Fulls dels enginyers num 29 maig 2018 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

NOVA APLICACIÓ DE CERTIFICACIÓ Els EIC presenten la nova eina per a la certificació i visat de projectes

JORNADA DE DEBAT Quin és el paper de la transició energètica a la indústria?

ENTREVISTA A JORDI RENOM President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 29/ MAIG 2018

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

TEMA DEL MES

Ja tinc el títol d’enginyer... i ara què?

PÀG.06 // Un cop acaben els estudis universitaris, als

estudiants se’ls obre tot un món d’oportunitats. Tantes, que és fàcil perdre’s. Els possibles camins i decisions a prendre són molts i variats i, després d’anys de seguir un curs més o menys prefixat i estandarditzat, tantes opcions poden resultar aclaparadores. Entitats com el Col·legi d’Enginyers Industrials acullen i ajuden a aquests nous professionals a forjar-se un futur. Posen a la seva disposició una borsa de treball, cursos i jornades de formació contínua i assessorament jurídic, entre altres serveis. A més, en col·legiar-se, l’acabat de titular entra a formar part d’un col·lectiu amb unes inquietuds i ambicions semblants a les seves i estableix relacions laborals que li poden resultar molt útils.

OPINIÓ // PÀG.02

“Si les empreses no es plantegen com treure profit d’aquesta tecnologia [IA], tard o d’hora es trobaran en desavantatge respecte d’aquelles que sí que l’han implementat”. ANDREU MANICH, MEMBRE DE LA COMISSIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

TECNOLOGIA

FORMACIÓ

La realitat ja supera la ficció de la sèrie “Black Mirror”?

L’enginyer, un perfil amb forta demanda a banda i banda de l’Atlàntic

PÀG. 08 // La manera de presentar com la tecnologia podria afectar la societat en un futur ha estat clau perquè l’exitosa sèrie Black Mirror hagi enganxat milions d’espectadors de diferents països. Ara bé, és possible que avui dia la realitat ja hagi superat la ciència-ficció? Algunes de les innovacions que apareixen als capítols de la producció audiovisual ja són una realitat i d’altres ho seran en un futur no molt llunyà.

PÀG. 09 // L’enginyer d’aprenentatge automàtic, el científics de dades o el desenvolupador de big data estan entre els cinc perfils professionals amb més futur als Estats Units. El mercat de treball està immers en un procés d’enormes transformacions, en part, derivades de l’impacte de la tecnologia. De fet, s’estima que el 65% dels infants que ara ingressen a l’escola primària tindran llocs de treball que encara no existeixen.

OPINIÓ // PÀG.03

“Els operaris han de tenir clar que han de treballar de manera segura. En determinades zones, es pot soldar d’una determinada manera o potser no es pot tallar amb una radial”. LAURA CASTELL I SUSANA MARTÍNEZ, ENGINYERES A AURA, ENGINYERS CONSULTORS

OPINIÓ

Editorial

FULLS DELS ENGINYERS / 29

Opinió

Les necessitats del mercat laboral determinen cada cop més les aptituds i, sobretot, les actituds dels futurs enginyers.

A què espera l’empresa a fer ús de la intel·ligència artificial?

Enginyeria permeable i de ment molt oberta

ANDREU MANICH BOU Enginyer Industrial. Membre de la Comissió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) de l’Associació / Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

i fa uns anys la distància entre les carreres universitàries i el món professional era més aviat llunyana, avui dia hi ha especial interès –tant per part de l’àmbit acadèmic com de la pròpia indústria– per escurçar-la tant com sigui possible. Així, a les empreses els resulta molt més fàcil pescar talent i incorporar treballadors amb una bona base formativa, però també amb certa noció de la dinàmica empresarial. Un aspecte tant o més important que la predisposició dels futurs enginyers a pujar a un tren d’aprenentatge continu. De fet, i sense menystenir gens ni mica els preceptius coneixements dels estudis d’enginyeria que es poden cursar a les nostres institucions, a hores d’ara, si es pretén ocupar algun lloc de treball dels que s’ofereixen a empreses d’alt valor afegit, és tant o més important la capacitació de les persones que bona part de la formació prèvia adquirida. I més, si tenim en compte que, ja des de la universitat, els alumnes escullen especialitzacions concretes que, com a mínim, els encaminen cap a un sector o un altre de l’ampli espectre de coneixement relacionat amb l’enginyeria. En aquest sentit, el paper que juguen la majoria de màsters i programes de postgrau és el d’esdevenir una passarel·la que comunica l’aula de la universitat amb els despatxos i els projectes reals d’empreses en ple funcionament i en evolució constant. Aquestes formacions són la frontissa necessària per conduir l’estudiant cap al món laboral mitjançant la participació directa en la dinàmica de les diferents àrees empresarials que van des de la recerca i desenvolupament de productes i patents fins a aspectes tan teòricament allunyades de l’enginyeria com la gestió o la política de compres i vendes. Precisament de cara a aquests últims aspectes, la formació generalista i variada no és pas un necessari cul-de-sac a l’hora de trobar feina ja que, com avançàvem, la voluntat per aprendre, reciclar-se constantment i endinsar-se en nous vessants com el comercial per part dels futurs professionals pot ser un bon punt de partida, especialment si s’aposta pels centenars de professions relacionades amb l’enginyeria que sorgiran en les pròximes dècades.

o fa massa temps, els estudiants del curs d’intel·ligència artificial (IA) dirigit pel professor Ashok Goel a l’Institut de Tecnologia de Georgia, una centre universitari públic d’Atlanta (EUA), van descobrir que l’assistent Jill Watson no era una persona, sinó un sistema d’IA. Goel explica que, quan el 2014 la institució va decidir començar a oferir màsters en línia, se li va demanar que impartís l’assignatura d’intel·ligència artificial. Va calcular que tindria uns 350 alumnes que li generarien aproximadament 10.000 missatges electrònics per semestre i, si volia atendre’ls com calia, havia de dedicar la resta de l’any exclusivament a respondre’ls. L’estiu de 2015, va decidir desenvolupar un assistent que respongués els missatges automàticament i, així, poder centrar-se en els aspectes creatius i de més valor de la docència. El repte no era gens fàcil. A partir de la plataforma Watson d’IBM, va començar a desenvolupar l’assistent. Per entrenar-lo, va basar l’activitat en les preguntes i respostes dels semestres precedents. Després d’algunes proves i ajustos, va assolir un grau de correcció en les respostes superior al 97%, cosa que li va permetre activar l’assistent i atendre els alumnes adequadament i a qualsevol hora. Les respostes eren tan ràpides que va haver d’aplicar un retard en el temps de reacció per evitar les sospites dels estudiants. L’últim dia del curs, el 26 d’abril del 2016, els va ensenyar el truc: l’assistent Watson era, en realitat, un sistema d’IA. No cal dir que bona part de les reaccions dels estudiants van ser de sorpresa. Aquest fet va esperonar alguns alumnes a llançar-se amb entusiasme al desenvolupament de nous assistents i serveis basats en l’assistent del professor Goel.

