Dossier ponències del XXIX Congrés ACE

XXIXè CONGRÉS

VITIVINICULTURA SOSTENIBLE “EFICIÈNCIA I SOSTENIBILITAT EN LA VINYA I EL VI” Castelldefels, 27 d’abril de 2018

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

VITIVINICULTURA SOSTENIBLE “EFICIÈNCIA I SOSTENIBILITAT EN LA VINYA I EL VI”

P

RESENTACIÓ

Benvinguts un altre any al nostre Congrés. Us vull agrair companys/es i congressistes la vostra assistència, com sempre hem buscat un tema actual i d’interès per a tots nosaltres.

Un equip de companys de la Junta hi ha dedicat moltes hores de feina per tal de poder gaudir d’un interessant programa d’activitats, esperem que estiguin a l’alçada de les vostres inquietuds.

Un any més, l’Associació Catalana d’Enòlegs i el Col.legi d’Enòlegs i Enòlogues fa tot l’esforç per satisfer les necessitats de formació en temes rellevants que pugui tenir l’enòleg i us convoca al XXIXè Congrés anual.

Aquest any hem triat per tema: Vitivinicultura Sostenible “Eficiència i Sostenibilitat en la Vinya i el Vi”.

Aquesta edició del Congrés posa el focus en la sostenibilitat. Després de la verema més primerenca de la historia, hom no pot defugir de la idea del escalfament global, que en tots els ecosistemes es percep amb canvis que provoquen gelades primerenques, cops de calor, increment de malalties criptogàmiques, avançament de collita i altres fenòmens que ben segur se’ns escapen. Amb aquesta sensibilitat s’han cercat conferenciants que puguin aportar idees d’optimització en tot el procés vitivinícola. Així, les presentacions posen de relleu la sostenibilitat en tota la fase de producció, des de la vinya, a través del reg deficitari en una xerrada i de l’optimització de fitosanitaris en una altre, fins al celler a on es focalitza en l’eficiència energètica, que a banda de disminuir el consum d’energia també és favorable des de la part econòmica. També es parlarà d’una eina de control de la sostenibilitat, per mitjà de la petjada ambiental. L’elaboració sostenible també ha de tenir en compte la neteja d’efluents, pel que també hi ha una presentació de depuració d’aigües i seguint la idea que es va encetar l’any passat, un associat, en aquest cas l’associada Eva Plazas ens parlarà de la seva experiència al celler en sostenibilitat.

Esperem que us siguin d’interès i sobretot que en traieu alguna idea profitosa.

Gaudim doncs d’aquesta jornada !

Joan Miquel Canals President-Degà

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

ORGANITZACIÓ

XXIXè CONGRÉS

C

Castelldefels 27 d’abril de 2018

H

OMITÈ D’

ONOR

Sr. Joan Miquel Canals Bosch President-degà de l’Associació Catalana d’Enòlegs i el Col.legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya Sra. Anna Gras Moreu Directora de l’Escola Superior d'Agricultura de Barcelona

C

OMISSIÓ

O

RGANITZADORA

Josep Anton Llaquet Isart Dario Jodar Castell Gerard Llauradó Iborra Josep Mª Martí i Cardús

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

PROGRAMA TÈCNIC

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

JORNADA TÈCNICA: VITIVINICULTURA SOSTENIBLE “EFICIÈNCIA I SOSTENIBILITAT EN LA VINYA I EL VI” Divendres, dia 27 d’abril de 2018. Escola Superior d'Agricultura de Barcelona 8:30 h

Recepció i acreditacions

9:00 h

Obertura i presentació del XXIXè Congrés a càrrec de: Sr. Joan Miquel Canals Bosch President-degà de l’Associació Catalana d’Enòlegs i el Col.legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya Sra. Anna Gras Moreu Directora de l’Escola Superior d'Agricultura de Barcelona

Cicle conferències: 9:30 h Estratègies de maneig de l’Estat Hídric de la Vinya, a càrrec del Dr. Joan Girona, IRTA – Investigador Programa Ús Eficient de l’Aigua en Agricultura.

