanyaran menys...

Sí. En realitat, podríem dir que a tot el sistema energètic li està costant fer el gran canvi que s’aproxima, però aquest canvi serà sí o sí. A més, hi ha directives europees que els obliguen. Hauran d’enfocar-se al consumidor. Això és com el model de la telefonia. En tot cas, a les grans companyies els interessa estar implicades, en major o menor mesura, en projectes innovadors d’aquest àmbit, ja que si no ho fan perdran el tren. No poden viure al marge del que està passant i del que s’acabarà implantant tard o d’hora a gran escala.

Què alenteix més la implantació de les energies renovables i la millora de la gestió energètica en general: la dificultat de fer més passos endavant en el terreny tecnològic o els impediments legals?

Per a la implantació de la generació distribuïda el tema regulatori, efectivament, és un problema. També és cert, però, que culturalment a l’usuari final tot plegat encara li preocupa relativament poc. Per als consumidors particulars, abaixar un 10% la factura energètica encara és relativament poc important. Una altra cosa és la indústria, que és on en realitat s’estan fent més passos. La gestió energètica intel· ligent és una qüestió que depèn molt de la magnitud. Però, com dic, estem en una direcció inequívoca.

La cultura del “no al meu jardí” és un altre inconvenient important?

Penso que aquest ja és un debat una mica antic, tot i que és cert que ha condicionat algunes decisions polítiques.

De totes maneres, si se’m pregunta a mi, he de dir que hi ha coses que no em semblen gens lletges, tot al contrari. Un parc eòlic, per exemple, és una cosa ben espectacular, o en qualsevol cas sempre és millor que veure una xemeneia traient fum a l’horitzó.

Avui, amb les tecnologies que hi ha, seria possible una generació energètica a petita escala però d’implantació global per a autoconsum, molt més neta i eficient? És veritat que combinant tecnologies existents hi ha recursos com per ser autosuficients, però hi ha una altra qüestió que és la qualitat i robustesa del sistema. Si més no, és cert que la millora de l’eficiència energètica va cap aquí.

I quin és el paper de les grans companyies en aquest sentit?

Com li deia, les grans companyies són més lentes, però saben quin és el model a què ens dirigim. Energías de Portugal (EDP), per exemple, està entre les cinc primeres empreses de caràcter mundial en eòlica implantada, i Iberdrola també és capdavantera en aquest àmbit.

Al final, per a la implantació total de l’energia distribuïda, la clau serà el pes de la factura. Nosaltres ens hem d’esforçar perquè això sigui així, i les grans companyies s’hi hauran d’adaptar. No hi ha volta de full.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

reportatge

TEXT: Tamara G. Cisneros - FOTO: Isabel Marquès / Arxiu

Enginyeria i vi, un bon maridatge Catalunya posseeix un llegat de dos mil anys d’història cultural i vitivinícola i un important patrimoni cultural i paisatgístic vinculat al vi. El seu encís ha captivat a molts enginyers industrials que estan vinculats de diferents maneres a un negoci que produeix al territori català més de 380 milions d’ampolles l’any, dues terceres parts de les quals es destinen a l’exportació.

Més informació a: www.masdengil.com www.cellerdelera.com www.masdenblei.com www.masrodo.com www.barnigrado.com www.tynax.com www.tastacasa.es sommeliergourmet.com

44

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

FULLS dels ENGINYERS

45

reportatge

Marta Rovira, propietària de Mas d’en Gil, al Priorat.

A l’esquerra, vistes del paisatge vinicultor de la finca; a sota, la bodega de la finca.

Mas de les Moreres, Celler de l’Era.

Detall d’una caixa d’ampolles de vi de Mas d’en Blei.

“A

la vida s’han de tenir somnis i s’hi ha de creure”. Aquesta és la frase que millor descriu l’esperit inquiet i visionari de Pere Rovira, patriarca de la família Rovira Carbonell, propietària del passional projecte prioratí Viticultors Mas d’en Gil, que avui gestiona la seva filla petita, l’enginyera industrial especialitzada en estructures Marta Rovira. Mentre desenvolupava la seva carrera al món de l’aviació a Alemanya, agafava vacances per anar a fer els tasts de Mas d’en Gil. Des del 2005 es dedica plenament a l’empresa familiar, finca agrícola amb el concepte clàssic de vinyes envoltades de bosc, d’oliveres, ametllers i avellaners. Els productes de Mas d’en Gil, un dels tres cellers més antics de la comarca del Priorat, “són vins que et porten a grans taules, i t’obren moltes portes”, explica Rovira. Actualment exporten a trenta-cinc països d’arreu del món i l’objectiu és arribar-ne als cinquanta.

46

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

Marta Rovira, que es defineix com a “30% enginyera, 30% viticultora i potser la resta, artista”, està al capdavant de Mas d’en Gil, acompanyada pel seu pare Pere Rovira i la seva germana gran Pilar.

La finca requereix organització i explica que la seva formació com a enginyera l’ha ajudat, perquè organitzar l’apassiona: “En una finca com aquesta, l’agricultura en si és poc rendible, fet que t’obliga a estar constantment optimitzant els recursos de què disposes, organitzant la feina i planificant les inversions”.

En aquesta finca viticultora mecanitzen al mínim els treballs de la terra i prioritzen l’observació. En breu introduiran una màquina que només amb una passada permet realitzar els tractaments d’agricultura biodinàmica en algunes vinyes, amb la qual cosa s’evita la compactació de la terra. Consumeixen energia verda i col·laboren amb una enginyeria per tal d’optimitzar l’eficiència energètica en els diferents processos del celler. També

“Hi ha una necessitat de planificar de forma eficient la recollida de raïm” apliquen el mètode biodinàmic en diferents processos segons determinades fases lunars; realitzen una feina excepcional a partir de complexos calendaris a un any vista. Enceten ara la verema, una de les millors dels darrers cinc anys. Un temps excepcional, amb més pluja que els darrers dos anys i un estiu menys calorós, augura collites de molt bona qualitat i llarga vida.

RACIONALITAT I EFICIÈNCIA Sense deixar el Priorat, un altre enginyer industrial, especialitzat en enginyeria química, Albert Tasias, dóna vida al Celler de l’Era: “És el resultat del desig de

Josep Oriol Sala, propietari de Mas Rodó. A l’esquerra vistes de la bodega i el paisatge que l’envolta.

Instal·lacions de Mas d’en Gil.

Eva Pérez i Albert Barneda, de Barnigrado.

Tines on reposa el vi al Celler de l’Era.

compartir una il·lusió vital familiar amb un consumidor de vi coneixedor i apreciador de les qualitats d’un entorn i d’una manera de fer especialment singulars”.

Les tasques de viticultura, vinicultura i comercialització les fa de manera compartida amb el Mas d’en Blei, de la família del seu amic i company, també enginyer industrial, Jaume Ferrús: “És molt poc corrent la col·laboració entre cellers, però en el nostre cas l’amistat, molt anterior a l’inici d’aquestes aventures, i la política de racionalitat i eficiència que hem imposat als nostres projectes ho ha fet fàcil”.

D’una banda, l’orientació del Celler de l’Era, el cultiu ecològic, els processos manuals, el disseny amb respecte ambiental, l’ús de l’alta tecnologia i la certificació de gestió ambiental, garanteixen la qualitat dels seus vins. D’altra banda, el Mas d’en Blei compta amb un sistema d’informació continu via satèl·lit de la temperatura i humitat del sòl a diferents profunditats; i les anàlisis de la maduració

i les diferents etapes de vinificació es realitzen amb un espectrògraf de darrera generació. Tasias i Ferrús coincideixen a dir que ser enginyers industrials els ha ajudat en la gestió integral del projecte i la seva implantació: “L’estudi, la planificació, la constitució de l’equip humà, el seguiment acurat del projecte, i el control econòmic i financer són aprenentatges que adquireixes quan estudies Enginyeria”, afirma Tasias.

A l’Alt Penedès, Josep Oriol Sala, president de Caixa d’Enginyers i expresident d’una consultoria multinacional, elabora vins sota les consignes de màxima qualitat i baixa producció a la finca Mas Rodó: “Engegar un projecte com aquest requereix molta passió, esforç i tenacitat”, però la seva formació en Enginyeria Industrial ha estat un punt a favor: “M’ha aportat versatilitat i capacitat de gestió en projectes innovadors. He creat un celler enfocat en la qualitat i el pragmatisme, sense oblidar els aspectes estètics i de disseny”,

concreta Sala. Mas Rodó és creatiu i respectuós amb la història i la tradició i, amb només quatre anys, ha rebut diversos reconeixements. “El món del vi ha estat, de moment, el meu darrer projecte i segurament el més apassionant. Has de comptar amb la terra, la climatologia, els coneixements enològics i de viticultura, combinats sempre amb l’organització, criteris de qualitat, planificació empresarial i la visió de màrqueting, local i internacional”, matisa Sala.

QUALITAT, PATENTS I PASSIÓ Eva Pérez i Albert Barneda treballen a Barnigrado, empresa referent en venda i servei tècnic d’equips de control de qualitat de raïm a bodegues. Pérez, enginyera industrial especialitzada en electromecànica, és sòcia propietària i gestiona el departament tècnic: “Tot i que l’enologia és la meva gran passió, la meva formació i experiència es basen en la gestió a empreses industrials. Això ens ha permès FULLS dels ENGINYERS

47

reportatge

A dalt a l’esquerra, vista de les vinyes del Celler de l’Era; al costat, moment de la verema, i a sota, detall dels taps de Mas d’en Blei. A sota a l’esquerra, detall d’una ampolla de vi de Mas d’en Gil. A la dreta, barriques de vi blanc de Mas d’en Blei. A sota, logotip del projecte de Roger Cardona i José Antonio Pérez.

gestionar de manera eficient els recursos i oferir un millor servei a un major nombre de clients, donades les restriccions temporals que suposa la verema. També hem aconseguit reduir el nombre d’avaries dels nostres clients i el seu cost operatiu, mitjançant una gestió de manteniment preventiu de caire molt industrial”. En el sector del vi han detectat la necessitat que tenen els seus clients més grans de planificar de manera eficient la recollida del raïm: “Un dels productes que estem desenvolupant és un control de maduració àgil i objectiu que ajudi els enòlegs a definir la prioritat de les parcel·les a l’hora de veremar”, diu Pérez.

El sector vitivinícola és també molt important en el món de les patents.

L’enginyer industrial Enric Batalla ha treballat amb grans empreses en les transaccions de patents i tecnologia i actualment és comerciant de Tynax per a Europa, on exerceix com a broker dels clients. “Els països emergents en el món del vi estan apostant fortament per les patents per defensar les seves posicions competitives. Només a Califòrnia se

48

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

sol·liciten més patents que a tot Espanya” explica Batalla. Aquest enginyer també ha treballat en la redacció d’una trentena de patents en aquest sector i destaca la importància de ser enginyer industrial: “Una bona patent és la que reivindica una millora o innovació tècnica amb el llenguatge adequat. La formació d’enginyer és l’òptima per a l’estudi i la defensa de les patents, perquè permet tenir una visió de conjunt del punt de vista tècnic i de l’estratègia de l’empresa”.

Tastacasa.es és el projecte de dos enginyers industrials, Roger Cardona i José Antonio Pérez, fruit de la seva passió pels vins. “L’objectiu és apropar el món del vi a l’entorn més proper del consumidor, amb una persona experta amb coneixements específics, tenint en compte els petits cellers catalans amb pocs recursos perquè puguin crear marca”, explica Cardona. La seva situació professional els ha permès desenvolupar el projecte en les seves hores lliures, però els impedeix dedicar-s’hi. Per això, actualment, cerquen una persona que pugui creure en aquest projecte innovador i liderar-lo.

APP SOMMELIER GOURMET L’enginyer industrial i apassionat de l’excel·lència enogastronòmica Josep Seuba va llançar al mercat, a finals de l’any passat, una aplicació gratuïta per a mòbils iPhone (també iPod i iPad) i Android destinada a ser un referent de vins i maridatges: Sommelier Gourmet. Acumula ja més de 4.600 descàrregues i 7.500 usuaris. L’aplicació suggereix quins són els vins que millor mariden amb el plat que l’usuari ha seleccionat. La llista mostra una fitxa del producte, informació relativa al celler i com contactar-hi. L’aplicació té una selecció de més de 600 plats, 1.000 vins i 400 cellers.

“Els enginyers som molt polivalents: la nostra formació ens ha ajudat a crear aquest projecte amb una visió empresarial i una estratègia de negoci des d’un punt de vista de direcció general”, puntualitza Cardona.

Tal com s’ha vist en els diferents casos exposats, hi ha enginyers que s’hi dediquen i d’altres que treballen en el món del vi paral·lelament als seus projectes professionals. La jubilació també és un bon moment per endinsar-s’hi, com és el cas de l’enginyer industrial Josep Albert Figa. Abans no disposava de gaire temps, però ara assisteix a cursos, tasts de vins, seminaris..., del que és la seva “passió”. Al tancament d’aquest reportatge assistia a una verema en una finca propera a Terrassa. I és que aquesta promet ser una de les millors collites del darrer lustre.

article del mes

Jordi Xifra / Enginyer industrial - BIM Technician & Thermal load analyst

El Building Information Modeling Amb les noves tecnologies mòbils i la tendència a utilitzar la informació emmagatzemada al núvol, el BIM surt fàcilment del cercle tancat dels professionals de despatx per arribar a propiertaris, clients i operaris d’edificis a través dels dispositius mòbils.

B

IM és la sigla de Building Information Modeling, que se sol traduir per modelatge de la informació per a l’edificació. Es coneix com a BIM la metodologia de treball per la qual, a partir d’un software de modelatge en tres dimensions, es generen de manera virtual els equivalents de tots els elements constructius que s’utilitzaran per construir un edifici (murs, pilars, finestres, llums, comptadors, vàlvules, etc.).

Aquests elements virtuals contenen totes les característiques físiques i lògiques dels seus homòlegs reals; d’aquesta manera permeten simular el comportament de l’edifici abans de posar la primera pedra. La informació que conté la maqueta virtual de l’edifici no només és la citada anteriorment, sinó que també inclou la ubicació geogràfica de l’edifici per poder tenir en compte les condicions meteorològiques de la zona.

La metodologia BIM no és exclusiva del procés de disseny d’un nou edifici.

Aquesta metodologia pot formar part de tots els processos que vénen a continuació i que acaben formant tot el cicle de vida d’un edifici: construcció, manteniment i renovació.

Amb l’arribada de noves tecnologies mòbils i el creixent ús d’informació als núvols, el BIM surt fàcilment del cercle tancat dels professionals de despatx, i els clients, els propietaris i els operaris

50

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

d’edificis poden tenir accés a aquesta informació a través dels seus dispositius mòbils.

Per tal de poder analitzar com és de diferent aquesta metodologia enfront de la tradicional, adjunto el gràfic de la figura 1. Aquí es pot veure com en el procés de la creació d’un projecte, la fase de disseny absorbeix la major part del temps amb metodologia BIM, mentre que amb el mètode tradicional la generació de la documentació i la coordinació entre elements necessita més dedicació. Això es deu al fet que, amb metodologia BIM, un cop creada la maqueta virtual de l’edifici és molt fàcil extreure’n la documentació, perquè la informació ja està carregada en el model i la tasca consisteix a filtrar la informació per donar-li un ordre i una coherència. Per aquest mateix motiu, les tasques de coordinació són quasi nul·les, ja que en el procés de disseny (aixecament virtual de l’edifici) ja s’ha hagut de realitzar l’exercici de la correcta coordinació dels elements per evitar que dos elements diferents ocupin el mateix espai (per exemple, el creuament entre conductes i jàsseres).

Figura 1 Gràfic que mostra les diferències entre la metodologia BIM enfront la metodologia tradicional.

