Revista Enologia núm. 105

Any 34 Número 105 1er semestre 2017

ACE REVISTA

D’ENOLOGIA

La diversitat genètica de la vinya i els reptes del canvi global

Associació Catalana d’Enòlegs

EL VI NOMÉS ES DISFRUTA AMB MODERACIÓ

ACE

Any 34 Número 105 1er Semestre 2017

REVISTA

_____________________ Associació Catalana d'Enòlegs.

Empreses patro­cinadores 2017:

D’ENOLOGIA

EDITORIAL

Un triple repte per a l’enologia

2

DOSSIER

La diversitat genètica de la vinya, una eina per fer front als reptes del canvi global José Miguel Martínez Zapater

3

ARTICLES

Claus moleculars de la variació somàtica a la vinya Pablo Carbonell-Bejerano, Carolina Royo, Javier Ibáñez i José Miguel Martínez Zapater La gran diversitat varietal de vinya a Espanya, en procés de descobriment Gregorio Muñoz Organero et al.

6

13

CRÒNICA

XXVIII Congrés Anual de l’Associació Catalana d’Enòlegs Redacció

18

INFORME

Assemblees ACE i CEEC Redacció

26

Actualitat CEEC Carles Playà

27

NOTÍCIES

_____________________ Edició digital: http://www.acenologia.com ACE, Revista d’Enologia és una publicació de l’Associació Catalana d’Enòlegs, amb perio­­­ dicitat semestral, creada per tal d’informar i donar notícia dels avenços que es produeixen en ­e l camp de l’enologia i cons­­­ti­t uir un vehicle de l’expressió ­c ien­t ífica, tècnica i corporativa dels seus associats. Tots els arti­ cles i col·laboracions van signats, ja que reflecteixen l’opinió dels seus autors, que es fan absoluta­ ment responsables del seu con­ tingut, i no el punt de vista ­oficial de l’ACE.

ACE renova els acords de patrocini amb destacades firmes del sector Premis Vinari a la Generalitat Caves Llopart, Creu de Sant Jordi 2017 Viader, nissaga de metges i apotecaris Congrés de l’OIV 2017 Concurs fotogràfic d’enologia Enoturisme, una activitat econòmica a l’alça L’Enotren més jove III Premis d’Enoturisme de Catalunya Edita: Associació Catalana d’Enòlegs.

Consell editorial: Josep Bujan, Antoni Can­ tos, Blanca Ozcáriz, Joan Miquel Canals, Jaume Estruch Consell assessor: Raül Bobet, Oriol Gue­ vara, Carles Playà, M. Carmen de la Torre i Mireia Torres Director: Jaume Estruch © ACE, Revista d’Enologia. Es permet la reproducció del contin­g ut d’aquesta pu­ blicació, sempre i quan s’hi faci constar la procedència

ACE Revista d’Enologia

1

28 29 29 30 30 30 31 31 31

Administració i subscripcions: Centre Àgora, Pol. Ind. Domenys II, Pça. Àgora 1,­ 08720 Vilafranca del Penedès. Tel. i fax: 93 891 25 50, e-mail: ace@enolegs.cat Publica: Rubes Editorial, SL, Sicilia, 253, 6º 4ª, 08025 Barcelona, Tel.: 93 231 12 00; Fax: 93 231 12 01, e-mail: info@acenologia.com Impressió: Ediciones Gráficas Rey Dipòsit legal: 1.673/84 ISSN: 0212-842X

1er Semestre 2017

EDITORIAL

Un triple repte per a l’enologia Hi ha molta feina a fer encara celler enllà. Perquè està clar que la veu de l’enòleg no arriba prou clara i concreta a prescriptors i consumidors. Tampoc a les Administracions, com hem pogut constatar darrerament.

Aquestes noves tasques, algunes de les quals se n’ha pogut fer un tast en el passat Congrés de l’ACE, tenen a veure amb la millora de les habilitats personals. És un territori apassionant, però que no té ni punt de comparació en amplitud i complexitat, amb la ingent feina que ens espera dins del celler i a la vinya.

En les pàgines que segueixen hi ha un clar exemple: la genètica, una disciplina poc explorada i amb prou feines aplicada, que seguirà formant part del «tabú d’ignorància» fins que no s’incorpori a les competències de l’enòleg amb la naturalitat que reclama un coneixement que ha estat, és i serà essencial per a la vitivinicultura.

Els reptes, però, no s’acaben amb les habilitats i la ciència: la capacitat d’innovar és l’aptitud que donarà la imatge més completa i real de l’enòleg del segle XXI. Perquè no solament és qui crea i transmet la personalitat al vi, també és qui innova, recrea i reinventa contínuament en un ofici que, de tant antic, ja ha esdevingut la màxima expressió de la modernitat.

ACE Revista d’Enologia

2

1er Semestre 2017

Dossier

La diversitat genètica de la vinya, una eina per fer front als reptes del canvi global En aquesta mateixa revista (núm. 56), ara fa 16 anys, es va tractar el tema de la genètica i la vinya, i encara que a la vinya els temps són lents, convé revisar on som i què ens ofereix la diversitat genètica de la vinya per fer front als reptes als que s’enfronta la vitivinicultura en aquest segle com a conseqüència del canvi global. Canvi global que fa referència no només al tan esmentat canvi climàtic sinó també a la nova situació generada per una economia globalitzada amb competidors nous, però també amb nous consumidors i tendències canviants.

L

a diversitat genètica és un component bàsic per al futur d’una espècie perquè és la base de la seva adaptació i evolució. Si parlem de vinya, la diver­ sitat genètica seria comparable al fons d’armari al que anem a recórrer per seleccionar varietats i clons que s’adaptin a les noves necessitats ambientals o del mercat. A la vinya s’estima que poden existir entre 5000 i 10 000 varietats diferents, de les quals només unes 1500 estarien en conreu a escala mundial. De totes, només 16 ocupaven el 50 % de la superfície de la vinya l’any 2010. 1 Si ens centrem a Espanya, tres varietats –airén, ull de llebre i bobal– ocupen més del 50 % de la vinya. Aquestes dades ens indiquen la importància dels bancs de germoplasma de la vinya per mantenir la limitada diversitat genètica existent.

A l’any 2005,2 comentàvem que el genoma de la vinya estaria disponible en uns pocs anys i les prime­ res seqüències es van publicar l’any 2007, fruit de la col·laboració franco-italiana. Han passat 10 anys des de la seva publicació i la disponibilitat d’aquesta in­ formació ha impulsat la investigació de la biologia de la vinya, ha canviat el funcionament de moltes línies de recerca i ja s’apercebeix en les noves aplicacions pràctiques. Més important encara, la tecnologia de seqüenciació està evolucionant ràpidament i s’està popularitzant. A la passada dècada, la seqüenciació del genoma d’una varietat de vinya derivada de pinot noir va suposar una inversió de 10 milions d’euros. En aquesta dècada, amb 600 euros podem seqüenciar una planta de vinya i identificar la seva variació res­ pecte d’altres genomes. La seqüenciació de molècu­ les de RNA (RNASeq) ha esdevingut també una eina d’ús per a l’estudi de l’activitat dels gens (l’expressió gènica), arraconant els genechips dels que parlàvem a l’any 2008.

Aquesta informació i les noves tecnologies de­ rivades faciliten la caracterització i utilització de la diversitat genètica de la vinya a tots els nivells.

Conseqüentment, s’ha incrementat l’interès per la innovació varietal com una eina per desenvolupar una viticultura més sostenible, amb més diversitat

José Miguel Martínez Zapater Institut de Ciències de la Vinya i del Vi (ICVV) CSIC, Universitat de La Rioja, Govern de La Rioja Logronyo www.icvv.es ACE Revista d’Enologia

3

1er Semestre 2017

i portaempelts més adaptats a les noves necessitats.

En aquest monogràfic dediquem un espai a l’estat de cada una d’aquestes possibilitats.

La major part de les varietats actuals s’han mantin­ gut durant segles mitjançant propagació asexual i les variacions somàtiques que apareixen de forma espon­ tània han permès la seva progressiva adaptació a les condicions climàtiques, a les necessitats del viticultor i a les demandes del mercat. El 2001 es parlava del valor de la selecció clonal per a la generació de ma­ terial vegetal certificat quant a qualitat, homogeneïtat i estat sanitari.

Actualment, els objectes de la selecció clonal s’han diversificat més per tal d’incidir en caràcters com la mida de la baia, la compacitat del raïm o la tolerància a malalties fúngiques, fins i tot en detriment del rendi­ ment. La seqüenciació del genoma de la vinya permet conèixer les causes moleculars d’aquesta variació com revisen, en el següent article, Pablo CarbonellBejerano i col·laboradors de l’ICVV, els estudis dels quals –que combinen l’anàlisi genètica amb la se­ qüenciació genòmica– estan permetent caracteritzar variants rellevants de la varietat ull de llebre. Un bon exemple és la nova varietat ull de llebre blanc, que s’està implantant amb èxit a La Rioja. D’aquesta vari­ etat ens en parla Juana Martínez i Enrique GarcíaEscudero de l’ICVV, en la col·laboració ja disponible que podeu consultar a www.acenologia.com.

El genoma de la vinya

E

l conjunt de la informació genètica d’una espècie es denomina genoma. A la vinya, està codificada en 19 molècules lineals de DNA (cromosomes), amb una longitud total de 470 milions de nucleòtids (monòmers bàsics d’aquesta molècula lineal). A escala molecular, la diversitat genètica està determinada pels canvis en la seqüència de nucleòtids que existeixen entre diferents individus.

A la vinya, el genoma es pot heretar de forma sexual o asexual. La reproducció sexual s’utilitza per al procés de millora genètica, en el que el millorador hibrida varietats (mescla genomes) i selecciona descendents que compleixin els seus objectius de millora. La reproducció asexual és l’eina bàsica de propagació. Mitjançant un procés d’esqueixat o d’empelt s’aconsegueixen plantes fixes filles que mantenen les mateixes característiques que la planta mare, ja que contenen el mateix genoma, conservant així la tipologia varietal o clonal. 

«Els marcadors moleculars generen informació sobre les relacions de parentiu de cada planta nova amb la resta de varietats conegudes.»

Un estudi publicat l’abril de 2016 ha permès descobrir 30 nous gens no identificats prèviament en el genoma de la vinya, alguns dels quals podrien participar en la regulació del desenvolupament de l’embrió i de l’endosperm de la llavor. Visiteu el lloc web de l’ICVV (http://www.icvv.es/pdf/28-04-16.pdf) per ampliar informa­ ció i consultar la figura a color.

La tendència dels mercats a valorar la diversitat dels vins està impulsant la recuperació de varietats autòctones oblidades, que ara poden resultar atrac­ tives per a l’elaboració de vins amb tipicitat. Això ha augmentat l’interès per buscar, en vinyes velles, varietats antigues que no estiguin representades en les col·leccions varietals i que es poguessin perdre en els propers anys a mida que les vinyes velles es vagin renovant amb clons de les varietats preponderants.

Marcadors moleculars basats en la variació de la seqüència del genoma de la vinya (SSR i més recent­ ment SNP) faciliten la identificació varietal i han deixat obsolets els mètodes ampelogràfics tradicionals.

Aquests marcadors també generen informació sobre les relacions de parentiu de cada planta nova amb la resta de varietats conegudes. Així, un joc de mar­

genètica, amb menys requeriments de fungicides i plaguicides, i adaptada a l’escassetat d’aigua o a les temperatures elevades. La innovació varietal admet nivells d’actuació múltiples, com la selecció de nous clons amb noves característiques, la recuperació de varietats que van quedar fora de conreu, però que po­ den tornar a ser d’interès en les condicions actuals, o la millora genètica per a l’obtenció de noves varietats ACE Revista d’Enologia

4

1er Semestre 2017

cadors SNP desenvolupat a l’ICVV, amb el que s’ha construït una base de dades que inclou més de 2800 varietats no redundants, permet analitzar relacions de parentiu a escala global entre totes elles. Gregorio Muñoz i col·laboradors de l’IMIDRA revisaran (en les properes actualitzacions d’Acenologia.com) la diver­ sitat varietal disponible a Espanya i la detectada en un ampli projecte de col·laboració finançat pel programa de Recursos Fitogenètics de l’INIA. A més, Jesus Yuste, de l’ITACyL, comentarà l’exemple de recuperació de la varietat bruñal a Castella i Lleó.

La millora genètica de varietats de vinificació es va desenvolupar a partir de la segona meitat del segle XIX com a resposta als efec­ tes de les malalties i plagues que van assolar la viticultura europea. La solució a aquests problemes va derivar del des­ cobriment de les propietats fungicides del sofre i del cou­ re, així com de l’ús i la millo­ ra genètica de portaempelts americans o híbrids que per­ meteren seguir conreant les varietats tradicionals. Fruit de la hibridació entre varietats de vinificació són algunes varietats completament inte­ grades en la viticultura actual com la garnatxa tintorera (alacant bouschet) desenvo­ lupada pel millorador francès Henri Bouschet a partir d’un creuament entre garnatxa i petit bouschet (1885) o pinotage, varietat clau de la viticultura sud-africana, desenvolupada per Abraham Perold en aquest país, a partir d’un creuament entre pinot noir i cinsaut (1925).

Moltes altres varietats desenvolupades durant el passat segle XX no es van arribar a implantar, encara que països com Alemanya han mantingut programes de millora per a la resistència a malalties que han generat varietats com regent, reberger o felicia amb bons nivells de qualitat.

Ja al segle XXI, els avenços en la genòmica de la vi­ nya han propiciat un renovat interès per l’establiment de programes de millora genètica de noves varietats de vinificació que permetin el desenvolupament d’una viticultura més sostenible i amb un impacte ambiental més baix. Tots els països del nostre entorn s’estan afe­ gint a aquesta iniciativa, possiblement amb l’excepció d’Espanya i Portugal. Les primeres varietats d’aquests

nous programes estan arribant al mercat i suposen un repte per a una viticultura sotmesa a complexes normatives nacionals i europees, i també per a un mercat conservador pel que fa a les varietats. De la mateixa manera, assistim al ressorgiment de la millora genètica de nous portaempelts que incorporen resis­ tències a nematodes, a nous patògens i a condicions ambientals extremes.

