Elfil46

la revist a d’I P S I

DESEMBRE 2014 NÚM. 46

Escola

El nostre nord

Oriol Blancher, director general d’IPSI

Vivim uns moments en els que sembla que qui no té un full de ruta no és res.

Segurament els aires de canvi, de noves propostes, fan que, alguns amb il·lusió, d’altres amb respecte o recança o inclús amb prevenció, necessitem més que mai que se’ns digui cap on anem, què perseguim o com hem d’actuar. Ens comença a obsessionar conèixer el nord, tenir un pla estratègic, dibuixar les gran línies que ens han de regir, etc.

No patiu, no vull proposar-vos cap revolució ni cap cop de timó (uf, hauré de tenir cura amb les metàfores marineres!). L’Escola ja fa temps que té les idees clares. No vull dir amb això que estiguem estancats o que la nostra evolució no es correspongui amb els temps. Tot el contrari.

Ja sabeu que des de fa uns anys hem estat curosos a aplicar una política de qualitat que, si més no, ens ha portat a reflexionar i actuar de manera molt estructurada, amb procediments i protocols, amb informes propis, amb documentació normalitzada, amb indicadors, amb estadístiques, amb objectius, etc. tot plegat, però, no amaga que com a institució tenim les idees clares.

Tenim un nord, això que ara en diuen una visió, que seria alguna cosa com: Volem ser referents en serveis educatius reglats a Catalunya, a nivell de qualitat, integració i cerca de l’excel·lència acadèmica, humana i cultural. Res que us pugui sobtar, suposo!. A més a més, tenim clar perquè som l’escola que som, què és el que fem, perquè som on som. És el que ara anomenen missió i que segurament podria quedar de la següent manera: Oferir una educació

centrada en l’alumne que promogui l’excel·lència acadèmica, humana i cultural dels individus en funció de les seves capacitats i interessos, i que desvetlli el plaer per l’aprenentatge, l’esforç, la cultura i la implicació i el compromís amb la societat. Tampoc és nou. L’Escola IPSI sempre s’ha explicat amb aquests termes i seguim compromesos amb aquesta voluntat amb la qual va néixer ja fa més de 53 anys. Que res ha canviat? Home, no és exactament això el que voldria dir!

Efectivament hem anat evolucionant amb el temps però hi ha un sentir, una mena d’ànima que impregna l’escola i que li dóna personalitat. Un caràcter propi forjat per totes les persones que han anat construint l’Escola tal i com la coneixem i que roman al pas del temps no pas per anacrònica sinó perquè, si se’m permet, el transcendeix. No us faré un panegíric d’Heràclit i Parmènides, de la permanència i del canvi, però us posaré un exemple que darrerament s’ha posat de moda.

En entorns educatius ara tothom parla de l’aprenentatge de la lectoescriptura.

Talment es tractés d’una fal·làcia ad verecundiam, molta gent defensa l’ús de la lletra script o d’impremta, per a aprendre a llegir i escriure (perdoneu, però si avui us preneu molt seriosament l’editorial que esteu llegint haureu de visitar algun diccionari filosòfic!). Ho han dit els finesos i ara tots a córrer.

Certament la lletra lligada, pensem alguns, no és la millor manera d’afrontar el màgic procés que representa aprendre a llegir i escriure. Sí que té alguns avantatges: és de ràpida exe-

2

cució (però només quan es domina), la paraula queda ben lligada, facilita veure un tot unitari… ara bé, també té els seus desavantatges: presenta dificultat per analitzar i reglobalitzar, exigeix més coordinació manual, és menys clara, no s’assembla a les lletres que generalment ens envolten, es deforma més fàcilment, entre d’altres. Amb la lletra script, en canvi, tenim una grafia més clara, és molt llegible, exigeix menor coordinació manual, el traç és més relaxat, s’assembla molt a la lletra impresa que hi ha pertot, té molt poques formes que simplifiquen l’execució i són més fàcils de dibuixar, permet detectar petites anomalies com inversions, etc…

Però ara no es tracta de fer una tesi sobre com escrivim a l’Escola. El que sí que us vull dir és que malgrat que els diaris ens diuen ara que tots ho hem de fer, nosaltres fa més de 50 anys que vàrem decidir fer-ho. I amb adequacions, millores i moltes adaptacions seguim pensant que és la millor manera de fer-ho, però no ad verecundiam!

I si hem parlat de la visió i de la missió, no puc acabar sense dir-vos que, darrere de tot plegat hi ha uns valors que practiquem i volem practicar de manera significativa: volem ser equànimes, justos, honestos, referents com a model educador/persona, curosos amb el nostre entorn, amb visió europea, participatius, compromesos i amb sentit de l’humor. És el nostre compromís amb els altres. Potser no sempre l’encertarem però us asseguro que ho intentarem amb totes les nostres forces.

Ah! Me n’oblidava! Que passeu un bon Nadal!

Etapes

Del calaixet a la carpeta

Lourdes Martínez, Mireia Roig, Sílvia Sala i Sandra Terés, mestres de P4

Quan els nens i les nenes arriben a P4 guanyen autonomia i ja poden tenir més responsabilitats a l’aula, és per aquest motiu que s’inicia aquest curs la distribució de càrrecs entre tots els alumnes. Així doncs, cada nen al llarg del curs serà encarregat de calendari, de repartir fulls, de repartir colors, d’ordre i neteja, de plastilina, de l’instrument de la classe i de repartir les carpetes.

En aquest nivell fan un gran pas; a diferència de P3, on fan servir el “calaixet” per guardar les feines , els nens de P4 tenen una carpeta individual on arxiven tots els treballs que van fent a l’aula. Viuen aquest fet amb molta il·lusió ja que es diposita en ells molta confiança i això fa que augmenti la seva autoestima i que es vagin tornant responsables, aprenent a fer un bon ús de la carpeta i a conservar-la durant tot el curs.

Les carpetes es reparteixen dos cops per setmana. Ens aquest màgic moment, els encarregats van agafant les carpetes que estan marcades amb el nom i cognom d’un company, si reconeixen el nom la porten al nen a qui pertany, i si no, l’ensenyen a la resta d’alumnes i són els mateixos companys els que han d’estar al cas per poder identificar-la.. Un cop tots els nens tenen la carpeta comencen a guardar les feines que les mestres anem repartint i han d’estar alerta de posar els fulls bé, que no es trenquin, no s’arruguin i alhora s’han d’ajudar entre els companys de taula, ja que les carpetes ocupen molt espai i si no s’organitzen entre tots es fa molt difícil la tasca. Quan acaben de guardar les feines pengen la carpeta al respatller de la cadira, d’aquesta manera es van habituant a una rutina que serà diària quan arribin a P5.

Tot el que comporta el càrrec de repartir carpetes i el moment d’endreçar els fulls fa que es treballin aspectes tan importants com la destresa motriu, l’atenció, el respecte, l’ajuda i l’ordre. Una passa més en el seu camí cap a l’autonomia personal.

3

INFANTIL

Etapes

El projecte BINDING a 1r de primària Tutors 1r de Primària

Enguany a les aules de Primer de Primària ens endinsem en un nou projecte pedagògic anomenat Binding. És amb la intenció de familiaritzar-nos amb aquest nou concepte que us presentem aquesta breu exposició sobre el Projecte Binding; una metodologia innovadora per perfeccionar l’adquisició de la lectura, tot aplicant l’evidència científica en l’àmbit de l’aprenentatge.

La iniciativa del Binding ha nascut a la Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració d’altres universitats i

PRIMÀRIA centres d’investigació d’arreu del món.

L’objectiu d’aquest grup és col·laborar amb equips pedagògics i mestres per tal de desenvolupar i aplicar noves metodologies de treball.

Saber com treballa el cervell per tal de dur a terme una tasca tan complicada com és la lectura, esdevé un element essencial per poder crear i aplicar les millors tècniques d’aprenentatge lector. Avui en dia sabem que llegir i comprendre és el resultat d’una gran quantitat de processos cognitius: la memòria de treball, la

4

ruta fonològica, la deducció, entre altres. Per aquest motiu el Binding parteix de la idea que la millor manera d’aprendre a llegir és mitjançant l’entrenament d’aquells aspectes que científicament estan comprovats com a parts del procés lector: la descodificació, la memòria de treball, la morfologia i el lèxic.

Sovint es jutja la facilitat o les dificultats en la comprensió lectora com una capacitat general d’intel·ligència, essent aquest un enfoc inadequat i erroni. La capacitat de comprendre un text correctament depèn d’una gran quantitat de processos cognitius, la majoria inconscients. És amb l’entrenament dels processos cognitius i amb les intervencions programades que podem millorar considerablement els diferents dèficits específics. Hi ha dades que avalen com la capacitat lectora en un nen de primer de Primària pot predir el seu futur acadèmic.

Per tal d’aconseguir una bona base lectora el Binding proposa la següent seqüència d’intervencions.

1. Formació de mestres i personal implicat a càrrec dels responsables del projecte.

2. Screening inicial. Al llarg del mes d’octubre hem dut a terme les proves d’avaluació facilitades per la UB. Són proves de caire individual que es retornen a la Universitat per tal que puguin valorar els resultats i ajustar al màxim les sessions d’intervenció que s’iniciaran a partir del mes de novembre.

3. Sessions conjuntes. Aquestes sessions s’inicien al novembre i tenen lloc a l’aula amb tot el grup-classe. Es programen 4 sessions setmanals amb una durada de 30minuts. Vénen pautades per la UB i es fan amb el suport del canó.

4. Intervenció RTI. Són les sessions de caire individual i personalitzades que les famílies duran a terme a casa accedint al programa www.readytolearn.es Cada sessió dura de 10-15minuts i també necessiten el suport informàtic.

Aquestes sessions permeten mantenir l’entrenament lector també a casa.

Sempre amb el suport, l’assessorament i el seguiment dels responsables del Projecte Binding.

Etapes

El pati, un espai de cooperació

Maite Ruiz, responsable del SOE a primària, i Maria Marco, vetlladora a primària

Aquest curs encetem un projecte al cicle mitjà que creiem que serà molt enriquidor per a la totalitat dels nostres alumnes, els Jocs cooperatius al pati.

El nostre projecte d’escola contempla de manera molt explícita la formació integral dels alumnes i és per això que la formació en l’àmbit emocional té un paper molt important en el nostre dia a dia.

L’esbarjo forma part d’aquest dia a dia. És a l’esbarjo on es reprodueixen situacions de rèplica de la vida social que viuen i veuen els nens fora i dins de l’escola , posant en pràctica i desenvolupant els valors que la nostra societat transmet i que ells van aprenent i integrant en el seu creixement com a individus .

Malauradament , una de les característiques de la nostra societat és el predomini d’allò que és individual per damunt d’allò que és col·lectiu i, malgrat els esforços de l’escola i de les famílies, segueixen predominant els valors que ens fan creure que per triomfar hem de ser millors que els altres.

Creiem que educar els nostres alumnes en el treball de cooperació és fonamental perquè puguin fer front a aquest corrent individualista i competitiu de la societat actual.

Des de l’escola les activitats i els jocs cooperatius utilitzats, poden esdevenir un bon recurs didàctic, per tal de generar en els alumnes actituds solidàries, per fomentar les relacions interpersonals dins del grup i promoure situacions en les quals es regulin els conflictes de forma col·lectiva.

Hem escollit el cicle mitjà perquè és cap al final d’aquesta etapa quan es comença a generar de manera més clara la sensació de pertinença al grup, i es comencen a donar de manera natural relacions amb els “iguals” sense buscar l’aprovació de l’adult i amb criteri propi. És, doncs, un moment fantàstic per treballar els valors abans esmentats.

La idea principal és treballar des de la part més lúdica/dinàmica, a través del joc, amb l’objectiu d’animar i fer sentir partícips a tots els alumnes, fins i tot a aquells que encara no tenen la necessitat de sentir l’experiència de compartir l’espai i viure personalment conceptes tan importants per al seu desenvolupament com la participació, la cooperació, la motivació de formar part del grup, etc.

El punt de trobada és cada 15 dies i sempre al mateix espai, la placeta. L’educadora proposa un joc; abans d’iniciar-lo es pacten les normes, les limitacions d’espai i el temps de durada. Durant la segona part de l’activitat se’ls demana que intentin organitzar-se en aquell mateix joc o que en proposin un altre que els sigui més conegut, és en aquest punt on es posen de manifest les característiques naturals del grup i dels individus i on l’educadora pot identificar més clarament els punts clau de les relacions que cal treballar.

Tots els alumnes participants saben que durant la setmana es poden trobar amb l’educadora al pati i buscar el seu recolzament en l’organització dels seus propis jocs. És en aquest punt del procés on l’objectiu de l’activitat evoluciona, no es queda només en el concepte de cohesió de grup , sinó que es pretén dotar els alumnes d’autonomia per tal que, de mica en mica, puguin organitzar-se ells mateixos amb respecte, tolerància i col·laboració.

5

PRIMÀRIA

Etapes

Museu de la Matemàtica

Georgina Capdevila, Dani González, Júlia Mascort, Beatriz Naranjo, delegats de 6è de primària La primera excursió d’aquest curs ha estat al Museu de la Matemàtica. Aquest museu està situat a Cornellà de Llobregat. És molt especial, perquè et deixen manipular els objectes, però sempre relacionats amb les matemàtiques.

Està format per diverses sales: càlcul, geometria, miralls, estadística, combinatòria, estratègia i cartografia.

