Fulls enginyers núm. 265 gener/febrer 2010

FULLS dels ENGINYERS

núm. 265 / gener·febrer 2010 / pvp 5¤ / www.eic.cat

Presentació de l’informe 2009

L’Observatori de l’optimisme LA COLUMNA AMB RAMON AYMERICH El periodista apel·la als valors del treball i l’esforç per fer front a la competència

EL CALIDOSCOPI AMB JOSEP JOAN MORESO I MONTSERRAT TURA Ens acostem al rector de la UPF i a la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya

ENTREVISTA AMB ANTONI GURGUÍ FERRER El membre del Consell de Seguretat Nuclear afirma que el futur és la fusió termonuclear

gener/febrer 2010

núm. 265

FEM INSTITUCIÓ La candidatura “De la A a la Z” guanya les eleccions de renovació de la Junta del COEIC

Degà del COEIC

Joan Torres President de l’AEIC

04

LA COLUMNA

TECNOLOGIA I EMPRESA Carrillo Enginyers, la unió de la família

18

L’observatori de l’optimisme

Recuperem el treball i l’esforç

Fusió entre Orient i Occident

65 Club Excelencia en Gestión

VIU L’ASSOCIACIÓ

“Hi ha massa soroll quan es parla d’energia nuclear”

Arrenquen les noves activitats

ELS NOSTRES EXPERTS L’Eixample Cerdà (part I)

L’spa del Mandarín Oriental

INFORME

ENTREVISTA Antoni Gurguí

Josep Bernis

LA TEMPTACIÓ

40

Ramon Aymerich

05

L’OBSERVATORI

volem +

Joan Vallvé

fem institució

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari

08

46

67

FEM INSTITUCIÓ “De la A a la Z” guanya les eleccions a la Junta del COEIC

ENGINYERIES DEL MÓN Harley Davidson

CALIDOSCOPI

55 70

28

Josep Joan Moreso Rector de la UPF

16

REPORTATGE

EN FAMILIA

L’enginy entre “boxes”

Nadales i patge

Montserrat Tura Consellera de Justícia

17 12

28 30

58

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Josep Ramon Torné Redactors: Lorena Farràs, Natàlia Garcia, Jordi Garriga i Josep Ramon Torné Publicitat: Peter H. Schönhöfer G. i Natàlia Garcia Fotografia: BCN Imatge, Manel Canetti, Isabel Marquès Disseny i maquetació: Raúl Navarro Rodríguez Il·lustració: Eduard J. Montoya Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Novoprint

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Concha Zorrilla i Díez

Demarcacions del COEIC Girona: Joan Lluís Serarols Lleida: Josep Giné Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. Periodicitat bimestral.

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

Els primers reptes per al 2010 Vallvé / degà deldel col·legi Joan Torres / President de l’AEIC Joan · Joan Vallvé / Degà COEIC

A

quest primer editorial de Fulls dels Enginyers que correspon a l’any 2010 ens exigeix fer referència a uns temes concrets que seran importants de cara al futur de la nostra professió.

En primer lloc, la transposició de la Directiva de serveis de la Unió Europea a la legislació de l’Estat anomenada Llei paraigües, i a continuació la immediata promulgació de la coneguda com a Llei òmnibus que modifica, entre altres lleis, la legislació relativa als col·legis professionals. La col·legiació obligatòria i la normativa sobre visats de projectes són aspectes que la llei anuncia que es regularan en el termini d’un any. Ens caldrà estar amatents al que es proposi i col·laborar amb la resta de col·legis en la defensa de la nostra professió i de les nostres competències.

Un segon aspecte és l’anunciada suspensió cautelar del procés iniciat pel nostre Col·legi de cara a la col·legiació d’enginyers químics, enginyers geòlegs

“La candidatura guanyadora sabrà llegir el resultat electoral, incorporant les propostes novadores de l’altra candidatura” i enginyers d’organització industrial.

La interlocutòria judicial afecta alguns articles de la modificació dels nostres estatuts aprovada per la Generalitat, a l’espera de la resolució final que confiem que ens serà favorable, una vegada sigui ferma la futura sentència dimanant del Recurs contenciós administratiu que va interposar el Consejo General de Colegios Oficiales de Ingenieros Industriales.

Un tercer aspecte ens fa referir-nos a les eleccions per a tretze vocalies de la Junta del Col·legi. No es tractava de dues candidatures completes atès que per als llocs de degà, vicesecretari i tresorer només se’n va presentar una. Sobre la campanya electoral hem de lamentar el to utilitzat per una de les candidatures com també

els atacs personals a companys de la Junta sortint i afirmacions tendencioses i no verdaderes sobre el funcionament del Col·legi. Creiem que aquesta no és la forma adequada de procedir per part dels professionals de l’enginyeria industrial de Catalunya.

Tot i que el resultat avala la “Candidatura de la A a la Z i per la integració”, aquesta en el seu programa sabrà llegir el resultat electoral, incorporant, doncs, com no podria ser de cap altra manera, les propostes innovadores i integradores de l’altra candidatura.

Això no obstant, la voluntat de treball i d’integració de tots per a la millora professional i formativa dels enginyers serà el nostre compromís permanent.

Nota: No repetirem aquí ni els termes ni les frases que es van utilitzar; de tota manera, si algú troba exagerades les afirmacions precedents, li recomanem que s’adreci al servei de Comunicació del Col·legi on li facilitaran la documenta-ció de la campanya electoral a la qual fem referència.

SONÒMETRE SONA BÉ

NO SONA...

GRINYOLA!

Aixeca el vol el nou aeroport de Lleida-Alguaire

La candidatura de Barcelona i els Pirineus per als jocs d’hivern 2022

Un terratrèmol ensorra encara més Haití en la pobresa

El nou aeroport de Lleida-Alguaire, el primer promogut per la Generalitat, ja està operatiu.

Aquesta nova infraestructura ha suposat una inversió de més de 95 milions i espera rebre 50.000 usuaris el primer any. Serà un gran impuls per a les terres de Lleida i un motor econòmic del país.

La candidatura de Barcelona i els Pirineus per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 ha sorprès moltes institucions.

Algunes –Generalitat, Estat i COE– perquè no en sabien res, i d’altres –el Govern d’Aragó– perquè hi veuen un rival. El temps dirà si Barcelona 92 tindrà la seva versió hivernal o no.

La població d’Haití ja feia dècades que vivia en la misèria i la pobresa, però el terratrèmol del 13 de gener passat ha estat devastador.

Quan farem servir les tecnologies de predicció i prevenció per evitar aquestes catàstrofes? Serem capaços de posar-les al servei dels que més les necessiten?

4

GENER/FEBRER 2010

LA COLUMNA

Recuperem el treball i l’esforç

Ramon Aymerich Periodista

M

alcom Gladwell, periodista i sociòleg canadenc, va publi-car ara fa dos anys el llibre Outliers, traduït a Espanya com a Fueras de serie, on desmunta el mite del geni, de les persones que neixen amb una sèrie de qualitats intel·lectuals que els permeten triomfar a la vida sense esforç. Sense negar l’existència de ments privilegiades, Gladwell demostra com la major part de gent que ha “triomfat”, ja sigui en el món dels negocis, dels esports o de les arts, ho ha fet gràcies a l’esforç, al treball continuat. Gladwell arriba fins i tot a proposar l’anomenada regla de les 10.000 hores. I assegura que el que va fer possible l’èxit d’uns Beatles, per exemple, no va ser tant un cop de sort com els mesos d’assajos en una taverna d’Hamburg molt abans d’enregistrar el primer disc. O que el que va permetre a Bill Gates muntar Microsoft va ser el fet d’entrar en contacte amb un ordinador l’any 1968! I teclejar i teclejar i teclejar molt abans que els seus futurs competidors ni tan sols s’ho imaginessin.

Vostès pensaran que no hi ha res de nou en tot això. Que l’èxit no arriba mai perquè sí. I que és més fàcil que arribi amb esforç que no pas amb un cop de sort. De fet, aquestes coses sempre han estat així. Però cal tornar-les a repetir perquè l’economia catalana acaba de sortir d’un període molt determinat en què valors com el treball, l’esforç o la feina ben feta han estat sovint bandejats

i subs-tituïts per valors més superficials com l’oportunitat, el risc o el deute, posem per cas. Cal tornar a repetir les idees de sempre perquè l’etapa històrica que acabem de tancar –basada en un creixement desaforat del deute i de l’immobiliari– no tornarà. I, evidentment, no és un bon punt de partida per bastir un país per als nostres fills.

A l’Observatori de la Competitivitat del 2009 molts dels enginyers industrials consultats fan esment d’aquest tema, dels valors i de les dificultats dels més joves per assumir-los com a propis. Ens hi va la pell. Perquè en aquests temps

L’ALTAVEU

“Podem dir amb tota rotunditat que ha sigut provocat per causes naturals i concretament aquest incendi ha sigut provocat per un llamp” Francesc Baltassar, conseller de medi ambient

de globalització, més o menys reeixida, els valors que van servir per fer funcionar el “miracle econòmic espanyol” que va del 1994 al 2007 ja no ens serveixen.

No serveixen per fer front als països que han fet de la qualitat bandera, com Alemanya; no serveixen per contenir les importacions de països com la Xina, que fan dels baixos costos en els sectors madurs la seva estratègia de penetració.

I tampoc no serveixen per fer front a països que comencen a despuntar, però ho fan amb molta força, en l’economia del coneixement, com ara l’Índia.

Per sobreviure en la globalització, les empreses catalanes necessiten els valors clàssics del treball i de l’esforç.

Valors, ambdós, nascuts de la cultura industrial que durant tants d’anys hem menystingut. Ni el treball ni l’esforç garanteixen l’èxit o la supervivència, però semblen millors armes per fer front a aquest increment exponencial de la competència en què ens trobem.

FULLS dels ENGINYERS

5

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La nova línia 9: un repte tecnològic Josep Maria Rovira / Vicedegà del COEIC i president de la Comissió de Transport i Mobilitat

A

questa primera part de la línia 9 del Metro de Barcelona en el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, inaugurada el passat dia 13 de desembre, representa una fita tecnològica en la història de TMB i també en el concepte d’obra subterrània en un entorn urbà.

Concebuda amb la idea inicial d’una línia de connexió entre les línies de la part alta de la ciutat de Barcelona, al final acabà definint-se com dues línies, la L9 i la L10, que tindrien una part comuna i que es bifurcaven als extrems, a dreta i esquerra de la ciutat.

L’obra inaugurada ara correspondria a la L9 i el ramal de Badalona de propera inauguració a la L10, que acabaran confluint a l’estació de La Sagrera TAV a l’inici del tram comú.

Igualment, el ramal que acabarà a l’aeroport i el que acabarà al Polígon Pratenc es corresponen respectivament a la L10 i L9.

Aprofitant el fet que la freqüència de pas pels dos ramals serà la meitat que en el tronc central, es farà una connexió entre la L2 i la L10 a la nova estació de Foc Cisell, que permetrà a alguns trens de la L2 arribar a l’aeroport i establir un enllaç directe amb el centre de Barcelona.

Aquesta previsió obligarà a reformar la L2 per a la conducció automàtica, reforma que utilitzarà les instal·lacions realitzades per tal de fer proves nocturnes amb les noves unitats de tren destinades a la L9 i que no es podien provar perquè no es disposava encara del túnel acabat ni de les seves infra-estructures. Igualment caldrà incorporar portes d’andana a les actuals estacions i utilitzar unitats de tren adaptades a aquest nou entorn automàtic.

Ja des d’un principi es va veure, en

6

GENER/FEBRER 2010

definir el traçat necessari, que la profunditat de la línia venia marcada per les infraestructures existents que calia creuar per sota, per tal de minimitzar l’impacte de la seva construcció en el funcionament normal de la ciutat.

Una vegada determinada la profunditat mínima en els encreuaments, es va veure que en bona part de la nova xarxa apareixia la dificultat de construir estacions a profunditats d’entre 30 i 60 metres sobre rasant en entorns densament urbanitzats i amb poca disponibilitat d’espai per a la seva implantació.

Per obviar aquest problema i per tal d’industrialitzar al màxim l’excavació, es va decidir utilitzar en aquests trams un sistema d’excavació per tuneladora que minimitzés l’impacte sobre el viari i que permetés la construcció de les estacions dins de la mateixa obra, connectant-les amb l’exterior a partir d’un pou vertical d’entorn de 30 metres de diàmetre, que contingués tots els elements de desplaçament vertical necessaris, des d’ascensors fins a escales fixes i automàtiques.

Aquesta presa de decisió sobre com excavar el túnel va tenir dos inconvenients: el primer, de definir un traçat aproximat de 40 quilòmetres de viaducte dins d’un túnel, conseqüència de disposar les vies una sobre l’altra, la qual cosa condiciona fortament el manteniment de l’obra civil i els seus costos associats.

I, per tal d’utilitzar el túnel com a estació, va ser necessari augmentar el diàmetre del capçal de la tuneladora prevista, del tipus EPB, fins a 12 metres, la qual cosa ha permès la construcció de les andanes i de les vies d’encreuament dins del túnel excavat i disminuir l’impacte en superfície dels vestíbuls a la mínima expressió.

“Un tercer tram, situat a la Zona Franca, s’ha construït en superfície en forma de viaducte, generant una nova tipologia d’estacions elevades, fins ara inexistents a la xarxa“

El tram entre l’aeroport del Prat i l’Hospitalet de Llobregat es construeix amb una tuneladora convencional, del tipus EPB, de capçal de 9,4 metres de diàmetre, que permetrà situar les dues vies en paral·lel i construir les estacions de manera convencional entre pantalles, motivat per la poca profunditat necessària per construir el túnel en aquest tram i la disponibilitat d’espais per construir els vestíbuls i la caixa de l’estació.

La resta de túnel a construir es divideix en dos trams, un entre La SagreraMeridiana i Mandri que es farà amb una tuneladora del tipus TBM de 12 metres de diàmetre i el tram entre Mandri i Zona Universitària amb tuneladora del tipus EPB de 12 metres de diàmetre.

Un tercer tram, situat a la Zona Franca, s’ha construït en superfície en forma de viaducte, a causa de les peculiaritats de l’entorn industrial per on passa i de les característiques del sòl que es creua. Això genera una nova tipologia d’estacions elevades, fins ara inexistent a la xarxa.

En definitiva, i en el seu estat final, la nova línia tindrà 30 estacions subterrànies amb les andanes a dos nivells i sortida pel pou d’ascensors cap al vestíbul superior, 17 estacions de tipus convencional entre pantalles i 5 estacions en viaducte, amb un total de 52, de les quals 20 seran intercanviadors amb altres línies de metro, ferrocarril (FGC i Renfe) i tramvia.

La longitud total serà de 47,8 quilòmetres i travessarà cinc municipis: Barcelona, Santa Coloma, Badalona, l’Hospitalet i el Prat. A dia d’avui ja hi ha construït un 70% i s’espera poder inaugurar per fases en la seva totalitat l’any 2014.

Una vegada decidida la forma constructiva, ràpidament quallà la idea que calia aprofitar l’avinentesa per incorporar l’última tecnologia disponible en l’explotació d’aquests sistemes ferroviaris de transport públic en benefici de la regularitat, la seguretat i la qualitat del servei a prestar al ciutadà.

Aquesta decisió ha fet possible la introducció dels sistemes automàtics de conducció dels trens, pioners a l’Estat i un dels pocs que funcionen a Europa sobre sistemes convencionals; és a dir, sobre un sistema roda-carril, no VAL o sobre pneumàtics.

“La longitud total serà de 47,8 quilòmetres i travessarà cinc municipis. A dia d’avui ja hi ha construït un 70% i s’espera poder inaugurar per fases en la seva totalitat l’any 2014“ Aquest és un sistema integrat que permet gestionar, des del Centre de Control del Metro de Barcelona, totes i cada una de les unitats de tren que formen part del carrusel modificant a conveniència de la demana el nombre de trens en funcionament per tal de poder oferir en tot moment una regularitat i una oferta de places en consonància amb la demanda real registrada i amb total seguretat per als usuaris.

El sistema emprat en la conducció i control de la línia és un sistema ATC-U amb tecnologia CBTC que permet, a través d’un sistema de ràdio, la localització i control de tots els trens des del Centre de Comandament del Metro.

Aquest Centre monitoritza els trens, supervisa les operacions i permet, en

cas necessari, actuar a distància per resoldre les possibles incidències que es puguin presentar durant l’explotació.

Es pot actuar sobre els diferents components de tot el sistema.

Aquest Centre disposa també de supervisió visual des de l’interior i exterior dels trens i des de les andanes de totes les estacions.

Per tal de garantir la seguretat i evitar la intrusió a la via de qualsevol persona o objecte, totes les estacions han estat dotades de portes d’andana que s’obren i es tanquen en correspondència amb les del tren i de manera automàtica quan aquest arriba.

Igualment s’ha dissenyat un sistema que porta els ascensors de cada pou a la posició d’andana en el moment en què un tren s’aproxima a l’estació, per tal de facilitar la sortida ràpida dels viatgers cap a la superfície.

Al sistema de conducció centralitzada s’hi afegeix el control de tots els sistemes de desplaçament vertical com són els ascensors i les escales automàtiques, així com tots els sistemes de control d’energia, bitlletatge, ventilació, control de presència i molts d’altres que fan veritablement complexa la gestió d’una línia des d’un lloc centralitzat de comandament, tot complementat amb la presència d’agents polivalents d’atenció al públic.

Tot, sens dubte, un èxit tecnològic i organitzatiu pioner que caldria explotar convenientment, per tal de potenciar la penetració del nostre coneixement i de les nostres empreses en altres indrets i fer més evident encara la capacitat industrial d’aquest país.

FULLS dels ENGINYERS

7

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

L’Eixample Cerdà: estructura urbana, identitat i valors cívics (part I) Josep Bernis Calatayud / Dr. enginyer industrial i tècnic urbanista

E

l 1855 el Govern espanyol autoritzava la demolició de les muralles de Ciutat Vella. Va coincidir amb la presentació, per part de l’enginyer Ildefons Cerdà (1815-1876), d’un esborrany del Pla de l’Eixample de Barcelona, confegit a partir de l’excel·lent aixecament topogràfic de la ciutat i les seves rodalies, que ell mateix havia dirigi. Al bell mig hi trobem un amplíssim espai pràcticament desert, el Pla de Barcelona, que s’estén entre una ciutat emmurallada a vessar de gent i la serra de Collserola, tancant el perímetre. Aquesta plana de suaus pendents s’havia mantingut durant segles, per raons militars, sense cap indici d’urbanització, i va quedar vorejada, en temps de Cerdà, per algunes viles tradicionals com Sants, Sarrià, Gràcia i Sant Andreu, que avui constitueixen el cor de diferents districtes de Barcelona. El Pla de l’Eixample era dramàticament concebut per Cerdà com un antídot contundent contra l’extrema densitat insostenible, “que mata”, de prop de 900 habitants per hectàrea i les insalubres condicions de vida consegüents.