Igual que els alumnes de Georgia, tots nosaltres, sense ser-ne ben bé conscients, cada cop més som atesos per sistemes d’IA. Aquest camp ha superat una primera etapa d’experimentació a l’entorn del joc (recordem els duels entre la supercomputadora Deep Blue i el gran mestre d’escacs Garri Kaspàrov) i ha assolit un nivell de maduresa que ja permet utilitzar-lo gestionant necessitats concretes del dia a dia. Tanmateix, tot i que és habitual sentir-ne a parlar en conferències i debats del món professional, la introducció en l’àmbit empresarial és encara força lenta. Si, per desconeixement o desinterès, les empreses no es plantegen com treure profit d’aquesta tecnologia, tard o d´hora es trobaran en desavantatge respecte d’aquelles que sí que l’han implementat. D’àmbits on seria possible l’aplicació no en falten. La IA pot ser una bona ajuda per a la presa de decisions, la millora de qualitat del producte, la reducció de costos de manteniment, l’optimització del servei al client, l’execució de tasques rutinàries... I, així, gairebé ad infinitum. Cada empresa haurà de detectar l’àmbit en el qual li pot aportar més valor. Es tracta, a més, d’una tecnologia accessible i de costos assumibles. Però, per fer el salt i endinsar-se en la intel·ligència artificial, cal fer un cop de cap. I, probablement, moltes vegades és només el desconeixement i la manca d’informació sobre la manera d’implementar-la, el que endarrereix que les empreses optin per fer-ne ús. Per aquesta raó, des de la Comissió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), volem iniciar, en els pròxims mesos, un conjunt d’accions com ara conferències, taules rodones i publicacions, que serveixin de catalitzador per a aquelles empreses que encara s’ho estan rumiant o dubten a l’hora d’introduir la IA.

Sonòmetre

Altaveu

JORDI RENOM President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

“Hem de transitar de l’obligatorietat a la voluntarietat i de la utilitat cap a l’oportunitat”

Les eines de comptabilitat energètica estalvien 3,6 milions d’euros a la Generalitat. La reducció, registrada el 2016, es basa en la implantació d’un sistema de gestió impulsat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN) que permet l’anàlisi dels consums, el control de la facturació i l’optimització de la potència contractada dels edificis públics. El Sistema d’Informació i Monitorització Energètica (SIME), alhora, permet controlar la correcta aplicació de les tarifes elèctriques i detectar-hi errors amb l’ajuda dels comptadors digitals que s’hi vinculen. Així s’optimitza la potència contractada i se’n pot calcular un estalvi aplicant paràmetres d’eficiència energètica.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident: Ricard Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Catalunya es postula per ser un laboratori de la connectivitat 5G. La iniciativa l’encapçalen la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Mobile World Capital Barcelona, la Fundació i2CAT, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), Atos i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a partir d’un conveni signat a principis d’any per establir un acord de col·laboració per constituir plegats un ecosistema d’innovació en 5G inicialment de caràcter experimental. L’objectiu, a mitjà termini, és impulsar una iniciativa anomenada 5GBarcelona, que podria convertir la capital catalana en un dels hubs d’innovació digital europeus.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Pere Roca, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Mireia Curto Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Carles Claret, Lorena Farràs i Judit Campillos Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió i Aniol Galindo Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

La The Ocean Mapping Expedition detecta gasos d’efecte hivernacle a la superfície oceànica. L’expedició suïssa, que fa la volta al món a bord del veler Fleur de Passion durant quatre anys (2015-2019), ha identificat, en el marc del programa The Winds of Change, nombroses zones de forta emissió de metà i diòxid de carboni entre Mactan (Filipines) i Singapur. Un altre dels projectes que porta a terme el buc aprofitant el viatge és l’anomenat 20.000 sons sota el mar del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, el qual alerta que, actualment, cap regió del globus està lliure de contaminació acústica, excepte la zona situada entre la Polinèsia francesa i Austràlia.

Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 29

Notícies

Opinió

LAURA CASTELL Enginyera industrial, llicenciada en ADE, Màster en Prevenció de Riscos Laborals. Gerent d’Aura Enginyers Consultors. Membre del Grup de Treball de Facility Management de l’Associació / Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

SUSANA MARTÍNEZ Enginyera de Mines. Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals. Aura, Enginyers Consultors

Seguretat de màquines i eines

n moltes empreses de producció i distribució, hi solen haver zones de producció o tallers que disposen de màquines, equips i eines que s’utilitzen esporàdicament. Aquestes màquines i eines també funcionen en el punt d’avaria o manteniment necessari. Habitualment, hi ha molta maquinària i equips força antics que, tot i disposar de l’adequació al marcat CE, poden tenir mal dissenyades les proteccions o que, a causa de la manca d’ús que en fa l’operari, poden comportar accidents. I, paral·lelament, també queden moltes màquines i eines que no disposen d’adequació al marcat CE. Els riscos més habituals en l’ús de les màquines i eines solen ser cops i talls, caigudes, atropellaments i projeccions. Algunes de les mesures que poden reduir l’accidentabilitat en l’ús són: • Un bon coneixement teoricopràctic. • L’experiència d’ús. • Les bones praxis. • Un disseny adequat de proteccions. És important, abans de proposar una protecció, entendre l’ús que es fa de la màquina o eina perquè l’operari pugui fer la feina amb comoditat. Un mal disseny pot comportar l’anul·lació de proteccions, resguards, etc. Moltes vegades, les empreses contracten l’adequació al marcat CE a una empresa externa i, de vegades, plantegen solucions que no són adequades. Cal que el responsable o els treballadors mateixos siguin crítics amb les proteccions que es plantegen i que indiquin quan no hi estan conformes. Per part dels treballadors o del comandament, és bàsic definir unes especificacions mínimes (toleràncies, espai mínim,

angle, etc.) El responsable ha de tenir en compte que un mala col·locació de la protecció en una eina o màquina pot comportar xuntatge, manca d’ús de la protecció, etc. Per evitar-ho és imprescindible: - Realitzar inspeccions aleatòries per comprovar que la protecció es realitza adequadament. - Intentar que els treballadors plantegin possibles millores per garantir un bon ús d’un equip o eina. - Programar formació contínua als treballadors per conscienciar-los i intentar que treballin satisfactòriament. - Portar a terme un manteniment correcte dels equips i eines. Per minimitzar els riscos als quals es poden exposar els treballadors existeixen dispositius de protecció diversos que es poden instal·lar a la maquinària. Alguns dels més comuns són els següents: • Dispositiu d’enclavament: interruptors que eviten que la màquina s’engegui després d’obrir la porta protectora. Es tracta d’un interruptor que bloqueja l’engegada de les funcions perilloses. S’utilitza generalment per a les funcions de manteniment, càrrega, descàrrega, etc. • Resguards: segons la NTP 552, són “un mitjà de protecció que impedeix o dificulta l’accés de les persones o els seus membres al punt o zona de perill d’una màquina”. Poden ser fixos o mòbils. La seva funció és bloquejar l’accés del personal a zones perilloses. • Comandaments bimanuals o interruptors de pedal: obliguen l’operari a estar en un punt concret per engegar la maquinària o alguna de les funcions que realitza de manera que

quedi allunyat dels perills i pugui accionar-ne els comandaments. Moltes vegades s’utilitza en maquinària que té funció de descens: la màquina o la càrrega només baixa accionant el comandament, de manera que l’operari no pot estar sota la zona de risc. Al marge d’aquestes mesures de protecció, que estan destinades a evitar que les persones entrin en contacte amb els perills, ja sigui reduint-los o aconseguint que la persona no hi pugui entrar en contacte, existeix una mesura complementària que cal incorporar a totes les màquines: la parada d’emergència. Diem que és complementària perquè es tracta d’un dispositiu que permet parar-la immediatament en una situació de perill. Molts dels treballadors que utilitzen eines i màquines han de reparar a la zona on s’ha produït l’avaria. És necessari saber quin problema té la instal·lació, en quina zona es troba i quin equip i maquinària s’hi pot utilitzar. Algunes actuacions de reparació o manteniment es poden ubicar en zones calentes d’una instal·lació o producció, amb possible caiguda d’altura, espai confinat, etc. Els treballadors han de tenir clar que han de treballar de manera segura. En determinades zones es pot soldar d’una determinada manera o potser no es pot tallar amb una radial. El responsable dels tallers o zones de producció ha de ser conscient que el comandament directe i els nivells superiors tenen responsabilitats en l’àmbit de prevenció sobre els treballadors que dirigeixen. Això vol dir que en cas d’accident greu, hi pot haver denúncies que desemboquin en judicis amb conseqüències penals sobre els comandaments intermedis i superiors.