La majoria de les activitats són molt divertides, totes demostren alguna cosa. N’hi ha de tota mena, de difícils i de fàcils. Algunes són: jugar a qui és qui de fraccions, muntar un mosaic molt gros i que no és simètric, construir un arc amb coixins de diversos colors, molts miralls amb efectes visual, com per exemple: posaves una barra de fusta i es multiplicava formant una figura geomètrica.

PRIMÀRIA

També vam fer una activitat amb el guia, que era comptar moltíssimes pedres. El personal era molt amable però donaven poques explicacions perquè volien que descobríssim el museu tots sols.

Després, vam tenir molta estona de temps lliure, en un parc amb gronxadors, un vaixell de fusta i un tren molt petit, en el qual no vam poder pujar. El trajecte d’anada i de tornada amb autocar va durar entre 15 i 20 minuts.

Ens ha agradat molt perquè hem après moltíssimes coses i ens hem divertit tant al museu com al temps lliure. Ens agradaria tornar-hi! També ens van comentar que si volem tornar al museu, és gratis dimecres de 17h. a 20h. i diumenge de 10h. a 14h. Us ho recomanem!!

6

Etapes

Avaluació diagnòstica i competències bàsiques a 3r i 4t d’ESO

ESO

Xavier Martí, director d’ESO, i Jordi Miralles, tutor de 4t A mitjan del passat mes d’octubre els alumnes de 3r d’ESO van realitzar l’avaluació diagnòstica sobre les competències bàsiques en llengua i literatura catalana i castellana i en matemàtiques. Aquestes proves vénen fixades pel Departament d’Ensenyament amb l’objectiu de, per una banda, conèixer el nivell dels alumnes que estudien ESO a Catalunya respecte de les matèries instrumentals i per altra banda disposar de dades objectives per millorar els resultats acadèmics de l’alumnat.

Tot i que els resultats de les proves d’enguany no els coneixerem fins ben avançat aquest curs, sí que disposem dels resultats dels darrers quatre cursos. Un cop més, les notes obtingudes pels nostres alumnes han estat excel· lents; no només estan per damunt de la nota mitjana de Catalunya sinó que

també són superiors als resultats obtinguts per escoles amb el mateix nivell de complexitat i característiques que IPSI. Els resultats exposats a continuació indiquen la mitjana del percentatge d’alumnes que han aprovat aquesta avaluació diagnòstica.

A mitjan del proper mes de febrer els alumnes de 4t d’ESO s’examinaran de les competències bàsiques en llengua i literatura catalana i castellana, llengua anglesa i matemàtiques. Aquestes proves les elabora el Departament d’Ensenyament i són realitzades i corregides per professors externs a l’Escola.

També aquí els resultats obtinguts pels alumnes d’IPSI els darrers cursos han estat per damunt de la mitjana de Catalunya i de les escoles amb característiques semblants a la nostra. Els resultats han estat els següents:

2010-11

2011-12

Escoles amb el mateix nivell de complexitat que IPSI

2012-13

IPSI

2013-14 80% 85% 90% 95% 100%

2011-12

Mitjana de Catalunya IPSI

2012-13

2013-14 85%

90%

95% 100%

iPads a l’ESO

Eloi Gabriel, Joan Masanas, Xavier Sánchez i Joan Valero, professors del Departament d’Informàtica Enguany l’inici de curs de primer i segon de l’ESO ha estat il·lusionant i a l’hora vertiginós per als alumnes, professors i el Departament d’Informàtica. A les aules han aparegut els iPads.

L’aparició d’aquest nou dispositiu ha canviat la manera de treballar. L’iPad aporta noves eines al procés d’ensenyament i aprenentatge, complementa les existents i ofereix la possibilitat de realitzar noves dinàmiques educatives tant dins com fora de l’aula. Ara, quan mires la manera de treballar a les classes, és fàcil observar els alumnes prenent apunts a la llibreta, el professor explicant a la pissarra i, alhora, tots els iPads encesos mostrant el llibre digital.

L’iPad ens ofereix grans avantatges en l’àmbit educatiu, ja que permet descarregar APPs per a totes les assignatures que complementen i amplien les explicacions donades a classe. També han substituït la majoria dels llibres en paper per digitals de l’editorial Vicens Vives, així com els diccionaris i han reduït el volum de fotocòpies. Com a conseqüència el pes de les motxilles ha disminuït.

Per tal de fer aquest canvi amb garanties a l’Escola s’han iniciat tres vies de formació. A finals del curs passat comença la formació per professors. Durant els mesos d’octubre i novembre s’han dut a terme formacions gratuïtes per a pares i mares amb la col·laboració de la botiga Microgestió.

Per últim, des del Departament de Tecnologia s’han realitzat formacions per als alumnes. A banda de les formacions, oferim d’hores de consultes i resolució de problemes tant per a alumnes com per a professors.

Com a complement de la formació s’ha creat un nou càrrec dins de les classes, és l’anomenat expert tecnològic.

Es tracta d’un alumne encarregat d’assistir als companys amb els problemes tecnològics més habituals durant les classes i fer d’enllaç amb al Departament d’Informàtica. Els experts tecnològics són: Arnau Garcia, Max Montes, Oriol Olmos, Pau Sangrà, Andreu Vidaller, Eulàlia Marsal, Jaume Rossell i Laura Farré.

Per facilitar la instal·lació, el control de continguts i els programes instal·lats als iPad, l’Escola utilitza un servei anomenat Meraki. En cas de necessitat aquest sistema també ens permet exercir cert grau de supervisió i restricció damunt dels dispositius vinculats al centre. Malgrat tot, des de l’Escola sempre hem preferit educar en les bones praxis que limitar l’ús de les eines educatives. És per això que les restriccions s’apliquen en casos de transgresió de la normativa establerta 7

Etapes

Alumnes de Northampton a l’Escola

Albert Arnalot, Mar Barrull, Paula Borràs, Isaac Fandos, Patrícia Forns, Aina Orduña i Marta Rodó El passat 30 de setembre, vam rebre la plaent visita d’un grup de 30 alumnes de la Guilsborough School de Northampton (Anglaterra). Van visitar l’Escola aprofitant l’estada de set dies que estaven realitzant a Barcelona. Els alumnes de 4t d’ESO que havíem tret bona nota a la matéria d’anglés el curs passat i que ens havíem presentat voluntaris per a fer un intercanvi de missatges mitjançant el correu electrònic amb un anglès durant tot l’estiu, van preparar una presentació de la vida cultural, artística i política del país. Es va fer incís en les festes majors, la història de l’Escola IPSI, alguns poetes coneguts, cuiners catalans, i tot tipus de personatges celebres catalans i espanyols. La presentació es va fer a la sala d’actes davant dels alumnes anglesos i tot 4t d’ESO. Els alumnes anglesos van fer també una breu presentació del poble on vivien i la seva escola.

Després de la presentació, els alumnes amb que havíem parlat tot l’estiu van presentar-se al seu “penfriend “ (la persona amb que havien estat intercanviant cartes durant l’estiu). Els vam ensenyar l’Escola i vam anar en metro a la Barceloneta per fer unes activitats conjuntes. Vam visitar els llocs més importants de la zona, així com els més turístics.

Vam conversar en els dos idiomes (els anglesos en castellà i nosaltres en anglès) i vam fer alguns exercicis que consistien en visitar algun lloc i respondre algunes preguntes en l’idioma oposat al propi. L’estona va servir per conèixer millor els “penfriends”, per establir lligams i per gaudir de la platja. No vam poder passar massa estona junts, a causa d’un retard que havien patit ells al mati i que va fer que arribessin una hora i mitja tard.

A tots els alumnes ens va agradar l’experiència. Vam gaudir molt de la companyia i la relació amb ells va ser molt bona. Vam poder apreciar que, tot i que eren d’un país europeu, hi havia algunes diferencies culturals, com per exemple quan ens van presentar es mostraven molt mes tímids ells que nosaltres i els va estranyar el fet de fer-se dos petons. A l’hora del dinar els horaris eren diferents.

ESO

Ells s’estaven morint de gana a les dues del migdia, en canvi nosaltres estàvem perfectament i la seva polidesa a l’hora de menjar, era fascinant, es comportaven com a vertaders “sirs”.

Volem agrair al Joan Carles, director del departament de llengües estrangeres de l’IPSI, i a l’Oriol Monroig, professor d’anglès que ens va ajudar durant varies setmanes a preparar la benvinguda als anglesos i la presentació inicial, que hagin fet possible aquesta trobada entre escoles. Insistim i animem que el departament de llengües estrangeres, l’AMPA i l’Escola, organitzin una estada a Anglaterra, ja que com hem mencionat anteriorment, valorem l’experiència molt positivament i ens agradaria molt repetir-la, però aquesta vegada voldríem ser nosaltres els estrangers.

8

Etapes

Les Proves d’Accés a la Universitat Neus Alcarraz, directora de Batxillerat

Les Proves d’Accés a la Universitat, PAU, el curs 2009-10 van canviar la seva estructura i el seu enfocament per vincular més l’examen als estudis que es volen cursar. L’Administració ha garantit el sistema fins, almenys, el curs 201617, després ja es veurà què passarà.

L’objectiu de les PAU és valorar la maduresa acadèmica, els coneixements i les competències adquirides en el batxillerat i són l’única prova externa en el sistema educatiu català formulada coordinadament des de les universitats catalanes amb la col·laboració del professorat de secundària.

Ara són els estudiants els que dissenyen la seva pròpia prova d’accés a la universitat. Els alumnes trien les matèries de modalitat de les quals es volen examinar, segons els estudis als quals volen accedir.

El model de PAU té dues parts: a) Fase general: obligatòria, la seva superació permet accedir a la universitat i té validesa indefinida. Consta de cinc exercicis que es corresponen a les matèries comunes de 2n de batxillerat (Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Llengua Estrangera, Història o Filosofia) i una de les matèries de modalitat, a

triar per l’alumne. No es necessita un mínim de punts per a superar cada matèria i compta el 40% de la nota, el 60% restant és la nota mitjana de batxillerat. b) Fase específica: voluntària, té com a finalitat calcular una nota d’admissió per a cada un dels títols als quals els estudiants volen accedir i té validesa per als dos cursos acadèmics següents. L’estudiant es pot examinar d’un màxim de tres matèries de modalitat de 2n de batxillerat diferents a la triada per a la fase general. Es requereix una nota mínima de 5 perquè sigui vàlida, en cas contrari no compta i prou.

La qualificació de la fase general de les PAU, juntament amb la mitjana del batxillerat, dóna ponderadament la nota d’accés per accedir a estudis universitaris.

La nota d’admissió per a cada títol de grau al qual vulgui accedir un estudiant tindrà en compte, a més d’aquesta nota d’accés, les notes de les matèries examinades en la fase específica, degudament ponderades.

Es fan dues convocatòries l’any, al juny i al setembre i ,actualment, no hi ha un límit de convocatòries per superar les proves.

9

BATXILLERAT

Els exàmens de PAU tenen lloc al llarg de tres dies consecutius en els quals, de forma simultània i descentralitzada, al voltant de 30.000 estudiants s’examinen de les cinc matèries corresponents a la fase general i d’un màxim de tres matèries de la fase específica i dediquen 1 h 30 minuts a cada examen.

A cada estudiant se li facilita el seu codi de barres identificador. El tribunal vigila el procés i fa la correcció dels exàmens codificats. Hi ha un tribunal especial que atén tots els casos d’estudiants que requereixin condicions especials per a les proves.

El curs 2013-14, a l’IPSI van aprovar batxillerat el 99% dels alumnes matriculats de 2n de Batxillerat. La nota mitjana d’expedient va ser de 7,63 i la de Pau, només la fase general, de 7,192, mentre que a Catalunya va ser de 6,474. Un any més, la nota obtinguda va permetre a més del 90% dels nostres alumnes accedir a la Universitat enla primera opció escollida, això vol dir poder realitzar, no només els estudis que volien, sinó també poder triar la universitat on volien cursar-los.

Des d’aquí la nostra enhorabona a tots pels magnífics resultats obtinguts.

BATXILLERAT

Etapes

Intercanvis 2014 Un any més, els alumnes de batxillerat hem fet l’intercanvi amb Suècia. A més a més aquest any hi ha hagut una novetat: Alemanya s’ha afegit a l’intercanvi. Gràcies a això la majoria dels alumnes hem pogut viure aquesta experiència.

En primer lloc, hi havia els estudiants suecs, de Göteborg.

El dijous dia 9 d’octubre, els estudiants d’IPSI que acollíem a casa nostra un suec vam anar-los a buscar a l’estació de Sants cap a dos quarts de dues. Tot i així, ens vam haver d’esperar una bona estona, ja hi havia hagut el primer incident: els alumnes havien agafat el tren sense els seus professors. Quan ja ens havíem trobat tots, cadascú va anar a dinar amb la seva parella, i ens vàrem retrobar a la tarda per visitar el centre de Barcelona.

Els alemanys, en canvi, van venir el dissabte a mitja tarda. El cansament del viatge no els va impedir visitar la ciutat amb un munt de ganes i energia. Després d’un cap de setmana en família, tocava anar a l’escola. Vam començar el dia amb una presentació sobre la nostra cultura i la nostra escola, però després ens vam separar; els alemanys van anar-se’n d’excursió i nosaltres vam tornar a la rutina de classes.