DINÀMIQUES EN EL PROCÉS El Pla, finalment vigent des del 1859, ha estat desenvolupat en etapes diferents, des dels inicis de la industrialització a Catalunya. En el present, la trama d’illes quadrades (113,33 x 113,33 metres) ocupa unes 1.300 hectàrees, i cobreix aproximadament un 14% del terme municipal. La dimensió de l’illa individual s’entén millor si es considera que, amb carrers amb l’amplada estàndard de 20 metres, trobem les “unitats mínimes funcionals” de nou illes, en quadrats de 400 x 400 metres, fins als eixos de les vies perimetrals. L’estructura formal

8

GENER/FEBRER 2010

de la proposta és vista per nombrosos experts com un marc coherent que ha conferit a la ciutat no solament una personalitat diferenciada, sinó també una capacitat singular per acomodar-se, al llarg del temps, als canvis en l’estructura social, els cicles econòmics o la normativa urbanística. S’ha mostrat també com un marc sinèrgic capaç d’extreure del sistema urbà el dinamisme i l’estabilitat necessaris per fer-lo desenvolupar com un tot ben articulat en els camps de la productivitat, la competitivitat i la cohesió interna.

Això té molt a veure amb determinats impulsos creatius sorgits a la capital de Catalunya cap a les darreries del segle XIX. Em refereixo principalment al naixement d’una nova burgesia industrial i l’aplicació de beneficis que aquesta fa, per una banda, construint un port comercial modern i, per l’altra, en la urbanització del Pla de Barcelona, més enllà dels murs demolits de la Ciutat Vella, segons les directrius de Cerdà.

Podem resseguir en aquest context les traces del tòpic esperit emprenedor del català. Posem pel cas, en els inicis de les xarxes de serveis, totalment entrelligats amb el desenvolupament de la nova trama ortogonal, hi trobem els primers passos d’empreses que després han assolit un lideratge internacional en aquest camp, com són Aigües de Barcelona o Gas Natural (Catalana de Gas). En qualsevol cas, el plantejament racional del Pla respecte de l’abastament d’aigua, les aigües residuals, l’electricitat o el gas, facilitaven un progressiu accés igualitari en aquests serveis: “Allò que comença com un luxe per a uns pocs privilegiats, acaba sent profitós i assequible per a tothom”.

URBANISME I COHESIÓ SOCIOCULTURAL El vessant humanístic del personatge es reflecteix en el seu esforç, força inusual per aquell temps, per analitzar “científicament” les condicions de vida a la ciutat, com és el cas dels estàndards urbanístics i de l’habitatge. Una àmplia gamma de temes teòrics d’aquesta naturalesa és desenvolupat en el seu exhaustiu treball Teoría general de la urbanización, on s’ha vist també el naixement de l’urbanisme com una disciplina autònoma dins de les ciències socials.

Entre altres aspectes significatius, cal destacar la seva concepció holística del procés d’urbanització: complementarietat en el disseny de carrers/illes, entre els espais públics/privats, entre el transport públic/privat, entre el traçat de les vies i la implantació dels serveis, prenent també en consideració el subtil lligam entre l’economia de l’habitatge i les mesures d’integració social. El desplegament de l’Eixample mitjançant ordenances legals i financeres es portava a terme de manera que els diferents estrats socials poguessin conviure al mateix edifici: a baix, habitatges de qualitat amb jardí a l’interior d’illa per a grans propietaris i famílies benestants d’elevats ingressos; a continuació, encarregats de fàbrica, titulars del petit comerç...; finalment, els pisos superiors –més modestos, però igualment subjectes als estàndards establerts– per als treballadors menys qualificats. La qüestió és que aquest model facilitava, de retruc, un accés igualitari als mateixos comerços i equipaments de barri. De fet, va anar funcionant d’aquesta manera durant moltes dècades, i ho podem entendre com a part fonamental d’un contracte social implícit entre burgesia

i classe obrera, que ha contribuït clarament, si no a evitar-los, a suavitzar i treure radicalisme als conflictes, generant un cert marge per al diàleg.

Aquesta situació s’ha descrit també com l’origen d’una versió prou positiva del patró melting pot, de la manera que Giovanni Sartori (La sociedad multiétnica) expressa el contrast, delicat però molt crucial, entre l’assoliment d’una interculturalitat –com a recurs perquè les diferències puguin coexistir en tolerant respecte– o esdevenir multicultural –un aiguabarreig despersonalitzat que sostreu l’alè i la consistència a les arrels tradicionals, i, en el límit, amenaça la democràcia. L’estructura urbana hi té

sempre quelcom a dir. De tota manera, el fet és que la identitat de Catalunya, no solament ha resistit en la història unes quantes onades migratòries procedents de països i regions culturalment diferents, sinó que no ha deixat de proposar incentius per promoure objectius comuns. Les xifres són clares: des del 1900 (1,95 milions) al 2000 (6,05 milions) Catalunya va triplicar la seva població, mentre que a la resta d’Espanya a penes es va doblar. Un contrast potser més sorprenent encara el trobem si considerem que cap al 1855 Ciutat Vella (2,35 km2) es veia aclaparada per prop de 200.000 persones, sense mostrar interaccions de

base diària notables amb les poblacions circumdants, mentre que en el present hem de parlar d’una regió metropolitana (3.200 km2) amb 4,6 milions de persones, basada en un commuting de forta interacció.

Bibliografia Cerdà, Ildefons. Teoría general de la urbanización. Imprenta Española. 1867.

Reed. Instituto de Estudios Fiscales.

Madrid, 1968.

Sartori, Giovanni. La sociedad multiétnica. Taurus. Madrid, 2001.

FULLS dels ENGINYERS

9

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Centrats en la millora de les condicions acústiques Anna Masdeu Mas / Coordinadora del Grup de Treball de Sorolls i Vibracions de l’Àrea Professional

A

mb més de 25 anys de recorregut, el Grup de Treball de Sorolls i Vibracions segueix ocupat i preocupat amb l’objectiu de millorar les condicions acústiques en què ens veiem immersos.

Els enginyers industrials, experts en acústica, estan habituats a resoldre les problemàtiques en el camp dels mesuraments de soroll i vibracions, impactes acústics de soroll ambiental de trànsit, ferrocarril i avions, pantalles acústiques, projectes de reducció de soroll de màquines en indústries, projectes interdisciplinaris d’edificis o realització de mapes de soroll urbà.

“Els enginyers industrials, experts en acústica, estan habituats a resoldre les problemàtiques en el camp dels mesuraments de soroll i vibracions, impactes acústics de soroll ambiental de trànsit, ferrocarril i avions, pantalles acústiques...”

Des de l’Àrea Professional del COEIC es coordina una bona colla d’aquests experts en acústica, tant de l’àmbit de la consultoria com de l’Administració, i també de la universitat.

El Grup té com a missió oferir eines útils per als tècnics redactors d’estudis i projectes i per als tècnics de l’Administració que han de vetllar pels interessos dels ciutadans. Els resultats es concreten principalment en tres tipus d’actuacions: seguiment i aportacions a la nova normativa; publicació de guies pràctiques; i tasques de difusió (participació en congressos i organització de jornades).

10

GENER/FEBRER 2010

SEGUIMENT I APORTACIONS A LA NOVA NORMATIVA Per al seguiment de la normativa en fase de desenvolupament, es treballa a dos nivells. Per una part, els esborranys s’analitzen a nivell del Grup de Treball, intentant trobar consens en tots aquells aspectes que es considera convenient esmenar. Per una altra part, i en un segon nivell, es traslladen aquestes esmenes a l’Administració, sigui a través de la participació en reunions de treball convocades per la mateixa Administració, o bé establint contactes institucionals amb l’Administració competent.

A tall d’exemple, es pot concretar la participació del Grup de Treball de Sorolls i Vibracions dels EIC en el desenvolupament de les normatives següents: - Nova ordenança municipal de sorolls de l’Ajuntament de Barcelona (encara pendent de publicació): a través de les reunions de l’anomenada Taula Cívica del Soroll de l’Ajuntament de Barcelona.

- Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica: participació en el Grup de Treball Activitats i Ajuntament del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat.

- Reglament de la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acús-

“El Grup de Treball de Sorolls i Vibracions té com a missió oferir eines útils per als tècnics redactors d’estudis i projectes i peralstècnicsdel’Administració que han de vetllar pels interessos dels ciutadans”

tica (Decret 179/2009): adjudicació al COEIC del contracte per a l’elaboració d’una part del manual de bones pràctiques, la referent a activitats i veïnatge.

La participació en fase d’elaboració té per objectiu defensar ja des de la gestació els interessos dels enginyers industrials i aconseguir que els projectes normatius siguin correctes des d’un punt de vista tècnic. Si malgrat els esforços surten a informació pública normatives amb aspectes que es consideren incorrectes o millorables, es presenten oficialment des del COEIC les al·legacions en les condicions requerides.

PUBLICACIÓ DE GUIES PRÀCTIQUES Els enginyers industrials són el collectiu professional que més variades publicacions acústiques aporta a la societat. En el format de la col·lecció “Dossiers Professionals”, s’han editat les guies següents:

- Aïllament acústic. Recull d’articles redactats pels membres del Grup de Treball per difondre els seus estudis d’aprofundiment en els diferents camps d’aplicació de l’acústica.

- Emissió acústica en activitats industrials: anàlisi freqüencial. Base de dades de nivells de pressió sonora global de màquines i activitats, i anàlisi en bandes d’octava. Treball fet juntament amb el Laboratori de Mecànica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa.

- Qualitat acústica en l’edificació: installacions d’ascensors i instal·lacions d’aigua.

Es tracta dels dos primers estudis de la col·lecció Qualitat acústica en l’edificació: 1. Instal·lacions d’ascensors.

2. Sorolls en instal·lacions d’aigua.

Recomanacions per evitar-los.

En aquests estudis es presenten les mesures dels sorolls provocats per la instal·lació i es donen unes indicacions

a tenir en compte per tal de millorar la qualitat acústica interior de l’edificació.

En una segona part hi ha recomanacions per ajudar els tècnics en el disseny de les instal·lacions, i els instal·ladors en la seva execució.

En col·laboració amb el Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa.

Ara s’està treballant en un tercer estudi de la col·lecció Qualitat acústica en l’edificació.

Es tracta del soroll en les instal·lacions de climatització. Paral·lelament s’està desenvolupant una aplicació informàtica per quantificar la contribució dels elements que actuen com a transmissors o generadors secundaris de soroll en les instal·lacions de climatització. L’objectiu és ajudar a la determinació del procediment correcte en el disseny i muntatge dels diferents elements.

TASQUES DE DIFUSIÓ: PARTICIPACIÓ EN CONGRESSOS I ORGANITZACIÓ D’ACTES Per tal de fer arribar al col·lectiu les novetats en el camp de l’acústica, es promou l’organització de jornades tècniques de difusió. Es presta especial atenció a la presentació de nova normativa, con-

“Els enginyers industrials són el col·lectiu professional que més i més variades publicacions acústiques aporta a la societat” vidant com a ponents representants de tots els agents implicats per tal de donar-ne una visió completa.

Per altra banda, i com a mostra de la participació social dels enginyers industrials, es col·labora en actes externs, sigui en l’organització o en la presentació de ponències tècniques: - Ecofòrum08 Terrassa: Jornades sobre la Gestió Sostenible del Soroll de l’Ajuntament de Terrassa. Ponència i participació en l’organització.

- Tecniacústica 2005 Terrassa: formant part del Comitè Organitzador del 36è Congreso Nacional de Acústica y Encuentro Ibérico de Acústica.

- WIACO 2004 Barcelona: presentació del dossier professional 01 Aïllament acústic en el congrés World Insulation Acoustic Organization.

FULLS dels ENGINYERS

11

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La Fundació Torrens-Ibern i el Projecte Ubertas Jaume Bassa / President de la Fundació Torrens-Ibern

J

oaquim Torrens-Ibern, professor i catedràtic d’Estadística a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, va ser un gran impulsor de l’aplicació de l’estadística a les empreses industrials, i també va ser pioner en l’estudi de terminologia tècnica i científica en català en temps molt difícils. Va morir inesperadament i en plena activitat pedagògica l’any 1975, i en honor seu i per continuar la seva obra diversos professors i professionals tècnics van constituir l’any 1977 la Fundació Torrens-Ibern. Aquests últims anys la Fundació ha adaptat les seves activitats als nous serveis i organismes del govern autonòmic, complementant-los amb l’edició de llibres bàsics universitaris, diccionaris, normes ISO de terminologia, realització d’estudis, sessions de diàleg, etc.

L’any 2009 la Fundació ha engegat el nou Projecte Ubertas, que consisteix a traduir i publicar en el web www. torrens-ibern.cat, en format PDF, manuals tècnics universitaris escollits d’entre els de més prestigi a tot el món, sense cost per als estudiants.

Ubertas és una paraula llatina que significa abundància perquè la col·lecció surt amb l’ànim d’oferir a tots els estudiants llibres de tecnologia en format digital a cost zero.

A diferència dels llibres de literatura, els drets de propietat dels llibres tècnics no es venen per àrees geogràfiques sinó per cada llengua, i això afavoreix

“El nou Projecte Ubertas consisteix a traduir i publicar en el web de la fundació, en format PDF, manuals tècnics universitarisescollitsd’entreels de més prestigi a tot el món, sense cost per als estudiants”

12

GENER/FEBRER 2010

el ca-talà perquè possibilita l’edició a costos baixos, atès que el mercat es consi-dera limitat. Si es negocien bé els drets d’autor, els costos de publicació d’un llibre tècnic de primer nivell en català es poden reduir als de traducció i edició. Això comporta aconseguir l’acord amb els autors, obtenir els drets d’edició, traduir, passar a format PDF, i penjar a Internet.

Per engegar Ubertas hem esco-llit, amb professors de l’Escola de Telecomunicació, Data and Computer Communications, de Stallings. Els drets s’han negociat directament amb

“Estimem que el cost pot ser de 25.000eurosperllibre,ielnostre desig seria traduir i publicar un llibre cada any” l’autor i finalment amb Pearson Education, que en té l’exclusiva, i s’ha aconseguit el finançament. Però per donar continuïtat al projecte Ubertas la Fundació necessitarà ajut. Estimem que el cost pot ser de 25.000 euros per llibre, i el nostre desig seria de traduir i publicar un llibre cada any.

La Fundació es va constituir amb un mínim capital fundacional legal, i pràcticament no té despeses d’estructura, ja que les actuacions es fan de manera voluntària pels patrons. Ni actualment ni mai abans, no es perceben quotes i per a les despeses de funcionament la principal font de finançament són les subvencions. Ara el nostre objectiu és aconseguir finançar Ubertas i, com tots els reptes que ens hem anat plantejant, segur que aquest projecte també tirarà endavant. Aprofito aquest espai als Fulls dels Enginyers per invitar a treballar amb nosaltres a tots els interessats en activitats com aquesta.

Viatge al centre espacial de Kourou (Guaiana Francesa) Jordi Pedrerol i Jardi / Vocal de la Junta del COEIC

L

a Communauté Des Villes Ariane (CVA, www.ariane-cities. com) orga-nitzà el desembre passat un viatge a la Guaiana Francesa, al qual estaven convidats els membres del COEIC, amb l’objectiu de visitar les instal·lacions del Centre Espacial de Kourou. Ens va acompanyar Joan de Dalmau, company molt proper al COEIC, delegat general de la CVA, i mà-xima autoritat en ciències del l’espai.

En aquesta passada edició, que no ha estat la primera, els participants hem tingut l’oportunitat de passar d’entrada dos dies i una nit en un campament tocant al riu Approuague en plena selva amazònica. En aquest campament, que és un clar guanyat a la selva, s’hi arriba després de dues hores de navegació en canoa riu amunt des de la població de Regina, recorrent uns 40-50 km difícils d’oblidar per la bellesa espectacular de l’entorn.

La visita al centre espacial ocupà un dia sencer durant el qual vam visitar les rampes de llançament Soyuz i Vega, ambdues encara en estat de finalització, i l’Ariane 5 plenament operativa. Vam visitar també el centre de comandament i l’estació de telemetria. En tot moment vam ser esplèndidament complimentats pel personal tècnic del centre.

Finalment, hom va fer una excursió a l’illa Royale, del petit arxipèlag Îles du Salut on, a part de les seves vistes meravelloses, hi ha un famós penal per visitar (avui afortunadament ja tancat) al qual anaven a parar aquells desgraciats a qui la República no pensava veure mai més.

Per al darrer dia estava previst presenciar el llançament d’un satèl·lit Helios 2 B a càrrec d’un Ariane 5, però malauradament un problema tècnic va obligar a posposar-lo.

Voldria encoratjar a tots aquells del nostre col·lectiu interessats en temes de l’espai i a conèixer la natura exuberant de la Guaiana, a inscriure’s al proper viatge.

No ho lamentaran. Mes informació del centre a www.arianespace.com.

FULLS dels ENGINYERS

13

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials, l’accés natural al Màster en Enginyeria Industrial Eulàlia Griful Ponsati / Directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT-UPC)

L’

Enginyeria Industrial és una carrera professional que té ja molts anys de vida i de contrastada presència a la nostra societat.

Però al llarg dels anys aquesta professió ha anat patint reformes en la manera d’accedir-hi i ara som davant d’una nova reforma que sens dubte configurarà uns nous professionals. Ara per ara no podem dir si seran millors o pitjors, ens falta la bola de vidre. Però un dels reptes que tenim des de l’ETSEIAT és que aquests nous professionals que hem de formar siguin els que necessitarà en el futur la nostra indústria i la nostra societat. Per això estem immersos en un procés d’adaptació dels plans d’estudis que tenen com a referència unes ordres ministerials, uns criteris formatius i el llegat dels nostres antecessors.

“Un dels reptes que tenim des de l’ETSEIAT és que aquests nous professionals que hem de formar siguin els que necessitarà en el futur la nostra indústria i la nostra societat” En el marc de la reforma dels plans d’estudi de les universitats espanyoles per tal d’adequar-se a les demandes de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), i després d’un llarg procés de debat, el Ministeri de Ciència i Innovació va acordar (Ordre CIN/311/2009, de 9 de febrer, per la qual s’estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l’exercici de la professió d’enginyer industrial) que, per tal d’assolir les competències de la professió d’enginyer industrial,

14

GENER/FEBRER 2010

l’estudiant haurà de superar un dels graus de l’àmbit de l’enginyeria industrial dissenyats en un format de quatre anys (240 European Credit Transfer System, ECTS1) i posteriorment, el Màster en Enginyeria Industrial.

Encara que el format dels màsters pot ser variable, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va acordar que el màster tingui un format de dos anys (120 ECTS).

Per tant, el marc legal actual suposa desglossar els estudis conduents a la professió d’enginyer industrial en un grau de l’àmbit de l’enginyeria industrial previ a un Màster d’Enginyeria Industrial.