10:00 h PEF WINE: Càlcul i comunicació de la petjada ambiental de producte del vi i el cava. Exemple d’aplicació al LIFE Priorat i Montsant, a càrrec de la Sra. Cristina Gazulla, Responsable Economia circular de LAVOLA. 10:45 h Pausa-cafè 11:15 h Viticultura de precisió. Revolució en les tecnologies d’aplicació de fitosanitaris en vinya. Adaptació als canvis, a càrrec del Sr. Emilio Gil, Professor del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC i Director de la Unitat de Mecanització Agrària.

12:00 h Eficiència energètica i renovables a la indústria del vi. Situació actual i perspectives, a càrrec del Sr. Joan Carles Bruno, CREVER. Mechanical Engineering Dep. URV. 12:45 h La sostenibilitat en un celler. Cas Pràctic: Caves Vilarnau, a càrrec de la Sra. Eva Plazas, Enòloga i Responsable de Qualitat de VILARNAU. 13:30 h Dinar cocktail 15:00 h La tecnologia retorna energia?, a càrrec del Sr. Giovanni Boscaini, AEB Group.

15:40 h “Oenologie par Nature”: evolució cap a una enologia eficient, raonada i precisa, a càrrec del Sr. Isaac Rigau, Director Comercial de LAFFORT. 16:10 h First steps towards CO2 Circular Economy at cellars Miguel Torres S.A., a càrrec del Sr. Miquel Rosell, Tècnic Medi Ambient – Canvi Climàtic.

17:00 h Cloenda de la Jornada Tècnica.

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

PROGRAMA SOCIAL

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

LA NIT DE L’ENOLOGIA Divendres, dia 27 d’abril de 2018. Vilarnau

20:30 h Recepció dels assistents a La Nit de l’Enologia a Vilarnau.

21:30 h Benvinguda a l’acte i entrega de premis al reconeixement i a la tasca de promoció de l’enologia i el món del vi, dirigit pel Sr. Josep Mª Martí Entrega de diplomes i carnets als col·legiats del Col.legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya 22:30 h Sopar de La Nit de l’Enologia 24:00 h Cloenda de La Nit de l’Enologia

Cloenda dels actes del congrés

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

RESUMS DE LES CONFERÈNCIES

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

Estratègies de maneig de l’estat hídric de la vinya Dr. Joan Girona Gomis IRTA – Investigador Programa Ús Eficient de l’Aigua en Agricultura

Enginyer Agrònom (UPC, 1984), Dr. Enginyer Agrònom (UdL, 1994) I MSc in Horticulture (UCDavis, 1989).

Investigador Científictreballant a l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Generalitat de Catalunya) des de 1982. Interessat en relacions planta-aigua, en la determinació dels requeriments hídrics dels cultius, en la determinació i caracterització de la sensibilitat estacional dels cultius al dèficit hídric, i en com aplicar reduïts volums d’aigua i optimitzar el rendiment productiu dels cultius. En les darrers anys he orientat la meva activitat en com industrialitzar el coneixement (com fer-ho accessible als usuaris finals) en els temes relacionats amb la gestió del reg, per facilitar la seva aplicació, tant a nivell de parcel·la com de comunitat de regants. Així com en explicar el perquè es requereix aigua a l’agricultura i com se’n pot fer un ús eficient Les fites més rellevants de la seva activitat es centren en la caracterització de com l’estrès hídric pot afectar a les plantes i a la seva capacitat productiva, a l’estudi i aplicabilitat de les estratègies de reg deficitari controlat, i en general a com es pot millorar l’eficiència productiva de l’aigua.

Autor de 66articles SCI, de més de 120 articles tècnics i de divulgació científica, i més de 20 capítols de llibre. He impartit més de300conferènciesi més de200 cursos de formació en temes relacionats amb el reg, així com més de 400 conferències divulgatives. He participat en 49 projectes de recerca i40 contractes amb el sector privat. Director de 9 Tesis Doctorals, i més de 60 Tesis de Màster.

Co-coordinador des de 1994 del grup de treball IRTA-UC Davis en el reg eficient de les especies llenyoses. Membre del comitè de gestió de REGMED (2008-2010). Organitzador de Congressos Científics como el VIII International Symposim of Peach (2009)(ISHS) ó el VIII International Symposium of Irrigation of Horticultural Crops (2105)(ISHS). Director del Internation Course of Irrigation (UCDavis-IRTA, 2016).

