Elfil 48

la revist a d’I P S I

J U N Y

2 0 1 5

N Ăš M .

4 8

Escola

In memoriam

Oriol Blancher, Director General d’IPSI

A la memòria de l’Albert Arnalot, del seu somriure, de la seva passió, de l’estima a la natura, que ell practicava amb fidelitat, de la seva implicació i compromís, de l’amistat que compartia i repartia pertot, dels seus dibuixos, del seu esperit lliure que encomanava vitalitat, del seu ordre i desordre, de la seva generositat, de la seva franquesa, de la seva paraula, de la seva marcada i autèntica personalitat... de tot allò que ens va regalar i que ens acompanyarà per sempre i ens farà millors persones tot mantenint el seu record. I que aquesta memòria, de mica en mica, ens desdibuixi el dolor que ara no ens deixa gaudir-la.

Descansa en pau, Albert.

“- avui jo també m’entorno cap al meu país!, digué el petit príncep....

Vaig comprendre que no podia suportar la idea de no sentir mai més aquella rialla. Era per a mi com una font enmig del desert.

-Petit minyó, jo vull continuar sentint la teva rialla...

Però ell va dir: - A la nit miraràs els estels. El meu és massa petit perquè te’l pugui assenyalar. És millor així. El meu serà per a tu un d’entre els estels. Així t’agradarà contemplar-los tots... Tots seran amics teus. Ara et faré un present...

I tornà a riure.

- Ah! Petit minyó, que m’agrada de sentir-la aquesta rialla!

- Precisament aquest serà el meu present...

- Què vols dir?

- Els estels no són pas iguals per a tothom. Per als qui viatgen, els estels són guies. Per a altres no són altra cosa que petits llumets. Per a altres, els savis, els estels són problemes. Per al meu home de negocis, eren riquesa.

Però totes aquestes menes d’estels són silenciosos. Tu, en canvi, tindràs una mena d’estels com ningú no en té...

- Què vols dir?

- Quan miraràs el cel, a la nit, com que jo viuré en algun dels estels, com que hi riuré, per a tu serà com si riguessin tots els estels. Tu tindràs estels que riuran! I quan estaràs consolat (sempre acabem consolant-nos) estaràs content d’haver-me conegut. Seràs sempre el meu amic. Desitjaràs de riure amb mi. De vegades, obriràs la finestra, perquè sí... només per gust... I els teus amics es quedaran sorpresos de veure’t riure tot mirant el cel. I tu els diràs: “Sí, els estels sempre em fan riure!”. I es pensaran que no estàs bé del cap. T’hauré fet una bona passada...

I es posà a riure.”

2

INFANTIL

Un petit gran llibre de Sant Jordi Tutores de P5

Pels nens i nenes de P5, l’arribada de la festa de Sant Jordi a l’escola és una gran alegria.

Aquest any, per celebrar-ho i, ja que estan aprenent a llegir i a escriure, els vam proposar fer un llibre entre tots els nens de la classe.

Com que tenien molt fresc tot el que van treballar sobre la nostra ciutat, Barcelona, vam pensar que seria interessant poder explicar als altres tot el que sabien, o gran part del que sabien, sobre el tema.

Però un llibre no és fàcil de fer i menys encara un nen tot sol. Així que vam decidir posar en marxa els equips de treball cooperatiu que teníem definits des del segon trimestre. D’aquesta manera es van repartir la feina entre els quatre o cinc components que els formen.

Així, es va proposar que cada equip triés un monument, edifici, lloc… de Barcelona, que volgués fer conèixer als altres.

Un cop decidit el que volien descriure els vam repartir diferents tipus de materials (llibres, postals, fotografies…) per poder analitzar una mica millor el que havien triat.

Prèviament, a l’aula, havíem treballat com fer una descripció a través d’una bateria de preguntes perquè poguessin definir millor com és allò que volien explicar.

A partir d’aleshores van començar a pensar un seguit de frases on apareixien les característiques més significatives del que havien observat, fent comparacions o dient allò que més els cridava l’atenció, des de la seva mirada.

Les mestres anàvem prenent nota de totes les frases que cada equip anava aportant per fer, posteriorment, una tria entre els membres de l’equip, de les que anirien al llibre. De totes les que havien pensat i construït van escollir les que millor els ajudarien a donar a conèixer el monument, lloc, edifici… mirant de no repetir paraules i, a vegades, ajuntant un parell de frases.. . La idea era que quedés com un joc d’endevinalles, és a dir que no calgués veure cap fotografia o dibuix per saber de què es tractava.

Tenint en compte que els nens d’aquesta edat estan començant a

expressar-se per escrit d’una manera espontània, vam considerar que el més adient era respectar l’ortografia natural de cada nen. Així, els van sortir frases com: - Es un sanyo ca ba dascubrí mérica ( Colom) - Es de la cump allia de la aicua (Torre Agbar) - Si pujo am la noria at marejas, de adal as veu tot Barcelona ( Tibidabo) - Es una azglezia ca la bafe an Gaudi ( Sagrada Família) Cada equip es va organitzar de maneres diferents a l’hora de decidir qui i com escriurien les frases, és per això que hi ha tants tipus de lletres.

Un cop fet tot aquest treball descriptiu, tocava fer el dibuix, també de forma cooperativa. D’aquesta manera, una altra vegada havien d’arribar a determinats acords per decidir com ho farien.

Cada equip va trobar la seva manera de funcionar: alguns es repartien les feines ( uns dibuixaven, els alt res pintaven i altres feien el títol...), d’altres feien un trosset del dibuix cadascun, alguns feien el foli giratori (cada nen dibuixava un trosset i el passava al seu company perquè el continués des d’on ell l’havia deixat…). I finalment van posar el nom dels autors i il·lustradors del nostre petit gran llibre.

Tota aquesta feina, que no és poca, es va dur a terme en vàries i intenses sessions, on els nens van estar molt motivats, engrescats i, el més important, satisfets d’haver fet un llibre en majúscules i poder compartir-lo amb la família.

Ells ara ja estan molt acostumats a això del treball cooperatiu, que dóna als nens i nenes l’oportunitat de poder ajudar-se entre ells, d’acceptar les idees dels altres, de cedir a vegades, d’aprendre a solucionar determinats conflictes, de valorar el treball entre tots i de veure que l’esforç individual és molt important per a poder tenir un bon resultat conjunt.

Nosaltres, les tutores de P5, també volem compartir-lo amb tots vosaltres perquè gaudiu d’aquestes “obres d’art”. Per això us convidem a passar per la Biblioteca de l’Escola, on estan exposats els llibres de les quatre classes.

3

Etapes

Etapes

PRIMÀRIA

Treball interdisciplinari de 2n de Primària

Impressiona’t

Alumnes de 2n de Primària que tant admirava ja feia anys que havien mort: Claude Monet (1926), Pierre-Auguste Renoir (1919) i Edgar Degas (1917).

A més d’aquestes dades també vam descobrir que els 3 eren francesos, pintors impressionistes, com van morir, quins temes preferien pintar... M. Royal s’enduria un disgust al conèixer la notícia, o almenys això vam pensar abans d’enviar-li el segon correu. Altre cop al cap de poques hores ens va contestar:

“Benvolguts investigadors, adjunto la documentació trobada a l’antiga casa del meu rebesavi, en Monsieur Adolf Royal.

Agrairia la vostra col·laboració per treure’n l’aigua clara, cal esbrinar l’ordre i identificar els fragments dels quadres que hi apareixen.

Si feu qualsevol tipus de descobriment us podeu posar en contacte amb mi a través del correu electrònic següent: madammeroyal1@gmail.com Moltes gràcies”

“Bon dia estimats!

Quina llàstima que siguin morts, eren molt bons aquests impressionistes.

Vosaltres seríeu capaços de fer el llibre com uns autèntics artistes impressionistes? Em faria molta il·lusió que això fos així, espero impacient la vostra resposta.

Moltes gràcies, atentament M. Royal”

Així va començar l’amistat amb M. Royal. Aquesta nota anava dirigida als i les alumnes de 2n de Primària. Tots estàvem molt sorpresos. Qui era M. Royal? Per què ens va fer arribar aquesta informació? Ja ens coneixia? Eren moltes les preguntes per respondre però abans calia resoldre aquest misteri.

Ràpidament vam formar equips de treball per posar en comú les possibles solucions i al cap d’uns minuts de debat la idea va sorgir, va prendre forma, primer de tot calia ordenar els diferents fragments, trobar la coherència entre ells i després localitzar a quins quadres pertanyien. No va ser fàcil però ho vam aconseguir. Amb l’ajuda de la nostra tutora o tutor vam redactar possibles correus electrònics per donar la resposta a M. Royal, de passada també vam aprofitar per preguntar-li detalls de la seva persona, ens tenia molt encuriosits. De seguida vam rebre notícies seves:

Ja hi som un altre cop, això és el primer que vam pensar, però tots ho teníem clar, volíem fer el llibre sí o sí. Primer de tot vam posar-nos d’acord sobre què era un artista i gràcies a les noves tecnologies vam poder fer un recull d’idees molt visual (wordle). Després gràcies al “Pinterest” vam poder copsar com era l’estil d’aquests artistes tant coneguts per tot seguit fer les primeres imitacions de les seves tècniques. En el que més ens vam fixar va ser en com eren els seus traços i l’ús que feien de la llum natural.

En el taller de Plàstica vam aprendre la tècnica impressionista observant i imitant a Claude Monet, el resultat va ser unes reproduccions precioses del seu jardí.

Altre cop per equips ens vam posar a treballar per idear propostes. La selecció va ser difícil hi havia un munt d’idees per fer i moltes de bones. De mica en mica les diferents propostes van anar prenent forma. Al cap d’uns dies tot havia acabat, el llibre era una realitat, vam comunicar-ho a M. Royal. Després de Sant Jordi ens va enviar el que seria l’últim correu, o almenys de moment.

“Bon dia estimats, Heu fet una feina excel·lent, estic molt contenta! No pensava pas que poguéssiu resoldre aquest enigma tan ràpidament, us felicito!

Jo sóc M. Royal, filla d’una família noble procedent de París que va emigrar a Barcelona ja fa molts anys. Ara que ja sabeu una mica més de mi, em podríeu fer un favor?

Podríeu localitzar els pintors d’aquests quadres tan espectaculars? M’agradaria molt regalar un llibre per Sant Jordi a les meves dues cuques de llum, la Matilde (7 anys) i en Joseph (8 anys). És per això que si podeu recopilar informació d’aquests pintors i posar-me en contacte amb ells us estaria molt agraïda.

Atentament M. Royal”

“Estimats meus, els llibres han quedat genials!!

Estic molt agraïda! He fet còpies perquè vosaltres pugueu conservar-los a la vostra escola.

Ara marxo de viatge durant una temporada per negocis. En Joseph i la Matilde van quedar impressionats, un petó i fins aviat! Artistes!!

A...i per aquells i aquelles més curioses i curiosos, aquí la meva foto!

Mil petons!!”

Bé, qui hagués dit que no a una dona tan simpàtica. Primer de tot, reunió dels equips per elaborar un pla, uns quants vam buscar a la biblioteca, altres amb l’ordinador, ipad i llibres de coneixement que tenim a l’aula. Fins i tot a les hores d’anglès vam poder conèixer un altre pintor impressionista, Vincent van Gogh, i a les classes de música vam escoltar peces de Debussy, contemporani de tots aquests artistes.

Ara era el moment de sintetitzar la informació trobada, representar-la i un portaveu de cada equip es va encarregar de transmetre-la als altres. Un cop vam tenir tota la informació organitzada li vam enviar a M. Royal unes fotografies dels murals. Perfecte, tot semblava perfecte, però bé no sempre és tan fàcil, al principi ens va costar posar ordre a tantes tasques però finalment i gràcies als encerts i errors de tots i als consells dels mestres tot va sortir rodó. Qui no va tenir tanta sort va ser la nostra amiga M. Royal, els 3 artistes dels quadres

Aquesta és l’experiència que els nostres alumnes de 2n de Primària van viure durant les dues setmanes prèvies a Sant Jordi, amb l’esforç i la implicació tots i totes vam poder ajudar la nostra gran amiga M. Royal. Pel camí hi ha infinitat d’anècdotes i rialles que de ben segur no oblidarem.

Fins aviat M. Royal!

PD: M. Royal ens ha demanat que no publiquéssim la seva fotografia en aquest article. Només els seus estimats col·laboradors saben qui és :D. 4

Etapes

Cançons. Quines cançons?

Montse Català, professora d’anglès a 3r i 4t d’EP

El Departament d’Anglès d’Ipsi segueix la metodologia d’aprenentatge per tasques. Aquesta es basa en l’ús de tasques com a eix central per tal de planificar la unitat didàctica de llengua estrangera.

A tercer i quart de Primària l’aprenentatge de cançons en anglès, de manera sis temàtica, forma una part molt important del currículum Pares, infants i mestres d’altres matèries es pregunten el per què de les cançons: són importants les cançons en l’aprenentatge de llengües en general? En realitat, no he hagut de convèncer els meus estudiants de tercer i quart però intentaré enumerar els beneficis que els infants obtenen mitjançant l’aprenentatge de cançons.

El que considero, potser, el més important és que els estudiants emmagatzemen frases de l’anglès i vocabulari de molts àmbits amb l’estructura i la pronunciació correctes.

En qualsevol moment, els estudiants que se les aprenen bé tenen un gran bagatge de llengua estrangera.

En segon lloc, les cançons transmeten als nens la importància del ritme i de l’entonació. El que podríem anomenar com la musicalitat d’una llengua.

A més a més, dóna seguretat als estudiants que no s’atreveixen a posar-se davant de la classe i parlar en una llengua estrangera. Quan avaluem les cançons, els infants surten a cantar en grups de quatre o cinc davant de tothom, com en un escenari. La cooperació en grup és molt important en aquest moment perquè el grup ha de sonar com si cantés una sola veu, tots alhora. Així doncs, els que canten ràpid ajuden els que no s’ho saben tan bé per tal d’acomplir la tasca satisfactòriament.

També, la música pot actuar com a teràpia. Hi ha moments que els nens es relaxen i a voltes els estimula, depenent del tipus de música que es tria. Com és ben sabut avui dia, alguns hospitals ofereixen teràpies musicals per a c urar pacients. Per què no utilitzar la musicalitat de la llengua en una escola on tants nens canten, toquen instruments i, per sobre de tot, els agrada la música?

A tall de conclusió, m’agradaria subratllar que jo ja veig el profit que n’han tret els meus estudiants en el test d’aprendre a aprendre que he passat durant aquesta setmana.

Convido a tots els pares i mares que parlin amb els seus fills sobre el que han après en les cançons d’aquest curs i estic segura que tots estaran d’acord que l’aprenentatge ha estat beneficiós.