Partint d’aquests condicionants, i de la convicció que la titulació d’Enginyeria Industrial ha demostrat al llarg de tota la seva existència ser una titulació perfectament ben adaptada al mercat laboral, des de les escoles d’Enginyeria Industrial de la UPC s’ha apostat per la creació d’un nou grau que reculli l’essència formativa que té l’actual estructura de la titulació, ja que consi-derem que ha donat un bon resultat i que es complementava perfectament amb l’oferta que es feia des de les ja antigues escoles d’Enginyeria Tècnica Industrial.

Així doncs, un estudiant que vulgui accedir a la professió d’enginyer industrial pot triar entre diversos graus tecnològics (de quatre anys) i després el nostre màster específic. Però la varietat i fins i tot els continguts de bona quantitat d’aquests graus creiem que no són els més adequats per completar la formació que creiem que ha de tenir la titulació superior en Enginyeria Industrial. En alguns casos, l’estudiantat haurà d’adaptar el seu currículum per

tal que s’arribi a una formació suficientment ajustada.

I és en aquest marc on apareix la proposta del Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials (ETI), que es pot entendre com l’adaptació més natural a l’EEES de l’actual primer cicle de la titulació d’Enginyeria Industrial, i que està orientat específicament per prosseguir de manera natural amb els estudis de Màster en Enginyeria Industrial, que habiliten per a la professió d’enginyer industrial.

La incorporació en el món laboral del graduat en ETI vindrà facilitada per la seva visió tecnològica de conjunt, molt més generalista que especialista, i amb una forta base científica que permetrà la seva incorporació a qualsevol projecte de caràcter multidisciplinari (enginyeries, oficines tècniques, departaments d’R+D+i, producció i compres o consultories tecnològiques i de gestió, les quals demanen actualment enginyers de caràcter polivalent).

Els altres graus d’àmbit de l’enginyeria industrial2 tenen una orientació cap a un sector tecnològic específic i habiliten a la professió d’enginyer tècnic industrial (Ordre CIN/351/2009, de 9 de febrer, per la qual s’estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l’exercici de la professió d’enginyer tècnic industrial). Un cop graduat, l’estudiant pot prosseguir amb els estudis de Màster en Enginyeria Industrial.

Tant el Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials com el Màster en Enginyeria Industrial han estat dissenyats seguint les directrius de les Ordres Ministerials (OM) de febrer del

1. ECTS són 25 hores de treball per part de l’estudiantat.

2. Graus en Enginyeria Química Industrial, Mecànica, Elèctrica Industrial, Tèxtil i Electrònica Industrial.

2009. Aquesta proposta, igual que la de les Grandes Écoles franceses, es planteja com un projecte de formació integral de professionals de l’enginyeria industrial.

El Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials és la primera fase d’aquest projecte, i proporciona al futur enginyer i enginyera industrial una sòlida base tecnicocientífica, que amplia les competències en formació bàsica de les OM, juntament amb una formació general en el conjunt de tecnologies de l’àrea industrial.

Els estudis actuals d’Enginyeria Industrial incorporen moltes competències que s’han classificat com a transversals o genèriques, com ara el treball en grup, la comunicació oral i escrita, la innovació, la preservació del medi o el coneixement d’altres llengües més enllà del català o el castellà. Això s’ha anat fent de manera habitual en nombroses assignatures de la titulació i, de manera creixent durant els darrers anys, a

mesura que s’ha anat ampliant la introducció de metodologies docents com ara l’aprenentatge actiu (active learning), l’aprenentatge cooperatiu (cooperative learning), l’aprenentatge entre iguals (peer learning), l’aprenentatge basat en projectes (project-based learning) o la introducció de les metodologies docents més noves com ara les videoconferències o els vídeos docents. En aquest sentit, l’anomenat procés de Bolonya ha esdevingut una oportunitat per posar de manifest aquelles competències genèriques, ordenant-ne la introducció, a diversos nivells de profunditat, durant els nous estudis i vetllant per tal que no només sigui un component addicional d’algunes assignatures sinó donant peu a una avaluació transparent de cadascuna d’elles amb l’objectiu d’acreditar en el propi títol de Grau les excel·lències assolides per l’estudiantat en les diferents competències genèriques treballades. A la Universitat Politècnica de Catalunya s’ha consensuat que tots els estudis incorporaran un mínim de set competències genèriques, de les quals hi ha dues que són instrumentals (comunicació eficaç oral i escrita; tercera llengua), dues són interpersonals (aprenentatge autònom; treball en equip) i tres que són sistèmiques (emprenedoria i innovació; sostenibilitat i compromís social; ús solvent dels recursos de la informació). Cal tenir present que aquestes competències genèriques són les demanades actualment per part de les empreses als titulats i titulades en Enginy-

eria Industrial, segons es deriva de l’informe elaborat per la consultora Accenture l’any passat.

El Màster en Enginyeria Industrial completa aquesta formació, proporcionant al futur professional de l’enginyeria formació en les tecnologies industrials, així com en gestió i en continguts propis de les atribucions de l’enginyeria industrial, com ara les instal·lacions industrials. Així mateix, permet aprofundir en una tecnologia industrial concreta, cursant assignatures d’especialitat.

Aquesta proposta té, però, un punt feble remarcable, ja que el nom de Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials no identifica de manera natural i clara la professió d’enginyer industrial. Això ens col·loca en un cert desavantatge respecte a altres titulacions professionalitzadores. La proposta referida a l’Enginyeria Industrial reeixirà si l’estudiantat associa el Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials com el pas previ més recomanable per accedir al Màster en Enginyeria Industrial. I per això és necessari realitzar activitats de difusió social i fer públic que les atribucions professionals de l’enginyer industrial s’aconsegueixen d’una ma-nera directa i ben pautada per la selecció del Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials i, a continuació, del Màster en Enginyeria Industrial.

FULLS dels ENGINYERS

15

calidoscopi

Josep Joan Moreso Rector de la UPF

“La universitat ha d’esdevenir la dama del tauler català dels escacs” Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i catedràtic de Filosofia del Dret, ha protagonitzat un dels darrers esmorzars amb els enginyers que organitza l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dins del cicle 8.30h Enginyers Matí. Sota el títol “La universitat catalana a través del mirall europeu”, Moreso va explicar una sèrie de tesis per tal que la universitat catalana es posi al nivell europeu.

Amb l’actual procés de Bolonya, que té com a objectiu la creació d’un espai universitari europeu, es fa encara més necessari observar “què és el que ens podem trobar a l’altra banda del mirall europeu”, va explicar el ponent. Moreso compara l’entrada en vigor del Pla Bolonya amb la creació del sistema mètric decimal.

“En un inici –va explicar el filòsof–, la gent també s’hi oposava, però són evidents els beneficis que això ha comportat”. Amb Bolonya ha passat el mateix, segons el rector. “Ara que ja hi ha moltes titulacions adaptades, sembla que les reticències són menors”, afirmava.

A Europa, “la universitat és una insti-

16

GENER/FEBRER 2010

Moreso planteja una universitat enfocada al futur que aculli persones de tota procedència, però que alhora es concentri a preparar les elits del demà tució molt antiga i autònoma i que ningú s’atreveix a posar en dubte”, explicava el rector. Què hauria de canviar a la universitat catalana per posar-la al ni-vell europeu? Quines són les principals característiques de les grans universitats europees i mundials?

Moreso, va centrar la seva ponència a respondre aquestes preguntes i ho va fer articulant la resposta en una sèrie de tesis.

“Algunes d’aquestes coses ja es comencen a notar”, va assegurar Moreso, però encara queden alguns reptes pendents.

Segons el filòsof, aquests són principalment dos: per una banda, ampliar el nombre de persones que accedeixen a estudis universitaris i, per altra banda, fer que la universitat sigui capaç de formar una capa més gran de persones alhora que es continuen formant els estudiants més elitistes.

Montserrat Tura

Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya

“És necessari que els col·legis es reforcin” Montserrat Tura, consellera de Justícia de la Generalitat de Cata-lunya, ha protagonitzat també un dels darrers esmorzars amb els enginyers que organitza l’Associació/ Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dins del cicle 8.30h Enginyers Matí. Tura va parlar dels conflictes i els actuals canvis legislatius en l’àmbit dels col·legis professionals.

“Considerem que el projecte de la Llei òmnibus s’excedeix de la normativa europea i usa la transposició per trepitjar competències de la Generalitat” Tal com va recordar la consellera Montserrat Tura mateixa, el dret a l’associació i de regulació dels col·legis professionals pertany a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya. D’aquí la presència de la consellera en el present esmorzar en què va parlar de l’actual conflicte entorn de les competències legislatives de les diferents administracions i entorn de la necessitat d’adaptar la normativa existent a la directiva europea que regula els col·legis professionals.

La consellera va voler remarcar que l’actual Llei de col·legis professionals estatal és de l’any 1974 “i, per tant, és una llei preconstitucional”, va afirmar. Des del seu punt de vista, “és una llei que s’hauria de derogar”. En canvi, Tura va explicar que la normativa catalana de col·legis professionals “és relativament recent”. En aquest sentit, la consellera va dir que “l’Estatut de Catalunya, pendent d’aprovació per part del Tribunal Constitucional, però vigent, té capacitat per traslladar a la normativa autonòmica la normativa europea de col·legis professionals”. Contràriament, Tura va afirmar que l’Administració estatal no ha fet els canvis necessaris per adaptar-se a la directiva europea.

Tot reconeixent que el Tribunal Constitucional ha donat el dret al Govern central de dictar normes bàsiques, “entenem que anar més enllà és ficar-se amb les competències pròpies de la Generalitat”, va afirmar la consellera. “Considerem que el projecte de la Llei òmnibus s’excedeix de la normativa europea i usa la transposició com a excusa per elaborar una norma col·legial completa i definida, trepitjant les competències de la Generalitat en aquest àmbit”.

FULLS dels ENGINYERS

17

tecnologia i empresa

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

Carrillo Enginyers, la unió de la família Molt sovint parlem d’empreses familiars, però si busquem un exemple d’empresa familiar en què aquest factor és un dels valors afegits a tenir més en compte, Carrillo Enginyers n’és, sense cap mena de dubte, un de paradigmàtic. Els llaços afectius de primer ordre expliquen la força que pot donar la família a l’hora de tirar endavant una enginyeria on, evidentment, el client és la màxima preocupació.

18

GENER/FEBRER 2010

C

arrillo Enginyers és una enginyeria el cor de la qual està format per Nicolás Carrillo, gerent administrador; Patrícia Lluch, dona de Nicolás i responsable del Departament de Legalitzacions, Adequacions i Comercial; i Olga Lluch, germana de Patrícia i responsable del Departament Tècnic. Tots tres són enginyers industrials. A més, compten amb la inestimable col·laboració de dos enginyers sèniors de prestigi: Antonio Carrillo, pare de Nicolás i enginyer tècnic industrial, i Josep Maria Lluch, doctor enginyer industrial i pare de la

Patrícia i l’Olga. És clar, doncs, que en aquest despatx la família fa la força.

I també la combinació entre l’empenta de la joventut, representada per Nicolás, Patrícia i Olga, i l’experiència d’Antoni Carrillo i Josep Maria Lluch. I és que com explica Patrícia Lluch, “el fet de ser família, i de ser una família molt ben avinguda, ens permet ser molt dinàmics”.

“Ara –continua Nicolás Carrillo–, sense comptar amb la col·laboració dels pares a l’oficina, som sis persones. Estem tots molt especialitzats, però alhora ens ajudem molt”. I afegeix: “Jo penso que el nostre èxit rau a ser joves i molt

dinàmics. Tenim una manera de treballar molt transversal, i totalment de cara al client”. A més dels enginyers de la família, a l’empresa també desenvolupen la seva activitat professional Alba Agustí, enginyera química de l’IQS; Juan Carlos Duque Salazar, enginyer tècnic industrial, i Anna Soler, responsable d’Administració.

DIVERSIFICACIÓ Són moments difícils, marcats per la crisi que travessa el país, però Carrillo Enginyers ha trobat la manera d’oferir als seus clients la reposta que necessiten

FULLS dels ENGINYERS

19

tecnologia i empresa

CE HI-FI I HI-END, UNA PROPOSTA ORIGINAL El 2009, coincidint amb el seu desè aniversari, Carrillo Enginyers ha fundat una nova marca: Ce58 Hi-Fi, destinada a donar servei al melòman de l’àudio-vídeo.

L’objectiu d’aquest servei és el de satisfer les necessitats dels puristes melòmans més exigents, segons els cànons Hi-End. Per això, la veterania de l’equip de Carrillo Enginyers en enginyeria d’instal·lacions i acústica es posa al servei de qualsevol interessat que vulgui tenir l’oportunitat d’obtenir la millor experiència en alta fidelitat en imatge i so.

Insonorització de menjadors i sales d’estar, decoració, home cinema, instal·lacions de components i cablejats especials d’àudiovídeo, integració en sistemes de domòtica, venda d’equips i components, etc.

en tot moment. “Actualment el nostre sector es troba amb poca inversió voluntària i s’està treballant, sobretot, per a requeriments legals. Per això, ens hem diversificat molt”, diu Nicolás Carrillo.

Per Patrícia Lluch, Carrillo Enginyers “som una enginyeria jove, però alhora amb molta experiència. Fins fa aproximadament un any érem una enginyeria pura i dura, però com que sabíem fer moltes coses, com medi ambient, mecànica o acústica, ara ho potenciem”.

“S’ha d’estar a tot arreu –considera Olga Lluch–, i en moltes coses que abans sorgien com a part d’un projecte, ara ens hi hem especialitzat”.

Carrillo Enginyers · c/ Pau Claris, 128, 3r 2a A, 08009 Barcelona · www.carrilloingenieros.es

Josep Maria Lluch, col·laborador extern

Olga Lluch, responsable del Departament Tècnic Associat/col·legiat núm. 11.336

Antonio Carrillo, col·laborador extern

Nicolás Carrillo, gerent administrador

Anna Soler, responsable d’Administració

Associat/col·legiat núm. 11.158

Patrícia Lluch, responsable del Departament de Legalitzacions, Adequacions i Comercial Associat/col·legiat núm. 12.979

20

GENER/FEBRER 2010

DEU ANYS DE CARRILLO ENGINYERS Carrillo Enginyers és una empresa d’enginyeria fundada el 1999, dedicada a la redacció de projectes, direccions d’obra i gestió de projectes en l’àmbit de les instal·lacions i la construcció. Com explica el seu gerent, “gestionem i solucionem qualsevol necessitat, en aquests àmbits d’activitats de perfil industrial, així com serveis per a projectes de nova implantació, ampliació o reforma, i oferim una atenció personalitzada a les característiques pròpies de cada client”.

L’oficina, situada al centre de Barcelona, al carrer Pau Claris, compta amb un equip equilibrat i multidisciplinari

amb titulats en Enginyeria Industrial, Arquitectura, Enginyeria Tècnica i delineants projectistes, capaç d’abordar qualsevol tipus de situació aplicant en tot moment el treball en equip i els procediments de gestió ISO 9001:2000.

“La nostra és una estructura plana –explica Patrícia Lluch. I tenim un nivell d’autoexigència molt i molt gran”. “Tenim una educació en aquest sentit que ja ve dels nostres pares”, diu la seva germana Olga. Però és que Josep Maria Lluch ho té molt clar: “Sense autoexigència no pots donar un bon servei a cap client, perquè encara que els projectes siguin modestos, els problemes poden ser molt complexos”.

“En una enginyeria, el que és més important és l’honradesa.

Nosaltres hem de gestionar els problemes del nostre client millor que el propi client.”

Josep Maria Lluch, col·laborador extern

ELS SERVEIS Enginyeria: Amb una carta de serveis que abraça assessoria, estudis tècnics, avantprojectes, projectes bàsics i de detall, estudis de seguretat i la seva coordinació en obres, informes, dictàmens, peritacions i arbitratges tècnics.

Edificació / Instal·lacions / Fred industrial / Legalitzacions

“El fet de ser família, i de ser una família molt ben avinguda, ens permet ser molt dinàmics” Patrícia Lluch, responsable del Departament de Legalitzacions, Adequacions i Comercial

Mecànica: Execució de totes les fases d’un projecte d’enginyeria mecànica, des dels primers esbossos fins al lliurament del projecte “claus en mà”.

Els mètodes de treball recolzen en programes avançats per a simulació i càlcul de mecanismes, comportament de fluids o resistència de materials, mitjançant models basats en elements finits.

Instal·lacions industrials / Automatització d’instal·lacions / Robòtica industrial / Motlles i matrius / Motlles d’injecció de plàstics / Dipòsits a pressió: autoclaus, liofilitzadors, reactors, etc.

Acústica: Assessoria i solució de l’aplicació de la normativa d’aplicació, inclòs el CTE-DB-HR. Estudis i projectes d’acondicionament acústic.

Estudis d’impacte acústic / Consultoria acústica d’establiments

“Si hem de repetir un projecte, doncs el repetim sense costos addicionals fins a la plena satisfacció del client” Nicolás Carrillo, gerent administrador

Medi Ambient: Carrillo Enginyers coneix les inquietuds i la problemàtica que representa per a les empreses les exigències legals i normatives en matèria de medi ambient, raó per la qual posa a la seva disposició els professionals i els coneixements necessaris per gestionar de manera global tots els aspectes relacionats amb el medi ambient.

Gestió ambiental de l’empresa / Outsourcing / Energies renovables / Consultoria i assessoria ambiental / Sistemes de gestió ambiental / Residus / Aigües / Emissions atmosfèriques / Llicències i autoritzacions ambientals

FULLS dels ENGINYERS

21

tecnologia i empresa

“S’ha d’estar a tot arreu, i en moltes coses que abans sorgien com a part d’un projecte, ara ens hi hem especialitzat” Olga Lluch, responsable del Departament tècnic

A Carrillo Enginyers, dels sis integrants de la plantilla, tres són família. A més, compten amb la col·laboració de dos enginyers sèniors que també són familiars.

En definitiva, a Carrillo Enginyers la família fa la força

VOCACIÓ AL CLIENt “Nosaltres ens vestim amb la jaqueta del client”, relata Patrícia Lluch. I continua: “No ens movem com a intermediaris”. “I no pot ser d’una altra manera –considera Antoni Carrillo. És com si fóssim els assessors de capçalera dels nostres clients”. I pel seu fill Nicolás, Carrillo Enginyers “té una clara vocació cap al client. Nosaltres volem que el client repeteixi, encara que sigui a costa del nostre sacrifici. Si hem de repetir un projecte, doncs el repetim sense costos addicionals fins a la plena satisfacció del client”. “Tot això és fonamental”, considera Josep Maria Lluch, el més veterà. I continua dient: “En una enginyeria, el que és més important és l’honradesa. Nosaltres hem de gestionar els problemes del nostre client millor que el propi client. Per això, som absolutament transparents pel que fa als proveïdors”. “Nosaltres acabem sent una inversió, més que no pas una despesa”, conclou Nicolás Carrillo.