El dimarts va arribar l’esperada sortida a Sitges. Tant alemanys com suecs i tots els alumnes de primer de batxillerat (fessin o no l’intercanvi) vàrem agafar un tren en direcció a la platja, on no ens vam poder banyar a causa del mal temps. Tot i això la sortida va ser un gran èxit ja que tots la vam gaudir molt.

Durant tota la setmana vam fer activitats tant conjuntament com per separat. Cadascú va anar coneixent dia rere dia la seva parella d’intercanvi, creant amistats i descobrint una cultura molt diferent a la nostra. Això es veia clarament en els

horaris dels àpats, o en la manera de comportar-se en grup.

Els alemanys, per exemple, es van quedar en petits grups d’amics quan vam anar a les festes del barri de les Corts; a diferència dels suecs, que van socialitzar-se amb pràcticament tothom; i de nosaltres, que érem més oberts. Aquestes diferències en el comportament ens van xocar una mica al principi, com quan ens vam adonar que semblava que els suecs ens portessin a nosaltres, per la seva manera de fer, molt independent i a la seva. També vam observar que els alemanys es mostraven molt reservats, tot i que a mesura que agafaven confiança es deixaven anar una mica.

El dimecres a la nit hi va haver el sopar de comiat dels suecs, i tot i que va costar trobar un lloc on poder sopar els setanta que érem, vàrem aconseguir el reservat de la Tagliatella de Ronda Universitat, que va resultar ser molt acollidor. Com que marxaven a la una de la matinada de dijous, vam decidir quedar-nos tots junts fins aquella hora.

Els alemanys, en canvi, marxaven el divendres a mig matí, i el sopar de comiat el vam fer el dijous, a El Racó de Rambla Catalunya, on vam estar molt a gust. EL matí següent, a l’hora del pati els vàrem dir adéu. Ningú s’esperava que els alemanys s’emocionessin, i molt menys que molts es posessin a plorar.

Aquesta setmana d’intercanvi va resultar una experiència única i inoblidable, una manera de conèixer gent i una cultura que desconeixíem completament, i sobretot molt enriquidora.

En general tothom va gaudir de les activitats i del temps compartit, que ens ha donat un munt d’anècdotes per explicar.

Carla Ibáñez i Ariadna Masot, alumnes de Batxillerat

10

Etapes

aunque el ritmo en Cataluña es muy diferente.

A lo largo de la semana hubo muchas actividades: el instituto de acogida había preparado un programa variado e interesante. No sólo visitamos muchas plazas preciosas como por ejemplo la famosa Plaza de Cataluña o la Plaza de España, sino también lugares y monumentos famosos como la Catedral de Barcelona o Montjuïc. Desde Montjuïc tuvimos una vista esplendida hacia el mar y se podía mirar toda la ciudad. Además hicimos una excursión a Sitges a la cual no sólo participaron los alumnos alemanes sino también los españoles. En las excursiones tuvimos la posibilidad de conocer mejor a los alumnos españoles, y además mejoramos nuestras capacidades lingüísticas. El señor Krämer estaba muy contento respecto a esto! Fue bastante interesante ver y experimentar la cultura cotidiana española. En las tardes, pasamos mucho tiempo con nuestras familias de acogida y también realizamos muchas actividades encantadores junto con otros alumnos.

Finalmente se puede constatar que pasamos una semana preciosa en Barcelona. Aprovechamos del buen tiempo y fue una experiencia muy bonita, y ya estamos esperando con mucha impaciencia la visita de nuestros amigos catalanes aquí en marzo.

Liebe Grüße, muchos saludos

El instituto Johannes Kepler ofrece la posibilidad de estudiar el español como tercera lengua extranjera ya desde hace varios años. Y este año se les ofreció a los alumnos del bachillerato (curso de español) la posibilidad de participar en un intercambio con un instituto - el Insititució Pedagògica Sant Isidor - en la preciosa ciudad de Barcelona, una semana desde el 11 hasta el 17 de octubre. Este intercambio tenía como objetivo de conocer mejor la lengua y la cultura española y catalana.

Antes del viaje nuestro grupo ya estaba muy curioso y emocionado ya que no sabíamos qué nos iba a esperar. Pero afortunadamente teníamos la posibilidad de entrar en contacto ya antes con los alumnos españoles, por Skype, Whatsapp o Facebook. Así ya nos conocíamos un poco antes del viaje.

En total, participaron 19 alumnos y fueron acompañados por el senor Krämer y la senora Weber a Barcelona.

Llegamos en avión en Girona y después tomamos un autocar para Barcelona. Una de las mayores diferencias entre nuestra región y la ciudad de Barcelona, ya la notamos justo cuando llegamos en Barcelona: el enorme tráfico y los edificios altos. Pero nos resultó bastante fácil acostumbrarnos a esto ya que las familias, que nos estaban esperando al llegar a la escuela IPSI, nos acogieren muy cariñosamente y se empeñaron mucho para que nosotros lo pasáramos perfectamente bien. Y de verdad fueron tan cordiales con nosotros que nos sentíamos como si estuviéramos en casa,

Alumnos del Gymnasium Johannes Kepler 11

Etapes La grip en materials audiovisuals. Albert Arnaiz La finalitat d’aquest treball és elaborar una sèrie de vídeos didàctics que ajudin a comprendre els processos microbiològics que fan referència al virus de la grip. Aquests recursos audiovisuals són d’elaboració completament pròpia, i pretenen ser útils per a l’ensenyament de la matèria de biologia.

El sumo robòtic. Isabel Codina El meu treball ha consistit en el disseny, construcció i programació d’un robot amb les capacitats de participar en un combat de mini-sumo, complint el reglament en la seva totalitat, i amb possibilitats de guanyar. És per això que va estar sotmès a una sèrie d’exercicis per millorar-lo, i tot i això, encara hi havia aspectes a millorar, però requerien més coneixements.

La física en el tennis. Jordi Baucells L’objectiu principal d’aquest treball és fer un estudi complet de les intervencions de la física en el tennis. S’han calculat els angles de servei amb les seves velocitats, les energies perdudes en un bot i les potències de les raquetes. Posteriorment s’han comparat i analitzat.

Estudi dels ocells de Barcelona. Júlia Farré Amb aquest treball entrem dins del món dels ocells, més concretament, de l’ornitofauna de Barcelona. Amb l’ajuda de les dades de l’Institut Català d’Ornitologia, i un treball de camp realitzat a l’àrea de l’Estació de Sants, descobrim el nombre d’espècies i d’individus que hi ha a la ciutat, analitzo un seguit d’ hipòtesis que es plantegen al món de la biologia i l’estat de conservació dels ocells barcelonins.

Creació i publicació d’un app per a plataformes mòbils. Guillem Bonet El meu treball de recerca ha tingut un pes més pràctic que teòric. He creat una aplicació per a plataformes mòbils i n’he descrit el procés de creació. En motiu del treball he publicat l’aplicació al mercat d’aplicacions de Google tal com faria qualsevol empresa o persona que vulgui distribuir la seva aplicació internacionalment.

Gratuït significa negoci. Anaïs Ferrara En la darrera dècada, a causa de l’aparició del món digital, el concepte gratuït està canviant per complet la manera de fer negocis. En el meu treball he estudiat i comparat tres grans empreses del sector per tal d’esbrinar quins són els punts essencials a l’hora de tenir èxit en aquest nou món.

L’epidèmia del segle XXI: l’Obesitat Infantil. Laura Bonilla Com és possible que en la societat en què vivim, on la gent acostuma a cuidar-se, hi hagi nens amb obesitat? Això es pot resumir dient que la societat afavoreix l’obesitat. L’obesitat infantil és multifactorial: els factors psicològics, educatius, l’àmbit familiar, escolar i sociocultural són claus però cal incidir en el deteriorament dels estils de vida.

Canvi en la metamorfosis de les larves de la granota vermella en resposta a la dessecació. Miquel de Jover Treball enfocat a l’estudi dels canvis en la metamorfosi dels capgrossos de la granota vermella. Aquests canvis s’avaluen en resposta a la disminució del nivell d’aigua en les basses temporals on habiten durant la seva fase aquàtica. L’objectiu principal és determinar si l’espècie presenta plasticitat fenotípica respecte d’aquest condicionant ambiental.

Física i ciència ficció. Eulàlia Capella A partir de dos clàssics de la ciència ficció, aquest treball intenta trobar els errors de lògica i de raonament que impedeixen que una situació de ficció es produeixi en la realitat. Les obres donades eren De la Terra a la Lluna (Jules Verne) i Hem caminat damunt la Lluna (Hergé).

Finlàndia i Espanya: dues realitats educatives. Mónica Linares El sistema educatiu espanyol es troba en una difícil situació provocada pels canvis en la política educativa, les retallades en l’àmbit de l’ensenyament i el fracàs escolar. Per això, s’ha comparat l’educació espanyola amb la finesa, un model de referència a nivell mundial.

L’objectiu era saber el conjunt de paràmetres que fan que sigui més efectiu el sistema educatiu finès.

L’emprenedoria com a solució davant l’elevat atur juvenil. Berta Caixal Per fer el treball de recerca vaig informar-me sobre la situació econòmica actual, els factors clau per ser un bon emprenedor, les fases del procés i els obstacles que es troba. Amb aquesta informació, vaig arribar a la conclusió que actualment l’emprenedoria no és una bona alternativa a l’atur, i que tant el Sistema Educatiu com les polítiques públiques han de presentar recursos perquè els joves estiguin preparats per emprendre.

L’evolució del sector vinícola: del got a la copa. Sofia Llagostera En aquest treball de recerca he estudiat la situació del mercat del vi i he comprovat com ha canviat aquests últims anys amb la incorporació d’una nova competència: els països del nou món, fet que ha obligat les bodegues a aplicar noves estratègies de màrqueting que abans no es tenien en compte.

L’obsolescència programada té data de caducitat? Nil Capdevila Tenint en compte que els crítics de la societat de consum posen al mateix nivell l’obsolescència que la publicitat i el crèdit com un dels tres instruments fonamentals per fer créixer l’economia, és oportú concretar quins límits té. Volia aprofitar els dubtes cada vegada més recurrents al capitalisme salvatge del segle XXI per pronosticar també una fi a l’obsolescència. Tot sembla indicar que hem de caminar cap a una consciència planetària que aboleixi la idea del creixement material il·limitat i la substitueixi per la d’un creixement il·limitat dels valors humans immaterials. Se’n diu postmaterialisme.

El teixit adipós marró i el seu paper en el balanç energètic i l’obesitat. Palmira Llorens Recentment s’ha descobert la presència de teixit adipós marró en adults, un greix que crema calories quan tenim fred! Per tant, la seva activació podria ajudar a combatre l’obesitat. He posat a punt un mètode d’anàlisi experimental(amb una càmera d’infra-rojos) per determinar la quantitat i activitat d’aquest greix “bo”. Els resultats mostren una disminució progressiva amb l’edat.

Anàlisi musical, neurocientífic, sociològic i publicitari del fenomen de la cançó de l’estiu. Lena Carreras Es pretén estudiar i intentar justificar la raó de ser del fenomen de la cançó de l’estiu, un fet que curiosament sempre ha estat present a les nostres vides i que, inexplicablement, perdura any rere any. Des de perspectives diverses i en base a matèries divergents (l’anàlisi musical, també històric, els nous estudis neurocientífics, avenços en el camp de la psicologia i el novedós camp del neuromàrketing) es posaran en comú totes les conclusions trobades i es confirmarà la hipòtesi plantejada.

La Radioactivitat. Maria de Luna El meu treball tenia la finalitat de confirmar la hipòtesi “Pot ser que l’impacte negatiu de la radioactivitat artificial sigui major que l’impacte positiu que ens aporta”. Per fer-ho vaig realitzar una recerca exhaustiva sobre què és, les seves aplicacions, les conseqüències del seu ús en la societat i la salut de les persones, i els principals desastres radioactius.

L’autoimmunitat: El misteriós atac de l’organisme contra si mateix. L’Esclerosi Múltiple. Núria Moya El sistema immunitari és l’encarregat de protegir-nos dels agents estranys que entren al nostre organisme. Tanmateix, en algunes ocasions pot reconèixer cèl·lules pròpies com a estranyes, atacar-les i provocar diversos trastorns. Això s’anomena autoimmunitat i una de les malalties que pot ocasionar és l’Esclerosi Múltiple, la qual afecta el sistema nerviós central, és a dir, la medul·la espinal i el cervell.

L’autisme: Una altra percepció del món. Carla Carulla Aquest treball és una introducció a aquest món tan especial que és l’autisme. A partir d’entrevistes sinceres a pares de fills autistes i a professionals en el tema, en aquest treball explico el benefici de les teràpies alternatives com la musicoteràpia, la zooteràpia i la psicoteràpia per a tractar l’autisme i, el més important: poden arribar a tenir una vida digna les persones amb aquest trastorn?

12

BATXILLERAT

s 10

Les cel·les electroquímiques. Pau Nadal El meu treball de recerca presenta el tema de les cel·les electroquímiques i voltaiques, conegudes també normalment amb el nom de piles i bateries. Les meves hipòtesis eren dues: que es podia fabricar una pila eficient a casa i que es podia proporcionar electricitat suficient a tota una casa només amb piles o bateries.

La macrobiòtica: molt més que una dieta. Laia Siuraneta La meva hipòtesi era que aquesta dieta no comporta cap inconvenient per la salut i, a partir d’entrevistes, investigacions i per experiència pròpia, he pogut concloure que era cert. Molt resumidament, la macrobiòtica, més que un règim alimentari és una filosofia de vida, en la qual la salut és sinònim d’equilibri entre dos principis: el Yin (femení, fred i fosc) i el Yang (masculí, calent i lluminós).