Membre del grup SCAR de la UE (2010-2011), del Fòrum Copenhaguen sobre Orientació del programa H2020 (2011), del grup d’experts en reg del CADS (Generalitat de Catalunya)(des del 2012). Redactor del TICCC (2015-2016). Professor de cursos especialitzats en diferents universitats espanyoles i d’altres països. Professor adjunt dela UdL (Universitat de Lleida) (2011-2016). IP del Grupo IRTA en el Projecte RIDECO-CONSOLIDER (2007-2012). Membre del International ForumRosenberg on Water Policies (2013-2016). Membre del Focus Group Water en EIP-AGRI (2015-2016).

Revisor científic per 18 revistes científiques del SCI. Director de la Fundació UdL-IRTA (20082013). Director General de d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Generalitat de Catalunya)(Juliol 2015, Febrer 2016).

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

Experiència internacional en: Argentina, Australià, Xile, Colòmbia, Israel, Jordània, Líban, Marroc, Mèxic, Turquia,Uruguai, USA, i diferents països de la EU (especialment: França, Itàlia, Portugal).

ABSTRACT

La vinya s’ha caracteritzat tradicionalment per mostrar una aclimatació hídrica (plasticitat) pou raonable a moltes zones d’arreu del mon, el que ha fet que en molts casos s’hagi plantejat el seu conreu sense la utilització de les tècniques de reg. Aquesta gran plasticitat de la vinya s’ha traduït en una gran variabilitat en la seva resposta anual, tant en producció com en qualitat, a les característiques climàtiques de l’any en curs, a on les disponibilitats hídriques derivades dels règims pluviomètrics, i la capacitat del propi sòl per retenir l’aigua, han estat factors determinants. La necessitat d’assegurar produccions i estàndards de qualitat ha motivat que el factor aigua esdevingui un element clau, i a més les prediccions i la realitat de l’anomenat canvi climàtic han accentuat aquesta importància. Aquests arguments son els que donen contingut a la present presentació, o el primer objectiu de la mateixa és analitzar la sensibilitat estacional de la vinya front a dèficit hídric, definir els factors que cal tenir en compte per parametritzar aquest estrès, repassar alguns dels estudis que ens aporten informació sobre la sensibilitat estacional, veure els efectes que sobre produccions comercials poden tenir i plantejar quines serien les estratègies de reg més idònies per diferents varietats i/o objectius productius. El segon objectiu seria el com es poden gestionar aquestes estratègies de reg, quines metodologies de control es poden aplicar, el seu nivell d’aplicabilitat a nivell de parcel·la comercial i les alternatives dels que es disposa avui dia. El com gestionar aquestes estratègies és de vital importància per transferir molt del coneixement existent al mon de la ciència a la realitat de les nostres vinyes, i per tant un element clau tant en la viabilitat de gestió de les empreses vitivinícoles, a la vegada que la possibilitat de posar en valor el coneixement científic que hi ha en aquests temes, i que no és poc. Finalment la presentació te un tercer objectiu que te que veure amb la variabilitat espacial, i amb la visió de que totes les plantes (tots els ceps) de la vinya estiguin en les mateixes condicions. Aquesta visió és molt difícil d’acomplir, per no dir materialment impossible, però intentar que la variabilitat espacial es redueixi a nivells tolerables de gestió ja és per sí mateix una fita. La teledetecció és una eina imprescindible en la gestió de la variabilitat espacial, i per tant se’n fa un repàs de com aquestes tecnologies ens podem ajudar a millorar la qualitat dels nostres vins per mitjà d’un maneig correcte de l’estat hídric de la vinya.

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

PEF WINE: Càlcul i comunicació de la petjada ambiental de producte del vi i el cava. Exemple d'aplicació al LIFE PRIORAT+MONTSANT Cristina Gazulla Responsable d'economia circular a Lavola. Ha fet el doctorat en ciència i tecnologia ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona, un postgrau en gestió de l'empresa a la Universitat Pompeu Fabra i la llicenciatura en ciències ambientals a la UAB. Té una àmplia experiència en l'aplicació de l'Anàlisi de Cicle de Vida en diferents sectors, incloent el del vi on ha treballat en projectes com LIFE Sinergia (La Rioja), LIFE HAproWINE (Castella i Lleó) i LIFE Priorat+Montsant actualment en desenvolupament. És la coordinadora tècnica de pilot de vi i cava de la iniciativa europea de la petjada ambiental de producte (PEF WINE).