Figura 2 Exemple del modelatge de la instal·lació de clima d’una zona d’oficines amb tres despatxos individuals. Aquí es pot veure com l’aportació d’aire nou, representat en color blau, arriba a cada una de les unitats de sostre, mentre que l’extracció d’aquest mateix aire es representa en marró. Pel que fa a la difusió d’aire, té el color cian i es pot veure cada una de les reduccions i juntes que tenen els conductes fins a arribar als difusors.

entorn

BREUS

Mor Àngel Llobet, exdegà i expresident dels EIC

L’enginyer i polític Àngel Llobet va morir el passat 27 d’agost a l’edat de 72 anys.

Al llarg de la seva dilatada experiència

professional, va tenir un paper fonamental a les obres de reconstrucció i ampliació d’edificis emblemàtics com el Gran Teatre del Liceu, l’Auditori de Barcelona i el Palau de les Arts de València.

Llobet ha estat una figura molt rellevant per als Enginyers Industrials de Catalunya on va ocupar el càrrec de president de l’Associació del 1992 al 1997, i de degà del Col·legi del 1997 al 2005. També va ser president del Consejo General de Colegios de Ingenieros Industriales de España i de l’Institut Català de Tecnologia. En el seu vessant polític, va ser el candidat socialista a les eleccions municipals de Sabadell l’any 1983 i va ser regidor durant quatre anys a l’ajuntament d’aquesta ciutat. Font: Zona Sec

Enric Blasco, nomenat president de CASSA L’empresari Enric Blasco és el nou president de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA), que succeeix en el càrrec a Xavier Bigatà. La designació de Blasco va tenir lloc en el marc de la Junta General Extraordinària d’accionistes, celebrada el 17 de setembre, en la qual es va produir una important renovació del Consell d’Administració de la companyia. Nascut el 1972, Blasco és enginyer industrial i és membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. També és soci de la companyia IDP especialitzada en enginyeria, medi ambient i arquitectura.

Font: Diari de Sabadell

Èxit de participació al congrés internacional de tecnologies de fusió nuclear Més de 700 científics i tecnòlegs van assistir al XI Simposi Internacional de Tecnologia de Fusió Nuclear (ISFNT), que es va celebrar per primer cop a Barcelona del 16 al 20 de setembre. Aquest congrés, que és un dels principals esdeveniments mundials per al desenvolupament de la tecnologia i l’energia de fusió, ha estat organitzat conjuntament per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya

52

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

(IREC) i el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT).

La celebració de l’ISFNT a la capital catalana ha estat una oportunitat única per promoure les activitats cientificotecnològiques i industrials de Barcelona i Catalunya en el camp de les tecnologies de fusió i els seus camps d’aplicació en la indústria. Font: Ajuntament de Barcelona

Enginyeria Industrial, una de les carreres amb més sortides laborals Els tres perfils més demanats pel mercat laboral espanyol durant el primer semestre de l’any han estat Administració i Direcció d’Empreses (ADE), Química i Enginyeria Industrial de l’especialitat de mecànica, segons l’estudi Les carreres amb millors sortides professionals elaborat per Randstad.

Aquest informe destaca que els enginyers industrials especialitzats en mecànica cada cop estan més sol·licitats i estan “altament valorats” tant en països de l’entorn europeu com en països emergents amb una “potent economia en desenvolupament”, com Amèrica o Àsia. Font: ABC

Catalunya perd més de 2.900 empreses tèxtils en deu anys

La indústria tèxtil ha patit una forta reconversió industrial durant la darrera dècada.

L’entrada de la Xina a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a principis del 2000 i els canvis en els hàbits de consum han afectat durament aquest sector al conjunt de l’Estat i especialment a Catalunya, on es concentra més del 25% de l’activitat. Un estudi d’Strategic Research Center d’EAE Business School assenyala que a Catalunya el nombre d’empreses dedicades al tèxtil ha disminuït un 54% entre el 2002 i el 2012. Aquest fet ha suposat el tancament de més de 2.900 companyies. Font: Diari de Girona

Bàrbara Urdillo / Enginyera industrial col·legiada núm. 16860

Unió del sector de l’eficiència energètica i la Generalitat per desenvolupar una estratègia de renovació energètica dels edificis catalans El passat 23 de maig del 2013, el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya juntament amb altres vint-i-quatre institucions representants del sector de l’edificació i de l’eficiència energètica, van signar un acord de col·laboració per dissenyar en els pròxims mesos una estratègia de renovació energètica dels edificis catalans.

L’

acte va ser presidit per Carles Sala, secretari d’Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, i Maite Masià, directora de l’Institut Català d’Energia del Departament d’Empresa i Ocupació, també de la Generalitat. La jornada va tenir lloc en el marc del Saló Internacional de la Construcció, Construmat, i s’hi va celebrar una taula rodona per debatre sobre els recursos econòmics necessaris per tirar endavant aquesta idea.

La signatura de l’acord és una iniciativa impulsada en el context del projecte Mediterranean Building Rethinking for

Energy Efficiency Improvement (MARIE), un projecte europeu que es va iniciar l’any 2011 i que està liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Aquesta iniciativa, en la qual participen vint-i-tres socis de nou països, té com a principal objectiu la renovació energètica dels edificis existents a la Mediterrània.

Amb aquest acord es pretén implementar a Catalunya les estratègies definides en el projecte MARIE per tal de desenvolupar un pla d’acció que permeti al nostre país complir amb els objectius marcats per la Directiva europea d’eficiència energètica.

Per assolir aquestes fites s’han creat cinc grups de treball que es dedicaran a la definició dels objectius corresponents als cinc eixos de treball de l’estratègia Mediterrània. El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya serà l’encarregat de liderar el Grup de Treball d’Innovació i Competitivitat, que pretén definir i implementar un programa per promoure la utilització de materials d’origen renovable en la rehabilitació energètica d’edificis, promoure la competitivitat i la innovació en les ofertes de serveis energètics i fomentar els programes d’R+D relacionats amb l’edificació. www.clustereficiencia.org / @clusterEE

FULLS dels ENGINYERS

53

entorn

GRÀFICS

Francesc Manyà / Cap del Gabinet d’Estudis del COEIC

Indicadors d’evolució de l’energia a Catalunya

E

n aquest número de Fulls iniciem una sèrie de tres indicadors que ens informaran sobre l’evolució soferta per la producció i la demanda d’energia a Catalunya en els darrers anys.

Comencem aquesta sèrie amb les dades d’evolució de la producció d’energia elèctrica en règim ordinari, les quals es poden veure a la figura.

Per aquest concepte entenem l’energia elèctrica generada per totes les centrals nuclears, centrals tèrmiques i centrals hidroelèctriques localitzades al nostre territori.

54

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

La gràfica mostra les oscil·lacions que tenen lloc en la producció d’energia elèctrica a Catalunya al llarg de l’any i, per tant, també en la seva demanda, la qual depèn en molt bona mesura de la climatologia i de l’activitat productiva.

Per fer-nos una idea, els darrers mesos la producció mitjana d’energia elèctrica s’ha situat prop dels 3.000 GWh, dels quals uns dos terços provenen de centrals nuclears; una quarta part, de centrals tèrmiques; i un 10%, de centrals hidroelèctriques, aproximadament.

Com a informació complementària de les dades anteriors, en les pròximes edicions de Fulls ens referirem també a la demanda global de gas, d’una banda, i al consum de carburants d’automoció, d’una altra. Això ens permetrà tenir una visió àmplia dels volums de producció i demanda d’energia a Catalunya depenent del seu tipus i origen.

Volem concloure aquest article expressant el nostre agraïment a l’Institut Català d’Energia per haver-nos facilitat aquestes dades.

DGNB

Nou avenç del segell DGNB a Espanya: acreditat el primer grup d’auditors Un cop superada la prova de nivell realitzada sobre casos reals i tutoritzats des d’Alemanya, aquest grup de consultors ha assolit el grau d’auditor DGNB, fet que els permet no només assessorar els clients sinó també lliurar projectes directament a Stuttgart.

Imatge dels primers dotze consultos en certificació DGNB

E

l pas és realment significatiu, perquè permet als membres de la Taula DGNB (dependent de la Comissió de la Construcció del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya) que han obtingut l’acreditació, poder enviar projectes a la seu central alemanya per a l’obtenció del segell corresponent per als edificis o barris que hagin auditat.

Fins ara, tenien el grau de consultor, que només permet l’assessorament al client en matèria de sostenibilitat i els criteris presents en el sistema internacional DGNB, però sense poder tramitar l’obtenció del segell. A partir d’ara, són contractables des d’un inici per exigir i recollir tota la documentació necessària per part de totes les parts interessades, tant en fase de projecte com durant la construcció de l’edifici.

Aquesta documentació, un cop catalogada i examinada, permetrà reflectir la puntuació corresponent a la Taula d’Avaluació i lliurar el projecte a la seu central de Stuttgart, on es farà una segona revisió, i en cas de conformitat, previ pagament de les taxes pertinents, s’atorgarà el segell amb el

internacional graduats pel COEIC l’any 2012 (Vegeu Fulls dels Enginyers 277). Foto: Isabel Marquès.

grau assolit: or, plata o bronze.

La formació complementària, realitzada durant prop de sis mesos, va constar de l’elaboració d’un treball amb l’anàlisi de la documentació de projectes reals. Una primera part va versar sobre l’estudi de la pròpia oficina, en què es van valorar els criteris següents: 24-quality of outdoor spaces, 25-safety and security, 29-public access, 30-cycling facilities, 40-ease of cleaning and maintenance, 56-site location risks, 59-access to transportation, 60-access to specific-use facilities.

Alhora, es van preparar checklists (llistes de controls) teòrics sobre els criteris 26-access for all, 42-ease of dismantling and recycling i 46-sustainability aspects in tender phase.

La segona part es va fer sobre projectes reals aliens, amb l’avaluació i atorgament de la corresponent puntuació en l’Assessment Sheet dels criteris següents 6-local

Tesina sobre el Segell Gran creixement DGNB del segell a Europa En el marc de la cooperació de l’AEIC amb la UPC (Departament de la Construcció), Carlota Mas Carrera ha desenvolupat la seva tesina de cinquè curs d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports sobre la certificació DGNB. El treball ha estat dirigit per Albert de la Fuente (UPC) i David Pedrerol (Indus).

El butlletí IVG Research Lab 3/2013 de l’IVG Corporate Sustainability & Research ha publicat un estudi sobre la sostenibilitat entre empreses immobiliàries europees en què es mostra que la certificació DGNB és la que presenta el creixement més alt durant els darrers anys.

environmental impact criterion, 14-potable water demand and waste water volume, 15-land use, 24-quality of outdoor spaces, 26-access for all, 27-space efficiency i 30-cyclist facilities.

Així doncs, s’obre una prometedora nova etapa en la carrera professional dels enginyers J. Parés, D. Pedrerol, V. Puigdelloses, V. Barnés, J. García, M. Montaner i C. Nogueroles, i dels arquitectes P. Papell i F. Parés, en un dels sectors de més creixement en els pròxims anys: la certificació en sostenibilitat mitjançant segells d’àmbit internacional.

+ Informació www.dgnb.es www.eic.at/wps/portal/dgnb Altres consultes: Montse Hita 933 192 300 mhita@eic.cat

FULLS dels ENGINYERS

55

entorn

Assumpció Feliu Torras / Vicepresidenta de l’AMCTAIC

150 anys dels Enginyers Industrials de Catalunya.

Una aposta per la societat civil: l’AMCTAIC Els Enginyers Industrials de Catalunya sempre ha estat un col·lectiu molt sensible envers les màquines, els artefactes i tot allò que tingui a veure amb la tècnica.

C

atalunya, quan es va crear l’Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya, estava en plena voràgine industrial, realitzant grans canvis tecnològics per millorar les seves indústries: el tèxtil, el suro, el paper, el plom, el coure, el carbó, l’aigua, l’alcohol… I juntament amb tots els sectors, com el del transport de matèries primeres, es van anar posant al dia en les noves tecnologies, les quals —també cal dir-ho— venien majoritàriament d’Europa. Aquesta era, a mitjans del segle XIX, el bressol de la industrialització i els industrials catalans es van nodrir dels seus avenços i van comprar o llogar patents per desenvolupar-les a les seves fàbriques.

Amb el pas del temps i l’evolució de les tècniques i el know how, moltes de les màquines i dels invents capdavanters que havien fet avançar el món industrial català van anar desapareixent a un ritme massa ràpid per poder deixar testimoni de la seva evolució i escriure les pàgines de la història tecnològica i industrial del nostre país.

Els Enginyers Industrials de Catalunya ràpidament van copsar aquella

situació i, sota la seva tutela, van gestar la idea que qui millor podia dur a terme l’activitat de tenir cura d’aquest patrimoni industrial que es perdia era la societat civil. I van començar a treballar en aquesta direcció, però les intencions i el treball van quedar estroncats per la Guerra Civil i no es van reprendre fins que es va restaurar la democràcia i la Generalitat. Així,

l’any 1979 el col·lectiu dels Enginyers Industrials de Catalunya van crear l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) amb el clar objectiu d’impulsar la creació del futur Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que recolliria

les màquines que queden obsoletes i desapareixen ràpidament. En aquest sentit, l’any 1992 es va inaugurar el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) a l’antiga fàbrica tèxtil Aymerich, Amat i Jover de Terrassa.

Aquest any 2013 s’ha jubilat el que ha estat el director del Museu durant vint anys, l’enginyer industrial Eusebi Casanelles i Rahola, a qui agraïm que hagi portat la bandera del mNACTEC arreu del món.

El nou director és Jaume Perarnau, al qual, des d’aquestes ratlles, li desitgem molta sort en la seva nova tasca d’investigar, protegir i mostrar tot aquest patrimoni tècnic i industrial.

A l’octubre, dins dels actes de commemoració dels 150 anys dels Enginyers Industrials de Catalunya, l’AMCTAIC, que juntament amb La Mútua d’Enginyers i Caixa d’Enginyers és una de les seves institucions, celebrarà les seves IX Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya (www.amctaic.org). L’AMCTAIC se sent orgullosa de formar part d’aquest col·lectiu que tant ha treballat i treballa pel nostre país.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

56

K

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

M

Y

Y

Y

Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

Assertivitat: aprèn a dir no Què significa ser assertiu? No sempre és fàcil identificar el comportament assertiu, ja que la línia entre l’assertivitat i l’agressivitat sovint és difícil de percebre.

L’

assertivitat es basa en l’equilibri i requereix ser honestos sobre els nostres drets i necessitats sense deixar de considerar els drets i les necessitats dels altres. El comportament agressiu, en canvi, es basa en el guany i implica fer allò que satisfaci els nostres interessos sense tenir en compte els drets, les necessitats o els sentiments dels altres.

L’assertivitat és una habilitat que es pot aprendre. El desenvolupament de l’assertivitat comença amb una bona comprensió del que som com a persones i del valor que aportem; aquesta és la base de l’autoconfiança. L’assertivitat ajuda a construir aquesta autoconfiança i, alhora, ofereix molts altres beneficis per millorar les relacions tant a la feina com en altres àrees de la vida.

Les persones assertives tenen més facilitat per arribar a acords equilibrats, veuen el valor del seu oponent i de la seva posició i poden trobar més fàcilment un terreny comú, són millors per a la solució de problemes i també pateixen menys estrés.

Quan actuem assertivament, l’energia que utilitzem prové de la nostra autoconfiança, no de la intimidació o l’assetjament.

Algunes persones són més assertives que d’altres. Si la teva disposició tendeix més capfulls.pdf a la passivitat l’agressivitat, cal que anunci 2 o15/05/13 10:21

treballis algunes habilitats per desenvolupar l’assertivitat: • Valora’t a tu mateix i els teus drets: pren consciència que els teus drets, necessitats i desitjos són tan importants com els dels altres; reconeix els teus drets i protegeix-los, creu fermament que has de ser tractat amb respecte i dignitat en tot moment i no demanis disculpes sense motiu.