FULLS dels ENGINYERS

23

entrevista

TEXT: Meritxell Mir

FOTO: BCNimatge

“Hi ha massa soroll quan es parla d’energia nuclear” Antoni Gurguí Membre del Consell de Seguretat Nuclear Col·legiat núm. 5.739

24

GENER/FEBRER 2010

Tècnica, no ideologia Antoni Gurguí explica que des que va marxar a viure de Barcelona a Madrid, la seva exposició a la radioactivitat ha pujat en mig miliciber addicional cada any, és a dir, cent vegades superior a si s’hagués anat a treballar al costat d’una central nuclear.

I ho diu amb la tranquil·litat dels qui coneixen l’energia nuclear des de dins. Es lamenta que les ideologies entrin a formar part d’un debat que hauria de ser purament tècnic.

Des del març del 2009, Gurguí és un dels cinc membres del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), on diu que duu a terme la seva tasca de la manera més rigorosa possible. Està convençut que les instal·lacions nuclears ben fetes i ben supervisades no són ni més ni menys perilloses que qualsevol altra instal·lació industrial; tot i així assegura que no s’ha de baixar mai la guàrdia.

La relació de Gurguí amb els isòtops ve de lluny. La seva tesi doctoral, acabada l’any 1983, versava sobre la fusió termonuclear, una tecnologia que malgrat no haver-se desenvolupat gaire en els últims trenta anys, segueix veient el futur.

La seva carrera professional s’ha desenvolupat entre la indústria, la universitat i l’Administració catalana, on va ocupar el càrrec de director general d’Indústria entre 2000 i 2003.

FULLS dels ENGINYERS

25

entrevista

C

reu que els ciutadans espanyols estan prou informats sobre l’energia nuclear?

Informació n’hi ha molta, el que passa és que també hi ha molt de soroll i això fa que al ciutadà li sigui molt difícil esbrinar el que és informació de qualitat i el que, en canvi, és pura opinió.

De totes maneres, observem que com a conseqüència del debat sobre Garoña això està evolucionant.

En quin sentit?

La gent s’adona que en un moment de crisi com l’actual té sentit utilitzar els recursos que tenim de la manera més assenyada possible i, des d’aquest

punt de vista, Garoña és una central absolutament segura que produeix en condicions molt econòmiques. Ara mateix, podem malbaratar un recurs de producció de kilowats a bon preu? És aquesta la qúestió i aquest és potser l’eix del debat.

Potser l’opinió està evolucionant, però el Govern segueix sense trobar un municipi que vulgui acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) per guardar els residus radioactius de totes les centrals nuclears espanyoles...

Sí, la situació ja crema. Els residus de Vandellòs I, que estan a França, haurien de tornar aviat, perquè sinó, l’Estat

“Allargar la vida d’una central és el resultat de la cobardia de no prendre la decisió de renovar el parc nuclear”

La carrera professional d’Antoni Gurguí s’ha desenvolupat entre la indústria, la universitat i l’Administració

26

GENER/FEBRER 2010

espanyol haurà de pagar una penalització molt important per cada dia d’excés.

La gent desconfia d’aquest tipus d’instal·lacions...

Hi ha molt de soroll, insisteixo. Al pobre alcalde que aixequi la mà per dir que potser li interessa, li tallaran el cap. Això exigeix una manca de valentia política total. A qui s’han de creure els pobres ciutadans? Uns diuen que això és innocu, que no es preocupin, que no fa res; els altres diuen que no, que és perillosíssim i que la prova d’això és que a sobre els donaran un “pastón” per tenir-ho allà. La cosa és perversa, eh?

Com que ningú ho vol, cada vegada els

donaran més diners, amb la qual cosa un pensa: si em donen tants diners, deu ser que això és molt dolent.

Però si diu que la situació ja és insostenible, arribarà un moment que caldrà obligar algun municipi, oi?

Jo penso que no seria bo. El més lògic és que hi hagi una única instal·lació centralitzada temporal en la qual emmagatzemar els recursos durant uns cent anys per tal que baixi la seva radioactivitat. Tot i així, hi ha alternatives. A Zorita, per exemple, ja hi ha un magatzem temporal que està a dins de la mateixa central i que té la dimensió de dos camps de tennis. El problema de l’ATC és més aviat protegir-lo de qualsevol gamberrada de l’exterior, més que no pas protegir a l’exterior dels residus.

“L’energia més lògica de cara al futur és la de fusió termonuclear”

Però accidents nuclears al llarg de la història n’hi ha hagut...

L’únic accident que hi ha hagut a Espanya amb morts en temes de radioactivitat va ser en un accelerador d’un hospital.

Però sap per què es va reduir la velocitat a 80 km/h a Barcelona? Va ser arran d’una notícia que deia que hi havia 1.500 morts addicionals a l’àrea metropolitana com a conseqüència de la contaminació que produïen els cotxes. Llavors, què estem discutint? Dit això, també he de dir que al CSN un dels meus objectius és ser un dels consellers més rigorosos. No hem de baixar gens la guàrdia.

Sigui com sigui, en aquest debat els ecologistes i opositors a l’energia nuclear els guanyen per golejada. Hi ha autocrítica en el sector?

Sens dubte alguna cosa es fa malament.

Ara jo, com a membre del Consell Nuclear, no estic ni per defensar ni per atacar l’energia nuclear, sinó per decidir si funciona de manera segura. El que sí que li puc dir és que és tremend que sempre que hi hagués un debat públic sobre qualsevol tema tècnic entre un enginyer i un ornitòleg, l’enginyer tindria totes les de perdre. Potser és que

Antoni Gurguí s’ha proposat ser un dels membres més rigurosos del Consell de Seguretat Nuclear, del que forma part des de març de 2009.

FULLS dels ENGINYERS

27

entrevista

no sabem explicar bé les coses, o que la temàtica és massa dura, però aquest és un estigma que portem a tema i que no en som capaços de sortir.

Es parla molt de la vida útil de les centrals nuclears, amb Garoña com a últim cas...

Sí, aquest és un debat de caràcter internacional. Una central de 60 anys, en general, és una central bastant nova perquè pràcticament tots els elements han estat renovats. Ara bé, reconec que als que som tècnics, ens posa una mica nerviosos. I em pregunto, talment, i aquí em surto bastant del meu paper, si això d’estendre la vida d’una instal·lació durant tant de temps és el resultat d’una bona decisió o bé més aviat el resultat de la covardia de no prendre la decisió de renovar el parc nuclear quan arribi el seu moment, exactament com ens plantegem la renovació d’altres installacions industrials?

Parla sobre la nuclear amb el convincement de qui té totes les dades a la mà, però això no l’impideix fer autocrítica quan assegura que si hi ha tanta oposició popular contra aquest tipus d’energia, és que alguna cosa es deu estar fent malament.

28

GENER/FEBRER 2010

França i Finlàndia estan construint reactors de quarta generació...

Sí, però continuen acumulant retards importants. Estan trigant molt més del previst perquè el sector industrial nuclear va desaparèixer pràcticament, i ara tornar-lo a construir és molt difícil.

La tecnologia nuclear és tan exigent pel que fa a requisits dels components que si no és per fer reactors nuclears els fabricants corresponents desapareixen.

Per quina energia apostaria vostè en el futur?

Jo vaig fer la meva tesi doctoral l’any 1983 sobre fusió termonuclear perquè em sembla una font d’energia més lògica de cara al futur per una raó molt senzilla, i és que la seva matèria primera és el leuteri. El leuteri és un isòtop de l’hidrogen que es troba a l’aigua natural. En una ampolla de 1,5 litres, l’energia continguda és l’equivalent a un metre cúbic de benzina. En

aquestes circumstàncies, es tracta d’una energia que si l’arribéssim a dominar, seria pràcticament inexhaurible.

Com veu el panorama energètic a Espanya en aquest moment?

Espanya ha fet una aposta interessant amb les renovables i aquest és un tema que en l’àmbit internacional tindrà un fortíssim creixement. Per tant, si fóssim intel·ligents, la indústria espanyola hauria de capitalitzar aquesta inversió que s’ha fet com a país de cara a augmentar la nostra competitivitat econòmica. D’altra banda, Espanya està en una situació molt fràgil perquè la seva dependència de l’exterior és gairebé total, sobretot en hidrocarburs. I aquí és evident que hem de fer un exercici realista de matemàtiques perquè la ideologia de la qual parlàvem abans, no canvia les xifres.

reportatge

30

GENER /FEBRER 2010

TEXT: Lorena Farràs

FOTO: isabel marquès

L’enginy entre boxs El món de l’esport de motor compta a Espanya amb bons pilots i amb una gran afició, però encara són pocs els enginyers industrials espanyols que treballen a boxs, especialment en l’àmbit del motociclisme. En vista d’aquesta realitat, l’escola de mecànica Monlau Competició ha creat el Màster en Enginyeria de la Competició d’Automobilisme i Motociclisme dirigit a enginyers industrials interessats en aquest apassionant esport. Es tracta d’un màster únic ja que, segons expliquen els responsables d’aquest, no n’hi ha cap més en què s’imparteixin per igual coneixements en automobilisme i en motociclisme.

FULLS dels ENGINYERS

31

reportatge

E

ls enginyers industrials que vulguin dedicar-se al món de l’esport de motor (o motorsport) ho tindran més fàcil a partir d’ara. L’escola de mecànica Monlau Competició, dirigida per l’expilot de motociclisme Emilio Alzamora, començarà a impartir el pròxim 1 de març el Màster en Enginyeria de la Competició d’Automobilisme i Motociclisme, especialment creat per formar enginyers industrials en aquests apassionants esports. Els nous estudis, a més d’estar avalats pel prestigi del grup escolar Monlau –amb més de vint-i-cinc anys d’experiència en el món de la docència–, compten amb el reconeixement de la Real Federación Española de Automovilismo y Motociclismo.

L’escola Monlau Competició, que pertany al grup escolar Monlau i que ja compta amb més de deu anys d’experiència, va decidir crear aquest

màster en vista de “la falta de tècnics especialitzats en el món del motociclisme”, explica Xavier Soldevila, un enginyer industrial que porta més de nou anys treballant en la posada en marxa i desenvolupament de motocicletes en el Mundial de 125 cc.

Soldevila, que en el màster exerceix de coordinador de l’àrea de motociclisme, assegura que el que es pretén amb els nous estudis és “accelerar el procés d’aprenentatge i la introducció de tècnics als equips”.

Però el màster no se centrarà únicament en el món del motociclisme, sinó que s’impartiran per igual coneixements en motociclisme i en automoció i justament és aquesta peculiaritat la que el fa únic. “Es tracta d’un màster molt complet i pioner perquè amb la mateixa inversió pots conèixer tant el camp de la moto com el del cotxe”, afirma Alzamora, que va ser campió

d’esquerra a dreta: Emilio alzamora, director de l’escola monlau competició; Xavier soldevila, coordinador de l’àrea de motociclisme; modest guerola, coordinador general del màster; daniel gratacós, enginyer industrial col·legiat 14.296 i coordinador de l’àrea d’automobilisme.

El que es pretén amb els nous estudis és “accelerar el procés d’aprenentatge i introducció de tècnics als equips”, explica Xavier Soldevila, coordinador de l’àrea de motociclisme.

El pilot Emilio alzamora ens explica que “es tracta d’un màster molt complert i pioner perquè amb la mateixa inversió pots conèixer tant el camp de la moto com la del cotxe”

32

GENER /FEBRER 2010

Màster en Enginyeria de Competició d’Automobilisme i Motociclisme del món de 125 cc l’any 1999. Per altra banda, Alzamora remarca que els estudiants tindran al seu abast “l’última tecnologia perquè la formació que volem donar és d’elit”.

El coordinador general del màster, Modest Guerola, explica que aquest “està especialment enfocat i dirigit a enginyers tècnics i enginyers industrials, a més de professionals del sector amb experiència contrastada”. Les persones interessades tenen fins a mitjans de febrer per decidir-s’hi, però que no s’ho pensin molt perquè les places són limitades a un

màxim de 25 alumnes per tal de garantir la qualitat dels estudis. Guerola afegeix que “de moment estem contents amb l’acceptació que ha tingut” i que “s’estan complint objectius”.

El professorat i contingUts El màster, que s’impartirà en les noves instal·lacions que Monlau ha adquirit a Moncada i Reixac, compta amb un claustre de professors de gran nivell i d’una experiència professional contrastada. A l’àrea de motociclisme, a més de Xavier Soldevila, que és enginyer

“El màster està especialment enfocat i dirigit a enginyers tècnics i enginyers industrials, a més de professionals del sector amb experiència contrastada”, segons Modest Guerola, coordinador general del màster

Lloc de realitZació: Montcada i Reixac (Vallès Occidental) Data d’inici: 1 de març del 2010 Data de finalització: 15 de novembre del 2010 Horaris: de dilluns a dijous, de 19.00 a 21.30 h Número total de sessions: 120 (2,5 hores per sessió) Import: 6.400 euros Per a més informació, consulta la web de Monlau Competición www.monlau-competicion.com o bé truca al 932 744 075

FULLS dels ENGINYERS

33

reportatge

de xassís de l’equip KTM-Red Bull, està Xavier Palacín, que és enginyer de motors del mateix equip. Pel que fa als automòbils, estan Daniel Gratacós, enginyer de GP2, WSR, A1 GP i Euro F3 Open, entre d’altres, i Sergi Borrull, enginyer de WSR, GP2 i F3.

Una altra característica que es cal destacar del professorat és la baixa mitjana d’edat.

“Som gent jove, amb molta experiència i que encara estem en actiu”, afirma Gratacós, el qual també exerceix de coordinador de l’àrea d’automobilisme.

Gratacós explica que “el professor de més edat té 39 anys si no es tenen en compte professors externs de gran nivell que han estat convidats per realitzar ponències magistrals sobre les seves diferents especialitats”.

El màster té una durada de 300 hores (120 sessions) que estan repartides entre onze mòduls perfectament estructurats: Introducció al motorsport, Anglès tècnic, Dinàmica de vehicles, Adquisició de

34

GENER /FEBRER 2010

dades, Motor i transmissions, DissenyCAD, Materials en la competició, Càlcul estructural-CAE, Aerodinàmica-CFD, Màrqueting esportiu i gestió d’equips, i Projecte final. Segons explica Gratacós, la idea és “impartir tots aquells coneixements necessaris que nosaltres hem hagut d’aprendre sobre la marxa ja que

equip”, explica Gratacós. A més de les petites pràctiques diàries, està previst que els alumnes realitzin també un període de proves al món real i aquí és on entren en joc els múltiples tentacles que Monlau té en el món de la competició. A més d’una estructura pròpia que està a tot arreu (Campionat de Catalunya, de 50 i 70

“Es tracta d’un màster molt complet i pioner perquè amb la mateixa inversió pots conèixer tant el camp de la moto com el del cotxe”, afirma Emilio Alzamora, director de Monlau Competició no existia cap formació com aquesta fins ara”.

Però no tot serà teoria. “La pràctica serà un element molt important del màster perquè volem que els alumnes no es trobin perduts quan arribin al box d’un

cc d’Espanya, de 125 cc i de 600 Supersport, etc.), el grup posseeix acords de col·laboració amb equips del Mundial de 125 cc, que recorren a alumnes en pràctiques del centre.

Un cop finalitzats els estudis, els alum-

Soldevila afirma que per cursar el màster no n’hi ha prou amb ser enginyer aficionat al món de l’esport de motor, sinó que “sempre fa falta un plus de passió”

nes disposaran dels coneixements necessa-ris per ser, per exemple, enginyers de pista, enginyers de motors o transmissors, de xassís, d’aerodinàmica, de telemetria, de simulació, directors d’una escuderia o d’una oficina tècnica, etc. Una altra sortida possible, tot i que la més directa és el treball en pista, seria l’enginyeria en la indústria de l’automoció.

“La pràctica serà un element molt important del màster perquè volem que els alumnes no es trobin perduts quan arribin al box d’un equip”, explica Gratacós.

UNA PROFESSIÓ VOCACIONAL Soldevila afirma que per cursar el màster no n’hi ha prou amb ser enginyer aficionat al món de l’esport de motor, sinó que “sempre fa falta un plus de passió”. Gratacós ho argumenta explicant que cal tenir en compte diversos factors adversos com, per exemple, que les curses són sempre el cap de setma-

na, cosa que pot ser un problema per a aquells a qui els agradi sortir de nit. Per altra banda, Gratacós també adverteix que no és una feina tan ben pagada com pot semblar inicialment si es té en compte la quantitat de feina, les hores treballades, etc.

De passió no els en falta als coordinadors del màster. Tot i que avisen que al final de la cursa o d’un campionat només hi ha un guanyador i que es perd més vegades de les que es guanya, asseguren que “les victòries es valoren molt”. Gratacós afirma que “és una manera molt sana de viure i guanyar-se la vida” en el sentit que “sempre t’has d’estar superant”. “La nostra feina consisteix a anar solucionant els problemes a mesura que van sorgint –explica–, és l’enginyeria de l’enginy.”

FULLS dels ENGINYERS

35

entorn

+ BREUS

BREUS

Els 322 milions de la línia de Puigcerdà Optimistes no n’asseguren el futur L’anomenat “Pla Álvarez Cascos”, que preveia la inversió plurianual de 322 milions més un pla de xoc de 19 milions, ha salvat del tancament el tram Vic-Puigcerdà de la línia fèrria Barcelona - la Tor de Querol, però no n’assegura el futur, segons els alcaldes.

L’alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, va ser molt clara afirmant que ha servit per posar-la a zero. Prèviament, ella i nou alcaldes més –ceretans, ripollesos i osonencs– van apostar pel desdoblament de la via fins a Vic i després fins a Ripoll, i per la seva internacionalització per assegurar el futur de la infraestructura. Van ser convocats per la rectora de la Universitat de Vic, Assumpta Fargas.

Fargas va anunciar que des de la Universitat de Vic es farà un estudi socioeconòmic de l’impacte que comportarà a les tres comarques la millora del tren.

Font: El Punt (Girona) (17-12-09)

Els Premis Bonaplata reconeixen a Antoni Amat, creador del Seat 1.200 El jurat de la vint-i-setena edició dels Premis Bonaplata, otorgats per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya ha distingit l’enginyer industrial terrassenc Antoni Amat Armengol amb un premi especial per la seva collaboració amb el mNACTEC. Nascut a Terrassa el 1935, Antoni Amat va ser l’artífex de la creació del Seat 1.200 Sport, popularment conegut com Bocanegra, a l’empresa Inducar, de la qual era director tècnic. D’aquest

model se’n van vendre un total de 19.332 unitats entre el 1975 i el 1980.

Anys després, Amat va contribuir a fer que el mNACTEC aconseguís el model patró en resina i el model original en guix. També va aconseguir la cessió de la rèplica a escala origial de l’avió Flyer dels germans Wright, el primer que va aconseguir elevar-se i volar alguns metres l’any 1903, a Carolina del Nord (EUA) i que és propietat de la família Gil López, d’Esparreguera.