ABSTRACT

Després de 4 anys d’intens treball, en unes setmanes finalitzarà la fase pilot impulsada per la Comissió Europea per al desenvolupament i implementació de regles harmonitzades per al càlcul i comunicació de l’impacte ambiental que generen 25 tipologies de productes, incloent el vi. La iniciativa es coneix com Product Environmental Footprint (PEF) i s’espera que clarifiqui el panorama existent d’etiquetes i segells ambientals al mercat europeu.

Un dels resultats principals d’aquesta iniciativa són les regles harmonitzades i adaptades a cadascuna de les tipologies de producte treballades. Aquestes regles són conegudes per les seves sigles en anglès, PEFCR (Product Environmental Footprint Category Rules). En el cas del vi i el cava, les PEFCR especifiquen com s’han de calcular els diferents tipus d’impacte ambiental que generen aquests productes al llarg del seu cicle de vida, incloent la producció de raïm, la vinificació, la fabricació dels envasos, la distribució, consum i fi de vida dels residus d’envasos.

A més, s’estableixen uns valors de referència de la petjada ambiental del vi promig consumit al mercat europeu. Finalment, s’aporten dades quantitatives per ajudar als productors i, en especial a les PIMES, a implementar les regles de càlcul.

Les diferents regles han estat desenvolupats per secretariats tècnics formats per representants de cada tipologia del producte i s’ha organitzat diferents consultes públiques per recollir comentaris d’altres entitats.

En el cas del vi, aquest secretariat ha estat liderat pel Comitè Europeu d’Empreses del Vi (CEEV) i ha comptat amb la participació de productors de vi, fabricants d’envasos, investigadors i experts en la metodologia. La ponent ha treballat com a coordinadora tècnica del secretariat des dels seus inicis i, durant la jornada, explicarà els continguts principals de les regles, la importància dels valors de referència (benchmark) i les implicacions que pot tenir en el dia a dia del sector.

Una de les primeres implementacions d’aquestes regles (denominades PEFCR) consisteix en el càlcul de la petjada ambiental del vi produït a la comarca del Priorat. Aquest càlcul s’està realitzant en el marc del projecte LIFE PRIORAT+MONTSANT, on Lavola participa com a soci conjuntament amb els consells reguladors de la DO Montsant i la DOQ Priorat, la Plataforma Tecnològica del Vi (PTV) i VITEC – Centre Tecnològic del Vi (coordinador del projecte).

Durant la jornada, la ponent explicarà les dificultats i oportunitats existents a l’hora de calcular la petjada ambiental del vi.

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

Viticultura de precisió. Revolució en les tecnologies d’aplicació de fitosanitaris en vinya. Adaptació als canvis Emilio Gil Profesor Titular del Departamento de Ingeniería Agroalimentaria y Biotecnología de la Universidad Politécnica de Cataluña y Director de la Unidad de Mecanización Agraria. Director de la cátedra Syngenta-UPC y ha sido Director del Máster Internacional de Viticultura de la UPC. Es profesor del programa de doctorado en agricultura y ciencias forestales de la Universidad de Turín. Investigador principal y coordinador de numerosos proyectos de investigación nacional e internacional en el ámbito de la tecnología de aplicación de fitosanitarios. Ha sido profesor de la Universidad de Cornell (USA). Coordinador del proyecto INNOSETA del programa Europeo H2020. Asesor del Ministerio de Agricultura en la elaboración del Real Decreto sobre inspecciones y el posterior Plan de Acción Nacional. Autory coordinador del Manual de Inspecciones de equipos de aplicación en uso. Miembro experto seleccionado para el EIP-FOCUS GROUP in Precision Agriculture (DG Rural Development – Unión Europea). Miembro experto de ISO y del Comité Europeo de Normalización (CEN 144) para la elaboración de normas relacionadas con los equipos de aplicación de fitosanitarios.

