Elfil 49

la revist a d’I P S I

D E S E M B R E 2 0 1 5 N Ăš M. 4 9

Escola

…què és per a tu el Nadal?

Oriol Blancher, Director General d’IPSI

Quan em plantejo escriure quatre ratlles per desitjar-vos bones festes em vénen al cap molts nadals. I no parlo de moltes de les meves experiències viscudes a través dels “meus” nadals. Cada u té el seu recorregut vital i, amb més o menys batzegades, cada u té la seva construcció personalitzada d’aquesta festivitat cíclica.

Nadal mai deixa indiferent, certament. I si penso en (o amb) filosofia, ara que s’està convertint en una disciplina mediàtica, m’imagino Plató, embrancat en enutjosos diàlegs nadalencs, potser amb un Sòcrates, al voltant d’una taula amb amics. O a Kant dissertant sobre la impossibilitat de poder reconèixer amb certesa racional la pròpia existència del Nadal. O a Freud, filòsof de la sospita, parlant d’un superjò tenyit d’hipocresia, diria que tots sabem com som, però durant un parell de setmanes fingim ser una altra cosa, més bona, més pura.

Apel·lem sovint a la ciència com a paradigma de certesa i, recolzat en aquesta suposada consistència, em pregunto què era l’estel de Nadal o per què portaren els reis, or, mirra i encens. Potser arribaré a la conclusió que era Júpiter, que en moure’s en direcció a occident deixa una estela visible i que la mirra, al segle I, es feia servir com a desinfectant i per a les picades d’animals.

Però el Nadal, per molts de nosaltres, és alguna cosa més. Coses que sovint no es poden expressar en paraules a no ser que la connexió raonar-enraonar la tinguis molt ben estructurada. I és clar, ves per on, com sol passar tantes i tantes vegades, els únics que em podien ajudar eren els que tenia més a l’abast. Vàrem preguntar als petits de l’Escola, als de 1r, “què és per a tu el Nadal?” i creieu-me, res més clar!

- Per a mi el Nadal és un mes d’alegria - És temps de posar l’arbre - Són tres persones que reparteixen regals a tothom - El Nadal és una festa - Al Nadal el sol s’aclareix com la lluna - El Nadal és una època molt bonica - Per Nadal mengem torrons!

- Per Nadal el cor s’il·lumina - La neu i els àngels fa que sigui màgic - Per a mi el Nadal és una felicitat - La sopa de galets de l’àvia és boníssima - Per a mi el Nadal és una nit plena d’estrelles i d’il·lusions - És un temps que fa fred i vénen els Reis - La millor festa del món - Fer l’arbre de Nadal amb els pares i el meu germà em fa feliç - El Nadal és com l’aniversari de tots - ...

Amb totes les meves forces us desitjo un bon Nadal i que la sinceritat del cor, obert de bat a bat, guiï els nostres actes. Bon Nadal!

2

Etapes

INFANTIL

Compartir és construir

Marta Delgado, Rosa Garcia, Lourdes Martinez i Vanessa Hoste, mestres d’Infantil - P5 Aquest any els nens i nenes de P5 van començar l’escola amb un nou projecte dins de l’àrea de descoberta d’un mateix i de descoberta de l’entorn social. Es tracta de “la nostra història”.

El principal objectiu que ens plantejàvem les mestres del nivell era que els nens i nenes de cada aula es coneguessin més entre ells però d’una manera una mica més íntima que la que estan acostumats. El tema ens va fer dubtar de si els alumnes estarien motivats i com reaccionarien a l’hora d’explicar certes “intimitats”. Ha estat tot un èxit!

La primera activitat la vam iniciar nosaltres. Un dia vam portar a l’escola una capsa dins la qual hi havia quatre coses que resumien la nostra vida i vam proposar que cada nen i nena de la classe portés “la capsa de la meva vida” amb cinc o sis objectes significatius dels seus 4-5 anys de vida, i ho expliqués i ensenyés als seus companys. A dins de les capses ens hi vam trobar xumets, ecografies, robeta de nadó, fotografies, pinces del cordó umbilical, samarretes del Barça, peücs de l’Atlètic de Madrid…que ells guardaven com si fos el seu tresor.

Tots es van mostrar molt interessats i participatius tant a l’hora d’exposar les seves capses, com a l’hora d’escoltar i mirar les dels seus amics i companys. Cada nen va tenir el seu moment de protagonisme, que va ser molt màgic.

Frases com “Aquest és el meu lleó i la meva mare em cantava la cançó del lleó no em fa por a dins i fora de la panxa”, “de petit xuclava les orelles del conillet”, “ estirava la corda del cargol i em quedava adormit amb la seva música”, “jo he portat una senyera perquè vaig néixer el dia de la festa catalana”...i moltes d’altres anaven acompanyades d’unes cares plenes d’il·lusió que han aconseguit construir una cohesió forta del grup.

Una altra de les activitats que vam fer va ser demanar a les famílies que ens contestessin un petit qüestionari amb quatre preguntes molt simples sobre algunes coses més personals dels seus fills: - Em diuen d’alguna manera especial a casa? Com? - Quin és el meu menjar preferit?

- Quant vaig pesar quan vaig néixer?

- Quant vaig mesurar quan vaig néixer?