Anàlisi Comparativa dels Colonialismes Britànic i Espanyol. Xavier Oller Al llarg de la història, hi ha hagut pocs territoris que hagin estat capaços de conformar imperis tan extensos com el Britànic i l’Espanyol.

Aquest Treball de Recerca es basa en l’objectiu d’aprofundir i comparar aquests dos grans imperis a través del coneixement dels precedents, desenvolupament i fi de la història de la seva existència, a més de reconèixer les seves conseqüències en el món actual.

Com ajuden les diferents xarxes a la internacionalització dels negocis. Pol Siuraneta Vaig escollir realitzar aquest treball pel creixent interès de les empreses en les xarxes socials avui en dia. A partir d’aquí vaig analitzar totes les classes de xarxes existents observant aquelles característiques que afavoreixen la internacionalització dels negocis i les que no, per acabar proposant la meva xarxa ideal tenint en compte el tema de la recerca.

Trastorns alimentaris i toxicomanies, símptomes socials? Júlia Rodríguez Costa imaginar-se què passa pel cap dels milers de joves que pateixen un trastorn alimentari, o una addicció a les drogues. Amb aquest treball, he intentat explicar els motius que porten tanta gent a caure en una d’aquestes malalties, analitzant les relacions familiars i la influència social.

Creació i manteniment d’un parc públic urbà: el Parc del Poblenou. Iñaki Vendrell Estudi del Parc del Poblenou, inaugurat l’any 1992, des del seu projecte -recuperació de la façana marítima de Barcelona reproduint el paisatge natural del litoral català- fins el seu manteniment actual.

S’ha constatat com un parc pioner en sostenibilitat. Durant la recerca es va detectar una zona infrautilitzada i s´ha proposat una millora consistent en un canvi d’ús. S’ha construït una maqueta a escala 1:100 d’aquest espai.

Canvi d’època i transformació de la publicitat. Irene Sala La societat de la nostra època s’ha transformat molt, i això ha provocat canvis i millores en la publicitat. El comportament i la percepció del consumidor han estat els elements clau en aquesta evolució de la publicitat, que segur que en el futur seguirà en procés.

Estudi psicosociològic sobre la llei de Murphy. Anna Serra La hipòtesi del treball (Les persones pessimistes tendeixen a creure més en la llei de Murphy) va ser satisfactòriament demostrada sent el primer estudi en relacionar les dues variables. L’obtenció de les dades va ser aconseguida a traves d’una enquesta i un test psicològic passat a 300 persones de l’àrea de Barcelona.

Dog training: Does the perfect method exist? Clàudia Ventosa El nostre gos, com un més de la família, també ha de seguir unes determinades normes. Els dos grans pilars d’ensinistrament que ens ocupen són la teoria de la dominància i l’educació en positiu. Una comparació exhaustiva, però, m’ha revelat que cap de les dues són tècniques òptimes i lliures de risc, i que la millor opció seria un terme mig entre totes dues.

Existeix una fórmula magistral per a l’èxit a les empreses? Berta Simó Mango i Zara són dues empreses de renom en el món de la moda; l’objectiu del treball ha estat esbrinar si totes dues han utilitzat les mateixes estratègies empresarials per arribar a l’èxit o bé veure si seguint camins diferents han aconseguit triomfar.

La banca ètica, un canvi de consciència. Oriol Vila Hipòtesi: “Si la gent és conscient de com els diners influeixen en el món, la banca ètica permet, a aquells que vulguin, ser coherents amb els valors d’un mateix.” Presenta una alternativa real de banca on els valors ètics estan per davant dels interessos econòmics.

13

Activitats

Vint-i-cinc anys en vint-i-cinc opinions El Cor Vivaldi tanca l’etapa dels seus primers vint-i-cinc anys amb un actiu d’èxit singular. El Cor Vivaldi amb l’Oscar Boada com a inspirat director, s’ha guanyat l’afecte i l’admiració dels qui tenim el goig de gaudir dels seus concerts.

IPSI com a institució que el va promoure, viu amb orgull la seva trajectòria i li desitja el reconeixement que es mereix i una llarga i feliç singladura.

Antoni Amorós, fundador d’ IPSI i Conseller delegat d´IPSI S.A. 1. L’aposta de l’Escola IPSI per la música en l’àmbit educatiu aconsegueix esplèndids resultats amb la trajectòria d’un quart de segle del Cor Vivaldi- Petits Cantors de Catalunya destacats per la seva projecció internacional i per una tasca pionera en la representació d’òperes infantils. Una formació singular en el panorama de la nostra cultura.

Per molts anys!

Ferran Mascarell, Conseller de Cultura 2. Sempre que he tingut la possibilitat de col·laborar amb el Cor Vivaldi ha estat un gran plaer pel seu gran entusiasme, la seva serietat i per la seva indubtable qualitat musical.

Josep Carreras, tenor i president de la Fundació Josep Carreras 3. És un plaer veure que una iniciativa com la del Cor Vivaldi va fructificant i creixent amb els anys. M’entusiasma perquè és un projecte que ha nascut de la passió i que ha aconseguit crear un molt bon ambient entre totes les parts implicades: cantors, director i públic. A més a més, la seva sonoritat característica li ha valgut el reconeixement als escenaris del nostre país i més enllà de les nostres fronteres. Calen més propostes com aquesta per tal de dinamitzar la música des de la base que suposen les escoles.

Joan Mas Soler, director de Mas i Mas, gestor cultural.

4. El fet que un cor infantil sobrevisqui 25 anys ja és extraordinari, però si a més ho fa amb la qualitat i el recorregut brillant amb què ho ha fet el Cor Vivaldi, el fet ja es pot considerar com un miracle! Però això no ens ha d’estranyar si considerem que al darrere d’aquest cor ( o al davant!), hi ha una persona

amb el talent, la capacitat pedagògica i la tenacitat de l’Òscar Boada, músic i persona a qui conec, admiro, i em sento orgullós de ser-ne amic. Que per molts anys més!

Jordi Casas Bayer, director fundador de la Coral Carmina i del Cor de Cambra del Palau de la música i ex director del Coro de Radio Televisión Española, Coro de la Comunidad de Madrid, Coro del Teatro Real i de l’Orfeó Català.

5. En la meva primera experiència amb cors en un dels meus enregistraments voldria destacar al Cor Vivaldi per la seva exquisida sonoritat. Cercava contraposar un cor de veus blanques i harmonies majestuoses amb un ritme sincopat. El resultat és espectacular i brillant, i tan sols és possible des de l’experiència i la feina ben feta. Encara avui se m’escarrufa la pell… Enhorabona pels 25 anys, que segur que en seran molts més!

Cris Juanico, cantant i músic menorquí, líder de Ja t’ho diré 6. I’ve been fortunate to have worked with Cor Vivaldi and their director, Oscar Boada on two different occasions, both of which happened to coincide with two commissioned Choral Suites they asked me to arrange for them. In both concert performances, they, as they say in America, “Knocked it out of the park!”. This is a fearless group of young singers who can make fine music in almost every style imaginable.

May their next 25 years be as productive and wonderful as their first 25!

In harmony Dr. Kirby Shaw, compositor i arranjador de jazz coral nord-americà 7. El Cor Vivaldi es un coro con una personalidad muy marcada, con una 14

forma de cantar muy característica y con una forma de sentir y vivir la música llena de pasión y encanto. Oscar trabaja con un objetivo muy claro, y hace que la marca “Cor Vivaldi” sea reconocida y admirada en muchos lugares. Os deseo muchos éxitos, espero que podamos seguir compartiendo momentos preciosos en común y dentro de 25 años estoy convencido de que celebraremos el 50 aniversario de un coro referente tanto en Catalunya como en toda Europa.

Josu Elberdin, compositor 8. Després de molts anys de saber de la brillant trajectòria del Cor Vivaldi, va ser una feliç coincidència que se’m demanés de col.laborar per primera vegada com a organista en els concerts de celebració del seu 25è aniversari, justament l’any d’escolarització del meu fill a l’escola IPSI. És difícil descriure l’allau de sensacions que durant l’esmentada col·laboració em van envair i que, sens dubte, emanen de la riquesa i complexitat del seu director/fundador, l’Òscar Boada, i de l’entrega amb què viu i fa viure la música.

L’empremta que el pas pel Cor Vivaldi deixa en tots els nens i nenes que hi

MÚSICA passen és d’una força tal que fa que mai més visquin la música de la mateixa manera ni hi puguin quedar indiferents.

En un moment com el que estem vivint, necessitem projectes i persones compromesos, com l’Òscar i el Cor Vivaldi, que ens facin sentir l’autoestima de país que tant necessitem, i ens projectin a un futur esperançador on la música, feta amb la màxima qualitat i rigor, pugui formar part de la vida dels nostres fills i néts, ja des de ben petits.

Encoratjo a tots els nens i nenes que hi canten, els pares que abnegadament els hi porten i l’escola IPSI, que els dona aixopluc, a no defallir mai en aquest propòsit.

Els desitjo llarga vida i que ens puguin continuar obsequiant amb aquests magnífics concerts a què ens tenen acostumats.

Per molts anys!

David Malet, concertista d’orgue i director de l’ Orfeó Laudate i del Cor de la Catedral de Barcelona 9. Que una idea duri; que un projecte s’aguanti; que una dedicació es desenvolupi; que un anhel perduri; que un amor vagi creixent, tot això és, per poc que ens en vulguem adonar, una d’aquelles meravelles de la vida que li donen sentit, i que només poden ésser quan al centre hi batega un cor que crema, car la inèrcia del pas del temps ho voldria cobrir tot amb l’oblit, i endur-s’ho a la runa i a la devastació. Si, però, la idea, el projecte, la dedicació, l’anhel i l’amor són per la música, la

meravella llavors es fa resplendent, ens il·lumina la mirada i ens esponja l’ànima amb agraïment, puix en la música i gràcies a ella ens és donat de transcendir la nostra petita vida rutinària i entreveure un més enllà de goig i de pau en la contemplació de la veritat. No és doncs un petit miracle, l’haver dedicat vint-icinc anys sencers de la vida a transmetre als altres, sense defallir, als qui ens segueixen i ens han de sobreviure, tot el respecte i l’amor a la música que vàrem descobrir un dia en nosaltres? I si, a més, aquest fet es dóna en un país tan desguitarrat i malmès com és el nostre, no és encara molt més gran el motiu d’agraïment i d’admiració?

Deixeu-m’ho dir amb el cor a la mà, el que heu fet amb el magnífic Cor Vivaldi és una d’aquestes meravelles que els que us estimem us agraïm amb admiració.

L’enhorabona, i que sigui per molts anys!

Salvador Mas Conde, director d’ orquestra (ha estat titular, entre d’ altres de l’ Orfeó Català, OCB, Orquesta de Granada, Orquestra de cambra d´Israel, Orquestra i cor de Düsseldorf i professor de direcció orquestral als Wiener Meisterkurse) 10. Em plau dedicar aquestes línies a Òscar Boada, que amb el seu gest tan expressiu fa que cada so es converteixi en música i al Cor Vivaldi, que m’ha fet descobrir l’altíssima qualitat, incomparable, que pot assolir un cor de veus blanques!

15

Activitats

Com a músic, com a compositor i com a català: Gràcies!

Narcís Bonet, compositor i pedagog, director del Conservatori Nord-americà de Fontainebleau i de l’ École Normale de musique de Paris 11. Vocació, inquietud formativa, ideals il·lusionats, art, estètica, pedagogia, tenacitat… Música. Vet aquí els valors que testimonien l’excel·lència del Cor Vivaldi, la brillant obra d’Òscar Boada Sempre enhorabona i per molts, molts anys!

Manuel Cabero, director-fundador del Cor Madrigal de Barcelona i pedagog de la direcció coral 12. És insòlit. Gairebé heroic. Un cor d’infants i adolescents. Quatre produccions l’any. Repertoris diferents, complexos, interessants, propis d’un cor de cantants professionals. Una qualitat vocal i musical inusuals. I el finançament privat d’un centre educatiu.

Tot això… durant 25 anys!

Any rere any, amb tenacitat i exigència, custodiant l’amor per la música, sortejant temporals, desafiant la nociva inèrcia d’un teixit cultural que s’erosiona.

I també amb el rar i valuós costum de nodrir de noves creacions el patrimoni musical. … Insòlit… i admirable.

M’enorgulleix poder felicitar-vos des de la complicitat d’una propera col·laboració. Per molts anys, Cor Vivaldi!!

Mariona Vila, pianista, pedagoga i compositora

Activitats 14) Sempre que he sentit cantar el Cor Vivaldi ha estat, per a mi, un goig i una gran emoció. La música i la música vocal de manera especial, fa el miracle d’evocar vida viscuda i propiciar records de futur. El Cor Vivaldi amb les seves veus aconsegueix transmetre allò que la música té d’inefable.

Gràcies al Cor Vivaldi i al seu director, Òscar Boada.

Raimon Pelegero, Raimon, poeta i cantant 14. El Cor Vivaldi és un exemple únic d’un cor infantil de nivell professional, és com una escolania laica. El rigor, la posada en escena, la concentració, la solvència musical i artística, la qualitat vocal i la personalitat el fan excepcional.