Anàlisi

MARC NAISE RODRIGUEZ Arquitecte i BIM Manager. Bimetrical, SL

Metodologia i disseny BIM

em d’assumir-ho. El BIM ja és aquí i és un pas de gegant en el sector. I és un pas que havíem de fer. En detallem algunes raons tot seguit. Però, abans de començar cal preguntar-se: què és el BIM? El Building Information Modeling és una metodologia de treball que utilitza un únic model virtual col·laboratiu que ens proporciona la informació necessària per dur a terme totes les fases del cicle de vida d’un projecte. La conseqüència de treballar amb metodologia BIM és l’increment en la durada de la fase de disseny, però, alhora, la reducció d’errors detectats a l’obra. El resultat és un plantejament més eficient i econòmic. En la fase de disseny, el BIM ens permet evolucionar el projecte fins a un nivell de detall avançat, en el qual tots els elements tenen les dimensions i la ubicació exactes a l’espai. Això ens ajudarà a connectar i coordinar tots els elements per poder extreure informació precisa de càlcul i amidaments. A la fase de construcció –amb moltes de les decisions ja preses–, inclourem la planificació i el preu d’execució dels components. Amb això ens estalviarem temps en l’execució i la revisió a l’obra serà molt més ràpida i detallada. Durant totes aquestes fases, el model continuarà viu i arribarem al final de la construcció amb una còpia virtual del

projecte executat. En conseqüència, la fase de gestió i manteniment es veurà enriquida per les dades aportades durant la realització del projecte. Avui dia, però, tot plegat està encara prop de la utopia i fan falta força canvis a nivell de mentalitat i legislació perquè aquest model de gestió de projectes funcioni correctament. Per exemple, que tots els implicats utilitzem la metodologia BIM de forma apropiada, fent que el model sigui viu i evolucioni per totes les mans que passi. Us imagineu un projecte sense un sanejament correcte? Què passaria amb aquesta instal·lació? Seria el principal focus d’errors durant la construcció, amb pendents i traçats que entrarien en conflicte amb altres instal·lacions. I si, després, en el manteniment, s’embussa una arqueta i no tenim l’As Built, haurem de fer cales fins a trobar-la? No seria més fàcil un escaneig 3D durant la construcció per actualitzar el model virtual del projecte? Encara que tots els equips remin en la mateixa direcció, ens trobarem amb una barrera del sistema, ja que el projecte de disseny i la construcció se solen plantejar independentment, cosa que contravé la metodologia BIM. Per tant, hem d’aconseguir –com ja s’ha anat fent en altres països– que els agents que participen en el disseny i la construcció parlin i es coordinin des d’una fase inicial.

Aquesta nova metodologia de construcció basada en la informació fa aparèixer nous perfils professionals com, per exemple, el BIM manager, l’encarregat de definir els estàndards i l’organització del projecte; el BIM coordinator, que s’encarrega de vetllar per l’acompliment dels estàndards; o els modeladors, que hauran de construir cada disciplina en tres dimensions. Amb el BIM, perfils tradicionals com arquitectes, enginyers i delineants necessitaran reciclar-se per poder aixecar el projecte i prendre decisions en 3D. Si abans, amb sistemes tradicionals CAD, només es projectava en planta i es detallaven alguns punts concrets en secció o detalls, ara ens trobem davant de tot un model perfectament detallat. Com a conseqüència, cal augmentar el pressupost de la fase de disseny, ja que serà més extensa i contribuirà significativament a una millor execució de l’obra que haurà resolt prèviament els possibles conflictes. En resum, el canvi a BIM planteja una sèrie de qüestions: Algunes tasques de la fase d’execució passaran a formar part de la fase de disseny? Cal canviar, de retruc, els honoraris assignats a cada fase? S’ha de canviar el sistema i adaptar les lleis per treure màxim profit a aquesta nova metodologia? El que ens queda clar és que el BIM ja és aquí i ha vingut per quedar-se. Cal que treballem junts per treure’n tots els avantatges possibles.

Patenten un sistema que imita la fulla d’un arbre per absorbir C02 i transformar-lo en biocombustible Investigadors del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili han treballat sobre la funció de les plantes per crear energia neta accelerant-ne el procés. La proposta es basa en un dispositiu que acumula diòxid de carboni i el converteix en biocombustible. L’equip, liderat per Ricard Garcia-Valls, membre del grup de recerca MEMTEC, ha patentat un sistema que augmenta de quatre fins a deu vegades la capacitat d’acumulació de CO2 del procés natural que efectuen les fulles dels arbres. El compost que sorgeix de l’operació, segons indiquen, augmentaria la velocitat de producció d’energia fins a deu vegades comparat amb el de la biomassa.

Investigadors descobreixen la manera d’utilitzar cèl·lules microbianes per convertir el metà en electricitat Un equip de la Universitat Estatal de Pennsilvània ha creat una pila o cèl·lula de combustible microbiana que pot convertir directament el metà en electricitat sense transportar-lo a plantes industrials. Aquesta podria ser una solució al problema que generen les fuites produïdes a les canonades, on desprenen gas d’efecte d’hivernacle mentre es traslladen des dels brolladors. Funcionen amb la majoria de matèries orgàniques, incloses les aigües residuals, l’acetat i els residus de cervesa. Caldrà cercar, però, bacteris que puguin consumir metà, ja que es tracta de microorganismes que viuen al fons de l’oceà i no són cultivables al laboratori.

Barcelona millorarà els sistemes de control de contaminació atmosfèrica L’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de la Generalitat, realitzarà la millora de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA) per poder avaluar millor els nivells de contaminació a la ciutat. La xarxa de mesura es reforçarà amb una estació fixa de control a la Meridiana i una unitat mòbil, al marge de l’avaluació que ja porta a terme l’actual xarxa conformada per onze punts fixos, dos d’automàtics de trànsit, un manual de trànsit molt intens, cinc estacions automàtiques de fons urbà i tres de manuals. La informació territorial obtinguda es farà publica per primer cop.

