FULL INFORMATIU DE L’ESCOLA LA RODA
http://www.xtec.cat/ceip-laroda
BUTLLETÍ INFORMATIU Núm. 68 – TERRASSA - DESEMBRE, 2014
EDUCAR EN VALORS Mentre escric aquestes quatre ratlles, el primer trimestre escolar encara no ha acabat. A una setmana estant del 23 de desembre, encara ens queda un munt de tasques per enllestir i donar-les-hi un acabament com cal: els informes, els àlbums, la cantada, els regals de l’amic invisible… Ens agrada pensar que quan arribi a les mans de qui hagi d’arribar serà, com a mínim, amb algun dels objectius que ens havíem planificat. Els informes. De segur, que abans de llegir aquesta editorial és el primer del sobre que haureu mirat. Lògic. Voleu saber com els ha anat als vostres fills i filles l’inici d’aquest nou curs. Amb què excel·leixen, amb què hi tenen més dificultats, quins comentaris en fan les mestres en relació a la seva evolució… Un document que n’és un referent acadèmic de l’evolució dels vostres fills, però que no ha de ser l’únic. Els àlbums. Els reculls, en format paper, de la feina que han fet els vostres fills/es al llarg del trimestre. Els fulls que us arriben són el resultat final d’un treball previ fet a l’aula o en una sortida… Mireuvos l’àlbum amb “carinyo” i, si pot ser, deixeu que els vostres fills us l’expliquin i comentin; és el seu treball i val la pena que el compartiu i valoreu conjuntament. La cantada de Nadal. L’últim dia del trimestre fem una cantada tota l’escola. Cada nivell es prepara una nadala que canta per a la resta de nens, nenes i mestres. Una petita història fa de lligam entre una cançó i una altra. Aquest és un moment de la vida escolar en el qual cadascun dels alumnes i mestres de La Roda ens oferim el regal de cantar i d’escoltar-nos tots plegats. Gaudim de la música, de les emocions que aquesta i els seus intèrprets ens transmeten. Regal de l’amic invisible. Cada classe ha de preparar un regal per a una altra classe de l’escola. Un regal pensat, decidit i fet per tot el grup. Cada grup haurà d‘idear algun detall que pugui ser útil, pràctic, lúdic, adequat al nivell d’edat... També caldrà preveure la manera de fer-lo i d’explicar-lo, si és que necessita d’instruccions. La il·lusió de saber si haurà agradat al seu destinatari allò que haurem fet, pot arribar a ser tanta com la il·lusió que sentim quan rebrem el nostre regal.
EDUCAR EN VALORS
Cadascuna d’aquestes tasques i activitats tenen el seu objectiu i la seva raó de ser. Totes elles aporten uns valors que ajudaran als vostres fills/es a formar-se com a persones: l’esforç, el rigor, la responsabilitat, l’empatia, l’aprendre a compartir... Qualsevol moment és idoni per treballar els valors. De fet, sempre. Cada dia és oportú per incidir en aquells valors que volem transmetre als nostres fills. Res del que fem és en va. Tot el que fem i com actuem té un valor, el que li vulguem donar. Pensem com volem que sigui. Que el Nadal us acompanyi amb una bona tria... de valors.
Gemma Flotats Ripoll Directora Escola La Roda
L’ÚS DE LES TIC EN INFANTS I JOVES. UN PROBLEMA O UNA OPORTUNITAT?