En aquet monogràfic comptarem amb la contribució de Rudolph Eibach i Reinhard Töpfer de l‘Institut de Millora de la Vinya de Geilweilerhof (Alemanya) que comentaran a Acenologia.com els progressos i expe­ riències en la millora de la vi­ nya, així com la col·laboració d’Andrew Walker, de la Uni­ versitat de Davis (Califòrnia, EUA) que descriurà la seva experiència en la millora ge­ nètica de portaempelts. Les news­letters d’Acenologia in­ formaran puntualment de les actualitzacions del dossier online.3 La diversitat genètica de la vinya ha esdevingut una eina real per garantir el futur de la viticultura. No obstant això, no es tracta d’una eina fàcil i d’aplicació ràpida. Cal identificar prioritats i invertir en coneixement i formació de manera continuada.

Els resultats comencen a produir-se amb un horitzó d’entre 10 i 20 anys, molt per sobre dels projectes de tres anys als que estem acostumats. L’horitzó és llunyà però mai s’aconseguirà si no s’inicia el camí i pot ser que la realitat ens torni a sorprendre d’aquí pocs anys. 

«Assistim al ressorgiment de la millora genètica de nous portaempelts que incorporen resistències a nematodes, a nous patògens i a condicions ambientals extremes.»

ACE Revista d’Enologia

Notes Font: http://www.adelaide.edu.au/wine-econ/databases/winegra­ pes.

2 Per revisar el monogràfic Genètica i vinya publicat el 2001 a Acenologia.com, vegeu: http://www.acenologia.com/dossier. asp?IDDOS=200108.

3 Si encara no ets subscriptor i desitges rebre els avisos de sumari, clica a: http://www.acenologia.com/suscribirse.htm. A títol informatiu, aquest monogràfic sobre Diversitat genètica de la vinya té dues actualitzacions als mesos d’abril i juny de 2017.

1

5

1er Semestre 2017

A rticle

Claus moleculars de la variació somàtica a la vinya La seqüenciació genòmica combinada amb l’anàlisi genètica permet conèixer les causes moleculars de les mutacions somàtiques identificades a la vinya. I la detecció d’aquestes causes moleculars de la variació ens porta cap a la identificació de les noves variants per al seu seguiment i protecció

C

ada varietat de vinya és el resultat de la propa­ gació, mitjançant esqueix o empelt, d’una planta fundadora que va sorgir de la germinació d’una llavor. Si considerem les varietats que s’esmenten en els tractats antics d’agricultura i suposem que alguns noms varietals han arribat recognoscibles fins els nostres dies, podríem estimar que moltes de les varietats actuals s’estan conreant des de fa entre dos segles i dos mil·lennis. Caldria preguntar-se com és que, al llarg dels segles, aquestes varietats han pogut adaptar-se als canvis climàtics que sens dubte s’han produït, així com als canvis en el tipus de conreu, les necessitats dels viticultors i els requeriments del mercat.

Les varietats de vinya i l’origen de la variació somàtica Malgrat que la propagació per esqueixos és una estratègia conservadora per produir plantes que siguin idèntiques a les seves progenitores, amb el temps es produeixen espontàniament variacions morfològiques i fisiològiques en els sarments. En molts casos, aquesta variació és estable i pot propagar-se per esqueixos o empelts, cosa que indica que té el seu origen en canvis moleculars o mutacions endògenes que afecten la codi­ ficació i l’expressió de la informació genètica. És el que es coneix com variació somàtica, doncs aquesta varia­ ció no es genera mitjançant el procés de recombinació associat a la reproducció sexual, sinó per l’aparició de mutacions associades a la proliferació cel·lular en el cos o soma de la planta.

Les mutacions somàtiques es produeixen espontània­ ment en cada divisió cel·lular que es produeix en els meristems o zones de creixement de la planta que es localitzen en els borrons i en els apèndixs dels sarments (fig.1). Aquestes mutacions es transmeten a totes les cèl· lules filles de la cèl·lula mutant original. Atesa l’estructura de la planta, si la cèl·lula que pateix la mutació està a la capa cel·lular externa del meristem (capa L1), les cèl·lules filles ocuparan aquesta capa que donarà lloc a l’epidermis de la planta. Si la cèl·lula mutant original forma part de la capa cel·lular interna del meristem (capa L2), les cèl·lules filles ocuparan aquesta posició

Pablo Carbonell-Bejerano, Carolina Royo, Javier Ibáñez i José Miguel Martínez Zapater Institut de Ciències de la Vinya i del Vi (ICVV) CSIC, Universitat de La Rioja, Govern de La Rioja, Logronyo www.icvv.es ACE Revista d’Enologia

6

1er Semestre 2017

a la resta de la planta o a les plantes derivades. Ocasio­ nalment, una cèl·lula d’una capa cel·lular pot colonitzar una altra capa.

Les plantes en què les dues capes L1 i L2 són ge­ nèticament diferents es denominen quimeres i és la situació més comuna en les varietats de vinya com a conseqüència de l’acumulació de mutacions de manera independent en cada capa. També és important con­ siderar que la vinya, de la mateixa manera que molts altres organismes superiors, posseeix dos genomes (un matern i l’altre patern) i amb això dues còpies de cada gen (és un organisme diploide). Les mutacions, al ser successos únics, sempre afecten una de les còpies.

Com més antiga és una varietat, o quants més cicles de multiplicació pateix, més possibilitats hi ha que apa­ reguin mutacions. La major part de les mutacions no tenen cap efecte en el fenotip o l’aspecte del sarment o de la planta. Només una petita proporció provoca canvis visibles i, en alguns casos, aquests canvis poden tenir rellevància vitícola.1 En la història del conreu de la vinya, la variació somàtica ha contribuït a millorar i diversificar molts caràcters productius de la planta, així com a la seva adaptació a diferents zones de conreu.

Aquesta variació és la base de la selecció massal que es produeix quan els viticultors seleccionen les plantes més productives i millor adaptades per ampliar o re­ plantar les seves vinyes. També és la base de la selecció clonal, que consisteix en la identificació de plantes que tinguin les millors característiques productives i la seva amplificació en viver.2 De vegades, la variació somàtica genera canvis quali­ tatius que afecten a caràcters molt conspicus com el co­ lor, l’aroma del raïm o l’absència de llavors, a partir dels quals s’han desenvolupat noves varietats derivades.1 Exemples d’això són les varietats pinot blanc, pinot gris o pinot meunier, derivades de pinot noir3 o la va­ rietat ull de llebre blanc, originada per mutació d’ull de llebre en la denominació d’origen qualificada Rioja, recentment incorporada al registre de varietats. [Sobre aquesta qüestió en particular, es pot consultar on-line

ACE Revista d’Enologia

Figura 1. Tall longitudinal d’un meristem apical en el que s’assenyalen la capa cel·lular L1,que dona lloc a tota l’epidermis de la planta, i la capa cel·lular L2.

a Acenologia.com l’article de Juana Martínez i Enrique García-Escudero d’aquest mateix monogràfic.]

Noves eines moleculars per a la detecció de variació somàtica L’any 2001 no hi havia cap informació sobre l’origen de la variació somàtica de la vinya. Tot feia pensar que la variació espontània observada entre plantes o sar­ ments diferents era deguda a mutacions somàtiques.

No obstant això, en cap cas s’havien identificat aquestes mutacions. El coneixement de la informació genètica que contenen els genomes de les plantes gràcies a les tècniques de seqüenciació del DNA ha accelerat la investigació en biologia vegetal. La primera seqüència completa del genoma d’una planta (Arabidopsis thaliana) es va publicar el 2000, i el quart genoma seqüenciat va ser el de la vinya publicat l’any 2007.4 A partir del 2010 s’ha produït una extraordinària millo­ ra de les tecnologies de seqüenciació de genomes, el que ha reduït els temps i ha abaratit la seva utilització.

7

1er Semestre 2017

en aquesta zona identificà la presència del gen DXS que podria ser responsable d’aquesta variació aromàtica.

Aquest gen codifica l’enzim 1-deoxi-D-xilulosa-5P sinta­ sa, que catalitza el primer pas en la ruta de síntesi dels terpens. De fet, totes les varietats amb aroma moscatell presenten mutacions puntuals que alteren específica­ ment una regió d’aquesta proteïna.7 Alguns d’aquests canvis s’han relacionat amb un augment de l’activitat catalítica de l’enzim que provocaria els elevats nivells d’acumulació de terpens aromàtics que s’observen en aquestes varietats.8

Paral·lelament, el desenvolupament d’eines bioinformà­ tiques per a l’anàlisi de les dades obtingudes mitjançant aquesta seqüenciació massiva permet detectar i quan­ tificar els canvis o mutacions que es produeixen en les seqüències. Aquestes eines permeten també realitzar l’estudi de l’expressió gènica en el genoma complet i conèixer quin nivell d’activitat té cada un dels gens del genoma en un òrgan de la planta, en un moment del seu desenvolupament o en unes determinades condicions ambientals.

Causes moleculars de la variació somàtica

Insercions d’elements transposons

Fins ara les mutacions somàtiques identificades en vinya pertanyen a tres tipus diferents: mutacions pun­ tuals, insercions d’elements transplantables i canvis estructurals. Tot seguit es des­ criuen algunes de les variants somàtiques de la vinya millor caracteritzades a escala mo­ lecular.

Mutacions puntuals

Els elements transposons són seqüències gèniques que tenen capacitat de moure’s de forma autònoma o semiautònoma pel genoma. La seva inserció o escissió en dife­ rents posicions provoca mutaci­ ons en la seqüència del DNA i aquestes mutacions ocasionen, de vegades, canvis fenotípics.

El genoma de la vinya és molt ric en elements transposons.

No obstant això, fins ara només s’han descrit dues variants so­ màtiques espontànies sense in­ terès comercial provocades per noves insercions d’aquests ele­ ments a la vinya, concretament en les varietats carignan noir (mazuelo) i trebbiano toscano (ugni blanc). En el cas de mazuelo, existeix una variant coneguda amb les sigles RRM (Reiterated Reproductive Meristems), per la reiteració que presenten els seus meristems reproductius, que mostren un gran incre­ ment de la mida d’inflorescències, circells i raïms (fig.

2). Les anàlisis genètiques van determinar que aquest fenotip és dominant i s’associa amb la hiperexpressió d’un gen,VviTFL1A, que determina el creixement i ra­ mificació d’inflorescències en plantes. La seqüenciació de VviTFL1A en soques de mazuelo i en la variant RRM va permetre identificar una nova inserció d’un element transposó en la proximitat del gen que provocaria la seva hiperextensió.9 De fet, la reversió del fenotip RRM s’associa amb l’escissió i pèrdua de l’element transposó.

Variants fenotípiques similars s’han observat també en altres varietats de vinya com trebbiano toscano i garnatxa negra (fig. 2) i podrien estar associades a la hiperexpres­ sió del mateix gen.

Un cas similar d’inserció d’un element transposó va ser detectat també en l’origen de la variant FLB (Flesh Less Berry) de la varietat trebbiano toscano (ugni blanc).

Les plantes FLB produeixen raïms amb llavors i pell però amb escàs desenvolupament de la polpa. Aquest fenotip també és dominant i s’associa a l’expressió en el fruit d’un gen, VviPI, que en plantes és necessari per al desenvolupament dels pètals i estams de la flor. La seqüenciació d’aquest gen en soques d’ugni blanc i en

«L’anàlisi de l’herència de l’aroma moscatell ha demostrat que està determinat, en gran part, per una zona del cromosoma 5.»

Tant el fenotip de la varie­ tat pinot meunier (entrenusos curts i increment de vellosi­ tat a les fulles) com l’aroma moscatell es produeixen a la vinya com a conseqüència de mutacions puntuals. En el cas de pinot meunier, varietat derivada de pinot noir, Boss i Thomas5 van hipotetitzar que el seu aspecte podria ser degut a una alteració en la resposta a les giberelines, hormones vegetals responsables de l’elongació dels entrenusos i que també afecten la densitat dels pèls de les fulles.

La seqüenciació en totes dues varietats del gen VviGAI, que codifica una proteïna que reprimeix la resposta a giberelines a la vinya, va permetre identificar una muta­ ció puntual en la seva seqüència que provoca un canvi d’un aminoàcid en la proteïna corresponent. Aquest petit canvi en la proteïna explica el fenotip observat en pinot meunier. Boss i Thomas demostraren també que pinot meunier és una quimera periclinal en la que la mutació només està present en les cèl·lules epidèrmiques que deriven de la capa meristemàtica més externa (L1).5 A pesar de que la mutació únicament està present en una de les dues còpies del gen, és suficient per produir el fenotip mutant, el que indica que es tracta d’una mutació dominant.

Mutacions puntuals amb efecte dominant són també les causants de l’aroma moscatell que es produeix en algunes varietats de la vinya com a conseqüència de l’acumulació de compostos terpènics. L’anàlisi de l’he­ rència de l’aroma moscatell6 havia demostrat que està determinat, en gran part, per una zona del cromosoma 5. La inspecció de la seqüència del genoma de la vinya ACE Revista d’Enologia

8

1er Semestre 2017

Figura 2. Variació en la mida del gotim i de la inflorescència en carig­ nan noir (mazuelo) i en garnatxa negra.

A) Gotim de la variant RRM en carignan noir que mostra heterogeneïtat en el desenvolupament de les baies. B) Gotim de carignan noir en un estat homogeni de preverolament. C) Cep de garnatxa negra que mostra dos brocs amb variació en el desenvolupament de les inflo­ rescències sobre el mateix braç. D) Inflorescència normal en el broc esquerre. E) Inflorescència variant en el broc dret.

(Fotos A i B realitzades per Lucie Fernández. Fotos C, D i E realitzades per Guillermo Martínez.)

la variant FLB va permetre identificar també una nova inserció d’un element transposó en la seva proximitat com a causant de la seva expressió en el fruit. De la ma­ teixa manera, en la variant FLB s’observa de vegades la reversió del fenotip que sempre s’associa amb l’escissió de l’element transposó.10

Variació estructural Potser els casos de variació somàtica més conspicus caracteritzats a la vinya són els que afecten el color del raïm i generen un gran nombre de variants d’interès. El color del raïm en Vitis vinifera és degut a l’acumulació de pigments antocians a la pell, que està formada per l’epidermis (que procedeix de la capa cel·lular L1) i teixit subepidèrmic (procedent de la capa cel·lular L2). La síntesi d’antocians a la pell està regulada per dos gens que codifiquen proteïnes reguladores de la família MYB, ACE Revista d’Enologia

9

1er Semestre 2017

que es localitzen en una zona del cromosoma 2.11 A la vinya hi ha una gran diversitat per al color del raïm entre diferents varietats. Les varietats blanques no tenen cap còpia funcional d’aquests dos gens MYB, mentre que entre les varietats negres algunes presenten una còpia funcional de cada un dels dos gens (heterozigots) i altres dues còpies funcionals de cada gen (homozigots).

