http://agora.xtec.cat/ceip-laroda/
TEMPS PER A TU...
T
ot just encetar aquest mes de juny ens ha deixat el periodista Carles Capdevila. Un gran comunicador, que ha sabut apropar-nos a la realitat i a reflexionar sobre ella, amb claus tan simples, però tan poc usuals, com són la honestedat, la veritat i la ironia. De segur que haureu sentit alguna de les seves conferències o haureu llegit algun dels seus articles. I si no és així, feu-ho! Val molt la pena. Una bona part dels seus articles han estat sobre temes relacionats amb l’educació i la sanitat, i principalment de les persones que viuen i treballen en aquests àmbits; de la importància de les relacions que estableixen i dels valors que se’n desprenen d’aquesta relació: confiança, empatia, dedicació, perseverança, llibertat, respecte... Trobarem a faltar la frescor de nous articles, tan fàcils i amens de llegir, i alhora tan carregats de veritats poc sentides i de reflexions profundes plenes de saviesa i de sentit comú. Des del món de l’educació el tenim en gran estima, perquè ha sabut evidenciar temes quotidians a l’hora que n’ha dignificat la professió.
FULL INFORMATIU DE L’ESCOLA LA RODA
Els mestres de l’escola hem llegit i comentat diversos articles seus, que han suposat algun debat intern interessant. Igual que ell, coincidim en què la missió principal d’aquesta vida és cuidar-nos els uns dels altres. I així ho intentem fer a la nostra escola, amb els alumnes, amb les famílies i amb els professionals de l’educació; amb les vivències i les actituds més fonamentals de la persona humana. En un dels seus articles, en Carles Capdevila parlava de la importància de la gestió del temps i de com la dedicació d’aquest temps repercuteix directament en aquells a qui estimem. Temps dedicat a acompanyar, a badar, a parlar, a escoltar atentament... L’estiu és un bon moment per dedicar temps als éssers estimats i a un mateix, per suposat. Tot i que caldria que fos tot l’any, cada dia. Qualsevol moment és bo per ser-hi. En aquestes quatres ratlles que segueixen hi trobareu alguns dels projectes que hem realitzat a La Roda amb els vostres fills i filles aquest curs 2016-2017. Gaudiu d’un bon estiu!
Gemma Flotats Ripoll Directora Escola La Roda
BUTLLETÍ INFORMATIU Núm. 71 - TERRASSA - JUNY, 2017
LAB (tred) 17 LABORATORI DE TRANSFERÈNCIA
L’edició d’aquest any del Laboratori de transferència educativa és la número dos. El primer Laboratori va sorgir de la motivació i a la vegada necessitat dels mestres, professors i educadors de formar-se i empoderar-se de la tasca educativa dels companys de professió. El LAB (tred) neix de les mans de l’Associació de Mestres Alexandre Galí i com hereu de la tradició de renovació i ganes de mostrar la tasca ben feta dels centres públics de la ciutat de Terrassa que havia dut a terme la Setmana de l’Ensenyament en 19 edicions. El LAB (tred) té com a objectiu mostrar en el seu hàbitat natural, les aules, centres educatius... pràctiques educatives novedoses o propostes d’èxit educatiu. Que s’han generat per donar resposta a necessitats sorgides als centres i resoltes amb pràctiques molt més cooperatives i globalitzadores. En l’edició d’enguany s’han mostrat 22 propostes diferents que han resseguit totes les etapes i nivells educatius de la ciutat des de les escoles bressol, llars d’infants, Escoles d’Infantil i Primària, Instituts de secundària i Escoles d’Educació Especial Municipals. La gran varietat de propostes han anat des de la vida en comunitat, les relacions entre iguals, els treballs cooperatius, les xarxes de centres, les noves tecnologies, el moviment, el joc fins a expectatives de la vida adulta. La nostra escola ha participat en les dues modalitats: com a centre que ha mostrat la seva pràctica educativa amb dues propostes: La Sala màgica, un món ple de contes activitat protagonitzada pels infants de P3 i La sala, espai de descoberta i moviment protagonitzada per tots els infants d’educació infantil en sessions de mig grup; i en la modalitat de mestres que han visitat altres propostes com: la robòtica, la dinamització de la lectura i la biblioteca, els ambients, la història pels més petits, l’ús de tablets i altres suports informàtics... En la modalitat de centre que mostrava pràctiques d’èxit es van proposar dues d’Educació Infantil:
LAB (tred) 17 LABORATORI DE TRANSFERÈNCIA
1.