Aquest és el títol de la xerrada que va oferir l’Eduard Vaquero Tió de la Universitat de Lleida el passat 18 de novembre a la Biblioteca Central de Terrassa. Sota aquest títol tan atractiu, la sala d’actes de la BCT es va omplir. Tot i anar adreçada a pares, mares, docents, infants i joves, el públic majoritari de la sala va ser força adult, excepte estudiants de cicles formatius. Val a dir que la xerrada va ser molt interessant. Us convido que busqueu per la xarxa l’Eduard, hi trobareu àmpliament explicat el petit resum de les idees bàsiques que ens va voler transmetre durant dues hores, altrament impossible d’explicar en 4 ratlles; tanmateix, us en faré cinc cèntims. La primera pregunta que va fer en veu alta és del tot reveladora: “Com eduquem per un món que no sabem com serà?” Certament, ni docents, ni pares, ni mares, no sabem com serà el futur dels nostres fills i filles. Si pensem com han canviat les “noves tecnologies” en els darrers 10 anys, per cert, ens va dir que no hem d’utilitzar aquest terme obsolet, ara parlem de TIC (Tecnologies de Informació i Comunicació). Algú recorda quan va tenir el primer telèfon intel·ligent? No fa massa, oi? Ens va dir que és impossible que ens puguem imaginar com seran les TIC d’aquí a 10 anys, quan els nostres fills i filles de primària seran adolescents i joves. Per tant, quines són les solucions? N’hi ha unes quantes, al seu parer, però, evidentment ens va dir que és del tot imprevisible com serà el món tecnològic i que la vareta màgica no la té ningú. Ara bé, podem fer que tot plegat evolucioni amb “sentit comú”, quines dues grans paraules, oi? Les petites solucions i/o consells que ens va donar són: • •
•
•
Donar l’esquena a les TIC és quedar-se aïllat. Les mares, els pares, les nenes, els nens i els docents ens hem d’alfabetitzar amb les TIC, s’ha de trencar el mite que els infants i els joves són experts en TIC de naixement. Tots hem de conèixer aquest nou llenguatge i els valors ètics que comporta. Les TIC provoquen canvis en les escales de valors però s’ha de tenir el “dret” a estar alfabetitzat digitalment. Hem de ser creatius sense por, no ens hem de refugiar en els riscos, no hem de tenir por de perdre el control.
L’ÚS DE LES TIC EN INFANTS I JOVES. UN PROBLEMA O UNA OPORTUNITAT?
•
•
•
Aïllar l’ordinador i/o requisar el telèfon mòbil no són bones solucions quan el nostre fill o filla ens sembla que en fa un ús poc adequat. El que cal és educar-los perquè en facin un ús responsable. Hem de fomentar, generar experiències positives. No podem deixar als nostres fils i filles sols. Cal repensar, reconsiderar, redefinir els aspectes ètics de les TIC.
Finalment, ens va dir dues frases que poden ser un bon resum de la seva xerrada: • •
El món virtual que creem és el món real en el que vivim. Hem d’utilitzar les TIC per aprendre, no com a finalitat, sinó com un mitjà.
Pep Vivó, mestre de Cicle Superior
PROJECTE FILOSOFIA 3-18
El Projecte de Filosofia 3-18 és una proposta educativa per a l’educació infantil, primària i secundària, que pretén desenvolupar les habilitats de pensament dels estudiants, tot ajudant-los a comprendre les matèries d’estudi, a ser més conscients de la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i a preparar-se per participar en un món democràtic. Aquesta proposta educativa coincideix amb les intencions educatives del nostre Projecte Educatiu de Centre; vam iniciar-la ja fa més de vint anys i continuarem duent aquest projecte a la pràctica. Una de les finalitats del projecte de filosofia és ajudar als infants a estar més atents al discurs, a ser més reflexius i més raonables, tot proporcionant les eines perquè puguin millorar la capacitat de judici. Ensenyar a pensar serveix perquè els infants siguin autònoms, perquè pensin per ells mateixos, perquè explorin alternatives diferents dels seus punts de vista, i perquè descobreixin els propis prejudicis i trobin raons per a les seves creences. Així ens permet parlar a l’aula de la bellesa, la veritat, l’amor, la mort, la frustració... El projecte fa que els alumnes llegeixin, mirin, observin i parlin, i a partir d’aquí reflexionin, es facin més crítics i s’avesin a preguntar els perquès. Al mateix temps, fa que els alumnes s’adonin que són els protagonistes del seu aprenentatge i de l’aula, i que, per tant, han de participar-hi. De cara a la convivència, el projecte promou que un mateix fet es pugui veure des de punts de vista distints, i alhora afavoreix la gestió de les emocions i el valor del respecte, com a condició del diàleg. Ajuda a desenvolupar la tolerància, a saber escoltar, i la capacitat d’avançar en un diàleg. A més a més, es reconeix que el projecte millora l’autoestima de l’alumnat i la cohesió del grup. Avui us volem mostrar un dels treballs fets a classe de filosofia. Coincidint amb el 25è aniversari amb el que l’ONU va adoptar la Convenció Internacional sobre els Drets dels Infants (per primer cop es reconeixia els menors com a subjectes de dret), n’hem parlat a les diferents classes. S’han llegit i comentat diferents drets i deures.