L’ENGINYERIA ENS PARLA

FULLS DELS ENGINYERS / 29

L’ENGINYERIA ENS PARLA Innovació

Una nova distribució energètica per a un nou món digital FONT: WEB CORPORATIU SCHNEIDER ELECTRIC

a demanda energètica no para de créixer. En les dues últimes dècades, l’increment de l’economia global, sumada a l’èxode rural i a la superpoblació mundial, han posat en evidència l’obsolescència dels sistemes energètics, que ja no poden atendre aquesta imparable demanda. Per agreujar encara més el problema, quatre tendències actuals afectaran substancialment el futur de la distribució de l’energia: • Es preveu que la demanda d’electricitat es dupliqui el 2040. La part de demanda més important es dedicarà als mercats asiàtics.[i] • El 2020, hi haurà deu vegades més dispositius connectats que persones.[ii] • Tot i que el 82% del potencial de l’eficiència energètica està sense explotar [iii], el manteniment d’equips i les despeses operacionals segueixen representant gran part de la inversió en manteniment d’edificis. • Les renovables representaran el 70% de la generació d’energia el 2040 [iv]. Totes aquestes tendències estan

creant una disrupció massiva dels sistemes de gestió de l’energia que ens condueix a una realitat inalterable: la distribució energètica ha d’evolucionar. EL REPTE DE LES EMPRESES Afortunadament per al planeta, hi ha hagut canvis radicals en la generació i ús de l’energia que s’utilitza. Per exemple, si es compara amb fa només uns anys, veiem enormes avanços en: • Generació de l’energia a partir de múltiples fonts • Descentralització de les xarxes • Fonts renovables i descarbonitzades • Gestió de la distribució elèctrica Però tota aquesta innovació suposa també un repte per a les empreses. Els edificis i les instal·lacions són els consumidors d’energia més importants. Els actius energètics incideixen en significatius costos operatius, però els sistemes tradicionals de distribució i monitoratge que els executen no són capaços de gestionar aquesta naturalesa més dinàmica i multidireccional de l’energia. Si no canviem de dins cap a fora la manera de funcionar dels edificis, l’evolu-

ció de la gestió energètica no serà capaç de desplegar tot el potencial. FES EVOLUCIONAR LES TEVES INSTAL·LACIONS Ja hem parlat anteriorment sobre l’enorme impacte que està tenint la digitalització al món en general. Es pot dir el mateix en el cas d’edificis i instal·lacions. Són cinc les tendències clau que hem pogut identificar en els últims anys: • La ubiqüitat de l’IoT – Com més es puguin connectar entre ells els dispositius d’un edifici, més se’n podrà optimitzar l’ús. • Increment de l’automatització de sistemes – Adoptant sistemes d’edificis i indústries autònomes, es pot maximitzar l’eficiència de les instal·lacions sense haver de recórrer a la intervenció humana, que alenteix el procés. • Convergència de sistemes tècnics – A mesura que quedin desfasats els sistemes de gestió autònoma, la gestió energètica convergirà amb altres sistemes per simplificar i optimitzar les incidències i el manteniment. • Descentralització generalitzada – En reduir la dependència de qualsevol font d’energia, les ins-

•

tal·lacions poden augmentar en flexibilitat i productivitat alhora que redueixen riscos en la cadena de subministrament. Creixement de la xarxa en malla – Gràcies a una comunicació eficient, fiable i sense cables, els edificis poden comptar amb una xarxa de comunicació ràpida i efectiva encara que creixi el nombre de punts d’obtenció de dades.

Clarament, com més sòlida sigui la digitalització i els sistemes d’un edifici, més capacitat tindrà per adaptar-se a l’evolució de l’energia que es tornarà, a més, més eficient i còmoda. EL CAMÍ CAP A LA DIGITALITZACIÓ És obvi que la digitalització és el futur de la distribució energètica en edificis i instal·lacions. La qüestió és: quin n’és el present? Exposem, a continuació, algunes accions que podeu portar a terme per ajudar a fer evolucionar immediatament el vostre edifici. Així podreu veure la necessitat global de sistemes millors, més eficients i més sostenibles: 1 Instal·lar productes connectats – Instal·leu només dispositius que

es puguin connectar als vostres sistemes de gestió energètica per tenir-ne informació exhaustiva i en temps real. Per exemple, els smart panels doten l’equipament elèctric de la capacitat de presentar la informació en el vostre ordinador o dispositiu mòbil en tot moment per identificar sobrecàrregues i ineficiències de forma proactiva. Deixareu d’estar pendents d’alarmes poc precises i reduireu costos. Això pot ser tan fàcil com afegir un dispositiu wireless anomenat PowerTag a un interruptor del circuit, que monitorarà a l’instant el consum energètic. 2 Utilitzeu un programari de gestió de l’energia – Si connecteu els dispositius a un programari de gestió, podreu analitzar-ne les dades i entendre millor el funcionament de la vostra xarxa elèctrica. Resulta perfecte per a instal·lacions mitjanes i grans. Adquiriu i organitzeu totes les dades recollides a la xarxa de la instal·lació per poder maximitzar-ne el temps d’activitat/ disponibilitat. Aquest sistema també reduirà els costos operacionals i augmentarà la rendibilitat. En edificis petits, tot això pot realitzar-se amb una simple i econòmica app. 3 Informació més valuosa – Gràcies a l’ús d’analytics, apps, programari i serveis disponibles, podeu trobar maneres de maximitzar la disponibilitat, augmentar l’eficiència, millorar la seguretat i minimitzar costos. Empreses de tot tipus poden millorar el rendiment dels edificis optimitzant els costos operatius i de manteniment i, alhora, garantint la viabilitat del negoci. EL FUTUR DE L’ENERGIA JA HA COMENÇAT Amb aquests pocs passos, claus per millorar els sistemes energètics del vostre edifici o instal·lació, el negoci estarà preparat per al nou paradigma energètic i esdevindrà una part activa de la solució global de l’energia.

[i] Font: IEA WEO 2014 [ii] Font: Cisco, Internet World Statistics [iii] Font: World Energy Outlook 2012 [iv] Font: BNEF

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 29

Empresa

El repte de tenir un equip competent, motivat i cohesionat BETWEEN Technology estrena un nou ENGINEERING Lab a Sant Cugat amb una àmplia cartera de serveis tecnològics. Els plans de futur passen per potenciar la producció tecnològica i la verificació mecatrònica, a més d’introduir-se en projectes europeus de llarg recorregut. TEXT: FRANCESC SOLER

“La clau de l’èxit radica a situar en el centre l’equip de professionals que han executar el projecte. A més, l’empresa proporciona als treballadors formació contínua, un pla de carrera i horari flexible”

Part del taller del nou Engineering LAB de BETWEEN a Sant Cugat del Vallès.