La Sala màgica, un món ple de contes. En aquesta proposta els infants de P3 en agrupament de mig grup van amb la Mestra d’Educació Especial, La Teresa, a la sala petita per endinsar-se en el món dels contes clàssics i aventurar-se a convertir-se en conills, caputxetes, llops o porquets i augmentar i millorar el seu llenguatge i la seva expressió oral. Una dotzena de mestres d’altres centres van acompanyar els infants de La Roda el dimecres 10 de maig a la representació del conte: “El Cargol i l’herba de Poniol”. Van viure en directe l’emoció i la quotidianitat de representar una història i d’aprendre noves paraules en contacte directe amb els objectes. També van poder veure altres contes preparats i els fulls d’avaluació o seguiment de les sessions.
2.
La Sala, espai de descoberta i moviment. Aquesta proposta va esdevenir molt llaminera i de l’oferta inicial d’una tarda es va haver d’obrir un segon dia per la gran demanda dels professionals educatius. El dimarts 9 de maig i el dimecres 10 van ser els dos dies escollits per rebre la visita d’altres mestres. En aquesta ocasió 2 grups diferents de P5.
LAB (tred) 17 LABORATORI DE TRANSFERÈNCIA
El dimarts van ser els nens i les nenes de P5 Rossinyol els que van mostrar què fan a la sala de psicomotricitat. Tot el procés, des de l’acollida, l’explosió, el joc lliure, la recollida i la reflexió o representació de les emocions viscudes. L’endemà va ser el torn de P5 Múrgola i les visitants, l’equip de l’escola bressol Vallparadís. Entre la Marta Gotanegra i la Núria Llavina els van explicar el funcionament de la sessió: despertar el cos i entrada, ensorrar muralla i joc lliure, recollida i posterior reflexió i anàlisi de les propostes dels infants. Van poder veure en petits grups de 6 com succeïa aquesta proposta i també es va aprofitar per mostrar els fulls d’observació, recollida, recull d’imatges i expressió dels infants... Ha estat molt satisfactori participar al Laboratori de Transferència educativa on l’intercanvi i les noves propostes ens fan renovar i seguir amb ganes i empenta la tasca de cada dia. “ L’educació dels infants del segle XXI”. Teresa Garcia i Espada Mestra d’Educació Especial a l’Educació Infantil
UN DRON SOBREVOLA L’ESCOLA Un dron aixeca el vol al mig del pati de La Roda! Com és això? El Xavier Hurtado ens ha portat el seu dron professional, amb el seu certificat de pilot de drons. Teníem ganes de veure com era un dron professional, perquè a la classe de 5è Camagroc han coincidit interessos sobre tecnologia i noves professions, i vam escollir investigar sobre aquests robots voladors que funcionen per control remot i permeten obtenir imatges inèdites. Hem descobert que la paraula drone vol dir borinot en anglès. Com que hem tingut la sort de tenir aquest jove pilot a l'aula, li hem fet moltes preguntes : • Què et va portat fins els drons?
Als 10 anys ja era un fan dels helicòpters teledirigits, després vaig afegir-hi els drons de joguina i fa pocs mesos m'he tret el curs de pilot de drons. • Et va costar molt aprendre?
Com que porto tant de temps, no m'ha costat gaire. Si comences des de zero és més difícil. Has de saber coordinar moltes coses alhora. Penseu que el dron no té fre. Has de coordinar els eixos i requereix molta paciència. • Com se n’aprèn?
De fet és com el carnet de cotxe, tens un instructor. El comandament del dron que porta l'aprenent porta un cable connectat al professor. Amb un estic agafa ell el comandament. L'examen es fa amb un dron de 90 cm de diàmetre valorat en uns 9.000 €. • Quants anys portes practicant el ràdiocontrol?
Des del 7 anys, ara fa ja 11 anys. • Quines assignatures has d’estudiar a l’ESO?
Vaig fer un itinerari tecnològic a l'ESO i després un Batxillerat social. • A quina escola vas?
Al CRASH, de Manresa. Estic estudiant per ser pilot-operador de càmera de dron, que consisteix a pilotar i a moure la càmera a la vegada. He fet una pràctica de filmar una papallona aturada des de diversos angles. És més complicat del que sembla. Heu de saber que els drons absorbeixen les mosques i que cal netejar-lo bé després d'un vol. • I ara quines pràctiques fas?
De moment no en faig. Estic estudiant la part teòrica, la legislació, les regles de l’aire, temes molt densos, com per pilot d’avió. També estudio fotografia. Es més exigent que el carnet de conduir. Són 60 hores lectives. Al desembre vaig fer el pràctic. Va anar molt ràpid, fas hores de pràctiques amb el teu instructor, individuals.