PROJECTE FILOSOFIA 3-18
En el cas dels grups de quart, vam demanar als nens i a les nenes que dibuixessin i expliquessin amb alguna frase “El que NO m’agrada d’aquest món”. I van sorgir, entre d’altres, aquestes reflexions i dibuixos: “No m’agrada la guerra perquè mor molta gent, i entre soldats de diferents mandos també moren.”
“Quan un home marxa de casa a la guerra, la seva família pensa que tornarà. Quan no torna, la família està trista i plora.”
“No m’agrada que els nens se’ls emportin a la guerra perquè els obliguen a matar.”
PROJECTE FILOSOFIA 3-18
“No m’agrada que per ser d’un altre color de pell et maltractin.”
“No m’agrada que algunes fàbriques treguin fum perquè després contaminen i llavors moren els arbres i nosaltres no tenim oxigen i ens moriríem.”
Un cop fets els dibuixos i pensades les frases a nivell individual, vam compartir-ho entre tot el grup. No us podeu imaginar quin munt de descobriments, deduccions, explicacions... s’arriben a fer quan es comparteixen els pensaments i les idees amb els companys!
Mestres de Cicle Mitjà
ELS FRUITS DE LA MÚSICA
Darrerament s’està qüestionant molt la necessitat de poder gaudir d’una àrea de música a les escoles. Dic gaudir perquè la música és això, un goig. Tots ja sabem que la música està present durant totes les etapes de la nostra vida. Ens ajuda a calmar al nostre bebè quan plora i ens proporciona una increïble oportunitat de comunicar-nos amb ell molt abans que pugui parlar. Apareix en anuncis de TV i ràdio, a les sales d’espera, en viatges, a bandes sonores de les pel·lícules... Això ens ha de fer pensar que la música és de vital importància, no només per la seva bellesa i valor estètic, sinó també com a suport a partir del qual l’ésser humà es pot comunicar amb altres i també amb si mateix. No cal recordar que el llenguatge de la música és universal, això el fa únic. La música té un gran poder. Quan incloem la música com a part de l’educació, els nens gaudeixen de moments d’alegria en els quals tenen l’oportunitat d’expressar-se: es comuniquen, es mouen, es relacionen amb altres i són enginyosos i creatius. La música està íntimament relacionada amb el llenguatge, l’equilibri, la memòria i la intel·ligència. Quan canten, els nens i les nenes aprenen a llegir, a desenvolupar vocabulari, a augmentar la seva capacitat de memòria, a expressar les seves emocions, a treballar en equip, a tenir ritme. A més a més, la música ajuda als més grans a compartir, a fer amics i a sentir-se còmodes en un grup. No oblidem que la música és una de les expressions més fabuloses de l’ésser humà ja que aconsegueix transmetre de manera immediata diferents sensacions. Permet expressar pors, alegries, sentiments molt profunds de diferent tipus. I més encara, permet canalitzar aquests sentiments i fer que la persona es desprengui de les seves penes o faci créixer la seva alegria. Cal recordar doncs, que la música és un estímul important per ajudar als nens i a les nenes a promoure el seu desenvolupament social, emocional i intel·lectual, és a dir, a créixer plenament com a persones.
ELS FRUITS DE LA MÚSICA
La millor manera d’ajudar els nens i les nenes a estimar la música és posar al seu abast molta música des de ben petis. La música en viu té un major impacte emocional i sobre els sentis. Per això, participar en una coral de nens o en una orquestra infantil, assistir a algun concert en viu, seran experiències enriquidores per a qualsevol nen. Igualment, una petita banda casolana feta d’olles, paelles, xiulets... també serà una bona oportunitat per experimentar la música. Aturem-nos doncs, a pensar a veure si és necessari i prescindible una àrea la qual ens aporta tots aquests beneficis. Potser molts dels nostres fills, quan creixin, no sentiran la crida per fer-se músics, ja sigui per afició o professionalment, però està clar que si no tenen l’oportunitat de tractar-la, mai la sentiran i perdran l’oportunitat de poder beneficiar-se de tots aquests fruits que ens aporta. Bel Maria Covas Mestra de música
QUÈ ENS PERDEM AMB EL DIT A LA PANTALLA?