Tots aquests 25 anys han estat liderats per l’Oscar Boada, que és l’ànima i el motor del Cor Vivaldi. És molt difícil mantenir el nivell i l’exigència durant tant de temps, i només algú amb el carisma i el talent de l’Oscar ho podria fer.

Per molts anys, Cor Vivaldi, i la meva felicitació a tots els cantaires que han deixat la seva veu i la seva emprempta en aquest projecte meravellós.”

Mireia Barrera, directora del Cor Nacional d’ Espanya del 2005 al 2010 i directora del Cor Madrigal des del 1993 15. Admiración, una gran y profunda admiración rebozada de cariño hacia todos y cada uno de los integrantes del Cor Vivaldi, todas esas niñas y niños que se transforman en Música en estado puro junto a Òscar Boada; como compositor no puedo esperar nada mejor para mis obras que esa transformación.

Y Agradecimiento, agradecimiento total y sincero por todo ese trabajo incansable para superar las dificultades de mis obras, y por las sonrisas, las miradas amables y los gestos de complicidad de todos estos años.

Alberto Garcia Demestres, compositor, cantant i comunicador 16. L’oïda d’un oient normal sap que escolta una música bonica i acuradíssima amb veus que semblen que venen del cel, i això realment és el més important. Però per l’altra banda, el compositor sap i valora que hi ha al darrera un director que posseeix una força i una visió fora del comú, i que aconsegueix que aquestes nenes i aquests nens

cantin a un altíssim nivell musicalment.

L’enhorabona!

Peter John Bacchus, flautista,compositor i director 17. Sempre he pensat que introduint el cant coral als infants se’ls aporten uns valors que fan que la societat sigui millor. Per això ens hem de felicitar de l’aposta de l’Escola IPSI de Barcelona de crear i fer créixer aquest projecte coral, molt particularment el Cor Vivaldi, un cor singular, que ens presenta magnífiques actuacions i repertoris ben plurals, on cada any és un tornar a començar formant nous cantaires amb un treball rigorós i de qualitat sota el mestratge d’Òscar Boada. Gràcies per la vostra feina ben feta i per molts ,molts anys!

Montserrat Cadevall, presidenta de la Federació catalana d’entitats corals (F.C.E.C) 18. La meva admiració pel Cor Vivaldi es remunta a no sé pas quan, no recordo la primera vegada que us vaig escoltar i ja aleshores em vaig quedar bocabadat, res a veure amb el que estàvem acostumats a escoltar en els cors infantils, i no crec exagerar si també us dic que a nivell d’impostació, projecció i potència, ni tan sols amb la majoria de cors adults, alguns molt nostrats i estimats, però a anys llum del rigor, la musicalitat i l’expressivitat “dels vivaldi”. Però la veritable dimensió de l’admiració que sento per la tasca del Cor Vivaldi no va ser complerta fins que vaig tenir l’oportunitat d’assistir durant una estona a un assaig, en la sorprenent i modesta sala d’assaig.

Va ser en aquell moment, lluny de les elegàncies dels vestits que de manera involuntària desvirtuen l’edat real dels components, quan vaig ser conscient de l’esforç i el sacrifici que suposa ser un “Vivaldià”: mentre la resta dels nens i nenes de l’escola tenen les seves estones de descans i esbarjo, “els Vivaldis” es sotmeten a l’exigent i gratificant rigidesa dels assaigs que evidencien tot allò que després admirarem a les sales de concert.

Aquesta experiència viscuda en un assaig anònim, reiteratiu, exigent, a vegades tens i a estones divertit, sempre a la recerca de l’excel·lència musical i vocal, va ser la baula que em mancava per humanitzar l’admiració que em van causar en aquell llunyà i remot concert 16

on em van deixar bocabadat per primera vegada, i ja he perdut el compte de totes les que van venir al darrere.

Per molts anys a tots els que ho fan possible!

Joaquim Hernández, autor del blog “In Fernem Land” d’opinió musical 19. Si fóssim un d’aquests països, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, els cinc lustres llustrosos del Cor Vivaldi serien ja una cosa digna de mèrit.

Haver-los assolit en el nostre petit país del sud és una cosa imponderable. I en un accés d’optimisme em fa pensar que al capdavall potser sí que tenim remei, i que a còpia de sentir-vos anirem també nosaltres afinant-nos i refinant-nos, i arribarà el dia que direm que els vostres cinquanta anys són només una cosa digna de mèrit.

Arnau Farré, organista i musicòleg 20. Encantado de haber contado con la participación del Cor Vivaldi en innumerables producciones operísticas del Gran Teatre del Liceu. Musicalidad , disciplina, profesionalidad , son las características que destacaría en esta formación coral , excelentemente preparada por el Maestro Òscar Boada. Sin duda, tienen un gran futuro por delante, y son un orgullo para Catalunya. Amb el meu record, el més afectuós!

Jose Luis Basso, Chef des Choeurs de l’Opera National de Paris i director del Cor del Gran Teatre del Liceu des del 2005 fins al 2014 21. De com n’és de divertit i plaent cantar, del bé que produeix al cos, la ment, l’esperit i a la nostra societat en general… De tot això, el Cor Vivaldi i el seu director Òscar Boada n’han fet un valuós compendi, on el treball, l’assaig, el voluntarisme i l’esforç es tornen repte; una experiència emocionant i compartida que condueix a l’èxit real i ben afinat. Àlex Robles, director de Catalunya Música 22. Res feia presagiar que el dia que l’Òscar, el Cor Vivaldi i jo vam coincidir a l’escenari del Liceu, es començava a vertebrar el que per a mi va ser una experiència quasi vital: El viatge d’Helena.

De la mà del cor, de tots els que hi van participar i dels personatges de la pròpia història, vàrem viatjar a èpoques pretèrites amb les emocions al descobert, plorant aquelles vides que tenyiren

Activitats

Eduard Iniesta, multiinstrumentista i compositor 23. En primer lloc podria dir que sóc dels pocs privilegiats que col·labora amb el Cor Vivaldi des de fa molts anys i encara ho faig. Parlar de les excel·lències a nivell artístic crec que no cal ja que la seva agenda de concerts , col·laboracions i palmarès de premis ho diuen tot. Hem viatjat junts per fer concerts i també participar en concursos i la experiència ha estat fantàstica tant a nivell musical com humà, i a més molt divertida! És una gran família i em fan sentir com part d’ella, sempre m’han tractat meravellosament. Van passant els anys i aquesta família va canviant perquè marxen nois i noies i n’arriben d’altres però l’esperit continua. Treball, disciplina i educació. Per últim dir que a la meva vida professional em vaig trobant “ex-vivaldianes” i sempre veig molta qualitat musical, artística i personal.

Guillermo Prats Galino, contrabaixista i arranjador

galant-nos no només bona música i ben interpretada sinó també propostes concertístiques originals, coherents, ambicioses i multidisciplinars, amb repertoris inèdits, estrenes, espectacles imaginatius i enginyosos, amb un altíssim nivell musical i molta simpatia. El cor Vivaldi és un autèntic exèrcit de músics, disciplinat i estricte, i el seu director Òscar Boada ha sabut inocular-los l’equilibri entre el rigor i el plaer de fer música. I això, després de tants anys de trajectòria sempre ascendent és, més que un mèrit, quasi un miracle. Tenir un cor com el Vivaldi al nostre país és una benedicció i un motiu d’orgull. I cada concert, un regal. Senzillament admirable. Enhorabona, i per molts anys!

Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical 25. Benvolguts amics del cor Vivaldi, per molts anys!! Us vull felicitar pel vostre aniversari i per la capacitat de resistència, doncs vint-i-cinc anys de vida d’una institució com la vostra és tot un esdeveniment, però també us vull felicitar per la feina ben feta. Al llarg d’aquests anys ho hem pogut apreciar abastament tant als vostres concerts com en els vostres enregistraments. Enhorabona!

I alhora també us vull donar les gràcies per les ocasions que hem pogut fer música junts! Per molts anys!

Josep Pons, director de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, ex director de l’ Orquestra Nacional d’Espanya i de l’ Orquestra de Granada.

24. Vint-i-cinc anys després, el Cor Vivaldi segueix sorprenent-nos cada temporada i a cada concert, i continua re17

AGENDA

els nostres mars amb la seva sang, i fent del viatge d’Helena, un cant per la Pau. Junts vam contemplar que l’ambició i les misèries humanes ens han condemnat inexorablement a una vida cíclica de controvèrsia contínua que encara lamentem. És per això que crec fermament que en la meva cartografia creativa, To Taksidi tis Helenis (El viatge d’Helena) havia de ser una obra necessària. Moltes gràcies al Cor Vivaldi per fer-la possible

DESEMBRE Divendres 12 Teatre Principal de Sabadell a les 21 h. Els Pastorets d’Albert Guinovart Dissabte 20 Gran teatre del Liceu, a les 18 h. Els Pastorets d’Albert Guinovart Diumenge 21 Gran teatre del Liceu, a les 11 h. Els Pastorets d’Albert Guinovart Sagrada Família, a les 17 h. Concert amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona Dilluns 22 Palau de la Música catalana, a les 20 h. Concert benèfic per a la Associació G.A.E.M. Dimarts 23 Auditori Axa, a les 19.30 h. Concert de Nadal de l’Escola IPSI Diumenge 28 Petit Palau, a les 19 h. Concert amb L’Orquestra d’instruments reciclats Cateura FEBRER Diumenge 8 Església parroquial de St Vicenç dels Horts, a les 19 h.

Programa a determinar.

MARÇ Divendres 20 Monestir de Sant Cygat, a les 19 h.

Programa a determinar Diumenge 29 Festival de Pasqua de Cervera, a les 19 h..

Programa a determinar

Activitats

Hoquei sala a l’Escola

ESPORTS

Núria Cros i Oriol Morera, Secció Hoquei CE IPSI

Hoquei herba, alguna vegada n’has sentit parlar? Es tracta d’un esport d’equip en el qual es comparteixen molts valors per assolir un objectiu comú. És un esport integral: no s’entrena per competir, sinó que s’entrena per educar en la competició. Un esport on no es distingeixen les classes socials ni les condicions físiques; l’equip el formen molts jugadors, cap és imprescindible, tots són importants. Tots tenen l’oportunitat de tenir èxit, de triomfar i divertir-se en aquest esport d’equip, on les mancances d’uns es veuen compensades per les habilitats dels altres. D’aquesta manera, es treballa la cooperació i el respecte, amb i per als companys, per aconseguir un èxit comú.

El curs passat, l’escola va introduir l’hoquei herba en les sessions d’educació física. Aquesta introducció va ser fruit de la col·laboració amb el Catalonia Hoquei Club

que a través del seu coordinador, Andrés Barrientos, es va fer càrrec d’impartir de 2 a 4 sessions, segons el curs, per donar a conèixer aquest esport entre els nostres alumnes. Donat l’èxit de la iniciativa i la bona acollida que va tenir entre els alumnes, ens vàrem plantejar fer una extraescolar d’aquest esport.

Així doncs, l’hoquei s’ha convertit en la gran novetat d’aquest curs 2014-2015, a la nostra escola. Disponible per als alumnes de primària de 3r, 4t, 5è i 6è curs amb continuïtat en el Catalònia Hoquei Club, que entrena en el complex esportiu Pau Negre (Montjuïc). Durant aquests 4 cursos es podrà practicar l’hoquei sala a la nostra escola i a partir d’ESO l’activitat tindrà continuïtat en el Catalonia Hoquei Club on ja podran practicar l’hoquei herba. Cal destacar que els nostres alumnes tindran l’oportunitat de participar en la competició que organitza el Consell Escolar de Barcelona, en la qual s’enfrontaran a diverses escoles de Barcelona. Quant a nivell de club, podran participar en la lliga d’hoquei herba i hoquei sala que organitza la Federació Catalana d’hoquei.

Però en què consisteix l’hoquei sala? És un esport concebut com a iniciació a l’hoquei herba. Per tant, s’han adaptat les normes de l’hoquei herba perquè les escoles puguin introduir-se en aquest esport que, d’altra manera, per característiques del terreny de joc els seria impossible. Per tant, es juga amb el mateix estic que l’hoquei herba i també sense patins. La principal diferència és la superfície del terreny de joc i les dimensions. L’hoquei sala es practica en una pista de ciment o parquet amb les dimensions d’una pista d’handbol o futbol sala, amb quatre jugadors de camp més un porter-jugador. En canvi, en l’hoquei herba la superfície és de gespa artificial, i les dimensions del camp i el nombre de jugadors varien en funció de la categoria a què pertanyen.

Aquesta activitat està organitzada amb la col·laboració del Catalonia Hoquei Club del qual és jugadora i entrenadora la Núria Cros que és la nostra actual entrenadora.

Aquesta col·laboració permetrà que els nostres esportistes tinguin una continuïtat amb l’hoquei herba un cop finalitzada la seva etapa en l’hoquei escolar.

Aquest curs tenim un grup de 8 nens i nenes de 3r fins a 6è de primària que han començat a practicar aquest esport a l’escola. Els hem preguntat que els sembla l’activitat i aquesta ha estat la seva resposta: “M’he apuntat a hoquei per provar, perquè era una cosa nova i m’ha agradat” “Amb l’hoquei em sento més a gust que amb el futbol, tinc molta més il·lusió” “Trobo que és molt millor l’hoquei que altres esports, i des que faig hoquei les tardes dels dimarts i els dijous són més divertides” “Em diverteixo amb els meus companys” “M’agrada molt les activitats que fem” 18

Salut

Curset de primers auxilis Ana Lucia Bernal, metge del FREMAP

La Direcció de l’escola es va posar en contacte amb nosaltres, Sociedad de Prevención Fremap, per tal d’iniciar una campanya de formació pel seu equip docent. Durant el mes de setembre vam realitzar 4 cursos de Primers auxilis d’una duració de 4h en les instal·lacions de l’escola.