ETWEEN ENGINEERING Lab, l’oficina tècnica de la consultora tecnològica BETWEEN Technology, ofereix una àmplia cartera de serveis tecnològics en funció de les necessitats de cada client: simulació FEM i CFD, disseny mecànic, desenvolupament de productes, disseny electrònic, utillatges especials, bancs d’assaigs, prototips i sèries curtes, i serveis deslocalitzats (offshore). La direcció del departament té clar que, en un entorn centrat en l’R+D+i; amb grans canvis al llarg del projecte; amb una incertesa elevada i amb un pressupost i temps molt acotats, la clau de l’èxit radica a situar en el

centre l’equip de professionals que han d’executar-lo. Per Manel Juncosa, director de l’ENGINEERING Lab, això requereix la creació d’un equip competent, motivat i cohesionat. En aquest sentit, l’empresa proporciona als treballadors, la majoria enginyers, formació continuada i un pla de carrera. Així, promou el desenvolupament concurrent i l’empoderament de l’equip i, finalment, vetlla per fer possible la conciliació laboral i familiar amb mesures com, per exemple, l’establiment d’un horari molt flexible. Instal·lats des de fa uns mesos a Sant Cugat del Vallès, Juncosa explica que BETWEEN, fins i tot, va voler implicar l’equip en la definició de les noves instal·lacions: “Volíem apro-

Manel Juncosa, director de l’ENGINEERING Lab.

fitar-ne l’experiència i coneixement perquè ens ajudessin a trobar un espai idoni per dur a terme la nostra activitat. Que s’hi pogués treballar amb comoditat, però, alhora, que fos un lloc agradable per a ells i, en la mesura del possible, que s’hi trobessin a gust”. BETWEEN ENGINEERING Lab no s’ha especialitzat en un únic àmbit productiu, sinó que, entre la cartera de clients, hi ha empreses del sector de la impressió (HP), la robòtica (ABB), l’aeronàutica (INDRA), l’automoció (Renault) o el ferroviari (Alstom), i ha sabut convertir aquesta característica en un actiu empresarial: “Sovint, una solució tecnològica que hem desenvolupat en un projecte podem aplicar-lo

a un camp completament diferent. Per exemple, tot el treball que hem fet amb uns aliatges d’alumini especials per a la indústria aeronàutica, també l’hem pogut aplicar al sector de la impressió. En part, aquesta és l’essència de BETWEEN”, explica Juncosa. Els plans de futur del departament impliquen potenciar la producció tecnològica i la verificació mecatrònica, a més d’introduir-se en projectes europeus de llarg recorregut. Encara que tenen en marxa projectes internacionals i que, en els pròxims anys, compten amb internacionalitzar-se encara més, el valor de la proximitat encara és un factor a tenir en compte, explica Juncosa: “A diferència del que passa amb la innovació, en el camp del desenvolupament, les especificacions no són sempre clares i, a més, estan subjectes a canvis durant el procés. Per tant, la comunicació és especialment important. És cert que la tecnologia ja permet estar en contacte permanent sense necessitat que hi hagi proximitat física, però, no ens enganyem, estar a prop del client encara és valuós i, amb aquest objectiu, treballem molt per a empreses de l’entorn”.

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 29

Món laboral

I després del màster, què? El pas de la universitat al món laboral suposa un gran canvi per a l’estudiant, que abandona l’aixopluc de l’àmbit acadèmic per enfrontar-se als inicis de la vida com a professional de l’enginyeria. TEXT: REDACCIÓ

n cop acabats els estudis d’enginyeria, arriba l’hora que el titulat aixequi el vol per si sol. Emprèn un camí en el qual abandona l’aixopluc de la universitat, que li ha fet de casa i li ha proporcionat una agenda relativament còmoda a seguir (tot i que la percepció, a vegades, és una altra!). Amb el títol a la butxaca, els possibles camins a prendre són molts i variats. S’obre tot un món de possibilitats. És el moment de prendre, de nou, decisions. Afortunadament, avui, la trajectòria professional d’aquells que s’incorporen al món laboral és més modelable i molt probablement fa fer, o farà fer en el futur, girs marcats entre empreses, projectes o, fins i tot, entre àmbits de l’engi-

nyeria o països de residència. Les trajectòries lineals pertanyen al passat. Això treu certa pressió a les primeres tries i permet reorientar-se més fàcilment a mesura que passen les primeres etapes. Tanmateix, és probable que el sentiment de solitud a l’hora d’encaminar el futur professional sigui remarcable. En aquest sentit, no cal relaxar-se. Les primeres experiències professionals aporten molt al creixement de l’enginyer. Cal assegurar-se que se segueix aprenent i que se sumen coneixements i competències a les ja adquirides en l’etapa universitària. La qualitat de l’equip en el qual s’integri cada persona i, en especial, la del cap, tant des d’una òptica professional com personal, també són aspectes clau. Perdre la sensació que s’està

aprenent i/o es treballa en un entorn professionalment fèrtil són molt bons indicadors per saber quan ha arribat el moment de fer canvis. L’enginyeria és una de les professions que avui dia té un nivell de desocupació pràcticament tècnic. Ofereix moltes oportunitats per responsabilitzar-se de les decisions que prenem. Ferse acompanyar de la professió, de la resta d’enginyers, però, multiplica les oportunitats i permet no caminar sol en un món cada dia més complex i competitiu. Si durant l’etapa d’estudis ens hem acompanyat de les escoles d’enginyeria, al passar al món professional es disposa d’ens col·legials per treure tan rendiment de l’esforç personal com sigui possible.

La implantació d’energies verdes, gràcies a les quals tothom qui ho vulgui pot ser productor d’energia, requereix un nou model basat en les smart grids o xarxes intel·ligents.

MICAELA DOS RAMOS / FRANCESC GONZÁLEZ Directora general del Royal Netherlands Society of Engineers – KIVI Director general de l’AQPE - Agency for Qualification of Professional Engineers

“El títol universitari no certifica experiència, ni competències, ni habilitats”

urant la carrera estudiem i aprenem, però el veritable aprenentatge comença a partir del moment en què ens incorporem a un lloc de treball. I és que el títol universitari acredita coneixements, però no certifica experiència, ni competències, ni habilitats. Les anem adquirint i millorant durant l’exercici de la professió. Els estudis inicials tampoc inclouen la permanent i imprescindible actualització de coneixements en cadascuna de les disciplines de treball. Aquesta és la missió de les agències de certificació especialitzades, que, històricament han anat fent aquesta tasca en altres països del nostre entorn i, més recentment, també a Espanya. L’administració mateix s’ha adonat que necessita disposar de garanties de professionalitat a l’hora de contractar empreses, el nivell d’experiència i competències dels tècnics de les quals estigui a l’alçada de cadascun dels projectes. En aquesta línia, ja s’estan incorporant directives europees en els procediments de licitació pública.

MARTÍ CASADESÚS Director d’AQU Catalunya

PERE HOMS Director general dels Enginyers Industrials de Catalunya

“La formació continuada cobra “Els col·legis t’ofereixen instruments útils durant especial importància” la carrera professional” n titulacions amb avenços tecnològics tan ràpids

com l’enginyeria industrial, la formació continuada cobra especial importància. Segons l’enquesta d’inserció laboral que l’Agència de Qualitat Universitària realitza als titulats recents, més del 60% se segueixen formant després d’acabar el màster. D’aquests, la meitat ho fan a través d’un programa de postgrau o un altre màster més especialitzat, i aproximadament un 40% a través de cursos especialitzats o activitats formatives com les que s’organitzen al Col·legi d’Enginyers Industrials.

uan al final de la carrera diem: “ja he acabat”, hauríem d’afegir, després d’uns punts suspensius, “de començar!” És l’inici d’una trajectòria professional en la qual ens hem d’assegurar que hi posem formació continuada per mantenir-nos al dia i adquirir coneixements i competències directament vinculades a les responsabilitats professionals; invertir temps i esforç a teixir una xarxa personal de relacions professionals de qualitat; obrir de manera sistemàtica canals d’accés a les oportunitats laborals, i mantenir la curiositat per altres àmbits de l’enginyeria més enllà de la feina de cada moment. En definitiva, prendre el control de la pròpia trajectòria. Després dels estudis ve l’autogestió professional i els col·legis i les associacions hi som per acompanyar i oferir instruments útils al llarg de la carrera, ara sí, professional!