Ara que ja hem captat la vostra atenció entrarem en matèria. No parlarem, però, dels grans avantatges de les noves tecnologies per la immediatesa de les comunicacions entre iguals; ni de la rapidesa amb que acostuma a córrer la informació, l’actualitat; ni de la gran capacitat de les eines informàtiques per captar, executar i transferir informacions o esdeveniments, realitats... Sinó: de totes aquelles petites quotidianitats, moments, instantànies... que se’ns escapen quan vivim pendents del món, de l’entorn, mitjançant el watsap, el twiter, el facebook, el correu o qualsevol altre aplicació dels nostres mòbils de darrera generació, o dels ordinadors, tablets o Ipads. I, per cert, una llista interminable d’aparells audiovisuals. De la quantitat d’accions i situacions que ens venen al cap, quan ens aturem a pensar sobre el tema, la primera seria escoltar i mantenir una conversa amb els nostres fills i/o filles on podríem debatre, discutir o comentar aquella darrera notícia, esdeveniment o situació que hem pogut conèixer mitjançant la televisió, el face... Aquesta conversa ens facilitaria conèixer l’opinió dels nostres infants, les seves argumentacions i què entenen d’allò que succeeix al seu voltant. Això quan ens fixem en els infants més grans (preadolescents i adolescents). I quan parlem dels infants més petits ens adonem que perdrem la sorpresa i l’alegria que experimenten en ser escoltats quan ens fan una demanda relacionada amb el treball de l’escola o els seus personatges preferits. I sovint nosaltres no ho valorem com un esforç , de la seva memòria, de les seves necessitats, perquè ja coneixem la demanda escolar mitjançant el Watsap que ens hem creat per estar informats. Sense tenir clar que la informació ha d’arribar mitjançant els interessats, i en aquest cas els infants menuts.
QUÈ ENS PERDEM AMB EL DIT A LA PANTALLA?
Una altre gran pèrdua seria no aprofitar qualsevol moment: camí de l’escola, del parc, l’anada a cal metge... per xerrar de com ha anat el dia, què ens ha agradat i què no, fer adonar, als més petits, dels canvis que es produeixen a la ciutat i fomentar que els infants esdevinguin curiosos, inquiets i protagonistes del seu aprenentatge. Aquest moment també ens permetria establir un bon vincle amb ells, que els doni seguretat, benestar i tranquil·litat per aprendre a anar pel món i un camí de comunicació, el llenguatge vital pel seu desenvolupament.
Per acabar amb els aspectes que ens podem perdre com adults també voldríem destacar el cercar estones de joc compartit en família amb o sense tecnologia per fomentar el treball en equip, acceptar frustracions (com perdre la partida de l’oca, el parxís o el dòmino) I deixar de banda els jocs informàtics, que tenim instal·lats als aparells electrònics, que tendeixen a la individualitat i a l’aïllament dels infants, joves i adults. Fet que demostren estudis realitzats a diferents països on hi ha una elevada proporció de població jove tancada a casa i desvinculada de la seva societat. Fins aquí el relat d’aquelles situacions que ens podem perdre sinó estem alerta d’abandonar l’ús de les eines digitals davant els nostres fills. Però què podrien guanyar ells? Ells guanyarien la possibilitat d’explorar, descobrir,desenvolupar el seu pensament i el seu cos mitjançant l’intercanvi amb l’entorn proper i vehiculat amb el llenguatge i la comunicació directe en Feedback vers els adults de referència, pares i mestres.
QUÈ ENS PERDEM AMB EL DIT A LA PANTALLA?