Font: Diari de Terrassa (17-12-09)

“Si vostès van pel carrer i ensopeguen amb un enginyer, abracin-lo, que potser se’ls enganxa alguna cosa. No hi ha ara mateix un col·lectiu amb més capacitat d’entusiasme que el dels enginyers industrials”. Així començava la columna de Ramon Aymerich parlant de l’aparició de l’últim Observatori de la Competitivitat, publicat pels EIC. En el mateix article s’hi podia llegir: “Històricament, enginyers i economistes havien anat a bufetades pel poder dins les empreses (...). Els enginyers podien haver passat per professionals de llarg termini i la planificació en les empreses. Però el llarg termini estava passat de moda i la planificació era sinònim de socialisme encartonat. Les coses s’havien tornat urgents, tot era el curt termini. (Ara) els enginyers pensen que es menjaran el món. Per què tanta euforia entre els enginyers i tanta cautela entre els economistes? Difícil de respondre. (...) Els primers veuen les seves empreses ben encaminades i intueixen que la nova economia dependrà de la inventiva. Els altres veuen les coses en un context global que no acaben de veure clar. Sigui com vulgui, l’hegemonia aclaparadora dels economistes podria estar tocant la seva fi”.

Font: La Vanguardia (19-12-09)

36

GENER/FEBRER 2010

BREUS

BREUS

Primera edició del Concurs Fem Indústria d’Enginova i Fundació Soler La Fundació Eduard Soler de Ripoll i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya han organitzat la primera edició del Concurs Fem Indústria.

Aquest Concurs neix amb la voluntat d’ajudar al desenvolupament del teixit empresarial català, amb la promoció d’activitats que reforcin l’esperit emprenedor i proporcionin un valor afegit i la generació de llocs de treball qualificats.

Es pretén encoratjar la creació i la capacitat de creixement d’empreses innovadores de matriu industrial (de

manufactura o de serveis a les indústries), dedicades a la mecatrònica com a integració concurrent de la mecànica, l’electrònica, la informàtica i els sistemes de control per al disseny, la fabricació i el manteniment d’un procés o un producte a tot Catalunya i, amb preferència, desenvolupades per enginyers amb experiència professional anterior.

Nadal diu que la N-II entre Maçanet i Sils tindrà seriosos problemes de relicitació

Font: El 9 Nou (Osona i el Ripollès) (14-12-09)

La indústria catalana necessita incorporar 12.500 professionals de les enginyeries La Generalitat impulsa el programa Enginycat per donar solució a aquest important dèficit d’experts

L’any 2008 a Catalunya només van sol·licitar estudiar Enginyeria com a primera opció un 66,2% del nombre d’estudiants que ho van fer l’any 1996 –en el cas de Telecomunicacions i Informàtica va ser del 53%. Dades recents, fonamentades en estudis europeus, xifren en 12.500 el dèficit actual acumulat de professionals de l’enginyeria a Catalunya, agafant com a referència la mitjana de la UE-25. Aquest dèficit arribarà fins als 30.000 si ens comparem amb els nivells d’Holanda, Alemanya i els països escandinaus.

Els mateixos estudis preveuen per als deu anys vinents increments sostinguts, d’entorn un 2% anual, de creació d’ocupació per a professionals de l’enginyeria a la UE. En aquest marc, el percentatge de dones que actualment opten per l’Enginyeria a Catalunya està entorn d’un 20% dels matriculats.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), Joaquim Nadal, va dir que el Ministeri de Foment tindrà “seriosos problemes administratius” per relicitar el tram de la N-II que s’ha de desdoblar entre Maçanet de la Selva i Sils. Les paraules del conseller durant la ponència “Present i futur de les infraestructures de Girona” celebrada al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya van deixar entreveure que el tram trobarà moltes dificultats per tirar endavant i no es va atrevir a preveure una data d’inici.

“Serà motiu de polèmica”, va dir.

L’Estat va anunciar a finals de setembre que preveia posar “en pocs dies” a informació pública el nou projecte d’aquest tram de la futura autovia A-2 que ha d’arribar fins a la Jonquera. Les obres es van aturar ara farà un any quan una de les empreses va decidir abandonar el projecte argumentant un encariment de l’obra derivat per una modificació del traçat.

Font: Diari de Girona (12-12-09)

Font: Diari de Girona (24-10-09)

FULLS dels ENGINYERS

37

entorn

+ BREUS

BREUS

El pla Indústria XXI convenç l’empresariat Acabar la Sagrera com a eix per refer l’economia queda en mans de les plusvàlues o El pla Indústria XXI és una iniciativa de Foment del Treball i Cambra d’altres pactes de Comerç de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i Fepime Catalunya, que pretén difondre els trets diferencials de la indústria catalana: el dinamisme i la projecció de futur.

Recentment es va presentar Indústria XXI davant del teixit empresarial del Baix Llobregat, en el transcurs d’un acte celebrat a l’Hotel Hesperia Tower, a l’Hospitalet. La presentació va comptar com a ponent amb Antoni Soy, secretari general d’Indústria i Empresa, que va parlar de la nova indústria dient que “és el pal de paller de l’economia catalana, i per això hem de fer un esforç a llarg termini per propiciar el canvi cultural”.

Manuel Rosillo, president del Fòrum Empresarial del Baix Llobregat, va assegurar que “és moment de generar confiança en els nostres industrials i reivindicar el lloc clau que els correspon”.

Font: Regió 7 (2-11-09)

Els enginyers creuen que el teixit industrial és competitiu Catalunya és un país industrial amb empreses competitives. Aquesta és la conclusió principal de l’Observatori de la Competitivitat 2009, que ha elaborat l’Associació/Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Totes les empreses participants en aquest estudi competeixen en el context internacional, amb presència en més mercats que en dècades anteriors, cosa que els permet resistir amb més facilitat que altres la crisi econòmica actual i fins i tot sortir reforçades.

“No hi ha sectors amb futur i uns altres sense ell –deia Antoni Maria Grau, director general dels Enginyers Industrials de Catalunya–, sinó empreses amb futur que aborden millor els seus reptes”.

Font: La Vanguardia (25-11-09)

L’enginyeria financera per construir la macroestació de la Sagrera s’està revelant gairebé més complexa que la del formigó i els rails. L’esclat de la bombolla immobiliària va desestabilitzar un projecte pactat el 2002 en bona part sobre unes altes plusvàlues. Quan aquestes s’han volatilitzat, Estat, Generalitat i Ajuntament de Barcelona han hagut de buscar una altra sortida. S’ha conegut la lletra menuda del publicitat acord del maig amb el nou ministre de Foment, José Blanco. El bipartit municipal va aprovar amb el suport crític d’ERC i el rebuig de CiU i el PP una modificació del conveni que deixa en mans del benefici urbanístic la segona fase de les obres, l’interior de l’estació.

Si amb aquest no n’hi ha prou, es diu que les parts “estudiaran fórmules”.

Estava clar que dels 702,5 milions que costa ara la instal·lació, 161 els posava Adif i 255 Foment amb càrrec a la disposició addicional tercera de l’Estatut sobre inversió en infraestructures del 18,5% del PIB espanyol que correspon a Catalunya. Faltaven 286,5 milions per completar l’enorme xifra i poder licitar la primera part de l’obra, corresponent a l’estructura de formigó i les vies, en la segona meitat d’aquest any com s’havia anunciat.

Font: El Periódico de Catalunya (20-11-09)

38

GENER/FEBRER 2010

+ BREUS

BREUS

El tren-tram del Bages reciclarà 25 quilòmetres de vies Connectarà set municipis i utilitzarà part del traçat actual de Ferrocarrils El tren-tram és una manera de transport encara insòlit a Catalunya. És un tramvia als trams urbans i un tren quan surt de les poblacions, moment en què pot augmentar la velocitat. S’ha implantat amb èxit a Europa i tot apunta que el Bages serà la primera comarca on circularà aquest tipus de ferrocarril. La Generalitat va presentar ahir a Manresa l’estudi informatiu, en què es detallen les característiques del projecte, el traçat, el pressupost i el calendari.

Un dels avantatges de la iniciativa és que es reaprofitaran 25 quilòmetres de vies ja existents. Són rails que actualment utilitza Ferrocarrils de la Generalitat per transportar mercaderies fins a Sallent i Súria. Només s’hauran de construir 9,4 quilòmetres nous, principalment per accedir als nuclis urbans d’aquestes dues localitats i també per servir a diferents barris de la capital de la comarca.

El cost del projecte puja a 105 milions d’euros (sense comptar els trens), un pressupost que disminuiria si només s’electrifica la part que transcorre pels nuclis urbans, va sostenir el director general de Transport Terrestre, Manel Villalante. A la resta els ferrocarrils podrien fer servir el motor dièsel.

Font: El Periódico de Catalunya (25-11-09)

Tècnics espanyols milloren la captació de calor de l’asfalt Qualsevol persona que s’hagi vist obligada a caminar a l’estiu a ple sol per una superfície asfaltada ha pogut apreciar la sufocant calor que desprèn. Una energia que, malgrat la necessitat de fomentar els combustibles nets per frenar el canvi climàtic, s’evapora irremeiablement. No obstant, aquesta situació pot canviar si té èxit el projecte desenvolupat per un equip d’investigadors espanyols que ha creat una barreja asfàltica capaç d’actuar com una espècie de panell solar gegant, amb l’objectiu de retenir la calor absorbida per l’asfalt per utilitzar-la posteriorment.

La investigació ha estat desenvolupada pel projecte Fènix, un consorci que aglutina onze empreses i més de quinze centres tecnològics amb l’objectiu d’aconseguir carreteres que siguin més segures i sostenibles. Fènix suposa el principal esforç en R+D realitzat a Europa en l’àrea de pavimentació, té un termini d’execució de quatre anys –dels quals ja n’han transcorregut més de dos– i ha estat finançat en un 50% pel Govern espanyol.

Font: El Periódico de Catalunya (25-11-09)

Set col·legis professionals catalans recolzen l’editorial Un total de set col·legis professionals de Catalunya: el de metges, enginyers industrials, arquitectes, advocats, farmacèutics, enginyers de camins, canals i ports i diplomats en infermeria han anunciat la seva adhesió a l’editorial que va fer la premsa catalana sobre l’Estatut.

En un comunicat conjunt, els col·lectius professionals han manifestat el seu suport al text, pendent de l’aprovació per part del Constitucional des de fa tres anys, i han recordat que ja va ser ratificat pel Parlament, el Congrés i el poble català en referèndum.

Els suports dels set col·legis se sumen al que ja havien expressat la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) i el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona (GC).

Font: El Periódico de Catalunya (26-11-09)

Col·legis professionals rebutgen la corrupció urbanística Col·legis professionals d’arquitectes, economistes, advocats, enginyers de camins, canals i ports, i enginyers de Catalunya han entregat avui al Departament de Presidència de la Generalitat un manifest conjunt en què mostren la seva “indignació i rebuig” a la corrupció urbanística i defensen les bones pràctiques. El document fa referència als fets “suposadament delictius” que “contaminen” el conjunt de l’urbanisme, en relació amb el cas Pretòria que investiga el jutge Baltasar Garzón sobre corrupció urbanística a Catalunya.

Els professionals destaquen que, amb la mateixa contundència que s’oposen a les il·legalitats, cal extremar l’atenció per blindar l’interès públic que ha de presidir els processos urbanístics.

Font: El Periódico de Catalunya (27-11-09) FULLS dels ENGINYERS

39

l’observatori

TEXT: Carles Aluju

FOTO: BCN Imatge

L’Observatori de l’optimisme dels enginyers industrials Malgrat la crisi economicofinancera de l’últim any, l’Observatori 2009 situa la competitivitat de la indústria catalana entre un nivell mitjà i alt. Els enginyers industrials enquestats mantenen intacte el seu optimisme: el 90% considera que la competitivitat de la seva empresa és bona o molt bona, i un 65% creu que en sortiran reforçats després de la crisi.

40

GENER/FEBRER 2010

MAL SISTEMA EDUCATIU L’Observatori de la Competitivitat 2009 ha dedicat un apartat especial a l’anàlisi del sistema educatiu i la formació que ofereix. L’informe conclou que el 53% dels enquestats considera que el coneixement que proporciona el sistema educatiu als treballadors de les empreses és insuficient. El treball posa de manifest que hi ha una manca de vocació per l’enginyeria i un desinterès per les carreres de tipus tècnic, així com també que s’ha instaurat la cultura de la immediatesa i una escassa cultura de l’esforç. De la mateixa manera, ressalta que les carreres d’enginyeria estan percebudes socialment com a poc atractives, i es destaca l’important índex de fracàs en els estudis universitaris, ja que gairebé el 40% dels alumnes abandonen aquests estudis. Un enginyer expressava aquestes conclusions amb aquestes paraules: “És possible trobar la gent adient i molt ben preparada per a cada lloc de treball. M’atreviria a dir que més ben preparada que mai. El problema està en el fet que no arriba a la formació necessària i que no pot incorporar-se al mercat de treball”.

L

a Torre Agbar de Barcelona va acollir, el 19 de novembre passat, la presentació de l’Observatori de la Competitivitat 2009, l’informe elaborat pels Enginyers Industrials de Catalunya que analitza la competitivitat de la indústria catalana. Joan Torres i Joan Vallvé, president i degà de l’AEIC i el COEIC respectivament, van explicar que amb l’Observatori s’ha volgut “posar de manifest, un cop més, que Catalunya compta amb un teixit industrial potent i que els enginyers industrials hi són presents com a professionals en gairebé tots els sectors econòmics”. Torres i Vallvé van encoratjar “a tots els agents implicats en el teixit industrial a seguir treballant com fins ara per fer

front als nous reptes”, alhora que van fer saber que “a les nostres institucions trobaran el suport que calgui per seguir impulsant la indústria del nostre país”. L’acte de presentació de l’Observatori de la Competitivitat va ser presidit per Martí Carnicer, secretari general d’Economia de la Generalitat.

L’informe del 2009, que ha quedat recollit en una publicació de més de dues-centes pàgines editada per l’AEIC/COEIC, ha estat coordinat per Francesc Manyà i Jordi Sellés, del gabinet d’estudis de l’AEIC/COEIC. El treball del 2009 està estructurat en tres parts. Manté, en un dels blocs, els resultats agregats de l’enquesta efectuada a un centenar de professionals i empreses de diferents

FULLS dels ENGINYERS

41

l’observatori

Conclusions: reformar en profunditat la regulació del mercat de treball, assegurar la sostenibilitat a llarg termini de les finances públiques, millorar el sistema educatiu i millorar la capacitat tecnològica del país Joan Vallvè, degà del Col·legi d’enginyers industrials de Catalunya

sectors industrials. En un altre, hi ha un recull de vint-i-quatre articles d’opinió sobre competitivitat elaborats per directius de diferents sectors.

De l’Observatori 2009 en destaca un nou apartat dedicat a l’educació i la formació a Catalunya. tres moDels, una ConClusiÓ L’anàlisi de la competitivitat s’ha fet a partir dels models de The Global Competitiveness Report 2009-2010 (del World Economic Forum), el World Competitiveness Yearbook 2009 (de l’Institute for Management Development) i del model propi dels EIC. Segons els dos principals indicadors internacionals, Espanya i per extensió Catalunya se situen en la posició 33 (segons l’informe del World Economic Forum)

42

GENER/FEBRER 2010

i en la 39 (segons l’Institute for Management Development), la qual cosa suposa una pèrdua continuada de competitivitat en el context internacional. Els tres estudis coincideixen en una mateixa conclusió: reformar en profunditat la regulació del mercat de treball; assegurar la sostenibilitat a llarg termini de les finances públiques; millorar el sistema educatiu; millorar la capacitat tecnològica del país; reduir els impostos a les empreses i la burocràcia dels tràmits administratius; i garantir l’eficiència del mercat de l’energia nacional i europeu.

Tot i això, la visió optimista dels enginyers es fa palesa en saber que el 90% dels enquestats considera que la competitivitat de la seva empresa és bona o molt bona.

Josep maria ureta, patrícia gabancho, albert Closas i ramon aymerich van protagonitzar la taula “Crisi, formació i competitivitat a debat”, amb Joan garcia com a moderador

Les tipologies d’empreses enquestades a l’Observatori són grans empreses (en un 41%), pimes (en un altre 41%) i d’altres tipologies (el 18% restant).

I els sectors consultats són: automoció i transport (24%), enginyeries (18%), metall i maquinària (13%), químic, farmacèutic i plàstics (13%), energia i aigua (8%), TIC (8%), paper i arts gràfiques (6%), alimentació (6%) i tèxtil (4%). arguments per a l’optimisme El 60% dels enquestats considera que la seva empresa sortirà reforçada després de la crisi, i un 5%, molt reforçada. El 20% creu que es mantindrà gairebé igual. En contra, el 15% diu que en sortirà debilitada després d’aquest cicle.

L’optimisme dels enginyers industrials s’argumenta de diverses maneres. Un dels enquestats considera que “som una organització basada

en el coneixement i la innovació, i aquests són factors clau de competitivitat”, mentre un altre basa el seu optimisme “per l’aposta decidida en cinc eixos des de molt abans de la crisi: innovació, qualitat, independència, internacionalització i multidisciplinarietat”. En la mateixa línia, un altre enginyer industrial destaca “haver fet els deures d’internacionalització, reducció d’estructura i aposta per la recerca, el desenvolupament i la innovació”.

Els enginyers enquestats localitzen els seus principals competidors als països de la Unió Europea (44%), la Xina (15%), els Estats Units (12%) i els països de l’Europa de l’Est (11%), principalment.

Amb relació a l’adequació dels coneixements que proporciona el sistema educatiu per afavorir la competitivitat, el 45% considera que són adequats i el 43% poc adequats.

Xavier Solà (esquerra), va moderar “Com sortirem de la crisi?” amb Joan Vila, Andreu Molins, Joan Martorell i Pere Casals

La taula presidencial amb Lluís Martínez, d’Agbar; Joan Torres, de l’AEIC; Martí Carnicer, de la Generalitat; Joan Vallvé, del COEIC; i Antoni M. Grau, de l’AEIC/COEIC. A la dreta, assistents a l’acte.

FULLS dels ENGINYERS

43

l’observatori

ELS EXPERTS Com en l’any anterior, l’Observatori de la Competitivitat va comptar amb dues taules d’experts. Amb el títol “Crisi, formació i competitivitat a debat”, el cap de redacció dels serveis informatius de Catalunya Ràdio, Joan Garcia, va moderar les intervencions de Ramon Aymerich (redactor en cap d’Economia de La Vanguardia), Albert Closas (redactor en cap d’Economia de TV3 i director del programa Valor Afegit), Patrícia Gabancho (periodista i escriptora) i Josep Maria Ureta (periodista d’El Periódico). En el debat “Com sortirem de la crisi?” hi van intervenir Pere Casals (director general de Tecnium-Casals Cardona Ind. SA), Joan Martorell (president executiu de Gutmar), Andreu Molins (director financer d’Ames) i Joan Vila (director general de Stora Enso). El realitzador de ràdio Xavier Solà va moderar aquesta taula.

Joan torres, conversant amb personalitats convidades a la presentació de l’Observatori.