A partir d’aquesta informació vam anar elaborant un mural on es registraven totes les dades de cada nen o nena. Va ser molt interessant i emocionant veure com eren de petits.

Veure com se’ls generaven moltes ganes i interès per saber més coses dels altres, va ser molt enriquidor. Tant és així que aquest mural segueix exposat a l’aula i encara s’acosten a mirar-lo, fins i tot a alguns nens de vegades se’ls escapa el nom especial que els diuen a casa.

D’altra banda també vam procurar relacionar aquest projecte amb les altres àrees de P5 per tal que “la nostra història” fos l’eix vertebrador d’altres activitats que es fessin a l’escola. Així doncs, quan vam treballar la mesura a l’hora de matemàtiques ho van fer mesurant-se per parelles i després comparant-ho amb el que van mesurar al néixer, quan vam treballar a llenguatge verbal la separació de sil·labes, què més significatiu que fer-ho amb elements de les seves capses!

El treball cooperatiu també va tenir cabuda en tot aquest projecte ja que no només es van mesurar sinó que també, per parelles, es van explicar com eren les seves habitacions actuals i en van dissenyar una fent servir diferents materials (pega, tisores, retalls de revista, papers de tota mena, retoladors…)

Aquest nou projecte no només ha estat engrescador pels nens sinó també per nosaltres. Com a mestres hem vist que, totes les petites aportacions que han anat fent sobre la seva vida, ens han ajudat a tenir un fort sentiment de pertinença al grup i que les peculiaritats de cada nen ens enriqueixen a tots, conèixer-nos de forma més íntima enforteix els nostres lligams. Així podem dir que quan compartim tots ens sentim inclosos i construïm una identitat conjunta.

3

Etapes

PRIMÀRIA

Viatges sense fronteres

Vanessa Arriaza, mestra del cicle inicial d’EViP

Enguany, a l’assignatura d’Educació Visual i Plàstica, descobrim artistes i diferents manifestacions culturals fent un viatge apassionant pel món. L’agència de viatges IPSI Travel proporciona a cada alumne una targeta d’embarcament que li obre les portes per enlairar-se, volar arreu i aterrar als diversos indrets on l’art ha deixat la seva empremta.

Imatge 1 Un cop a la destinació, els alumnes estudien les característiques del lloc, la seva cultura, gastronomia, situació geogràfica i la seva flora i fauna. Tot seguit, se’ls explica una manifestació artística i les diferents tècniques emprades per poder-ho aplicar a l’aula. Estimulem la seva capacitat d’expressar continguts a través de diferents mitjans artístics. Així, a més de conèixer, comprendre i valorar l’art com a patrimoni dels pobles, creen produccions artístiques pròpies basades en un moviment artístic i un estil determinat donant ales a la seva creativitat. Cada nen i nena disposa d’un passaport on deixen constància de cada lloc que visiten i de les produccions artístiques que treballen.

Imatge 2 Aquest projecte nou que encetem, es treballa a primer i segon de primària. A l’assignatura es valora molt la capacitat d’organitzar-se en les feines i el sentit de la responsabilitat de tenir cura dels diferents materials i eines que es fan servir a classe. En alguna manifestació artística apliquem el treball cooperatiu com a eina d’aprenentatge en la qual els alumnes s’organitzen en petits grups per treballar junts amb la intenció d’aconseguir metes i objectius comuns.

Imatge 3 Als nens i nenes els apassiona aquest viatge imaginari pel món, gaudeixen alhora que enriqueixen la seva curiositat i valoren els nous coneixements percebent els diferents fets artístics en relació al seu context social i cultural. Mentre fan el treball de figurar un fet artístic determinat, posen en funcionament la imaginació i la creativitat, aplicant les principals tècniques i recursos dels diferents llenguatges artístics, a més de cuidar el factor estètic de la seva feina.

Imatge 4 Amb cada lloc que visiten descobreixen les diferents formes amb què cada poble s’ha manifestat artísticament i els ajuda a aprendre a conviure i habitar el món, fomentant el diàleg intergeneracional i la valoració de les aportacions, manifestacions i produccions culturals en la seva diversitat i pluralitat de gènere, temps i espai.

Finalment, amb la seva perseverança, els alumnes gaudeixen de la satisfacció i el plaer del treball ben fet. Coneixent, apreciant i valorant les diferents cultures construirem un món millor. Gaudiu del viatge!

4

Etapes

El pregó dels infants

PRIMÀRIA

Ferran Buj, mestre de Primària

Enguany la nostra escola participarà en l’elaboració del Pregó de les Festes d’hivern de Barcelona. Aquesta és una activitat promoguda per l’Àrea de Drets Socials. Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona que dóna veu als nens i nenes de primària perquè, des de la seva mirada, puguin opinar i fer propostes de millora per a la ciutat de Barcelona.

En aquest projecte també hi col·laboren 9 escoles més de Barcelona. Amb l’esforç de tots els infants de la ciutat redactaran un pregó conjunt que serà llegit per ells mateixos el dia 11 de febrer. El pregó parlarà sobre els problemes de la nostra ciutat, proposarà solucions i també servirà com a prova de compromís per fer realitat aquests canvis des del punt de vista dels alumnes,que es convertiran d’aquesta manera en ciutadans de ple dret amb veu pròpia tot afirmant el seu compromís amb la ciutat. Transformar l’entorn proper és possible. Els eixos que fan girar aquest projecte són quatre, la solidaritat, les noves tecnologies, la llibertat d’expressió i la participació.