5

ESO

Etapes

Resultat de l’avaluació de competències de 4t d’ESO Redacció d’ElFil

El passat mes de febrer els alumnes de 4t d’ESO es van examinar de les competències bàsiques en llengua i literatura catalana i castellana, llengua anglesa i matemàtiques. Aquestes proves les elabora el Departament d’Ensenyament i són realitzades i corregides per proCompetència en llengua catalana Nota IPSI: 7,5 Centres amb les característiques d’IPSI: 6,9 Catalunya: 6,0

Nota superior a 5 IPSI: 97 % Catalunya: 72,4 %

IPSI Centres mateixes característiques que IPSI Catalunya

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Competència en llengua castellana Nota IPSI: 7,1 Centres amb les característiques d’IPSI: 6,5 Catalunya: 5,6

10

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

2

3

4

5

6

7

8

9

30

40

50

60

70

80

90 100

0

10

20

30

40

10

50

60

70

80

90 100

10

20

30

40

50

60

70

80

90 100

Nota superior a 5 IPSI: 93 % Catalunya: 59,7 %

10

10

20

30

40

20

30

40

50

60

70

80

90 100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90 100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90 100

50

60

70

80

90 100

Nota superior a 7,5 IPSI: 67,0 % Catalunya: 28,8 % IPSI Catalunya

IPSI Catalunya

0

10

Nota superior a 7,5 IPSI: 83,4 % Catalunya: 31,5 % IPSI Catalunya

IPSI Catalunya

0

0

Nota superior a 7,5 IPSI: 41,8 % Catalunya: 26,0 % IPSI Catalunya

IPSI Catalunya

IPSI Centres mateixes característiques que IPSI Catalunya

1

20

Nota superior a 5 IPSI: 98,0 % Catalunya: 62,2 %

Competència matemàtica Nota IPSI: 8,0 Centres amb les característiques d’IPSI: 6,6 Catalunya: 5,4

0

10

Nota superior a 5 IPSI: 89,8 % Catalunya: 69,7 %

IPSI Centres mateixes característiques que IPSI Catalunya

0

Nota superior a 7,5 IPSI: 52 % Catalunya: 29,9 % IPSI Catalunya

IPSI Catalunya

IPSI Centres mateixes característiques que IPSI Catalunya

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Competència en llengua anglesa Nota IPSI: 8,9 Centres amb les característiques d’IPSI: 7,2 Catalunya: 5,6

fessors externs a l’Escola. Com cada any, els alumnes d’IPSI han obtingut uns resultats molt bons, molt per damunt de la mitjana de Catalunya i clarament per sobre de la mitjana de les escoles amb característiques semblants a les d’IPSI.

50

6

60

70

80

90 100

0

10

20

30

40

Etapes

Les Jornades Literàries a ESO

Miquel Garcia i Mireia Rimbau, alumnes de 4t d’ESO

Tots necessitem de tant en tant un descans en la rutina escolar, i les jornades literàries són el moment perfecte per desconnectar una mica. El fet que coincideixin amb el dia de St. Jordi i amb el bon temps primaveral, fa que siguin un gran esdeveniment.

Com cada any, se’ns ofereix als alumnes un seguit de sortides i xerrades on poder triar. Tot comença el dia que baixem a informàtica, on cadascú escull aquelles on voldria anar.

La varietat està servida, els temes són molt diversos i no exclouen cap tipus d’interès, fent que tothom pugui gaudir i alhora aprendre. L’elecció és un procés difícil; no tenim cada dia l’oportunitat de conèixer l’autor d’un llibre que ens estem llegint, o d’iniciar-nos en el llenguatge del signes!

L’inici de les Jornades és una sortida literària diferent per a cada curs. Aquest any, el nostre curs, 4rt, hem anat a Blanes, a conèixer el poble del famós escriptor Joaquim Ruyra.

Durant el matí, hem passejat pels racons més emblemàtics, on Ruyra va inspirar-se per escriure les seves obres més famoses, com Marines i Boscatges.

El bon temps i les explicacions teatralitzades de la companyia “Pirates”, van fer que la jornada es presentés molt agradable i profitosa. Per arrodonir-ho, a la tarda, alguns valents vàrem apropar-nos al mar a fer el primer bany de l’any.

L’endemà d’aquest esplèndid i trencador inici, vam assistir a l’obra Políticament Incorrecte del Departament d’Arts Escèniques de l’escola. Bé, cal dir que van ser tan brillants, que si no ens haguessin dit que eren alumnes de l’Escola, hauríem pensat que era una obra d’autèntics professionals. Vam gaudir molt de dues hores d’una bona comèdia.

Però les jornades literàries, pròpiament dites, van començar quan després de dinar vam assistir a la primera xerrada.

ESO

Cada autor ens va explicar el seu llibre i la seva vocació d’escriptor. Tot seguit, vam fer un torn de preguntes i alguns companys van prendre nota. Qui sap si en uns anys seran ells qui estaran allà presentant un llibre.

Tot seguit, arriba la sortida literària que ens permet visitar llocs exclusius com són l’Ateneu, l’Editorial La Galera, el Monestir Budista del Garraf, el TNC… L’objectiu és que, al mateix temps que descansem de les classes, descobrim entorns que en el nostre dia a dia no tindríem l’oportunitat de visitar o no pensaríem en fer-ho, així com també observar aspectes de la vida de cara al nostre futur professional.

En aquestes visites ens ensenyen la riquesa literària de Catalunya i com ha anat lligada amb la història. Dimecres a la tarda, la companyia “Pirates” ens va tornar a fer una representació en forma de musical explicant-nos l’evolució de la literatura catalana al llarg dels anys. Va ser un espectacle molt dinàmic, enriquidor i divertit, amb unes grans veus i unes grans interpretacions.

Les Jornades conclouen amb el dia de Sant Jordi. A primera hora, el tradicional pregó a càrrec dels alumnes de 2n de Batxillerat i per acabar-ho, una representació del llibre Pigmalió , preparada pels alumnes de 3r i 4t d’ESO. Volem recalcar la sorpresa i admiració que ens va causar a tots, valorant l’esforç i la dedicació de tots aquests alumnes, que ens van oferir dues hores d’una qualitat excel·lent i d’un treball superior.

Com cada any, les Jornades Literàries han estat una immersió en la literatura, amb sortides, xerrades i representacions que ens han apropat al món del magnífic art literari.

7

Etapes

L’experiència de compondre a 1r d’ESO

ESO

Cristina Jiménez, professora de música

La matèria de música a 1r d’ESO està dividida en tres grans blocs: per una banda, es treballa la teoria musical, que dóna als alumnes la base de coneixement necessària per treballar la resta de la matèria; per altra banda es continua amb el perfeccionament de la interpretació de teclat; i per acabar, posant en pràctica els dos blocs anteriors, s’introdueix els alumnes en la composició musical, amb la creació d’una cançó amb lletra, melodia i acompanyament.

Aquesta estructura és paral·lela a la línia pedagògica anglesa del GCSE (General Certificate of Secondary Education), basada en els conceptes de “compose, perform and listen”, que resumeixen les habilitats fonamentals que s’han de treballar en l’àmbit musical.

La composició és l’activitat que culmina el temari, ja que no només apliquem tots els coneixements de música assolits al llarg del curs sinó que també recorrem a continguts d’altres matèries, com llengua (s’ha d’escriure un poema, que serà la lletra de la cançó, i separar bé les síl·labes) o matemàtica (s’han de ritmar les síl·labes i fer-les encaixar en un compàs determinat). És necessari també desenvolupar un bon sentit de l’estructura, ja que, com un text literari, la melodia ha de tenir un ordre i un sentit determinat: en una cançó hem de poder distingir la introducció, les estrofes, la tornada i la coda final, i cadascuna d’aquestes parts ha d’incloure frases suspensives i frases conclusives per tal que tinguin sentit.

Els alumnes treballen amb els teclats per comprovar com avança la melodia que estan creant i, a base d’escriure i rectificar, desenvolupen l’oïda i el sentit del discurs musical. També disposen del MuseScore, un programa gratuït

d’edició de partitures per ordinador que dóna la possibilitat d’editar i escoltar allò que estan creant.

Per altra banda, aquest curs, amb la introducció dels iPads a les aules, hem pogut completar aquesta part del temari amb l’ús d’una aplicació, el GarageBand que ens ha permès experimentar amb altres facetes de la composició. Es tracta d’un programa que ofereix la possibilitat de fer servir un bancs de sons i ritmes predeterminats per construir composicions amb resultats brillants. L’ús de l’aplicació permet als alumnes treballar amb nous timbres, reforçar la idea d’estructura musical i experimentar amb la creació d’estils de música determinats, enfrontant-se de manera pràctica a les dificultats que es troben com, per exemple, crear una obra clàssica quan la majoria dels instruments de què disposen són moderns. El programa permet enregistrar pistes diverses, combinant tots els instuments que s’ofereixen, i editar-les posteriorment per tal de personalitzar la composició i buscar així el so que necessiten.

Per acabar d’arrodonir l’experiència, el GarageBand ofeix la possibilitat de connectar fins a tres iPads per crear composicions en grup, en les quals cada participant s’encarrega dels instruments que hagin pactat entre tots. D’aquesta manera, es posen en pràctica també les habilitats referents al treball col·laboratiu i a la creació en comú: abans de començar a enregistar, el grup ha de planificar el desenvolupament harmònic de la peça, l’estuctura i la instrumentació, sent el resultat final responsabilitat de tots els membres del grup.

Al llarg del curs, doncs, els alumnes de 1r d’ESO, hauran treballat tant la composició tradicional com la creació més lliure que ofereix el GarageBand.

8

Etapes

GarageBand

Abril Arroyo, Adrià Elies, Mar Fandiño i Paula Ramió, alumnes de 1r d’ESO

El GarageBand és un programa per a fer composicions musicals. És una aplicació en la qual es poden trobar una gran varietat de ritmes i melodies interpretades per diferents instruments. Cada instrument té les seves variables tímbriques: És d’ús fàcil però es necessita un mínim coneixement musical.

La professora de música, durant els trimestres anteriors ens ha introduït a la matèria, i per tant, se’ns fa més fàcil el fet de compondre amb aquesta aplicació. També hem tingut la gran sort que el programa ens ha facilitat el treball a classe de música i ens ha permès poder ampliar el nostre temari, ja que la versió que tenim és la premium, que inclou moltes més opcions que la bàsica.

Un dels avantatges que presenta aquesta aplicació és que no es necessita connexió a Internet i de moment no ens ha causat cap problema tècnic.

Un problema que sí hem tingut, un aspecte negatiu, és que ens ocupa, més o menys, 1Gb de capacitat i per fervos una idea de quant representa, us podem dir que els nostres iPads tenen una capacitat màxima de 12Gb, o sigui

que el GarageBand ens pot arribar a ocupar un 10% de la nostra capacitat: Al principi ens pensàvem que compondre amb una aplicació tan complexa se’ns faria molt difícil i rebuscat, però quan vam començar a utilitzar-ho ja ens va semblar més fàcil de fer-lo servir per composar i crear cançons, ja que té moltes pautes melòdiques predeterminades que faciliten la feina.

A tots ens ha semblat molt interactiva i més divertida que el temari que hem fet anteriorment, ja que no s’ha de prendre apunts ni tocar el teclat com a les avaluacions anteriors. Al principi ha costat adaptar-se al programa però poc a poc hem anat adonant-nos que és molt fàcil d’utilitzar. A tots ens han fet molta gràcia alguns sons ja determinats, anomenats bucles, alguns fan un “Oh yeah!” que combina molt bé amb les cançons dels companys que han volgut fer estil Blues, per exemple.

Als alumnes també ens ha agradat la idea de poder compondre diferents estils de música i tenir certa llibertat a l’hora d’escollir l’estil de música que vols. Tot i que hem hagut d’entregar una composició Clàssica, una Cinemàtica i una d’estil Pop, en podríem haver compost de molts altres estils com pot ser “Heavy metal”. La professora de música de primer d’ESO (la Cristina Jiménez), tot i això, ha estat bastant flexible ja que si per exemple la cançó d’estil Clàssic sonava una mica més Pop, o més Cinemàtic, ens ho deixava passar ja que és la primera vegada que s’utilitza i es prova a l’escola el GarageBand.

Estem bastant contents amb aquesta aplicació també perquè no ens ha produït, com altres apps, problemes a nivell tècnic com és el típic de “no recordo la contrasenya i no sé què fer”, ja que el GarageBand no requereix l’ús d’un compte amb contrasenya, s’emmagatzema tot directament al dispositiu, que és el que fa que ocupi tant d’espai a l’iPad. També ens ha agradat i sorprès molt la qualitat de so que té, ja que els instruments sonen de manera molt semblant als reals, és a dir, que si tu no saps que la composició està feta amb el GarageBand, et pensaries que s’ha gravat amb instruments reals.

L’experiència del GarageBand ha estat molt bé i estem molt satisfets amb el resultat.

9

ESO

Etapes

BATXILLERAT

Göteborg

Darío Luque, alumne de 1r de Batxillerat

El passat mes de març, coincidint amb l’inici de la primavera, un grup d’uns 40 alumnes de 1r de Batxillerat ens endinsàvem, amb l’Adela i el Jordi (els nostres professors acompanyants), en un meravellós viatge d’intercanvi a Suècia.

Tot començà molt d’hora a l’aeroport de Barcelona: ens vam reunir, cadascú amb el seu equipatge i un bon grapat de nervis, i després del check-in i una breu espera, ens trobàvem a l’avió, sobrevolant la regió i allunyant-nos de la nostra terra. El viatge es va fer etern (de Barcelona a Brussel·les i d’allà a Suècia), però finalment vam arribar a l’aeroport de Göteborg, on la retrobada amb els nostres companys suecs va ser commovedora.

No m’arrisco al dir que en aquell moment tots ens sentíem apoderats per la por i els nervis, però cadascú per la seva banda, vam anar-nos-en a la casa que ens corresponia i la primera tarda a Suècia va passar volant. Fou aleshores quan ens iniciàrem en els curiosos i (a vegades) inversemblants costums suecs, que tant ens sorprengueren a tots.

Potser un dels aspectes que més ens va impressionar d’aquesta cultura va ser l’actitud de la gent: els suecs, tot i

semblar molt callats i silenciosos (sí, tal i com diuen els tòpics), són persones realment dolces i afectuoses. Al mateix temps, cal remarcar el seu respecte i la bona educació que mostren amb tothom, fins al punt que quan entren a una casa es treuen les sabates per no embrutar res.

Quant al menjar, es tracta d’un punt més subjectiu, encara que a tots ens va resultar difícil acostumar-nos a un tipus de cuina tan diferent. Des de les famoses mandonguilles sueques fins a les melmelades, passant pel peix i les postres; vam arribar a Barcelona amb uns quants quilos de més! Tot i així, un dels aspectes que més ens va agradar de la seva cultura gastronòmica va ser la ‘fika’, una pausa que acostumen a fer per prendre un cafè/te i unes pastes delicioses.

I així, després d’una fantàstica setmana que ens va permetre endinsar-nos en una cultura molt distinta a la nostra, havíem de tornar a casa. Ja quasi ens coneixíem la ciutat de Göteborg de memòria, i ens hi haguéssim quedat, però trobàvem a faltar les nostres famílies, i les ganes de ser a casa eren massa grans. Unes hores més de viatge, i ja havíem arribat, amb una experiència grandiosa per explicar!

10

Etapes

Saarland

Maria Chapman i Martí Llopart, alumnes de 1r de Batxillerat

Família alegre. Dos petons. Entrem al cotxe. Nou idioma. Entrem a casa.

Noves olors. Ens instal·lem intentant no portar la contrària al silenci sepulcral.

Dormim. Sona el despertador.

Enfonsats dins capes d’abrics, els nostres cossos mediterranis no acaben d’adaptar-se a la intempèrie alemanya, i els ulls, que amb el fred s’han tornat cristal·lins, en un acte de rebel·lió ara s’obren com plats, negant-se a passar per alt la incondicional bellesa del

país estranger. De la mà dels nostres padrins, sobrevolem els costums, la personalitat i la rutina alemanya. Endormiscats, preguntem, observem i riem.

El primer cap de setmana vam descobrir els indrets més representatius dels voltants del Saarland. El ritme d’activitats era tan alt, que en un mateix dia passàvem del llom d’un cavall al tobogan d’un parc aquàtic. El dilluns l’ambient va ser diferent. Llevar-nos tan d’hora en una casa que no coneixíem 11

BATXILLERAT

i trobar-nos amb una escola que semblava un castell va ser sorprenent. Els professors alemanys ens portaven cada dia a un lloc diferent perquè poguéssim conèixer a fons la cultura alemanya.

Vam anar fins i tot a veure un parc natural de llops. A més, vam fer de bons turistes fotografiant tot allò que vèiem.

Sempre estàvem envoltats d’amics, tant de companys de l’escola com dels nous, estrangers, i aquestes experiències són de les que mai s’obliden.