A més, és usual trobar variació somàtica en algunes varietats que, sent originalment blanques, generen vari­ ants vermelles o negres, així com varietats negres que generen variants grises o vermelles i variants blanques.

Aquí comentarem l’origen de les variants grises/verme­ lles i blanques, que deriven de varietats negres, com en el cas de pinot gris i pinot blanc, garnatxa vermella (gar­ natxa gris) i garnatxa blanca, carignan blanca (carinyena blanca) o ull de llebre gris i ull de llebre blanc (fig. 3).

Totes les varietats negres que generen variants blan­ ques o grises es caracteritzen per tenir només una còpia funcional dels dos gens MYB, que regulen el color del raïm. En aquestes varietats, la pèrdua de color s’ha asso­ ciat a la pèrdua per deleció de les còpies funcionals dels gens MYB.12 La mida d’aquestes delecions és diferent en cada cas i es desconeix la causa i el mecanisme que les provoca. El pas del raïm negre a blanc requereix dues etapes (fig. 4).

En una primera etapa es produeix la deleció, freqüent­ ment en una cèl·lula de la capa meristèmica L2, que sol generar pàmpols que produeixen raïms vermells o grisos en els que les cèl·lules epidèrmiques de la pell de la baia (procedents de la L1) conserven la capacitat de pigmentació. Aquesta és una situació de quimerisme pe­ riclinal estable que es dona en les varietats grises. Quan les cèl·lules portadores de la deleció colonitzen també la capa cel·lular L1 del meristem apical, el sarment

resultant tindrà la deleció en totes les seves cèl·lules i produirà raïms blancs11 (fig.4).

En el cas de la varietat ull de llebre blanc, la pèrdua de color també es produeix com a conseqüència de la deleció de les còpies funcionals dels dos gens MYB.12 No obstant això, quan es compara la seqüència del genoma d’ull de llebre blanc amb la del genoma d’ull de llebre negre, es detecten reorganitzacions del genoma molt més complexes, no descrites fins ara en plantes, que podrien tenir efectes addicionals en el fenotip d’aquesta varietat, més enllà de la pèrdua de color del raïm.13

Conclusions

Ull de llebre

L’estudi genètic i morfològic combinat amb les noves tecnologies de seqüenciació massiva permet delinear unes primeres conclusions sobre les característiques de la variació somàtica que observem a la vinya i les seves possibles causes moleculars. Totes les mutacions caracteritzades pertanyen a un dels tres tipus descrits (mutacions puntuals, insercions d’elements transposons i variants estructurals). Totes afecten una de les còpi­ es del gen alterat (heterozigosi) i produeixen fenotips dominants (a excepció de les delecions descrites que provoquen un fenotip en alterar l’única còpia funcional del gen). Aquestes conclusions corresponen exactament amb les característiques esperades per a mutacions somàtiques que generen un canvi fenotípic en un orga­ nisme diploide.

Generalment es considera que les mutacions domi­ nants provoquen un guany de funció en el gen afectat. De fet, si repassem els casos descrits, podem identificar la generació de proteïnes amb noves característiques (in­

Garnatxa

Figura 3. Variació en el color del raïm en les varietats d’ull de llebre i garnatxa. D’esquerra a dreta, gotims negres, gotims grisos i gotims blancs en les diferents variants de color de­ rivades de la varietat original.

ACE Revista d’Enologia

10

1er Semestre 2017

A

Bibliografia

Deleció de les copies funcionals dels gens MYB en la capa cel·lular L2

1. Torregrosa L, Fernández L, Bouquet A, Boursiquot JM, Pelsy F, Martínez-Zapater JM: Origins and Consequences of Somatic Variation in Grapevine. En: Adam-Blondon A-F, Martinez-Zapater J-M, Kole C (eds.).Genetics, Genomics, and Breeding of Grapes. Genetics, Genomics and Breeding of Crop Plants. 1st ed. Jersey, British Isles: Science Publishers, 2011, pp 68-92.

2. Ibáñez J, Carreño J,Yuste T, Martínez-Zapater JM: Grape­ vine breeding and clonal selection programmes in Spain.

En: Reynolds A (ed.), Grapevine Breeding Programs for the Wine Industry. Oxford: Woodhead Publishing, 2015, pp.

183-209.

3. This P, Lacombe T, Thomas MR: Historical origins and genetic diversity of wine grapes. Trends Genet 2006; 22 (9): 511-9. doi:10.1016/j.tig.2006.07.008.

5. Boss PK, Thomas MR: Association of dwarfism and floral induction with a grape ‘green revolution’ mutation. Nature 2002; 416 (6883): 847-50. doi:10.1038/416847a.

4. Jaillon O et al. French-Italian Public Consortium for Gra­ pevine Genome C: The grapevine genome sequence suggests ancestral hexaploidization in major angiosperm phyla. Nature 2007; 449 (7161): 463-7. doi:10.1038/natu­ re06148.

6. Duchêne E, Butterlin G, Claudel P, Dumas V, Jaegli N, Mer­ dinoglu D: A grapevine (Vitis vinifera L.) deoxy-D-xylulose synthase gene colocates with a major quantitative trait loci for terpenol content. Theoretical and Applied Genetics 2009; 118: 541. doi:10.1007/s00122-008-0919-8.

7. Emanuelli F, Battilana J, Costantini L, Le Cunff L, Boursiquot JM, This P, Grando MS: A candidate gene association study on muscatflavor in grapevine (Vitis vinifera L.). BMC Plant Biol 2010; 10: 241. doi:10.1186/1471-2229-10-241.

8. Battilana J, Emanuelli F, Gambino G, Gribaudo I, Gasperi F, Boss PK, Grando MS: Functional effect of grapevine 1-deoxy-D-xylulose 5-phosphate synthase substitution K284N on Muscat flavour formation. J Exp Bot 2011; 62 (15): 5497-508. doi:10.1093/jxb/err231.

9. Fernández L, Torregrosa L, Segura V, Bouquet A, MartínezZapater JM: Transposon-induced gene activation as a mechanism generating cluster shape somatic variation in grapevine. Plant J 2010; 61 (4): 545-57. doi:10.1111/j.1365313X.2009.04090.x.

10. Fernández L, Chaib J, Martínez-Zapater JM, Thomas MR, Torregrosa L: Mis-expression of a PISTILLATA-like MADS box gene prevents fruit development in grapevine. Plant J 2013; 73 (6): 918-28. doi:10.1111/tpj.12083 11. Walker AR, Lee E, Bogs J, McDavid DA, Thomas MR, Ro­ binson SP: White grapes arose through the mutation of two similar and adjacent regulatory genes. Plant J 2007; 49 (5): 772-85. doi:10.1111/j.1365-313X.2006.02997.x.

12. Migliaro D, Crespan M, Muñoz-Organero G, Velasco R, Moser C, Vezzulli S: Structural dynamics at the berry colour locus in Vitis vinifera L. somatic variants. Aust J Grape Wine R 2014; 20 (3):485-95. doi:10.1111/ajgw.12103.

13. Carbonell-Bejerano P, Royo C, Torres-Pérez R, Grimplet J, Fernández L, Franco-Zorrilla JM, Lijavetzky D, Baroja E, Martínez J, García-Escudero E, Ibáñez J, Martínez-Zapater JM: Chromothripsis-like genome rearrangements generate somatic loss of berry color in grapevine (en premsa), 2017.

Colonització de la capa cel·lular L1 per cèl·lules de la L2

B

C

Figura 4. Esquema que explica l’aparició de variants de color en varietats negres com ull de llebre o garnatxa.

A) D’esquerra a dreta, evolució de la variació en l’àpex del sarment.

Inicialment les dues capes cel·lulars L1 i L2 contenen gens funcionals per al color. Al centre es representa un àpex en el que s’han perdut els gens de color en una cèl·lula inicial de la L2 i totes les cèl·lules des­ cendents generen una L2 sense gens de color. A la dreta es representa un àpex en el que la cèl·lula mutant de la L2 ha colonitzat la L1 i els seus descendents generen un àpex en el que tant L1 com L2 manquen dels gens de color. B) Fotografies de raïms desenvolupats a partir de meristems amb diferents tipus cel·lulars. A l’esquerra un raïm negre normal, al centre un raïm quimèric amb la meitat gris i l’altra meitat negre, i a la dreta un raïm blanc. C) Esquema de les capes cel·lulars dels raïms amb i sense color.

sensibilitat a giberelines o major activitat catalítica en la síntesi de terpens) en el cas de les mutacions puntuals o gens amb nous comportaments d’expressió (insercions d’elements transposons).

Això ens permet pensar que, si comptem amb ob­ jectius clars de millora i sistemes adients de selecció, podrem seguir adaptant les varietats més importants a les noves condicions de conreu i desenvolupar varietats amb noves característiques.

A la vinya encara està per explotar l’ús d’estratègies de mutagènesi de borrons per incrementar la freqüència de mutació com es fa en altres fruiters i provocar mutacions de pèrdua de funció en caràcters que es desitgin eliminar, com la presència de llavors o el color del raïm. Finalment, és important destacar que la detecció de les causes mo­ leculars de la variació permet la identificació de les noves variants per al seu seguiment i protecció. 

Nota Els noms varietals utilitzats en aquest article corresponen als noms principals assignats a les varietats pel Vitis International Variety Catalog (www.vivc.de).

ACE Revista d’Enologia

11

1er Semestre 2017

ACE Revista d’Enologia

12

1er Semestre 2017

La gran diversitat varietal de vinya a Espanya, en procés de descobriment En la darrera dècada, les varietats minoritàries de vinyes han anat guanyant interès a Europa i s’ha endegat un projecte a gran escala per catalogar-les. D’aquí la importància del coneixement detallat del patrimoni vitícola varietal

L

es varietats de vinya són una part essencial del patrimoni vitivinícola mundial i constitueixen una peça fonamental per millorar i enriquir la cultura i l’economia. Això es fa més evident en països com Espanya on la tradició, el clima i la superfície de conreu fan de la viticultura un factor clau per al desen­ volupament econòmic de moltes zones rurals.

Actualment una de les majors preocupacions a escala mundial en l’àmbit vitivinícola és la gran disminució del nombre de varietats de vinyes conreades i la desaparició d’altres molt antigues, que en molts casos apareixien citades a la bibliografia com a productores de vins de gran qualitat. En la darrera dècada, les varietats minori­ tàries de vinyes han anat guanyant interès a tota Europa.

Encara que a Espanya aquesta etapa ha estat notable, un important assumpte restava pendent: el coneixement detallat del patrimoni vitícola varietal.

Un patrimoni varietal que cal ser rescatat

Gregorio Muñoz Organero et al.*

La viticultura ha estat un conreu de gran importància a Espanya des de l’antiguitat, i està estesa per totes les comunitats autònomes. Després de les oliveres i

IMIDRA, Finca El Encín, Alcalà d’Henares gregorio.munoz@madrid.org

* Aquest article és fruit de la col·laboració entre científics de gairebé una trentena de centres d’investigació, a partir dels treballs realitzats recentment per més de 70 experts en viticultura i enologia de tot el territori sota un mateix projecte finançat per l’INIA (RF2012-27-C5-00), en col·laboració amb l’Oficina Espanyola de Varietats Vegetals i el Centre de Recursos Filogenètics. La coautoria és: Muñoz Organero, G1.; De Andrés M.T. 1; Vargas, A1.; Aller, M. 1; Serrano, M.J.2; Cretazzo, E2.; Pérez, J.A. 2; Puertas, M.B2.; Gogorcena, Y.3; Giménez, R. 3; Andreu, L.J.4; Bruna, P. 4; Usón, J.J.4; Loureiro, M.D.5; Bota, J.6; Medina, C.E.7; González, F.J.8; Gutiérrez, M.R.9; Martínez, J.10; Chacón, J.L. 10 ; Mena, A. 10; Fernández González, M.11; Rubio, J.A.12; Arranz, C. 12; Yuste; J. 12; Domingo, C.13; Puig, S. 13; Puig, A. 14; González, J.B. 15; Diaz, E.16; Ribas, A. 16; Rego, F. 16; Martínez, M.C.17; Santiago, J.L. 17; Ruiz García, L.18; Martínez Cutillas, A. 18; Fuentes Denia, A. 18; Cibriain, J.F.19; Sagüés, A. 19; Suberviola, J. 19; Royo, J.B.20; Santesteban, L.G. 20; Urrestarazu, J. 20; Lauzirika, M.21; Fernández González, M.22; Aragonés, A. 22; Ibáñez, J.23; Baroja, E. 23; Pérez-Sotés, J.L. 23; Martínez-Zapater, J.M. 23; Salazar, D.24; López, I. 24; Velázquez, B. 24; Chirivella, C.26; García, J. 25; Jiménez, C. 26; Martínez, R. 27; De la Rosa, L. 27; Bravo, M. 28 ; Cabello, F1 1 Institut Madrileny d’Investigació i Desenvolupament Rural, Agrari i Alimentari (IMIDRA). Finca El Encín, Alcalà d’Henares. (E-mail:gregorio. munoz@madrid.org). 2 Institut d’Investigació i Formació Agrària i Pesquera d’Andalusia (IFAPA). 3 Estació Experimental d’Aula Dei (EEAD-CSIC).

4 Centre de Transferència Agroalimentària (Aragó). 5 Servei Regional d’Investigació i Desenvolupament Agroalimentari (SERIDA). 6 Universitat de les Illes Balears (UIB). 7 Centre de Conservació de la Biodiversitat Agrícola de Tenerife (CCBAT). 8 Institut Canari d’Investigacions Agràries (ICIA).