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 29

A l’àmbit de l’enginyeria industrial catalana hi ha plena ocupació.

A Catalunya, tres anys desprès d’acabar els estudis, un 90% del enginyers industrials desenvolupen funcions que els hi són pròpies.

El 4,5% de presència d’enginyers industrials al sector públic català és sensiblement menor a la de resta de titulats universitaris (23,5%).

XAVIER ROCA Director de l’ESEIAAT de la UPC

ÒSCAR JULIÀ Director de SENER a Catalunya

JERÓNIMO FARNÓS Director general de Technip Iberia

XAVIER ROS Vicepresident executiu de Recursos Humans de SEAT

JOSU UGARTE Vicepresident d’Industry a Schneider Electric per a la Zona Ibèrica

“Un màster és un punt d’inflexió personal i professional”

“Cal potenciar la capacitat de gestió”

“Una mica supermans”

“El camí per incorporar-se fàcilment al món laboral”

“Professionals oberts a l’aprenentatge”

l màster és un punt de partida que obre totes les portes: la de la investigació cap a un doctorat, la de l’exercici professional amb una infinitat de camins diferents per recórrer o la d’habilitats especialitzades en un camp concret. Un màster proporciona un escenari ideal amb les pàgines en blanc perquè cada persona escrigui el que vol aportar al món. Et permet fer un salt professional immens i es converteix en el punt d’inflexió entre l’aprenent amb expertesa i la figura de persona experta amb vocació d’aprendre. Després del màster... arriba el moment de posar el teu talent al servei de la societat!

a formació dels enginyers industrials a Catalunya és molt bona, especialment en l’àrea tècnica. No tenim res a envejar als enginyers d’altres països. Però cal potenciar la capacitat de gestió i, sobretot, la d’adaptar-se a nous models de negoci i a noves tecnologies disruptives. Per tant, més que coneixements tècnics que ja tenen, els enginyers han d’aprendre a adaptar-se a nous entorns i tecnologies, així com a saber gestionar tasques internes diverses. La clau és tenir la ment molt oberta.

rec que l’ofici d’enginyer abasta molts camps amb un gran desenvolupament recent i continuat. D’alguna manera, estem demanant als enginyers que siguin com un Superman. Han de seguir formant-se sempre. Fer-ho de manera continuada és molt important i cal aprendre per a àmbits molt diversos. Com que l’enginyeria s’ha fet glocal (la suma de local i global), els enginyers han de saber idiomes, però també cal que sàpiguen treballar en equip i, per tant, tenir habilitats comunicatives i de gestió.

SEAT, considerem que haver cursat un màster d’enginyeria significa un gran pas per incorporar-se de manera més senzilla al món laboral i iniciar una carrera en sectors com, per exemple, el de l’automoció. Els nous enginyers seran els encarregats de transformar els processos productius i adaptar-los a la nova realitat que vivim en empreses com la nostra, immersa en una adaptació contínua a la transformació digital i a la indústria 4.0.

a tecnologia evoluciona molt ràpid. Hi ha múltiples tecnologies en maduració i d’altres que encara no s’han ni inventat. En aquest sentit, és necessari que l’enginyer industrial sigui una persona oberta a l’aprenentatge. Ha de tenir ganes d’aprendre voluntàriament per estar sempre al corrent de les últimes novetats. I aquest aprenentatge no sempre li podrà oferir l’empresa on treballi, sinó que haurà de buscar altres canals que l’ajudin en la formació contínua.

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 29

Ciència Ficció

TEXT: MIREIA CURTO

La tecnologia de la sèrie “Black Mirror”, ciència-ficció o realitat?

Black Mirror s’ha convertit en una de les sèries de ciència-ficció més exitoses dels últims anys. La manera de presentar com la tecnologia podria afectar la societat en un futur ha estat clau per enganxar davant del televisor o les pantalles d’ordinadors i tauletes a milions d’espectadors de diferents països. Ara bé, és possible que, en un futur no molt llunyà, la tecnologia que els guionistes d’aquesta sèrie han ideat la trobem en el nostre dia a dia? De fet, hi ha algunes de les innovacions que hi apareixen que ja són gairebé una realitat.

ABELLES-ROBOT Que s’han creat perquè les naturals s’han extingit. És el que apareix al capítol Hated In The Nation. Investigadors de la Universitat de Harvard també han tingut la mateixa idea: dissenyar un eixam de 60 abelles mecàniques pol·linitzadores. L’objectiu, igual que en les de la sèrie, és evitar que els humans desapareguin.

VIDA DIGITAL DESPRÉS DE LA MORT Al capítol titulat Be right back, apareix una dona que crea una còpia-robot de la seva parella que acaba de morir. Aquest giny recull el físic, el caràcter i la personalitat de la persona traspassada a través de fotografies, vídeos i totes les publicacions compartides a les xarxes socials. El que sembla una ficció ja s’ha convertit en realitat: l’americana Martine Rothblatt, un referent en el camp de la bioètica, ha dissenyat el robot Bina48 amb l’objectiu de crear un clon mental de la seva esposa, Bina Aspen. Com passa a la sèrie, el robot pot interactuar basant-se en records, valors i creences d’una persona, indiferentment de si està viva o morta. Una mica més a banda d’aquest cas, trobem altres exemples que també estan enfocats a l’objectiu de crear una vida digital: l’app Eternime crea avatars virtuals que “viuen per sempre”, i la xarxa social In Memoriam, a través de la qual es pot crear un record digital de les persones traspasades.

PUNTUAR UNA PERSONA AMB ESTRELLES Conductors d’Uber, amfitrions d’Airbnb i restauradors adherits a TripAdvisor són qualificats amb estrelles igual que es fa a l’episodi Nosedive. Ara bé, la Xina ha fet un pas més impulsant la xarxa social Sesame Credits, de característiques gairebé idèntiques a les de la plataforma de la sèrie. A través de la xarxa, es pot qualificar els ciutadans i, fins i tot, comparar-los amb altres persones. Parlar negativament del govern o tenir amics o familiars que tenen qualificacions baixes poden fer baixar la puntuació. De moment, encara està en fase d’implantació, però el govern xinès ja ha advertit que el 2020 serà obligatori tenir un perfil en aquesta xarxa social i que les persones que tinguin puntuacions baixes seran penalitzades.

LENTS DE CONTACTE QUE GRAVEN ALLÒ QUE ES VEU Uns implants neuronals que són capaços d’enregistrar, a través dels ulls que els porten instal·lats, tot allò que la persona està veient i escoltant per, posteriorment, reproduir-ho a través de les pupil·les. És el giny que es presenta al capítol The entire history of you. Actualment, empreses com Google o Samsung estan treballant en la creació de lents de contacte que fotografiïn i enregistrin imatge i so des dels ulls de la persona que les porta posades. Un cop s’hagi recopilat el material necessari, l’usuari el rebrà al telèfon mòbil. A banda, també existeixen xips cerebrals que funcionen com a implants electrònics. Un exemple d’aquest tipus de dispositius és el creat pel neurocientífic de la Universitat de California Theodore Berger.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 29

Formació

L’enginyer, perfil amb forta demanda a banda i banda de l’Atlàntic.