Etapes

Viatge de final d’etapa

BATXILLERAT

Anna Borràs, alumna de 2n de Batxillerat El 21 de març de 2015 els alumnes de segon de batxillerat vam emprendre el viatge més esperat de la nostra vida escolar, el viatge de final d’escolaritat. No crec que mai haguem dedicat tants patis a parlar d’una mateixa cosa; com serien les cabines, què aniríem a visitar, les activitats que faríem al vaixell, les festes, la roba... Estava clar que les expectatives eren molt altes i tots teníem els nervis a flor de pell quan dissabte a la nit vam arribar a l’escola amb les maletes.

El viatge d’anada va anar de l’emoció a la incomoditat, ja que ens vam empassar 11 hores d’autocar, però la bona companyia de tots nosaltres i l’actitud positiva dels professors van fer el viatge molt més agradable.

L’arribada a Savona va ser passada per aigua... igual que tot el viatge en autocar, però això no ens va impedir passejar pels carrers de la ciutat, admirant les parades de venedors ambulants i esquivant els top mantes amb productes insòlits, com per exemple màquines de cosir manuals.

Vam visitar la Capella Sixtina de Savona (projectada pel Papa savonès Sixte IV) i, allà, un guia local ens va explicar un munt de curiositats, com per exemple que Colom era de Savona. Aquell home encantador ens va explicar en Italià, amb un entusiasme admirable, tota la història de com Colom va emprendre el seu viatge més important.

Poc després vam embarcar i en unes hores estàvem instal·lats a les nostres cabines, preparant-nos per fer el simulacre obligatori, després del qual el creuer va començar definitivament, en deixar enrere el port.

El sopar i les activitats varen ser més que satisfactoris. Després de sopar molts de nosaltres vàrem acabar al Karaoke, on al final de la nit vam competir contra uns seguidors italians del Napoli en un concurs improvisat d’himnes futbolístics després de la victòria del Barça davant del Madrid.

La visita a Roma, per bé que molt bonica, ens va deixar amb ganes de més, ja que no vàrem poder entrar al Vaticà i tant el Coliseu com la Fontana de Trevi estaven en obres. Vam poder visitar, per això, altres llocs emblemàtics, com els jardins del Castell de Sant’Angelo, la Piazza Navona o el Panteó. Tot i això la visita panoràmica ens va permetre fer-nos una idea general del valor històric d’aquesta ciutat, gràcies a les guies que ens van acompanyar durant tota la visita. La tornada al creuer va ser tranquil·la, ja que gairebé tots vam aprofitar per dormir i recarregar piles de cara a la nit.

El dia de la visita a Palerm i Monreale vam tenir el matí lliure, ja que el desembarcament va ser a les 12:45 h. Cal reconèixer que va fer molt mal temps i que la visita guiada va ser una mica massa extensa, tot i això, la catedral de Monreale no es pot considerar menys que impressionant i cal destacar els magnífics mosaics d’or i vidre que en recobreixen les parets. Després de la visita vam tenir una mica de temps lliure que vam invertir en menjar alguna cosa, ja que els horaris ens van obligar a dinar a les 11 del matí.

La tarda, la vàrem passar a les instal·lacions i preparant-nos per la nit de blanc.

Malta va ser preciós, la catedral era impressionant i vàrem tenir l’oportunitat d’admirar La decapitació de Sant Joan Baptista, pintada per Caravaggio en el seu exili a Malta. Vàrem passejar pels carrers de la petita ciutat de La Valletta i tot i que els horaris ens havien obligat a dinar a les 11 del matí un altre cop, vam passar un dia preciós amb molt bon temps en una ciutat encantadora i inoblidable.

Dijous va ser dia de navegació. Un dia per relaxar-nos i estar al nostre aire pel vaixell, de manera que vam aprofitar per a trobar-nos al matí i repartir els papers per al pregó de Sant Jordi, que els alumnes de 2n de Batxillerat 12

preparen cada any. Vam organitzar un càsting i vàrem començar a preparar el guió del que serà un esdeveniment molt esperat per tots, sobretot per als que portem tota la vida veient el pregó dels nostres companys. A la tarda, vàrem haver d’assistir a una trobada organitzada pel creuer en la que se’ns va explicar com preparar les maletes per al desembarcament. La resta del dia va transcorre sense incidents fins que, a l’hora de sopar, el moviment del vaixell ens va deixar a més d’un fora de combat en la nit de gala.

L’últim dia se’ns va presentar assolellat, perfecte per tornar a Espanya i poder trucar a les nostres famílies sense pagar una fortuna, mentre passejàvem pels carrers de Palma de Mallorca. En aquesta ciutat vam visitar la Catedral, d’estil gòtic català. Un cop acabada la visita, tots ens vam afanyar a trobar alguna pastisseria on comprar ensaïmades i sobrassades per a les nostres famílies. Possiblement vam acabar totes les ensaïmades de Mallorca en una hora. De tornada al vaixell, ens anava calant la idea que era l’últim dia que passàvem tots junts com a grup en aquest viatge.

Cap a les 8 del matí vàrem arribar al port de Barcelona i, carregats amb les ensaïmades i les bosses de mà, vam pujar a esmorzar, adonant-nos que realment el viatge s’havia acabat. Ens vàrem reunir tots al teatre per rebre les últimes indicacions sobre el desembarcament i, tots junts, ens vam dirigir a recollir les maletes i cap a la sortida, on els nostres pares ja ens esperaven ansiosos.

Aquest creuer ha tingut molts punts positius i gairebé tots han estat gràcies al format del viatge. Hem pogut visitar 5 ciutats molt diferents en molt poc temps i d’una manera molt còmoda.

Gràcies també al fet de trobar-nos en un vaixell, hem gaudit de més llibertat que mai i això sempre ve acompanyat d’una sensació de responsabilitat i confiança molt important.

També gràcies al fet que fos un creuer, hem compartit el nostre viatge amb gent d’orígens molt diferents, donant-nos així l’oportunitat de conèixer molta gent i fins i tot de fer noves amistats.

Etapes

L’hora dels adéus!

Neus Alcarraz, directora de Batxillerat Quan arriba el mes de maig, l'Escola es vesteix de gala per donar l'adéu als seus alumnes més grans, els de 2n de Batxillerat.

Es tanca un cicle, que en la majoria de casos va començar a P2 o P3 i ens ha permès veure I viure com han anat creixent en tots els aspectes personals, com se’ns han fet grans.

Per tal de celebrar-ho I compartir-ho amb les seves famílies, el passat 19 de maig va tenir lloc l’acte de comiat a la Sala Aquitània I el posterior refrigeri al pati de l’Escola, on no hi van faltar les croquetes, com no podia ser menys.

Va ser un acte emotiu, ple de records del passat, però amb els ulls posats en el nou camí que s’inicia a partir d’ara Bona sort!

13

Etapes

I… i els que es van quedar?

BATXILLERAT

Ariadna Masot, alumna de 1r de Batxillerat

La sal de la Tierra, de Sebastiao Salgado, i Camino a la escuela, de Pascal Plisson

Mentre els nostres companys gaudien de les meravelloses experiències que van ser els intercanvis a Alemanya i a Suècia, nosaltres ens vam quedar sols en una escola pràcticament buida.

Vam començar la setmana veient La sal de la Tierra de Sebastiao Salgado, un documental que mostra el món tal i com el veu Salgado a través de la seva càmera. Després de dues hores molt intenses ens vam dirigir a treballar. Al llarg de la setmana faríem un treball sobre el documental de Salgado, un comentari sobre el documental Camino a la Escuela, i un vídeo o bé sobre els drets humans o bé un reportatge sobre l’escola (del qual s’encarregaven els alumnes de cultura audiovisual).

Els dos treballs estaven orientats a fer-nos reflexionar sobre la profunditat dels documentals, que ens mostren situacions a les quals no parem atenció, casos de gent que viu en unes condicions extremament dures i que estan lluitant cada dia per tirar endavant, mentre nosaltres fem la nostra vida. El vídeo dels drets humans, en canvi, anava dirigit a fer-nos indagar sobre un tema que hauríem de tenir per la mà, ja que és la base de la nostra llibertat i seguretat, però que no controlem.

A banda de la feina que vam fer també vam tenir moments més relaxats, com la sortida a la fundació Arrels, on ens van explicar tant la seva feina com la d’altres fundacions semblants, i què podíem fer per ajudar; o la visita a una fira d’impressió d’on vam sortir amb multitud de pòsters,adhesius, fotografies, etc.

A més a més, també vam rebre una visita per part d’uns alumnes danesos que estaven visitant Barcelona i volien veure com funcionava una escola d’aquí. Per a aquest propòsit uns quants alumnes vam ser encarregats de preparar una presentació explicant el nostre país, la nostra cultura i tradicions, i finalment la nostra escola, que vam continuar amb una visita guiada. Aquesta presentació va ser seguida d’una petita explicació del professor acompanyant dels danesos sobre el seu país, deixant entreveure enormes diferències culturals.

Un clar exemple d’això va ser l’esclat de rialles que va provocar l’explicació de tradicions com el “caga tió”.

Tot i que en un principi es mostraven reservats i quasi no parlaven, vam acostar-nos a un petit grup que havien decidit no tornar amb els seus companys a l’hotel i quedar-se una estona més. Arran d’aquest fet vam estar una bona estona parlant amb ells, i vam formar part d’un intercanvi cultural fascinant.

Vam aprendre com vivien allà, amb uns preus que aquí ens semblaria que ens estan estafant; la gran diferència del sistema educatiu (per exemple en els estudis de graus superiors, que són gratuïts); costums com prendre’s un any sabàtic per viatjar (o en alguns casos estudiar en una escola especial) just abans de començar la universitat; etc.

S’ha de confessar que l’organització de les activitats dutes a terme durant la setmana i la coordinació amb els pocs professors que quedaven va portar maldecaps, però al cap i a la fi, vam poder gaudir d’una setmana molt relaxada i profitosa alhora.

14

Etapes

Olimpíades de Química 2015

BATXILLERAT

Xavier Oller, alumne de 2n de Batxillerat

Tenint en compte que tots els alumnes de la nostra escola van obtenir bons resultats pel que fa a una difícil prova com aquesta, cal destacar aquests quatre: Jordi Baucells en 21ena posició; Pau Nadal en 16ena posició; Palmira Llorens 7ena classificada i Xavier Oller com a 1r classificat. Tanmateix, només aquests dos últims ens vam classificar per a la fase nacional. És important remarcar la bona estadística: 2 dels 7 participants catalans a l’Olimpíada Espanyola provenien d’IPSI. L’Olimpíada Química d’Espanya convocava el 18 d’Abril a la ciutat de Madrid els guanyadors de cada territori. Aquesta prova, on els 8 millors de 40 participants es classificaven o bé per a la fase internacional o bé per a la fase iberoamericana, constava d’una part tipus test i una amb tres problemes. Enmig de nervis i molta tensió, els dos participants d’IPSI ens vam identificar i vam fer mes de 6 hores d’examen, dividit en dues rondes. A més, la dificultat en aquest examen era major: una gran part del temari espanyol diferia del català.

Un cop coneguts els resultats, cap estudiant de l’escola va aconseguir classificar-se.Tot i això, el veritable mèrit era arribar a competir a nivell nacional en representació de l’Escola IPSI.

Com cada any, els alumnes de 2n de Batxillerat vam assistir a l’Olimpíada de Química de Catalunya. Animats per la nostra professora, Mercè Talló, una quinzena d’estudiants ens vam reunir a la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona el març passat. Prèviament preparat l’examen amb un parell de classes fora d’horari escolar, els alumnes ens hi vam presentar amb l’objectiu comú de gaudir d’una prova de química sense pressió i, si s’esqueia, classificar-nos entre els millors de Catalunya.

En un ambient similar al de la Selectivitat vam entrar en una aula amb una capacitat suficient com per reunir els més de cinc-cents participants que reunia l’esdeveniment. La prova consistia en nou preguntes tipus test més una de formulació orgànica i inorgànica. Totes englobaven el temari estudiat al llarg del curs i la màxima puntuació arribava fins els 100 punts. Fins a un màxim de tres hores que durava l’examen, els alumnes sortíem de l’aula amb una notable sensació d’alleugeriment.

Una setmana més tard apareixien els resultats publicats: quatre alumnes d’IPSI entre els 21 millors de tota Catalunya.

Bons resultats en el concurs matemàtic Cangur Redacció d’El Fil

El dia 19 de març, alumnes de 3r d’ESO a 2n de Batxillerat van participar a la XX Prova matemàtica Cangur, organitzada per la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Hi van prendre part un total de 22.764 alumnes de Catalunya, Andorra i Catalunya Nord dividits en quatre categories, una per curs.

Durant 75 minuts van resoldre 30

problemes matemàtics i els resultats obtinguts pels alumnes de l’Escola van ser molt bons. Disset d’ells van quedar classificats dintre del 10% dels millors resultats i quatre d’ells van quedar dintre del millor 2%.

En Joan Altés, de 1r de Batxillerat, va quedar classificat en el lloc 20 d’un total de 4.323 participants en la seva categoria. Això significa el millor 0,44% dels millors resultats.

15

L’Aina Orduña, de 4t d’ESO, va quedar en el lloc 50 d’un total de 7.501 participants (millor 0,65%).

En Nil Ferrara, de 3r d’ESO, es va classificar en el lloc 119 d’un total de 7.977 participants (millor 1,48%).

En Joan Arnalot, de 2n de Batxillerat, es va classificar en el lloc 52 d’un total de 2.963 participants (millor 1,72%).

La nostra felicitació a tots ells i a la resta de companys que hi van participar.

Activitats

L’Orquestra de l’escola de música, enguany Joan Cantarell, director de l’Orquestra d’IPSI

Ja han passat dos anys des que vaig col·laborar amb aquesta revista per explicar algunes coses sobre l’orquestra de l’escola de música i els reptes que, sense pressa però sense pausa, ens anem posant per endavant. Seguint la idea del concert sobre bandes sonores amb la video-projecció que va realitzar en Ramon Company, en aquesta ocasió hem filat més prim al oferir una mena de “Suite” només sobre una sola obra, el famosíssim musical “West side story” de L. Bernstein, seguint el mateix format i s’ha intentat oferir una síntesi argumental coherent.

Escollir aquesta obra ha suposat un enorme repte per a tots, tant a escala tècnica com musical i crec que ha quedat demostrat que amb una bona planificació i un seguiment molt més intens encara per part de tot el professorat de l’escola, som capaços d’oferir als alumnes un espai engrescador i al públic un concert digne. És important assenyalar l’evolució que a poc a poc anem fent i un clar exemple és el creixent nombre de components de l’orquestra, arribant enguany als 60! Si quan vàrem començar ja fa tres anys només teníem tres violins, ara en són 14; tots excepte un de la nostra escola, tant estudiants en actiu com algun exalumne. La incorporació dels més petits ha de ser progressiva i han de conformar el futur de la nostra orquestra, mentre es van perfeccionant les diverses seccions que ja tenim més o menys consolidades. A poc a poc, les petites violinistes hi poden participar amb més ambició i els nouvinguts petits saxos s’enfronten a un nou món musical.

D’altra banda, tant de bo poguéssim comptar amb més varietat instrumental però, mentre això no sigui possible, amb imaginació (els samplers que substitueixen els metalls que cada vegada sonen millor) i una orquestració adequada es pot donar la sensació simfònica que anem buscant.

El procés que acostumo a seguir per decidir el programa que farem és lent, molt pensat i consensuat amb els professors, perquè s’ha d’intentar con-

juntar dos objectius: un, que agradi prou als músics i l’altre, que tingui una utilitat pedagògica i un nivell tècnic que suposi aproximacions ben diferenciades a la problemàtica orquestral.