Ells guanyarien la possibilitat de sentir-se escoltats, de saber que són importants i que ens tenen a prop per ajudar-los, guiar-los i gaudir de les seves descobertes. Ells guanyarien la possibilitat de resoldre autònomament els conflictes del dia a dia. Ells guanyarien la possibilitat de moure’s per aprendre. Ells guanyarien... Nosaltres, com adults, que coneixem el gran avantatge de l’ús de les noves tecnologies perquè ens faciliten les eines de treball, la comunicació amb l’exterior, s’adapten a les nostres necessitats (augment de pantalles per veure millor, poder fer la compra des de casa si tenim dificultats de mobilitat, o poc temps ...) Faciliten la vida organitzativa. Per tot això hem de procurar tenir present que ens hem d’educar, com a usuaris, en l’ús dels aparells de darrera generació i educar les generacions futures perquè l’eina informàtica o audiovisual no els esborri del camí la descoberta, la iniciativa, la companyia, el joc, per convertir-se en futurs genis, líders i creadors del futur.
Teresa Garcia, tutora de P3
ELS EXPLORADORS DE L’ART
El passat 7 de novembre els/les alumnes de 2n Gírgola i Moixernó vam anar al Centre Cultural per participar de l’activitat “Els exploradors de l’art” que ens apropa a l’obra del pintor barceloní Ramón Calsina; vam veure l’exposició “Calsina, tu i jo som germans! El món calsinià i els escriptors”. En una visita guiada vam poder veure alguns dels seus quadres més característics. I observar el seu estil més identificatiu “El realisme màgic” on l’autor barreja realitat i fantasia, i dona una nova dimensió als objectes segons el significat i la importància que tenien per a ell. Va crear paisatges i representacions molt peculiars innovant la pintura i donant-li una nova dimensió. Després de la visita vam realitzar un taller plàstic on els alumnes van fer una composició amb els criteris del pintor. Van representar els millors moments de les seves vacances tots barrejats, creant una composició màgica, on es podien contemplar diferents moments units per una mateixa emoció. A l’escola vam aprofundir en el coneixement del pintor i vam continuar experimentant la seva tècnica, aquesta vegada amb els objectes i joguines que per a ells són i han estat més significatius. Aquest ha estat un treball molt enriquidor que ens ha permès experimentar l’art amb total llibertat, sense cap estereotip, on tot era possible, creant representacions màgiques que ens han permès gaudir de l’art com una forma d’expressió i ens ha servit per reflexionar i autoconèixer-nos millor. Pensem que aquesta forma d’apropar l’art d’una manera tan planera és molt enriquidora per als nens i nenes. Observar quadres, assistir als museus, sales d’exposició, experimentar diferents tècniques, conèixer la vida i obra dels autors... és una manera fantàstica d’introduir-los en el nostre patrimoni cultural i ajudar-los a gaudir i apreciar l’art. Cesca Carvajal i Pilar Solans Tutores de 2n Gírgola i Moixernó
COMPARTIM TEMPS, ESPAI I JOCS
Aquest curs hem proposat fer una nova experiència a l’hora del menjador. Vàrem dir als nens de 6è si volien compartir per un dia el pati dels petits i les seves activitats, integrant-se amb ells. La proposta va ser acceptada i es van formar grupets reduïts. Un grup va participar amb la gimcana de les fruites amb els grups de 1r i 2n. La gimcana d’aquell dia consistia en trobar tots els taps que prèviament havien amagat els nens/es de 3r fins a 5è.
Tots els grups van estar d’acord que el joc era molt divertit pels petits i que s’ho van passar molt bé encara que per a ells, els grans, l’estona de joc se’ls va fer una mica llarga.
COMPARTIM TEMPS, ESPAI I JOCS
Un altre grup van compartit el dia amb els petits de P4 i P5 amb l’activitat “La màgia dels contes” i després jugaren amb ells al pati.
Els va agradar tant el conte com l’estona que van estar amb els petits.
COMPARTIM TEMPS, ESPAI I JOCS
L’última activitat va tornar a ser amb el grup de 1r i 2n amb els jocs de suport d’activitats donades per Serunion, aquest mes són els de “risoteràpia”.
Vam trobar que els nens/es s’ho van passar molt bé malgrat que el vent s’enduia el globus que havien de bufar. Per sort, els petits són espavilats i feien servir altres parts del cos com per exemple els peus...
Amb aquest petit recull d’activitats us volem desitjar a tots i a totes que passeu unes bones festes de Nadal!
Els monitors, monitores i coordinadora del menjador de l’Escola La Roda