• Identifica les teves necessitats i els teus desitjos i demana’n la satisfacció; no esperis que algú reconegui el que necessites (potser hagis d’esperar eternament). Busca maneres de satisfer les teves necessitats sense sacrificar les necessitats dels altres en el procés.

• Reconeix que cadascú és responsable del seu comportament; no caiguis en el parany d’acceptar la responsabilitat per la forma com reaccionen els altres a les teves declaracions assertives (per exemple, amb ira o ressentiment).

• Expressa els pensaments i sentiments negatius de manera saludable i positiva; dóna’t permís per enfadar-te però essent respectuós, digues el que penses però de manera que no fereixis els sentiments de l’altra persona.

• Procura rebre les crítiques positivament; dóna’t permís per cometre

errades i demanar ajuda, si cal; estigues disposat a dir que no estàs d’acord amb algú però no a la defensiva o enfadat.

• Aprèn a dir no quan sigui necessari; sigues conscient que no pots fer-ho tot ni complaure a tothom i aprèn a no sentir-te malament per aquest motiu.

FES CRÉIXER LES TEVES IDEES

Idea

DONEM FORMA A LES NECESSITATS DE COMUNICACIÓ DE L’EMPRESA catàlegs, memòries, material corporatiu, newsletter, redacció, comunicació, disseny editorial...

FULLS dels ENGINYERS

685 10 66 50 @ holacomunicacio@gmail.com

57

informe

TEXT: Anna Carrió

IL·LUSTRACIÓ: Judit Canela

L’oferta formativa del COEIC En un entorn altament competitiu com és el de l’enginyeria industrial, cal prendre consciència de la importància de mantenir-se “actualitzat”. En aquest sentit, l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya van crear la marca Update, un programa de formació contínua dirigit als professionals de l’enginyeria que, a través de seminaris i cursos d’especialització, pretén posar de manera permanentment al dia els seus coneixements en aquelles àrees en què l’aparició de novetats relacionades amb la seva activitat professional és constant.

58

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

L’

aposta per la formació contínua és un dels objectius de la marca Update, impulsada per l’AEIC i el COEIC, que facilita als enginyers formar-se en aquelles àrees que necessiten ser més competitius, i proporciona informació sobre la normativa que afecta les activitats de les empreses a través de l’Infocentre. Un grup de treball de diferents àrees de l’Associació i el Col·legi aporten trimestralment els coneixements i els punts de vista necessaris per elaborar els programes dirigits a professionals que hagin cursat estudis tècnics (enginyers, telecos, arquitectes, enginyers tècnics, etc.).

Les comissions del COEIC juguen un paper important a l’hora de definir els criteris per escollir la programació de cada trimestre. Aquestes fan propostes o s’ofereixen per col·laborar en l’elaboració de cursos sobre temes del seu àmbit d’actuació. Un exemple seria el curs sobre smart cities que s’està preparant per a l’any que ve, en el qual participa de manera activa el Grup de Treball de Smart Cities de la Comissió de Mobilitat i Transports del Col·legi. Per acabar de completar l’oferta formativa, és molt important comptar amb cursos d’especialització i cal, per això, informar-se de les necessitats reals dels tècnics. Les visites a empreses són constants i ajuden a delimitar l’oferta. Com a exemple, Desigual va suggerir un curs sobre Lean Planning que ha tingut una forta demanda de places.

L’oferta formativa consta de cursos de curta i mitjana durada amb una temàtica molt variada d’acord amb les diferents àrees de coneixement vinculades al COEIC: construcció, energia, enginyeria, gestió, operacions, seguretat i medi ambient, tecnologies de la informació i la comunicació, mobilitat i transports i urbanisme.

Els cursos estan dividits en cursos de formació contínua, que van de les 4 hores de durada fins a les 20 h, i en cursos d’especialització, que són a partir de les 40 hores. Els cursos són generalment semipresencials per tal de facilitar la participació de l’alumnat.

LES NOVETATS La tendència actual a millorar l’eficiència energètica de les activitats professionals per aconseguir un estalvi econòmic dins de l’empresa ha propiciat la realització d’un curs d’auditoria energètica en edificis, per tal d’estudiar la nova

Directiva europea d’eficiència energètica i els objectius que es plantegen en aquest camp, així com el certificat d’eficiència energètica obligatori aprovat recentment. En aqueta ocasió, els alumnes realitzaran una auditoria real en un edifici i treballaran amb dades també reals.

La realització d’un curs d’especialització de Siemens NX CAD dirigit a titulats universitaris que vulguin adquirir coneixements avançats sobre disseny mecànic i industrial, és una altra de les novetats de l’últim trimestre del 2013.

El COEIC té en compte les necessitats formatives del col·lectiu i ho demostra explorant el seu entorn per oferir opcions acadèmiques a l’altura. Actualment, les empreses paren molta atenció a la gestió eficient del manteniment de les seves instal·lacions per evitar despeses extraordinàries, i el Curs d’enginyeria avançada del manteniment pretén donar eines als alumnes en aquest camp. D’altra banda, el Curs d’enginyeria legal pretén guiar l’alumnat en la gestió de les principals lleis i en l’estructuració dels projectes en les principals àrees d’actuació i en els procediments administratius que s’han de seguir per desenvolupar un projecte.

L’aposta per la formació contínua és un dels objectius de la marca Update, impulsada per l’AEIC i el COEIC, que facilita als enginyers formar-se en aquelles àrees que necessiten ser més competitius, i proporciona informació sobre la normativa que afecta a les activitats de les empreses a través de l’Infocentre FULLS dels ENGINYERS

59

informe

“ENS CAL UNA VISIÓ GLOBAL QUE PERMETI POSAR CADA COSA AL SEU LLOC” Enginyer industrial (col· legiat núm. 15406) i lli· cenciat en Dret, Cristóbal Trabalón col·labora amb el Col·legi coordinant els cursos d’enginyeria legal i d’enginyeria avançada del manteniment. Ens explica que els alumnes tenen di· verses motivacions envers el Curs d’enginyeria legal, del qual ara es farà la se· gona edició, però en gene· ral els assistents busquen una visió global de matèries com la responsabilitat civil i penal, els contractes i els procediments administratius o els peritatges judicials.

Aquest any, s’ofereix per primera vegada el Curs d’enginyeria avançada de manteniment, ja que “tot i ser una ma· tèria que no s’ensenya a les universitats, hi ha una gran demanda laboral de professionals de manteniment que es veuen obligats a formar-se de manera autodidacta amb l’escassa bibliografia existent o buscar formació externa”, afirma Trabalón.

“TOTS ELS CURSOS SURTEN DE LES NECESSITATS FORMATIVES QUE DETECTEM EN EL NOSTRE ÀMBIT D’ESPECIALITZACIÓ” Sergi Pérez (partner architect a Greenstorm Sos· tenibilitat Energètica) col· labora en l’elaboració de l’oferta formativa del CO· EIC pel que fa als cursos especialitzats en eficiència energètica: Postgrau d’Au· ditoria Energètica, Certificació energètica d’edificis existents, Criteris per identificar l’envolupant tèrmica, Curs de Lider i Calener, etc. “Tots els cursos que impartim a Greenstorm —empresa col·laboradora—surten de les necessitats formatives que detectem en el nostre àmbit d’especialització” i “la percepció que ens han transmès els alumnes de la primera edició del Postgrau d’Auditoria Energètica és molt positiva i estem treballant per millo· rar-ne alguns aspectes”, ens explica.

60

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

PROGRAMA DENTÍNUA FORMACIÓ CO RS INDUSTRIALS DELS ENGINYE DE CATALUNYAembre 2013 Setembre- Des ÀREA D’ENGINYERIES temes de climatització 2A OPCIÓ Disseny i càlcul de sis octubre - 16 h de Siemens NX CAD Curs d’especialització octubre - 120 h cions diferencials Curs pràctic de protec octubre - 12 h elèctrics de baixa tensió Elaboració de projectes novembre - 16 h ft Project projectes amb Microso Planificació i control de novembre - 12 h d’activitats Elaboració de projectes desembre - 16 h

1A OPCIÓ

ÀREA DE SEGURETA T I MEDI AMBIENT ESPECIF Curs de formació bà sica per a tècnics co mp etents per elaborar plans d’a utoprotecció octubre - 32 h Curs de formació supe rior per a tècnics comp etents per elaborar plans d’a utoprotecció octubre - 94 h Seguretat de màquine s: normativa i adequa ció dels equips de treball novembre - 12 h ÀREA DE GESTIÓ Enginyeria legal octubre - 51 h Tècniques de venda pe r a enginyers i persona l tècnic octubre - 8 h Gestió de projectes seg ons la guia PMBOK. Pre paració a l’examen octubre – 40 h Finances per a enginyer s i tècnics octubre-16 h Negociació eficaç: est ratègies, eines i result ats desembre - 4 h

ÀREA D’ENERGIA ergètica en cats de certificació en Procediments simplifi i CE3X edificis existents: CE3 setembre–16h energètics contractes de serveis Aspectes tècnics dels octubre - 5 h edificis Auditoria energètica en octubre - 60 h . Mètodes ent d’estalvis elèctrics Quantificació i seguim de càlcul octubre - 5 h finició, vaergètic: mètodes de de Garanties d’estalvi en lidació i seguiment octubre - 20 h edificis volupant tèrmica dels Curs per identificar l’en existents octubre - 8 h demanda ent de la limitació de la Eines per a l’acomplim lener VyP) ergètica d’edificis (Ca (Lider) i certificació en novembre – 24 h ergètics projectes de serveis en Anàlisi de viabilitat de novembre - 5h sum ia energètica + autocon Model NZEB: Eficiènc novembre – 20 h Mètodes ent d’estalvis tèrmics.

Quantificació i seguim de càlcul novembre - 5 h jectes de ació d’estalvis en pro Pla de mesura i verific ) serveis energètics (M&V h desembre - 5

ÀREA DE TECNOLOG IES DE LA PRODUCCIÓ I OPERACIONS Enginyeria avançada del manteniment octubre – 120 h Control estadístic de pro cessos novembre - 20 h

Josep Mouriño Estébanez, Director General de l’AEIC/ COEIC

FORMAR-SE AL COL·LEGI El programa de Formació Contínua va néixer en el si dels Enginyers Industrials de Catalunya i com a tal és una marca registrada que des de fa anys tenim en propietat i sobre la qual anem treballant en benefici de la carrera professional de tot el col· lectiu.

Una vegada més, en els nostres 150 anys d’història, el col·lectiu dels enginyers ens trobem davant d’un entorn complex. És en aquests moments quan una sòlida formació contínua ens ajuda a superar els nous reptes que hem d’afrontar dia rere dia per tirar endavant les nostres empreses, les nostres carre· res professionals i, com a resultat de tot plegat, la nostra vida personal.

Des de l’Associació i el Col·legi seguim amb dete· niment totes les necessitats formatives que poden donar-vos una oportunitat de treball, un encàrrec o un projecte, amb una formació enfocada no no· més a dotar-vos dels coneixements suficients per afrontar els nous reptes, sinó també per donar-vos uns avantatges competitius en l’entorn en què us trobeu.

Els programes formatius són actualitzats trimestral· ment i en la seva definició tenen un paper fonamen· tal les demarcacions i la Delegació: la seva proxi· mitat als enginyers permet detectar les necessitats particulars del territori i complementar d’aquesta manera l’oferta general de tot el col·lectiu.

La formació contínua dels professionals de l’en· ginyeria al llarg de la seva carrera professional sempre ha estat i serà una prioritat de les nostres institucions per continuar mantenint l’alt nivell de competitivitat i respecte professional al col·lectiu dels enginyers i enginyeres del nostre país.

FULLS dels ENGINYERS

61

comissions

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Isabel Marquès

AGENDA 5 OCTUBRE · Visita a l’Ecomuseu de la Farinera de Castelló d’Empúries i a les restes arqueològiques d’Empúries 7 OCTUBRE · Josep Cisquella, enginyer de formació i pintor de vocació 8 OCTUBRE · Presentació del llibre Ferrocarril, el mitjà de transport del segle XXI 19 OCTUBRE · Viatge per visitar la zona de la DO Utiel-Requena 24 OCTUBRE · Trens Escala G. Jardí versus Interior 4 NOVEMBRE · Conferencia/debat amb Joan Majó Cruzate: Después de la crisis, ¿què?

Ignasi Gelpí (Col·legiat núm. 3185) Des del 1982, organització del Cicle de Música dels Enginyers. Organització de cursos d’introducció a la tècnica musical, com ara Teoria de la música per a no músics, conferències i audicions comentades sobre temes musicals.

15 NOVEMBRE · Concert al Liceu de Medical Musical Group dels EUA conjuntament amb la Coral dels Enginyers, dels Metges i dels Advocats 21 NOVEMBRE · Els 150 anys del tren de Sarrià a Barcelona

J. M. García Ferrer (Col·legiat núm. 5852) Responsable del Cineclub.

Des de l’any 1982 fins al 2010, realització de llibres i documentals de personatges culturals rellevants. Organització del cicle de seminaris sobre llenguatge cinematogràfic anomenat Ombres Mestres. Les Lliçons dels Grans del Cinema. Suport i assessorament cinematogràfic a les iniciatives d’altres comissions.

J. M. Martí Rom (Col·legiat núm. 5688) Responsable del Cineclub.

Des de l’any 1982 fins al 2010, realització de llibres i documentals de personatges culturals rellevants. Organització del cicle de seminaris sobre llenguatge cinematogràfic anomenat Ombres Mestres. Les Lliçons dels Grans del Cinema. Suport i assessorament cinematogràfic a les iniciatives d’altres comissions.

2 DESEMBRE · Tast de vins de la DO Pla del Bages A CONCRETAR · Presentació del llibre L’aportació dels enginyers industrials de Catalunya a l’enologia i la viticultura per Joan C. Martín A CONCRETAR · Visita tècnica a la fàbrica DAMM del Prat de Llobregat, convidats per Ramón Armadás, patró director de la Fundació DAMM

Josep Maria Arqué (Col·legiat núm. 4374) Coordinació d’activitats amb la Coral dels Enginyers i membre de la Coral des de l’any 2001.

62

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

Joan Vega (Col·legiat núm. 4133) Organització de sortides culturals, tècniques i gastronòmiques, tasts de vins, presentacions de llibres i exposicions tecnicoculturals. Coordinació d’activitats amb la Delegació del Vallès i l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya.

Joan-Enric Vidiella (Col·legiat núm. 2162) President de la Comissió de Cultura. Coordinador.

Francesc Xavier Cordoncillo (Col·legiat núm. 4076) Coordinació d’activitats amb la Comissió de Jubilats i Prejubilats, amb la Intercol·legial de Sèniors i amb el Grup de Treball de Smart Cities.

Col·laboració en l’organització del Concert Intercol·legial.

Joan Tatjer (Col·legiat núm. 2674) Representant de la Subcomissió d’Engitren, organització de sortides i visites culturals, i coordinació d’activitats amb la Comissió de Jubilats i Prejubilats i l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) i del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

Josep Maria Vegara (Col·legiat núm. 2021) Responsable d’economia.

Organització de conferències i debats.

Antonio Almazor (Col·legiat núm. 2652) Organització d’exposicions i activitats relacionades amb la tècnica i l’art, i d’altres activitats culturals.

Comissió de Cultura dels EIC

Amb l’objectiu d’enriquir el vessant cultural de l’enginyer, la Comissió de Cultura dels EIC treballa dia rere dia per alimentar l’interès del col·lectiu per la cultura.