El treball previ a l’entrega de material als alumnes comporta un seguiment dels professors que aconsellen sobre aspectes tècnics per cada nivell instrumental. Sempre he pensat que per poder obtenir un bon resultat s’ha d’exigir molt i no caure en l’excusa de l’edat per simplificar el camí. És cert que això pot portar problemes, però em resulta força evident que pensar que pel fet de ser joves, o molt joves, l’exigència ha de ser menor és un greu error. El repte és poder oferir un material que, fet pràcticament “a la carta”,

16

permeti que cada estudiant pugui oferir el millor de si mateix, de manera que les dificultats tècniques es trobin molt repartides i que el gruix recaigui sobre els més experimentats. Això, evidentment, és absolutament impossible de portar a terme si els professors no estan molt implicats, tant en l’aprenentatge de l’obra com en una ajuda constant i efectiva durant els assaigs i concerts, en els quals la seva experiència permet aportar al conjunt.

Reflexionant sobre l’experiència dels anteriors concerts, i amb la idea d’aconseguir un millor rendiment, l’Òscar Boada ens va proposar de tocar només en una sessió i canviar l'organització prèvia al concert. Un dels pitjors enemics per a qualsevol músic és

Activitats

MÚSICA

seguir amb facilitat però, d’altra banda, si no estan correctament executades, poden convertir-se en una desil·lusió important. Per sort, a poc a poc han vist que un bon estudi previ ajuda a tenir un bon assaig i dóna més garanties d’èxit (no totes!) de cara al concert.

Si bé en aquesta ocasió hem ofert un concert exclusivament simfònic, sempre és un plaer i a la vegada una responsabilitat poder comptar amb la inestimable col·laboració del Cor Vivaldi i el respecte que provoca, o amb els Cors Corelli i Mozart, com vàrem fer el curs passat i que tan bon record ens va deixar. Pel que fa al proper programa de nadal, només us puc avançar que la música catalana hi serà protagonista.

17

AGENDA

la manca de concentració i disciplina i, en el cas dels joves, qualsevol aspecte extern no controlat pot derivar en un caos difícil de reconduir, de manera que aquesta vegada hem intentat posar-hi remei i com la resposta ha estat molt significativa, continuarem perfeccionant tot el que envolta el procés fins a arribar al concert.

L’obra que hem interpretat aquesta vegada requeria una concentració màxima per tal de poder donar un correcte “continuum” musical i a la vegada suposava un repte tècnic que fins ara no havien vist. Peces tan conegudes com el “Mambo”, encara que degudament arranjat, o “Maria”, o “Tonight” són una pedra de toc per a una orquestra.

D’una banda el públic les coneix i les pot

JUNY Diumenge 28 Auditori AXA, a les 19.00 h Cicle Les Quatre Estacions del Cor Vivaldi: Chip and his dog, de Giancarlo Menotti, i Bestiolari, d’Albert Guinovart NOVEMBRE Dissabte 7 Auditori AXA, a les 19.00 h Cicle Les Quatre Estacions del Cor Vivaldi: An evening with Kirby Shaw

DESEMBRE Diumenge 20 i 27 Concert de Nadal al Gran Teatre del Liceu, horari pendent de confirmació Els Pastorets, d’Albert Guinovart

Activitats

Festival d’Arts Escèniques 2015

Més que un festival Gemma Talló, mare

És tot un honor que ens demanin que fem la nostra aportació a la revista ElFil sobre el Festival d’Arts Escèniques... però enguany hem hagut de fer un esforç per recordar i reviure el festival del dia 6 de juny, a causa del dolor i la tristesa que tenim des de just l’endemà, dia que vam perdre de forma tràgica i inesperada un company de l’Aina, l’Albert Arnalot, de 4t d’ESO. Des d’aquí volem donar el condol a la seva família, amics i companys de l’IPSI. Cada dos anys tots els professors i alumnes (uns doscents en total!) de dansa clàssica, jazz, hip hop, teatre i màgia col·laboren en la preparació d’un espectacle únic i inèdit per presentar-lo a final de curs a la família i companys de l’escola. Nosaltres hem tingut la sort de participar-hi en les darreres 6 edicions i en tenim molt bons records, tant l’Aina i la Jana de forma activa ballant a l’escenari, com la família al pati de butaques. Encara ara mirem el DVD del debut de l’Aina a “La ruta de les tres claus” o el de la Jana a “Ànimes de cera”; després van venir “Bitllet de tornada”, “Pobre de mi!”, “Una b/vella història” i aquest últim any “El conte enrere”.

Cada un dels espectacles té un argument amb un missatge sempre enriquidor i educatiu, amb un rerefons positiu que ens diu que gaudim de la vida, dels seus petits bons moments, “Carpe Diem”… Això es transmet tant als espectadors el dia de l’estrena com als alumnes durant la preparació del festival, fent que cada obra sigui nova i especial.

Des de principi de curs els alumnes ja tenen la ment posada en el festival de juny, però el tema és sempre un secret curosament guardat. A vegades ens ensenyen els balls a casa i ens expliquen si aniran de pirates o de fades, i cada any em pregunto com s’ho faran per combinar-ho tot, lligar-ho i que tingui sentit... cosa que sempre aconsegueixen. La imaginació i creativitat de l’equip de professors ens porten de viatge, espacial o en el temps, apareixen cuiners, estàtues egípcies, extraterrestres, hostesses d’avió, ratolins, banyistes o pops i calamars!

La traça que tenen a l’hora de combinar-ho amb un argument original i un missatge és el que fa aquests espectacles tan especials.

En les sis edicions hem vist una evolució molt positiva en molts aspectes. El so, la il·luminació, els decorats i muntatges dalt de l’escenari, la gravació del DVD i les normes respecte a les fotografies han anat millorant. Sembla que l’experiència dels festivals anteriors ha estat útil per fer-ho cada cop millor, i des del públic ho apreciem.

No puc deixar d’esmentar la immensa tasca organitzativa que comporta el festival: la reunió informativa a inici de curs, explicada de forma intensa i vehement per l’Elisabet (el perquè de Terrassa i moltes coses més); la confecció del vestuari personalitzat, amb presa de mides i tot; el sorteig per establir l’ordre de venda de les entrades i la venda mateixa; les notes informatives a les famílies; els assaigs

de dissabte (només dos, però intensius!) i l’esperat assaig general a Terrassa, poc abans del gran dia… La família aprecia tota aquesta feina, els alumnes ho valoren i posen molt d’esforç en perfeccionar les seves actuacions.

Finalment, la tria de les cançons és sempre reveladora: combina clàssics i actualitat, diferents estils i procedències, molt d’acord amb el tipus de ball, el tema i l’escena.

El gran dia és sempre molt especial a casa dels artistes; nerviosos i emocionats per fer-ho bé i gaudir cada minut del festival. Dinem d’hora. El maquillatge, el pentinat i el vestuari a punt, i cap a Terrassa per arribar puntuals a l’hora de convocatòria.

18

ESCENA

El primer cop anàvem insegurs, després ja sabem on aparcar i tot! Els artistes entren a l’Auditori, les famílies ens esperem a fora, compartint anècdotes, comentant quin vestit porta la nostra filla i quin la teva, per tal de poder reconèixer-les un cop siguin a l’escenari.

El rebombori a l’entrada de l’auditori, amb pares, avis, germans i amics fent cua per entrar i seure als seients assignats. Per fi ha arribat el dia, ara només cal obrir ulls i orelles...i gaudir de l’espectacle.

He de confessar que jo sempre m’emociono, sigui amb les més menudes de P4, amb les meves filles, amb els qui conec i els qui no, amb la música i els colors, o el

Activitats

“finalíssim”... Tot és molt aplaudit!

Seguim perfectament el fil de la història, ens arriba el missatge clar i l’entusiasme de tots.

A la sortida, felicitacions, somriures, suor i alguna llàgrima!

Posteriorment, la gravació professional del festival es mira amb expectació i interès, les participants encara no han vist l’espectacle sencer perquè estaven silenciosament esperant el seu torn entre les bambolines. Es valora el conjunt, no la individualitat, i gaudim dels DVDs cada cop que els mirem.

Enhorabona als professors, als alumnes participants i a les famílies col·laboradores!

19

Activitats

Proves de nivell d’anglès de la Universitat d’Oxford a 6è de primària i 2n d’ESO Joan Carles Esteve, cap del departament de Llengües Estrangeres Enguany la Universitat d’Oxford ha atorgat a IPSI el dret a oferir les proves de nivell d’anglès en el propi centre. La novetat d’aquestes proves de nivell és que l’alumnat mai aprova o suspèn. L’objectiu de la prova és diagnosticar el nivell de competència que té l’alumnat en llengua anglesa segons els criteris que marca el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües Estrangeres (MECR).

El MECR per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües és un document elaborat pel Consell d’Europa que té com a fi proporcionar unes bases comunes per a la descripció d’objectius, continguts i mètodes per a l’aprenentatge de llengües de manera que els cursos, els programes i les qualificacions descriguin d’una manera exhaustiva el que han d’aprendre a fer els estudiants de llengua a l’hora de comunicar-se i quins coneixements i habilitats han de desenvolupar per ser capaços d’actuar de manera efectiva. Aquest marc de referència s’estructura en 6 nivells:

Aquest curs escolar 14/15 la programació de la llengua anglesa a l’Escola ha estat dissenyada per a treballar els continguts que permeten a l’alumnat assolir els següents nivells del Marc europeu comú de referència. (Entre parèntesis el nom del nivell que utilitza IPSI): 6è de Primària: 2n d’ESO: 4t d’ESO: 2n de Batxillerat:

A1 (Elementary) A2 (Pre-intermediate) B1 (Intermediate) B2 (Upper-intermediate)

L’ampliació d’horari de les sessions d’anglès en horari escolar (de tres a quatre hores setmanals) al cicle superior de primària, que s’ha introduït aquest curs, permetrà pujar el nivell en els cursos vinents: 6è primària: 2n ESO: 4t ESO: 2n batxillerat:

1. Nivell A1 (nivell inicial): l’alumne pot comunicar-se a nivell elemental per satisfer les seves necessitats amb fórmules fixes; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals si l’interlocutor l’ajuda.

2. Nivell A2 (nivell bàsic): l’alumne pot entendre i expressar idees sobre els temes més propers i comunicar-se per satisfer les seves necessitats immediates.

3. Nivell B1 (nivell llindar): l’alumne pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar la seva opinió sobre qüestions properes.

4. Nivell B2 (nivell avançat): l’alumne pot entendre la majoria de textos, tenir converses amb fluïdesa sense que l’interlocutor hagi d’esforçar-se per a comprendre’l (correspon al conegut First Certificate de Cambridge).

5. Nivell C1 (nivell funcional): l’alumne pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l’idioma, pot treballar en la llengua estrangera (correspon al conegut Advanced de Cambridge).

6. Nivell C2 (nivell de domini): la correcció lingüística de l’alumne és semblant a la d’un nadiu amb estudis mitjans (correspon al conegut Proficiency de Cambridge).

A2 (Pre-intermediate) curs 2016/2017 B1 (Intermediate) curs 2018/2019 B2 (Upper-intermediate) curs 2020/2021 C1 (Advanced) curs 2021/2022

És important remarcar que els informes del resultat de les proves de nivell en cap cas tenen valor de certificat oficial, per bé que donen una fiabilitat molt elevada del nivell i la possibilitat d’obtenir-lo.

Al llarg de la segona setmana de juny un grup d’alumnes de 6è de primària i de 2n d’ESO van fer per primera vegada aquestes proves de nivell i els resultats han estat molt satisfactoris. Tots els alumnes de 6è que es van presentar a la prova van assolir el nivell que l’Escola té marcat com a objectiu a 6è de primària, l’A1; a més a més el 70 % dels alumnes van aconseguir el següent nivell superior A2. Pel que fa als alumnes de 2n d’ESO, també tots van assolir el nivell objectiu a 2n d’ESO, l’A2; dels quals un 30 % va aconseguir el nivell B1.

A part de les proves de nivell, la Universitat d’Oxford també ha nomenat IPSI centre oficial a Barcelona perquè a partir de l’any 2016 pugui administrar els exàmens oficials amb reconeixement estatal i internacional, i emetre les certificacions corresponents als alumnes de 4t d’ESO i de 2n de batxillerat que ho desitgin. La novetat d’aquest examen oficial d’Oxford que estrenarem el juny del 2016 també és el fet que l’alumnat no aprova o suspèn, l’alumnat rep el certificat oficial del seu nivell d’anglès d’acord amb el MECR.

En l’afany de formar part del projecte europeu, l’any 2008, IPSI va adaptar el currículum de la llengua anglesa en l’horari escolar als esmentats objectius establerts pel MECR. 20

Projecció

Concurs de traducció 2015 a la UPF Quim Cuatrecasas, alumne de 1r de Batxillerat

El dia 20 de Febrer els alumnes de Francès d’ESO i 1r de Batxillerat i els de Francès extraescolar de 2n de Batxillerat van anar a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra per participar en la XVa edició del concurs de traducció que organitza anualment aquesta universitat.

Durant la prova, es va haver de traduir del francès al català un pamflet governamental relacionat amb l’exercici com a mitjà per tenir una vida sana en el cas d’ESO i un article d’opinió que parlava del flamant director del Ballet de l’Opera de Paris Benjamin Millepieds en la categoria de Batxillerat. Per fer-ho podien disposar de tots els diccionaris que volguessin, sempre que no fossin en format digital. Tot i amb l’ajuda era un text complicat, òbviament pensat per donar la màxima dificultat a la prova, i requeria saber estructurar posteriorment el text i refer estructures perquè sonés com més català millor.

El dia 27 de març es va publicar al web de la universitat la relació dels 10 finalistes de la prova, que haurien d’assistir a l’acte de lliurement de premis per conèixer el veredicte final del jurat. Va ser una agradable sorpresa veure que dels deu finalistes de Batxillerat, tres eren d’IPSI (Nil Capdevila de 2n i Quim Cuatrecasas i Joan Miret de 1r).

El dia 11 d’Abril els finalistes vam anar amb la nostra professora de Francès i tutora Adela Zapata i les famílies a l’auditori de la Facultat de Comunicació de l’UPF per

IDIOMES

conèixer el resultat final. L’acte el va presidir la degana de la Facultat de Traducció i Interpretació, Maria Dolors Cañada. També van assistir-hi Sebastian Gerhold, representant del Goethe Institut, Cécilia Goloboff, agregada cultural de l’Ambaixada de França, i Guilhem Naro, co-president de l’Associació de Professors de Francès de Catalunya i professor del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. Per desgràcia cap dels finalistes d’IPSI va ser premiat, però és un molt bon resultat per a l’Escola tenir tres alumnes dins del Top 10 de Catalunya en aquesta categoria (sobre 1292 concursants).

21

Projecció

Teatre a Batxillerat

Ariadna Masot, alumna de 1r de Batxillerat

decideix l’obra que es representarà en funció del públic, i tothom té una idea vaga de què li tocarà fer, però de seguida tornem a la rutina d’exàmens i treballs. Quan tornem de vacances ens comencem a espavilar, tenim molta feina per fer (s’han de fer decorats, ens hem d’aprendre els papers, hem de muntar les escenes, …) i poc temps.

Tot i que el projecte s’inicia amb il·lusió, al principi sembla que ens ve gran. Per on hauríem de començar?

Ningú té les coses gaire clares i tot comença sent un batibull d’idees i propostes que no es duen a terme. Poc a poc es van asserenant les idees i s’entreveu l’esquelet del que seran les representacions.