FaCtors D’entorn i D’empresa L’Observatori fixa els principals factors de competitivitat que tenen les empreses tant en l’entorn com en la seva pròpia organització. Pel que fa a l’entorn, la llista la formen el sistema educatiu, el sistema financer, la legislació laboral, el mercat de treball i les infraestructures de telecomunicacions. Dins de les empreses, els factors de competitivitat detectats són la formació i la qualificació de la mà d’obra, la productivitat, la capacitat emprenedora i de lideratge, l’organització interna i la gestió de processos, i la cultura i els valors organitzatius.

Segons els enginyers consultats a l’Observatori, algunes de les qüestions que cal tenir en compte per millorar la competitivitat de les empreses són: “un augment de la productivitat, disminució dels costos i oferta de productes que aportin

44

GENER/FEBRER 2010

El 53% dels enquestats considera que el coneixement que proporciona el sistema educatiu als treballadors de les empreses és insuficient un alt valor afegit” o “establir aliances entre empreses, universitats i centres tecnològics per guanyar dimensió i poder realitzar projectes d’R+D més ambiciosos”. En la mateixa línia, un enginyer industrial apunta que cal una “millora del sistema educatiu; reforma laboral, però sense abaratir els acomiadaments; reforma del sistema tributari, amb incentius de veritat a la internacionalització i l’R+D+i; infraestructures de comunicació, especialment carreteres; reestructuració del sistema financer per als projectes de risc, i legislació de successions”.

La presentació de l’Observatori va arribar a la seva cloenda havent posat de manifest el marcat caràcter industrial de Catalunya i que les seves empreses estan prou ben posicionades competitivament.

informe

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès / arxiu

El “Club Excelencia en Gestión” i els Enginyers Industrials Des del 2007, quan el Club Excelencia en Gestión (CEG) decidia obrir la seva primera seu fora de Madrid, ha rebut el màxim suport per part dels Enginyers Industrials de Catalunya, que han esdevingut els seu principal partner a casa nostra.

46

GENER/FEBRER

2010

F

ruit d’aquesta col·laboració, Antoni Maria Grau, director general dels EIC, rebia un reconeixement especial a l’últim Fòrum Catalunya celebrat pel CEG. Durant l’acte de lliurament d’aquesta menció, Juan Liquete, secretari general de CEG, no va dubtar a agrair el suport rebut pels EIC: “Des que el CEG va decidir instal·lar-se a Catalunya, el Col·legi d’Enginyers ens ha obert les seves portes per donar suport activament a totes les nostres activitats, de manera incondicional i desinteressada”.

Això s’ha traduït bàsicament en la celebració de diverses iniciatives a les instal·lacions dels EIC; entre d’altres, ser la seu de la I Trobada Empresarial, així com de conferències i trobades, tallers, seminaris, reunions d’intercanvi d’experiències entre les diferents institucions i empreses que constitueixen el CEG a Catalunya, etc.

QUÈ ÉS el club excelencia en gestión?

El Club Excelencia en Gestión va ser fundat el 1991 amb el nom de Club Gestión de la Calidad per part de vint-i-un primers executius de les empreses espanyoles més importants. El 2005,

A Catalunya també s’està configurant una agència catalana per a l’excel·lència, amb el nom de Qualicat.

El CIDEM, agent que lidera la innovació en gestió de les organitzacions privades i públiques de Catalunya, va decidir fa uns quants anys enfocar els seus esforços vers la innovació. Per aquest motiu desapareix el Centre Català de la Qualitat, i per això, com expliquen des de Qualicat, “un grup d’empreses i professionals que treballen al món de la qualitat i la gestió ens hem constituït com a Associació Catalana per a l’Excel·lència: Qualicat”.

L’objectiu de Qualicat és promoure la creació d’una associació per a l’excel·lència a Catalunya. “Ente-

el relleu en la seva presidència va comportar una transformació en l’estratègia i la denominació del Club. Actualment, el CEG és una associació privada sense ànim de lucre, que compta amb gairebé tres-cents membres procedents dels més diversos sectors, i de les més variades dimensions, distribuïts per tota la geografia espanyola.

Des dels seus inicis, ha pres com a referència l’European Foundation for Quality Management (EFQM). L’EFQM és representada en els diferents països europeus a través de les National Partners Organitzations (NPO). El CEG és la NPO de l’EFQM per a Espanya. I cal tenir en compte que l’EFQM és la propietària del Model EFQM d’Excel·lència.

Com explica el seu secretari general, Juan Liquete, “la missió del Club és accelerar la transformació de les organitzacions perquè competeixin i es desenvolupin en una economia global, identificant noves vies, intercanviant pràctiques i introduint models de gestió. Per a les empreses residents a Espanya, aquests valors, i sobre tots ells la innovació, són indispensables, pequè aquestes ja han deixat de tenir costos de personal relativament barats i l’única alternativa sostenible, a mitjà i llarg termini, és competir

nem que la implicació del Govern és un requisit imprescindible per garantir la viabilitat i l’èxit d’aquest projecte, però també és imprescindible la implicació de la resta d’agents econòmics i socials de Catalunya, que s’han de fer seu el projecte”.

La creació d’un centre, que s’ha anomenat Associació Catalana per a l’Excel·lència, respon a la necessitat de disposar a Catalunya d’un organisme que tingui com a objectius: * Fomentar la millora continuada i la innovació de la gestió. * Facilitar l’intercanvi de bones pràctiques entre organitzacions. * Donar models de referència, com el model EFQM, que ens permetin

posicionar-nos respecte a les millors experiències empresarials a Europa.

La Missió de Qualicat Fomentar la millora continuada, la sostenibilitat i la innovació de la gestió mitjançant la promoció de la cultura de l’excel·lència (difusió d’eines, metodologies i models de gestió) dins de les empreses i organitzacions, així com a la resta d‘àmbits de la societat, amb la finalitat darrera de contribuir al desenvolupament, la competitivitat i el benestar del nostre país.

Per a més informació: www.qualicat.cat

FULLS dels ENGINYERS

47

informe

“La col·laboració dels Enginyers Industrials de Catalunya amb nosaltres ha estat excel·lent. El Col·legi ens ha fet sempre les coses fàcils i ens ha donat tota classe de facilitats”

“Formar part del Club ens va donar l’oportunitat d’entrar en contacte amb altres empreses i conèixer l’experiència de les que ja havien viscut un procés similar al que nosaltres volíem implantar”

Juan liquete. secretari general del club excelencia en gestión

carmen Mur, presidenta de Manpower espanya

La missió del CEG és accelerar la transformació de les organitzacions perquè competeixin i es desenvolupin en una economia global, identificant noves vies, intercanviant pràctiques i introduint models de gestió aportant valor, sent diferents, alhora que mantenint uns alts estàndards d’excel·lència”.

Sota aquestes premisses, els valors que es promouen des del CEG són: - Transformació responsable de les organitzacions emfatitzant el concepte de valors socials.

- Excel·lència en totes les seves dimensions. Del “fer les coses bé” a “fer les coses que s’han de fer”.

- Lideratge ètic i socialment responsable.

- Orientació a la satisfacció dels clients i socis.

- Treball en equip.

- Innovació en valor.

- Esperit emprenedor.

En l’actualitat, el 37% de les empreses que cotitza a l’IBEX són socis del CEG i les seves empreses afiliades representen un 33% del PIB d’Espanya.

“El CEG –explica Liquete– actua identificant a través dels seus socis el que des d’un punt de vista de la gestió és més crític per mantenir i millorar la competitivitat de les empreses i organitzacions residents a l’Estat espanyol”.

48

GENER/FEBRER

2010

PReSÈncia a catalUnYa Com apunta Juan Liquete, a Catalunya el CEG compta amb socis, empreses i organitzacions que formen part de la flor i nata de l’Estat. En resposta a les necessitats que manifestaven els socis catalans del CEG, l’any 2007 la institució va decidir iniciar les seves activitats a Catalunya.

Per aquesta raó, l’expansió a Catalunya va passar a formar part del seu marc estratègic institucional. Com ens explica Palmira López, coordinadora del Fòrum Catalunya i directora de Projectes del CEG, “des d’aleshores, una de les nostres consignes és potenciar la nostra presència aquí. Podem dir que els nostres objectius en aquest sentit s’estan aconseguint, tot i que treballem per tenir una millor presència als mitjans de comunicació”.

Els EIC, amb la cessió de les seves instal·lacions perquè el CEG hi pugui realitzar bona part de les seves activitats, han estat un ferm col·laborador amb l’entitat. Segons Palmira López: “Tenim una relació molt cordial que cal potenciar. Tenim

QUÈ OFEREIX EL CEG? El CEG ofereix tres aspectes fonamentals: 1. Models de gestió.

2. Mètodes i eines d’autodiagnosi per a cadascun dels models.

3. Bones pràctiques de gestió per cadascun dels criteris de cada model de gestió.

Per apropar tot això al soci, el CEG ofereix diverses activitats: 1. Sensibilització (conferències, publicacions, jornades de portes obertes, etc.).

2. Formació oberta i a mida.

3. Suport a la impantació (assessorament, avaluacions primàries i prèmium, benchmarking, fòrums d’intercanvi d’experiències i desenvolupament, club d’avaluadors, etc.).

4. Reconeixement: Segell d’Excel·lència Europea i premi europeu.

Antoni Ma Grau, director general dels EIC va agraïr el premi al reconeixement especial que ha otorgat el CEG a les nostres institucions.

un acord de col·laboració amb molta vocació de serveis i estem molt contents i satisfets d’això”.

En el mateix sentit s’expressa Juan Liquete: “La col·laboració dels Enginyers Industrials de Catalunya amb nosaltres ha estat excel·lent. El Col·legi ens ha fet sempre les coses fàcils i ens ha donat tota classe de facilitats: instal·lacions, suport logístic, poder de convocatòria i, el que més valorem, el suport i afecte de la seva gent”.

Gràcies a aquesta col·laboració, el CEG ha pogut oferir un millor servei als seus socis catalans. Per Carmen Mur, presidenta de Manpower Espanya, empresa catalana que forma part del CEG des del 1994, “formar part del Club ens va donar l’oportunitat d’entrar en contacte amb altres empreses i conèixer l’experiència de les que ja havien viscut un procés similar al que nosaltres volíem implantar”. I continua: “Després, hem continuat compartint diferents visions en fòrums i trobades, intercanviant bones pràctiques i compartint recursos, a més de conèixer noves tendències en els estils de gestió.”

Des del 2007, l’expansió a Catalunya va passar a formar part del marc estratègic institucional del Club Excelencia en Gestión A dia d’avui, el Fòrum Catalunya del CEG compta amb trenta-cinc socis. Algunes de les empreses i institucions catalanes o multinacionals amb la seu espanyola a casa nostra i que formen part del Club són: Solvay, Siemens, Avertis Telecom, Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Manpower, Autoritat Portuària de Barcelona, Banc de Sang i Teixits, Gas Natural o Banc Sabadell.

Per a més informació: Club Excelencia en Gestión 913 836 218 www.clubexcelencia.org

FULLS dels ENGINYERS

49

dia a dia

9 de deSembre Neix el Concurs Fem Indústria

El servei d’emprenedoria Enginova de l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i la Fundació Eduard Soler (FES), i el seu centre d’Iniciatives Empresarials del Metall (CIEM), han convocat la primera edició del Concurs Fem Indústria. El certamen neix amb la voluntat d’ajudar al desenvolupament del teixit empresarial català, amb la promoció d’activitats que reforcin l’esperit emprenedor, proporcionin un valor afegit i generin llocs de treball qualificats.

Fem Indústria pretén encoratjar la creació i la capacitat de creixement d’empreses innovadores de matriu industrial (de manufactura o de serveis a les indústries), dedicades a la mecatrònica com a integració concurrent de la mecànica, l’electrònica, la informàtica i els sistemes de control per al disseny, la fabricació i el manteniment d’un procés o un producte a tot Catalunya i, amb preferència, desenvolupat per enginyers amb experiència professional anterior. El concurs pretén promoure l’esperit innovador de les empreses i els seus professionals per aconseguir que el teixit empresarial català continuï sent un referent en l’àmbit europeu i una de les regions motores del continent.

50

GENER /FEBRER 2010

Fem Indústria s’adreça a empreses ja existents que tenen nous projectes empresarials, però que per diferents motius no tenen la possibilitat de poder impulsar i materialitzar el seu repte empresarial. També s’adreça a professionals que tenen una idea de negoci que volen convertir en empresa.

El Concurs Fem Indústria té dues modalitats:

Premi d’una idea a una realitat

Premia la creació d’una empresa innovadora que pugui ser una bona oportunitat de negoci.

Premi empresa amb futur

Reconeixement a una empresa innovadora de més de dos anys d’activitat que destaqui per la seva trajectòria i capacitat d’adaptació als canvis i les noves oportunitats.

Les candidatures s’han de presentar abans del 29 de gener del 2010, però excepcionalment s’acceptaran nominacions fora d’aquest termini si els projectes són realment innovadors. Les bases íntegres del concurs es poden consultar a www.femindustria.com/fem_bases.html.

S’adreça a empreses ja existents que tenen nous projectes empresarials i també a professionals que tenen una idea de negoci. Les candidatures es poden presentar fins al 29 de gener

5 de novembre El futur de la il·luminació LED

9 de novembre El dret successori de Catalunya

Comissió d’Acció Professional: Il·luminació Fabricants de llums LED i responsables d’administracions van debatre sobre les potencialitats d’aquesta tecnologia, que gaudeix d’un excel·lent present. El futur dels LED també serà brillant sempre que fabricants, administracions i usuaris li donin el temps suficient per madurar, ja que és una tecnologia “que és molt bona, però que ara no serveix per a tot”.

Comissió de Jubilats i Prejubilats Xavier Roca, notari i doctor en Filologia Clàssica, va definir el testament “com la carta magna de la successió”, en el decurs d’una jornada sobre el dret successori a Catalunya i els seus principis fonamentals. Roca va aconsellar als assistents fer un testament perquè “és ben senzill” i perquè és un dret envejat en molts països.

11 de novembre Administracions públiques contra el canvi climàtic

12 de novembre Nou Reglament d’equips a pressió

Comissió d’Energia: Renovables La jornada va servir per explicar que el Pacte d’Alcaldes Contra el Canvi Climàtic té un triple objectiu: reduir el 20% els gasos d’efecte hivernacle, incrementar en un 20% l’eficiència energètica, i assolir una contribució del 20% de les energies renovables. Ferran Vallespinós, coordinador de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, va explicar que ja hi ha 112 municipis de la demarcació de Barcelona inscrits a aquest pla impulsat des de la Unió Europea. Els experts consideren el document una peça clau per aconseguir aturar l’amenaça del canvi climàtic.

Comissió d’Acció Professional El COEIC i el Gremi de Caldereria de Barcelona van organitzar una jornada per explicar els principals continguts del nou Reglament d’equips a pressió. El text determina les condicions en les quals han de treballar des d’ara les empreses instal·ladores i reparadores d’aquests aparells. La jornada va servir per constatar la importància de regular el control de la seguretat industrial.

FULLS dels ENGINYERS

51

dia a dia

26 de novembre Adhesió a l’editorial “La dignitat de Catalunya”

2 de deSembre Conducció automàtica de trens i metros

L’AEIC/COEIC es va adherir a l’editorial “La dignitat de Catalunya” que de manera històrica i per primera vegada van publicar dotze mitjans de comunicació escrits del país en defensa de l’Estatut d’autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya i les Corts Espanyoles i ratificat en referèndum pel poble català. L’adhesió dels Enginyers Industrials de Catalunya es va canalitzar a través d’un manifest signat també per sis col·legis professionals de Catalunya.

Comissió d’Enginyers a les Administracions Públiques Fira de Barcelona va acollir una jornada per oferir una visió completa de la problemàtica tècnica que envolta la posada en marxa de la conducció automàtica dels combois de les línies 9 i 11 del Metro. Josep M. Rovira (COEIC), Xavier Badia (Alstom), Gonzalo Martínez (Siemens), Ramon Rosell (TMB), Santi Soriano (FGC), Juan Carlos Antón (Dimetronic) i Manel Villalante (PTOP) van protagonitzar la trobada.

21 de deSembre Junta General Ordinària

19 de Gener TECNIO: la nova marca d’ACC1Ó per a la investigació aplicada

L’Associació/Col·legi va celebrar la Junta a la Sala d’Actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona. Es va informar de la marxa de l’entitat i es va aprovar un pressupost per al 2010 de més de 9 milions d’euros amb un resultat consolidat en positiu de més de 14.000 euros. Els nous membres de la Junta van prendre possessió dels seus càrrecs.

Oriol Alcoba, gerent de Transferència Tecnològica d’ACC1Ó, va explicar la nova marca que ha creat l’agència, TECNIO, per aglutinar i dinamitzar els principals agents experts en investigació aplicada i transferència tecnològica de Catalunya. En un acte celebrat a la seu dels EIC i moderat per Josep Maria Román, director d’Enginova, es va explicar que l’objectiu de TECNIO és facilitar a l’empresa catalana l’accés a capacitats d’R+D diferencials i tecnologies per afavorir-ne la competitivitat i la projecció internacional.

52

GENER /FEBRER 2010

ÀMBIT TERRITORIAL 7 d’oCTUbre

Doble sessió de presentació de productes

Delegació del Vallès Dolors Yolanda Porcuna, d’Ormazabal SA, va presentar productes de transformació elèctrica de mitjana a baixa tensió. I Carles Leg, de Nexus SA, va parlar de la liberalització del mercat elèctric.

4 de novembre Sessió pràctica per a la utilització del sonòmetre

10 de novembre Viabilitat econòmica d’un projecte

Delegació del Vallès L’enginyer industrial i tècnic de l’Àrea Professional Antoni Molina va protagonitzar el vuitè cafè col·loqui amb una sessió pràctica per a la utilització d’un sonòmetre Profitest 0100 SII de Kainos.

L’acte respon a les sol·licituds de molts col·legiats vallesans que demanaven que el Col·legi disposés d’un servei de lloguer d’aparells de mesura.

Actualment, la Delegació del Vallès disposa de dos sonòmetres SC-310, d’un mesurador de resistència de terra i aillament, i d’un luxímetre.

Delegació del Vallès Neus Fradera, enginyera industrial i professora de la Càtedra de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), va oferir un curs de quatre hores lectives sobre com avaluar la viabilitat econòmica d’un projecte. Una altra acció formativa que es va fer a la delegació vallesana va ser un curs de setze hores sobre projectes elèctrics de baixa tensió (del 19 al 27 d’octubre) a càrrec de l’enginyer industrial Lluís Miret.

26 d’oCTUbre Google i estratègies per potenciar el web

3 de novembre Més de seixanta alumnes de l’EPS de la UdG coneixen els serveis del Col·legi

Demarcació de Girona En el marc del cicle de conferències “Conèixer”, impulsat per la Comissió d’Activitats Empresarials, Consuelo Domínguez, de Google Spain, va aprofundir en Internet com a canal de vendes i va insistir en el creixement exponencial d’usuaris d’aquesta eina. Magalí Benítez, directora de comptes de Polièdric SCP, va explicar les millors estratègies per millorar el nostre web.