E

l pes important que tenen els enginyers industrials de Catalunya en el desenvolupament de la societat en tots els seus àmbits, va ser el punt de partida de la creació de la Comissió de Cultura de l’Associació i el Col·legi ara fa més de vint-i-cinc anys. “La Comissió impulsa, promou i orienta les decisions de la Junta Directiva, a més d’aportar iniciatives pròpies als estatuts”, ens explica Joan-Enric Vidiella, president de la Comissió, “i coopera amb la seva difusió a tots els associats i altres col·lectius, sent sempre una oferta de present i futur, sense oblidar el passat”. L’interès de l’enginyer va més enllà de la transmissió dels valors tecnològics, ja que “si aquesta transmissió no va acompanyada d’una aportació cultural, la incidència del nostre col·lectiu pot quedar reduïda a parcel·les massa particulars”, explica J. M. Martí Rom. Els deu membres que la formen gestionen quatre subcomissions (Cineclub, Coral, Engitren i Cicle de Música) i cinc vocalies (Art, Música, Economia, Activitats Lúdiques i Relacions Institucionals). La Comissió organitza cicles de música, cicles de cinema, cant coral, exposicions, visites, cursos, concursos, tasts de vins i moltes més activitats, tècniques i lúdiques, a més de promoure una coral. Un cop al mes es reuneixen per posar al dia l’activitat de la Comissió.

Es tracta d’“un col·lectiu expert en cultura tecnològica que busca equilibrar el seu coneixement amb la cultura humanista”, matisa Ignasi Gelpí, que juntament amb Antonio Almazor, Francesc Xavier Cordoncillo i Joan Vega, destaquen el fort interès de l’enginyer per tots els aspectes que l’envolten i la voluntat d’enfortir el paper que juga dins de la societat. Josep Mª Vegara afegeix que cal aportar “una nova vessant tècnica i humanística dels problemes socials i econòmics a través de la visió científica dels enginyers”.

La Comissió, “amb les seves activitats vol fer-se present i participar activament en tot l’ampli espectre de la paraula cultura”, assegura J. M. García Ferrer. Un bon exemple seria la Coral dels Enginyers, que tal com ens recorda Josep M. Arqué, “la Comissió ha representat el vehicle ineludible per aconseguir la seva estabilitat”. A més, la Comissió “participa en el desenvolupament de les relacions públiques en el vessant cultural dels EIC”, conclou Joan Tatjer.

FULLS dels ENGINYERS

63

dia a dia

COMISSIONS I ACTIVITATS

L

es activitats de les comissions i dels grups de treball del COEIC marquen el dia a dia de la institució. En les pàgines següents trobareu les referències als actes que s’han organitzat durant els últims mesos, incloent-hi sortides culturals, conferències, jornades tècniques i convenis amb empreses o altres institucions.

6 MAIG Shale gas: la tècnica del fracking a discussió >>CANAL ENGINYERS // PDF Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Primàries El shale gas (gas de pissarra) ha revolucionat les perspectives de recursos energètics de tal manera que països com els Estats Units esperen passar de ser grans importadors a exportadors energètics.

Però l’enlairament del shale gas als Estats Units ha propiciat una polèmica mediambiental. Julio Matasanz, director d’Exploració de Gas Natural Fenosa, i Mario Marzo, catedràtic de Geologia de la Universitat de Barcelona, van participar en aquesta jornada per analitzar la tècnica del fracking, utilitzada per a l’extracció del shale gas des d’un punt de vista tecnològic, mediambiental i sociològic.

8 MAIG La seguretat activa. Sistemes de frenada Comissió de Mobilitat i Transports: Subcomissió d’Automoció L’Aula Capella de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB) va acollir aquest acte organitzat per la Subcomissió d’Automoció de la Comissió de Mobilitat i Transports dels EIC, per tal de tractar l’evolució dels frens dels vehicles i de les funcions que desenvolupen i que incrementen la seguretat dels conductors i del seu entorn.

Francesc Garriga, coordinador de la Subcomissió d’Automoció dels EIC, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als assistents, i Jaume Garriga, enginyer tècnic mecànic, va donar el tret de sortida a l’acte. Venancio Alonso, enginyer industrial i director de Planta de Bosch Sistemas de Frenado, SLU, i Jean-Luc Guesdon, enginyer industrial i director tècnic de Bosch Sistemas de Frenado, SLU, van ser els ponents convidats.

64

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

11 MAIG Sortida de la Subcomissió de Muntanyisme Comissió d’Esports: Subcomissió de Muntanyisme En aquesta ocasió, els participants van gaudir d’una caminada per la Nou de Berguedà, passant pel cap de la roca de la Clusa fins a arribar al santuari de Falgars.

15 MAIG La robòtica en l’ensenyament >> CANAL ENGINYERS // PDF Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica: Subcomissió de Robòtica Adreçada a mestres, enginyers i professionals que volen fomentar la implantació de la robòtica educativa en escoles, instituts, centres educatius i entitats socials, aquesta jornada moderada per Carles Soler, president de la Fundació educaBOT, va comptar amb la presència de Jordi Vivancos, cap de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; Rocío Lara, responsable de l’Àrea Educativa de RO-BOTICA; Mariona Gallart, responsable del Projecte PIX dels Jesuïtes de Sarrià; Enric González, director de Dynatech 2012, i Toni Moreno, de Robolot.

Es van posar sobre la taula els diferents sistemes robòtics que destaquen com a eina de gran valor afegit en l’àmbit edu-

catiu, ja que suposa una nova metodologia d’aprenentatge que permet transmetre coneixements de manera més motivant i desenvolupar competències com el treball en equip, la creativitat, la iniciativa o la cultura de l’esforç.

21 MAIG L’estratègia smart city de Barcelona >> CANAL ENGINYERS // PDF Grup de treball Smart City Llum Llosa, responsable del Grup Smart City de l’AEIC/COEIC, i Jordi Iparraguirre, president d’ISOC-CAT, van ser els encarregats de donar el tret de sortida a una jornada centrada a analitzar de prop les accions que s’estan fent a Barcelona en pro de les ciutats intel·ligents, l’Smart City Protocol, les tendències a curt termini i les oportunitats professionals per als enginyers. Manel Sanromà, CIO a l’Ajuntament de Barcelona; Júlia López, d’Estratègica TIC i Smart Cities a l’Ajuntament de Barcelona, i Pilar Conesa, CEO a Anteverti, van ser els ponents convidats.

23 MAIG Desenvolupament d’una maqueta de ferrocarril model a escala HO. Part 1: De la idea a la construcció de la infraestructura >> PDF Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren Carlos Morant, enginyer Industrial, membre de la Subcomissió d’Engitren, va explicar que la construcció d’una maqueta de ferrocarril miniatura acostuma a ser un compromís entre els desitjos i les possibilitats reals, sobretot d’espai, per poder-la dur a terme. Però sempre hi ha un camí que pot satisfer, si no totes, la major part de les aspiracions, sigui quina sigui l’envergadura i la complexitat del projecte.

La conferència va detallar quines són les fites més importants que cal tenir en compte sobretot a l’etapa de planificació per evitar

frustracions. També es van explicar alguns trucs i detalls constructius utilitzats en la maqueta a que es referia la conferència.

L’explicació va anar acompanyada amb imatges de les diverses etapes de la planificació i la construcció indicant les eines emprades i les dificultats que es poden trobar durant tot el procés i com minimitzar-les.

L’acte i el conferenciant van ser presentats per Frederic Portella, enginyer industrial i membre de la Subcomissió d’Engitren.

28 MAIG Les APP: Associació Públic-Privat. Formes associatives per al progrés >> CANAL ENGINYERS // PDF Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques Jordi Mas, responsable de la Subcomissió de Prospectiva; Francesc Subirada, Associate Director de Barcelona Supercomputing Center (Centro Nacional de Supercomputación, BSC); Carme Deulofeu, enginyera de camins, canals i ports i especialista en gestió de grans infraestructures; i Lluís Torrens, mànager de Public-Private Sector Research Center (IESE, Universitat de Navarra), van ser els ponents convidats per parlar de les APP (PPP: Public-Private Partnerships), uns contractes a llarg termini entre un agent del sector públic i una entitat privada amb la finalitat de proveir un servei o recurs públic considerats una de les vies que exploren els governs per aconseguir una bona provisió de serveis.

Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, va presentar i moderar aquesta sessió.

CICLE CONFERÈNCIES 150 ANIVERSARI 30 MAIG De la Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas a Gas Natural Fenosa: tecnologia, mercats i impacte a la societat Francesc Figueras, president de la Delegació del Vallès del COEIC, va introduir aquest acte celebrat al Museu del Gas de Sabadell que es va centrar en el paper del gas en el panorama industrial de Catalunya. Pere A. Fàbregas, historiador i expert en energia, va intervenir-hi per explicar els inicis i les diferents etapes del desenvolupament històric de Gas Natural Fenosa, la companyia que va crear la indústria del gas a Catalunya i a Espanya, durant els seus primers 170 anys d’existència.

13 JUNY La importància de l’electricitat en la història del progrés de Catalunya Joan Carles Alayo, enginyer industrial, va conduir aquesta jornada inclosa dins el cicle de conferències del 150 Aniversari de l’AEIC.

FULLS dels ENGINYERS

65

dia a dia

21 MAIG

iGenium’13: Trobada anual de l’enginyeria Fotos: cedides per iGenium’13 La cloenda va anar a càrrec de Carles Rossinyol, delegat de l’Àrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona i de Carles Martín, president de l’INEC.

Inauguració de l’acte a càrrec de Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació, i de Carles Martín, president de l’INEC.

D’esquerra a dreta, Salomé Valero, Jorge López i Pablo de Lastre en la presentació dels seus projectes.

E

El passat mes de maig, el Palau Robert de Barcelona va acollir la celebració d’iGenium 2013, un espai de trobada i debat de les enginyeries superiors organitzat per l’Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC) en què diverses associacions van aprofitar per donar a conèixer els seus projectes d’èxit.

Amb l’objectiu de prestigiar la professió d’enginyer, aportar valor a la professió i reivindicar el seu rol de creadors de riquesa, aquesta segona jornada iGenium va comptar amb la presència de Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i de Carles Martín, president de l’INEC, que van inaugurar la jornada.

66

L’acte es va dividir en diferents blocs per presentar els projectes d’enginyeria més rellevants desenvolupats a Catalunya. Així, els assistents van conèixer els treballs fets en el camp d’agrònoms, camins i forestals, en el camp d’ICAI, mines i navals, i projectes del camp d’aeronàutica, industrials i telecomunicacions.

El president de la Diputació de Barcelona, Carles Rossinyol, va tancar l’acte per donar pas a una sessió de networking.

Podeu trobar més informació sobre la jornada i els projectes que s’hi van presentar a: www.igenium.cat/es

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

Pablo de Lastres, director D’IBERPOTASH.

“iGenium’13 va celebrar una nova edició d’aquest espai de trobada i debat de les enginyeries superiors”

7 MAIG

Nit de l’Esport

E

D’esquerra a dreta Ignasi Grau, Jordi Solanes, Núria Nadal i Jordi Romà, en la presentació dels projectes d’Agrònoms, Camins i Forestals.

D’esquerra a dreta, Pere Sagarra, José Mariano López, Ramon Salabert i Pablo Coll durant la presentació dels projectes d’Aeronàutics, Industrials i Telecomunicacions.

l passat mes de maig, l’Auditori de la seu dels EIC a Barcelona va acollir la celebració de la Nit de l’Esport, un acte organitzat per la Comissió d’Esports per entregar els guardons als guanyadors del XXXI Campionat de Dòmino dels EIC i del XLII Campionat de Tennis.

Miquel Solé i Francesc Barelles van ser els campions de la lliga de dòmino; seguits de Jaime Boya i Francisco Altamirano, sotscampions. Els tercers classificats van ser Isidoro Luis Nieva i Fernando Ruiz. Pel que fa a la Copa, Jordi Llopart i Fulgenci Pelay van els primers classificats, seguits per Miquel Solé i Francesc Barelles.

Les set categories del Campionat de Tennis van premiar el campió i sotscampió. En la categoria Individual Masculí Open, Santiago Jáñez va ser el campió i Eduard Obradors el

sotscampió. En Individual Veterans Sènior +45, el primer lloc va ser per a Alejandro Rey-Stollé i el segon per a Eduard Obradors. Francesc Costa i Josep M. Iñareta van ser el campió i sotscampió respectivament de les categories Individual Veterans Sènior +55 i +60. En la categoria següent, +65, Antonio Gámiz en primer lloc i Ferran Ruiz en segon. Gámiz va repetir primera posició en la categoria +70, seguit de Joan Enric Vidiella.

En la categoria +75, Joan Enric Vidiella va obtenir el títol de campió i Joan Torné el de sotscampió.

Durant l’acte també es van premiar els guanyadors del Campionat de Tennis Taula: Ferran Veciana, Ramon Altadill, Vicente Carrasco i Joan Enric Vidiella.

Aquesta edició de la Nit de l’Esport va retre homenatge a Josep Queralt, mort recentment i que era responsable del Grup de Muntanyisme.

Taula presidencial de l’acte.

Guanyadors del Campionat de Dòmino.

Guanyadors del Campionat de Tennis

Homenatjats del Grup de Muntanyisme

Homenatjats de tennis taula.

Homenatjats del Grup de Cicloturisme.

FULLS dels ENGINYERS

67

dia a dia

29 MAIG Mirador del packaging: tintes especials per a aplicacions al packaging Comissió del Packaging Els assistents a l’acte van poder conèixer de prop les anomenades tintes d’efecte destinades a conferir a l’envàs un aspecte atraient per al consumidor gràcies a efectes metàl·lics, mates, luminescents, fluorescents, o termocròmics, entre d’altres. L’empresa Siegwerk Spain, SAU, va presentar les seves tintes especials per a envasos i embalatges flexibles, especialment destinades a la impressió de films i papers.

31 MAIG Diada de l’Enginyer El nou edifici del Museu del Disseny de Barcelona DHUB, situat a la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, va ser l’escenari escollit per celebrar un any més la Diada dels Enginyers.

Aquesta edició va girar entorn de la celebració dels 150 anys de l’Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya, creada l’any 1863. Conduïda i presentada pels periodistes Xavier Solà i Anna Boades, la Diada va repassar els 150 anys d’història de la institució, a més de reconèixer la trajectòria de diferents empreses i professionals de l’àmbit de l’enginyeria. El president Artur Mas va presidir aquest acte que, entre d’altres, va guardonar amb el Premi a la Trajectòria Professional

68

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

a Carles Domingo Pagès, doctor enginyer industrial i actual director general de Creuers del Port de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Nord-Americans.

1 I 2 JUNY Sortida de la Subcomissió de Muntanyisme Comissió d’Esports: Subcomissió de Muntanyisme La Subcomissió de Muntanyisme va dedicar aquestes dues jornades a completar el cinquè tram d’un recorregut que va començar a Fontibre (Cantàbria) i que després va discórrer durant 900 quilòmetres. El grup es va desplaçar cap a Tortosa per tal de completar les dues últimes etapes (Flix-Tortosa i TortosaDeltebre), la primera de 70 quilòmetres i la segona de 44 quilòmetres.

4 JUNY Plans d’autoprotecció, novetats i previsions: estat del desplegament del Decret 82/2010 >> CANAL ENGINYERS // PDF La publicació del Decret 82/2010 ara fa tres anys ha suposat molts canvis i adaptacions tant per a titulars d’activitats i administracions com per als professionals del sector. La Taula d’Interpretació i Desplegament dels Plans d’Autoprotecció (TIDPAU) va organitzar aquesta jornada de caràcter tècnic enfocada als professionals que treballen amb el Decret i amb la plataforma de tramitació electrònica HERMES. L’acte va comptar amb la presència de Jordi Aurich, director general de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya; Àlex Zaragoza, president de la Comissió d’Acció Professional del COEIC; Joan Gràcia, responsable de Plans d’Autoprotecció de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat; David Tisaire, coordinador de la TIDPAU i responsable de la Subcomissió de Plans d’Emergència del COEIC; Carlota Dicenta, vocal de la junta de l’Associació de Tècnics de Protecció Civil de Catalunya (ATPCC); Llum Llosa, cap de secció d’Autoprotecció i

Mesures Correctores de la Subdirecció d’Edificació de la Diputació de Barcelona; David Jiménez, cap de Serveis Tècnics del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB); Sebastià Jané, coordinador de Plans d’Autoprotecció (PAU) del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona (CAATEEB), i Enric Mir, vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Jordi Sans, president de la Comissió de Seguretat del COEIC, va moderar l’acte.