Totes les activitats van iniciar-se durant el mes d’octubre, la Patrona de la ciutat es va presentar als nostres alumnes i els va animar a ajudar-la i a conèixer els seus drets com a infants a través d’activitats lúdiques.

També els ha introduït al llenguatge poètic mitjançant 3 reptes poètics.

Els alumnes han après a utilitzar, metàfores, paraules polisèmiques, han descobert com de divertit pot ser atribuir accions humanes als objectes, com fer rimes, han gaudit de saber la solució d’endevinalles i sobretot han après a expressar-se utilitzant un llenguatge que encisa a qui el sent. Aquí teniu una petita mostra dels resultats: Endevinalla “Rodes fortes com un tronc, amb una taula com el ciment.

Es pot pintar de color, com l’arc de Sant Martí.

M’impulsen amb un peu, vaig ràpid com una fletxa.

I poden fer acrobàcies amb mi.

Qui sóc?”

5

El fantasma Uuuuu!! Un fantasma ens hem trobat.

Aiiiiii!! Que aquest ens ha espantat.

El fantasma s’ha menjat, nyam, nyam, un ratpenat que s’ha trobat.

El fantasma ha petat.

Uuuuuuff!! Ens hem salvat.”

Tot això els servirà per afrontar el gran repte d’escriure el pregó de la ciutat, aquest encàrrec va ser anunciat el passat dia 26 de novembre.La Patrona de les Festes d’hivern els va convidar a la Plaça Sant Jaume. Allà juntament amb les altres escoles van fer tot un seguit d’activitats lúdiques que ens van fer reflexionar sobre la solidaritat, la llibertat d’expressió, les noves tecnologies i la participació activa. Al final de l’acte va arribar el plat fort, la mateixa Alcaldessa de la Ciutat l’Excel·lentíssima Ada Colau va demanar als alumnes que elaboressin el pregó de la ciutat. El conjunt dels infants ja estan impacients per iniciar la recta final d’aquest projecte que finalitzarà al febrer. Podreu trobar més informació al blog del pregó dels infants.

Etapes

L’Espai Literari

Marta Enguix, Anna Forgas, Ona Pié, Mario Reverter, alumnes de 6è de Primària

Llegir és molt important i molts alumnes no troben un llibre que els cridi l’atenció. Els mestres de cicle superior van pensar de fer un espai on es pogués representar un llibre.

Cada mes una classe de 5è o 6è triaria un racó de l’escola per representar-hi el llibre escollit.

El primer grup va ser 6è B, i el llibre: La increïble història de l’àvia gàngster. L’experiència va ser molt positiva. La impressió dels altres cursos va ser fantàstica. Tothom volia llegir el llibre!

- “Personalment, ens ha agradat molt treballar en grup i que la resta de classes agraís el nostre esforç”.

Els següents van ser els alumnes de 6è A que van decidir fer La història interminable. Tota la classe es va animar a llegir-lo.

- “ Aquesta activitat ens ha agradat molt perquè era diferent i molt creativa, ens ha permès deixar volar la nostra imaginació”.

Tots estem d’acord que ens agradaria repetir.

Visca l’espai literari!

6

PRIMÀRIA

Etapes

Campanyes solidàries des de l’ESO

Jaume Mayos, Víctor Maura i Guillem Turmo, alumnes de 4t d’ESO

Com cada Nadal, des de l’Escola organitzem campanyes solidàries per ajudar la gent més necessitada de la nostra societat. Una és la campanya que fem per recollir aliments per als avis amb pocs recursos i la segona és la recollida de joguines per a nens que no poden accedir a tenir joguines per Reis.

Aquestes dues campanyes es fan a través de dues organitzacions: Avismón i Creu Roja.

Avismón és una associació sense ànim de lucre focalitzada en ajudar la gent de la tercera edat del país, amb necessitats. Aquesta organització vetlla per cobrir totes les necessitats de persones grans que tinguin una pensió molt baixa (en general d’una mitjana de 400 euros mensuals i en molts casos inferior) o també a ancians que viuen en solitud.

L’Escola hi contribueix responsabilitzant els consells de curs de 4t d’ESO, que han informat les classes de cursos inferiors de l’etapa sobre les campanyes i els han explicat també com poden ajudar. Durant la primera setmana de desembre un alumne va proporcionar una capsa de cartró (reutilitzada d’un supermercat) a cada classe per poder guardar els aliments fins al dia de la recollida. En aquestes capses s’hi ha enganxat un inventari per poder fer un recompte dels productes més fàcilment i poder calcular les quantitats.

A poc a poc les caixes s’han anat omplint i s’ha assolit un any més el repte, com cada any.

La segona campanya solidària ha estat la recollida de diners per comprar joguines noves per a la Creu Roja. Els alumnes hem contribuït amb una petita quantitat de diners. En acabar, una comissió de cada curs ha anat a comprar joguines no bèl·liques i no sexistes. Després s’han posat juntes totes aquestes joguines i uns membres de la Creu Roja les han recollit. La il·lusió amb què els nens amb menys recursos rebran aquestes joguines el dia de Reis no tindrà preu. Llàstima que no podrem estar amb ells en aquest dia tan important.