Training coordinator en programas de formación de la Dirección General de Calidad y Seguridad Alimetaria de la Unión Europea (DG SANTE). Experto asesor (TAIEX) del Gobierno de Serbia para la puesta en marcha de un programa obligatorio de inspecciones de equipos de aplicación de fitosanitarios. Asesor del Instituto de Investigaciones Agroalimentarias (INIA) de Chile para la puesta en marcha de un programa obligatorio de inspección de equipos de aplicación. Es miembro del Club de Bolonia. Miembro de SPISE (Standardization Procedure for the Inspections of Sprayers in Europe). Miembro de ASABE. Miembro de AAB. Miembro del Jurado de Novedades Técnicas de FIMA (Zaragoza). Premio de investigación vitivinícola Manuel A. Campos Lafuente (2002), Premio a la mejor tesis doctoral en temas agrícolas (accesit) otorgado por Fertiberia (2004) y Premio del Colegio de Ingenieros Agrónomos de Centro y Canarias por un trabajo sobre Agricultura de Precisión (2002). Ha publicado más de 40 artículos científicos en revistas internacionales de impacto y más de 150 artículos técnicos y de divulgación. Es editor y experto revisor de las más prestigiosas revistas científicas del sector y ha dictado más de 50 conferencias invitadas en otros tantos países. Ha publicado varios libros técnicos. Ha sido Director de la Oficina del Gobierno de Aragón en Bruselas. Finalmente, es autor de la novela Zarpazos en el alma (Ed. El Gato Negro, 2017) y saxofonista de la Banda de Música de Rivas, medalla de Oro de la Villa de Ejea de los Caballeros. Autor de los libro Banda de música de Rivas. Celebración de un siglo y cuarto de andanzas musicales (2008), Historia del socialismo y el sindicalismo en Rivas (2010) y Entre el Riguel y La Bardena (2011).

ABSTRACT

Resumen: Las específicas características del cultivo de la viña resultan determinantes en los aspectos relacionados con la protección del cultivo. Métodos para la reducción de la deriva, ajuste y expresión de la dosis de producto, aplicación variable basada en mapas de vegetación, georeferenciación de las aplicaciones y trazabilidad son aspectos directamente relacionados con los nuevos desarrollos tecnológicos. El interés mundial por este tipo de productos, la necesidad de ofrecer al mercado un producto de calidad, junto con la mejora de la rentabilidad económica de las explotaciones, son aspectos directa o indirectamente relacionados con las nuevas tecnologías y el nivel formativo de los productores.

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

Eficiència energètica i renovables a la indústria del vi. Situació actual i perspectives Joan Carles Bruno, Alberto Coronas Universitat Rovira i Virgili, Dept. d’Enginyeria Mecànica, CREVER – Grup de Recerca en Enginyeria Tèrmica Aplicada, Tarragona

ABSTRACT

El canvi climàtic suposa nous reptes pel que fa a l’aprovisionament d’energia i reducció del nivell d’emissions que no són aliens al sector vitivinícola. Per tant, la indústria vitivinícola ha de fer també un esforç important en la millora de l'ús eficient de l’energia i la promoció del desenvolupament i adopció de tecnologies d'utilització de les energies renovables. Segons l’estimació feta al Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015, el sector de la vinya representa el 10.9% del consum energètic directe total dels principals cultius a Catalunya, ocupant el tercer lloc per sota dels cereals i la fruita dolça.

En aquesta presentació es realitzarà un breu repàs de la situació actual i perspectives futures de les renovables i l’eficiència energètica al sector del vi.

A Catalunya existeixen ja algunes experiències en la introducció de renovables, com son les Bodegues Torres (Biomassa de la vinya i forestal i energia Solar), Bodega Gramona (Geotèrmica i Solar), Caves Vilarnau (Biomassa), l’empresa Cades Penedès (biogasper a cogeneració i biomassa amb el residu del raïm).

A tot el mon s’estan utilitzant diferents tipus d’energia renovable a la indústria d’elaboració del vi, principalment energia solar i biomassa.

Les instal·lacions amb energia solar corresponen principalment en solar fotovoltaica i també solar tèrmica. També es podrien utilitzar col·lectors híbrids Fotovoltaics/Tèrmics (PV/T) amb l’avantatge de reducció d’espai requerit i millora en eficiència global. La gran majoria de d’instal·lacions solars al sector es troben a Estats Units (168) i a Europa (101), el 8% d’aquestes últimes a Espanya.

Però també la biomassa de vinya en calderes per a la producció de calor per a esterilització en les línies d’embotellament, calefacció, etc. També és possible la producció de fred a diferents nivells de temperatura amb equips de refrigeració amb activació tèrmica.