Demarcació de Girona Una delegació de més de seixanta estudiants de primer curs de l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Girona van conèixer, de la mà del president de la Demarcació de Girona Joan Ll. Serarols, els objectius del Col·legi, els serveis que ofereix la Demarcació als enginyers industrials i els avantatges de ser-ne membre.

Aquell mateix dia, la Comissió de Julibats i Prejubilats va organitzar una estada a Montserrat durant la qual van fer visites guiades per reconstruir com era la vida dels homes de pregària i per conèixer les característiques del Parc Natural de Montserrat.

FULLS dels ENGINYERS

53

fem institució

Eleccions a la Junta del Col·legi El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va celebrar eleccions per a la renovació de la seva Junta de Govern el passat dijous 26 de novembre, amb la victòria de la candidatura “De la A a la Z” per a la integració amb el 51% dels vots.

Per primera vegada en trenta anys es van presentar dues candidatures per ocupar les tretze places de vocals que se sotmetien a renovació a través dels vots dels col·legiats.

D’una banda, es va presentar l’esmentada candidatura de la A a la Z per a la integració, que agrupava membres de la Junta sortint i que va basar el seu programa a “defensar la professió, potenciar la col·legiació, garantir l’ocupabilitat dels enginyers i mantenir el Col·legi socialment actiu”.

Aquesta candidatura va ser avalada per Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i Joan Torres, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.

D’altra banda, es va presentar la candidatura alternativa Acció i Renovació Col·legial (ARC), que va sorgir de la crítica a l’actual Junta de Govern del COEIC i que proposava “recuperar el prestigi de l’enginyeria industrial, millorar els serveis al col·legiat, millorar la representació i les relacions institucionals, defensar els interessos col·legials i donar un nou estil de gestió més transparent i participatiu”. La candidatura Acció i Renovació Col·legial va aconseguir el 49% dels vots.

La jornada electoral, que es va allargar durant tot el dia, va transcórrer amb normalitat. Finalment, un total de 1.333 col·legiats van votar en aquestes eleccions. D’aquests, 682 es van decantar per la candidatura AZ i 634 van optar per la candidatura ARC. La majoria dels vots (un 61%) van arribar per correu.

700 600

Vots Candidatura AZ Integració Vots Candidatura ARC

500 400 300

Vots en blanc

200

Vots Nuls

100 0

1 1% 2%

36%

Vot presencial Vot per correu Vot nul

61%

Vot descartat per votar 2 vegades

Més informació: http://www.eic.cat/wps/myportal/Portal/QuiSom/Institucio/ProcesElectoral2009/!ut

FULLS dels ENGINYERS

55

informa’t

Tast de vins Joan Vega / Secretari de la Delegació del Vallès

Dilluns 16 de novembre: CAveS FreIXeneT La sessió es va organitzar per donar a conèixer i tastar una selecció de les millors etiquetes d’aquesta empresa, líder mundial en la producció de vins escumosos de qualitat. Va dirigir la sessió Adolfo Heredia, enòleg i director de Nous Projectes i Desenvolupament, que després de presentar les empreses del Grup, la seva història, els productes i el creixent assentament internacional, va procedir a presentar cadascun dels productes que es van tastar, ressaltant-ne les qualitats i singularitats. Es van tastar sis caves, un d’ells rosat i un altre dolç, i un xampany. Tots ells destaquen per la seva llarga criança. Aquesta presentació es va repetir a la Delegació del Vallès el dia 26.

Les brugueres blanc 2008

Llicorella negre criança

amb bona acidesa, poc tànic.

amb garnatxa blanca i

2005 amb garnatxa i samsó.

Al final, record de vi suau.

macabeu. Color daurat brillant

Color cirera brillant de capa

amb una mica d’agulla. Aro-

alta. Aromes de fruita negra

Clos Fontà negre criança

mes de fruites verdes, fresques

madura amb elegants torrats

2006 amb garnatxa, samsó,

i àcides. En boca és alegre,

i suau taní. Entrada potent en

cabernet sauvignon i gar-

saborós i untuós, amb suau

boca, intensos torrats, sabo-

natxa peluda. Color cirera

acidesa, i força persistent.

rós, lleugera amargor i bona

picota molt intens. Aromes de

acidesa. Final llarg.

fruits negres, fonoll fresc, amb

Clos nelin blanc criança

notes dolces i melmelades.

2008 amb garnatxa blanca,

La basseta negre criança

En boca és molt complex,

viognier i pinot noir. Color

2006 amb garnatxa, samsó

amb entrada potent i carnós.

daurat brillant. Aromes mi-

i cabernet sauvignon. Color

Vellutat amb tanins madurs,

nerals amb tocs de torrats i

roig de capa alta. Aromes de

molt llarg i persistent. Final

cuir de la criança. En boca és

fruita molt persistents de la

fresc amb molta fruita.

potent i untuós, amb entrada

samsó, amb elegants tocs de

molt fresca i gust final de

la barrica. En boca és potent,

Idus negre criança 2007

préssec amb almívar.

estructurat, però també fresc i

amb samsó, merlot, caber-

suau. Un vi fàcil de beure.

net sauvignon, garnatxa i

odysseus rosat 2008 amb

sirà. Color cirera capa alta.

garnatxa i samsó. Color gra-

Solanes negre criança

Aromes minerals de la samsó

na brillant típic de la varietat.

2005 amb garnatxa, samsó,

i d’herbes dolcenques, amb

Aromes de fruites vermelles,

cabernet sauvignon, sirà i

tocs torrats i balsàmics de la

maduixa. En boca té una

merlot. Color cirera intens.

criança. En boca té una entra-

entrada fresca, força acidesa;

Aromes minerals, fruita madura

da potent, és fresc i saborós,

és sedós i persistent. Final de

i torrats balsàmics. En boca és

harmoniós i rodó. Final fresc i

cirera fresca.

carnós i molt saborós, dolcenc

potent, molt llarg i persistent.

elyssia Pinot noir brut Jove

és balsàmic, cremós i sec,

rodó, en boca. Un gran cava

amb pinot noir i trepat. Color

amb la justa acidesa.

fet a la manera antiga.

aromes intensos de fruites

reserva real brut Gran

Henri Abelé Xampany brut

vermelles. En boca és saborós,

reserva amb macabeu,

Gran reserva amb char-

amb acidesa refrescant, i final

xarel·lo i parellada de diver-

donnay, pinot noir i pinot

persistent de fruites madures.

ses anyades. L’envelliment

meunier. Color daurat verdós

en rima es fa amb tap de

amb bombolla fina. Aromes

elyssia Gran Cuveé brut

suro, que li dóna un buquet

vegetals i de llauna d’espàr-

reserva amb chardonnay,

personal. Color groc palla,

recs. Marcada acidesa en

macabeu, parellada i pinot

bombolla fina amb marcada

boca, amb gustos de man-

noir. Groc pàl·lid, bombolla

corona. Aromes de fruits

tega i de làctics, de la llarga

fina, aromes de mel i fruites

secs i de pastisseria. Pas per

criança.

madures. Gust cremós de la

boca elegant i viu, amb bona

criança, suau i melós amb

estructura i fresc alhora.

Dilluns 30 de novembre: vInS deL PrIorAT Sessió organitzada amb la col·laboració del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Qualificada (DOQ) Priorat, per donar a conèixer la variada geografia de la zona i poder tastar una mostra de vins ben representativa d’aquesta diversitat i singularitat. Després de la presentació de la DOQ a càrrec del seu secretari, Jaume Josa, prengué la paraula el president, Sal·lustià Álvarez, que va anar presentant cada vi, fent èmfasi en les varietats, la localització de les vinyes, la verema en el moment precís i l’elaboració amb alta tecnologia. També intervingué Marta Rovira, companya enginyera industrial, que va presentar el vi Clos Fontà que elabora al celler de la seva propietat. Es van tastar vuit vins, dos blancs, un rosat i cinc negres, que destaquen per les varietats autòctones de vinyes velles, el seu ca-racterístic color cirera i la llarga vida. Aquesta sessió també es va repetir al Vallès el dia 10 de desembre.

56

GENER /FEBRER 2010

rosat viu, bombolla abundant,

final llarg. Tastat en primícia.

Encara no està al mercat.

malvasia dolç Gran reserva amb malvasia. Groc daurat

Casa Sala brut nature Gran

amb bombolla fina, viva i

reserva vintage 2004 amb

persistent. Aromes de fruits

Cuveé d.S. brut Gran re-

les tres varietats típiques.

secs i melmelades. En boca és

serva amb xarel·lo, maca-

Primera anyada del celler.

dolç, molt agradable i saborós,

beu i parellada. Només en

També tap de suro a la cava

gràcies al licor d’expedició fet

grans anyades. Groc daurat

que li dóna maduresa. Groc

amb most de malvasia i vins

brillant, bombolla fina i per-

daurat amb aromes de fruits

envellits durant vint anys en

sistent. Aromes de criança,

secs, de torrats i de panses.

soleres. Cava molt adient per a

torrats i melmelades. En boca

Estructurat, molt equilibrat i

les postres de pastisseria.

C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

en família

El Nadal amb ulls de nen Carles Aluju / periodista

Els concurs de nadales dels Enginyers Industrials de Catalunya, després de tres edicions, s’ha consolidat com una tradició més de les festes de Nadal. Un total de vuitanta-tres nens, fills i néts d’enginyers industrials, van plasmar en un paper la seva visió d’aquestes dates tan especials per desitjar unes bones festes a les persones que estimen. La nadala guanyadora del 2009 va ser la de Sergi Marsol Ferrer, que els EIC han utilitzat per felicitar el Nadal a tot el col·lectiu d’enginyers industrials. Pel que fa als accèssits, es van premiar les felicitacions dibuixades per Mario Basas Garrity, Miquel Berenguer Pego Soler, Anna Escalera Pujolà, Paula Marín Banquè, Maria Oller Iglesias, Eulàlia Tejera Gomis i Jana Torres Vayreda.

Totes les nadales rebudes es van exposar durant les festes de Nadal al vestíbul de l’edifici dels EIC. I abans d’acabar les festes, el degà, Joan Vallvé, i el director general, Antoni M. Grau, van repartir els premis per als guanya-dors i obsequis per a tots els participants. La tradicional xocolatada va ser novament el punt de trobada dels participants i les seves famílies perquè tots plegats compartissin una estona d’aquestes festes. el degà, Joan vallvé, premia Jana Torres vayreda amb un accèssit La nadala guanyadora

Antoni m. Grau i Joan

58

GENER /FEBRER 2010

vallvé, amb el guanyador

La xocolatada va fer les

Sergi marsol Ferrer

delícies dels més petits

I aquest any, les cartes al patge Carles Aluju / periodista

Una de les novetats de les festes de Nadal d’aquest any dels EIC ha estat la visita que el patge de Ses Majestats els Reis d’Orient va fer a les instal·lacions de la plaça Ramon Berenguer. L’emissari de Melcior, Gaspar i Baltasar va arribar la tarda del 5 de gener per recollir en persona les cartes amb els desitjos dels més petits per a la nit més especial de l’any. A més de poder-se fer una foto amb el patge, els trenta-quatre nens que hi van assitir van poder participar als tallers de plastilina, dibuix i maquillatge que es van organitzar per fer encara més especial aques-ta jornada. I, abans de plegar, i gràcies a unes vistes privilegiades, es va poder veure la cavalcada que els Reis d’Orient i el seu seguici van fer pels carrers de Barcelona. Van ser unes hores intenses i emocionants abans d’anar a dormir i esperar amb il·lusió els regals de l’endemà.

La carrossa del rei Gaspar

Alguns dels treballs del taller de plastilina

Uns dels molts nens que van visitar el patge

FULLS dels ENGINYERS

59

articles

Entorn laboral actual i perspectives de futur Josep Mouriño Estébanez / Cap dels Serveis Ocupacionals

L’any 2009 ha continuat amb la intensa destrucció de llocs de treball amb estimacions de tancament d’any del 18,2% de la població activa a Espanya i del 16,2% a Catalunya. Aquestes dades representen més del doble de desocupació respecte a les dades del 2007, una proporció (x2) equivalent que també ha afectat el nostre col·lectiu.

L’any 2010 encara serà dolent en termes d’ocupació a tot Europa i els Estats Units, amb increments de les taxes de desocupació de l’1% aproximadament. Malgrat aquestes perspectives, les economies ja han començat a evidenciar signes de recuperació.

A l’eurozona, la debilitat del consum privat i les inversions farà que encara estiguem alguns trimestres amb taxes de creixement discretes. L’eurozona tancarà el 2009 amb un retrocés del 4,2% i s’espera un tímid avanç del 0,3% per al 2010. Els Estats Units, en canvi, es veuran més beneficiats pels forts plans d’estímul econòmic, amb una contracció estimada del 2,7% per al 2009, però que avançarà fins a l’1,5% durant el 2010.

Espanya encara continuarà amb creixement negatiu durant el 2010 amb un retrocés del 0,7%, però amb l’esperança que la nova Llei d’economia sostenible (LES) impulsi l’activitat econòmica i ens permeti entrar en un nou cicle expansiu de l’economia.

Aquest escenari té una dura repercussió sobre el mercat de treball i la realitat de moltes famílies. La LES no entrarà en vigor fins d’aquí a uns mesos i els seus efectes s’esperen a mitjà termini. Per tant, no s’esperen diferències significatives immediates al mercat laboral.

De totes maneres, cada vegada més empreses estan començant a notar una millora i a buscar professionals ben qualificats, d’entre els quals ens trobem els enginyers. Encara no parlem de grans números, però comencen a sorgir oportunitats.

La cerca de feina en un entorn com l’actual requereix una orientació similar a la de qualsevol projecte que els professionals de l’enginyeria estem acostumats a tractar: una bona visió estratègica, conèixer el mercat i el potencial client, i una cerca constant, intensa i molt ben estudiada de les oportunitats.

A efectes pràctics, si esteu en procés de transició, el enginyers més júniors teniu com a principal canal de cerca de feina els portals a Internet de les companyies, per la qual cosa és important presentar una bona candidatura que us posicioni correctament. Mireu d’aportar a la candidatura informació que sigui d’interès per a aquella empresa en concret i que us diferenciï de la resta de candidats.

60

GENER /FEBRER 2010

Per als enginyers més sèniors, el principal canal és –i sempre ha estat– la pròpia xarxa de contactes: antics proveïdors, companys de promoció de l’Escola o d’algun màster, postgrau o curs de formació contínua, un veí, un amic o el propi Col·legi i l’Associació; mai com en aquests moments un pren consciència de la importància de crear i mantenir una bona xarxa. És recomanable començar la cerca pel propi sector, ja que és on tenim la majoria dels nostres contactes. Si volguéssiu canviar de sector, busqueu aquell que més us atregui professionalment ja que és on més probablement continuareu desenvolupant la vostra carrera professional.

Els sectors que s’han vist menys afectats per l’actual crisi es troben en les energies renovables, les comunicacions i noves tecnologies vinculades a Internet, les biotecnologies o la sanitat. De totes maneres, moltes vegades no es parla de “sectors dolents sinó d’empreses amb dificultats”; per això és molt recomanable analitzar cada cas en particular.

Deia Sèneca que no hi ha vent favorable per aquell que no sap a quin port adreçar-se. Seleccioneu bé els contactes, les empreses i les paraules adients per donar així el màxim de probabilitats a les oportunitats a què us adreceu.

articles

Barcelona i les grans fàbriques dels segles XIX i XX Assumpció Feliu Torras / Vicepresidenta de l’AMCTAIC

Barcelona, gran metròpoli, és el pol d’atracció d’un món canviant. A les darreries del segle XIX van entrar a Catalunya una mitjana de 4.000 immigrants per any, de diversa procedència però principalment de la resta de l’Estat espanyol.

La ciutat de Barcelona es presentava com una de les grans solucions a la misèria, a la fam i a l’educació. La ciutat va créixer notablement i va passar a tenir uns 500.000 habitants a finals del segle XIX, la qual cosa representava el 27% de la resta de Catalunya.

En aquest context s’implantava la construcció de l’Eixample d’Ildefons Cerdà (1859), un eixamplament de la ciutat, que havia quedat vella, obsoleta, insalubre.

Les comunicacions es van fer indispensables per al progrés social i industrial: noves vies, carreteres, el ferrocarril (amb el tren BarcelonaMataró el 1848, la primera línia de tot l’Estat) i el transport marítim amb noves companyies navilieres.

L’època que va del 1870 al 1890 va ser un període d’acumulació de capital derivat dels bons resultats obtinguts per la indústria. Això va ser pel fet que el Govern espanyol va imposar un aranzel proteccionista als productes tèxtils anglesos i per l’exportació a les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines, on només es podien vendre productes espanyols.

En aquestes mateixes dècades, frustrades les esperances de trobar carbó de bona qualitat –necessari per fer funcionar les màquines de vapor, una de les bases de l’energia–, les empreses de filats, que elaboraven productes que havien de ser utilitzats per altres empreses, van continuar amb l’energia hidràulica instal·lant-se la majoria a les ribes dels rius com el Llobregat, el Ter, el Cardener, el Freser, etc., gran part en forma de colònia industrial constituïda pels habitatges dels obrers, la fàbrica, l’església, les escoles, l’economat, el teatre i la vivenda de l’amo.

Les empreses de teixits, amb productes elaborats, aptes per al consum, es van situar a prop dels grans mercats com Barcelona, Manresa, Sabadell i Terrassa. Les dues últimes poblacions van ser, entorn del 1900, els centres més im-

62

GENER /FEBRER 2010

portants d’indústries llaneres de Catalunya. El 1847 es va crear a Barcelona (Sants) l’Espanya Industrial.

El desplaçament de la indústria i de l’ocupació cap a la ciutat de Barcelona i a unes poques ciutats fabrils va originar un augment de la construcció d’habitatges, equipaments i obres públiques, la qual cosa va impulsar el creixement del sector del vidre, la ceràmica, el ferro, el totxo, etc. És quan s’instal·la la Maquinista Terrestre i Marítima a la Barceloneta (1855) o els Talleres del Arquitecto Juan Torras al Poblenou (1892, fundició –alts forns).

La situació industrial va rebre el suport, el 1890, d’un important augment de la indústria elèctrica (entra al mercat català el grup del canadenc Fred Stark-Pearson) i també del capital bancari a les dècades del 1870 i 1880.

L’evolució financera i industrial va estar condicionada per l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Aleshores es va crear una nova competència, uns nous mercats i en alguns sectors Catalunya va ser desfavorida pel fet que escassejaven algunes matèries primeres, i també per la dependència dels capitals provinents de l’exterior, juntament amb una demanda irregular.

El creixement de la població urbana a Barcelona va anar acompanyat dels plans d’absorció dels municipis del voltant i de la divisió social de l’espai urbà amb l’obrerització d’alguns barris.

Els espais industrials que en els seus orígens estaven als afores de les ciutats, amb l’engrandiment d’aquestes es van ubicant al seu bell mig. Alguns exemples com la Hispano-Suiza, l’España Industrial, Can Batlló, el Vapor Vell de Sants, Casarramona, La Sedeta, la impremta Montaner y Simón, Riegos y Fuerzas del Ebro, etc.