5 JUNY Seguretat passiva. Cinturons de seguretat i airbags Comissió de Mobilitat i Transports Els experts en sistemes de retenció d’ocupants Jesús Arribas i Carles Bartolomé van explicar als assistents com ha evolucionat la seguretat passiva als automòbils i van aprofundir en els diferents sistemes de seguretat passiva, com el cinturó de seguretat i l’airbag.

Francesc Garriga, coordinador de la Subcomissió d’Automoció de la Comissió de Mobilitat i Transports dels EIC va ser l’encarregat de presentar l’acte.

23 MAIG

Benvinguda als nous col·legiats i associats >>TOTES LES FOTOS A WWW.EIC.CAT Comissió d’Actes Corporatius El COEIC va donar la benvinguda als nous col·legiats i associats en un acte en què es van lliurar les insígnies que els acrediten com a nouvinguts. Els enginyers i les enginyeres han comptat amb Jorge Mestres, director general de BaxiRoca, com a padrí de la promoció.

AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DELS EIC Comissió de Jubilats i Prejubilats 8 MAIG Projecció exterior de la llengua i la cultura catalana A càrrec de Vicenç Villatoro, escriptor i director de l’Institut Ramon Llull.

15 MAIG I 12 JUNY Les finances dels clubs de futbol De la mà de José M. Gay de Liébana, professor d’Economia Financera de la Universitat de Barcelona.

22 MAIG Comentaris entorn de la novel·la Jo confesso A càrrec de Jaume Cabré, autor de la novel·la, escriptor i filòleg.

29 MAIG Les dues Catalunyes. Els seus orígens medievals A càrrec de Bianca Garí, professora d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona.

5 JUNY Francisco de Asís y el actual Papa A càrrec de J.E. Ruíz-Domènec.

19 JUNY Mercado, estado y sociedad; ¿nuevo reparto de tareas?

A càrrec d’Anton Costas, catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona.

TERTÚLIES CIENTIFICOTÈCNIQUES Comissió de Jubilats i Prejubilats 15 I 22 MAIG, 19 JUNY Pedro Crespo va tractar el tema de la mecànica quàntica.

FULLS dels ENGINYERS

69

dia a dia

30 MAIG

4a edició del Concurs EMPRESES GUANYADORES EN LA CATEGORIA: D’UNA IDEA A UNA REALITAT

Christian Rodriguez (representant el projecte ByHours.com) i Juan Pérez (Director de LaSalle Tecnova Barcelona)

Sergio Pozo (representant el projecte Intelliment Security) i Tania Sagaste (directora executiva de LaSalle Technova Barcelona)

Miquel Martin (representant el projecte Tonads) i Sergi Artigas (director Estratègia i Innovació del Leitat Technological Center)

ByHours Travel ByHours.com és la primera plataforma on-line de reserva d’habitacions que permet decidir l’hora d’entrada i sortida de l’hotel i, a més, reservar per paquets de 3, 6, 12, 24, 36 i 48 hores.

Amb ByHours.com, el client té màxima llibertat: decideix la ciutat i l’hotel, l’hora de la seva arribada i, finalment, el número d’hores de la seva estada. Amb aquest nou sistema de reserves, ByHours.com dóna més opcions a tots aquells usuaris que decideixen allotjar-se en una habitació: viatges de negocis, estades de cap de setmana, regals per als amics, la família o la parella…

Hi ha infinitat de motius pels quals el client reserva, però fins ara aquest pagava per tot un dia reservat i amb hores preestablertes d’entrada i sortida, i no per les hores que realment estarà en una habitació. ByHours.com ofereix una alternativa més a tota l’oferta de l’hotel, que complementa la carta de serveis i permet a l’hoteler aspirar a ocupacions per sobre del 100%.

Intelligent Firewall Management Intelliment és una empresa de desenvolupament de software que redueix el temps dedicat a gestionar i analitzar configuracions de firewalls; redueix l’especialització del personal dedicat a aquestes tasques; millora la qualitat, la robustesa, la confiança, el rendiment i el consum energètic de les configuracions generades, i facilita la integració i migració entre fabricants/ proveïdors de diferents tipus de firewalls que existeixen actualment en el mercat.

Tonads Publicity El negoci principal d’aquesta empresa consisteix en la comercialització de Tonads (cunyes publicitàries) durant el temps que passa entre que un usuari de smartphone prem el botó de trucada i s’emet el primer to de trucada. Una part dels beneficis van a l’usuari que rep la cunya. Està desenvolupat mitjançant una aplicació per a smartphone. Altres fonts d’ingressos, no menys importants que la principal, serà la valoració dels Tonads emesos; l’emissió de cupons; la publicitat a la pàgina web; la sectorització per població, edat, sexe, hàbits i aficions, entre d’altres; l’accés a les valoracions que els usuaris han realitzat de les cunyes d’altres anunciants i, en general, qualsevol activitat que representi una oportunitat de negoci per al model plantejat.

A

mb la 4a edició el Concurs es consolida com una iniciativa reconeguda en l’entorn de l’emprenedoria, en què tant els projectes en les fases més inicials com les empreses que tenen més de dos anys de vida i que ja estan facturant i amb clients cerquen un reconeixement als seus esforços per fer-se un lloc en el seu mercat. Aquesta edició ha tingut com a organitzacions convocants l’AEIC/COEIC mitjançant Enginova, La Salle Tecnova Barcelona, Leitat Technological Center i la nova incorporació del TecnoCampus Mataró-Maresme.

El Concurs pretén encoratjar la creació i

70

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

capacitat de creixement d’empreses innovadores de base tecnològica. El seguiment de les empreses participants a Fem Indústria és un excel·lent recurs per a la detecció de casos d’èxit de projectes que han passat per Enginova, una plataforma creada pels enginyers industrials i els Enginyers de Telecomunicació de Catalunya per al foment, la detecció i el suport a les iniciatives innovadores tecnològiques dels enginyers.

Els seus objectius són la creació de noves empreses i el creixement d’empreses ja existents, i el públic objectiu són enginyers emprenedors amb projectes de valor i amb suficient experiència de mercat.

En la present edició s’han presentat un total de vint-i-sis projectes dels quals cinc corresponen a la modalitat Empresa amb Futur i vint-i-un, D’una Idea a una Realitat. Si classifiquem els vint-i-sis projectes rebuts per sector tenim: • TIC: Màrqueting, e-commerce, xarxes socials, jocs (9); Seguretat (2); Control de processos industrials (4) • Industrials: Medical devices (1); Automoció (1); Energia, cleantech (4); Robòtica, domòtica (3); Altres (2).

El jurat, constituït per membres designats tant per part del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials, La Salle Technova

EMPRESES GUANYADORES EN LA CATEGORIA: EMPRESA AMB FUTUR

Antoni Barniol (representant ACET) i Ricard Prats (representant el projecte Magic Ocean)

André Vanyi-Robin (representant el projecte Param 24-7xs) i Emma Feriche (cap de suport a emprenedors del TecnoCampus Mataró-Maresme)

Ocean Electric Inc. Magic Ocean és un projecte amb un important mercat internacional i amb un alt grau d’experiència.

Aquesta empresa creada a la ciutat de Carson City, a l’estat de Nevada dels Estats Units, havent adquirit l’excel·lent tecnologia de les ones a través d’Hidroflot, SA, i tenint a les seves mans una revolucionària patent eòlica marina per a aigües profundes, ha aconseguit la inversió necessària per tirar endavant dos projectes de gran potencial especialitzats en energies marines.

Actualment, la companyia Ocean Electric ja té establerts uns acords amb drassanes de Sud-amèrica per a la construcció i posterior instal·lació d’un projecte d’energia de les ones en aigües del Pacífic. Aquest projecte, anomenat Magic Ocean, es farà servir com a aparador de la capacitat de producció energètica que tenen les ones del mar captades amb aquesta tecnologia.

Param 24-7xs Technologies Corporation Param 24-7xs és una plataforma tecnològica que permet a institucions financeres, empreses gestores, comunitats residencials i instal·ladores, reduir costos i millorar l’eficiència per interactuar amb les seves propietats sense la necessitat d’utilitzar claus. Param 24-7xs permet obrir de manera remota i segura qualsevol porta, proporcionar dades referents a tot el tràfic d’entrada i sortida de les propietats, crear comunitats entorn de les propietats, crear un marc més dinàmic i estratègic per a la gestió de la propietat. Param 24-7xs és un sistema integrat centrat a millorar l’eficiència de propietats com ara edificis, apartaments, cases i garatges, mitjançant el conjunt de productes tecnològics que permeten obrir les portes de manera remota mitjançant el telèfon mòbil o mitjançant el web.

Param 24-7xs combina la ubiqüitat d’Internet i de xarxes GSM amb la seguretat amb el fi de gestionar l’obertura de porta remotament.

Lona Systems Technologies Els serveis de Lona s’orienten a empreses i entitats públiques o privades de variada naturalesa que es dirigeixen a amplis col·lectius, els quals es troben dispersos i amb qui hi ha necessitats de comunicació unidireccionals i bidireccionals (amb feedback) de manera regular, precisa, eficient, immediata, fiable i, de vegades, amb valor legal. La tecnologia de Lona permet als seus clients comunicar-se mitjançant SMS, el canal més eficaç i de menor cost. En altres paraules, Lona proporciona importants estalvis en costos, permet capturar ingressos no accessibles d’una altra manera i augmenta la proximitat amb el client final o amb el destinatari de les comunicacions de l’empresa.

Iván Plaza (director d’Inversions de Sabadell Capital, Banc de Sabadell) i Pau Blasi (representant el projecte Lona)

Barcelona, Leitat Technological Center, l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació i TecnoCampus MataróMaresme i amb la col·laboració d’Enginova, va atorgar el premi al guanyador de la modalitat Empresa amb Futur al projecte Magic Ocean de l’empresa Ocean Electric Inc., i dos accèssits als projectes Param 24-7xs de l’empresa Param 24-7xs Technologies Corporation, SL, i Lona de l’empresa Lona Systems Technologies,

SL. El premi al guanyador de la modalitat D’una Idea a una Realitat va ser per al projecte ByHours.com de l’empresa ByHours Travel, SL, i els dos accèssits per als projectes Intelliment Security de l’empresa Intelligent Firewall Management, SL, i Tonads de l’empresa Tonads Publicity, SL. La presentació pública dels projectes finalistes i l’entrega de premis als projectes guanyadors es va realitzar el dia 30

de maig en un acte celebrat a l’Auditori Pompeu Fabra amb l’assistència dels degans del COEIC i del COETC (Col·legi dels Enginyers de Telecomunicació) i per representants de les organitzacions col· laboradores en el desenvolupament del Concurs. L’acte va finalitzar amb una ponència sobre els aspectes més importants dels projectes per als inversors, a càrrec d’Iván Plaza, director d’Inversions Sabadell Capital al Banc Sabadell.

FULLS dels ENGINYERS

71

dia a dia

6 JUNY Vendre a la Xina: xarxes socials versus canals tradicionals Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica A través d’un cas pràctic, el de Freixenet, aquesta jornada va analitzar com posicionar productes, els diferents canals de venda i la fixació de preus per començar a treballar de manera pràctica el màrqueting digital i les xarxes socials a la Xina. Joaquín Calsina, director de Vendes d’Espacio Solar i membre del Grup de Treball Xina, va moderar la jornada, que va comptar amb la participació de Manu Sánchez, president del China Marketing Center del Club de Marketing Barcelona, partner de HaoLeChina Beijing Office, membre del Comitè Executiu d’ESADE China Europe Club i fundador de l’equip ESADE China; Roger Nierga, fundador i CEO a Fengling i consultor especialitzat en estratègies de social media per al mercat xinès, i Gil Serra, mànager a la Xina de Freixenet.

6 JUNY Taula rodona: Universitat + Empresa = Talent + Innovació >> PDF Comissió de Relacions amb les Escoles i Universitats de l’AEIC/COEIC La sala d’actes de l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la UdG va ser l’escenari que va acollir els assistents d’aquesta jornada dedicada a donar a conèixer a l’empresa les possibilitats per augmentar la seva competitivitat reforçant la col·laboració universitat-empresa. Quim Salvi, director de l’Escola Politècnica de la Universitat de Girona, Joan Vallvé, degà del COEIC, i Quim Ciurana, de la Demarcació de Girona del COEIC, van donar la benvinguda a tots aquells inter-

72

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

essats en el tema. Anna M. Coves, de la Comissió de Relacions amb les Escoles i Universitats de l’AEIC/COEIC, Sara Arbós, de Bellapart, SAU, Eudald Casas, d’INNOVACC, Guillem Quintana, de la Fundació Privada ASCAMM, Tània de los Santos, de l’ETSEIB-UPC; Eulàlia Griful, de l’ETSEIAT-UPC, Guillermo Reyes, de l’IQS-URL, Norbert Blanco, de l’EPS-UdG i EPS-UdL, i Joan Francesc Córdoba, del Pla de Doctorats Industrials i Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, van ser els ponents convidats a una jornada organitzada juntament amb l’EPS-UdG. 6 JUNY Matinals dels Enginyers: Sot de la Bota Comissió d’Esports: Subcomissió de Muntanyisme Un cop més els integrants de la Subcomissió de Muntanyisme van completar una excursió circular pel Sot de la Bota amb una pujada al Montcau, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, dins el cicle de sortides anomenades Matinal de Senderisme, previstes per cada primer dijous de mes.

9 JUNY Concert Coral dels Enginyers i Choral Poliphonico de Coimbra L’església de Sant Francesc de Sales, al passeig de Sant Joan de Barcelona, va acollir la celebració d’un concert de la Coral dels Enginyers i el Choral Poliphonico de Coimbra. Està prevista una visita de la Coral dels Enginyers a la ciutat de Coïmbra el proper 18 de maig.

10 JUNY Visita a la plataforma logística de Seur a la ZAL II Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Logística La Subcomissió de Logística dels EIC va organitzar una visita a la plataforma logística de Seur, unes instal·lacions de 16.400 m2 repartits entre la nau de transbord de mercaderies i la franquícia de Seur Barcino. Aquest recinte, que té capacitat per

tramitar més de 14.000 lliuraments per hora i per a l’operació de vuitanta camions simultàniament, incorpora diferents avenços tecnològics, entre els quals destaca una doble cinta transportadora amb alta capacitat per classificar i un sistema de lectura de codis de barres que facilita informació a temps real sobre la ubicació de cada tramesa.

11 JUNY Autoconsum elèctric: oportunitats i barreres >> CANAL ENGINYERS // PDF Comissió d’Energia En un punt en què el sector elèctric està pendent d’una profunda reforma, la tecnologia solar fotovoltaica està cridada a transformar la generació elèctrica. En aquest sentit, la Comissió d’Energia va organitzar una jornada amb la intenció de difondre l’estat actual de l’autoconsum i oferir un debat sobre el nou model de negoci per a l’energia fotovoltaica. Els ponents convidats van ser: Xavier Vallvé, de la Subcomissió d’Energies Renovables; Fernando Aranda, cap d’Innovació, Energies i Gestió d’INCASÒL; Jordi Riera, director d’Operacions de Bopla; Bernat Verdaguer, director tècnic de Sol Gironès; José Luís Ortega, de la Unitat d’Eficiència Energètica d’Endesa; M. José Díaz, responsable de Renovables de la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat, i Ferran Garrigosa, de la Subcomissió d’Energies Renovables de la Comissió d’Energia dels EIC.

e-m

11 JUNY Back to Basics Management: L’art d’augmentar els beneficis empresarials simplificant la complexitat Comissió de Gestió Empresarial En col·laboració amb el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), la Comissió de Gestió Empresarial va organitzar una jornada per tractar el tema dels costos de la complexitat en una empresa, un dels enemics ocults més severs a què s’enfronten les empreses avui en dia. Carles Albà, president del CEEC, M. Pilar Brujas, membre del Consell d’Administració del Grup Mayoral, Carme Coll, sòcia fundadora de l’Auditoria A&C Q., Ricard Puigferrat, fundador de Chief Executive Simplifier & Financial Kpls, i Joan Amorós, president de la Comissió de Gestió Empresarial, van debatre sobre alguns dels paradigmes de gestió qüestionats i el Back to Basics Management.