L’ús de bombes de calor de diferents tipus incloent bombes de calor geotèrmiques han demostrat ser una alternativa eficient als sistemes de combustió. Però està previst també que l’aplicació més important de les bombes de calor sigui per a subministrar simultàniament fred i calor, com és el cas de Somerston Wine Co. de Napa Valley a Califòrnia. Aquest equip opera amb un refrigerant natural, CO2, en cicle supercrític o transcrítici és capaç de subministrar calor entre 65 i 90ºC, no requereix torres de refrigeració o pous geotèrmics, i proporciona aigua glicolada a baixa temperatura(per exemple, entre -9 i 32ºC).

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

Per altra banda, s’estan començant a implanta nous sistemes de recuperació de calor residual utilitzant fluids orgànics en cicles Rankine de petita potència que han de possibilitar la producció addicional d’energia elèctrica en instal·lacions de calderes de biomassa a on abans només era possible la producció de calor.

La biomassa no només és susceptible de ser utilitzada en combustió en caldera, sinó també en processos de piròlisi i gasificació per a l’obtenció de combustibles adients per a cogeneració o poligeneració d’energia, i en alguns casos també sòlids per a la millora del sòl.

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

La sostenibilitat en un celler. Cas Pràctic: Caves Vilarnau

Eva Plazas Torné, Enòloga i Responsable de Qualitat de VILARNAU Enginyera Tècnica Agrícola en especialitat d’indústries agroalimentàries per la Universitat Politècnica de Catalunya i Màster en Viticultura i Enologia per la mateixa universitat, en acabar, i gràcies a una beca Erasmus va estar durant mig any a la Fachochschule (Geisenheim- Alemanya) a la regió vitivinícola de Reheingau treballant en el projecte europeu Quercus. Uns anys més tard, va cursar un Màster en Marketing i Comunicació del Vi per la Universitat Internacional de Catalunya.

Des de l’any 1996 va entrar a treballar al laboratori de les Caves Vilarnau, antigues Castell de Vilarnau i al 2005 pren la màxima responsabilitat enològica, amb la inauguració d’un nou celler a Espiells, les noves Caves Vilarnau. Enòloga, desenvolupant els caves i els vins en tot el procés d’elaboració. Laboratori: anàlisi químic, microbiològic i físics del vi i el cava.

Responsable de Qualitat, implantant i gestionant el nou sistema de Qualitat ISO 9001/2015, ISO 14001/2015 i WFCP (Wineries For Climate Protection) i la Sostenibilitat al celler.

ABSTRACT

Vilarnau és una cava ubicada al paratge de “Vilarnau d’Espiells” al municipi de Sant Sadurní d’ Anoia. Des de la inauguració del nou celler l’octubre del 2005, ha basat sempre les seves activitats en el respecte i la cura del medi ambient: la terra i la natura, amb l’objectiu d’oferir uns caves elaborats amb el menor impacte possible sobre el medi ambient. Per aquest motiu s’han realitzat diferents accions per aconseguir minimitzar l’impacte al medi ambient: - Objectiu: Consum de gasoil zero. Instal·lació d’una caldera de biomassa, aquesta funciona amb els sarments que es recullen de la poda de la vinya (biomassa agrícola) i/o biomassa forestal (reducció 25.000 litres de gasoil/any). Projecte life (Vinyes per calor).

- Objectiu:Reducció del consum de l’energia elèctrica. Projecte de Monitorització del consum elèctric.Coneixent els consums d’electricitat que tenim en cada procés en l’elaboració del cava apliquem mesures de reducció, implantant-les i fent el seu seguiment. PUNTS MONITORITZATS:LINEA DEGORTX (Expedició), COMPRESORS,CLIMATITZACIÓ CAVES, EMBOTELLAT VI/TIRATGE, VINIFICACIÓ, EQUIP DE FRED (VINIFICACIÓ), EDAR i GENERAL. - Objectiu: Reducció del consum de l’aigua. Projecte de Monitorització de l’aigua freda i calenta. Coneixent els consums d’aigua que tenim en els processos d’elaboració del cava apliquem mesures de reducció,implantant-les i fent el seu seguiment. AIGUA FREDA:Celler i Degortx/ Tiratge i AIGUA CALENTA: Celler i Degortx/ Tiratge.