Tot això ha fet que avui ens hagin arribat elements, vestigis i conjunts industrials, llocs de la memòria que en un altre temps van ser el bressol de la indústria i de les noves tècniques inherents a ella. Avui el món ha canviat i els valors, també.

Venim d’una concepció de patrimoni industrial com quelcom estàtic, que moltes vegades no inclou o no té en compte l’extraordinària acceleració del progrés tecnològic, dels nous territo-

La situació industrial va rebre el suport, el 1890, d’un important augment de la indústria elèctrica (entra al mercat català el grup del canadenc Fred Stark-Pearson), i també del capital bancari a les dècades del 1870 i 1880

En un moment d’inquietud sobre el futur d’una Barcelona que abans havia tingut un territori industrial concret i que ara ha anat evolucionant i engrandint-se, assimilant el passat i el present del seu món industrial, amb una problemàtica de des-industrialització i greus mancances estructurals, s’ha volgut celebrar les VIII Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya a Barcelona ris, els nous paisatges industrials. És per això que en un moment d’inquietud sobre el futur d’una Barcelona que abans havia tingut un territori industrial concret i que ara ha anat evolucionant i engrandint-se, assimilant el passat i el present del seu món industrial, amb una problemàtica de desindustrialització i greus mancances estructurals, s’ha volgut celebrar les VIII Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya a Barcelona, coincidint amb la celebració dels 30 anys de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) i posar-hi el títol següent: Barcelona i les Grans Fàbriques dels Segles XIX-XX,

precursores d’algunes de les nostres indústries actuals. La fàbrica com a element cohesionador, organitzatiu, social, d’innovació.

Les Jornades es van celebrar a Barcelona els dies 29, 30 i 31 d’octubre del 2009 al Museu d’Història de Barcelona amb una taula rodona formada pel president de l’Autoritat Portuària del Port de Barcelona, el president de la Fira de Barcelona, el responsable d’Institucions de Ferrocarrils de la Generalitat i el president de l’AMCTAIC, celebrada a les Drassanes. Hi va haver una assistència de 150 participants i ponents.

Gràcies Barcelona per recollir un abans i un després de la industrialització al nostre país.

FULLS dels ENGINYERS

63

volem +

EL MICROOH!NES Il·lusions òptiques o errors del cervell?

El cervell humà és prodigiós. Malgrat tot, hi ha nombrosos exemples del que popularment anomenem il·lusions òptiques i que no són més que “errors” del nostre cervell. Si mirem la figura de l’esquerra, els quadres A i B semblen completament diferents. Doncs, en realitat, són del mateix color. L’explicació té a veure amb un fenomen que coneixem com a inhibició lateral. Apreciar les formes i el límit dels objectes és un èxit evolutiu del nostre cervell, però el nostre sistema visual realitza petits ajustaments i tendeix a ignorar els canvis graduals de llum. D’aquesta manera, la proximitat d’un to a un altre fa que es confiï i que percebi els colors d’una manera subjectiva. Útil per a la nostra supervivència, però definitivament erroni. Comprova-ho a: http://web.mit.edu/persci/people/adelson/checkershadow_illusion.html

ENTRETENIMENTS Endevinalla xinesa (núm. 240) Per què els homes xinesos mengen molt més arròs que els japonesos?

SOLUCIÓ NOVEMBRE/ DESEMBRE Els gots reciclats El nombre de gots que es poden reciclar és 63. Amb els 505 gots inicials se’n fabriquen 56 reciclats (i en sobra 1); amb aquests 56 se’n poden fabricar 6 més (i en sobren 2); i amb aquests 6 darrers més els 3 que n’han sobrat, 1 més. Total : 63.

Problemes extrets de mensa.es

64

GENER /FEBRER 2010

WWWEBS WWW.CASASRICCI.COM Empresa dedicada a la fabricació de cases de fusta, prefabricades i modulars. Inclou àmplia informació de l’empresa i de les cases que fabriquen, així com un “selector de cases” que per cada una dóna informació de les seves característiques, distribució, plànol en planta i fotografies.

WWW.AEECENTER.ORG Association of Energy Engineers (AEE) Societat professional amb més d’11.000 membres a 78 països. S’hi pot trobar informació de les activitats de l’associació, així com notícies, seminaris, conferències, diaris, llibres, programes de certificació, etc., relacionats amb el món de l’energia i el desenvolupament sostenible.

LA TEMPTACIÓ

Natàlia Garcia / Màrqueting i publicitat COEIC

L’SPA DEL MANDARIN ORIENTAL La contaminació de la ciutat, l’estrès mediambiental, els viatges, les pressions de la feina o la falta de son poden fer que el teu cos i la teva ment acumulin un excés de tensions que es reflecteixin en una pell apagada i sense vida. El recentment inaugurat spa de l’Hotel Mandarin Oriental de Barcelona és un oasi de tranquil·litat pensat per apaivagar el teu cos i la teva ment.

Quan hi arribis hauràs de descendir fins al cor de l’edifici, espai que ocupava l’antiga cambra cuirassada del Banco Central Hispano Americano, i canviar el teu calçat per unes còmodes plantofes, un gest equivalent a deixar enrere les preocupacions del món exterior.

L’espai compta amb les instal·lacions i serveis de spa més complets: sala de relaxació, experiències d’aigua, sala de spa privada i per parelles, vuit sales de tractaments, saló de perruqueria, bellesa i massatges a l’habitació.

Fusió entre Orient i Occident

Entre els tractaments més innovadors que oferirà l’spa destaquen els Rituals del Temps, que et conviden a reservar temps en lloc de tractaments concrets i et permeten gaudir de teràpies integrals i dissenyades a mida. En col·laboració amb especialistes en aromateràpia i medicina xinesa tradicional, s’ha desenvolupat una nova gamma de tractaments que combinen el tradicional massatge de meridians amb els beneficis d’olis essencials inspirats en els cinc elements: fusta, metall, aigua, foc i terra.

Tot el millor d’Orient a Barcelona.

On:

Passeig de Gràcia, 36-40 Barcelona Tel. 931 518 888

Quan:

Tractaments: de 10 a 21 h

Aigües: de 8 a 21 h

Fitness i centre de benestar: 24 h

Quant: A partir de 55

euros

www.mandarinoriental.com/ barcelona/spa

FULLS dels ENGINYERS

65

volem +

Q-RIOSITATS TENS UNA HARLEY-DAVIDSON? VOLS SORTIR A FER LA CARRETERA AMB ALTRES ENGINYERS? Els EIC hem signat un conveni amb la companyia Harley-Davidson, el gegant del motociclisme nord-americà. Sabem que alguns de vosaltres teniu una moto Harley-Davidson i ens agradaria ajudar-vos a trobar companys per sortir a voltar amb les vostres màquines.

Per això us posem a la vostra disposició un contacte per tal que trobeu altres enginyers industrials col·legiats que us acompanyin.

Si voleu provar sort, poseu-vos en contacte amb osans@eic.cat.

PÀGINES L’enginyer Emili Viader i el descobriment de la conca potàssica catalana Autor: Andreu Galera Pedrosa Editorial: Pagès Editors Sinopsi: La història explicada aquí Sinopsi és la de l’enginyer Emili Viader i la seva recerca de la potassa a Catalunya en el decurs de la primera dècada del segle passat a partir de la documentació personal. La tesi tradicional atribuïa la descoberta feta a Súria, l’any 1912, a una casualitat. Tanmateix, la lectura de les seves memòries ens ofereix una nova visió de la troballa. Més enllà de l’atzar, fou el resultat d’un treball de recerca fonamentat en criteris científics i tècnics.

66

GENER /FEBRER 2010

Guía rápida de necesidades térmicas para calefacción y aire acondicionado Autors: Jaume Ribot Martín; Josep M. Nacenta Anmella Editorial: Ediciones Experiencia, Barcelona, 2009 Codi topogràfic: 697 RIB Sinopsi: Obra escrita íntegrament amb posterioritat a la publicació del Codi tècnic de l’edificació (CTE 2006) i del Reglament d’instal·lacions tèrmiques en edificis (RITE 2007), i que està adaptada a la normativa legal vigent. Incorpora un procediment de càlcul simplificat, ràpid, rigorós i original, que permet complir la normativa legal que proporciona un dimensionament correcte de les instal·lacions de calefacció i aire condicionat.

VIU L’ASSOCIACIÓ Una de les novetats de l’AEIC/COEIC per a aquesta temporada tardor-hivern ha estat la posada en marxa del nou programa d’activitats lúdiques i culturals Viu l’Associació!, i el col·lectiu d’enginyers industrials hi ha respost d’una manera positiva i participativa.

Durant el mes de novembre es van fer les primeres edicions dels tallers “Xef exprés” i “Photoshop per a principiants”. La primera activitat va servir per aprendre en menys d’una hora com cuinar dos plats i unes postres. La segona, pensada per satisfer les curiositats dels amants de la fotografia i els ordinadors, va posar les bases per a la utilització d’aquest conegut programa d’edició d’imatge digital.

El taller d’imatge personal “¿Qué me pongo?” també va captar l’interès de nombrosos enginyers –tant dones com homes– que van voler conèixer de primera mà com fer-s’ho per estar impecables en cada moment. Els tallers van servir per fer una anàlisi detallada de la fesomia i l’estructura corporal dels participants per aprendre a treure’n el màxim profit.

L’interès suscitat per aquest taller va fer que s’organitzés una jornada per a les dones i una altra per als homes.

Una altra de les activitats que també va aixecar molta expectació va ser com fer un hort urbà a casa. Gràcies a les explicacions d’un professional, els participants ara ja tenen els coneixements bàsics per iniciar-se en el cultiu d’hortalisses i plantes en espais reduïts com poden ser la terrassa o el balcó de casa.

L’arribada de les festes de Nadal va donar peu a organitzar un

I un d’ells, millorar l’anglès, és des d’ara més fàcil amb el grup de converses que ajuda a perdre la vergonya tot parlant a l’hora de dinar.

Per complementar el taller “¿Qué me pongo?”, al gener s’ha organitzat el taller “Saber estar”; una jornada pensada per mi-llorar les habilitats socials i guanyar en seguretat personal, la qual cosa es reflectirà en la nostra imatge externa.

Les activitats de febrer que han tancat aquest primer cicle de Viu l’Associació! són quatre sessions per reforçar la memòria jugant al bridge, un taller de visatgisme i automaquillatge, i un meravellós taller de màgia adreçat als nens de 6 a 11 anys.

I quan arribi el bon temps, un nou calendari d’activitats del Viu l’Associació! que sorprendrà amb tallers per a la temporada primavera-estiu.

modern taller de cuina de Nadal per sorprendre els familiars amb plats que, sense perdre l’essència d’aquestes festes, reinventen els tradicionals àpats dels últims dies de l’any. Lligat amb el Nadal, els assistents al taller de scrapbooking van aprendre com personalitzar i decorar fotografies que podien servir per felicitar les festes.

Amb l’arribada de l’any nou, també arriben els nous propòsits.

FULLS dels ENGINYERS

67

borsí

IMMOBLES Llogo apartament a la Cerdanya, temporada d’hivern, per mesos o temporada, planta baixa amb jardí particular, tennis, jocs infantils.

Tel. 652 191 985.

Llogo casa a Pleta de Saga (la Cerdanya) per a sis/vuit persones. Totalment equipada. Situada a 7 km. de Puigcerdà.

Per festes de Nadal: setmana de Nadal (19 al 26/12), 1.100 €; setmana de Cap d’Any (27/12 al 2/1), 1.400 €; setmana de Reis (2 al 9/1), 1.100 €. Tel. 625 546 346 (nits) / 935 896 777.

Venc pis al centre de Sabadell, a un pas de la Rambla. Té 97 m2, tres habitacions àmplies i un

estudi, dos banys, saló menjador de 20 m2, calefacció i aire condicionat. En perfecte estat per entrar a viure, zona comunitària. Preu: 297.000€. Tel. 667 220 082 (David).

Llogo pis (amb opció de compra) de 100 m2 amb estudi independent de 33 m2 a la zona de Francesc Macià. Tel. 600 437 020.

Es lloga pis i pàrquing a Sant Cugat, Rambla del Celler (zona Ajuntamentmonestir), de 90-100 m2. Disposa d’ampli saló menjador, cuina, tres habitacions amb armaris, bany complet i lavabo. Tot exterior. Calefacció i subministraments

Es lloga casa aïllada a Vilac/Vielha, tot l’any o per temporada. Disposa de 140 m2, magnífiques vistes, saló menjador amb llar de foc, cuina, bany, lavabo, tres dormitoris dobles i un de senzill, i garatge. Preu: 1.1001.200 €/mes. Tel. 934 463 455 / 655 039 390.

68

GENER /FEBRER 2010

donats d’alta per a ocupació immediata.

Preu: 950 €/mes.

Tel. 935 808 798.

Es lloga magnífic estudi de 60 m2 a Barcelona (Mestre Falla amb Capità Arenas).

Finca moderna.

Preu: 950 €/mes. Tel. 678 443 522.

Es lloguen oficines i locals industrials de diferents metres quadrats, en edifici industrial, a Santa Eulàlia, 174, de l’Hospitalet de Llobregat, a menys d’1 km de la Ciutat de la Justícia i de Gran Via 2. Tel. 934 322 470.

A/e: gonzalo.fernandez@enginyers.net.

Llogo torre aïllada de 200 m2 (quatre habitacions, dos banys, un lavabo i garatge)

en parcel·la de 800 m2, situada en una urbanització de Corbera de Llobregat, al costat de Fontpineda.

Preu: 1.300 €/mes.

Tel. 676 478 315.

Llogo casa a Altafulla (Tarragona), al c/ Dalt, 10. Té 300 m2, quatre habitacions dobles, dos banys complets, cuina office i balcó-terrassa.

Preu: 1.200 €/mes.

Tel. 932 188 169 (Sra. Patrícia).

Llogo casa moblada al Morell (Tarragona).

Planta baixa i dues plantes, quatre habitacions, saló menjador, terrassa, cuina, bany, dutxa, traster, magatzem/ garatge per a dos cotxes. Preu: 625 €/ mes (despeses de consums a part).

Tel. 607 271 445.

Llogo casa a Altafulla (Tarragona), al c/ Carraró de l’espinac.

Té 150 m2, quatre habitacions dobles, dos banys complets, cuina office i balcóterrassa. Preu: 900 €/mes.

Tel. 932 188 169 (Sra. Patrícia).

Venc pis a Barcelona (av. Roma amb c/ Tarragona). Molt ampli: 200 m2, quatre habitacions, dos banys, gran menjador i cuina espaiosa amb illa central. Està totalment equipat: calefacció, aire condicionat, electrodomèstics i parquet.

Preu: 900.000 €.

Tel. 680 961 864 (Loli).

Llogo àtic a Llívia (la Cerdanya), a 100 m de la plaça del poble (és una tercera planta).

Són 130 m2, amb un saló gran (35 m2), tres habitacions dobles àmplies, dos banys complets i cuina equipada (rentadora i rentaplats inclòs), i una habitació petita de nens amb dos llits. Tota la casa disposa de radiadors elèctrics. Preu: 5.000 € (cinc mesos de temporada: desembre-abril). Tel. 653 856 014.

Es lloga casa a Ventalló (Alt Empordà), a 9 km de l’Escala i Sant Martí d’Empúries i 12 km de Figueres. La casa té 500 m2 i el terreny, 10.000 m2. Disposa de set habitacions dobles i una altra de gran per a quatre persones, quatre banys, tres salons (un amb xemeneia) i cuina. També disposa de rentaplats i rentadora. El lloguer és per setmanes o mesos. Preu segons temporada.

Tel. 639 606 333.

ALTRES

VEHICLES

Es venen armaris de color gris clar amb dues portes. Les mides són: 200 x 80 x 41 cm. Preu: 90 € + IVA cadascun.

També es venen armaris auxiliars amb dues portes, de les mides: 72 x 80 x 41 cm. Preu: 80 € + IVA. Tel. 933 192 300 (demana per Secretaria). Es venen perquè s’ha iniciat un projecte d’oficina sense papers.

Compro cotxe petit (màxim de 3,90 m), tipus Seat/Fiat Panda, Suzuki o Nissan Micra, en bon estat i de més de deu anys de matrícula.

Tel. 932 372 609 (horari oficina matins).

Venc Mini Cooper 1.31, B-8316-OD, amb 63.800 km, de color verd i blanc, en bon estat.

Tel. 932 110 248.

Venc Smart Forfour Passion 1.1, 75 CV, de gasolina i amb canvi manual. És del juliol del 2006.

Matrícula: 0737FCY. Té sostre panoràmic i és de color vermell/ plata. Té 40.000 km i està en molt bon estat. Sempre ha estat en garatge.

Preu: 5.500 €. Tel. 619 778 753 (nits).

FULLS dels ENGINYERS

69

volem +

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: © Harley-Davidson

Enginyeries del Món

Harley-Davidson, genuïnament americana

Un motorista a lloms d’una Harley-Davidson creuant una carretera polsegosa enmig del desert. En l’imaginari nord-americà, aquesta és l’única visió que pot competir amb la del cowboy solitari com a arquetip de l’individualisme ianqui.

La companyia de motocicletes de gran cilindrada que va ser fundada el 1903 per William Harley i Arthur Davidson, és la més important dels Estats Units i de les poques que va sobreviure a la Gran Depressió i a la més recent competència de les màquines japoneses.

Com a producte genuïnament nord-americà, HarleyDavidson ha evitat deslocalitzacions massives i ha mantingut una política de producció domèstica. L’empresa concentra les seves fàbriques i els seus gairebé 10.000 treballadors a tres estats dels EUA: Wisconsin, Pennsilvània i Missouri, que s’han convertit en centres de peregrinació dels nombrosos seguidors de la firma.

I és que una de les fortaleses de Harley-Davidson és la fidelitat dels seus compradors, que associen la marca

Més informació: www.harley-davidson.com

CONTACTE

70

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci al “Borsí”, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb client@eic.cat.

També pots trucar al telèfon 933 192 300.

amb valors de llibertat individual, rebel·lia i autenticitat.

D’aquí que arreu del món, la companyia de motocicletes compti amb dotzenes de penyes motociclistes que segueixen una estètica i un estil de vida determinat, ple de jaquetes de cuir i llargues travessies en moto, si més no quan es reuneixen.

La marca, que en el passat va arrossegar l’estigma de conflictiva per la seva associació amb bandes com els Àngels de l’Infern o per la imatge que en donava Hollywood en moltes pel·lícules, s’ha convertit avui en dia en un producte cada cop més encarat a les classes mitges i altes i a un públic més adult.

El que ha romàs invariable en la personalitat centenària de Harley-Davidson és la seva vinculació amb l’exèrcit i amb un bon nombre de cossos policials dels Estats Units, com els departaments de policia de Los Angeles Police o Chicago i que tant ha ajudat a forjar la identitat de la marca com un producte genuïnament nord-americà.