9 Centre d’Investigació i Formació Agràries (CIFA). 10 Institut de la Vinya i el Vi de Castella-la Manxa (IVICAM). 11 Universitat de Castella-la Manxa (UCLM). 12 Institut Tecnològic Agrari de Castella i Lleó (ITACyL). 13 Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI). 14 Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). 15 Centre d’Investigacions Científiques i Tecnològiques d’Extremadura (CICYTEX). 16 Estació de Viticultura i Enologia de Galicia (EVEGA). 17 Missió Biològica de Galícia (MBG-CSIC). 18 Institut Murcià d’Investigació i Desenvolupament Agrari i Alimentari (IMIDA). 19 Estació de Viticultura i Enologia de Navarra (EVENA). 20 Universitat Pública de Navarra (UPNA). 21 Bizkaiko Foru Aldundia / Diputació Foral de Bizkaia (BFA/DFB). 22 Institut Basc d’Investigació i Desenvolupament Agrari (NEIKER). 23 Institut de Ciències de la Vinya i del Vi (ICVV). 24 Universitat Politècnica de València (UPV). 25 Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). 26 Generalitat Valenciana. 27 Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA). 28 Consell Regulador DO Vins de Madrid.

ACE Revista d’Enologia

13

1er Semestre 2017

els cereals, és el tercer conreu nacional en superfície i producció. No obstant això, la pèrdua de diversitat genètica ha anat augmentant des de finals del segle XIX, quan varen arribar d’Amèrica malalties com l’oïdi, la fil·loxera i el míldiu, accentuant­se a la segona meitat del segle XX amb les polítiques d’arrancada i el foment del conreu de varietats preferents en les denominacions d’origen (DO).1 Ja a finals del segle XIX, com a mesura de precaució front els efectes devastadors de la fil·loxera, que va oca­ sionar pèrdues enormes de material vegetal, en diferents països europeus es van crear col·leccions de varietats de vinyes, que prospectaren i recol·lectaren material en les seves zones vitivinícoles. A Espanya, la primera col·lecció important s’atribueix a Nicolás García de los Salmones, que conservà 843 viníferes espanyoles a Vi­ llava (Navarra), recol·lectades entre 1896 i 1914. Avui dia totes aquelles varietats i d’altres que s’hi han anat sumant es conserven a la col·lecció d’El Encín (Alcalà d’Hena­ res), pertanyent a l’IMIDRA, resultant un total de més de 3000 accessions que es cor­ responen amb 1860 genotips diferents: 857 viníferes, 456 silvestres i 547 portaempelts. És possible que en aquelles primeres prospeccions no es recol·lectés tot el material au­ tòcton existent, atesa la limi­ tació de mitjans tant humans com econòmics i tècnics.

El Registre de Varietats Co­ mercials de Vinya a Espanya recull actualment 235 varietats diferents, moltes d’elles estrangeres, de les quals solament se’n conreen 155; el nostre país ocupa la sisena posició a Europa, per darrera d’Itàlia (400), Portugal (308), Croàcia, Grècia i França, països que presenten una més gran diversitat varietal en conreu. A Espanya, amb 10 varietats tenim el 78 % de la superfície de vinya, i entre aquestes varietats n’hi ha dues d’estrangeres: cabernet sauvignon i syrah.

La identificació de genotips nous podria augmentar el nombre de varietats autòctones al nivell d’altres països europeus.

desenes d’anys no es conrea la vinya de forma habitual o es troba en un estat relíctic. La recol·lecció de mate­ rial en les parcel·les antigues que encara existeixen en aquestes comarques és una activitat d’interès prioritari, doncs poden contenir genotips sense identificar i sense conservar en col·lecció.

De les comarques no suficientment explorades fins fa poc temps, cal destacar les valls fluvials de l’occident i centre asturià, la vall del Navia, comarca de la Baixa Limia i nord de Lugo a Galícia, la zona de Liébana a Cantàbria, el Pirineu i prepirineu de Navarra i Osca, el Baix Aragó a Terol, zones de Lleida i Girona, els Arribes del Duero i la Sierra de Francia a Salamanca, la zona de San Martín de Valdeiglesias a Madrid, les serralades de Càceres, la comarca de la Vera, l’Altiplà de Granada, extenses zones de la Mancuela i de La Alcarria, així com alguns racons de Múrcia, València, Illes Balears i Canàries (fig. 1).

Les actuals tècniques moleculars, emprades segons les tècniques tradicionals de l’ampelografia, han per­ mès identificar i recuperar varietats esmentades a la bibliografia antiga, moltes d’elles considerades mino­ ritàries i que s’han trobat si­ multàniament en parcel·les de regions de vegades molt allunyades. Es tracta d’un material de conreu ancestral, encara que molts cops no es disposi d’un nom conegut.

En total, en el material analitzat en aquest estudi s’han identificat:

«El Registre de Varietats Comercials de Vinya a Espanya recull actualment 235 varietats diferents.»

• 95 noves varietats minoritàries autòctones de les que existeix poca informació, • 94 varietats comercials espanyoles, • 77 varietats estrangeres que algun dia van arribar a Espanya i es conrearen en algunes regions, • 48 varietats minoritàries de les que existeixen referèn­ cies a la literatura però que s’ignorava la seva actual supervivència a les vinyes espanyoles, • 34 varietats tradicionals de raïm de taula possiblement portades pels diferents pobles que colonitzaren la península Ibèrica, • 48 híbrids productors i portaempelts, i finalment • 220 genotips desconeguts, alguns d’ells procedents de germinacions aïllades de llavors.

Com valuoses antiguitats, han sortit de la terra gràcies a les actuals tecnologies i al treball coordinat d’investigadors de tota Espanya

Les primeres es poden considerar autèntiques anti­ guitats per trobar­se en diferents regions geogràfiques, vestigis de les varietats conreades en altres temps. La recuperació d’aquest inestimable patrimoni podria pos­ sibilitar en un futur l’aportació al mercat d’una diversitat de productes que contribueixin a una millora del valor afegit per als productors i de la qualitat per als consu­ midors.

Entre les varietats minoritàries de les que ja existia in­ formació prèvia a aquest treball, s’han trobat moltes que

Els treballs realitzats recentment per més de 70 ex­ perts en viticultura i enologia de tot el territori, sota un mateix projecte finançat per l’INIA (RF2012­27­C5­00), en col·laboració amb l’Oficina Espanyola de Varietats Vegetals i el Centre de Recursos Fitogenètics, ha permès la identificació de varietats de vinya antigues i moltes desconegudes per nosaltres.

Les prospeccions s’han realitzat en zones on el con­ reu de la vinya escasseja, en comarques on des de fa ACE Revista d’Enologia

14

1er Semestre 2017

Figura 1. Algunes zones relictes on s’han trobat noves varietats minoritàries: Arribes del Duero (a dalt a l’esquerra), Sierra de Francia (a dalt a la dreta), valls d’Astúries (a baix a l’esquerra) i Ribeira Sacra (a baix a la dreta)

(tempranillo),2 trobada en quatre parcel·les d’Aragó i Madrid. A les regions del sud, no obstant això, tot i que també han aparegut varietats minoritàries conegudes, es distribueixen en un nombre menor de parcel·les en comparació amb d’altres comunitats autònomes. Dos exemples són les varietats perruno extremeño (Extrema­ dura) i albillo del pozo (Castella-la Manxa).

Els resultats més sorprenents, però, són les 95 noves varietats minoritàries trobades (fig. 2). D’aquestes, 71 es prospectaren amb un nom determinat, però la resta requeriran un estudi etnobotànic i bibliogràfic addicional per poder arribar a l’assignació d’un nom de varietat concret i poder trobar les seves veritables denominaci­ ons històriques.

encara es conreen de manera vestigial en parcel·les de diferents regions. Aquestes varietats es coneixen gràcies a la conservació en les col·leccions de varietats de vinya i a les esmentades referències històriques.

Aquests resultats són importants perquè ens indiquen una distribució temporal del que es conreava a les di­ ferents zones en les dècades passades. La presència de les varietats com castellana blanca (trobada en 28 parcel·les d’Aragó, Navarra, Castella i Lleó, i Madrid) o hebén (trobada en sis localitzacions de Catalunya, Na­ varra i Madrid) explica ara, en part, la seva implicació en l’origen de moltes de les varietats del nostre país.2-5 Com passa amb la varietat benedicto, d’origen arago­ nès i implicada en l’origen de la varietat ull de llebre

ACE Revista d’Enologia

15

1er Semestre 2017

bou ahmeur, i raïm d’olaz com a exemples de raïm de taula, o híbrids productors directes com Isabelle o De José Blanco, tots ells testimonis del que es va conreà en el passat a les diferents regions vitivinícoles espanyoles.

La informació que aporta aquest material és d’un valor indubtable per comprendre l’origen del patrimoni vití­ cola a Espanya.

Un repte també a escala europea: l’inventari de finques amb varietats minoritàries de vinya a Europa Els esforços per salvaguardar les varietats de vinya «oblidades» s’ha estès també a molts altres països d’Eu­ ropa, amb el que això ha representat quant a augmentar la sensibilització de la població. Simultàniament, el sec­ tor del vi europeu està cada vegada més interessat en les varietats de vinya minoritàries i oblidades. També es busca en aquest material una font de diversitat biològica que permeti lluitar contra el canvi climàtic o les malal­ ties. Com a conseqüència de tot això, cada cop més i més viticultors s’encarreguen de mantenir el conreu de varietats rares. A diferència de la conservació d’aquestes varietats en col·leccions, el seu conreu a més gran escala en plantacions comercials presenta un major potencial de diversitat clonal.

En el marc del nou projecte Grape On-Farm, finançat pel Programa Cooperatiu Europeu per als Recursos Ge­ nètics Vegetals (ECPGR), es pretén establir un catàleg de varietats minoritàries en conreu a la Base de Dades Europea de Vinya6 (European Vitis Database).

El catàleg oferirà contactes de viticultors, llistats de varietats (noves/minoritàries), criteris per escollir la varietat i detalls de les explotacions (quan estiguin disponibles). Aquesta informació permetrà intercanviar experiències, facilitar l’accés a aquestes varietats per a la seva propagació i permetre una millor informació als consumidors de vi i als comerciants sobre on trobar aquests productes i varietats.

Figura 2. Distribució de noves varietats minoritàries trobades per comunitats autònomes (incloent les que es repeteixen en diversos llocs)

De totes aquestes noves varietats minoritàries, 41 s’han trobat almenys en dues comunitats autònomes, i de les que s’han trobat en una sola comunitat autònoma, s’han prospectat mostres en diferents localitzacions. Un exemple és la varietat jarrosuelto (fig. 3) de la que s’han trobat plantes conreades a Castella-la Manxa, Madrid, Andalusia, Aragó i Galícia. L’estudi de les noves varie­ tats minoritàries, pel que fa a la seva aptitud vitivinícola, determinarà la possible inclusió en la llista de varietats comercials i la seva posada en conreu. Ja s’han iniciat els estudis d’algunes d’aquestes varietats en diferents centres regionals de recerca vitivinícola.

Finalment, també cal fer esment de la presència de varietats d’ús comercial conreades en regions on actual­ ment aquest conreu és minoritari, però que en èpoques anteriors hagués pogut ser més important. Entre les varietats hi ha la garnatxa negra, ull de llebre, beba, moscatell d’Alexandria, bobal i airén, per citar alguns dels exemples de raïm de vinificació, i rosetti, ahmeur

Figura 3. Jarrosuelto, una de les varietats minoritàries noves que s’han trobat

ACE Revista d’Enologia

16

1er Semestre 2017

El catàleg inclourà: • varietats incloses a les llistes de varietats comercials nacionals però conreades a petita escala, i • varietats minoritàries no incloses entre les varietats comercials, tant si són conreades a petita escala o bé són conservades com a plantes aïllades dins d’una parcel·la dedicada a altres varietats.

Els viticultors que conrein varietats minoritàries estan convidats a unir­se a aquesta xarxa que, previsiblement, estarà activa a finals del 2017.

Agraïments Agraïm a l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) i als fons FEDER el finan­ çament d’aquest treball a través del projecte RF2012­ 00027­C5­00. 

La GAMA MÁS AMPLIA del mercado

Bibliografia 1. Cabello, F.; Ortiz, J.M.; Muñoz Organero, G.; Rodríguez Torres, I.; Benito, A.; Rubio, C.; García Muñoz, S.; Sáiz, R.: Variedades de vid en España. Madrid: Editorial Agrícola, 2011.

2. Ibáñez, J.; Muñoz Organero, G.; Zinelabidine, N.H.; De Andrés, M.T.; Cabello, F.; Martínez Zapater, J.M.: Genetic origin of the gravine cultivar Tempranillo. Am J Enol Vitic 2012; 63 (4): 549­53.

3. Lacombe, T.; Boursiquot, J.M.; Laucou, V.; Di Vecchi Staraz, M.; Péros, J.P.; This, P.: Large­scale parentage analysis in an extended set of grapevine cultivars (Vitis vinifera L.). Theor Appl Genet 2013; 126 (2): 401­14.

4. Mena, A.; Martinez, J.; Fernández González, M.: Recovery, identification and relationships by microsatellite analysis of ancient grapevine cultivars from Castilla­La Mancha: the largest wine growing region in the world. Genet Resour Crop Evol 2014; 61 (3): 625­37.

5. Zinelabidine, L.H.; Cunha, J.; Eiras­Dias, J.E.; Cabello, F.; Martínez Zapater, J.M.; Ibáñez, J.: Pedigree analysis of the Spanish grapevine cultivar “Heben”. Vitis 2015; 54 (Spec.

Iss.): 81­6.

6. Maul, E.; Sudharma, K.N.; Kecke, S.; Marx, G.; Müller, C.; Audeguin, L.; Boselli, M.; Boursiquot, J.M.; Bucchetti, B.; Cabello, F.; Carraro, R.; Crespan, M.; De Andrés, M.T.; Ei­ ras Dias, J.; Ekhvaia, J.; Gaforio, L.; Gardiman, M.; Grando, S.; Gyropoulos, D.; Jandurova, O.; Kiss, E.; Kontic, J.; Kozma, P.; Lacombe, T.; Laucou, V.; Legrand, D.; Maghradze, D.; Marinoni, D.; Maletic, E.; Moreira, F.; Muñoz­Organero, G.; Nakhutsrishvili, G.; Pejic, I.; Peterlunger, E.; Pitsoli, D.; Pospisilova, D.; Preiner, D.; Raimondi, S.; Regner, F.; Savin, G.; Savvides, S.; Schneider, A.; Sereno, C.; Simon, S.; Sta­ raz, M.; Zulini, L.; Bacilieri, R.; This, P.: The European Vitis Database (www.eu­vitis.de) – a technical innovation through an online uploading and interactive modification system.