- Objectiu: Gestió de l’aigua pel reg. Existència d’un llac d’acumulació d’aigua per poder regar els jardins i la vinya quan sigui necessari. L’aigua prové de la recollida de les aigües pluvials de la coberta (3500m2) i de la sortida de la depuradora que es conduïda al llac; per

XXIXè CONGRÉS

-

-

Castelldefels 27 d’abril de 2018

tant l’aigua utilitzada pels processos del celler un cop depurada es acumulada i reutilitzada pel reg.

Objectiu: Conèixer la petjada de carboni. Càlcul de la petjada de carboni d’organització i d’un Cava.(Projecte INNOVI).

Objectiu: Reducció de residus. Pla d’acció de reducció de residus, Certificació ISO 14001/2015, WFCP (Wineries for ClimateProtection) i PEFCR PILOT ON WINE. Objectiu: Elaborar vins i caves ecològics: Projecte Ecològic Vilarnau. Aplicació de la Certificació ecològica en totes les nostres vinyes i elaboració de Vins i Caves ecològics, certificats pel CCPAE. Objectiu: Enoturisme lligat a la sostenibilitat: Catàleg de la flora i la fauna de Vilarnau i Camí de Natura.

A Vilarnau volem elaborar el millor cava amb el menor impacte possible pel planeta. Perquè cuidar i mimar la terra i el seu entorn està en el nostre l’ADN. Si millor tractem la terra i el seu entorn, millors seran els fruits que n’obtindrem de les vinyes i millor serà el nostre cava.

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

La tecnologia retorna energia?

Giovanni Boscaini, AEB Group - Innotec Tecnologie Innovative Srl Enologo Tecnico Commerciale Innotec Tecnologie Innovative srl, Verona, Italy Attivita di supporto tecnico presso i clienti, preparazione delle offerte commerciali, contatto con nuovi clienti e consulenza per le tecnologie enologiche ed industriali.

Laurea in Scienze e Tecnologie Viticole ed Enologiche, Universita di Verona Master in Marketing e Packaing del vino, Universita di Verona

ABSTRACT

Quan la tecnologia pot fer que la producció del vi sigui sostenible? En l'era de la recuperació energètica, el tema de l'eco-sostenibilitat, l'estalvi de recursos naturals té un aspecte d'importància primordial.

L'aigua és l'element principal de la vida i demostra el delicat que és utilitzar-lo com a agent de neteja i esvaldit de l'elaboració del vi.

El consum d'aigua per a la producció d'un litre de vi és d'uns quatre litres, significa la necessitat d'una bona gestió i optimització del seu ús.

En microfiltració, hi ha molts factors que afecten el consum d'energia, tant per a la regeneració de filtres com per al sanejament de les plantes. La gestió dels recursos en els processos de neteja, desinfecció i sanificació es fa complexa, així que, com tractar els problemes de consum relacionats amb ella?

La lògica dels CIP permet desinfectar les contaminacions microbiològiques i de partícules, però al mateix temps retornen al sistema alguns dels recursos invertits: aigua, energia i calories. La recuperació i la recirculació de l'aigua i de les solucions de rentat es realitzen en dipòsits especials, però mitjançant un sistema d'intercanviadors de calor de plaques també es pot recuperar energia, les calories utilitzades per a la neteja i sanejament del sistema. Quan els líquids de neteja són descarregats, les calories s'intercanvien i es transfereixen en contra-corrent als líquids entrants: això crea un circuit tancat de recuperació d'energia. També es pot utilitzar una part dels mateixos circuits per a l'aclimatació del vi.

En els equips hi ha sistemes per a la diferenciació de descàrregues: part de l'aigua utilitzada es recupera si s'aboca aigua blanca o es descarrega en cas d'aigua negra.

En les lògiques de treball en què no es recuperen calories, aigua i energia, no hi ha un flux alt de rentat, no hi ha control de flux i no hi ha un degradat tèrmic adequat, els resultats són negatius tant des del punt de vista econòmic com ecològic. Al contrari, per obtenir resultats excel·lents, cal recuperar les solucions de rentat, la recuperació de calories i energia, l'ús de gradients tèrmics i un alt flux de rentat amb el seu control.

Totes aquestes lògiques són gestionades per tecnologies que funcionen com un únic sistema: amb l'automatització tenim el control precís de processos, energies i, per tant, de costos.