INTERROGANTS ENGINOVA Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica 21 MAIG L’eficiència en un bon pla de negoci: el temps, repte a batre José M. Román, director d’Enginova, va moderar aquest acte en què Jordi Pla, soci director d’INpulsa Empresa, llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE i la Universitat Ramon Llull, i emprenedor reincident especialitzat en el món del màrqueting, la publicitat i els mitjans, va parlar sobre la necessitat de confeccionar un pla d’empresa atacant un dels problemes principals en l’àmbit de la creació d’empreses o de l’emprenedoria: el temps.

12 JUNY El carbó i l’energia eòlica >> CANAL ENGINYERS Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Primàries CAFÈ DELS ENGINYERS Dins del cicle de jornades sobre les fonts d’energia titulat Les Comissió de Jubilats i Prejubilats e-mailing “e-mailing nova web” Energies Primàries: entre la Necessitat i l’Estalvi, aquesta tercera sessió va servir per confrontar dues de les fonts més uni7 MAIG versals d’energia: el carbó i l’energia eòlica. Els ponents van José M. Grau, enginyer industrial que ha dedicat la seva abordar aquest tema per repassar tots els aspectes d’aquestes vida professional al sector energètic i impulsor de les dues fonts d’energia tècnicament consolidades amb clars repenergies renovables, va participar en aquesta jornada. tes i desafiaments per al demà. Xavier de Rocafiguera, de la su imprenta de siempre con Subcomissió d’Energies Primàries, Fernando Goñi, director 18 JUNY servicios de Mercats de Combustibles i CO2 de Gas Natural Fenosa, nuevos Francesc Perramon, exmembre del Departament de nuevos productos Seguretat Nuclear de l’International Atomic Agency de i Miquel Cabré, president de EòlicCAT, van participar en la nuevos materiales Viena, va intervenir en aquest acte. jornada.

print

nueva web entre y conozca lo que podemos ofrecerle

e-mailing “e-mailing nova web”

print su imprenta de siempre con nuevos servicios nuevos productos nuevos materiales

nueva web

La impresión tradicional unida a las últimas tecnologias de impresión y comunicación Offset+

Packaging

Marketing directo

ACABADOS ESPECIALES

MATERIALES ESPECIALES

CAMPAÑAS CROSS MEDIA

Nuevos materiales que realzan sus impresiones

Destacar más y mejor en el punto de venta

Cobine soportes y plataformas para llegar más y mejor a sus clientes

IMPRESIÓN SENSORIAL

PRUEBAS A TAMAÑO REAL

IMPRESIÓN INTELIGENTE

Imprimir texturas, olores, relieves, contrastes, ...

Teste su packaging o PLV antes de hacer las grandes tiradas

Dato variable, realidad aumentada, códigos QR, ...

y otras grandes ideas para sus proyectos de comunicación

no dude en contactar con nosotros,

entre y conozca lo que podemos ofrecerle

le causaremos una buena impresión www.vanguardgrafic.com • +34 93 462 61 88 • vanguard@vanguardgrafic.com

dia a dia

13 JUNY El futur del vehicle elèctric Comissió de Mobilitat i Transports En el marc de l’EVS27, la 27a edició del Simposi Mundial sobre el Vehicle Elèctric (World Electric Vehicle Symposium and Exposition) que arribarà a Barcelona el proper mes de novembre, aquesta jornada va destacar el que aquest esdeveniment representa per al futur del nostre país. Josep Marquès, director de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, va inaugurar l’acte per donar pas a Joan Vallvé, degà del COEIC, i Jordi William Carnes, president de la Fundació CTecno, que van presentar la jornada.

Antoni M. Grau, director general del Departament d’Indústria i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, va intervenir-hi per parlar sobre l’impacte de l’EVS en la indústria catalana; i Vicens Aguilera, president del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya, i Jaume Prat, membre de la Comissió d’Innovació de Producte del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya, van traçar la situació actual del vehicle elèctric. Més tard, Adriana del Solar, directora de l’EVS27 de Fira de Barcelona, va presentar aquest esdeveniment.

Per finalitzar la jornada, Ramon Pruneda, responsable de Projectes d’Energia i Mobilitat de Barcelona Activa, va moderar una taula rodona formada per Ignasi Ferrer, director de Corporate Integration & Innovation d’Applus+ IDIADA Group; Javier Redondo, director de Proyecto Cero Emisiones de Nissan Iberia, SA, i Santi Castellà, responsable de Projectes d’Electromobilitat de Barcelona Activa. Aquest acte va ser possible gràcies a la col·laboració entre Barcelona Activa, el COEIC i el Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno).

13 JUNY El ferrocarril en les arts (tercera i darrera part) >> CANAL ENGINYER // PDF Comissió de Cutura: Subcomissió d’Engitren

74

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

Carlos Morant, enginyer industrial i membre de la Subcomissió d’Engitren, va presentar Jordi Font-Agustí, enginyer i novel·lista, que amb aquesta tercera conferència va concloure un recorregut que va començar als orígens del ferrocarril passant per la consolidació del cinema mut i les avantguardes artístiques i literàries, va continuar repassant el cinema sonor i altres arts per arribar a la crisi del petroli. En aquesta sessió va finalitzar l’itinerari cultural del ferrocarril fins als nostres dies, en els seus aspectes emotius, de comunicació i divulgació.

15 JUNY Sortida de la Subcomissió de Muntanyisme Comissió d’Esports: Subcomissió de Muntanyisme Aquesta sortida de la Subcomissió de Muntanyisme va començar a la tossa plana de Lles fins al cap del Rec. 17 JUNY La robòtica industrial, què té per oferir a la PIMEC? Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica La internacionalització és una de les vies que moltes empreses catalanes trien per intentar fer front a la situació de crisi generalitzada dels mercats interiors. La competitivitat, però, continua sent un punt essencial per a l’èxit de l’empresa. La utilització de robots industrials s’ha anat consolidant com la fórmula més efectiva a l’hora d’automatitzar els processos de manufactura arreu, perquè ofereix avantatges, millores de qualitat i reducció de costos. Aquesta sessió, organitzada de manera conjunta per la PIMEC i el COEIC, va comptar amb la presència de Cristóbal Vela, mànager d’Aplicacions a la Robòtica d’ABB; Jordi Ribatallada, responsable de Robòtica d’ASCAMM; Josep Isert, director general de SAIFOR, i Clàudia Pi, gerent de Modelporex. Pere Homs, membre del Grup de Treball de Robòtica dels EIC, va moderar la sessió.

17 JUNY Efectes sobre l’abastiment energètic del Japó després de l’accident de la central nuclear de Fukushima >> CANAL ENGINYERS // PDF Comissió d’Energia Joan Vallvé, degà del COEIC, va donar el tret de sortida a una jornada que dos anys després del greu accident nuclear a la central de Fukushima (Japó) va servir per analitzar-ne les conseqüències. Javier Reig, cap de la Divisió de Seguretat Nuclear de la Nuclear Energy Agency, de l’OCDE, Takashi Fuchigami, cònsol general del Japó a Barcelona, i Jaume Giné, secretari general de Casa Àsia a Barcelona, van ser els ponents convidats.

José M. García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia de l’AEIC, va coordinar el col·loqui.

18 JUNY La certificació de l’eficiència energètica dels edificis: oportunitats i reptes per a l’enginyeria energètica >> CANAL ENGINYERS // PDF Comissió d’Energia, Comissió de Construcció, Comissió d’Acció Professional i Grup de Treball d’Eficiència Energètica La seu dels EIC de Via Laietana de Barcelona va acollir aquesta jornada que es va centrar en el tema de la certificació energètica d’edificis. El passat mes d’abril es van publicar dues regulacions sobre el consum d’energia dels edificis, tant per a la seva construcció com per a les seves instal·lacions. Quin mercat d’activitat ofereix aquesta nova regulació als tècnics competents? Amb l’objectiu de respondre aquesta pregunta, la sessió va comptar amb la presència de Ricard Granados, vicepresident de l’AEIC; Lluís Morer, cap d’Unitat d’Eficiència Energètica i Renovables de l’ICAEN; José Manuel

Pinazo, president del Comitè Tècnic d’ATECYR; Josep Barceló, advocat; Antonio García Laespada, membre del Comitè Tècnic d’ATECYR; Francesc Bonvehí, de la Comissió de Construcció; Marc Masó, de la Comissió d’Energia, i Òscar Martínez, de la Comissió d’Acció Professional. Eloy de Solà, president d’ATECYR a Catalunya, va ser l’encarregat de tancar l’acte.

La jornada va oferir una visió detallada i completa de la nova legislació i reglamentació del procediment de certificació, de les competències jurídiques i de les eines de càlcul. La jornada comptà amb una nombrosa i activa participació. Es van debatre qüestions relacionades amb la pràctica de la certificació; recordem que el RD és vigent des de primer de juny d’enguany!! I també la conveniència d’aportar valor afegit a les prestacions de certificació en un context molt competitiu. Finalment, es va situar el valor real de la certificació com a instrument de l’avaluació energètica dels edificis i es va poder facilitar la reducció del consum d’energia primària del parc edificat a fi d’assolir els objectius fixats per la UE a l’horitzó 2018 i 2020.

FÒRUM DE PATRIMONI INDUSTRIAL Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) 8 JUNY El patrimoni industrial del rec comtal al seu pas per Barcelona Mercè Tatjer, catedràtica en Ciències Socials i especialista en geografia urbana, va guiar els participants en aquesta activitat matinal que va transcórrer per l’antic rec comtal al seu pas per Barcelona.

17 JUNY Crisi: una visió des de la filosofia de la tècnica Josep Alabern i Valentí, director general d’Aigües de Manresa, president de la Demarcació de la Catalunya Central del COEIC i president de l’AMCTAIC, va participar en aquest acte dedicat a reflexionar sobre l’actual crisi econòmica com a part visible d’una crisi més profunda, una crisi històrica o de civilització, en què la tècnica és el factor dominant.

Una solución industrial para la Mejora de la Eficiencia en Producción BENEFICIOS Mejore la productividad en más de un 30% Estandarice los indicadores Lean Simule el impacto en el mix de producción Acelere y Optimice los cambios de serie

Efectividad en planta

Eficiencia en producción

Implante la solución en menos de 3 meses Rentabilice la inversión en menos de 12 meses

Y ADEMÁS . . .

Benefíciese de los servicios de Krontime en Mejora Continua: Diagnósticos Express sobre la actividad del personal Externalización de la Ingeniería de Procesos Identificación e implantación de mejoras Estandarización de las instrucciones de trabajo

Optimización de inversiones

dia a dia

13 JUNY JOAN CAVALLÉ, DIRECTOR DE LA CAIXA D’ENGINYERS

“A Espanya hi ha signes de creixement molt contingut” “L’any 1967 un grup d’enginyers va decidir crear una cooperativa de crèdit amb l’objectiu de prestar serveis financers personalitzats amb les millors condicions possibles”. Joan Vallvé, degà del COEIC, va donar el tret de sortida a la penúltima edició del 2013 dels ja tradicionals Esmorzars dels Enginyers, i ho va fer recordant com es va fundar Caixa d’Enginyers. Tot seguit, Joan Cavallé, director d’aquesta institució financera, es va dirigir als assistents per exposar la seva ponència que tenia per objectiu debatre sobre els reptes del sistema financer per sortir de la crisi. En el seu discurs va assegurar que “a Espanya hi ha signes de creixement molt contingut”.

18 JUNY Reivindicacions socials a través d’impostos >> CANAL ENGINYERS Comissió de Noves Iniciatives La proposta de diferents plataformes de realitzar diverses reivindicacions a través dels impostos va ser el tema central d’aquesta jornada.

Presentada per Joan Vallvé, degà del

COEIC, va comptar amb la presència de Montserrat Mata, coordinadora de Desobediència Civil al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana; Carme Teixidor, coordinadora de CatalunyaDiuProu; Xavier Bohigas, del Servei d’Informació Objecció Fiscal (SIOF), i Salvador Ordóñez, del Col·lectiu Acció Base de Ciutadania Desobedient.

19 JUNY Seguretat passiva. Comportament estructural del vehicle en cas de xoc Comissió de Mobilitat i Transports El disseny de l’estructura d’un automòbil esdevé un factor clau pel que fa a la seguretat i al comportament dinàmic del vehicle. L’expert en assajos

76

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

de xoc (crash test) Benito Javier Luzón Narro, enginyer tècnic industrial, va protagonitzar aquesta jornada presentada per Francesc Garriga, coordinador de la Subcomissió d’Automoció de la Comissió de Mobilitat i Transports dels EIC, que es va centrar en el tema de la seguretat passiva, els assajos de xoc, l’estructura del vehicle, el sistema de retenció d’ocupants i l’anàlisi d’alguns casos.

20 JUNY Mesures per afrontar el final de la crisi >> CANAL ENGINYERS Comissió de Cultura A l’Auditori Pompeu Fabra va tenir lloc la conferència de José-Daniel Barquero, que va fer una anàlisi profunda i raonada de les conseqüències econòmiques actuals i, en especial, de l’atur entre els joves i els enginyers.

A més, va argumentar la necessitat de crèdits i d’altres productes financers perquè les empreses no tanquin i tinguin productes més competitius, i els joves emprenedors trobin l’ajuda de l’estat no només fiscal, sinó amb un bon assessorament gratuït. L’atur pot acabar no només amb l’estat del benestar, sinó també amb la unió dins de la Unió Europea. Tots els esforços han de ser per salvar les empreses, amb el mateix interès que hi ha hagut per salvar els bancs. Els assistents van ser obsequiats amb el llibre Nuevas fronteras del management. El arte de la dirección estratégica en la empresa, del qual el conferenciant és coautor.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

16 MAIG Fonaments especials en interiors de naus i/o en condicions estrictes d’espai 2PE PILOTES, SL, empresa especialitzada en la realització de fonaments especials en condicions estrictes d’espai o sensibles a l’entorn de treball, va presentar als assistents les tecnologies amb les quals resolen les fonamentacions en àmbits industrials gràcies a la utilització de tècniques especials com pilots, micropilots i injeccions, sovint en exigents condicions de treball. Juan José Rosas Alaguero, enginyer de camins de 2PE, i Núria Sauleda, arquitecta tècnica de 2PE, van conduir aquesta jornada.