En el nostre cas, s’ha de reconèixer que haver de representar l’obra per als més petits ens va fer tirar una mica enrere, no teníem gens clar què representar. Després d’unes quantes discussions va semblar que El llibre de la selva era una bona opció, i la vam tirar endavant. Vam

Cada any, sense excepció i des de ben petits, veiem una obra de teatre representada pels alumnes de primer de batxillerat. Sabem que és una cosa que ens tocarà fer algun dia, però mai t’imagines a dalt de l’escenari, intentant que el públic reaccioni positivament. Llavors arriba el dia en què ets a tutoria i et diuen que hauràs de fer el sorteig per veure davant de quin públic et posaràs: els més petits, els que estan a final de primària i principis d’ESO o els grans? Els nervis comencen a aflorar, i els delegats surten de la classe determinats a aconseguir el públic que desitgen.

Uns cinc minuts més tard entren a la classe amb notícies, algunes rebudes amb més il·lusió que d’altres. El veredicte resulta sorprenent, la tutoria del Jordi Dantart no representarà l’obra als més grans, sinó als més petits.

La classe de l’Anna Ballaró s’emporta aquesta responsabilitat, i la de l’Adela es queda amb el terme mig. Es

22

Projecció

tida, amb molts personatges diferents, i una mica extravagant, però que és entretinguda i val la pena, i té certs moments musicals dignes de sentir i veure.

La classe de 1rA, en canvi, va triar una comèdia de Broadway que van adaptar a pel·lícula l’any 1944: Arsènic per Compassió. Es tractava d’un gran repte, ja que els personatges són “peculiars”, per qualificar-los d’alguna manera, i a més a més necessitaven aconseguir una escenografia que no trobes a casa de tothom. Bàsicament, es tracta d’una tarda-nit a casa de dues àvies que semblen entranyables però que també tenen els seus secrets. I malgrat ser una obra díficil, la van dur a terme magníficament. El públic no podia parar de riure amb les interpretacions dels personatges, que no es poden descriure com a res més que hilarants, i amb la posada en escena, que fins i tot amb les relliscades que van tenir va resultar espectacular.

optar per treballar molt escenografia i vestuaris, que donessin realment la sensació d’uns animals enmig de la selva. Gràcies als dots artístics d’uns quants companys vam aconseguir un fons meravellós i unes màscares molt millors del que ens esperàvem, malgrat ens costés respirar durant la funció. Ens enfrontàrem també a un altre dilema: com reaccionarien els pares a una funció que havia de ser per als nens petits? Afortunadament, vam aconseguir una obra que va agradar fins i tot als pares, encara que més pel muntatge que per l’obra en sí.

La classe de 1r C va representar una obra de gàngsters i espies, City Bang Blues, ambientada a Barcelona. Ens trobem amb una espia (Clara Fàbregues) que ha d’enamorar un detectiu (Quim Cuatrecasas), però es complica la història i apareix una altra noia (Ariadna Torrent) que és segrestada per un gàngster i salvada pel detectiu, el qual acaba enamorat d’ella. Es tracta d’una obra molt diver-

23

Projecció

Union for the Mediterranean

Women’s Participation in Economic Life Joan Miret, alumne de 1r de Batxillerat Els dies 19 i 20 de maig, quatre alumnes de primer de Batxillerat de l’escola (la Maria Gunji, el Quim Cuatrecasas, la Maria Chapman i el Joan Miret) vam anar al Palau de Pedralbes, situat a l’Avinguda Diagonal de Barcelona. Allà ens esperaven dos dies de conferències, debats, sorpreses i noves experiències. Tot estava organitzat per la Unió per a la Mediterrània, un organisme internacional que, en aquest cas, tenia previst rebre propostes i treballar per la integració de la dona al món econòmic mitjançant les dades, els punts de vista i les aportacions dels experts i convidats.

El primer dia vam arribar-hi cap a les quatre de la tarda. Després d’al·lucinar amb l’espectacularitat del palau i prendre alguna cosa al Coffee Break, vam seure a la sala de conferències. D’aquesta manera, vam escoltar (disposàvem d’interpretació simultània amb auriculars, si era necessari) diverses exposicions i opinions d’experts de tot tipus, des de dones emprenedores fins a la Ministra de la Dona, la Família i la Infància

de Tunísia. A més, vam poder descobrir també que, juntament amb uns quants estudiants del Liceu Francès i el Liceu Italià, érem els més joves de l’acte. Finalment, en acabar les conferències programades per a aquell dia, vam gaudir d’un Cocktail-Dinner amb menjar de tot tipus i d’arreu (sushi, cuscús, brownies... ) i vam sortir així de l’acte amb un bon sabor de boca.

L’endemà a les nou en punt del matí ja tornàvem a ser allà, plens d’energia per enfrontar-nos a una jornada més activa, intensa i completa que l’anterior. Al matí, van succeir-se de nou unes quantes conferències, com el dia anterior, aquest cop realitzades per experts en la creació d’espais òptims per a la integració i, seguidament, per representants d’organitzacions financeres que explicaven els seus respectius projectes per aconseguir la igualtat. No obstant això, la novetat va ser que al final de tots els parlaments es va fer un debat, on els convidats podien aportar les seves idees i van formular preguntes als conferenciants. A la tarda, després

24

d’un abundant i original àpat com el del vespre anterior, els assistents ens vam dividir en petits grups, a fi de debatre sobre temes més concrets i extreure’n conclusions. Nosaltres vam participar on es debatia sobre el paper dels mitjans de comunicació en la participació femenina a la vida econòmica. Allà, vam escoltar un seguit de dones d’arreu de la Mediterrània enteses del tema i vam formar part d’un debat realment interessant.

Així doncs, acabada ja la conferència, vam poder arribar a la conclusió que, a pesar que les intervencions dels experts ens resultessin més interessants o menys, la realitat és que va ser una experiència que ens va permetre assabentar-nos de la feina duta a terme per la Unió per a la Mediterrània, practicar i millorar el nostre nivell d’anglès i francès (i fins i tot vam descobrir el desconegut àrab), conèixer noves cultures i eliminar molts prejudicis respecte alguns països i el seu tracte amb les dones. I això és el més important que ens emportem d’aquesta grata vivència on vam poder representar l’Escola.

Projecció

Fem contes de ciència

Mònica Fontova i Helena Tajadura, alumnes de 1r de Batxillerat

Enguany els alumnes de 1r de Batxillerat ens hem presentat al concurs “Fem contes de ciència” del Cosmocaixa. Aquest any se celebrava la 13a edició i era el primer cop que l’escola hi participava, i en vam sortir exitosos, vam quedar els primers de la nostra categoria. Es va decidir que des de l’assignatura de Ciències pel Món Contemporani escriuríem històries en petits grups i en triaríem una per classe per presentar-la al concurs.

El conte que vam escriure es titula Societat a la carta i presenta una futura societat on la genètica ha avançat tant que et permet triar les característiques del teu futur bebè, creant una societat a mida. No només enfoquem la part científica sinó que també té una vessant social: retrata les desigualtats i desequilibris d’una societat aparentment perfecta.

El passat 3 de juny es va fer la corresponent entrega de premis, on 1rB va anar en representació de tot 1r de Batxillerat. L’acte va tenir lloc a l’auditori del Cosmocaixa.

Allà ens vam trobar amb els altres guanyadors de les cinc categories (per a la A i la C hi havia dos guanyadors en lloc d’un) vinguts d’arreu de Catalunya. Hi participaven des de menuts de quatre anys fins a joves de vint. La nostra categoria (la D) era la que comprenia els joves de setze a vint anys. La cerimònia va constar de dues parts, l’entrega de premis i un posterior espectacle a càrrec de Pep Gol. Primerament ens van posar un vídeo que havien enregistrat dels autors/es llegint fragments dels seus contes. Seguidament vam sentir un discurs sobre la importància d’iniciatives com aquesta que uneixin ciència i literatura, i després van procedir a la lectura dels contes de la mà d’una especialista que va caracteritzar els textos i els va fer més dinàmics, enfocat sobretot al públic in-

fantil. Posteriorment es va entregar als guardonats el seu premi, que consistia en un lot de llibres relacionats amb la ciència, un portàtil i entrades per visitar el Cosmocaixa per a tota la classe. Això va ser seguit d’un espectacle titulat La màquina del so, on es va mostrar com havia evolucionat la forma de fer música al llarg dels segles, mitjançant diferents instruments, una taula de sons i diversos participants del públic que formaren una petita orquestra improvisada. Per acabar, ens van deixar una estona lliure en una sala amb un petit refrigeri per a alumnes i professors.

Creiem que és una bona iniciativa per part de l’escola participar en aquest concurs, ja que ens va permetre canviar la dinàmica del dia a dia i conèixer una mica com treballen altres escoles. A més amés, és una perfecta oportunitat per unir ciència i literatura, dues matèries d’estudi que s’acostumen a separar massa. Animem a continuar participant hi.

25

Família

Com explicar la mort als nostres fills?

José Luis Regojo, pare de l’escola

Un dels grans tabús que encara pateix la nostra societat és, per sobre del sexe, la mort. Parlar de la mort o, fins i tot, pensar-hi, genera una certa angoixa. És important educar els fills i filles en aquest aspecte i no allunyar-los de les nostres converses: la mort forma part de la vida.

A vegades, la mort d’un ésser estimat provoca depressió, els símptomes de la qual són la tristesa i la pèrdua d’interès per tot. Per regla general, les persones que pateixen depressió se senten tristes, baixes de moral i no tenen capacitat de gaudir de les coses. Solen tenir, a més, una baixa autoestima, pensaments negatius sobre elles mateixes, i sovint pensen en la mort. En alguns casos als afectats els costa pensar o concentrar-se, i pateixen alteracions fisiològiques com insomni, pèrdua de gana o cansament, entre d’altres.

El paper dels pares i mares és molt important, com també ho és el del professorat, pediatres i metges de capçalera en la detecció precoç de factors de risc en infants i adolescents, ja que mod ificar aquests símptomes és una de les principals estratègies en la prevenció i tractament de la depressió.

En canvi, sí que podem intentar: escoltar més i parlar menys, reconèixer no tenir paraules per expressar el dol —que cadascú viu a la seva manera—, reconèixer l’esforç que suposa el dia a dia, estar disponible per atendre les seves necessitats emocionals, ser pacient i respectar els seus temps de dol.

A vegades, la lectura d’un llibre serveix per recollir-se en un mateix en silenci i poder pensar sense que ningú ens molesti.

A la biblioteca de l’escola teniu el llibre En Max i la seva ombra publicat per l’editorial Proteus, que vaig escriure com a conseqüència d’haver d’explicar la pèrdua d’un amic als seus nebots. És un àlbum il·lustrat per a totes les edats.

En Max i la seva ombra és una història entre un noi i la seva ombra, un diàleg on els silencis són més importants que les paraules. Un diàleg amb respostes senzilles a preguntes que ens hem fet des que el món és món i que només els més petits s’atreveixen a preguntar de forma molt senzilla i directa. És una història que permet a l’adult reforçar l’equilibri emocional del nen o nena a través del personatge principal, reflexionar sobre els factors de risc associats a la depressió i parlar de la pèrdua d’un ésser estimat.

L’amic i escriptor menorquí Miquel Àngel Maria em va parlar del seu amic Gabriel Janer Manila, escriptor de Mallorca.

Em va comentar, parlant del llibre, que en Janer distingeix entre ‘obres d’iniciació’ i ‘obres iniciàtiques’. Les obres d’iniciació descriuen les aventures d’un protagonista amb un objectiu determinat. El seu recorregut descobreix al personatge principal el sentit de la vida. Les obres iniciàtiques, són aquelles on el lector és qui s’inicia. Permeten al lector, jove o adult, reflexionar sobre algun tema central de la seva pròpia existència. En Max i la seva ombra, segons en Miquel Àngel Maria, és ambdues: una història d’un nen que coneix la mort, dialoga amb ella i no li té por alhora que, amb les seves reflexions, porta el lector cap a una iniciació reflexiva i intensa sobre la mort humana, sigui per vellesa, malaltia, accident o suïcidi.

Per una altra banda, la FAPAC (Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya) a través del seu equip de psicò-

logues com la Núria Ribera i la Susana Fernández recomanen uns quants llibres que comparteixo amb vosaltres: M. CORTINA I A.PEGUERO (2001) On és el iaio? Edicions Tàndem. València (Conte adreçat a infants de 4/7 anys).

B. LABBÉ I M. PUECH (2001) La vida i la mort. Col·lecció pensa-hi. Ed. Cruïlla. Barcelona (Llibre per pensar per infants de 8/12 anys).

WILHELM, H (1989) Jo sempre t’estimaré. Ed. Joventut.

Barcelona (Conte per infants de 6/9 anys).

POCH, C. (1996) De la vida i de la mort. Reflexions i propostes per a educadors i pares. Ed. Claret. Barcelona.

LEE, C. (1995) La muerte y los seres queridos: cómo afrontarla y superarla. Ed. Plaza i Janés. Barcelona.

Per acabar, és important reconèixer que a alguns pares i mares els costa acceptar les emocions dels seus fills i filles, més encara si són negatives: la por, la tristesa, la frustració o el ressentiment. Potser creuen que, si hi paren atenció, l’únic que aconseguiran és perllongar-les o, potser, tenen por que al escoltar-los es posaran tant a la seva pell que no seran capaços d’afrontar aquests sentiments.

D’aquesta forma els estan transmetent que hi ha coses que no es poden compartir i que l’única estratègia possible per seguir endavant és oblidar. Tot el contrari, els fills i filles necessiten un adult capaç d’escoltar i comprendre’ls sense desmuntar-se. La fortalesa de l‘adult, que pot parlar amb tranquil·litat, donar consol i trobar punts positius, els ajuda a tranquil·litzar-se, a mirar els problemes amb més objectivitat i a buscar formes d’afrontar-los.

Com a conclusió, podem dir que no hauríem de deixar de parlar de les persones que han mort. Poder-ne parlar ajuda els nostres fills i filles a acceptar la mort. La mort forma part de la vida, com ja he dit al principi i, si volem educar-los per la vida, també els hem d’educar per la mort. Tingueu clar, però, que estar educats per la mort no solucionarà el problema ni ens estalviarà el dolor que ens pot causar una mort propera. Però això sí: ens pot ajudar molt a afrontar i superar la situació de desemparament.

26

Família

“Som-hi!”, el primer Toastmasters del món en català Rosa González, mare de l’escola

Què és “Som-hi Toastmasters” ?

“Som-hi Toastmasters” és un club d’oratòria en llengua catalana i anglesa, el primer club Toastmasters en català que existeix al mon!

Us preguntareu, què és Toastmasters? És una organització internacional fundada l´any 1925 als Estats Units amb l’objectiu d´ajudar empresaris locals a aprendre a parlar en públic, i que, 90 anys després de la seva fundació, té 14.650 clubs a 126 països. Els membres de Toastmasters aprenem a parlar en públic fent xerrades, cobrint diferents rols de lideratge i obtenint l’opinió d’altres membres del club per assolir els objectius. Podríem dir que és un taller pràctic entre un grup d´amics on guanyem confiança, aprenem i ajudem a altres a aprendre.

A Barcelona hi ha clubs Toastmasters des de fa anys. “Som-hi” s’ha creat per donar lloc a la demanda en català!

Hi ha altres clubs en llengua castellana, anglesa, francesa, però fins ara no n’hi havia cap en llengua catalana. Així doncs, el passat mes de setembre, membres d’altres clubs interessats en cobrir aquesta necessitat van posar-nos en contacte amb l’escola IPSI per començar el que seria el primer club d’oratòria Toastmasters en català.

I per molts anys! Actualment ja som 21 socis operatius i estem encantats.

El mètode Toastmasters La metodologia Toastmasters proporciona una guia per millorar les capacitats de parlar en públic. El programa de comunicació elemental consisteix en deu xerrades on s’aprèn l’art de presentar-se un mateix, com estructurar un discurs, com fer servir l’entonació en benefici del missatge que es vol transmetre, el moviment corporal, els mitjans audiovisuals o com encoratjar i emocionar els altres en les presentacions en públic. Una vegada aconseguides les fites del programa de comunicació competent, Toastmasters ofereix programes de formació especialitzats per cobrir tots els interessos dels participants mitjançant manuals d’informes tècnics, d’ocasions especials o d’entreteniment, per exemple.