UN DRON SOBREVOLA L’ESCOLA • Com se’t va acudir ser pilot de drons?
Vaig anar al saló de l’ensenyament, per orientar-me. Els pares ho van veure. Hi ha pocs llocs que ho fan. Se sent molt la versió militar, però a mi m'interessava fora de l'exèrcit. • Quant pesa el teu dron?
1 kg 200 g. Puc pilotar drons fins a 15 kg. Fins a 2 kg pots fer-los volar sense veure’ls. Hi ha diverses categories: 2-5/ 5-15/15-25/ 25-150/ 150-drons tipus avió. Necessiten molt consum de bateria, cosa que els limita l'autonomia de la bateria. El meu dron té uns 25 minuts d'autonomia. Ara ja es comencen a veure drons que es mouen per l’hidrogen, i aquesta energia podria ser il·limitada. • Quina diferència hi ha amb el teu dron de pràctiques i un de joguina? El de joguina se l’emporta el vent. Es pot perdre, com em va passar a mi. Es devia quedar per algun terrat o teulada. El professional té gps, amb el comandament a la mà el dron s’està quiet. Es posa una identificació amb el nom, el número de sèrie, el correu del pare, tot en una placa ignífuga. A EUA han de portar matrícula. • Quant poden costar els drons professionals? Sobre els 1.000 €, tot i que a internet són més barats. Existeixen quids per muntar de 300 a 400 €. Si l’estrelles, et sap més greu. Els de 4 motors són més delicats, perquè si li falla un, cau. Amb 8 motors no cauen, tot i que un dron no cau perquè sí. Em van regalar un dron de joguina que queia per un error de la bateria, de fet queien tots i me'l van canviar. • On fas volar el teu dron de pràctiques? A la Mina d'Aigua de Terrassa, als terrenys a prop de l'IES Torre del Palau, on hi ha un camp d’aeromodelisme. Els aeromodelistes no volen acceptar que els seus avions són drons... Al mig de Manresa hi ha un turó molt alt que també va bé. • Quan muntes les hèlices, com és que unes tenen un punt negre i les
altres un de blanc? Ho has de muntar bé perquè giren cap a un cantó o l’altre. Si es posen al revés, el dron no s’enlaira. • A quina velocitat el fas volar?
Com a molt a 55 km/h. Alguns arriben als 90km/h per seguir curses. • Els jocs d’ordinador ajuden a pilotar un dron?
M'han ajudat molt a tenir habilitat amb el comandament. Molts s’entrenen amb la wii per aconseguir habilitat.
UN DRON SOBREVOLA L’ESCOLA • Quant et paguen?
Es paga bé a la professió. Jo encara no estic treballant. S’ha de comptar amb què els drons tenen un manteniment car, però una bona sortida és el cinema. El meu instructor s’hi dedica professionalment: ensenyament, anuncis publicitaris i fotos. • Què significa ser pilot de dron? Puc treballar portant drons per al cinema, fotografia, salvavides (per arribar immediatament en cas d'atac de cor, a Holanda porten un desfibril·lador que ha aconseguit reduir la mortaldat d'un 8% a un 80%), prevenir un ofec a l’aigua fent arribar un flotador taronja, intervenir en l'extinció d'incendis, fumigar camps, passar per aiguamolls i vaja, moltes altres aplicacions obertes a qualsevol necessitat . • A quin institut vas anar?
La Primària la vaig fer a l'Escola Santa Teresa de Jesús, l'ESO al Vedruna i el Batxillerat a Sant Cugat. • A què t’agradaria dedicar-te?
Voldria guanyar-me la vida. Vull treure'm el títol de pilot amb càmera. M'agradaria començar pel cinema, el més fàcil de trobar. De moment m'interessa l'activitat de voluntari d’ADF (Associació de Defensa Forestal). Doncs bé, Xavier, t'agraïm molt haver-nos explicat tantes coses interessants i haver-nos ensenyat com fas anar de bé el teu dron de pràctiques, ens ha entusiasmat i esperem que realitzis els teus somnis en aquesta professió tan nova i emocionant.