L’objectiu d’aquesta formació era dotar un principis bàsics d’actuació de primers auxilis i consolidar el protocol d’actuació en cas d’accidents per tal de millorar la prevenció de les situacions de risc i atendre de manera correcta aquells problemes de salut que puguin succeir.

La Dra. Bernal va ser la docent que va impartir aquesta formació que tenia una petita part teòrica i una gran part pràctica on es va especificar diferents casos pràctics en funció del grup de docents.

En Educació infantil es va emfatitzar en Cossos estranys, apnea del plor, contusions/traumatismes i convulsions febrils, en primària i en secundaria diabetis, al·lèrgies alimentaries i intoxicacions varies.

Per part nostre vam quedar molt contents per l’acollida per part del professorat i el grau de participació en les xerrades ja que així s’assoleixen millor els coneixements.

19

Salut

Com i quan vigilar la visió dels nostres fills Ester Casas, oftalmòleg pediàtric i mare de l’escola

En el desenvolupament del nen intervenen molts aspectes: neurològics, psicològics, sensitius,sensorials, cognitius… Hi ha la creença popular que quan està alterada la visió,necessàriament s’alterarà l’aprenentatge, però no sempre és així.

A la consulta vénen molts nens perquè no van be a l’escola i els pares busquen en l’exploració oftalmològica una explicació. He vist des de nens de P2 que “no saben dibuixar” fins a nens de 3r o 4rt d’ESO que han baixat les notes. Us podria dir que en els 15 anys que fa que sóc oftalmòleg pediàtric n’he vist ben pocs en què la patologia ocular en sigui la causa. Ja m’agradaria que després de passar per la meva consulta tots es convertissin en brillants estudiants! És clar que tenir una bona visió facilita les coses, però no tots els problemes escolars són per alteracions visuals, ni a l’inrevés, no tots els nens amb patologia visual tenen problemes escolars.

Hem de diferenciar dos conceptes: agudesa visual i capacitat visual.

- L’agudesa visual (A.V.) és un factor objectiu i quantificable. Indica quant veu cada persona en escala numèrica : 0.05; 0.1;0.2; 0.3…fins a 1.0, utilitzem un test d’alt contrast i amb un bon nivell d’il·luminació (fig.1) per a valorar-la.

- La capacitat visual és la suma de diferents factors, a part de l’agudesa visual n’hi intervenen d’altres com la interpretació i la memòria. Aquí entren en joc diferents estructures anatòmiques com la via òptica i el còrtex visual que està situat a nivell occipital.

Tenim un nen, el Carles, que té una patologia oftalmològica greu com una

distròfia macular ambA.V. de 0.2-0.3 (20-30% de la visió normal). Té baixa visió i necessitarà ajuts òptics, però si la resta és normal aquest nen serà capaç de seguir uns estudis universitaris sense greus problemes.

Ara una nena, la Claudia, sense cap patologia oftalmològica, A.V. de 1.0 (100%) però amb una dislèxia greu. És incapaç d’ordenar i coordinar les imatges que li arriben perfectament codificades al còrtex visual.

Així el Carles, que hi veu molt menys que la Clàudia té molta menys dificultat a l’hora de l’aprenentatge.

Els oftalmòlegs tractem les patologies que afecten l’ agudesa visual.

El camp de la capacitat visual és multidisciplinari i sovint es tractada per diversos especialistes com optometristes, psicòlegs, neuròlegs o neuropsiquiatres.

Quan hem de fer la primera revisió oftalmològica?

El més important és aconseguir un correcte desenvolupament visual. El

20

diagnòstic precoç és essencial perquè com abans diagnostiquem, abans tractem i millor resultat visual obtenim.

Independentment de l’edat del nen, sempre que hi hagi qualsevol sospita d’alguna alteració en la visió hem de consultar un oftalmòleg pediàtric.Si no hi ha cap sospita la primera consulta hauria de ser: - En el primer mes de vida: els fills de pares amb malalties oftalmològiques greus (cataracta o glaucoma congènit, retinoblastoma…) o delsque desconeixem els antecedents, i fills de mares que han patit alguna malaltia de risc durant l’embaràs (toxoplasmosis, varicel·la,rubèola…)

- Entre els sis i dotze mesos de vida: els fills de pare/mare amb: - Ulleres amb més de 3 diòptries de miopia o hipermetropia o més d’1.5 d’astigmatisme.

- Ambliopia (ull gandul) o estrabisme.

- Entre els dos i tres anys: Nens sans i sense antecedents familiars oftalmològics.

Projecció

- Errors de refracció: Miopia, hipermetropia i astigmatisme.

En els errors de refracció intervenen diversos factors como la longitud axial del globus ocular i els medis refractius de l’ull, essent els més importants la còrnia i el cristal·lí.

- Miopia: Es produeix quan la còrnia té una excessiva curvatura o l’ull és massa llarg. Aleshores les imatges s’enfoquen per davant de la retina. (Fig. 2) - Hipermetropia: Les imatges, al contrari que en la miopia, s’enfoquen per darrere de la retina (Fig. 3). Per sota dels sis-vuit anys generalment és fisiològica i és deguda al fet que l’ull és massa curt. El nen té una elevada capacitat d’acomodació i per això, la majoria de vegades no s’ha de corregir. A un nen de 2-3 anys amb 1, 2 o fins i tot 3 diòptries d’hipermetropia, sense cap altra simptomatologia no cal posar-li ulleres. A mida que el nen creix la hipermetropia disminueix.

- Astigmatisme: La còrnia és rodona, si un radi és més llarg que l’altre es produeix l’astigmatisme .Aleshores la retina no rep les imatges en un punt i es perceben borroses.

L’acomodació és la contractura involuntària del múscul ciliar que canvia la curvatura del cristal·lí .És el mecanisme fisiològic per a vèncer algunes diòptries d’hipermetropia, molt potent en el nen petit i que va disminuint amb l’edat.

El globus ocular creix els primers anys :molt dels 0 als 2 anys, una mica dels 2 als 8, i poc dels 8 als 20-22. Per això la refracció canvia i és per aquest motiu que la cirurgia refractiva està indicada en pacients per sobre dels 20-22 anys i sempre que l’últim any no hagi variat la seva graduació.

L’alternativa a les ulleres són les lents de contacte (LC).El seu ús diari es sol limitar a 8-9 hores per diversos motius, el més important la integritat de la còrnia. La higiene de les LC és molt important, perquè les úlceres cornials produïdes per una infecció de la LC solen deixar seqüeles greus en la visió.

No existeixen teràpies visuals per a corregir ni el creixement de l’ull ni la curvatura de la còrnia.

AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA PER A LA GENT GRAN

RAMON JUNCOSA 1a. Test de Teller,de 4 mesos a 2 anys;

GENER 13 L’alimentació de la gent gran Abel Mariné, professor emèrit de la UB GENER 20 El fracking Mariano Marzo., catedràtic de la UB GENER 27 Explorant la veu: experimentació i curiositats Mariona Segarra, cantat i compositora FEBRER 03 Corrupció i regeneració democràtica Santiago Vidal, magistrat

1b . Test de Pigassou (dibuixos),Test de Cambridge (H,V,X,O,T)de 2 a 4 anys;

FEBRER 10 La manera de viure segons Epicur Antoni Bosch Veciana, doctor en filosofia FEBRER 17 Joana Raspall:Jardí vivent Pere Martí, professor de la UPF FEBRER 24 Vida a l’univers: idees i recerques actuals David Jou, catedràtic de física de la UAB

1c Test de Snellen, a partir de 4 anys

MARÇ 3 Mites i realitats de l’Estany de Banyoles Un Catedràtic de la UdG MARÇ 10 Sortida Cultural MARÇ 17 El bon govern Esther Gabarró, filosofia i ciències polítiques

2. Ull miop

MARÇ 24 Visions literàries de Collserola entorn del 1900 Jaume Subirana, professor de la UOC

3. Ull hipermetrop

21

Projecció

Art, ciència i adéu a les fronteres Clàudia Ventosa, alumna de 2n de Batxillerat.

“I tu què? Ciències o lletres?” Potser a dia d’avui aquesta frase ja no se sent tant, però fa uns quants anys es tractava d’una pregunta d’allò més típica. I és que, de fet, aquests dos grans pilars del coneixement humà han estat més d’una vegada castigats a estar absolutament dis-

sociats. Ja no és tant un problema estudiantil (per què ara han aparegut centenars d’ofertes d’estudis de qualsevol tipus) sinó del concepte que tenim de la ciència i de l’art com a realitats immiscibles, i que, conseqüentment, la societat els presenta així als joves. El projecte KiiCS (Knowledge Incubation in Innovation and Creation for Science) lluita contra això. El seu principal objectiu ha estat fer arribar als joves, de diverses maneres, la certesa que ciència i art poden estar íntimament relacionats, impartint diferents tallers per les ciutats europees que formaven part d’aquest projecte. Pel que fa a Barcelona, el Music Technology Group juntament amb l’Observatori de la Comunicació Científica, tots dos de la Universitat Pompeu Fabra, van proposar l’any 2013 el taller anomenat “Sons, ciència i tecnologia”, on joves de diferents escoles, i entre ells, els alumnes que fèiem física a 4t d’E.S.O., vam poder viure l’experiència d’elaborar una ficció sonora, és a dir, una història explicada amb sons. L’activitat unia l’art (els sons) amb la tecnologia (podíem utilitzar tots aquells aparells que un professional utilitzaria) i la ciència (el tema que s’havia de tractar era de caràcter científic, en el nostre cas, un dels temes va ser l’aterrament de la nau espacial Curiosity a Mart).

D’entre tots els tallers proposats a les diferents ciutats alguns van ser seleccionats per participar en una convenció internacional, i “Sons, ciència i tecnologia” va ser escollit.

La nostra escola va ser l’elegida per ser-ne la representant, i tots els projectes seleccionats van reunir-se a Varsòvia aquest Setembre passat.

Vam compartir un cap de setmana molt intens, amb suecs, holandesos, anglesos, italians, francesos, letons i polacs, on tots vam poder explicar-nos les nostres experiències relacionades amb el projecte.

També, però, vam tenir temps de conèixer-nos i comparar els diferents 22

costums (que també era un objectiu del projecte). Va ser una experiència molt inspiradora, ja que alguns dels joves allà presents eren ments inquietes, amb grans fites, que aspiraven a poder realitzar els seus propis projectes (com per exemple una noia holandesa que plantejava una opció natural alternativa a l’ivori per evitar seguir matant elefants però poder frabricar joies pràcticament idèntiques). El que fèiem realment allà, però, era assistir com a convidats a una altra convenció internacional, l’anomenat EUCYS (European Union Contest for Young Scientists), on diversos joves d’arreu del món presentaven les seves idees a un jurat.

Els participants del projecte KiiCS ens dividíem en torns per formar part d’un stand més de la competició, on explicàvem els nostres tallers i coneixements a aquells qui s’hi interessaven.

D’una forma similar, un cop acabat l’esdeveniment a Varsòvia, els representants de “Sons, ciència i tecnologia” vam ser convidats a la competició “Ciencia en Acción”, celebrada al CosmoCaixa una setmana després.

Allà, amb dues representants més del taller i acompanyades per l’Ana Perera, vam aprofitar per donar a conèixer allò que havíem fet tot mostrant alguns exemples molt visuals com la creació de sons amb globus, sintetitzadors, gravadores, etc.

Per tot això, puc escriure amb total sinceritat i convenciment que personalment he gaudit d’una oportunitat interessantíssima, molt inspiradora i que m’ha fet créixer. Ha expandit els meus límits de fins on ciència i art poden estar relacionats, m’he sentit part d’un col·lectiu que gaudeix innovant i expressant-se,… Però al marge de tot això, i el que és més important: he après un munt de coses noves d’aquells qui m’han acompanyat en aquest breu però intens camí. Us dono les gràcies, Ana Perera i Sílvia Jansà, per haver comptat amb mi donant-me una magnífica oportunitat.

Projecció

Olimpìades de química 2014 Pau Barba, exalumne d’IPSI

Aquest darrer 26 d’Octubre, en Bernat Esquirol, la Irene Plass, jo mateix i els altres 18 guanyadors de l’ultima convocatòria de les olimpíades de química, juntament amb els respectius representants de cada centre, ens vam reunir a la Facultat de química de la UB per celebrar l’últim acte de les olimpíades abans que no comencin les d’aquest any.

L’acte va ser obert amb una breu exposició dels treballs de recerca de química més destacats d’entre els olímpics. Seguidament el discurs de la Mercè Talló la nostra professora de química, a qui en gran part devem l’oportunitat que ha suposat guanyar la fase catalana. El discurs destacava la importància de la química més enllà dels propis coneixements de

L’assocoació Visibles reconeix IPSI com a escola visiblement responsable

Som Visibles…!

Redacció d’El Fil

L’associació visibles té com a missió impulsar la presència de les dones en els òrgans de decisió, tot fent visible el talent femení com a element fonamental de la diversitat; entenent que aquesta és condició indispensable per a assolir les millores necessàries per a la sostenibilitat i el progrés de qualsevol organització i, per extensió, de la pròpia societat.