Vitis 2012; 51 (2): 79­85.

i n n o vdaenadso en i

Desde 1986 Especialistas en

Analizadores Enológicos

93 638 20 56

Fax 93 638 21 95 C/. Progrés, 46-48 | 08850 Gavà (Barcelona) info@t-d-i.es | www.tdianalizadores.com ACE Revista d’Enologia

17

1er Semestre 2017

Crònica

XXVIII Congrés Anual de l’Associació Catalana d’Enòlegs Aquest any l’Associació Catalana d’Enòlegs celebrà el seu XXVIII Congrés Anual a les instal·lacions del Museu de la Ciència i la Técnica de Catalunya (mNACTEC) a Terrassa els passats 31 de març i 1 d’abril.

La Jornada Tècnica va enfocar la temàtica en «La millora de les habilitats de l’enòleg»

L

’indret escollit enguany per cele­ brar el congrés dels enòlegs en cap cas es pot titllar de casual, sinó que és una reivindicació del passat de la ciutat de Terrassa com a terra vitivinícola que va anar do­ nant pas, a través dels seus emprene­ dors, a l’entrada de la industrialització, en aquest cas de la indústria tèxtil.

Es pot dir que es van anar substituint els ceps pels telers, màquines soro­ lloses mogudes pel vapor.

L’objectiu de la Jornada Tècnica «La millora de les habilitats de l’enò­ leg» es va centrar, doncs, en ressaltar les tasques i habilitats de l’enòleg així com la seva implicació en la millora comunicacional, l’aprenentatge per

augmentar la capacitat de connexió amb els mercats i el saber prendre decisions en moments difícils. El Congrés s’inicià amb unes paraules de benvinguda a tots els assistents per part del president de l’Associa­ ció Catalana d’Enòlegs (ACE), An­ toni Cantos, que va agrair al director del mNACTEC, Jaume Perarnau, per haver-nos acollit al Museu. Carles Playà, degà del Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya ressaltà les diferents i innovadores ponèn­ cies que es presentarien tot seguit i que eren de gran rellevància per als enòlegs, ja que anaven enfocades a potenciar les virtuts que posseeixen els enòlegs com a professionals.

Una mirada retrospectiva

Els assistents al Congrés ACE 2017 en una foto de grup durant la visita a algunes tines conser­ vades al Bages, el passat 1 d'abril

Redacció info@acenologia.com ACE Revista d’Enologia

18

1er Semestre 2017

La primera ponència Sota l’asfalt: passat vitivinícola de Terrassa. El relat de Pau Galí va ser a càrrec de Joan Soler Jiménez, director de l’Ar­ xiu Històric de Terrassa i president de l’Associació d’Arxivers-gestors de Documents de Catalunya. Va fer una mirada retrospectiva del passat viní­ cola de la ciutat de Terrassa a través del relat històric de Pau Galí i Galí, que l’any 1850 es presentà a un con­ curs sobre vins escumosos a Madrid i guanyà la medalla de bronze. És a través d’aquesta fita que s’ha pogut constatar un relat vinculat a la vinya i la producció de vi. El 1803, Pau Galí i Galí neix a Terrassa provinent d’una família de Castellterçol que s’instal·là a la ciutat, dedicada a la indústria tèxtil i que aprofitaven el negoci del vi per fer diners ràpids que invertien en la indústria tèxtil.

Pau Galí era militar i polític, i dipu­ tat a les Corts de Madrid, però tam­ bé feia tasques d’advocat. El 1844 va ser alcalde de Terrassa. A l’any següent viu l’avalot de les «quintes» de Terrassa (el servei militar) que es negaven a participar en la guerra carlina. Però, per sobre de tot era un capitalista i fabricant de cotó.

Utilitzava experts en la matèria per invertir en el seu negoci principal, el tèxtil.

Una cosina d’en Pau Galí es casà amb Guillaume Monset Desvall, que era un expert en vinyes i vi, i va ser gràcies a ell que guanyà la medalla de bronze del vins escumosos.

Del 1740 al 1860, la família s’es­ pecialitza en el monoconreu i a la masia es passa del conreu de secà a l’hort i la ramaderia. S’incrementa el percentatge de producció en vinyes i es fan contractes de rabassa morta i de terratge, tot conreant les varietats de picapoll i garnatxa (tintilla), ma­ cabeu i xarel·lo (recomanat el 1860), així com el terrassenc o negrelló i plantamollet (no gaire recomanats).

Dels conreus de les vinyes s’obte­ nen vins negres, blancs, generosos, rancis, clarets i dolços, així com vins escumosos (al Diari de Barcelona tenim cons­ tància de molts anuncis dels seus vins escu­ mosos a l’estil de la Champag­ n e ) . L’ a n y a d a de 1848 és una verema excep­ cional, verema tardana, que li facilità poder oferir el 1850 el producte obtin­ gut i guanyar el premi. A partir de llavors, però, una plaga d’oïdi afecta totes les vinyes europees fins el 1959. Pau Galí mor al mes de desembre del 1863, i a finals del segle XIX la fil·loxera acaba per destruir la major part de la viticultura terrassenca i es passa decididament a la indústria tèxtil.

Un cop finalitzat el relat de l’em­ prenedor Pau Galí i Galí es va fer una pausa­cafè per saludar els com­ panys i agafar forces per atendre les següents xerrades.

Construint relats de marca La segona ponència titulada El missatge i el vi, va anar a càrrec de Txell Costa, llicenciada en Perio­ disme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), postgrau en Comunicació Política per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials de la UAB, i màster en Dinamització de la Societat de la Informació i la Co­ municació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva xerra­ da es va centrar en com aprendre a construir «un relat de marca» o storytelling, que enamori, fidelitzi i demostri valor diferencial. Un relat de marca és una estratègia o recurs creatiu consistent en explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d’una marca, amb l’objec­ tiu d’establir un vincle emocional amb el públic objectiu i fer­li arribar de manera eficaç un missatge de­ terminat... Un discurs que ajudarà a plasmar en qualsevol dels camps en els que treballéssim: packaging, atenció al client, a la web, etc.

Entre algunes informacions útils, Txell Costa indicà que els nostres webs caduquen cada dos anys, que el twitter dura unes tres hores i que una empresa que comença no ren­ deix fins al cap de dos anys.

També incidí en que les empreses q u e h a n ca ig u t durant la crisi ini­ ciada el 2007­2008 és que no eren im­ prescindibles, i el que nosaltres hem de fer és estar al servei dels altres, per poder millorar.

No hi ha ningú que sobrevisqui en el mercat si no dedica com a mínim un 20 % al màrqueting, que és fona­ mental conèixer el client i que el més important per fidelitzar­lo no és que els preus siguin més baixos sinó que s’ofereixi qualitat i un bon servei.

Cal tenir un pla de professiona­ lització, això implica seguir un pla d’empresa juntament amb un pla de màrqueting, i emprar un 20 % del temps en màrqueting i programes de gestió de clients (PGC).

«El futur tendeix cap a l’audiovisual i l’atenció personalitzada.»

ACE Revista d’Enologia

19

1r Semestre 2017

El futur tendeix cap a l’audiovisual i l’atenció personalitzada.

Si tenim en compte que el 85 % de la compra és irracional, necessitem que existeixin les «marques», i que al darrera d’aquestes marques hi hagi les persones. Així doncs, cal un disseny gràfic tant per a una peça de roba com per a un local, i recalcà que els treballadors són els autèntics ambaixadors de la marca.

Cal saber utilitzar amb facilitat les xarxes socials, estar connectats online mitjançant Google maps, webs, butlletins electrònics, llistes de distri­ bució de whatsapps, etc., i sobretot s’han de crear històries de relat.

Per a més infor mació facilità el web de la seva empresa www. txellcosta.com

Caçadors de tendències A continuació, en Jordi Bort Ferrando ens instr uí sobre les ten­ dències del mercat a través de la seva ponència Vins que marquen tendències. Molt conegut per tots nosaltres per haver estat director general de l’Incavi i president de l’Associació Catalana de Sommeliers entre d’altres, es va presentar com a director d’Euroselecció, i ens relatà que, després de més de 20 anys dedicats al món del vi, la feina actual li ha permès aprendre a posar­se a altres nivells per poder comparar i comprendre millor com funciona el mercat.

No sempre els vins més ben va­ lorats són els més consumits, va comentar el ponent, i que cal dis­ tingir entre moda (repetició en un ús) i tendència (inclinació cap a un determinat fi). Jordi Bort va aclarir que ens parlaria solament de les tendències dels darrers anys (tant locals com globals) i les previstes per al 2017.

Per exemple ens digué que el vi més venut al món amb 450 milions d’ampolles és d’Changyu Noble Dra­ gon, que pertany al celler xinès Yan­ tai Changyu Group, fundat el 1892, el celler més antic de la Xina. Com a nota curiosa, no diu a cap lloc de l’ampolla l’anyada a la que pertany, es tracta d’un blend, la varietat és cabernet gernischt i està entre els 10

Tendències 2017

J

ordi Bort va compartir amb els enòlegs presents al Congrés de l’ACE un seguit de prediccions que, en la seva opinió, són o seran tendències al món del vi per a aquest 2017: • S’imposen els vins biodinàmics: fins i tot molts diuen que els vins seran ecològics o no seran, i fins i tot Vinerist o Decanter diuen que el futur a la Champagne serà biodinàmic.

• Es comercialitzaran els vins en llauna: és possible tenir el prêt-a porter en el món del vi.

• Ja és aquí el canvi generacional en el consum: un 28 % del mil·lenials són consumidors de vi i aquests prefereixen vins ecològics, embotellats de forma sostenible i amb etiquetes de grafismes atractius i Els granissats i gelats de vi han estat ten­ dència de cerca a Pinterest. fàcils de recordar.

Foto: Pinterest • Es prendran granissats de vi: segons Pinterest, els granissats de vi i gelats de vi han estat tendència de cerca.

• El vi s’envelleix en bótes de bourbon: les cerveseres fa temps que reciclen bótes d’altres cellers per ampliar l’olor i el sabor (exposen que es tracta de fer un món més sostenible).

• Els consumidors de vi que volen gaudir i aprendre: hi ha una tendència a gastar menys vi i altres begudes fora de casa i consumir-ne més dins. El que es tracta és de gaudir del millor vi i no tant «parlar dels defectes del vi». Sobre la moda actual, fixeu-vos que quan et conviden a una casa avui dia ja no estrany portar un bon pa per a l’amfitrió.

• La tendència actual d’elaborar vins blancs en zones que tradicionalment en feien de negres (sempre tenint en compte, que els gustos evolucionen a títol personal i des de l’adolescència fins a la vellesa). Així, la tendència és que tornarem als blancs. 

cellers més grans del món. Aquesta varietat és equivalent a la carménère (actualment a Xile) que va desaparèi­ xer a França amb la fil·loxera. S’ha associat amb la comercial Marqués del Atrio (Navarra) i l’empresa pos­ seeix el 75 % de les accions. I això és una tònica dels xinesos: compren

distribuïdores i obren mercats que ja funcionen.

La revolució industrial s’ha traduït en què s’elaboren caves a l’alçada dels millors escumosos, la primera matèria és de qualitat i es realitza envelliment perllongat. Els blancs arriben a la majoria d’edat amb ra­

ACE Revista d’Enologia

20

1er Semestre 2017

ïms de varietats locals i bones elabo­ racions, es desenvolupen a l’ampolla i tenen un bon envelliment. Tot això s’ha traduït en què és molt difícil triar un sol tipus de vi.

A Espanya, que sempre s’ha ca­ racteritzat pels vins negres, s’estan introduint els blancs. El terroir, que marca la diferència amb el seu grau d’insolació, el clima, la ubicació, etc., és molt important. Més enllà de les zones clàssiques, regions oblidades de llarga tradició vitiviní­ cola d’Espanya, en les dues darreres dècades, han aportat noves veus que han deixat de ser moda per ser una tendència de la seva DO. Recordà que a Catalunya són 11 les DO que produeixen vins. També ressaltà que no tots els vins tenen DO (es trenquen motlles) i aquí sí que l’enòleg hi té molt a veure. Així mateix esmenta els vins de garatge (vins de petita producció que cabri­ en en un garatge): són elaboracions d’orfebre que produeixen vins amb el raïm altament seleccionat, empren fusta, fan una producció limitada i, per tant, tenen preus elevats.

Un altre tema que va tractar va ser el de les varietats autòctones, i va dir que Espanya és un paradís de raïm per explorar i descobrir. Això ens fa diferents i amb l’ajut d’una bona ela­ boració podem elaborar els millors vins del món.

A continuació es va referir al naming del vins, la part verbal d’una marca. Per exemple s’evita anome­ nar els genèrics que tanta fama van tenir (château, celler, pago,...), tam­ bé s’evita apel·lar a deïtats mitològi­ ques (Baco, Dionisio, Apolo,...); per contra, el que es busca són noms originals que fan una lectura trans­ versal del món del vi i són més fàcils de retenir a la memòria.

Per acabar la seva intervenció, Jordi Bort va exposar un conjunt de dades relacionades amb els hàbits de compra per internet molt signi­ ficatives: Hi ha 400 000 socis registrats a Es­  panya que compren vi per internet.

Els homes són majoria, amb un  81 %, i les dones el 19 %, però s’assenyala que aquest percen­ tatge per part de les dones està incrementant-se un 5 % més.

L’edat del compradors està com­  presa entre els 30 i els 60 anys (el 84 % dels compradors), un 51 % te­ nen un perfil sensorial hedonista.

La major part de vins comprats  són negres (79 %) i de Ribera del Duero (un 25 %).

La comunitat que més compra per  internet és Madrid (el 28,3 %) i un 46 % ho fan a través de dispositius mòbils.

Repercussions del canvi climàtic a la vitivinicultura El següent ponent va ser en Francesc Mauri, meteoròleg i presen­ tador de TV3 i de Catalunya Ràdio.

La seva tasca va ser introduir-nos en L’impacte del canvi climàtic i la seva repercussió quant a la vitivinicultura.

Ens va recordar que el clima sem­ pre ha canviat per causes naturals

El meteoròleg Francesc Mauri intervé al Congrés ACE

(activitat solar, activitat volcànica i inclinació de l’eix de la Terra), però que des de l’existència de la màqui­ na de vapor al segle XVIII, l’espècie humana ha incidit molt ràpidament en les variacions climàtiques del nostre planeta. Ara estem en una etapa freda i d’aquí a 15 000 - 20 000 anys hi haurà una altra glaciació (doncs l’angle de la Terra està girant en aquest sentit).