Montserrat Ollé Tutora de 5è
TALLERS DE MATEMÀTIQUES A CICLE Tot aprenentatge ha de passar pels canals de la manipulació, l’observació, la reflexió i l’intercanvi d’experiències; i al mateix temps, allò que s’aprèn s’ha de representar o formular amb llenguatges progressivament més generalitzadors i abstractes. Donem importància a la manera de dur a terme les primeres fases de qualsevol aprenentatge, d’aquí que la manipulació de materials sigui un dels puntals sobre els quals pivoti tot l’assoliment posterior de coneixements. El nostre treball parteix de la ferma convicció que l’etapa primera de l’aprenentatge de qualsevol concepte matemàtic ha de ser la manipulació. Els principals estudis dels especialistes en la matèria coincideixen en considerar la manipulació com una de les principals bases de la motivació, com una manifestació de la connexió entre la matemàtica i la realitat, i com a punt de partida del pas del concret a l’abstracte. Amb aquesta premisa és amb la que treballem normalment per introduir qualsevol concepte, però sovint ens adonem que ens falta temps per a que els nens/es manipulin, observin, descobreixin, investiguin... I amb aquest neguit de la manca de temps és com neixen els tallers de matemàtiques de cicle mitjà. Trobem necessari deixar temps per a la manipulació, a l’hora que espai per a que es puguin compartir les descobertes amb els seus companys. I aquest compartir ho diem amb el sentit més ampli de la paraula: que es puguin ajudar els uns als altres, entre iguals, que col·laborin per portar a terme una activitat, que sàpiguen comunicar als seus companys l’objectiu de l’activitat o les descobertes fetes... I barrejant els grups, tant de tercer com de quart. Hem preparat material per a realitzar tallers de mesures (de capacitat, de longitud, de pes, de monedes), de taules de multiplicar i de geometria.
TALLERS DE MATEMÀTIQUES A CICLE
Experimentant hem descobert la riquesa i quotidianitat de les matemàtiques!!!
Pili Badenas, Pepi Barrero, Núria Bellés, Gemma Flotats, Gemma Màrquez, Encarna Pérez Mestres de Cicle Mitjà
OLÍMPICS A L’ESCOLA El divendres 16 de desembre van venir a l'escola tres esportistes d'elit per explicar -nos la seva vida esportiva. Al matí vam conèixer a l'Óscar Salguero, que és nedador. Ens va dir que als passats Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016 (Brasil) va guanyar la medalla d'or de 100 m braça. A la tarda les germanes Anna i Clara Espar, que són jugadores de waterpolo, ens van dir que als Jocs Olímpics de Londres 2012 (Regne Unit) van guanyar la medalla de plata de waterpolo. Va ser molt interessant saber com ha estat, i és, la seva vida esportiva. Tots tres estan al CAR de Sant Cugat i tots tres volen tornar a competir als propers Jocs Olímpics de Tòquio (Japó) 2020. Vam tenir la fortuna veure-les.
que portessin les seves medalles olímpiques i vam poder
Una curiositat és que les medalles dels Jocs Paralímpics porten boles de ferro perquè els esportistes invidents puguin saber la que és. La d'or en té 28, la de plata 24 i la de bronze 20. Tots tres van ser un exemple i inspiració per a tots nosaltres. Amb esforç, constància, il·lusió i sort es poden aconseguir els nostres somnis. Per tant, no parem de somiar !!!! Rebeca Cinta, Gemma Ridameya i Pep Vivó Mestres de 6è
COMPARTIM PROJECTE LEONARDO DA VINCI Aquest tercer trimestre els alumnes de sisè Xibec i primer Tòfona hem treballat junts l’àrea de Medi, concretament el projecte de Leonardo Da Vinci. Tots junts ens hem apropat a aquest geni, un dels més grans de la història, i hem compartit plegats treballs de ciències, sortides, activitats plàstiques, d’expressió cooporal, de llenguatge, tant oral com escrit. Les dinàmiques han sigut diverses, per parelles, en petit grup i fins i tot els dos grups junts. Es podria pensar que ajuntar dos grups amb tanta diferència d’edat podria suposar un problema, però res més lluny de la realitat. Els i les alumnes ho van viure com una experiència nova i enriquidora per tots. Els grans van aportar el seu saber fer més madur i una recerca d’informació elaborada, els petits la seva espontaneitat i creativitat. A part, s’han establert vincles preciosos: d’ajuda, estima, cooperació, complicitat…. I sobretot alegria i diversió. Aconseguint un veritable aprenantge significatiu, tant pels alumnes com per les mestres. L’experiència, tant pels alumnes petits i grans i per les dues tutores, és difícil descriure-la amb quatre línies. Per tant aquí us deixem un petit recull en imatges. Mireia Merino i Rebeca Cinta Tutores 1r Tòfona i 6è Xibec