A finals del curs passat, Visibles ofereix a IPSI la possibilitat i, òbviament, l’oportunitat de poder obtenir el reconeixement d’Organització Visiblement Responsable i és amb aquesta finalitat que se’ns demana que fem un informe que, per una banda, analitzi la nostra organització respecte a la presència de dones en posicions de comandament, les polítiques referides a l’ús i la gestió del temps i les pràctiques de desenvolupament de talent femení, i que, per altra banda, exposi quin compromís estem disposats a adquirir de cara als propers dos anys per a garantir la igualtat d’oportunitats.

El passat 17 d’octubre la presidenta de l’associació Visibles, la Sra. Montse Pichot, ens va fer a mans el document formal que reconeix que l’Escola IPSI és una organització visiblement responsable, compromesa a treballar per a garantir la igualtat d’oportunitats per a totes les persones que hi treballen, així com vetllar per la diversitat en els seus òrgans de direcció.

23

la matèria sinó com a eina formativa, un record molt acurat del que han suposat aquets dos últims anys de batxillerat. Finalment, el plat fort de la nit amb l’entrega de diplomes als guanyadors i de premis per als professors i escoles que els han format.

Per últim s’ha de dir que els actes ja s’han acabat però aquesta visió de l’ensenyament mes enllà de les aules que permeten pràctiques com les Olimpíades és molt recomanable.

A més a més ha estat benvinguda tan pels guanyadors, com per tots aquells que hi ha pogut participar. I per aquells que hem tingut la sort de guanyar, el viatge a Oviedo per participar a la fase espanyola, juntament amb a gent que hem conegut no tenen preu.

Projecció

Ha estat un plaer!

Els companys d’IPSI

Temps era temps, pels anys 70, uns jovenets, la Carme, l’Elisabet, la Neus, la Mariona, la Rosella i el Santi, tot just acabats de sortir de les facultats, plens de teories apreses, d’il·lusions, de reptes personals i professionals, van aterrar en una escola molt singular, IPSI. Moments aquells d’agitats moviments i d’importants canvis polítics. La mort del dictador va esdevenir un fet transcendental a tots els àmbits, començava la transició democràtica que es va traduir en la normalització política, cultural i social del nostre país que ens havia privat la llarga etapa dictatorial.

En aquests moments històrics on la normalització de la llengua va prendre una embranzida importantíssima, és d’IPSI la seva singularitat, que ja feia uns anys era capdavantera impartint les classes en català. Aquí és on ells es poden realitzar, instruint i aprenent a la vegada, treballant en equip i amb uns objectius molt clars. Tots sis van poder formar part d’aquell quadre docent, que era com una gran família, amb uns directors i fundadors: el Sr. Amorós, la Srta Enriqueta, el Sr. Ramón Llorens…, engrescadors i dinamitzadors del seu Projecte Educatiu.

Cal, també, tenir en compte el paper participatiu i de compromís de les famílies del barri que portaven els fills a l’escola, perquè creien en el projecte i, a la vegada, volien una educació diferent per als seus fills. En aquells dies l’escola estava repartida en diferents ubicacions: uns a la parròquia de Sant Isidor, altres al carrer Provença on avui hi ha Batxillerat, d’altres en un pis a l’avinguda de Roma. Així és com amb el treball seriós i rigorós de tota la comunitat educativa, l’escola va anar creixent i els espais van quedar petits i allunyats,. Calia un reagrupament: s’edifica Borrell 1 i es compra Borrell 2. Es van obrir noves línies a cada curs i vosaltres hi éreu, cadascú des de la seva vessant. La maternal, la tutorial, el teatre, les belles arts, la psicològica i per damunt de tot, l’esforç, la responsabilitat, l’estimació als infants.

Anys i anys de dedicació plena i exclusiva arriben a la fi i altra vegada ens tornem a trobar expectatives de nous canvis per al nostre país. Vosaltres marxeu i nosaltres, els docents d’ IPSI, seguirem el camí per vosaltres traçat. I arribat aquest moment se’ns desperten uns sentiments ambivalents, d’alegria i tristor a la vegada. Alegria perquè amb tants anys de docència ja us mereixeu un respir, temps per a l’oci, per obrir altres portes o seguir altres vies, qui sap si anteriorment ja obertes, i donar un nou sentit a la vostra vida, lluny del dia rere dia estressant que comporta ser educador. I tristor, en majúscules, perquè deixeu un buit important en cadascuna de les etapes on éreu. Trobarem a faltar les veus de l’experiència que amb serenitat sabien animar, consolar, ajudar, encoratjar o bé aconsellar en els moments de més necessitat. Ara sereu rellevats per uns “docents cadells” amb dobles titulacions, amb moltes

habilitats tecnològiques, però… el millor de tot és que, com vosaltres, ells també arriben plens d’il·lusió, idees, reptes personals i professionals.

Molta sort en la vostra nova singladura Carme, Elisabet, Neus, Mariona, Rosella i Santi!

24

Família

Cases del Món

Mot Montoriol, mare de l’Escola

Ens esperàvem a la cua d’accés a l’avió amb les maletes reglamentàries i no gaire plenes per no haver-les de facturar.

Només els havíem vist en foto però no hi havia dubte que eren ells. El Mathieu, la Camille i els seus tres nens. L’avió que els havia dut a Barcelona era el mateix que ens portaria fins a Paris. L’encontre va ser fugisser però molt intens; ens vam desitjar mútuament una bona estada entre petons i somriures de complicitat.

Una sensació estranya ens va envair.

S’instal·larien a casa mentre nosaltres agafàvem l’avió per viure una setmana a casa seva.

Un fantàstic pis al barri Llatí de París ens esperava. A la taula de la cuina vam trobar un dossier amb totes les instruccions de casa i recomanacions per moure’ns per la ciutat. I un munt de galetes delicioses fetes a mà ! La nevera era plena de formatges i una ampolla de vi pel nostre primer àpat. Cadascú podia gaudir d’una habitació amb joguines i llibres diferents i al menjador, un immens arbre de Nadal decorat amb un gust afrancesat. En definitiva, de seguida ens la vam fer nostra.

Un cop instal·lats vam pensar en com estarien ells a casa nostra, si els agradaria el pernil (del bo), o si tindrien algun dubte per graduar la calefacció (no tenen tant fred com nosaltres). Es menjaran el torró ? Segur que van a visitar la Sagrada Família i la Pedrera.

I baixaran a la platja.

Nosaltres esmorzarem els croissants del forn del barri i menjarem creps de xocolata de la parada del costat del metro. Un dia ens llevarem d’hora i pujarem a la Torre Eiffel; i després anirem a la pista de patinatge que hi ha just davant l’Ajuntament. Farem la cua de dues hores per entrar al museu d’Orsay, i visitarem la Saint Chapelle i Notre Dame.

Si estem cansats, tenim fred o plou massa anirem a casa i jugarem amb les joguines o llegirem un llibre estirats al sofà; i prendrem un te a la taula de la cuina mentre xarrem relaxadament.

Gràcies Marta i Àlex perquè sense ser-ne conscients vau aconseguir que la idea que anava perseguint ens atrapés definitivament. I ho va fer un dia d’estiu amb els peus en remull a la vora del mar mentre ens

explicàveu que el viatge a Croàcia havia estat fantàstic i el país molt interessant. Però el que ens va captivar va ser entendre el valor afegit que té l’intercanvi de casa a l’hora de viatjar.

Alguns webs d’intercanvi de cases:

Homeforexchange: el nostre web. Conté moltes cases de França, Holanda i Irlanda, però poques d’altres països d’Europa. També hi ha cases de Nord Amèrica, Austràlia i d’algunes illes del Carib. A nosaltres ens ha anat molt bé.

Intervag: El primer portal d’intercanvi i segurament el que conté cases de més països diferents. Un clàssic.

Home Exchange: També en tenim referències. Al marge de cases d’Europa també inclou cases d’Àfrica i d’Amèrica.

Com funciona?

Tan sols cal enregistrar-se en el web i pagar una quota anual d’entre 80 i 150 depenent del portal. La inscripció consisteix en especificar les característiques de casa teva, del teu barri i de la teva família, acompanyant-les d’imatges. El pagament et dóna dret a mirar els detalls de la resta de cases i a contactar amb els propietaris amb els quals t’interessa fer un intercanvi.

El sistema funciona en base a la plena confiança entre famílies. No coneixem ningú que hagi tingut problemes o que hagi trobat casa seva amb desperfectes a la tornada. L’intercanvi de claus s’acostuma a realitzar amb la col·laboració d’algun veí o familiar.

25

Cultura

Biblioteca personal? Biografia i lectura!

Núria Perpiñán, bibliotecària d’IPSI

Al llarg de la nostra vida llegim molts llibres, però n’hi ha que ens impacten molt especialment, per diverses raons.

També hi haurà llibres dels quals ens agradarà recordar fragments, poder-los subratllar o apuntar-ne idees. Per aquesta raó és important la creació d’una biblioteca personal, i com més aviat comencem més completa serà.

Als infants i als joves la seva creació els ajudarà a formar-se com a lectors.

La lectura els proporcionarà entreteniment, nodrirà la seva intel·ligència i afavorirà en ells capacitats com la imaginació i l’atenció, enriquirà el seu vocabulari, estimularà el seu pensament i els ajudarà a millorar l’escriptura. A més de facilitar la reflexió i el debat, des del gaudi personal i des de la pròpia experiència.

En una biblioteca personal podem guardar aquells exemplars signats pels autors i il·lustradors, ens faran recordar les seves visites en què ens explicaren com s’escriu un llibre, com es creen els personatges, o com s’inventen les històries, com es dibuixen els àlbums, i totes les preguntes i curiositats que tenen els lectors sobre el llibre i, el més important, ens expliquen que els llibres tenen un valor real i simbòlic, que són els seus amics i

els seus companys de viatge, el refugi dels seus somnis.

Catalans prou coneguts com Carles Riba, Avel·lí Artís Gener o Isaac Albéniz van anar construint la seva biblioteca personal amb documents plens d’anotacions, de noves idees que els anaven sorgint mentre llegien el llibre.

Avui podem gaudir d’aquests fons personals, ja que molts es conserven a la Biblioteca de Catalunya (que com a biblioteca nacional és la dipositària de tots els documents referents al país).

Les biblioteques personals es van contruint al llarg dels anys, nodrint-se de llibres regalats, lectures escolars i recomanacions d’altres lectors. Per tant, a l’hora de comprar, regalar un llibre o ajudar els nens a triar s’ha de pensar en l’edat del nen o del jove a qui el volgueu regalar i en els seus gustos i aficcions. Les indicacions d’edat amb què les editorials etiqueten els seus llibres són només orientatives. Si encara teniu dubtes consulteu un especialista: un llibreter, un bibliotecari, un professor… Òbviament, qualsevol criteri és vàlid perquè els motius per a comprar o triar un llibre són múltiples: potser necessitem un llibre-joc, o un llibre de plàstic perquè no es mulli quan

26

estiguin a la platja, o una història que ensenyi a conviure. Però hi ha una sèrie d’aspectes que no podem deixar de banda. Un bon llibre per a infants o adolescents ha d’agradar també a l’adult.

Els adults hem d’acompanyar els infants en el procés de tria de les seves lectures. A un nen, un llibre sempre li arribarà a través d’un mediador -pares, mestres, bibliotecaris…-. Per tant, un bon llibre agradarà tant a l’adult com a l’infant. El valor estètic i literari ha de prevaler sobre el didàctic. Es creu que el llibre adreçat a l’infant ha de tenir una forta càrrega didàctica, i per aquest motiu, sembla que hagi de tenir alguna moral, mostrar actituds i ensenyar. Però parlem de literatura, i la idea principal és que la història “enganxi” el nen, per tal que gaudeixi amb ella. Un bon llibre ha d’estimular la capacitat crítica del lector, per això els personatges han d’estar ben caracteritzats, l’ambient treballat amb cura, el llenguatge ser precís i la història (real o fantàstica) ha de ser coherent i versemblant.

Per a la tria d’un llibre infantil o juvenil els criteris han de ser el mateixos que a l’hora de valorar una obra per a adults. Una bona obra hauria d’aportar alguna novetat bé sigui en el contingut, en la forma, en el plantejament i no s’hauria de limitar a reproduir models establerts per aprofitar l’èxit que altres obres han aconseguit entre els lectors. Un bon llibre és comunicació, una de les funcions bàsiques de la literatura és tocar la fibra de les persones, desvetllar els sentits i les emocions, bé sigui gratant la tendresa, o fent esclatar el riure, ja sigui fent brollar el plor, o fent créixer l’angoixa, per tal de permetre al lector participar intensament en la ficció.

I fer una bona tria és cabdal per afavorir una bona trobada entre l’infant o el jove i el llibre. El gaudi de la lectura en els primers anys de vida es recolza en la bona trobada entre el nen, l’adult i el llibre. Si trieu un moment del dia (o de la nit) per mirar i llegir junts, ho convertireu en un espai de comunicació i afecte, aprofiteu-ho, i acompanyeu-los en aquesta tasca tan gratificant!