27 MAIG Krontime: Com millorar els processos de producció de l’empresa Jordi Portella, general manager; Jordi Goula, product manager; i Jordi Giró, Business Development a Krontime Iberia, van intervenir en aquesta jornada presentada per Krontime, una empresa editora de software que desenvolupa i implementa solucions innovadores, estàndards i flexibles per a les enginyeries de producció, per tal d’explicar als assistents com mantenir la posició competitiva d’una empresa en una economia global plena de condicionants. www.krontime.com

6 JUNY La patent unitària: un nou repte per a l’empresa innovadora Pablo Blanch, físic i enginyer industrial, agent de patents europees i tècnic del Departament de Patents d’Oficina Ponti, SLP; i Josep Mumbrú, doctor en Enginyeria de Telecomunicacions, agent de patents europees i cap del Departament de Patents d’Oficina Ponti, SLP, van ser els convidats a presentar aquest acte que va centrar la seva atenció en la patent unitària amb efecte a tots els estats membre de la Unió Europea menys a Espanya i Itàlia, i que després d’anys de negociacions podria entrar en vigor durant el 2014. www.oficinaponti.com

www.2pe.biz

AAFF 2PE 195*132.pdf

6

29/04/13

17 JUNY Il·luminació d’emergència eficient a través de tecnologia LED. Aplicació de les noves tecnologies. Seguretat en la instal·lació i manteniment eficaç David Pérez de Albéniz, assessor tècnic d’il·luminació, va intervenir en aquesta conferència presentada per Daisalux en la qual es va repassar la normativa vigent sobre eficiència energètica i els aspectes més rellevants de la tecnologia LED. Els assistents a aquest acte van rebre el nou manual d’il·luminació d’emergència i el software de càlcul DAISA, a més de diversa documentació tècnica. www.daisalux.com

20:28

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITS ESPAIS Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Certificat núm. ES11/9905 de compliment dels requisits de la Norma ISO 9001:2008.

Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

z

Visita’ns a www.2pe.bi

93 763 26 99 / 660 484 072. Mail: 2pe@2pe.biz Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

dia a dia

Fotos: Secartys. Ricard Novella

9 JULIOL

IV Jornada d’Electrònica i Il·luminació: Eficiència energètica i il·luminació

Josep M. Berengueres Palau i Luisa Cabezas, encarregats del Departament d’Il·luminació de l’Ajuntament de Barcelona.

L’

Auditori del Parc Tecnològic Barcelona Nord va ser l’escenari que va acollir la celebració d’aquesta jornada d’eficiència energètica i il·luminació. Amb motiu del seguiment de les jornades LED, el Clúster d’Il·luminació (CICAT), el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) i Secartys, van organitzar aquest acte que tenia com a objectiu principal donar resposta a les inquietuds de les empreses espanyoles del sector quant a la situació actual de l’eficiència energètica relacionada amb la il·luminació.

Durant la jornada, empreses de

78

primer nivell van anar presentant les seves ponències: Sharp, Philips, ISTEM —que va presentar el seu projecte d’eficiència energètica aplicat a les instal·lacions de la seu central del COEIC— SECE i Smart Energy. La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona —que va presentar el Pla director d’il·luminació de Barcelona, projecte que podeu llegir en aquest número de Fulls dels Enginyers— també van formar part d’aquesta jornada, que va acabar amb una sessió de networking.

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

Joan Vallvé, degà del COEIC; Ignasi Cusidó, president de CICAT i vicepresident del Sector Il·luminació de Secartys; i Albert Mateu, vice-president del Sector Electrònica de Secartys.

Sergio Somavilla, enginyer industrial responsable de l’Àrea de Desenvolupament Tècnic i Tecnològic de SECE.

Luisa Cabezas, en un moment de la presentació del Pla director d’il·luminació de l’Ajuntament de Barcelona.

Manuel Casas, enginyer industrial, director del Grup de Treball d’Il·luminació del COEIC; Sergio Blázquez, enginyer industrial, i Pedro Tombilla, enginyer tècnic industrial, ambdís de Smart Energy.

D’esquerra a dreta: Albert Vendrell, tècnic a l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona; Elena Seron de Moya, del Departament de Formació de Philips Alumbrado; Víctor Boyer, enginyer industrial en l’àmbit de les instal·lacions a ISTEM, i Xavier de Salcedo, enginyer tècnic industrial a Sharp.

FULLS dels ENGINYERS

79

dia a dia

27 JUNY - 4 JULIOL Sortida de la Subcomissió de Cicloturisme Comissió d’Esports: Subcomissió de Cicloturisme Vint-i-set integrants de la Subcomissió de Cicloturisme i els seus acompanyants van agafar un avió el passat 27 de juny en direcció a Frankfurt per completar un recorregut per Alemanya. Des de Trèveris fins a Koblentz continuant fins a Magúncia per la vora del Rin. En total, 424 quilòmetres en set etapes per gaudir d’alguns dels paisatges més impressionants d’Alemanya i admirar els castells que fa dos mil anys formaven la frontera natural de l’Imperi Romà.

4 JULIOL Matinals dels Enginyers: Puig de la Mola Comissió d’Esports: Subcomissió de Muntanyisme La Subcomissió de Muntanyisme va complir una altra matinal amb una sortida al puig de la Mola del Massís del Garraf, passant per l’Hospital de Cervelló i l’avenc de l’Esquerrà.

5 JULIOL La cogeneració: sí? o... sí! Un xec en blanc per a la competitivitat de la indústria >> CANAL ENGINYERS // PDF Comissió d’Energia La promoció del parc de cogeneració ha significat obertura i diversificació en el sector energètic, i una comunió oberta amb el procés industrial. El superàvit actual en capacitat de generació elèctrica juntament amb l’alarmant dèficit econòmic del conjunt del sector, han arraconat la cogeneració com si fos només un instrument per produir quilovats en determinats punts de la xarxa. Joan Vallvé, degà del COEIC, va presentar aquesta jornada que es va centrar a analitzar la cogeneració i veure si podem prescindir d’una eina clau de competitivitat industrial. I van participar en aquest acte: Cristina

Soler, responsable del GTEE; Xavier Sánchez, de POWERGEN i membre del GTEE; Joan Percés, PASCH i membre del GTEE; Josep Casanova, director de Postvenda de Rolls Royce – Bergen; Sílvia Sanjoaquín, project manager d’Eficiència Energètica de Gas Natural Fenosa; Xavier Farré, director de fàbrica de PAPRINSA; Miquel Pujol, director d’Infraestructures i Serveis Tècnics d’ICS; Joan Esteve, cap de Divisió de Planificació Energètica de l’ICAEN; Joan Alario, director associat i cap de la Divisió d’Eficiència Energètica i Renovables del Banc Europeu d’Inversions, i José M. García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia dels EIC. 6 I 7 JULIOL Sortida de la Subcomissió de Muntanyisme Comissió d’Esports: Subcomissió de Muntanyisme Els participants van realitzar la volta als Encantats i van pujar al pic de Monastero (Aigüestortes) en una excursió de dos dies força exigent.

ÀMBIT TERRITORIAL 30 JUNY

24 MAIG

Concert a la basílica de Santa Maria d’Igualada

Diada de l’Enginyer a la Demarcació

Demarcació de la Catalunya Central El concert va anar a càrrec de la Coral dels Enginyers i de La Capella de Música de la Tossa, dins dels actes de celebració dels 150 anys de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb una bona assistència de públic.

Hi va assistir Josep Alabern, president de la Demarcació de la Catalunya Central; com a representant de l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Pont, enginyer industrial.

80

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

de la Catalunya Central Demarcació de la Catalunya Central El sopar d’enguany es va fer al Berenador del Parc de l’Agulla, de Manresa. Abans es va fer una visita al Centre de Visitants del Parc. Ens hi van acompanyar el degà i el director del Col·legi, el president de l’Associació, representants de les demarcacions i la Delegació, el President de La Mútua dels Enginyers i col·legiats de la Demarcació.

ÀMBIT TERRITORIAL 10 JULIOL

20 JUNY

Taula rodona sobre el fracking

Qualitat a la soldadura i normes relacionades

Demarcació de Girona

Demarcació de Girona Jornada convocada per l’empresa Weldgin i amb la col· laboració de l’Institut Tècnic Català de la Soldadura. Es va tractar la soldadura com a procés d’unió per complir els requeriments de qualitat imposats per les normes i/o els clients, optimitzar temps, consumibles i esforços, i gestionar i coordinar totes les tasques del procés de soldadura.

15 JUNY

Els enginyers gironins i d’altres interessats en el tema van participar del debat sobre el fracking organitzat per la Demarcació amb l’objectiu de divulgar entre la societat l’opinió dels enginyers en temes tècnics. Deixant de banda els factors tècnics, econòmics i ambientals, el punt de consens dels assistents fou que cal centrar els esforços a resoldre el problema energètic a llarg termini amb un model energètic sostenible.

Sopar de germanor dels EIC

11 JULIOL

21 MAIG

Segona visita tècnica a la Sagrada Família

Visita a l’empresa ElectraCaldense

Delegació del Vallès

Demarcació de Girona Amb l’arribada de l’estiu, els col·legiats de la Demarcació i els seus acompanyants gaudiren d’aquesta tradicional trobada que ha esdevingut l’acte més participatiu del col·lectiu. L’acte es va celebrar al Mas Solà de Santa Coloma de Farners.

Delegació del Vallès Una vintena de companys van poder visitar les instal· lacions d’aquesta empresa del sector del subministrament elèctric. Es van visitar les oficines, el telecontrol de la xarxa de distribució i la subestació de Can Vinyals.

3 SETEMBRE Procediments simplificats de certificació energètica

Una vintena de companys van gaudir de la visita guiada pels arquitectes membres de l’equip constructor, que van explicar la nova arquitectura de Gaudí. Es va poder visitar l’obra de la basílica: l’actual construcció de les torres centrals (de 80 metres d’alçaria) i les cobertes. També es va accedir a les cantories, des d’on es va tenir una visió general de tot l’interior de la nau.

en edificis existents: CE3 i CE3X Delegació del Vallès Cinquena edició d’aquest curs, l’objectiu del qual és introduir els tècnics en aquests nous procediments de certificació energètica que obren un ventall d’oportunitats de negoci relacionats amb el concepte de rehabilitació energètica.

FULLS dels ENGINYERS

81

volem +

EN FAMÍLIA

El Club Bombeta fa tres anys!

Els petits bombetes van celebrar el tercer aniversari del club dels petits enginyers acompanyats de familiars i amics entre art, mamuts i invents.

E

ls petits enginyers del Club Bombeta no es van voler perdre aquesta celebració i van passar un dissabte de museus, amics i pastís. El dia va començar amb una visita guiada al Museu del Mamut de Barcelona, on van conèixer de prop els animals de l’Edat de Gel. La següent parada va ser el Museu dels Invents de Barcelona (MIBA), on van experimentar amb tota mena d’artilugis curiosos, pràctics i divertits. Per acabar el dia, els bombetes van anar fins al Museu Europeu d’Art Modern (MEAM), on es va fer el nomenament de la 2a Promoció de LEDS, els bombetes a partir de 8 anys, i on els esperava un pica-pica i un gran pastís d’aniversari.

82

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

Text: Anna Carrió- Fotos: Club Bombeta

Aniversaris del QUART trimestre

FELICITATS BOMBETES! Vicenç Badia Molinero

Laura Cuerpo Gilabert

Iker Ramírez Ruíz

Miquel Cecilio-

Lola Bech Grau

Arnau Berenguer Roca

CB91-3236

CB37-13303

CB35-8809

Gonçalves Pedrerol

CB11-8070

CB45-13281

4/10/2011

21/10/2009

25/10/2010

CB71-3167

2/11/2003

2/11/2005

7/11/2002

Màrius Garcia Amat

Jordina Aced Codina

Carlota Rodríguez-

Lluís Gutiérrez Perea

Eneco Marqués Lobo

Guim Marqués Lobo

CB90-17457

CB52-3345

Fischer Ortega

CB41-12138

CB98-20190

CB97-20190

10/11/2012

12/11/2010

CB46-1636

17/11/2005

17/11/2004

17/11/2004

15/11/2002

Hugo Ayala Bañeres

Carlota Alba Martín

Ot Pérez Larumbe

Guim Xalabarder Cortès

Edgar Sellés Lorenzana

Joan Cintas Navarro

CB27-12015

CB105-10886

CB17-10561

CB19-11662

CB07-5349

CB66-12720

18/11/2005

24/11/2004

25/11/2004

1/12/2004

5/12/2007

6/12/2004

Ona Pérez Larumbe

Oriol Barba Dolader

Miquel Cintas Navarro

Enric Pérez Arriezu

CB26-10561

CB63-5584

CB67-12720

CB96-14252

17/12/2002

21/12/2002

23/12/2006

23/12/2009

Tel.: 932 957 804 · http://clubbombeta.eic.cat

Encara no coneixes el blog dels bombetes?

Visita’ns a http://enginyersclubbombeta.wordpress.com i participa-hi!

FULLS dels ENGINYERS

83

volem +

VIU L’ASSOCIACIÓ

Consulta l’agenda dels cursos de Viu l’Associació al nostre web www.eic.cat

ELS EIC VIATGEN A ESCÒCIA Del passat 16 de maig i fins al 21 de maig, aprofitant el pont de la segona Pasqua, un grup de quinze col·legiats i les seves parelles van fer un interessant viatge per Escòcia i van recórrer les highlands, les terres centrals i la capital Edimburg. Van poder visitar castells mítics com el de Sterling, el d’Edimburg, les restes del que està a la vora del famós llac Ness i, fins i tot, van poder fer un viatge amb un tren de vapor en perfecte estat de conservació i funcionament.

En un viatge d’un col·lectiu d’enginyers no poden faltar visites de caire tècnic, i cal dir que les que es van fer van ser força interessants tant tècnicament com —sobretot— turísticament. Una va ser la famosa roda de Falkirk, l’obra d’enginyeria més famosa d’Escòcia, que no és res més que una resclosa giratòria per salvar una diferència de cota de 24 metres entre dos canals. La roda que porta les cistelles amb les embarcacions està accionada per dos engranatges de 4 metres de diàmetre i 10 motors hidràulics. Es va posar en funcionament l’any 2002. Una altra important visita va ser el pont ferroviari amb mènsula construït l’any 1882 sobre el fiord del riu Forth. Amb una longitud de 2,5 quilòmetres i una llum de 521 metres en el seu tram més llarg, té una estructura metàl·lica mereixedora dels molts interessants comentaris i explicacions que van fer els companys especialistes en aquest tipus de tecnologia que ens van acompanyar en aquest viatge. Resumint, podem dir que va ser un altre viatge amb molt bona companyia, que a més serveix per anar consolidant amistats, i en què fins i tot el clima va ser força bò.

TREU PROFIT DE LES XARXES SOCIALS: FACEBOOK I TWITTER Mar Mampel, freelance community manager va explicar en dues sessions el funcionament bàsic de Twitter i Facebook.

Enric Colomé, enginyer industrial col·legiat núm. SA-29012-D

OFERTES I SERVEIS WESMARTPARK “APARCA LOWCOST” WeSmartPark és la primera xarxa de pàrquings intel·ligents low-cost del món que permet als conductors aparcar a la ciutat de Barcelona un 52% més barat, sense haver d’invertir temps buscant plaça, cosa que ajuda a reduir el trànsit i crea una ciutat més verda. A finals del 2013 la xarxa comptarà amb més de cent pàrquings a Barcelona i seguirà creixent ja que disposa d’acords comercials. El 2014 la xarxa preveu expandir-se a les principals ciutats espanyoles.

Beneficis de la xarxa WeSmartPark : • Aparcar a un preu un 52% més barat que la resta de l’oferta de Barcelona: preu WSP 1,44 € hora / Resta de l’oferta de Barcelona 3 € hora.

• Estalviar temps.

• Estalviar diners en gasolina perquè s’evita donar voltes: entre un 20%-30% del temps que estem conduint per ciutat es destina a trobar aparcament.

• Els usuaris no necessiten portar diners: disposen d’un saldo en el seu perfil web que poden recarregar.

Registra’t en menys de 3 minuts a la web: www.wesmartpark.com.

A la zona d’“Adquirir hores”, introdueix el teu codi promocional: EICBCN13.

Gaudiràs de : 10 hores gratuïtes de pàrquing, l’alta en el registre sense cost i una quota de manteniment anual gratuïta.

84

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

LLIBRES

publica...