TEXT: FRANCESC SOLER

Els enginyers, entre els perfils professionals amb més futur als Estats Units INFORME ANUAL SOBRE LES PRINCIPALS TENDÈNCIES DEL MERCAT LABORAL DELS ESTATS UNITS. FONT: LinkedIn.

l mercat de treball està immers en un procés d’enormes transformacions, en part, derivades de l’impacte de la tecnologia. De fet, s’estima que el 65% dels infants que ara ingressen a l’escola primària tindran llocs de treball que encara no existeixen. La xarxa social professional LinkedIn ha publicat el seu informe anual sobre les principals tendències del mercat laboral dels Estats Units. Unes dades que, en certa mesura, poden extrapolar-se a d’altres realitats socioeconòmiques com la nostra. La mostra, que analitza dades dels últims cinc anys i d’altres d’obtingudes a través d’enquestes, identifica quins llocs de treball i quines capacitacions són els més sol·licitats actualment per les empreses. En concret, els perfils professionals més prometedors a l’altra banda de l’Atlàntic són: l’enginyer d’aprenentatge automàtic, el científic de dades, responsable de desenvolupament de vendes, el gestor d’atenció al client i el desenvolupador de big data. PREDOMINI DE LA TECNOLOGIA Els perfils professionals amb més potencial de creixement estan enfocats a la tecnologia, amb una demanda que procedeix tant d’empreses tecnològiques com de no tecnològiques. L’enginyer d’aprenentatge automàtic i el científic o enginyers de dades emergeixen entre els llocs de treball amb més vacants ja que són

requerits per a un ampli ventall d’empreses de tots els àmbits. Sobre aquest predomini dels perfils relacionats amb la tecnologia, LinkedIn sosté que l’explosió de rols tecnològics en els últims cinc anys no és sorprenent donat l’impacte de la tecnologia en tots els sectors i, especialment, la relacionada amb els àm-

L’enginyer d’aprenentatge automàtic, el científics de dades o el desenvolupador de big data, entre els cinc perfils professionals amb més futur als Estats Units. bits més sofisticats com la intelligència artificial o el big data. DÈFICIT DE TALENT Tot i que el perfil del científic de dades ha crescut un 650% des de 2012, no es poden cobrir les necessitats del mercat ja que moltes empreses, fins i tot de sectors com el de la venda al detall o les finances, en volen incorporar. ENGINYERS PER ALS PROPERS DEU ANYS A CASA NOSTRA Paral·lelament, segons dades de l’Observatori de l’Enginyeria

2017, el 71% de les empreses enquestades preveu que, en la pròxima dècada, haurà d’incrementar la plantilla d’enginyers fins a un 25%. Cal destacar que l’increment principal es preveu en l’àrea industrial, amb un 51%, i en la informàtica, amb un 13%. Malgrat que l’evolució tecnològica i la consegüent creació de noves oportunitats de negoci requereixen noves especialitzacions, el nostre mercat laboral segueix valorant perfils professionals polivalents amb una base de coneixements àmplia i sòlida. Així, en l’entrevista associada a l’elaboració de l’observatori, Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, sosté que els enginyers han de ser “més pluridisciplinaris. Tenir una visió més general de tots els processos i productes”. Una visió que comparteix Catalina Grimalt, sotsdirectora general d’Organització i Recursos Interns del Port de Barcelona, que exposa: “pretendre que un enginyer vingui de la universitat amb els coneixements específics per fer una determinada tasca és molt complicat. La clau és disposar d’enginyers amb una bona base, capcitat per aprendre ràpid i treballar amb un alt grau d’autonomia”. La conclusió és que el mercat laboral de casa nostra demana i valora perfils professionals més generalistes que el dels EUA. Aquest fet, alhora, repercuteix en la manera de concebre els estudis d’enginyeria. Aquí, des d’una perspectiva més generalista readaptable en el futur. Allà, més especialitzada.

ENGINYER D’APRENENTATGE AUTOMÀTIC 1. Enginyer de programació 2. Assistent de recerca 3. Assistent de formació 4. Científic de dades 5. Enginyer de sistemes

CIENTÍFIC DE DADES 1. Assistent de recerca 2. Assistent de formació 3. Enginyer de programació 4. Científic de dades 5. Analista de negoci

RESPONSABLE DE DESENVOLUPAMENT DE VENDES 1. Comercial 2. Associat de vendes 3. Director de comptes 4. Assistent administratiu 5. Responsable de servei a client

GESTOR D’ATENCIÓ AL CLIENT 1. Gestor de comptes 2. Director de projectes 3. Responsable de servei al client 4. Director de programes 5. Director de vendes

DESENVOLUPADOR DE BIG DATA 1. Enginyer de programació 2. Desenvolupador de Hadoop 3. Enginyer de sistemes 4. Enginyer de Java 5. Desenvolupador d’ETL

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 29

COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

El projecte: de l’obligació de visar a l’oportunitat d’oferir garanties

l projecte és l’instrument de l’enginyer. Adoptar la solució eficient al reptes que se li plantegen requereix, per part seva, d’una concreció documentada mitjançant els continguts més habituals de la qual es defineixen especificacions, s’informa del marc normatiu i reglamentari, s’analitzen les diferents alternatives tècniques i s’ordena la planificació de les activitats i els intervinents en l’execució. Alhora, és en el projecte on conflueixen les dues accepcions de la paraula competència. Competència en el sentit de les aptituds, coneixements i experiència de l’enginyer per proposar les millors solucions. i competència en el sentit de reunir atributs que el diferenciïn d’altres opcions. Tradicionalment, el visat dels projectes d’enginyeria per part dels col·legis professionals ha garantit la idoneïtat dels aspectes formals i, en base a aquest mecanisme, han pogut ordenar l’exercici de la professió, una de les principals funcions de l’entitat. Avui, però, la no obligatorietat del visat, fora d’alguns casos molt

MILLORES EN LA NOVA APLICACIÓ DEL VISAT/CAP • Multiplataforma (MAC–Windows). Amb la possibilitat de fer-la servir en els principals sistemes operatius i amb la majoria de navegadors • Signatura per lot de documents que es volen certificar • Pujada i baixada d’arxius PDF en lot • Eliminació dels límits actuals de mida dels arxius (fins ara, el màxim eren 40 MB) • Millora dels processos i de l’ergonomia de funcionament de pantalles • Nova imatge més moderna i funcional

concrets encara regulats, ens ajuda a entendre el visat i la certificació del projecte en el seu veritable valor, més enllà del requeriment administratiu del que veníem: afegir un segell de garantia que atorgui major confiança en la feina del professional. Els projectes visats pel Col·legi d’Enginyers Industrials gaudeixen d’una cobertura en cas d’eventual responsabilitat profes-

sional per part de l’enginyer davant del seu client; de la garantia que l’enginyer està capacitat professionalment per fer la feina de la qual és objecte, i de que el plantejament s’ha realitzat formalment de manera correcta i en base al marc reglamentari i normatiu aplicable. En definitiva, tranquil·litat per al client i tranquil·litat per a l’enginyer. Garantia de qualitat i

major capacitat per competir. Tenint en compte, doncs, aquest valor renovat del visat i el certificat d’actuació professional (CAP), el Col·legi ha fet un esforç per facilitar-ne la tramitació, ja sigui presencialment o bé per via telemàtica. Per a l’ús d’aquesta segona acció, cal que actualitzi l’aplicació que té a disposició com tots els col·legiats, les enginyeries i les

• Possibilitat de donar servei a altres professionals (per exemple enginyers industrials de la resta de l’estat que estan col·legiats a d’altres col·legis) • Possibilitat d’escollir la posició del segell de visat/CAP en cada document • Signatura a través de l’aplicació telemàtica o per mitjans propis amb l’Adobe • Possibilitat de pagament a través de passarel·la bancària • Simulació del cost de visat/CAP d’un treball • Possibilitat de firmar des del mòbil sense necessitat el suport de cap targeta

empreses. Els EIC hem recollit peticions formulades els últims anys per part dels col·legiats i possibles usuaris amb l’objectiu d’oferir un servei més obert i flexible. La nova aplicació millora tant a nivell del sol·licitant com en l’agilització de la gestió del servei i recull la majoria de les propostes rebudes.