La nostra preocupació en aquests moments és que estem fent diferents accions que acceleren la variació climàtica, i ens va fer un repàs (ve­ geu la taula 1) entre fets històrics i el clima que predominava en aquelles èpoques (extrets dels escrits que es conserven de diferents parts del món).

Segons s’ha pogut observar des de l’Observatori Fabra, l’increment de la temperatura a l’any varia de forma no lineal. Així, Mauri va mos­ trar una sèrie de gràfics comparatius de la verema d’una mateixa vinya: es distingeix que la verema del 1972 es va fer el 6 d’octubre, mentre que el 2006 es va fer el 5 de setembre, per tant, amb una diferència d’un mes.

La temperatura a Catalunya s’in­ crementa 0,1 ºC cada 10 anys, men­ tre que la pluja és més irregular.

Ens indicà que la pluviometria a Catalunya ha disminuït un 5 % (amb l’excepció de Sabadell, que ha aug­

Taula 1. Comportament del clima en diferents èpoques

Períodes

Característiques

Any 800 al 1300

A l’Edat Mitja va existir l’òptim climàtic

Del 1350 al 1900

Caiguda abrupta de la temperatura, el que s’anome­ na una petita edat de gel

Del 1900 fins ara

Augment de les temperatures Hi ha gran activitat volcànica per que hi ha una gran variació de la radiació solar (per exemple del Mauna Loa a Hawaii)

Del 1961 al 1990

Evolució de la temperatura al planeta en augment

Del 1980 fins al 2000

Gran increment de les temperatures La crema de petroli i carbó són els grans responsa­ bles de les modificacions climàtiques

mentat un 2 %), però ressaltà que plou més que a Londres: la diferèn­ cia és que a Londres el promig de pluja és regular i a Catalunya no ho és perquè la quantitat de litres anuals prové de moltes tempestes.

El canvi climàtic es produeix per­ què la temperatura de la superfície de la Terra s’ha incrementat, això implica que les capes de gel han disminuït i el nivell del mar ha aug­ mentat. Tant les sequeres, com les inundacions, les onades de calor, etc., estan relacionades amb les malalties (malària, dengue,...).

Confirmà que les energies renova­ bles (solar, eòlica, biomassa, geotèr­ mica, mareomotriu) són, sens dubte, les més idònies ja que no contribuei­ xen a incrementar la temperatura i la seva contaminació és mínima; és una manera d’obtenir energia il·limitada i no es depèn de l’exterior.

Ens indicà que, a Espanya el 2013, la generació d’energia elèctrica es va obtenir amb el 42,4 % d’energies renovables i un 57,6 % de no reno­ vables.

Per exemple, a Dinamarca, cada cinc anys es reuneix un comitè en­ carregat d’actualitzar les bases tant d’educació, com de sanitat, d’energia, etc., això seria un exemple a seguir.

Com a anècdota ens digué que l’empresari Sergi Ferrer­Salat és una persona responsable amb el medi ambient, i així ho demostra en la sostenibilitat que intenta aplicar en tots els edificis on el grup de nego­ cis treballa arreu del món, i també

al Celler Ferrer Bobet, del qual n’és soci amb l’enòleg Raül Bobet; els edificis compten amb la certificació LEED que, tot i que certament incre­ menta el cost entre un 15 i un 20 %, en dos anys es recupera la inversió.

Es tracta de l’economia circular, un valor afegit que hauria de ser imitat en tots els sectors.

A títol personal, Francesc Mauri va concloure que tots nosaltres po­ dem contribuir en alguna mesura a preservar el medi ambient essent responsables en els petits actes quo­ tidians. I com a dada esgarrifosa, ens digué que, al pas que anem, en 50 anys el desglaça­ ment dels pols serà total i que el nivell del mar pujarà un metre en cent anys.

Desprès d’aques­ ta intervenció, arribà l’hora del còctel del migdia que permeté bescanviar opinions entre els ponents i assistents per re­ conduir la jornada tècnica a la tarda, amb la intervenció de dos ponents.

formada a l’Escola Europea de Co­ aching (ACTP), que parlà de com descobrir les possibilitats que tenen els enòlegs per afrontar les relacions interpersonals amb flexibilitat, de manera proactiva i positiva.

La seva intervenció va ser molt interactiva amb tots els assistents i molt sorprenent per la forma com va plantejar i exposar el tema. Inicià la conferència amb una premissa: «tu transmets el com ets, la resta és manipulació». Ens indicà que el més important és mirar­nos a nosal­ tres mateixos i valorar exactament la situació. Per exemple, digué que ens hem de relacionar amb la res­ ta mitjançant converses, i el fet de tenir una conversa amb els altres no significa que no la tinguem amb nosaltres mateixos, el que passa és que la fem privadament. «Quan ens relacionem no solament ho fem amb paraules, també ho fem amb gestos», va recalcar. A més cal tenir clar que «hi ha coses que no evolucionen des de P3», i per tant «s’ha d’acceptar amb humilitat saber el que sé i el que no sé».

Pel que fa a la tasca professional que desenvolupem els enòlegs, una de les preguntes a fer­se és si tinc ha­ bilitats per atendre als clients, si ho sé transmetre... El poder de les paraules tenen a veure amb el futur tant per accelerar­lo com per aturar­lo.

«El poder de la nostra història» (traumes d’infan­ tesa, origen, sentit de culpabilitat,...), les creences que tinc sobre mi i so­ bre l’organització on treballo, tot això s’ha de mirar des del punt de vista de les forta­ leses personals i els èxits assolits, a la vegada de treballar conjunta­ ment en l’autodescobriment dels hàbits que influeixen i condicionen la persona i que priven d’aconseguir els reptes plantejats: les creences del passat i la por del futur.

«La por paralitza, per tant no has de mirar solament la part negativa, també es pot aprendre de la part

«En el món del vi també s’hi val ‘reviure el passat, viure el present i visionar el futur’.»

Coaching per a enòlegs?

La primera conferència L’enòleg.

L’art de transmetre i influir va anar a càrrec de Joana Frigolé, psicòlo­ ga, consultora i coach professional,

ACE Revista d’Enologia

22

1er Semestre 2017

La Nit de l’Enologia 2017

L

professionals. «La influència vindrà de la mà del convenciment que en tinguem nosaltres de nosaltres mateixos», va afirmar. I va aprofitar l’ocasió per demanar a Salvador Puig (Incavi) que «a la nova llei d’ordenació vitivinícola s’inclogués la col·laboració dels enòlegs en l’elabo- Emili Piñol recull el premi a l’enòleg sènior ració del vi, doncs varietats de vinya característiques creiem que és una tasca indelegable».

I arribà el moment de fer una breu de cada terra, el procés d’elaboració presentació dels premis a atorgar, el dels millors vins del país i tot el trePremi a la Difusió de la comuni- ball que s’amaga darrere una bona cació del sector del vi i el Premi a ampolla de vi.

També es lliurà el premi a l’enòleg l’Enòleg sènior per la millor trajectòria professional amb més de 25 anys com sènior que aquest any ha estat per a l’enòleg Emili Pinyol i Carbó, orienòleg.

Tant l’ACE com el CEEC fan palès ginari de Castellet i la Gornal, que amb aquests premis el reconeixement des de que es va iniciar com aprea la tasca realitzada per tots els pro- nent a la Cooperativa de l’Arboç on fessionals de l’enologia que diàriament segueix, la seva trajectòria ha estat lluiten per a que el sector vitivinícola sempre obtenir la millor «qualitat» del vi, essent pioner en la selecció català estigui al nivell més alt.

Enguany ha estat guardonat amb del raïm com a primer element per el premi que distingeix la labor dels aconseguir la qualitat final.

Tant en Carles Xuriguera (un dels mitjans de comunicació al programa components del Teatre de Guerridivulgatiu Glops lla) com Emili Pinyol van agrair els de TV3, destacant respectius premis i el president de el seu missatge l’ACE donà les gràcies a Verallia, en divulgatiu conduït la persona d’Elena Andía, per la seva per Carles Xuri- col·laboració i patrocini de la Nit de guera, Fel Faixe- l’Enologia.

En el sopar es van poder tastar els das i Jordi Oliva.

En els 13 capítols vins i caves cedits pels cellers elabod e l p r o g r a m a , radors i per la DO Catalunya i DO Glops recorre la Pla de Bages: Gramona, Freixenet, geografia catalana Miguel Torres, Segura Viudas, Abadal, descobrint les di- Oller del Mas, Castell d’Or-Coop. de ferents denomina- l’Arboç, Collbaix Celler el Molí, VerCarles Xuriguera agraeix el guardó en nom del programa Glops cions d’origen, les muts Miró i el Celler Can Roda. 

’Associació Catalana d’Enòlegs (ACE), amb el suport de Verallia celebrà, un any més, la «Nit de l’Enologia» a l’Hotel Don Cándido, de Terrassa. Josep Maria Martí inicià les presentacions de Salvador Puig, director de l’Incavi; Marc Armengol, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa; Carles Playà, degà del Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya (CEEC); Joan Miquel Canals, degà de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili; Jaume Gramona, president de l’Institut del Cava, i Elena Andía, representant de Verallia.

Marc Armengol va agrair als assistents haver escollit Terrassa per a la celebració de la Nit de l’Enologia i recordà que el 26 Festival de Jazz de Terrassa els espera.

Tot seguit, Carles Playà, German Esteban i Salvador Puig donaren els diplomes als nous col·legiats.

En finalitzar el lliurament, Carles Playà indicà que el Col·legi ja és una realitat. Els 135 afiliats «som els que hem cregut que el Col·legi és una eina amb molt de poder» i indicà la col·laboració portada a terme amb el Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Agricultura i altres col·legis

ACE Revista d’Enologia

23

1r Semestre 2017

positiva, de les fortaleses. S’ha de tenir confiança en si mateix».

També ens parlà de l’estat d’ànim, que per cert s’encomana, i ens digué que es fonamenta en sis situacions: l’alegria fa les coses senzilles, fàcils, que serveixen per obrir portes; la ràbia, que pot ser positiva si està mesurada; la tristesa, com a procés de dol; la por, normalment deguda a l’estrès; l’amor com a valoració de tot i tothom que ens envolta (es pot fer extensible a tendresa/calma), i l’erotisme.

Així mateix tractà de la poderosa relació existent entre els equips ex­ traordinaris: les diferències (vistes com fortaleses), les emocions (com positivitat) i els fets (com accions).

Per acabar ens enumerà sis factors que esgoten i limiten la persona: les obligacions, la hiperresponsabilitat, la gestió del temps, els defectes (les febleses i les mancances), la indecisió permanent i l’excés de necessitats.

I com a frase concloent ens animà a «reviure el passat, viure el present i visionar el futur».

Un enòleg de referència Les jornades tècniques fina­ litzaren amb la conferència La simbiosi enòleg-producte, a càrrec de Josep Bujan, enò­ leg en cap de Freixenet durant més de 43 anys.

La seva intervenció s’inicià fent esment a les diferents relacions que hi ha entre els xefs i el món de la restauració, que es troben molt ben

Enguany vam visitar la masia familiar Roqueta i les vinyes d’Abadal, on vam gaudir d’un tast

establertes a nivell social, i les de l’enòleg i el món del vi, en què la fi­ gura de l’enòleg no és reconeguda.

«L’àvia Dolors Sala era la dipositària dels llevats de segona fermentació, que cuidava i protegia...»

Ens explicà que, per a ell, és fona­ mental que l’enòleg i l’equip comer­ cial sumin esforços, estant molt ben connectats per fer arribar al mercat el producte amb les millors condicions possibles. Ens parlà de les tendències tot preguntant­se «qui les crea: un advo­ cat als Estats Units?

Per què?» També va fer esment a que hi ha sectors que s’es­ tan movent a nivell publicitari de forma molt positiva, com el món de la cervesa.

«Per què el mon del vi no ho està fent?»

Remarcà que «les Josep Bujan en la seva intervenció al Congrés de l’ACE empreses han de dedicat a «La millora de les habilitats de l’enòleg» ACE Revista d’Enologia

24

1er Semestre 2017

deixar que els treballadors es formin, s’expliquin i s’expandeixin arreu del món, que experimentin i facin una bona feina amb els comercials».

Per a Josep Bujan, «estem sub­ jectes a les DO, a elaboracions, a lleis, a reglamentacions... i això es diferent dels reptes amb què es troben els xefs, que tenen llibertat en tots els sentits (no hi ha regles a les que adaptar­se)».

En la seva intervenció va repas­ sar la seva trajectòria professional que, des de l’any 1974 ha estat en la mateixa empresa, quan encara havia premses antigues de fusta i que, poc a poc, i paral·lelament s’estaven fent tancs de 6000 hL, camises de fred i altres avenços: un canvi total.

«L’àvia Dolors Sala era la dipositària dels llevats de segona fermentació, que cuidava i protegia; amb els anys, però, es va demanar un ajut a la direc­ ció per tenir més coneixements sobre llevats.» Amb aquest i altres propòsits es va formar un equip de biòlegs que han estat cabdals per a l’actualització científico­tècnica del celler. Josep Bujan reconeixia a la xerrada que «ha estat un honor i un plaer poder estar desenvolupant aquesta tasca durant tots aquests anys».

Tot seguit, presentà una breu re­ trospectiva de les quatre dècades a Freixenet i els principals reptes com a enòleg. Per exemple, «el 1991 es

va fer un cava per a postres, un repte –que vam assolir emprant ampolles de malvasia del Penedès que tení­ em– en dissenyar aquest cava amb licor d’expedició de la malvasia diluït amb vi ranci». En el període 1992 a 1994, la innovació va ser «emprar la varietat trepat en l’elaboració del cava». Aquest raïm es conrea a la Conca de Barberà i «es va fer un cava rosat pàl·lid». El 1996, amb l’auge de la dieta mediterrània, va incorporar el monastrell negre, ela­ borant «un blanc de noirs que al Japó va tenir una molt bona acollida».

Totes les varietats de blancs i ne­ gres autoritzades pel Consell Regu­ lador del Cava estaven a les vinyes de Chandon, el celler de Sant Cugat Sesgarrigues adquirit per Freixenet.