Cal recordar que al conjunt d’Espanya hi ha més de 900.000 llars amb infants on totes les persones adultes

estan sense feina, pràcticament el triple que fa vuit anys. Aquesta precarietat econòmica i social té com a darreres víctimes els infants i joves. A Catalunya, el 27,3% de la població de menys de 16 anys està per sota del llindar de la pobresa. Aquesta situació s’ha agreujat encara més els darrers anys. A Catalunya hi ha prop de 450.000 persones en situació de privació material severa i d’aquests105.400 són menors de 16 anys.

A mode de conclusió caldria destacar un punt molt important de la campanya que potser no és el que alguns imaginen. No es tracta només de recollir aliments i joguines, sinó que els actes que s’organitzen són importantíssims

7

ESO

des d’un punt de vista pedagògic per educar les futures generacions en els valors de l’empatia i la solidaritat.

Actualment vivim en una societat molt consumista i moltes famílies no potencien suficientment valors com els esmentats o el simple fet de no valorar productes de primera necessitat d’ús quotidià. Exactament per això, l’opinió general és que s’ha de fer encara més propaganda de la campanya i sobretot s’ha d’incidir especialment en les generacions més joves per incorporar-hi aquests valors des de ben petits. Junts acabarem creant una societat més solidària i justa sempre que posem esforç en actes com aquests i eduquem bé els nostres fills i filles.

Etapes

Intercanvis 2015-2016

Paula Borràs, alumna de Batxillerat

Em vaig posar en contacte amb ella el mateix dia que vaig rebre el full amb les seves dades personals. Vaig enviar-li un correu presentant-me com la seva noia d’intercanvi espanyola, també vaig explicar-li els meus interessos i vaig adjuntar una fotografia meva perquè em pogués reconèixer quan ens veiéssim per primer cop. Tot això ho havia escrit en anglès pel fet que jo no parlava suec i ella tampoc parlava un espanyol perfecte. Per la meva sorpresa, em va respondre el dia següent amb un correu semblant al meu, explicant-me alguns dels seus gustos i acabant el correu amb algunes preguntes per mi i una fotografia seva. I així vàrem estar enviat-nos correus cada setmana i fent un compte enrere fins el dia que per fi venia. Durant aquelles setmanes vam congeniar molt bé, vam parlar de música, família, hobbies, interessos comuns i un munt de coses més, tenia moltes ganes de conèixer-la en persona! La meva família també tenia moltes ganes de veure-la i sorgiren els dubtes comuns com On dormirà?, Què li agrada menjar?, Quin és el seu horari de son?

En quin idioma li parlarem? etc. Però tot va ser més fàcil del que va semblar en un primer moment.

El diumenge a la tarda, tots els alumnes que havíem estat assignats per fer l’intercanvi amb una escola sueca ens vam trobar a l’aeroport de Barcelona esperant els nostres convidats.

L’excitació estava a la cara de tots els presents que miràvem les portes que

s’obrien i es tancaven contínuament.

Vàrem estar esperant una bona estona fins que van aparèixer els primers caps rossos a la porta de sortida. Es va generar une mena d’emoció i excitació general, combinada amb els nervis de la primera trobada. Jo ho estava de nerviosa, i no em podia esperar a conèixer la Cajsa, la sueca a qui havia estat assignada. Entre tota la multitud la vaig veure i vaig anar corrents a rebre-la amb els braços oberts. Després de saludar-nos amb emoció em vaig presentar en anglès i ella també. Crec que ella debia estar una mica tensa al principi, país nou i ciutat nova, una llengua diferent i una noia espanyola amb qui mai havia estat. Després d’acomiadar-se de les seves amigues li vaig presentar els meus pares i el meu germà, ella amb el seu anglès perfecte els va saludar amb un somriure. El primer contacte havia estat emocionant! Aquella mateixa nit alguns dels participants de l’intercanvi havien organitzat un sopar on estavem tots convidats, cadascú amb el seu suec assignat. Va ser una bona manera de trencar el gel i dinamitzar una mica la comunicació. El sopar va ser multitudinari, ocupàvem tota una planta sencera i ens assèiem els uns al costat dels altres. Així vaig tenir oportunitat de parlar més amb la Cajsa i conèixer les seves amigues, totes molt simpàtiques. Quan el sopar va finalitzar, els suecs, que tenien un horari molt diferent al nostre, estaven una mica

8

cansats. La Cajsa i jo vam marxar a casa i vam anar directes a dormir: ens esperava una setmana intensa.

Durant aquells quatre dies vam estar convivint dues cultures diferents i vam aprendre moltes coses l’una de l’altra.

Vaig assabentar-me que allà mengen molt i variat, tenen pocs mesos de calor i aprenen molts idiomes a l’escola.

La Cajsa i tots els seus companys van anar coneixent de mica en mica com era viure a Barcelona i la dinàmica dels adolescents de l’IPSI. El dilluns al matí, després de la benvinguda de la directora del batxillerat, vàrem assistir a una presentació que havien preparats alguns alumnes sobre els costums i la cultura espanyola i també catalana.