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 29

TEXT: FRANCESC SOLER

“Superada la tempesta, és l’hora d’orientar el rumb de la nau cap a grans objectius i agafar velocitat de creuer” JORDI RENOM SOTORRA és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en Enginyeria Mediambiental del Ministeri d’Indústria i Educació, postgrau en Gestió i Direcció d’empresa a ICT, i en Funció Gerencial a l’Administració Pública a ESADE. Compta amb una llarga trajectòria a les institucions públiques. Director-gerent d’Habitatges Municipals de Sabadell i coordinador d’Urbanisme. També ha estat director de l’Agència de Residus de Catalunya i Director-gerent a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El 2014, va arribar a la presidència de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i, fa unes setmanes, va renovar el mandat per a quatre anys més.

a seva renovació al la desregularització del visat de càrrec al capdavant projectes. Hem estat capaços d’una candidatura d’assolir l’equilibri econòmic i, d’integració tanca no només mantenir el nombre un cicle electoral als EIC que va començar amb l’elecció del degà Canós. Col·legi i Associació en surten reforçats? Sens dubte. El procés electoral al Col·legi va comptar amb dues candidatures que eren més l’expressió de dos lideratges clars que no pas de dues concepcions de la institució allunyades entre si. Per tant, un cop resolta l’elecció del nou degà, això ha permès integrar-les en una única candidatura a l’Associació que suma de col·legiats, sinó començar-lo els valors d’ambdues. Estic a incrementar en un context cerconvençut que sortim enfortits tament complicat. Des d’aquesta d’aquest cicle electoral. perspectiva, podem estar moVa arribar a la presidència en deradament satisfets. Superaun moment no precisament fàcil da, doncs, la tempesta, és l’hora per la institució (canvis legis- d’orientar el rumb de la nau cap latius, canvis acadèmics, crisi a grans objectius i agafar velocieconòmica...) que obligava, tant tat de creuer. a l’Associació com al Col·legi, a I quin ha de ser aquest rumb? reinventar-se en bona mesura. M’agrada expressar-ho amb Creu que ha passat el pitjor ja? una frase que crec que sintetitza Francament, sí. Podríem dir perfectament quin és el nostre que la tempesta ja ha passat i principal repte per als pròxims hem aconseguit mantenir el vai- anys: hem de transitar de l’oblixell flotant malgrat el fort im- gatorietat a la voluntarietat i de pacte que va suposar el pla de la utilitat cap a l’oportunitat. És Bolonya, amb la diversificació de a dir, hem de fer prou atractiva AAFFi 2PE 195*66.pdf 9 amb 13/06/14 8.51 titulacions, la llei òmnibus, la pertinença a la institució per-

“Hem de potenciar l’àmbit de coneixement, és a dir, les comissions i la participació a les nostres institucions”.

PETITS ESPAIS

EN PETI

15 20

00 - 2015

PA I S

A NY S

FONAM

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

de coneixement, és a dir, les comissions. I, en aquesta qüestió, puc avançar que hi haurà una reorganització important. Hem d’implicar els millors professionals als grups de treball i, a través de la fidelització, aconseguir posicionar-nos com a referents en una sèrie de qüestions que facin augmentar el nostre prestigi i, per tant, el nostre atractiu com a institució. Per últim, aquests pròxims anys, hem de fer un salt definitiu cap a la digitalització de la casa. Si hagués d’explicar, en poques paraules, a les noves generacions d’enginyers industrials acabats de sortir de la facultat què és l’Associació i quin paper desenvolupa, com ho faria? Els diria que els podem ajudar en totes les fases del seu desenvolupament com a enginyers. Des del moment que acaben la carrera o, fins i tot una mica abans; quan els toqui consolidar-se i, per descomptat, també en l’última etapa d’exercici professional. Com l’afronta a nivell personal? Doncs amb el convenciment que ja hem deixat enrere una època de penúries i tenim per davant una nova etapa engrescadora que afrontarem plegats amb el nou degà i la nova junta.

Subscriu-te a la

ESPECIALS EN

en un context en què, de vegades, es fa difícil l’homologació entre els perfils professionals d’aquí i els de fora, és especialment important tota la feina que estem fent al voltant de l’acreditació (AQPE). Disposem de convenis amb AIPE a nivell espanyol, amb KIVI a Holanda i amb SNIF a França. Estem treballant per aconseguir acords amb Itàlia. Per altra banda, m’agradaria citar les relacions especialment intenses que tenim amb les institucions dels anomenats Quatre Motors d’Europa (Baden-Württemberg, Llombardia i Roine-Alps, a més de Catalunya). Els grans projectes requereixen temps i, possiblement, un mandat no és suficient per implementar-los. Quines iniciatives li agradaria poder concloure en aquests pròxims anys? D’entrada, els serveis. Hem de reforçar i millorar la cartera de serveis que oferim i saber-los posar en valor perquè ja són molt bons. I vull subratllar que, en totes aquestes iniciatives, hi ha la voluntat subjacent de treballar per a la unió dels enginyers. És a dir, que sempre que es pugui, es col·labori amb d’altres institucions per fer-les extensibles al conjunt dels professionals. Per altra banda, hem de potenciar l’àmbit

FONAMENTS

CMY

què, ara que no és obligatori, formar-ne part sigui sent atractiu per a l’enginyer. I, per altra banda, li hem de fer veure que no només ho és perquè li presta uns serveis bons i exclusius, que també, sinó perquè l’ajuda en el desenvolupament de la carrera professional. Per això, necessitem prestigiar encara més tant el Col·legi com l’Associació. Ferles tan representatives com sigui possible i, per descomptat, influents. Més enllà de deure’s als seus associats, l’Associació ha de tenir un compromís davant de la societat catalana? Sí, el compromís de servei cap al conjunt de la societat catalana és molt ferm. Exercirem, sense complexos, el paper de referent en tots aquells àmbits que ens pertoquin. I, en clau internacional, què s’ha fet i què es pensa fer per estrènyer llaços amb institucions semblants d’altres països? Per començar, m’agradaria destacar que, a nivell intern, tenim un grup de treball dedicat a posar en xarxa tots aquells enginyers catalans que treballen a l’estranger i a qui volem seguir acompanyant i prestant serveis a banda de mantenir-los vinculats amb el col·lectiu. A nivell extern,

NEWSLETTER

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

a www.fullsdelsenginyers.cat

Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

i accedeix a tots els continguts