EL CÒMIC Els grups de segon Albereny, Carrereta i Orellana hem treballat aquest trimestre el còmic com a projecte. Vam observar que els nens i les nenes es motivaven molt amb les lectures del Cavall Fort, del Tatano,…. Engrescats, amb aquestes lectures els vam demanar que portessin de casa còmics per compartir-los a l’aula. Així van anar arribant, edicions antigues de Tintín, Asterix i Obelix, Charlie Brown, Patufets, T.B.O…. Per introduir aquest tipus de gènere vam experimentar amb l’estil POP ART concretament amb les obres de l’artista Roy Lichtenstein. Hem treballat el llenguatge (onomatopeies, símbols, bafarades), les parts, les il·lustracions, tipus de vinyetes, tipus de pla,… A partir del interès que mostraven pels còmics japonesos, vam aprofundir una mica més en el coneixement del manga. Quan tots i totes ja estàvem familiaritzats en el món dels còmics els vam proposar de fer un guió on havien d’escriure la història i els diàlegs de les bafarades. Mitjançant el guió, cada nen i nena va elaborar el seu còmic per vivenciar les feines de l’il·lustrador/a i guionista. També ens va visitar el Manuel Reyes que és il·lustrador i és el tiet de la Diana d’Orellana. Ens va parlar de la seva experiència com a il·lustrador, les tècniques que normalment s’utilitzen per dibuixar els personatges, els plans, el moviment, …. A més a més ens va regalar un conte il·lustrat per ell. Amb l’ordinador també van buscar personatges de còmic i van aprendre a inserir una bafarada. Aquí en teniu alguns resultats.
Cecília Fornells, Jose Jareño, Pilar Solans i Teresa Soler Mestres de 2n
EL CÒMIC On és el peix?
PROJECTE PATI A l’escola tots som apassionats i inquiets, ho són els nens i nenes i ho som els adults. Els adults quan tornem a casa deixem de ser-ho, estem esgotats i guardem energies per a l’endemà, per poder tornar a ser el dinamitzador de l’aula. En aquest anar i venir, i en les hores sense son, revivim moltes passions: recordem les coses bones que hem viscut en el dia a dia a l’escola. Ens emocionem i recuperem l’energia, les ganes d’estar-hi i de fer. Sovint també repensem què ha passat i com ha anat, i visualitzem noves maneres de fer, nous espais i noves propostes. A vegades ha estat la pròpia experiència la que ha generat aquest debat intern, però alguns cops l’espurna ve de fora, dels debats pedagògics que s’han encetat en altres indrets; i a vegades conflueixen ambdues coses. Aquesta inquietud ens torna a donar energia, ganes d’estar-hi i de fer. El debat del pati, tant a nivell físic com a nivell vivencial, és un debat molt actual entre pedagogs i educadors. De fet, algunes mestres havien assistit a un curs per repensar el pati en la seva totalitat. Tot plegat es fonamenta en la creença que el pati és un dels pocs espais, si no l’únic, pensat exclusivament per al joc i l’esbarjo dels infants i, alhora, és un espai educatiu dintre dels centres escolars. Ambdós factors converteixen el pati, doncs, en un espai privilegiat i amb moltes més possibilitats que les que s’estan portant a terme, en general, en l’actualitat. (Fundació Jaume Bofill) Sabent que la reforma del pati no podria ser la que voldríem per motius econòmics i de “paperassa”, vam fer un primer pas: preguntar les necessitats i desitjos als nens i nenes i als mestres i les mestres. Situats en el punt de partida, es van anar acotant propostes assequibles i vam dissenyar un pla d’execució comptant amb l’ajuda dels pares i alumnes voluntaris. “Un procés de co-creació consisteix en gestionar la creativitat entre col·lectius o persones diverses, per tal que puguin prendre part activament en el procés creatiu d’un projecte, encara que no siguin especialistes ni tinguin coneixements sobre el tema. El secret consisteix en trobar els mecanismes que permetin complementar els coneixements i les habilitats que pot aportar cada persona individualment per crear quelcom col·lectivament” . (Lluís Sabadell Artiga, artista i dissenyador) La jornada va resultar un èxit, i el resultat va generar sorpresa i noves possibilitats de joc als infants. Participar-ne i gaudir dels jocs ens torna a donar energia, ganes d’estar-hi i de fer.
PROJECTE PATI Gràcies a tots per ajudar-nos a fer realitat petits somnis! Moltes gràcies per l’espai tant genial de lectura que estrenarem l’any que ve! Comptem amb vosaltres per al proper curs!
Bel Covas, Teresa Garcia, Gemma Màrquez i Gemma Ridameya Comissió de mestres del Projecte Pati