Entre aquestes varietats hi havia alguns dels millors clons francesos de chardonnay i de pinot noir, a més de la garnatxa i la malvasia (Subirat Parent). Això va permetre elaborar caves amb totes les varietats autorit­ zades. Una altra innovació que fins llavors ningú havia fet.

«En aquests moments estic a la Freixeneda, recuperant les masies de la saga Sala. Treballem, amb premsa de fusta i per gravetat, un brut nature en el que no hi ha cap tractament enològic, amb una crian­ ça de 9 anys de vida.» Josep Bujan també té un nou repte, que és fer un vi negre especial, d’elaboració similar al de Maroma pansificat, tot fet per gravetat, criança en bótes de roure de Croàcia, fusta sense torrar,

amb dos o dos i mig anys de criança en fusta i com a singularitat que l’am­ polla es tanca amb un tap de vidre.

Cloenda Finalment, i com a cloenda de la jornada tècnica, el mNACTEC (fàbrica tèxtil reconvertida en mu­ seu que conserva en les seves naus principals tots els mecanismes que feien funcionar els telers) realitzà una visita guiada per l’exposició dels telers emprats en l’auge de la indús­ tria tèxtil. Algunes de les màquines encara funcionaven gràcies a la roda de vapor enorme que proporcionava l’energia necessària per a que tots els telers funcionessin incansable­ ment. També vam poder visitar una exposició de cotxes i motos d’època entre les que cal destacar la marca Montesa.

Un cop finalitzada la jornada tècni­ ca, els enòlegs i acompanyants ens vam retrobar a l’Hotel Don Cándido on vam poder saludar a tots els assis­ tents a la Nit de l’Enologia (vegeu requadre de pàg. 23), la gala anual que l’ACE dedica al enòlegs, amb bona música a càrrec del pianista terrassenc, Toni Rambla, i una bona copa de cava.

Ruta de les tines del Bages El dia següent vam realitzar una sortida per visitar les tines del Bages,

ACE Revista d’Enologia

25

1r Semestre 2017

unes construccions insòlites molt ben conservades, que actualment romanen a l’interior del bosc i que ens donen una idea de com devia ser aquest paisatge en una altra època, on la vinya ocupava gran part del bosc actual. La funció de les tines era realitzar la fermentació a la mateixa vinya, sense tenir que desplaçar-se a cap celler. Les construccions tenien unes sortides, o forats a la roca que es tapaven amb les anomenades boixes per on sortia el líquid.

També vam poder realitzar un tast de dos tipus de vins elaborats per l’enòleg d’Abadal, Miquel Palau, un professional enamorat d’aquelles terres i que posà en valor el terroir del Pla de Bages.

Les activitats més socials del Con­ grés van finalitzar amb un dinar a la masia d’Abadal, on Valentí Roqueta Guillamet, ens agraí la nostra visita.

També varem visitar la masia dels seus avantpassats –amb un antigui­ tat de vuit segles i que es conserva en perfecte estat– i punt de partida de la nissaga familiar d’enòlegs do­ cumentada des del segle XII, i que des de Ramon Roqueta Roqueta (1875-1938), veritable impulsor de la indústria vitivinícola a Manresa, no ha deixat de créixer generació rere generació. 

Informe

Assemblea de l’ACE El passat 4 de març va tenir lloc la XXXIII Assemblea General Ordinària de l’Associació Catalana d’Enòlegs a l’antiga seu de l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès, actualment reconvertida en The Wine Business School

C

arles Playà, degà del Col· legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya (CEEC), va prendre la paraula en primer lloc per agrair a The Wine Business School la invitació rebuda per part de la seva Direcció de cele­ brar el nostre acte anual a les seves noves i àmplies sales, tot recordant la simbologia que aquest espai ha estat durant molts anys per gran part dels enòlegs. Així mateix els va desitjar molt d’èxit en les seves noves tasques, a la vegada que agraí l’assistència dels presents.

El president de l’ACE, Antoni Can­ tos, va aprofitar l’inici de l’Assemblea per donar la benvinguda als assis­ tents i també per agrair i felicitar als responsables de The Wine Business School les facilitats donades per ce­ lebrar aquesta reunió, fent específica menció al significat històric de les instal·lacions on ens trobàvem.

El president Antoni Cantos i la secretària, Xènia Bonet, van informar als presents a l’Assemblea de les ac­ tivitats de les diferents comissions de la Junta Directiva: d’aquesta manera s’informà de la Memòria d’Activitats

de l’any 2016, amb un repàs d’altes i baixes d’associats, una valoració d’ac­ tes impor tants com el dar rer Congrés i Nit de l’Enologia, així com un ampli desglossament de les activitats en col·laboració amb altres en­ titats i les acti­ vitats ja conso­ lidades com la Xer rada anual Assistents a l’Assemblea de l’ACE el passat 4 de març de 2017 de verema. Prè­ viament havia quedat aprovada l’acta de l’Assem­ i en últim lloc Núria Vilalta –en substi­ tució de Jaume Àrboles– va desglos­ blea anterior.

Tot seguit, Josep Mitjans va infor­ sar tot l’apartat econòmic de l’ACE mar de la dinàmica de les sessions pel que fa a despeses i ingressos per partides, així com la presentació del del Taller de tast realitzades i pre­ pressupost de l’any 2017 que va ser vistes, iniciant-se llavors un interes­ aprovat per l’Assemblea. sant debat entre els associats sobre Per acomiadar l’acte, el president aquest tema. Continuava la sessió Antoni Cantos va marcar les línies Jaume Estruch amb tots els aspectes referents a la revista digital i impresa, mestres que mouran la Junta Direc­ tiva per al proper exercici, animant a tots els associats a participar en les activitats previstes i agraint de nou la presència dels associats a l’acte.

Un cop finalitzades les sessions de treball, estava prevista una visita guiada a les instal·lacions renovades de The Wine Business School, però per motius logístics de l’Ajuntament es va posposar per un altre dia.

Agraïment doncs als assistents tant a l’assemblea de l’ACE com del CEEC, per la seva participació i a En la mateixa The Wine Business School la gentil jornada acollida que ens van oferir.  també va tenir lloc l’Assemblea de la CEEC

ACE Revista d’Enologia

26

1er Semestre 2017

Actualitat CEEC

IV Assemblea General Ordinària i Extraordinària del Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya

P

recedint l’Assemblea anual de l’ACE, el dia 4 de març a les 8.30 h també es va celebrar la IV Assemblea General Ordinà­ ria i Extraordinària del Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya (CEEC).

En primer lloc el degà va iniciar l’Assemblea General Extraordinària amb dos assumptes específics: la presentació del Codi Deontològic del Col·legi, d’una banda, i la pro­ posta d’adhesió a l’Agrofòrum 2050 de l’altra. Ambdues propostes foren aprovades pels assistents.

Seguint l’ordre del dia de l’Assem­ blea General Ordinària, van prendre

B

envolguts col·legiats, en aquesta ressenya us voldria remarcar algunes d’aquelles accions que han constituït la feina d’aquest any passat i les que ens queden fins arribar al final de la nostra legislatura que més o menys serà d’aquí a un any.

Com ja vàrem explicar en la pas­ sada assemblea del 4 de març de 2017 que es va celebrar a la The Wine Business School, l’antiga Estació Enològica de Vilafranca del Penedès, aquest any passat ens hem dedicat a rematar alguns temes que teníem pendents; així doncs es va aprovar el codi de normes deontològiques del Col·legi i també l’adhesió a la xarxa Agrofòrum 2050. D’altres s’es­ tan acabant de concretar com és tot el tema de les assegurances o bé l’enquesta corporativa.

Per enfilar aquest últim tram de la legislatura ja estem treballant amb un nou plantejament estratè­ gic de cara a la col·laboració amb professionals de la comunicació i l’organització per tal de donar més visibilitat a tots els actes que

de nou la paraula el degà, Carles Playà, acompanyat d‘altres membres de la Junta, el secretari Germán Este­ ban i el tresorer Oriol Guevara.

Tot seguit i després de l’aprova­ ció de l’acta de l’Assemblea 2016 per part de l’Assemblea, el degà i el secretari van comentar aspectes importants de l’activitat del Col·legi, com el moviment d’altes i baixes, les reunions de treball de la Junta de Govern i els esdeveniments en representació als que s’havia fet acte de presència en nom del col­ lectiu.

Altres aspectes importants que es van tractar van estar la preparació de

l’enquesta per al coneixement dels perfils professionals dels enòlegs associats, la proposta i aprovació de l’assegurança de responsabilitat civil per als enòlegs, continuar amb la feina per incrementar el nombre d’associats fins als 200, així com el treball cada cop més estret amb la Junta de l’ACE per tal d’optimitzar les reunions de les respectives Juntes i encaminar esforços comuns en pro de la promoció de la professió.

Finalment el tresorer, va presentar el compte de resultats de l’exer­ cici 2016 i el pressupost del 2017, aprovats tot seguit per la mateixa Assemblea.

organitzem, a fi i efecte de posar en valor moltes d’aquelles activitats que de vegades passen desaperce­ budes entre el munt d’actes que es celebren en el sector. Fins hi tot hem observat que els mateixos col·legiats se salten activitats nostres per l’ex­ cés d’informació general que tenim tots plegats.

S’ha començat a treballar d’aquesta manera en el Congrés ACE­CEEC celebrat a Terrassa el passat 31 de març amb resultats po­ sitius i molt esperançadors de cara a futurs esdeveniments. Esperem que en aquest any que ens queda puguem consolidar aquesta manera de treballar i ja passi a ser un actiu dintre el col·lectiu dels enòlegs.

També, com ja es va comentar en la darrera assemblea i fruit de les reflexions del novembre passat, per donar més força al col·lectiu dels enòlegs, entenem que hi ha d’ha­ ver un sol cap visible que ostenti el càrrec de president de l’ACE i degà del CEEC. Aquesta hipòtesi de tre­ ball l’estem desenvolupant perquè l’any vinent es pugui fer efectiva.

Entenem que tots aquests pos­ tulats provenen d’estudiar profun­ dament de quina manera podem enfortir el CEEC i l’ACE per tenir el reconeixement i l’autoritas que es mereixen. 

«El Codi Deontològic del Col·legi va ser presentat i aprovat per l’Assemblea CEEC el dia 4 de març de 2017.»

Tot i que no és fàcil en aquest món tan híperbombardejat d’esdeveni­ ments els quals tots ens els pinten «molt interesants», creiem que hem de ser més incisius en aquest sentit i remarcar la informació que ens convé per tal que els actes de l’ACE­ CEEC tinguin tota la repercussió que volem.

ACE Revista d’Enologia

27

1r Semestre 2017

Carles Playà Degà de Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya

Notícies

ACE renova els acords de patrocini amb destacades firmes del sector Renovats els diversos acords que manté amb diferents patrocinadors per a l’any 2017, l’ACE vol agrair aquests suports en nom de tots els enòlegs associats:

AEB Ibérica, fundada fa més de 25 anys com a filial de la companyia italiana (Aeb Group), és una empresa especialitzada en el sector dels co­ adjuvants per a la indústria enològica i de begudes. Amb el ferm desig de seguir aportant solucions als enòlegs i als cellers, treballa al capdavant de la investigació, desenvolupant noves gammes de productes i maquinària per tal de facilitar l’assistència tecno­ lògica i aplicativa en qualsevol dels processos d’elaboració dels vins i begudes. AEB es consolida com a líder del sector.

CAVATAP SL va ser fundada el 1988. Ofereix servei, flexibilitat i una àmplia cartera de productes a tots els seus clients, amb l’objectiu de seguir millorant aquests tres punts vitals dia rere dia. Cavatap disposa de més de 3000 m2 de magatzem al cor del Penedès, on s’hi emmagatze­ ma cada producte en les condicions més adequades per a la seva conser­ vació. També disposa de transport propi per tal d’optimitzar el temps d’entrega i oferir un servei just in time dels productes en estoc.

L’empresa del sector vitivinícola Magusa Maquinària Vinícola S.L. compta amb més de 40 anys d’expe­ riència en instal·lacions i accessoris per a cellers, recepció de verema i fabricació de maquinària vinícola (tremuges de recepció, desrapa­ dores, bombes centrífugues i d’al­ tres, cintes transportadores, dipòsits d’acer inoxidable...). Hereva de Ma­ quinaria Grau, nascuda als anys se­ tanta, Magusa continua oferint servei als viticultors posant tots els avenços tecnològics al seu abast.

L’empresa Agrovin és un dels principals fabricants i distribuïdors de solucions enològiques a escala mundial. Fundada el 1960 ha mantin­ gut un pla d’expansió que fa mantenir una presència activa a les principals regions vinícoles. Des de fa anys, l’empresa aposta per la innovació, ampliant el seu departament tècnic i de R+D+i, i contribuint amb tot això a la necessària evolució del sector enològic (selecció de llevats de diferents zones vitivinícoles, fabri­ cació de bacteris làctics, desenvolu­ pament de sistemes d’estabilització tartàrica,…).

LAFFORT, creada a Bordeus el 1895, s’ha destacat sempre per una forta implicació en la investigació, tant aplicada com fonamental. Ori­ entada cap el futur, per passar d’una enologia curativa (basada en la qu­ ímica pura) a una enologia preven­ tiva (recolzada en la biotecnologia), Laffort aporta eficàcia i qualitat re­ coneguda, i està en la base de molts descobriments de l’enologia moder­ na amb nombrosos registres i pa­ tents internacionals. Aquest dinamis­ me i forta implicació en la R+D són l’origen de la projecció internacional de l’empresa.

El grup surer Piedade ocupa una posició destacada entre les majors i millors empreses de Portugal en pro­ ducció de taps de suro. Amb una his­ tòria que sorgeix el 1963 quan inicia les seves activitats, avui les opcions empresarials del Grup Piedade in­ clouen el domini de la matèria prime­ ra en origen i una forta aposta indus­ trial, amb l’obertura de noves unitats i la modernització permanent de la producció. La garantia de patrons de qualitat elevada i l’enfortiment comercial en mercats d’expansió han estat i són els pilars fonamentals del creixement de l’organització en els mercats més exigents.