Es recupera l'aigua residual del celler? Amb Recowater, el sistema de filtració de residus, la major part de l'aigua descartada es pot recuperar. A l’interior del reactor biològic de la

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

depuradora es pot aplicar Recowater: mitjançant la immersió de mòduls formats per membranes de fibra ultrafiltració, és possible recuperar aigua separant-la dels sòlids suspesos. Al mateix temps, aquest sistema, reduint l'aigua, manté constant el flux d'intercanvi del biorreactor, equilibrant la relació entre l'aigua i la massa biològica. A través de la insuflació d'aire a la base dels mòduls submergits, es crea un flux de micro-bombolles que té la funció d'eliminar la brutícia de les membranes i mantenir el sistema lliure de l'excés de sòlids en suspensió. El resultat és una aigua tecnològica reciclable per a finalitats industrials i de procés. Si en canvi la necessitat és d'aigua pura, es poden aplicar tecnologies addicionals d’ ultrafiltració i microfiltració fins a la recuperació d'aigua microbiològicament pura.

Com a conclusió, el conjunt de tecnologies no només retornen energia, sinó que també permeten la recuperació de recursos i, de vegades, importants inversions fetes en el sector vitivinícola i alimentari

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

“Oenologie par Nature”: evolució cap a una enologia eficient, raonada i precisa Isaac Rigau, Director Comercial de LAFFORT

ABSTRACT

Des de l’inflament dels borrons de la vinya fins a l’arribada dels nostres vins al consumidor final, son moltes les etapes i processos que hi intervenen. Enològicament parlant des de la verema fins a l’embotellament, treballem amb una sèrie de processos amb la finalitat de mantenir al màxim la qualitat del nostre producte: Transport de la verema, maceracions pel·liculars, maceracions carbòniques, pre-fermentatives, termovinifacions, neteja de mostos, controls de temperatura durant la FA, FML, filtracions, clarificacions, estabilitzacions… processos que per definició tenen un consum energètic, i com a tal un impacte en la petjada de carboni.

La recerca d’una “Oenologie par Nature” més eficient, raonada i precisa és per tant un dels principals reptes del nostre sector, i prova d’això és aquest XXIX Congrés de Vitivinicultura Sostenible "Eficiència i Sostenibilitat en la Vinya i el Vi, així com la presentació del PEF ( Product Environmental Footprint Project) durant la propera edició del congrés de FIVS (Federation Internationale de Producteurs de Vins et Spiritueux) en aquest mateix mes d’abril a Brussel·les.

Durant la ponència seguirem els processos enològics i la seva evolució i optimització energètica (no sempre avaluada) en el temps gràcies a la innovació, així com exemples a nivell global de controls i càlculs de petjades de carboni en el nostre sector vitivinícola. Una innovació que ens permet a dia d’avui, mantenir la màxima cura en els nostres productes d’una forma més eficient i respectuosa amb el nostre entorn.

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

First steps towards CO2 Circular Economy at cellars Miguel Torres S.A.

Miquel Rosell Climatge Change Advisor at Cellers Miguel Torres S.A.

ABSTRACT

It is well known that CO2 management will be a key issue in the decades to come, being the future of the climate tightly related to the outcomes of this management. As stated in the 2015 Paris meetings, we are not in time anymore to keep the Planet’s temperature increase under 2ºC just by reducing our emissions, and we need to develop the capacity to uptake carbon from the atmosphere to reverse the effects of centuries of fossil fuels combustion. In other words, we rely on a technology that nowadays does not exist, and huge joint efforts are needed to make this possible.

Alcoholic fermentation leads to the precious wine we aim for, but it also generates a huge amount of CO2 that is released to the atmosphere. Despite being true that this is short cycled carbon that has actually been captured from the atmosphere during the vegetative season of the vines, it is nonetheless true that the mentioned CO2 presents an opportunity to be used as a commodity for other processes, turning a waste into a valuable good.

Cellars Miguel Torres want to take this opportunity, and started looking at different possibilities to establish a Circular Economy of the CO2 generated during fermentation: Power to Gas, methanation, organic carbonates production, liquefaction, and other processes are currently being tested and explored at Torres facilities. We think it is important to make our progress available for others, so anyone interested can participate in the transition to a low carbon economy.

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018

Col·laboracions del Congrés

Amb el suport

XXIXè CONGRÉS

Castelldefels 27 d’abril de 2018