Què fem en una sessió de “Som-hi Toastmasters”?

Les sessions de “ Som-hi “ les fem a l’escola el primer i tercer dimarts de cada mes, començant puntualment a les 20:00 del vespre amb una durada d’hora i mitja aproximadament. Cada sessió té un tema i uns protagonistes diferents. En una sessió Toastmasters hi ha principalment tres parts: xerrades preparades, avaluacions constructives i discursos improvisats. Fem una sessió en anglès per cada dues en català.

27

Els oradors de les xerrades preparades i els diferents rols a dur a terme han estat escollits amb anterioritat a l’agenda del dia, mentre que els oradors que participen a les improvisacions es trien de manera voluntària a la mateixa sessió. Totes dues parts són avaluades per socis experimentats que destaquen els punts crítics i les propostes de millora.

Un cop acabada la sessió anem a fer un “toast” (brindis) al bar de la cantonada per comentar la jugada!

La metodologia té una disciplina a seguir i és la mateixa per a tots els clubs Toastmasters del món. Cada setmana hi ha sessions a diferents països seguint el mateix esquema, aspecte que puc confirmar després d’haver assistit a una sessió als Estats Units. La dinàmica és exactament la mateixa a tot arreu, i la millor garantia de que funciona, és que portem 90 anys aprenent junts a parlar en públic! Animeu-vos i veniu-nos a veure com a convidats, a què espereu?

Família

La festa de l’AMPA 2015 Elisabet Plans, mare de l’Escola

La generació que estem ara al voltant dels 40, vam créixer en una escola que estava quasi per construir, i on la interacció entre pares i mestres era constant. Afortunadament l’escola s’ha professionalitzat, amb tots els aspectes positius que això suposa, però també ha fet que els pares perdem una mica el contacte amb l’escola. Trobades com aquesta ajuden a implicar-nos en l’educació dels nostres fills, a veure com es relacionen, com juguen, com fan el ximple, a conèixer les seves amistats (cosa que tant desitjarem quan siguin una mica més grans!), a fer nous amics (els pares dels amics dels meus fills, vull que siguin els meus amics!); en definitiva, a compartir vivències amb els fills dins del seu entorn social, no el dels pares.

Arribàvem a casa cansats i bruts fins a les pestanyes, però molt contents pel dia viscut. Sí que vam aprendre, tots ho vam fer. Petits i grans. Segurament haguéssim pogut passar el diumenge en un lloc més relaxat, un menjador més silenciós i un dinar més exquisit, però ni de bon tros ens hagués ensenyat tant sobre els nostres fills. Va ser un d’aquells dies que et fan estimar l’escola.

Fa uns anys, la publicitat d’un detergent afirmava que les taques ajuden a aprendre. Si això és cert, el passat diumenge 17 de maig els meus fills van aprendre moltíssim!

Parlo, és clar, de la trobada que l’AMPA de l’escola va organitzar a La Carral, al Solsonès. Per molts era la primera vegada que participàvem en una trobada d’aquest tipus. Però només va caldre l’intercanvi d’uns quants whatsups entre pares per animar-nos. Un cop allà, l’animació ja va venir sola.

Alguns no es van moure del camp de futbol, d’altres triomfaven a la pista de ball amb una exitosa sessió de Zumba, d’altres aprenien a fer cabanes, visitaven la granja amb els monitors o baixaven en tirolina… Hi havia activitats per a tots els gustos.

Per dinar ens vam separar en dos menjadors. Un per als nens i un per als pares, perquè poguéssim gaudir d’una bona sobretaula.

Des d’aquí, l’agraïment i la felicitació a l’Ampa per l’organització de l’acte, on no va faltar de res. On els nens van poder jugar, córrer i descobrir al seu aire, com poques vegades poden fer en un entorn tan urbà com en el que vivim. Els pares, mentrestant, ja sigui entaulats o sota d’una alzina, ens ho miràvem de lluny, gaudint de la tertúlia sense les presses i el xivarri del dia a dia.

28

PUNTS PREMIATS

SANT JORDI 2015

CONCURS de PUNTS de LLIBRE

Jana Morera González-Rothvoss P5 C - Globus Sant Jordi 2015 ampaipsi.cat

Carla Serrano de Quadras 3r EP A Sant Jordi 2015 ampaipsi.cat

Clara Ortega Alsius 4t EP B Sant Jordi 2015 ampaipsi.cat

Sumar i compartir

Andreu Arroyo, president de l’AMPA d’IPSI i vocal de la Junta AFAEC

L a Federació d’Associacions de Mares i Pares de l’Agrupació Escolar Catalana (AFAEC) ja és una realitat! El curs passat vam posar les bases (uns estatuts i un ideari que ens representa), i aquest curs ens hem presentat en societat.

L’AFAEC agrupa ja les AMPAs de 14 Escoles de l’AEC, i esperem que aviat en siguem moltes més.

Pertànyer a una federació ens permetrà compartir les experiències amb altres AMPAs: les idees per fomentar la participació de les famílies a la vida escolar, les formes de solidaritat entre famílies que estan funcionant, les xerrades i ponents interessants per l’escola de pares... Compartir ens farà créixer com a AMPA i millorar la nostra feina.

I per què no ens afegim a una de les federacions existents? Les federacions que hi havia fins ara tenen un objectiu principal (per la titularitat pública, per la religiositat, per l’elitisme) que les allunya del tarannà de les nostres Escoles, i per tant de nosaltres com a AMPA. Hem fet una nova federació per tenir veu pròpia a la societat, per sumar les nostres forces i fer-nos sentir. El país 29

viu un moment de canvi, i les Escoles l’estan vivint (i patint) en primera línia.

Defensem el model educatiu de les nostres Escoles i el seu compromís per l’educació, la qualitat i la societat civil.

Estem compromesos amb la immersió lingüística. Creiem en l’Escola com a eina de transformació i progrés social, en un model integrador i una educació que respecti la diversitat i la diferència com un valor que enriqueix el conjunt.

Busquem la implicació de les famílies amb les escoles i de les escoles amb les famílies, defensem la llibertat dels centres per definir el seu projecte educatiu, la llibertat de les famílies per escollir el centre, i un sistema de finançament just que garanteixi la igualtat d’oportunitats.

Tot just comencem, pas a pas anirem creixent, i treballarem junts (sumar i compartir) per fer créixer les nostres AMPA, les nostres Escoles i el model educatiu de Catalunya.

Si voleu més informació, us animo a visitar el nostre web: afaec.cat.

BIBLIO Us volem fer arribar la satisfacció dels autors i il·lustradors que ens van acompanyar a la Fira del Llibre el dia de Sant Jordi. Tant per al personal de l’Escola com per a tots els alumnes va ser una autèntica festa. En nom d’IPSI vull transmetre el nostre agraïment a tots aquells que hi vau col·laborar: mares, pares i alguna exalumna, perquè sense la vostra col·laboració la Fira no hauria estat possible.

Fruits d’aquesta Fira són les novetats que aquí us presentem. Veniu a triar i remenar. Recordeu que el préstec és obert a tota la comunitat educativa, alumnes, pares i personal de l’Escola.

BRANDRETH, Gyles. El fantasma del número 13. Barcelona: Edebé, 2011.

CAPDEVILA, Llorenç; Marta BIEL (il.). L’Èlia va de bòlit. Barcelona: Barcanova, 2013.

DAHL, Roald; Quentin BLAKE (il.). Cuentos en verso para niños perversos. Madrid: Santillana, 2011.

GARCÍA DEL ORO, Gabriel; Purificación HERNÁNDEZ (il.).

El primer llibre que vaig llegir tot sol. Barcelona: Edebé, 2014.

MATUTE, Ana María; Agustí ASENSIO (il.). El país de la Pizarra. Barcelona: Destino, 2014.

MATUTE, Ana María; Agustí ASENSIO (il.). Carnavalito. Barcelona: Destino, 2015.

MOLIST, Pep; Jorge del CORRAL (il.). El petó de Lili Marleen.

Barcelona: Barcanova, 2014.

PALOMA, David; Ia ESCUDÉ (il.).Vaques guapes. Barcelona: Edebé, 2008.

PRATS, Joan de Déu; Teresa MARTÍ (Il.). L’inventor despistat.

Barcelona: Barcanova, 2013.

PRATS, Lluís; Zuzanna CELEJ (il.). Hachiko : el gos que esperava. Barcelona: La Galera, 2015. Premi Josep M. Folch i Torres 2014.

RICHTER, Jutta; Cristina LOSANTOS (il.); Aida ARAGON (tr.).

Jo, aquí, només sóc el gos. Barcelona : Cruïlla, 2014.

PRIMÀRIA - CICLE INICIAL FARRÉ, Lluís. Canalla. Barcelona: Edebé, 2014.

JADOUL, Émile. L’empassapupes. Barcelona: Corimbo, 2011.

JANÉ, Albert; Josep RODÉS (il.). La història de Teseu. Barcelona: Combel, 2007.

JANÉ, Albert; Maria ESPLUGA (il.). Els argonautes. Barcelona: Combel, 2007.

JANÉ, Albert; Pere GINARD (il.). Prometeu. Barcelona: Combel, 2007.

LUJÁN, Jorge; Chiara CARRER (il.). La roca. Madrid: Kókinos, 2013.

LLUCH, Enric; Óscar T. PÉREZ. La bruixa. Barcelona: Animallibres, 2010.

MAYNAR, David. Veo, veo. Una tarde en el parque. Barcelona: l’autor, 2015.

NESQUENS, Daniel; Sergio MORA (il.). Papá tatuado. Barcelona: A Buen Paso, 2014.

PRATS, Joan de Déu; Oriol VIDAL (il.). El somni de les andròmines. Barcelona: Barcanova, 2014.

RISARI, Guia; Beatriz MARTÍN TERCEÑO (il.). El regalo de la giganta. Barcelona: A Buen Paso, 2013.

ROCA, Elisenda; Cristina LOSANTOS (il.). Pim! Pam! Pum!.

Barcelona: Bambú, 2015.

ROCA, Maria Mercè; Bernadette CUXART (il.). Un Romeu de pega dolça. Barcelona: Barcanova, 2014.

SEGARRA, Araceli. La Tina a Montserrat. Barcelona: La Galera, 2015.

SOBRINO, Alberto; Julie ESCORIZA (il.); Joan CASARAMONA (il.). ¿Quién es el más fuerte del mundo?. Barcelona: A Buen Paso, 2014.

UBACH, Mercè; Lluís FARRÉ (il.). L’Hug el Poruc. Barcelona: El Cep i la Nansa, 2014.

ZEVEREN, Michel van; Susana TORNERO (tr.). El sopar. Barcelona: Corimbo, 2011.

PRIMÀRIA - CICLE SUPERIOR BADAL, Josep Ll.; Jordi LAFEBRE (il.). Jan Plata 3. La mort i la violeta. Barcelona: La Galera, 2014.

BADAL, Josep Ll.; Jordi LAFEBRE (il.). Jan Plata 4. Els senyors del mar. Barcelona: La Galera, 2015.

BOADA, Marc; Pere MEJAN (il.). Max Picard 2 i l’enigma dels dinosaures. Barcelona: La Galera, 2015.

ETXEBARRÍA, Lucía; Allegra R.; Olga de DIOS (il.). Cuentos clásicos para chicas modernas. Barcelona: Planeta, 2013.

FOLCK, Jordi; Óscar JULVE (il.). Ningú és un zombi!. Barcelona: Barcanova, 2014. 2n Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil 2013.

GARCÍA DOMÍNGUEZ, Ramón; Albert ASENSIO (il.). Para siempre (cuaderno secreto de la niña Teresa de Jesús). Madrid: Anaya, 2015.

KURTZ, Carmen. Veva. Barcelona: Noguer, 2013.

KURTZ, Carmen. Veva y el mar. Barcelona: Noguer, 2011.

MUÑOZ AVIA, Rodrigo; Javier ANDRADA (il.). El signe prohibit.

Barcelona: Edebé, 2015. Premi Edebé de Literatura Infantil.

PRIMÀRIA - CICLE MITJÀ ADLER, Irene; Bruno IACOPO (il.). El Castillo de Hielo. Barcelona: Destino, 2014.

ALFORCEA, Albert. Sis i un tros de fusta. Barcelona: Barcanova, 2014.

ALIAGA, Roberto; Roger OLMOS (il.). Entresombras y la llave maestra. Madrid: Macmillan, 2010.

ANDRÉS I CASAMIQUELA, Montserrat (adapt.); Francesc ROVIRA (il.). El timbaler del Bruc. Barcelona: Santillana, 2014.

30

OTECA MURAMAKI, Haruki; Albert NOLLA (tr.); Jordi MAS (tr.). Underground. Barcelona: Empúries, 2014.

PLADEVALL I ARUMÍ, Antoni. El dia que vaig fer vuit anys.

Barcelona: Columna, 2014. Premi Prudenci Bertrana 2014.

RAHOLA, Pilar. Mariona. Barcelona: RBA, 2014.

ROCA, M. Carme. La Merla Blava. Barcelona: Bridge, 2015.

PRATS, Joan de Déu; Susana ROSIQUE (il.). La Fàbrica de Petons. Barcelona: Edebé, 2015.

PRATS, Lluís. La petita coral de la senyoreta Collignon. Barcelona: Bambú, 2012.

ESO

NARRATIVA EN CASTELLÀ - ADULTS

BATLLE, Carles. Kàrvadan. Sota l’ombra del drac de pedra.

Barcelona: La Galera, 2014.

BUENO, David; Salvador MACIP; Eduard MARTORELL. Els límits de la vida. Barcelona: La Galera, 2014.

BURGAS, Àngel. Kalimán en Jericó. Barcelona: Casals, 2014.

BURGAS, Àngel. Kamal i els alfabetistes. Barcelona: Edebé, 2015.

CODINA, Ernest; Roger CARANDELL; Núria CODINA. El càsting : Adolescent.cat, la sèrie. Barcelona: La Galera, 2015.

DELAM LAGARDE, Heinz. La sima del Diablo. Madrid: Alfaguara, 2011.

DURAN, Miquel. Més o menys jo. Barcelona: Bridge, 2014.

PALOMAS, Alejandro. Un fill. Barcelona: Bridge, 2015. Premi Joaquim Ruyra 2014.

ROMERO SOLER, Maribel. El último truco de magia. Barcelona: Edebé, 2014. Finalista del Premio Edebé de Literatura Juvenil 2014.

SANTOS, Care. Mentida. Barcelona: Edebé, 2015. Premi Edebé de LIteratura Juvenil 2015.

BUSQUETS, Milena. También esto pasará. Barcelona: Anagrama, 2015.

CAMILLERI, Andrea. La banda de los Sacco. Barcelona: Destino, 2015.

ECO, Umberto; Helena LOZANO MIRALLES (tr.). Número Cero. Barcelona: Lumen, 2015.

KUNDERA, Milan. La fiesta de la insignificancia. Barcelona: Tusquets, 2014.

MARÍAS, Javier. Así empieza lo malo. Barcelona: Alfaguara, 2014.

MATUTE, Ana María. Demonios familiares. Barcelona: Destino, 2014.

PALOMAS, Alejandro. Una madre. Madrid: Siruela, 2015.

VALES, José C. Cabaret Biarritz. Barcelona: Destino, 2015.

Premio Nadal de Novela 2015.

VALLEJO CHAVARINO, Susana. El móvil que guardaba en su interior el secreto de la camisa color naranja. Barcelona: Ediciones B, 2014.

CONEIXEMENTS I POESIA INFANTIL

CONEIXEMENTS I POESIA ADULTS

P.F. DUPONT-BEURIER;, Brigitte LABBÉ; Gustau RALUY (tr.); Jacques AZAM (il.). La dictadura i la democràcia. Barcelona: Cruïlla, 2014.