978-84-936120 FERROCARRIL. EL-5-4MEDIO DE TRANSPORTE Santiago Montero Homs DEL SIGLO XXI DE SANTIAGO MONTERO Dobleerre Editorial

ISBN: Autores: Editorial:

.doblerre.com wwwenginyer Santiago Montero, industrial que ha desenvolupat la seva tasca en Ciencia nica Téc ección: llocs de responsabilitat/en diverses empreses que abracen des de la logística, Col pp., con 25 ilusPáginas: 256 : Pág la inas distribució siderúrgica, els materialsos. de construcció i la producció industrial y gráfic blas traciones, ta fins a l’enginyeria d’instal·lacions, presenta Ferrocarril. El medio de transporte 140 x 220 mm o: mat For del siglo XXI, una obra principalment tècnica, però escrita en un llenguatge Rústica : Encuadernación planer, que la faJun comprensible i entretinguda, mitjançant la qual descriu les io de 2013 : ción Publica grans oportunitats del ferrocarril en l’època actual. Montero, que té un gran 23,50 € PVP: coneixement de les infraestructures de transport i de la seva interacció amb l’economia i la societat, recull la problemàtica ame-dels diversos mitjans de transico, pero escrita de forma Obra de gran calado técn que se i econòmic, i afirma que totes latècnic en ida, eten port des d’un punt de vista empresarial, entr y sible na que la hace compren entan que se pres rtunidades aquestes formes deopo transport apunten el ferrocarril com a eix de la multimograndes criben las des el punto de vista de Des ca. épo stra nue il en ferrocarr aldalitat que s’imposarà tant en el transport de passatgers com en el de mersociedad, todos ía, de la economía y de la la tecnolog de eje o caderies.

Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, com il carr ferro apuntan al los medios de transporte el tanto en oner,“d’un imp a entre d’altres, precisa que es tracta enfocament encertat del futur del va se que ad de la multimodalid mercancías. Se en el de comoglobal ajeros visió pasd’una transport, des i una independència de criteri que es basa en sporte de tran enormes posibilidades po y detalla sus za a su tiem avan un profund coneixement de l’evolució històrica del ferrocarril”. . ientales económicas, sociales y amb

responsabilidad en industrial en puestos de do su carrera como ingeniero rrolla desa ha ción y producción s truc Hom cons de tero es Santiago Mon ibución siderúrgica, material can desde la logística, distr cturas de transporte en estru infra las de o diversas empresas que abar ustiv cimiento exha a de instalaciones. Su cono idades profesionales e industrial hasta la ingenierí esta variada gama de activ edad, y su trayectoria en soci la y omía de transporte, desde econ ios la rsos med su interacción con e la problemática de los dive nan una amplia visión sobr institucionales, le proporcio CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’ELECTRODOMÈSTICS rial, técnico y económico. de vista emp Unel pun delsto pirates mésresa temuts de tots els

WWWEBS

ENTRETENIMENTS

www.come-on-labels.eu/acerca-del-proyecto-es/bienvenidos-es

mars aborda un vaixell mercant espanyol E EL LIBRO INAN SO OPsolcava global y que les BR aigües del Mediterrani. transporte, desde una visión futuro del ue acertadoaldel nou dedicat etiquetatge Un enfoq a partir de ahoraPortal en un profundo conocimiento n hi tome basan se se que que io iones Després d’escorcollar-lo de dalt a baix, criter decis de las ncia una independe de FGC Contribuirá, sin duda, a que beneficio de la sod’electrodomèstics a Ticó. la Presidente de transporte del futuro, en histórica del ferrocarril. Enric el modo de la evolución ferrocarril n delcofre hagaun troba que duu uniti.cadenat unanto de Viajerosenergètic Departame Director delamb la Generalitat de Catalunya.

Ango de de n carrils Barró (Ferro Iñaki d. cieda Unió Europea. Forma part del proins de Fer). le des Chem combinació 10 ationa números.

Després d’una n Intern de la UIC (Uniode nuestro país y el desarrollo ía, la situación geográfica de de la energ El coste consjecte ComeOn Labels, que té com a a la potenciación de la porte trans del ión bona estona i ento unamás ampolla ron,ificac decideix la electr mo internacional nos empujan maríti oportuno:de tráfico del alza al mom el en que Llega ferrocarril será la pieza clave. la prioridad se centra, más orte, y en ella el ro tiempo,0y 5 ad en el transp rativo de nuest identificar i difondre les miintermodalid de Tranun impe provar aquests números: 4arril, 2 9tanto 8 6 para 7 el transporteobjectiu tituye amb de ATEIA-OLTRA (Asociación dente ferroc del Presi z. nto ánde fome el Fern en F. el ano el vehículo privado, nización para la Logística, o. Catedrático de Es-llorsMari ano Marz Mari de Barcelona –i Orga eros. ales 3 1.en Per sorpresa de tothom, el cofre s’obre. experiències europees donar pasaj acion de Intern s como s sitario de mercancía nera). y Geología del Petróleo en la porte y la Representación Adua sor de Recursos Energéticos Trans profe y rafía tratig Quina lògica ha fet servir? suport al funcionament adequat del ente interUB (Universidad de Barcelona) el mundo actual, absolutam de manera brillante cómo en senscindible impre nou Ilustra esquema d’etiquetatge. a ente europeo—, ya no tiene mient herra la se o —especialmente en el contin y puede considerar Va a marcar un hito, en nuestro etitividad del sector industrial sospara ayudar a mejorar la comp estrategias de crecimiento las zar xtuali conte para como así número territorio, Solució del anterior: Presidente de eo y mundial. Joan Pedrerol. europ xto conte el en le tenib gona). de Tarra l Química Per AEQT tal que quedin només tres quadrats, Empresaria (Asociación

haurem de moure els escuradents senyalats en vermell. www.doblerre.com

comunicad todos estamos de un país a otro, puesto que tido hablar de líneas de tren no del Col·legi onectada. Joan Vallvé. Deca interc red una en sos inmer unya. d’Enginyers Industrials de Catal

BLOG DE NORMATIVA - INFOCENTRE

doblerre.com 93 203 78 40 , info@http://normativainfo.wordpress.com

actar con: Laura Luna Para más información cont

En l’actualitat, la informació és un recurs estratègic per a l’empresa.

Mitjançant aquest blog s’informa de novetats i canvis en l’àmbit de la normativa tècnica, com a complement als serveis d’informació dirigits a empreses i professionals que ofereix el nostre Col·legi.

FULLS dels ENGINYERS

85

volem +

IMMOBLES Es lloguen dos apartaments a Menorca, situats al mateix edifici d’una urbanització de luxe amb vistes al terme municipal de Sant Climent (cala Canutells), a 10 min de Maó i a 5min de l’aeroport. Es lloguen per setmanes, quinzenes o mesos.

Apartament en planta baixa amb tres habitacions per a set persones i apartament dúplex amb quatre habitacions per a vuit persones. Ambdós disposen de cuina americana, sala, menjador, dos banys, terrassa i pati, i parament de la llar.

Aparcament exterior, piscina comunitària i altres serveis. Preu: a convenir.

Tel. 620 214 161.

Es lloguen despatxos totalment equipats amb tots els serveis en una de les millors àrees de negoci de Barcelona (Via Augusta - Diagonal). Preu: des de 350 € al mes. Tel. 932 413 700.

Es lloga pis sense mobles de 60 m2 al carrer Compte Borrell de Barcelona, a prop de la Gran Via i del metro Urgell. Preu: 700 €/mes.

Tel. 630 971 868.

86

Llogo apartament equipat a Calella de Palafrugell. Tres habitacions, tres banys, menjador sala d’estar i amb vistes al mar. A 200 m de Port Pelegrí i a 5 min a peu del centre de Calella.

Preu per setmana: juny, 590 €; juliol, 620 €; agost, 750 €. Tel. 618 316 103.

Llogo pis de 70 m2 amb tres habitacions al carrer Joan Güell amb Travessera de les Corts de Barcelona (al costat del metro L3 Les Corts).

Molt assolellat i amb ascensor, calefacció i aire condicionat. Preu: 850 €/mes. A/e: cfinom@ gmail.com.

Es lloga pis al carrer González Tablas de Barcelona. De 130 m2, quatre habitacions i amb calefacció i aire condicionat, pàrquing, cuina i banys reformats, parquet, gran zona verda comunitària i terrassa davant i darrere. Bones vistes i claror. Preu: 1.600 €/mes. Tel. 600 069 759 (Antoni).

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2013

Es lloga àtic a Riudecanyes, al Baix Camp (Tarragona), a 12 km de Reus i 11 km de Cambrils. Són 65 m2 amb dues habitacions, menjador, cuina, terrassa i bany. Situat a la plaça de l’Ajuntament, al centre del poble, molt assolellat i totalment moblat i amb tots els serveis. Preu: 300 €/mes (tot l’any); també per temporada, però preu per concretar. Tel. 609 355 007 / 629 539 888 (Diego i Pepita).

Es ven o es lloga casa de pedra a Bellver de Cerdanya. 80 m2 distribuïts en dues plantes.

Planta baixa amb tres habitacions dobles i dos banys complets, i primera planta amb un saló amb xemeneia i cuina office. Tot exterior.

Terreny de dos nivells: 500 m2 i 600 m2. Orientat al Cadí. Tel. 932 037 089 (Josep Maria o Elena).

Llogo local al carrer Rocafort de Barcelona.

Són 200 m2, ideal per a enginyeries, amb divisions per mampares, canaleta per a cablejat informàtic i telèfon.

Preu: 1.500 €/mes, negociable. Tel. 938 757 930.

Es lloga pis sense mobles en una quarta planta real sense ascensor, amb molta claror. Finca de quatre veïns a Barcelona, carrer CastillejosProvença. Disposa de sala menjador de 20 m2, dues habitacions, cuina, bany i galeria. Reforma integral per estrenar a partir de novembre.

Preu: 720 €/mes. Tel. 695 453 489 (Oriol).

Es ven planta baixa de 110 m2 construïts i 75 m2 de terrassa en zona tranquil·la i ben comunicada de Caldes de Montbui. Tot exterior, menjador sala d’estar amb llar de foc, quatre habitacions, cuina independent amb safareig, dos banys, rebedor i calefacció de gas natural. Preu: 180.000 €. Tel. 654 093 436 (Joan).

Tardor a Formentera davant del mar. Magnífiques vistes, tot exterior.

Llogo apartament per dies o setmanes. Tres habitacions dobles, bany i menjador office.

Preu: des de 21 € a 45 € persona/nit, segons ocupació i dies. Tel. 627 442 289. A/e: familiaidt@ hotmail.com.

Es lloga local de 85 m2 útils. Totalment acabat, en perfecte estat i a la zona comercial de Bellaterra. Al costat de l’estació dels FGC, del supermercat i molt a prop de la Vila Universitària i escoles de la zona. Apte per a local comercial o despatx professional. Tel. 620 893 251 (Emilio).

Es ven xalet a Tona (Osona). Zona alta, molt ben situat. Parcel·la de 1.200 m2 segregable.

Preu a convenir. Tel. 938 513 575 (vespres).

Venc plaça de pàrquing gran, per a cotxe i moto, a la comunitat Nou Vall d’Hebron (ciutat dels periodistes dels Jocs Olímpics). Accés per avinguda Can Marcet, 30. Preu: 13.000 €. Tel. 620 755 826 (Xavier).

VEHICLES

ALTRES

Es ven Toyota Land Cruiser 3.0 D4D VX amb 77.000 km, sis marxes i bola de remolc homologada. Sempre en garatge. Revisions en concessionari. Preu: 19.300 €. Tel. 629 741 362 (Adolfo).

Llogo vaixell ideal per a càmping nàutic (4 pax).

Totalment equipat amb cuina de gas, WC, ràdio VHF, GPS i teca. Motorització nova (2x150). Es lloga per mesos: juliol, agost i setembre. Es requereix titulació PER. Tel. 609 080 350 (Emilio).

Cedeixo per a l’actual temporada del F.C. Barcelona abonaments d’un seient de tribuna baixa superior i d’una plaça d’aparcament, a preu de cost. Tel. 615 341 866 (Pere).

Es lloga seient per a temporada completa 2013-2014 del F.C. Barcelona. Situat al gol sud Nike, segona graderia, porta 32, boca 316, fila 25, núm. 21. Preu: 1.100€. Tel. 609 744 313.

La Comissió de Cultura de l’Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya, fent pròpia la proposta d’un dels associats, vol entrar en contacte amb tots els companys que toquin instruments de música, dels que formen una orquestra de cambra: violins, violes i violoncels, amb l’objectiu de crearun conjunt de cambra que practiqui amb la magnífica literatura que s’ha creat a Europa per a aquests conjunts.

CONVOCATÒRIA MÚSICA DE CAMBRA COMISSIÓ DE CULTURA

No s’exclouen altres instruments, com ara clarinets, oboès o fagots.

Un clavecinista i un contrabaixista serien benvinguts per acompanyar l’eventual orquestra. Una col·laboració molt ben vinguda seria un company amb coneixements de música suficients per fer d’assessor musical i/o de director, en el cas que es formi l’orquestra.

El nivell tècnic exigible per als grups de cambra estimem que és el grau mitjà, però els solistes haurien de ser més avançats. El director ens ha d’ajudar a cercar les partitures adients segons el nivell tècnic disponible.

La proposta té com a objectiu explotar les aficions musicals dels associats, de maneraque es puguin trobar per practicar duets (piano i violí o violoncel o els instruments de vent citats), trios (el clàssic piano, violí i violoncel, que també poden incorporar altres instruments) quartets, (el clàssic de corda: violí primer i segon, viola i violoncel), quintets i, finalment, l’orquestra de cambra, en principi de corda.

Preguem als interessats que es posin en contacte amb el company Jaume Nieto i Tremul (jaume.nieto1947@gmail.com, 662 634 114), promotor de la proposta i delegat de la Comissió de Cultura, indicant l’instrument que toquen i el nivell tècnic que tenen.

Seran ben vingudes totes les iniciatives.

volem +

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Arxiu

Enginyeries del Món

G-Cans Project

La catedral subterrània de formigó

S

ota els carrers de Edogawa City, a la regió de Saitama, un dels barris de Tòquio, s’aixeca una ciutat subterrània digne de protagonitzar espots publicitaris i pel·lícules. El govern del Japó, a través de l’Institut japonès de Tecnologia i Enginyeria d’Aigües Servides i amb l’ajuda de capital privat, va idear aquest espai que tot i tenir l’aparença d’una gran catedral gòtica per les seves grans columnes de més de 20 metres, és un dels sistemes de clavegueram més sofisticat del món.

Amb la finalitat de protegir la capital nipona de les inundacions produïdes a causa de les intenses pluges, sobretot en èpoques del monsó, o de tsunamis, l’any 1992 i amb un pressupost de 1.500 milions d’euros es va construir aquest gran espai preparat per recollir grans quantitats d’aigua. La seva eficàcia no es podrà provar fins que no es produeixi una catàstrofe i de moment només és un reclam turístic.

El G-Cans Project es desplega durant 6,4 quilòmetres en forma de túnels que connecten les cinc sitges de fins a 65 metres d’altura a una profunditat de 50 metres sota la superfície de la ciutat. El tanc principal fa 177 metres de llarg, 78 metres de profunditat i 20 metres d’alt. Cada una de les seves 59 columnes pesa 500 tones i estan connectades a 10 MW, bombes amb capacitat per transportar 200 tones d’aigua per segon al riu Edogawa. Pels seus canals poden passar fins a 44 milions de litres. El sistema està propulsat per 14.000 turbines que poden bombar fins a 200 tones d’aigua per segon; cada turbina utilitza la mateixa energia que un motor d’un Boeing 737.

L’enginyeria d’aquest projecte s’ha basat en les estructures i els materials més innovadors combinats amb tones de formigó. I l’aplicació de noves tecnologies de comunicació permet un control instantani des d’un centre d’operacions.

Més informació: www.water-technology.net/projects/g-cans-project-tokyo-japan/

CONTACTE Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat.

També pots trucar al telèfon 933 192 300.