Opinió i creació

Monumental, gegantina, vasta… i una mica pesada Oriol Galceran. alumne de Batxillerat

Interstellar és l’obra de més envergadura que ha dirigit Christopher Nolan en tota la seva carrera. Ni Memento, ni Batman Begins, ni fins i tot Inception arriba als talons de l’extravagància i la monstruositat d’aquesta pel·lícula. Escenaris infinits en diferents planetes, en diferents galàxies… L’obra és realment un testament de la modernització i de la innovació que les tècniques d’efectes “espacials” han experimentat en les últimes dècades.

El film es desenvolupa al voltant d’un antic astronauta anomenat Cooper (Matthew McConaughey), relegat a una vida rural després de patir un accident. Un seguit de fets estranys el duen a tornar a la feina per la missió més important en la història de la humanitat: trobar un planeta per abandonar la Terra, cada dia més hostil i inhabitable, i donar així una esperança de futur a la humanitat.

Així doncs, Cooper, Amelia Brand ,biòloga (Anne Hathaway), i els científics Romilly (David Gyasi) i Doyle (Wes Bentley) s’embarquen en aquest viatge cap al desconegut. Els acompanyen dos robots amb personalitats gairebé humanes, TARS i CASE. Aquest viatge els durà a planetes desconeguts i inhòspits i la trama s’anirà complicant fins al punt que costarà de seguir.

Nolan ha provat de fer una obra filosòfica i introspectiva que ens vol fer reflexionar sobre la nostra condició com a humans, i ho aconsegueix. El problema és que tanta filosofia a vegades pot interferir en una trama fluïda.

Els germans Nolan han apuntat massa alt i haurien d’haver-se limitat a uns objectius més austers, que haguessin pogut transmetre les idees que volien d’una forma més efectiva.

Interstellar està plena de referències a grans clàssics del passat i, malgrat una excessiva altura de mires, esdevé una culminació del cinema de ciència ficció, es converteix en una amalgama de tots els temes (i clixés) d’aquest gènere, especialment tres en concret.

El primer és la relació amb les màquines. TARS i CASE, els dos robots que acompanyen l’expedició, presenten unes característiques gairebé humanes i passen a formar part de la trama prin-

cipal de la història. La forma amb com s’integren a la nau i es relacionen amb els altres components mecànics és una referència clara a Star Wars.

El segon tema és el viatge en el temps. Degut a les anomalies gravitatòries que es presenten al aproximar-se a l’immens forat negre Gargantua, el temps transcorre de forma diferent que a la Terra: una hora allà passen a ser set anys a la Terra. Això presenta un component addicional a la trama i els protagonistes hauran de lluitar contra el temps ja que si s’esperen massa, fàcilment pot ser que quan tornin al seu planeta ja no quedi rastre de la humanitat.

El tercer gran tema de la pel·lícula és la relació amb els éssers extraterrestres. La pel·lícula utilitza “els altres” per explicar certs fets paranormals. Tot i que aquest recurs a vegades sembla una solució fàcil per arreglar forats a la trama, Nolan mostra un cert enginy i aprofita aquests éssers (que finalment prenen una forma ben inesperada) efectivament al llarg de la pel·lícula.

Aquests tres són, doncs, els tres grans temes del cinema de ciència ficció. I quina és la pel·lícula més cèlebre de la història del cinema d’aquest gènere, que coincidentment també els inclou?

Efectivament, es tracta de 2001: A Space Odyssey. I parlo d’aquesta pel·lícula perquè Interstellar és Interstellar gràcies en gran part a ella. Les referències que es fan directament a aquest film són gairebé inacabables. Per començar, la direcció de Nolan i la fotografia de Hoy27

te van Hoytema (que a finals del 2015 estrenarà la nova iteració de James Bond, amb el títol de Spectre) s’inspiren clarament en el cinema de Kubrick, i sobretot les escenes a l’espai recorden clarament les famoses seqüències de les naus flotant mentre sona Strauss.

I parlant de Strauss, la música de la pel·lícula, dirigida pel reconegut Hans Zimmer (Gladiator, Inception, The Lion King…) té un sentiment molt semblant al de 2001, unint la solemnitat i l’espectacularitat que comporta l’espai. Fins i tot alguns elements de la pel·lícula (com els robots TARS i CASE, o els televisors del museu) prenen la forma directa del monòlit de 2001.

Evidentment hi ha moltes més referències no només a aquesta sinó a moltes altres pel·lícules del gènere, però d’això se’n podria escriure un llibre (que segur que es farà) i aquest cronista té altres feines a acomplir.

Malgrat tot això estem parlant, però, d’una gran pel·lícula. Només per la seva grandiositat i el nivell de la seva fitxa tècnica i artística tothom hauria d’anar a veure-la. Ens queda la recança de l’oportunitat perduda per una sobreestimació de la capacitat de l’espectador, que acaba generant una experiència una mica massa densa.

Per copsar completament tots els detalls i realment entendre el missatge que es vol transmetre, potser s’ha de veure més d’un cop, i amb calma.

En conclusió, Interstellar és una obra que aspira a molt, i que al final, potser ha aspirat a massa.

Entorn

Què li trobo…

Home is… where the heart is Nancy Lesire y Lisa Spinnox Lesire, belgues

Tengo 48 años y vine a Barcelona con 33… ya es un rato…fue enero de 2000… conmigo vinieron mi pareja entonces y dos niños muy pequeños, Jordi tenía 2 años y media y Lisa un añito.

Vine para empezar a montar la organización de H&M en España, todo un reto profesional entonces y una labor que he disfrutado intensamente, a pesar de los viajes y ausencias de casa.

Desde entonces, ha llovido mucho… mi pareja de entonces se volvió a Bélgica y ahora estoy casada con un autóctono, y tenemos 4 niños, algunos ya no tan niños.

Cuando me preguntaron escribir algo sobre Barcelona, he pensado que, igual que en el lenguaje musical, podría ser bonito y original escribir algo a “quatre mains”.

Un “quatre mains” en lenguaje musical es una pieza que dos personas (y por lo tanto cuatro manos) tocan juntas en el mismo teclado.

Mi “quatre mains” será una reflexión compartida con mi hija Lisa (la que vino con un año). He pensado que ambas podríamos reflejar en palabras qué significan para nosotras Barcelona y Amberes.

Amberes, la ciudad donde yo nací, crecí y viví hasta los 33 y donde ella nació, pero que solo conoce de vacaciones y estancias cortas.

Barcelona, a cambio, me acogió, me dio la bienvenida y si ahora vuelvo en avión después de un viaje profesional, confieso plenamente que pienso “Qué bien, por fin en casa.”

A continuación nuestra “percepción” peculiar…

NANCY

LISA

BARCELONA

Comer calçots en febrero Carne a la brasa los domingos Nadar cada día en verano Aperitivo en una terrassa en diciembre Disfrutar del sol en la cara un día de invierno Descubrir un barrio nuevo de tanto en tanto Maravillarse en la carreterra de les Aïgües Y también : Majestuoso Eixample Magnífico Born Puerto prodigioso Discusiones políticas sin fin Mañanas de cielos frescos y despejados

Reír al sol cada mañana Tarde de pipas en un banco Descubrir la noche bajo las estrellas Acostarse tarde, levantarse tarde Conocer amigos para toda la vida Música en las calles Bailar para dejarse llevar Y también : Playas cristalinas Sonrisas diarias Monumentos ejemplares Mercadillos en las calles ¿Es aquí donde me quedo?

AMBERES

Taparse de la lluvia Refugiarse en un bar Caminar al lado del río Reírse con los amigos hasta la madrugada Bailar en la mesa Comprar comida típica para llevar a casa Sentirse joven nuevamente Y también : Melancolía al tercer día :¿de dónde soy?

“Filet américain” en un panecillo Rocío precioso sobre verde deslumbrante Atascos en la ronda Lágrimas en las despedidas

Chocolate caliente dentro de casa Guerras de nieve por las calles Coger un ticket para comprar el pan Patinar en la acera Ver la lluvia caer Salir a pasear porque sí Saber de dónde vengo Y también : Família en períodos cortos Parques enormes Descubrir la ciudad Caramelos de merienda Sentirse un extranjero en tu casa

Una Feliz Navidad y todos vuestros sueños realidad para el 2015!

28

El Temps El temps

Sumari

El temps a Barcelona

Joan Carles Esteve. Observatori de Rius i Taulet Mitjana del Mitjana Mínima Mitjana Màxima mes mínimes absoluta màximes absoluta

Pluges (l/m2)

Juny 14

22 (22)

19 (18)

16 (11)

25 (25)

32 (35)

22 (37)

Juliol 14

23,5 (24,5)

21 (21)

17 (14)

26 (28)

31 (38)

63 (27)

Agost 14

23,5 (24.5)

21 (21)

17 (13)

26 (28)

29 (38)

33 (49)

Setembre 14

22,5 (22)

20 (19)

17 (10)

25 (25)

29 (32)

128 (76)

Octubre 14

21 (18)

18 (15)

16 (5)

24 (21)

27 (28)

10 (86)

15,5 (13.5)

13 (11)

10 (0)

18 (16)

21 (25)

119 (52)

Novembre 14

(Entre parèntesis les dades corresponents als darrers 45 anys) Cada vegada que s’observen períodes amb temperatures superiors a les mitjanes, com és el cas de l’octubre i novembre passats, es disparen les alarmes que aquests fenòmens són resultat directe del canvi climàtic. Però res en ciència és tan senzill com sembla, de fet quanta més informació es té, més contradiccions apareixen.

Per una banda, tothom parla del canvi climàtic produït per l’home. A l’atmosfera que envolta el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d’aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d’hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja. D’aquesta manera, impedeixen que part d’aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen que la temperatura mitjana de l’aire superficial del planeta sigui d’uns 15 °C, una temperatura apta per a la vida. L’efecte d’hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l’atmosfera.

El problema actual és que la quantitat d’aquests gasos naturals amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera ha augmentat. Aquest canvi s’admet que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat perquè fa augmentar la temperatura del planeta.

Per altra banda, tot i que és un fet constatat, no es parla dels mínims solars amb efecte contrari a l’escalfament global. Es defineixen com a mínims solars els períodes quan el sol té poques taques solars (quantes més taques, més energia emet el sol).

Aquests mínims comporten estius frescos i hiverns molt freds. El mínim més conegut és el de Maunder. és el nom donat al període entre 1645 i 1715, quan les taques solars gairebé van desaparèixer de la superfície del Sol, tal com va observar E.W. Maunder. Durant un període de 30 anys hi va haver un període d’hiverns molt freds a Europa on les nevades eren freqüents a la Mediterrània segons registres històrics.

Segons els cicles observats d’aquests mínims, entre mitjans i finals d’aquest segle, el sol entraria en una fase de mínim solar que tindria un efecte contrari a l’escalfament global.

Enigmes matemàtics

Jordi Miralles, professor de matemàtiques 1. La Martina agafa un full de paper i el talla en 10 trossos. Tot seguit agafa un dels trossos i també en fa 10 parts. Encara repeteix dues vegades més el mateix procediment. Quants trossos de paper tindrà després de la darrera tallada?

2. En Pau tria un nombre enter i el multiplica per 3. Quin dels nombres següents NO pot ser el resultat?

2004, 2006, 2055, 2205, 2244 3. El producte de 8 nombres naturals és igual a 24. Quin és el valor més petit que pot tenir la suma d’aquests 8 nombres?

Solucions: 1. 37, 2. 2006, 3. 13 29

2 ESCOLA El nostre nord 3 ETAPES Infantil Del calaixet a la carpeta Primària Projecte BINDING El pati, espai de cooperació El Museu de la Matemàtica ESO Avaluació diagnòstica iPads a l’ESO Alumnes de Northampton a l’Escola Batxillerat Les PAU Intercanvis 2014: alumnes de Lebach i Göteborg l’Escola 29 TRs 10 14 ACTIVITATS Música 25 anys en 25 opinions Esport Hoquei sala a l’Escola 19 SALUT

Curset primers auxilis

Vigilar la visió dels nostres fills 22 PROJECCIÓ Art, ciència , i adéu a les fronteres Premis l’Olimpíada de química

Guardó Visibles

Jubilacions: Ha estat un plaer!

25 FAMÍLIA Cases del món 26 CULTURA

Biblioteca personal 27 OPINIÓ I CREACIÓ

Interstellar 28 ENTORN Què li trobo Nancy Lesire i Sílvia Spinnox El temps Enigmes matemàtics

E-mail:

elfil@ipsi.cat

Amb el suport de l’AMPA d’IPSI

Serveis centrals, Parvulari i Educació Primària: Comte Borrell, 243-249 Llar d’infants i Educació Secundària Obligatòria: Comte Borrell, 212-216 Batxillerats: Provença, 107-109 Departament d’Administració: Comte Borrell, 230 1r 3a Tel.: 93.444.90.00 Fax: 93.452.65.41 08029 Barcelona E-mail: ipsi@ipsi.cat www.ipsi.cat E-mail AMPA: junta@ampaipsi.cat www.ampaipsi.cat

bon Nadal i feliç 2015

Direcció:

Neus Alcarraz Secretaria de redacció:

Pilar Sanou Consell de redacció:

Albert Arnalot

Pau Barba

Oriol Blancher

Oriol Galceran

Roser Lorenzo

Ariadna Masot

Jordi Miralles

Sandra Terés

Joana Urrea

Carlos Vázquez Assessorament lingüístic:

Glòria Amigó

Anna Martínez

Pilar Sanou Direcció d’art i compaginació:

Joan Cararach Fotografia:

Lourdes Barceló

Christine Connor Col·laboracions fotogràfiques:

Professors, alumnes i famílies d’IPSI