ACE Revista d’Enologia

28

1er Semestre 2017

A més dels patrocinadors de l’ACE, l’Associació compta amb la col·laboració de dues firmes que, amb el seu suport al Congrés anual i la Nit de l’Enologia, recolzen al col· lectiu d’enòlegs:

Rius&Rius Assessors (R&R), im­ portant consultoria vinícola, va re­ novar l’acord de col·laboració amb l’ACE en una trobada el passat 10 de març on també es van comentar i desgranar diversos aspectes tècnics, jurídics i administratius que incidei­ xen en el sector vitivinícola. A més R&R dona especial suport als actes del XXVIIIè Congrés anual de l’Asso­ ciació, enguany dedicat a reivindicar la figura de l’enòleg.

En els darrers anys, Verallia i l’ACE han establert un acord de pa­ trocini emmarcat en la Nit de l’Eno­ logia. Amb la renovació del 2017, Verallia es converteix en el principal patrocinador de La Nit de l’Enologia.

Líder mundial en el sector d’envasos de vidre per a vins, licors i alimen­ tació, produeix cada any més de 25 000 milions d’ampolles i pots de vidre per als més de 10 000 clients de 46 països d’arreu del món.

L'ACE també vol agrair el suport de tres grans empreses del Penedès.

Com a socis elaboradors, empreses elaboradores més pròximes a l'As­ sociació, el seu patrocini enforteix les relacions amb l'entorn natural de l'enòleg i col·laboren en el procés de promoció i projecció professional.



Premis Vinari a la Generalitat «Les grans celebracions s’hauran d’acompanyar dels vostres productes»

A

ntoni Cantos, president de l’ACE, i Carles Playà, degà del CEEC, van assistir el mes de febrer de 2017 en representació de les respectives entitats, a la recepció oficial al Pa­ lau de la Generalitat dels Premis Vinari. Durant l’acte, el president

Carles Puigdemont va afirmar que «els cellers i els vins catalans són uns grans ambaixadors del país, a través de la qualitat, del respecte, de l’esforç, (...) i que un país que es respecta a sí mateix és un país on des de fora diuen que val la pena anar-hi o comprar els pro­ ductes, i per tant, és un país que té futur». Per acabar, Puigdemont va voler recordar als presents que «les grans celebracions s’hauran d’acompanyar dels vostres pro­ ductes». 

Foto de grup de la recepció del president Puigdemont en motiu dels Premis Vinari

Caves Llopart, Creu de Sant Jordi 2017

L

a Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya. Caves Llopart ha estat distingida amb aquest important guardó en reconeixement a la seva llarga trajectòria en un sector des­ tacat de l’economia catalana, com és el dels vins i caves, en el qual aquesta empresa familiar ha acon­ seguit situar-se en un lloc de privi­ legi per la qualitat dels seus vins i caves i per la voluntat d’innovació constant. Des de l’empresa familiar, ubicada en ple cor del Penedès, terra per excel·lència de caves i vins, es mostren molt agraïts per poder compartir l’alegria d’aquest reconeixement a la seva llarga tra­ jectòria en el món vitivinícola i en la seva aposta per l’agricultura ecolò­

ACE Revista d’Enologia

29

1r Semestre 2017

La familia Llopart

gica i caves d’artesania amb llarga criança. Sens dubte és una molt bona notícia en l’any del 130è ani­ versari de la seva fundació. 

Viader, nissaga de metges i apotecaris

R

amon Viader Guixà és el relator d’aquesta història familiar de metges i apotecaris, i impulsor del museu i la biblioteca Viader, que aviat obrirà les portes al públic general. A l’obra que s’acaba de publicar Viader, nissaga de metges i apotecaris, l’autor fa un recorregut històric, rigurós i alhora emocio­ nal, del valuós llegat dels seus avantpassats.

L’autor del prò­ leg del llibre, Joan Esteva de Sagrera, especialista en història de la farmàcia, degà de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, ha exaltat la importància d’aquesta col·leció i el fet que se’n podrà gau­ dir ben aviat. La col·lecció cataloga­

da i fotografiada conté 2500 peces (instruments, llibres, imatges) de gran valor històric que mostren la recerca i els descobriments de gran impacte sanitari, social i econòmic que la saga de farmacèutics Viader han aportat en generacions.

El darrer membre de la nissa­ ga, en Ramon Viader i Guixà, autor del llibre, és farmacèutic i òptic, una formació científica que aviat es va creuar amb unes inquietuds en el camp de l’enologia per centrar-se en l’assessoria vititinícola, l’analítica i la investigació eno ­ lògiques al servei de la competitivitat i la qualitat.

Aquest enòleg de Sant Sadurní d’Anoia, cronista de deu generacions

Congrés de l’OIV 2017

E

l 40è Congrés Mundial de la Vinya i el Vi, organitzat per l’OIV, tindrà lloc a Sofia (Bulgària) del 29 de maig al 2 de juny de 2017. És la segona vegada que aquest país acull la trobada mundial de l’Organització Internacio­ nal de la Vinya i el Vi, a la qual Bulgària es va afiliar fa ja 84 anys.

El lema general del programa cien­ tífic d’enguany és «Vinya i vi: ciència i economia, cultura i educació». I es preveu discutir aspectes con­ nectats al Pla Estratègic de la pròpia OIV i que són re­ llevants per al futur del sector. Per a la presidenta actual de l’OIV, la Prof. Dr. Monika Christmann, en destaquen «la viticultura sostenible; la producció orgànica i els reptes del raïm i el vi; els mercats mundi­ als amb l’impacte en l’educació i

l’estructura del sector; aspectes de responsabilitat social, com el paper en el desenvolupament regional, la conservació del patrimoni cultural del vi i les expectatives dels consu­ midors».

Els vins búlgars no són molt coneguts a casa nostra, potser perquè durant molts anys es van dedicar a pro­ veir el mercat dels països de l'Est i Rús­ sia, d'esquena a un mercat que després només els va obrir portes com a proveï­ dors de vins de perfil baix als consumidors anglesos. El Congrés OIV és una oportunitat per fer conèixer les cinc zones vitivinícoles que té el país. www.oiv2017.bg/ 

ACE Revista d’Enologia

30

1er Semestre 2017

(cinc de metges i cinc de farmacèu­ tics) que ininterrompudament han prestat servei a la societat, va ser també un dels impulsors de l’Asso­ ciació Catalana d’Enòlegs (ACE), de la qual el 1983 va ser membre de la seva primera Junta; ha estat el segon president de la Confraria del Cava Sant Sadurní, president de la Union Internationale des Oenologues i figu­ ra rellevant a l’OIV. El llibre (primera edició en català), que ha estat publicat per Rubes, és de gran format, profusament il·lustrat amb peces remarcables del museu Viader, enquadernació de tapa dura i impressió d’alta qualitat.

Més informació i comandes a: info@acenologia.com 

Concurs fotogràfic d’enologia

U

n any més, Agrovin convida a la participació del Concurs Foto­ gràfic AGROVIN La Enología en una fotografia, en què proposa «enaltir la bellesa de l’enologia i dels processos que porten a la transforma­ ció del most en vi». Per segon any, es contribueix al foment de la solidaritat, 5€ per inscripció es destinaran a l’ONG MAS+ Ayuda y Solidaridad, que el 2017 treballa per a Gàmbia.

Per participar, cal enviar una foto (de tècnica fotogràfica lliure, en for­ mat digital de màxima qualitat fins a 10 MB) sobre qualsevol aspecte de caràcter enològic, vinyes, celler, elaboració, vins, etc., identificada amb un títol i el nom de l’autor. El termini per rebre fotos acaba el 30 de novembre de 2017 (abans de les vuit del vespre).

Més informació i bases: http:// www.agrovin.com/BASES.pdf 

Enoturisme, una activitat econòmica a l’alça

L’Enotren més jove

L

A

a realitat de l’enoturisme a Espa­ nya queda reflectida en l’Infor­ me de l’Observatorio Turístico Rutas del Vino que acaba de publicar-se a l’abril de 2017, impulsat per ACEVIN, l’Associació Espanyola de Ciutats del Vi. Actualment són 27 les rutes enoturístiques inscrites, de les quals 24 funcionaven el 2016 i s’han comptabilitzat en l’informe.

La ruta Enoturisme Penedès és aquest any també una de les des­ tacades pel nombre de visitants: 486 388 visites, només superada per Marco de Jerez que en comptabilitza unes 500 000 i escaig. Per mostrar algunes dades més de l’informe i po­ der comparar, per exemple, la Ribera del Duero, tercera ruta per nombre de visites, en té unes 350 000; en el rang inferior, tot i que amb alces proporcionals importants, es troben Txakolí i Yecla amb uns 4700 i 4500 visitants, respectivament. En la sèrie de què disposa ACEVIN es pot com­

parar també l’evolució dels darrers nou anys, i des del 2008 l’increment de l’activitat enoturística ha estat del 21%. Curiosament, els mesos d’oc­ tubre i maig són els que reben un major nombre de visitants, i gener és pràcticament en tots els casos el pitjor mes; l’informe reflecteix que, de les rutes catalanes, el Penedès sí té octubre com a millor mes, mentre que Empordà i Lleida són més visi­ tades a l’agost.

A banda de conèixer estadístiques, l’informe pretén analitzar l’impacte del turisme del vi i el retorn que su­ posa l’esforç que realitzen empreses i administracions que donen suport al sector. Entre les conclusions, es destaca que l’enoturisme està esde­ venint motor de desenvolupament turístic i, sobretot, un producte turís­ tic «desestacionalitzador» que, més enllà del sol i platja tradicional, pot complementar segments vinculats al turisme rural i cultural. 

III Premis d’Enoturisme de Catalunya

A

questa iniciativa, creada en el marc del Programa nacio­ nal d’enoturisme de Catalunya, amb l’objectiu de reconèixer i premiar les millors iniciatives enotu­ rístiques que s’han posat en marxa a casa nostra, vol «estimular totes les empreses per tal de vetllar per la qualitat, la sostenibilitat i l’especia­ lització del seu producte enoturístic, i incentivar-les a la millora contínua de les seves ofertes i a la innovació a l’hora de plantejar noves propostes enoturístiques».

Les Nacions Unides han declarat 2017 l’Any internacional del turisme sostenible, per això als III Premis d’Enoturisme es valora de forma particular les actuacions que tinguin en compte i siguin respectuoses amb la sostenibilitat, en tots els seus vessants, dins el marc de l’enoturis­

me, i que alhora ajudin a entendre la rellevància d’actuar amb criteris sostenibles. Els premis es concedei­ xen en tres categories: Cellers, Allot­ jaments i restauració, i Experiències i innovació.

Així, per a l’atorgament del guardó a la categoria de Cellers, les can­ didatures són valorades per la sin­ gularitat de l’oferta; el respecte i la vinculació amb el que es treballa al territori, i el treball envers la fidelitza­ ció dels clients. Tancat a principis de maig, les opcions presentades seran avaluades per un comitè d’avaluació, format per representants de la Direc­ ció General de Turisme, l’Agència Catalana de Turisme i l’Incavi. Els guanyadors es faran públics al tau­ ler electrònic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (http:// tauler.gencat.cat). 

ACE Revista d’Enologia

31

1r Semestre 2017

Catalunya, el sector enoturís­ tic viu recentment un impuls gràcies al nou acord entre els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Manresa i la DO Pla de Bages per promocio­ nar el turisme vinícola i les activitats d’oci del territori. Els usuaris d’FGC i qualsevol persona interessada po­ den adquirir diferents bitllets combi­ nats Turistren que inclouen el viatge en tren, l’entrada a espais d’interès i tiquets degustació de productes bagencs. Un dels eixos principals sobre els quals s’ha definit i estruc­ turat l’oferta de Turistren al Bages (inclosa en la línia Llobregat-Anoia) és l’enoturisme a una de les zones vitivinícoles amb més riquesa patri­ monial i paisatgística de Catalunya.

De les 10 propostes turístiques, la meitat se centren directament a co­ nèixer l’oferta vitivinícola de la zona, per exemple, les rutes «Les tines del Bages», «Els cellers del Bages», «Ce­ llers i caves d’Artés» o «Descobreix el Pla de Bages».

Per saber-ne més: Si voleu conèixer aquesta DO catala­ na no us perdeu la Guia d’Enoturisme del Pla de Bages (2013), a càr rec Lluís Tolosa, so­ ciòleg, i Clara An­ túnez, sommelier, amb pròleg de Toni Massanés, director de la Fundació Alicia, on es recomanen 101 llocs per gaudir del turisme del vi a la comarca del Bages.

Enguany s’ha completat la sèrie amb la recent publicació de la Guia d’Enoturisme del Penedès (2017): 210 llocs per gaudir del turisme del vi i prop de 500 vins i caves recomanats. 

Guia professional La secció on trobar els contactes de les principals firmes del sector Tota la informació sobre mòduls i tarifes per al 2017 es pot consultar a info@acenologia.com

ACE Revista d’Enologia

32

1er Semestre 2017

Mytik Diam és l’únic tap de suro que ofereix, al mateix temps, l’homogeneïtat perfecta d’una ampolla a una altra i una qualitat de tancament optimitzada.

A més assegura la neutralitat sensorial, gràcies al procediment DIAMANT®.

Preservant la delicadesa de les bombolles i les aromes del vi durant tota la seva evolució, Mytik Diam ens garanteix que cada degustació sigui un èxit! www.diam-cork.com

El guardià de les aromes

©Photo : Richard Sprang.

…la garantia Mytik Diam !

* TCA cedible ≤ al límit de quantificació de 0,3 ng/l.

En el moment decisiu...

L’ACE treballa per a l’excel·lència professional dels enòlegs i el reconeixement del talent al món del vi Refundada el 1984, l’Associació Catalana d’Enòlegs ha estat pionera en molts àmbits: en promoure els estudis universitaris d’enologia, en difondre l’aplicació de tècniques moleculars en els processos d’elaboració, en incorporar els professionals del vi a les noves tecnologies... sempre a la recerca de nous reptes per al vi.

Però no estem sols en aquesta lluita:

els socis elaboradors formen part del progrés de l’ACE

Perquè compartim la mateixa ambició de futur. * El soci elaborador és una opció de patrocini dirigida a les empreses elaboradores més pròximes a l’Associació Catalana d’Enòlegs. L’objectiu és enfortir les relacions amb l’entorn natural de l’enòleg i col·laborar en el procés de promoció i projecció professional, tot connectant de manera inequívoca la qualitat i personalitat del vi amb el rigor del professional de l’enologia.

Més informació sobre la figura de soci elaborador a info@acenologia.com, http://www.acenologia.com/pdf/publi/ordre_soci_elaborador.pdf o trucant al 93 231 12 00.