Seguidament vam gaudir d’un esmorzar que havien preparat els nostres companys. L’esmorzar consistia en pa amb tomàquet, xoriço, pernil i fuet i algunes begudes. L’embotit va volar ràpidament, igual que el pa amb tomàquet. Quan es va acabar el menjar, era hora de tornar a la rutina de cada dia, els alumnes d’IPSI vam acomiadar-nos dels nostres suecs i vam tornar a classe. Mentrestant els suecs van anar a visitar Barcelona.

Aquest va ser el funcionament durant els dos dies següents. Al matí ens dividíem i abans de dinar ens retrobàvem i passàvem la tarda junts. Aquelles tardes arribàvem totes dues exhaustes del matí i amb molta gana. Conversàvem i miràvem la televisió per descansar una estona. Després sortíem per Barcelona amb les amigues de la Cajsa i les alumnes que tenien assignades. Érem vuit en total i vam intentar que les nostres convidades gaudissin molt de la ciutat. La primera tarda vam portar-les a comprar, vam caminar per Passeig de Gràcia i prendre un gelat a Enric Granados. Vam ajudar-les també a elaborar un treball sobre la ciutat i els costums realitzant una entrevista molt entretinguda, en resum, vam passar una bona tarda. El dia següent la Cajsa i una de les seves amigues em van acompanyar a la meva classe de dansa, em van conèixer una mica més i es van divertir bastant.

El punt culminant de la visita dels suecs va ser el dimecres, l’excursió a Sitges. Sabíem que era l’últim dia, així que vam voler-lo aprofitar al màxim. Tots

Etapes

BATXILLERAT

portàvem els banyadors a sota la roba i teníem moltes ganes de passar-nos-ho bé. Els nostres convidats realment estaven gaudint del sol i la temperatura a Sitges. Només arribar, alguns ens vam agafar un lloc a la platja i d’altres van decidir donar un tomb pel poble per veure les botigues i les cases. Tot el col·lectiu de suecs – espanyols vàrem desplegar-nos per la platja, estenent tovalloles, posant música, jugant amb la pilota i sobretot llençant-nos de cap a l’aigua. Feia un molt bon dia, un sol intens i tots estàvem feliços. Va ser una jornada llarga que vam aprofitar per conèixer-nos tots més, fer fotografies, beure refrescos i menjar els entrepans que teníem per dinar. La platja ens va esgotar a tots molt i malauradament ens va deixar vermells com gambes, així que quan vam tornar a casa la Cajsa i jo ens vam dutxar i vam decidir descansar una estona. A la nit volíem sortir a sopar el nostre grupet de vuit, i vam portar les nostres convidades a Plaça Espanya, vàrem sopar a l’àtic de les Arenes, mirant Barcelona de nit, parlant de totes les experiències que havíem viscut i mil anècdotes més. La nit va concloure amb diverses fotografies que ens vam fer, les vam guardar als mòvils per així recordar-nos del moment.

Dijous al matí va ser un moment trist, vàrem arribar tots a l’escola amb les maletes fetes. Ens havíem reunit tots al carrer i l’autocar s’esperava al mateix xamfrà. Em vaig acomiadar de les amigues de la Cajsa, i d’ella que semblava trista. Tot i això, sabíem que ens veuríem al cap d’uns mesos i això ens reconfortava bastant. Una processó de sorolloses maletes es va desplaçar cap a l’autocar i es van aixecar mans per dir adéu en la distància.

Conviure amb algú estranger ha estat una gran experiència, des del meu punt de vista es tracta d’una petita aventura que ha valgut la pena. Considero que ha estat divertit aprofitar una oportunitat com aquesta, tant la Cajsa com jo i com tota la resta de participants, hem après d’una altra cultura, ens hem comunicat en un idioma diferent i ara tenim ganes de tornar-nos a veure per construir més moments, però aquesta vegada, a Suècia.

Premi Bonaplata-Joves del MCTC

Iñaki Vendrell, ex-alumne i estudiant d’Arquitectura a la UPC

Vaig presentar el meu Treball de Recerca de batxillerat titulat Creació i manteniment d´un parc públic urbà: el Parc del Poblenou i tutoritzat per el Sr. J. Mª Fité a la 17ª Convocatòria dels Premis Bonaplata-Joves del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i mesos després vaig rebre una trucada comunicant-me que havia estat premiat!

El treball explica la reconversió del barri industrial del Poblenou, el qual va créixer ràpidament durant la revolució industrial, va ser travessat per la primera línia de ferrocarril d´Espanya entre Barcelona i Mataró, i a finals del segle XIX s’havia convertit en l´àrea amb més concentració industrial de Catalunya, motiu pel qual era anomenat la “Manchester catalana”. Durant la segona meitat del segle XX i degut a un intens procés de desindustrialització, la part del barri més propera al mar es va convertir en un espai ocupat per barraques, el Somorrostro, i una zona industrial i ferroviària obsoleta.

El Parc del Poblenou es va construir amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Els objectius

del projecte del Parc del Poblenou eren la recuperació de la façana marítima connectant el barri amb les platges i el mar i la consecució de la sostenibilitat del parc a partir de la reproducció del paisatge natural (pinedes i dunes) del litoral català.

En la reconversió de l´antic espai industrial en parc es van incorporar alguns elements del passat industrial com les restes de les fàbriques i de l’estació del tren enderrocades, ara sota les dunes, i, en origen, les fustes de les travesses de les antigues vies del tren que pavimentaven els camins del parc.