LLUC, Tomàs; Cristina LOSANTOS (il.). Llibre dels oficis. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013.

PEDRALS, Josep. Exploradors, al poema!. Barcelona: Estrella Polar, 2014.

BAUÇÀ, Miquel; Enric CASASSES (epíleg). En el Feu de l’Ermitatge. Barcelona: Empúries, 2014.

BONET, Paula. 813 Truffaut. Barcelona: Bridge, 2015.

CINGOLANI, Stefano Maria. Sant Jordi. Barcelona: Base, 2014.

JAVOY, Marie-Claire; Bel OLID (tr.). Camí a l’escola. Barcelona: Alrevés, 2015.

LLEDÓ ÍÑIGO, Emilio. Los libros y la libertad. Barcelona: RBA, 2013. Premio Nacional de las Letras Españolas 2014.

Premio Princesa de Asturias de Comunicación y Humanidades 2015.

MARÇAL, Maria Mercè; Pere GIMFERRER (pòrtic). El senyal de la pèrdua. Barcelona: Empúries, 2014.

NERUDA, Pablo; Darío OSES (ed.); Pere GIMFERRER (pr.).

Tus pies toco en la sombra y otros poemas inéditos. Barcelona: Seix Barral, 2015.

PARCERISAS, Francesc. Seixanta-un poemes. Barcelona: Quaderns Crema, 2014.

PAZ, Octavio. Itinerario poético. Girona: Atalanta, 2014.

REVILLA, Víctor; SANTACANA, Joan. Catalunya romana. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor 2015.

ROCA, Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval. Barcelona: Base 2014.

VAROUFAKIS, Yanis; Maria ANDRIÁ (tr.). Economía sin corbata : Conversaciones con mi hija. Barcelona: Destino, 2015.

NARRATIVA EN CATALÀ - ADULTS AL ASWANI, Alaa; Jaume FERRER CARMONA (tr.). L’Automòbil Club d’Egipte. Barcelona: Edicions de 1984, 2014.

BARBAL, Maria. En la pell de l’altre. Barcelona: Columna, 2014.

BARRIL, Joan. La dona immòbil. Barcelona: Edicions 62, 2015.

CARRANZA, Andreu. El poeta del poble. Barcelona: Destino, 2015. Premi Josep Pla 2015.

CARRERAS, Joan. L’àguila negra. Barcelona: Proa, 2015. Premi Sant Jordi 2014.

DOCTOROW, E.L.; Maria INIESTA I AGULLÓ (tr.). El cervell de l’Andrew. Barcelona: Edicions de 1984, 2014.

GROSSMAN, David; Roser LLUCH I OMS (tr.). Gran Cabaret. Barcelona: Edicions 62, 2015.

MODIANO, Patrick. La Petita Joia. Barcelona: Proa, 2014.

Premi Nobel de Literatura 2014.

31

Cultura

2015, Any de les biblioteques Núria Perpiñán, bibliotecària

Fotograma de Der Himmel über Berlin, de Wim Wenders, 1987

Mes de juny: s’acabava un altre curs i els alumnes ja han de retornar els llibres que tenien en préstec. Les bibliotecàries estan preparant les recomanacions bibliogràfiques per l’estiu, recullen i revisen les motxilles viatgeres, fan inventari... És temps per a planificar noves activitats per a promoure el gust per la lectura, tasques que es fan en totes les biblioteques.

Però aquest any 2015 té quelcom d’especial per al món bibliotecari ja que celebrem 2015, Any de les biblioteques.

Coincidint amb el centenari de la creació de l’Escola Superior de Bibliotecàries, per part de la Mancomunitat de Catalunya es vol retre un homenatge a les biblioteques del país, a la tasca incansable de milers de bibliotecaris que obren les portes a un univers infinit de llibres i també de pel·lícules i música, i a la cultura en general, mitjançant activitats d’animació.

Aquest 2015, Any de les biblioteques se celebra amb diferents activitats, des d’una exposició: Biblio Tec: Cent anys d’estudis i professió bibliotecària (1915-2015) fins a la Setmana del llibre prohibit (jornades de reflexió sobre la llibertat d’expressió) passant per rutes literàries, concurs de relats breus... En totes aquestes activitats ha quedat palès que en els últims anys el concepte de biblioteca ha evolucionat i s’adapta als nous temps, abans eren espais per a conservar una col·lecció de documents, avui dia les biblioteques són llocs de trobada entre l’usuari i el llibre, llocs d’activitats culturals, àgores de trobada de la cultura... això no vol dir que no conservem documents que facin referència a la nostra història, la nostra llengua... però ja tenim una biblioteca que se n'encarrega, la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Cada biblioteca té la seva funció! La biblioteca pública té com a usuaris el barri, el poble.... La biblioteca escolar dóna servei a tota la comunitat educativa, alumnes, personal docent i no docent, famílies. Hauria de ser el cor de l’escola, un espai de recursos on trobar informació en diferents suports a l'abast de l'alumnat, del professorat i de tota la comunitat educativa, s’hauria de prioritzar el seu ús com a espai d'aprenentatge en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars, per tal que l'alumnat es formi com a persona autònoma, crítica i constructora del seu propi coneixement a través de la cerca, la investigació i el treball amb diferents fonts d'informació, i no cal dir-ho, hauria de promoure l'hàbit lector, que vol dir la reflexió i la trobada amb un mateix, les pròpies preguntes i somnis. L’obertura al món.

Malauradament, arreu de Catalunya, la biblioteca escolar i la figura del bibliotecari com a gestor i promotor de la biblioteca no acaba de veure’s com una eina indispensable a l’escola.

A l’Escola IPSI, la Mediateca (abans Biblioteca, nous temps, nous mitjans, noves denominacions) va néixer gairebé simultàniament amb la nostra escola, de la mà d’una mare bibliotecària, del suport del fundador, i altres mares encoratjades pel projecte, que feien d’auxiliars, aquest va ser l’embrió d’un projecte de biblioteca on des de bon principi van apostar per fomentar l’hà32

bit lector i el gust per la lectura en els alumnes, educar en un alfabetització informacional (formació d’usuaris) per tal que els alumnes sabessin cercar la seva informació, comprendre-la, desenvolupar-la i convertir-la en coneixement. Avui dia seguim amb aquest ideari i intentem arribar a les noves generacions amb noves activitats, narrant històries màgiques, presentant autors, editorials i llibres, reservant-los llibres que han vist que llegia un company, recomanant llibres que els poden agradar... I ensenyant com ens hem de comportar, a la nostra biblioteca i a la resta de biblioteques del món, i com funcionen els catàlegs d’altres biblioteques, explicant com es cerca en els diferents diccionaris... fent dels nostres alumnes, usuaris autònoms que sàpiguen cercar i, com hem dit abans, transformar la informació en coneixement.

Des de la Mediateca d’IPSI treballem per a ser motors dinamitzadors de la lectura, i agents formadors en alfabetització informacional.

La nostra millor recompensa és la cara d’alegria dels nens quan veuen que el llibre que tenien reservat els ha arribat, quan han trobat una paraula que se’ls resistia al diccionari, quan t’expliquen que el llibre que els havies recomanat els ha encisat, quan poden triar un punt de llibre de regal en renovar el punt de lectura... A la biblioteca cada dia celebrem la lectura amb ells.

Opinió i creació

Temps de canvi.

Miquel Garcia i Mireia Rimbau, alumnes de 4t d’ESO

S’acaba 4t, i amb aquest final, acaben moltes coses. Unes acaben i alhora d’altres comencen. Una porta es tanca però un portal s’obre. Al llarg de tota l’educació, tant la infantil com la primària i la secundària, sempre tenim present el moment de final de 4t. L’últim curs de l’ESO, de l’educació secundària obligatòria. Un canvi d’etapa, un canvi de món per a tots nosaltres.

Recordem quan, a 4t o 5è de primària, pensàvem que ens quedaven molts anys per endavant, com si l’escola no s’hagués d’acabar mai; viure permanentment en una època, en uns moments. Però ara, el moment final s’apropa.

Aquell moment que tots volíem veure arribar, el tenim a tocar. Ja no hi ha res més després. Però, què significa acabar l’ESO? Acabar l’ESO vol dir haver de decidir, haver de ferse gran i moltes vegades prendre decisions a contracor. A tots de nosaltres, se’ns fa la mateixa pregunta:- “I ara, què voldràs fer?” I la realitat és que aquesta decisió suposarà un gran canvi. Alguns seguiran a l’escola, d’altres marxaran, cadascú seguirà el seu camí. Els que ens quedem, sabem que no serà igual. El batxillerat és deixar el bressol, és haver d’abordar problemes que mai havíem tingut ni sabíem com resoldre. Coneixerem gent nova, haurem de madurar i deixar els nens que hem estat fins ara.

Acabar l’ESO, vol dir fer-se una mica més adult i aprendre que les coses no són sempre blanc o negre. Anem on anem, sobreviurem, i amb el pas del temps, recordarem el que han significat per a nosaltres aquests quatre anys d’ESO. Recordarem aquells crèdits de síntesi, on dormíem amb els nostres companys i

fèiem gresca fins a altes hores de la nit. O aquella vegada que vam posar-nos d’acord per fer una broma al professor.

Tots hem viscut desenes d’experiències diferents, algunes dede bones, d’altres dolentes. Però seguim aquí, seguim amb ganes de menjar-nos el món i de lluitar pel nostre futur. Aquells que se’n van, qui sap? En uns anys potser els tindrem com a metges, o com a socis, o simplement com a veïns. Sigui quina sigui la nostra decisió, tots sabem que l’IPSI seguirà sent casa nostra, seguirà sent un vincle entre tots, i no només alumnes, també professors. Quatre anys, són prou temps per agafar estima a les persones que ens han ensenyat els colors del món, i que ens han educat en tots els àmbits. Pel que fa al nostre estiu, ja no estem parlant d’un estiu després del qual ens retrobarem amb tothom com si res hagués passat, i continuarem endavant com sempre. Estem parlant d’un estiu de transició que canviarà les nostres vides. Després, depèn d’on anem, o de què fem, potser deixarem enrere una vida. Arribats en aquest punt, només podem fer que pensar en els anys que han passat, i en com de ràpid passa la vida.

Hem de gaudir d’aquests últims moments; intensos i inoblidables que ens marcaran per tota la vida. I pensar que, tant si marxem lluny com si ens quedem, quests anys no se’n van, romandran a la nostra memòria personal per sempre.

Com cada any, una nova generació acaba l’etapa secundària obligatòria. Aquest any, ens toca a la generació del 99, i només podem dir una cosa: “Si la joventut és un defecte, és un defecte del que ens curem massa d’hora.”

33

Ciència i tècnica

Salvador Macip, director del Mechanisms of Cancer and Ageing Lab de la Universitat de Leicester, Regne Unit.

Els nostres néts viuran en un món molt diferent al nostre Anna Ballaró i Roser Lorenzo, professores de Batxillerat

- Ens pots parlar dels objectius actuals de la teva investigació a Leicester?

- Per un costat, busco noves formes de tractar el càncer.

I això m’ha portat també a fer recerca sobre l’envelliment, tant a nivell cel·lular com de tot l’organisme. El que intentem al meu equip és entendre millor què és el càncer i per què el nostre cos envelleix, i proposar solucions per a frenar totes dues coses.

- Quines han estat les aportacions més destacades de la biomedicina en aquests darrers anys?

- El fet de poder llegir el genoma humà d’una manera ràpida i barata és un dels avenços que més ha afectat tots els camps de la biomedicina. Un resultat que quan feia la tesi tardava setmanes en aconseguir, ara puc anar a l’ordinador i saber-ne el resultat en qüestió de minuts.

A partir d’aquí, s’ha avançat molt en la comprensió del càncer, en la manipulació genètica i en molts altres camps. Tot això repercuteix en com estem tractant els malalts, per exemple, amb fàrmacs cada cop més bons i més efectius.

- Com pot canviar la nostra vida arran d'aquestes descobertes científiques?

- Canviarà radicalment. Els nostres néts viuran en un món molt diferent al nostre. Serà una diferència potser més gran i tot que la que hi ha entre el món dels nostres avis i l’actual. Per exemple, si acabem manipulant el genoma humà, podem canviar com som els éssers humans: fer-nos més resistents, més intel·ligents, etc. Això seria un salt quàntic, i no és un tema de ciència-ficció, podria passar.

- La societat civil està preparada per a gestionar tots aquests canvis? Té prou informació i capacitat de reflexió l’home d’avui davant de determinats avenços del món de la genètica?

- Crec que encara no hi ha prou coneixement científic a nivell de la població general. La capacitat de reflexió la tenim, perquè a tothom li agrada expressar la seva opinió. Però debats sobre ciència en veus pocs. El problema és que cal saber de què estem parlant, i quan es tracta de temes científics això no sempre passa. Hi ha molta mala informació disponible, sobretot gràcies a Internet, i això crea confusió i postures que semblen més pròpies de l’edat mitjana que dels temps actuals.

- Què caldria fer com a societat per a preparar-nos davant d'aquests canvis?

- No podem continuar separant-nos en gent de ciències i de lletres: tothom ha de saber de tot. De la mateixa manera que els científics hem de ser humanistes, la resta de la gent ha de saber prou ciència per a entendre com funcionen les coses i per a poder participar en els debats que vindran. Per això faig divulgació: crec que és una obligació que tenim els científics, la de sortir a explicar què investiguem i cap a on anem de manera que

Metge, científic i escriptor premiat per obres de divulgació científica (Jugar a ser déus, amb Chris Willmott, Premi Europeu de divulgació científica “Estudi General” 2013) i per obres de ficció (El Joc de Déu, III Premi Ictineu de novel·la fantàstica; Ullals, amb Sebastià Roig. Premi Joaquim Ruyra 2010; Hipnofòbia, Premi Carlemany de Foment de la Lectura 2012), entre altres. El seu últim llibre és El secret de la banya embruixada, amb Sebastià Roig.

- Com es presentaria als lectors el nostre polifacètic entrevistat?

- Sóc un metge que escriu, un investigador que estudia medicina, un escriptor que fa recerca... Però sóc moltes coses més, també. Potser “polifacètic” és la millor manera de presentar-me!

Salvador Macip a IPSI 34

Ciència i tècnica

tothom ho pugui entendre. Nosaltres ens hem d’explicar més i millor i la gent ha de posar una mica d’esforç de la seva part per a interessar-se en aquests temes.

- Quin paper creus que tindrà l'economia i la política en una societat dominada per la biomedicina.

Per bé o per mal, l’economia regeix el món. Molta investigació biomèdica està finançada per empreses que, naturalment, sobretot volen fer diners. Això defineix cap a on va la biomedicina i, de retruc, la societat. Un exemple. Els antibiòtics són un fàrmac molt poc rendible, i les farmacèutiques han invertit poc en crear-ne de nous perquè no els surt a compte. Per culpa d’això, cada cop hi ha més bacteris resistents i ens estem quedant sense antibiòtics efectius. Una raó econòmica ha creat uns condicionants biomèdics que han resultat en un problema greu de salut que ara hem de solucionar. I ho farem a través de la política, demanant als governs que inverteixin on no han volgut arribar les companyies. Tot està relacionat.

- I els mitjans de comunicació de masses, quin paper tenen en la difusió d’aquests avenços?

Un paper essencial. Són la porta d’accés a la ciència per a la majoria de la població. Tenen una responsabilitat molt gran, i a vegades no se n’adonen. Per desconeixement, massa sovint donen veu a personatges perillosos que generen una confusió molt gran, i això pot tenir conseqüències greus. La pseudociència té una entrada massa fàcil als nostres mitjans, i això només fa que escampar ignorància.

- Quin paper creus que haurien de tenir?