El treball inclou una proposta arquitectònica de millora (amb una maqueta a escala 1:100) per a una zona del parc actualment infrautilitzada, la del llac.

Premi Extraordinari de Batxillerat Redacció d’ElFil

El passat 10 de setembre va tenir lloc al Palau de Pedralbes de Barcelona, l’acte de lliurament dels premis extraordinaris de Batxillerat 2015 que atorga la Generalitat de Catalunya, en aquesta edició una alumna nostra, Eulàlia Capella Porta, va aconseguir superar la prova i obtenir el preuat guardó que suposa, a més del reconeixement a l’excel·lència dels alumnes i dels centres, l’exempció de les taxes universitàries el primer curs, un curs gratuït a l’Escola Oficial d’Idiomes i una estada en un centre de recerca relacionada amb el camp d’interès de l’alumna. La nostra enhorabona!

Premi Olimpíades de Biologia Redacció d’ElFil

La nostra alumna Eulàlia Capella Porta, ha obtingut una medalla de bronze en la IX OIAB (Olimpíada Iberoamericana de Biologia) celebrada a El Salvador.

Prèviament ja havia estat guardonada en obtenir la medalla d’or en la fase catalana, (veure número 47 d’ElFil) i en la fase espanyola que va tenir lloc a la Facultat de Biologia de la Universitat de Leon entre el 12 i 16 de març passat.

La nostra enhorabona!

9

Etapes

Premi del CI Film-història

Batxillerat, PAU, Univers

El passat 15 de setembre es va celebrar a la Filmoteca de Catalunya l’entrega de premis del Centre d’Investigacions Film-història, del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Aquest any, han creat una modalitat junior, destinada a Treballs de Recerca que durant cursos anteriors haguessin rebut assistència del departament en qüestió, i la meva investigació, Cinema i Resistència, tutoritzat per la Neus Alcarraz, va ser la premiada dins d’aquesta categoria.

El meu Treball, analitzava els diferents punts de vista que s’han tingut al llarg del temps de la Resistència francesa, i com això s’ha vist influenciat pel cinema i viceversa, formulant la hipòtesi “El cinema ha utilitzat la Resistència com a un element patriòtic, però en cap cas arriba a reflectir la realitat”.

Per raons personals, vaig la tenir l`’oportunitat de passar bastant part del temps que vaig dedicar a l’elaboració del treball a París, de manera que vaig poder consultar museus, biblioteques i gent (per mitjà d’enquestes) d’allà.

Tot i ser un treball principalment teòric, vaig establir una comparativa entre tres

Abans de presentar els resultats obtinguts pels nostres alumnes, un any més, molt satisfactoris, permeteu que aprofiti aquesta finestra per comentar-vos una sèrie de punts que, des de l’Escola, creiem que les famílies convé que conegueu de primera mà.

Vivim en un món d’incerteses a tots nivell, polítiques, socials, econòmiques, culturals, d’identitat…

Quan els docents hem d’explicar els currícula als nostres alumnes i famílies ens trobem en la mateixa tessitura, no tenim cap certesa de com es concretarà el batxillerat ni l’accés a la universitat en un futur molt proper. A hores d’ara, oficialment, encara no s’ha definit com quedarà 2n curs de batxillerat el curs que ve. Des de l’Administració ens han comunicat que fins al mes de març, com molt aviat, no ens ho podran confirmar.

Les matèries comunes poden variar: Les Llengües Catalana i Castellana s’impartiran dues o tres hores a la setmana?

Desapareixerà com a obligatòria Història de la Filosofia, o seguirà essent-ho per a tothom?

Història d’Espanya i Catalunya: passarà de tres a quatre hores a la setmana? Haurem de començar per estudiar des de l’home d’Atapuerca fins els nostres dies? O…?

S’ha pactat que seguiran les mateixes proves d’accés a la universitat fins l’any 2017, però podria ser que fos l’última convocatòria per deixar pas a una “Revàlida” encara per concretar.

Massa interrogants, massa incertesa que condueix a un impàs que no beneficia ningú, que només genera malestar i dificulta la planificació a curt, mig i, no diguem, a llarg termini.

Paula Muyo, exalumna

Neus Alcarraz, directora de Batxillerat

pel·lícules, fetes en diferents punts de la història, a França o als Estats Units: Aquesta terra és meva (Jean Renoir, 1943); La batalla del rail (René Clément, 1946) i Salconduit (Bertrand Tavernier, 2002). A partir de les diferents parts vaig poder comprovar la hipòtesi, així com veure que el cinema i la història van sempre entrelligats, i que aquesta conjunció té una gran influència sobre la societat.

L’acte a la Filmoteca va ser molt entranyable, després d’un breu discurs del president de la Filmoteca i del director de Film-Història, Josep Maria Caparrós, es va fer el Lliurament de diplomes als guanyadors de cada modalitat, i finalment es va visualitzar dos documentals de les tesis guardonades, un sobre el pintor Joaquim Mir i un altre sobre les festivitats de la Sènia.

Va ser, en resum, un acte molt agradable i gratificant, sobretot ja que durant el trajecte de l’elaboració, ara ja fa gairebé dos anys, vaig poder comptar amb l’ajut d’aquest departament, que sobretot em va servir per sentir-me a gust amb el treball que estava fent i gaudir de l’experiència.

Premis Distinció PAU 2015 Redacció d’ElFil

Un any més, les PAU han resultat un èxit entre els nostres alumnes de Batxillerat.

La nota mitjana supera amb escreix la nota mitjana de Catalunya i la nota d’accés a la universitat els permet fer els estudis que escullen en primera opció a més del 90%. Com cada any, a més, una alumna ha estat mereixedora de l’anomenat Premi Distinció de les PAU que atorga el Departament d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Palmira Llorens ha aconseguit aquest guardó en obtenir un 9,25 (sobre 10) en la fase general de les PAU , i una nota d’admissió de 13,646 sobre 14. L’acte de lliurament del premi va tenir lloc al Palau de Congressos de Barcelona el dia 28 de juliol. La nostra enhorabona!

10

Després de posar de manifest aquests interrogants, les nostres preocupacions, permeteu-me que, ara sí, us presentem els resultats dels nostres alumnes, però més que amb paraules,per tal de fer-ho més gràfic, us afegim unes taules estadístiques comparatives dels últims cinc cursos, des del 2011 fins al 2015, a Catalunya i l’IPSI. Com podreu observar, les dades són prou òbvies i significatives, no cal

BATXILLERAT

63% grans explicacions. La diferència més que rellevant en els resultats d’IPSI, sempre per damunt dels 30 punts, ens posiciona en el ranking de les millors escoles de Barcelona i Catalunya.

2015

Catalunya IPSI

Aprovats 2n Batx 62,97%

Aprovats PAU 96,97%

Rendiment Global 60,86%

97,89%

99%

96,91%

2011 2012 2013 2014

Catalunya

Aprovats 2n Batx 61,7 %

Aprovats PAU 95 %

Rendiment Global 57,52 %

IPSI Catalunya

93,33 % 61,7 %

99 % 94,24 %

92,22 % 57,52 %

IPSI Catalunya

94,7 % 67,6 %

100 % 92,08 %

94,7 % 58,92 %

IPSI Catalunya

90 % 67,75 %

98 % 94,54 %

89,65 % 57 %

IPSI

94,7 %

99 %

94 % 11

98%

3%

97%

1%

99%

39% 61%

3%

RENDIMENT GLOBAL CATALUNYA IPSI

97,89% aprovats a 2n de Batxillerat (93/95 alumnes matriculats només avaluació ordinària).

7,71 nota mitjana Batxillerat (inclou 1r, 2n i TR) contra un 7,28 a Catalunya sobre el 62,97% 7,07 nota mitjana PAU (99% aprovats), contra un 6,69 a Catalunya sobre el 96,97% del 62,97% 7,47 nota mitjana accés (només fase general) contra un 7,04 sobre el 60,86% 5 alumnes han obtingut M.H. (màxim permès pel Departament) 12 alumnes han obtingut una nota per damunt de 9.

15 alumnes poden optar al Premi Extraordinari de Batxillerat (mitjana superior a 8,75) 1 alumna ha obtingut el Premi Distinció de les PAU 6 alumnes han obtingut una nota d’accés superior a 9 (només fase general) A l’avaluació extraordinària de 2n aprova curs el 99% Més del 90% dels alumnes han aconseguit entrar en els estudis escollits en primera opció, és a dir els estudis que vol fer a la universitat on els vol fer.

Una alumna ha obntingut el Premi Extraordinari de Batxillerat.

2%

RESULTATS PAU CATALUNYA IPSI

Una altra dada a destacar és que cada any, més del 90% dels nostres alumnes aconsegueix entrar en els estudis que escull en primera opció, és a dir, la titulació que vol realitzar en la universitat que prefereix i, a més, tenim evidències que demostren que l’índex d’abandonament universitari entre els nostres exalumnes és, pràcticament, inexistent, no arriba a l’1%, fins i tot en aquells estudis on tradicionalment les

estadístiques són molt altes, entre el 40 i 50% dels estudiants que comencen 1r no acaben els seus estudis i, en la majoria de casos, els deixen a 1r curs. És per això, que universitats de prestigi tant públiques com privades, (la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon LLull, amb ESADE, IQS, Blanquerna…) ens recomanen com a centre per cursar el batxillerat i any rere any ens feliciten per l’èxit en la formació dels nostres alumnes.

Des d’aquí, vagi també la nostra felicitació pels bons resultats obtinguts i que aquests serveixin per esperonar la seva continuïtat.

RESULTATS 2n BATXILLERAT CATALUNYA IPSI

37%

sitat.

97% AA. aprovats

AA. no aprovats

recerq Etapes

Sobre 86 alumnes presentats, tots els treballs han aprovat i s’han obtingut els següents resultats: 31 alumnes han obtingut la nota màxima, 10. Representa el 36%.

La nota mitjana ha estat de 8,61.

Enhorabona!

L’efecte lunar sobre l’agressivitat humana:Els suïcidis Albert Aguilar Aquest treball intentava buscar una relació entre les estacions lunars i el suïcidi, mitjançant estadística aplicada en els suïcidis realitzats en dos anys a Barcelona província.

Perdut a la ciutat. Laberints i passeigs aleatoris.

Ferran Alborch El treball analitza l’eficiència d’algoritmes per resoldre laberints respecte anar prenent camins aleatòriament, passeigs aleatoris, tot suposant la ciutat com a sistema laberíntic i un turista desorientat com a subjecte experimental.