- Ens haurien d’ajudar a fer entendre la ciència a tothom. Haurien de ser els primers que tinguessin clar què és una dada sòlida contrastada per a una sèrie d’investigacions científiques i què és una teoria que algú s’ha tret del barret sense res que la pugui demostrar. I llavors, no haurien de posar-les a la mateixa alçada. Sense l’ajut dels mitjans, no aconseguirem que la ciència perdi aquesta fama d’inaccessible que té, ni evitarem que molta gent en desconfiï. Els científics necessitem els mitjans per arribar a la societat, no hi ha alternativa.

- Quins són els mitjans per a donar a conèixer els resultats de les investigacions que dueu a terme? És difícil accedir a la publicació en aquests mitjans?

- Durant molts segles, el coneixement científic es recollia en llibres, que es convertien en una mena de bíblia que tothom seguia. Ara els descobriments van massa ràpid: en el temps que es tarda a publicar-los en llibre, molts ja s’han superat. Per tant, la ciència es difon sobretot en conferències i revistes, que són molt més immediates i ens arriben a tots més ràpid. Pel que fa a les revistes, n’hi ha que accepten només els articles més rellevants, i costa publicar-hi, sí. Però hi ha moltes oportunitats de fer públics els teus treballs, de manera que els avenços científics avui en dia arriben a tothom molt ràpidament. à 35

Ciència i tècnica

- És dura la vida del científic? Ser productiu i publicar amb certa freqüència en determinades revistes és necessari per a obtenir fons de finançament?

- Sí que és dura. Es treballen moltes hores, no està gaire ben pagat i hi ha molts moments de frustració. També hi ha molta pressió per a publicar les dades, efectivament, i hi ha uns sistemes d’avaluació que decideixen si et donen diners o no pels experiments que vols fer, en part en funció del que has publicat. Això genera força estrès, que es multiplica en èpoques de retallades, com l’actual, quan els diners per a recerca són massa escassos. A més, com a científic has d’estar estudiant contínuament, perquè la ciència no para d’avançar. Si no ho fas, en pocs anys et quedaries obsolet. I malgrat tot això que acabo de dir, segueixo pensant que ser científic és la millor professió del món. És interessant, excitant i sempre diferent. I a més saps que estàs contribuint a avançar el coneixement humà i, sovint, a trobar solucions a problemes importants.

Vaig a treballar cada dia amb ganes de veure què passarà avui al laboratori, i això és impagable.

- A Els límits de la vida la Carme i la Lara parlen de què és la vida. Com la definiries?

- Hem omplert un llibre sencer intentant respondre aquesta pregunta i em sembla que només ens hem quedat a la superfície! La vida es pot observar des de molts punts de vista: l’humà, el biològic, el bioquímic, el filosòfic... I tots et donen respostes diferents. A la novel· la hem mirat de parlar una mica de tots ells. Per a mi la vida és el més bonic i sorprenent que hi ha, per això he escollit una professió que em permet estudiar els seus misteris inacabables.

- Com definiries la vida humana en un món d’éssers modificats genèticament, de clons i de cíborgs?

- És possible que el que entenem com “vida” vagi canviant amb el temps, a mida que els avenços científics ens empenyin cap a límits nous. Ara sabem diferenciar què està viu del que no ho està, però i si mai creem un ordinador conscient de la seva existència? El que el separarà dels humans serà principalment el hardware.

I si llavors aconseguim crear cossos artificials, on hi

puguem trasplantar els nostres cervells? Tot això sona a impossible, però ja hem fet algunes passes cap a aquí.

Per exemple, ja hi ha pròtesis intel·ligents que funcionen d’una manera semblant a les nostres extremitats. I fa no gaire es parlava d’intentar el primer transplantament de cap. Si els límits entre màquines i homes comencen a difuminar-se i si ens alterem els gens, sens dubte haurem de modificar la definició de “humà”.

- Es podria dir que l’home només és una màquina bioquímica molt complexa amb consciència?

- És una bona definició. Sens dubte som una maquinària complexa, feta amb elements bioquímics en lloc de cargols i palanques. Per què nosaltres som conscients i no ho és, per exemple, una planta o un peix, que estan fets dels mateixos elements bàsics que nosaltres, és un dels grans misteris de la biologia. La consciència i tot el que ens fa humans no pot estar definit per res més que pels mateixos elements bioquímics que ens formen.

Però llavors, com passes d’una reacció química més o menys senzilla a ser capaç d’escriure un poema que pot emocionar milers de persones, posem per cas? Espero que algun dia ho descobrirem.

- Avui es pot crear vida des de zero en un laboratori, per petita que sigui?

- Encara no, però ja hem començat el camí. Fa uns anys es va crear un bacteri més o menys sintètic, però no era a partir de zero: van agafar un bacteri que ja existia i li van posar un genoma fabricat al laboratori. Algun dia s’aconseguirà fer un organisme senzill, com un bacteri, a partir de les seves parts. D’aquí a aconseguir un ésser viu més complex, com pot ser un animal, hi ha molta distància, però res no ens diu que hagi de ser impossible.

- S'arribarà a clonar humans? Quines implicacions podria tenir això?

- Tècnicament no estem gaire lluny. No és encara possible, però els coneixements necessaris gairebé els tenim tots. Ara, èticament hi ha molts problemes, cosa que fa pensar que potser no es convertirà mai en realitat. Una de les principals implicacions seria com tractaríem els possibles clons. Serien ciutadans “de segona”? Quin 36

Ciència i tècnica impacte psicològic tindria en un clon saber que no és “original”, que és una còpia d’algú altre? També hi ha problemes addicionals, per exemple, com evitaríem que algú ens clonés sense que volguéssim: amb una sola cèl·lula nostra (una gota de sang o de saliva, un cabell...) es tindria prou informació per a generar un clon.

Et podries trobar un bon dia que hi ha un munt de còpies teves circulant sense que n’hagis donat permís.

- Podem confiar en la feina realitzada pels científics en un món on cada vegada, de forma general, es prescindeix més de les reflexions ètiques?

- És una bona pregunta, i m’agradaria pensar que la resposta és que sí. Als científics ens preocupa més l’ètica del que sembla. Tenim mala reputació perquè tradicionalment sempre som els dolents de les pel·lícules o els llibres (jo mateix he fet servir més d’un cop científics “dolents” a les meves novel·les!) però en realitat, la majoria dels qui ens fiquem en aquest món ho fem per alguna mena d’altruisme. Si l’objectiu d’algú és ser milionari, no es fa científic. Ara bé, tot i que crec que es pot confiar en el món científic en general, també penso que no se’ns poden deixar totes les decisions ètiques a nosaltres. Són coses que afecten tota la societat, per tant, s’han de decidir entre tots.

- Com t'imagines el món en el 2050?

- Amb moltes malalties eradicades, el càncer controlat, vivint més anys i en millors condicions, amb millores sanitàries substancials als països en desenvolupament (tot i que no crec que encara s’hagin eliminat les diferències que hi ha), entenent una mica millor com funciona el cos humà, amb avenços espectaculars en altres camps tecnològics... Estem en un moment d’inflexió científica i la sanitat pot canviar radicalment al llarg d’aquest segle si tot va bé. La ciència ens portarà cap a un futur molt millor, sens dubte, sempre ho ha fet.

- Gairebé ens oblidem de l’escriptor. Estàs escrivint alguna cosa? Ficció per a infants i joves, narrativa per a adults? Una nova obra de divulgació?

- Sempre estic escrivint dues o tres coses a la vegada, i sempre de gèneres diferents. M’avorriria, sinó! Ara mateix estic preparant amb un amic una sèrie de llibres infantils dels quals es publicaran els primers dos números a finals d’aquest any. També he començat a treballar en el meu proper llibre de divulgació, que sortirà l’any que ve, i que és una mica diferent dels altres. Estic també donant els últims tocs a una novel·la juvenil que he fet en parella i ja en tinc començada una per a adults, que també serà força diferent a les tres que he publicat en solitari. No paro, com sempre.

- La investigació actual per a retardar l’envelliment s’assemblaria a la recerca de l’elixir de la immortalitat?

- És la versió moderna d’una recerca que ha preocupat els homes des dels principis de la història. El que passa és que ara ja no estem parlant de màgia, sinó d’una possibilitat real. Quan aconseguim entendre exactament per què envellim, estarem molt a prop de poder fer alguna cosa per a frenar-ho, encara que no sigui del tot. Ja s’ha aconseguit alentir l’envelliment en alguns animals, no estem tan lluny de començar a provar-ho en humans.

- Caldria que anés acompanyat de l’elixir de la força, el coneixement i la consciència?

- Allargar la vida no servirà de res si no aconseguim també curar les malalties associades amb la vellesa, com el càncer i l’Alzheimer. I, és clar, hem de saber mantenir el cos fort i en forma, sinó acabarem vivint cent anys com vegetals. Són moltes coses a la vegada que s’haurien d’aconseguir per a poder aprofitar aquest coneixement, o sigui que ens caldrà fer molta feina si volem arribar tan lluny.

Moltes gràcies, Salvador. Convidem els lectors a seguir-te a l’ARA, El Periódico, Esguard o al teu blogs, BloGuejat i Immortales y Perfectos. El Blog de divulgación biomédica de Salvador Macip. Hi trobareu escrits molt interessants i amens, a més de mantenir-vos informats sobre els principals avenços científics.

37

Entorn

Què li trobo…

Un lugar en el mundo Eduardo Luque Cordoba, argentí

La primera vez que conocí Barcelona fue en 1969, en el transcurso de un viaje por Europa y España.

No sé cómo ocurrió, pero hubo un enamoramiento inmediato hacia esta ciudad. Me pareció no solo europea, sino también cosmopolita, algo no demasiado común en la España de esos años. El ambiente cultural, el urbanismo, la gastronomía y la amabilidad sosegada de la gente me cautivaron.

Volví a mi país natal, Argentina, a seguir con mi vida.

Pasaron los años -años difíciles en mi país-, hasta que en 1983, tras un largo período de crisis política y económica, una nueva hiperinflación me hizo decir BASTA. Necesitaba estabilidad. Tras meditarlo detenidamente tuve claro lo que debía hacer: emigrar.

No era algo sencillo; mi familia, como todas las familias argentinas, proviene de emigrantes italianos y españoles que encontraron una vida mejor en Argentina. Ahora yo, nieto y biznieto de europeos, estaba decidido a hacer el camino inverso. No fue fácil

comunicar esta decisión a mis padres, separarme de mis amigos y de la seguridad afectiva.

Una vez tomada la decisión, había que decidir DÓNDE. La mayoría de los amigos y conocidos que habían optado por irse antes que yo, se habían instalado en Madrid; era el lugar donde podía contar con más apoyo. Sin embargo, desde el primer momento lo tuve claro, yo quería instalarme en Barcelona.

El 24 de Agosto de 1983 llegué a Barcelona, hace ya 32 años. Años en los que tanto la ciudad como yo hemos ido cambiando, evolucionando. Conociéndonos mutuamente. Aquí he desarrollado gran parte de mi actividad profesional. Me he enamorado y he tenido hijos catalanes. Cuando vienen a visitarme familiares o amigos argentinos, les muestro con cariño y orgullo esta ciudad que es la mía, y lo es, no porque haya nacido en ella, sino porque la he elegido entre muchas otras y por encima de todas. Lo es porque en ella es donde he encontrado mi lugar en el mundo.

38

El Temps El temps

Sumari

El temps a Barcelona

Joan Carles Esteve. Observatori de Rius i Taulet Mitjana del Mitjana Mínima Mitjana Màxima mes mínimes absoluta màximes absoluta

Pluges (l/m2)

Març 15

12,5 (12,5)

9 ( 9)

5 ( 0)

16 (16)

22 (24)

56 (48 )

Abril 15

15 (14,5)

12 (11)

5 ( 0)

18 (18)

23 (28)

13 (43)

Maig 15

19,5 (17,5) 16 (14)

12 (5)

23 (21)

28 (32)

36 (54)

(Entre parèntesi les dades corresponents als darrers 50 anys)

El període entre l´1 de març i el 31 de maig de 2015 s’ha caracteritzat per unes temperatures dins de les mitjanes durant els mesos de març i abril, però de dos graus superiors al mes de maig.

Pel que fa a les precipitacions, aquestes han estat un 40% inferiors a la mitjana corresponent al període, especialment baixes als mesos de d’abril i maig.

Enigmes matemàtics

Jordi Miralles, professor de matemàtiques d’ESO 1. Cada dia la Gal·la anota la data de la mateixa manera i calcula la suma de les xifres que ha escrit. Així, el dia 19 de març, ha escrit 19/03 i ha calculat 1 + 9 + 0 + 3 = 13. En un any, quin és el resultat de la suma més gran que pot calcular?

2. Tenim dos sacs de patates. Si els posem junts en un plat d’una balança s’equilibren amb 80 kg en l’altre plat. Si en posem un a cada plat de la balança hem d’afegir 20 kg en un dels plats per a equilibrar la balança. Quant pesa el sac més pesant?

3. En Pau, en Lluc, en Jan i en Marc són cosins. Tots ells tenen alçades diferents. El més alt és en Pau, després en Lluc, en Jan és el tercer i en Marc és el més baix. La diferència d’alçada entre el primer i el segon és la mateixa que entre el segon i el tercer i la mateixa que entre el tercer i el quart. En Marc fa 160 cm d’alçada. La mitjana d’estatura dels quatre cosins és de 178 cm. Quina és l’alçada dels altres tres cosins?

Solucions: 1. 20 2. 50 Kg 3.Pau 196 cm, Lluc 184 cm i Jan 172 cm 39

2 ESCOLA

In memoriam 3 ETAPES Infantil

El petit gran llibre de Sant Jordi Primària Impressiona’t Cançons. Quines cançons?

ESO Jornades Literàries a ESO Avaluació de competències a 4t d’ESO Compondre a 1r d’ESO Garage Band Batxillerat Intercanvis: Göteborg Intercanvis: Saarland Viatge final d’etapa Comiat

I… i els que es van quedar?

Olimpíades de química 2015 Proves Cangur 16 ACTIVITATS Música

L’orquestra, enguany Escena

Més que un festival Idiomes

Proves Oxford

Concurs de traducció a la UPF 22 PROJECCIÓ Teatre a Batxillerat Women’s Participation in Economic Life

Fem contes de ciència 26 FAMÍLIA Com expicar la mort als nostres fills Tostmasters en català Festa de l’AMPA 2015 Sumar i compartir 30 CULTURA Novetats a la biblioteca 2015, Any de les biblioteques 33 OPINIÓ i CREACIÓ Temps de canvi 34 CIÈNCIA i TÈCNICA Entrevista: Salvador Macip 38 ENTORN Què li trobo

Eduardo Luque, argentí El temps Enigmes matemàtics

E-mail:

elfil@ipsi.cat

Amb el suport de l’AMPA d’IPSI

Serveis centrals, Educació infantil i Educació Primària: Comte Borrell, 243-249 Educació Secundària Obligatòria: Comte Borrell, 212-216 Batxillerats: Provença, 107-109 Departament d’Administració: Comte Borrell, 230 1r 3a Tel.: 93.444.90.00 Fax: 93.452.65.41 08029 Barcelona E-mail: ipsi@ipsi.cat www.ipsi.cat E-mail AMPA: junta@ampaipsi.cat www.ampaipsi.cat

agafa’t al fil, col·labora amb la revista!

Direcció:

Neus Alcarraz Secretaria de redacció:

Pilar Sanou Consell de redacció:

Albert Arnalot

Pau Barba

Oriol Blancher

Oriol Galceran

Roser Lorenzo

Ariadna Masot

Jordi Miralles

Sandra Terés

Joana Urrea

Carlos Vázquez Assessorament lingüístic:

Glòria Amigó

Anna Martínez

Pilar Sanou Direcció d’art i compaginació:

Joan Cararach Fotografia:

Lourdes Barceló

Christine Connor Col·laboracions fotogràfiques:

Professors, alumnes i famílies d’IPSI