El TDAH és un obstacle?

Cristina Antonio Resum: És un trastorn d’origen neurobiològic que condiciona la conducta dels nens, manifestant-ho per hiperactivitat, impulsivitat o inatenció.

Reconstruint Alfred Hitchcock Laia Borrell En aquest treball es reprodueixen les principals localitzacions de la pel.lícula “Vertigo” a San Francisco, i es fa un “remake” d’una de les escenes més cèlebres de la història del cinema, l’escena de la dutxa de Psycho.

Simbiosi Fundació-Petita Empresa Quim Cuatrecasas Anàlisi econòmica de la col·laboració entre una fundació i una petita empresa, així com també dels costos i la legislació aplicable a l’hora de crear una fundació.

La motivació darrera el treball és trobar noves formules per aconseguir una economia més solidaria.

La dona a l’islam: imposició o elecció Clara Fàbregues La visió occidental de la dona musulmana és de submissió, manca de llibertat i desigualtat respecte l’home. L’objectiu principal d’aquest treball ha estat demostrar si la dona musulmana està realment condicionada per la seva religió o si pel contrari, és lliure per dirigir la seva vida.

Napoleó i la conquesta de Rússia Albert Ferragut Aquest treball s’ocupa de l’intent de Napoleó de conquerir Rússia i les estratègies que es podien haver realitzat per aconseguir-ho.

Gossos Potencialment Perillosos Claudia Fillol Desprendre’ns dels prejudicis sobre els gossos classificats com a perillosos i aprofundir en la causa d’aquesta agressivitat: un mal ensinistrament causat pels amos.

La diabetis tipus II, una malaltia evitable?

Mònica Fontova Amb l’objectiu d’estudiar les causes de l’augment de la glucèmia, causants de l’alarmant epidèmia de diabetis actual, vaig plantejar un experiment per tal d’acostar-me al màxim a un estil de vida que eviti o alenteixi el desenvolupament d’aquesta malaltia.

Els joves en la Modernitat Líquida.

Inés Galletly Aquest treball analitza la situació dels joves en l’actualitat a partir de l’estudi del sistema educatiu, l’anàlisi de l’ús de tecnologies i del consum de drogues per part dels joves. Al mateix temps es plantegen possibles alternatives per millorar el futur d’aquest sector social tant important.

Esperanto: l’esperança per la torre de Babel Maria Gunji L’objectiu de l’esperanto era esdevenir una segona llengua global que facilités la comunicació. Tanmateix, ara sembla ser que l’anglès ha esdevingut la lingua franca de la nostra societat. És útil, doncs, l’esperanto?

Aquest treball estudia les utilitats i el paper que té actualment aquesta llengua artificial.

Arquitectura moderna del segle XX Carla Ibañez El meu treball de recerca ha consistit en la comparació de l’arquitectura moderna del segle XX, comparant-la amb l’arquitectura actual per tal de demostrar si encara es pot considerar vigent malgrat haver transcorregut vuitanta anys; a més de conèixer alguns dels arquitectes més importants de l’època.

El futur de la medicina passa per la impressió 3D Clara Jiménez

Anàlisi de les principals aplicacions de la impressió 3D en la medicina, de com estan ja millorant la nostra qualitat de vida i els avenços que s’esperen en un futur no gaire llunyà.

12

BATXILLERAT

La infancia en la narrativa española de la posguerra: Ana María Matute y Carmen Martín Gaite Darío Luque L’objectiu del treball és fer una comparació entre el tractament de la infància que mostren dues escriptores de la Generació del 50 (Ana María Matute i Carmen Martín Gaite) en quatre novel·les, dues de realisme social i dues de fantasia juvenil.

Avaluació del potencial probiòtic dels bacteris àcid làctics presents en productes derivats de la llet i en el suplement alimentari yobalex®.

Helena Marcos Aquest treball té com a objectiu principal avaluar el potencial probiòtic i la seguretat microbiològica de les soques aïllades dels productes analitzats mitjançant una sèrie de proves microbiològiques.

Les noves tecnologies de les raquetes del tennis.

Gerard Massó El meu treball tracta sobre com han evolucionat les raquetes en el món del tennis. Les he analitzat i comparat per saber si han afavorit o no el tenista.

La realitat virtual, creació d’una aplicació al servei de l’educació Pau Mateu Estudi teòric de la realitat virtual i creació d’una aplicació per telèfon smart-

ques 2015 phone que, fent ús da la tecnologia estudiada, ajudés l’educació d’un potencial alumne.

Quina és la millor metodologia per l’ensenyança de dansa clàssica?

Anna Mateu El treball analitza i compara la metodologia russa Vaganova i l’anglesa de la Royal Acadmie of Dance, que són les dues tècniques més importants i populars per l’ensenyament de la dansa clàssica. Amb aquesta comparació es pretén saber quina formació dóna ballarins altament preparats tant tècnicament com artísticament.

Arrels. Visió històrica i familiar.

Joan Miret Amb la intenció de preservar la memòria oral i valorar-ne el llegat immaterial, he recopilat les experiències i les històries dels meus familiars paterns, així com el context en què van viure durant uns períodes molt presents encara avui dia: la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme.

Els límits de la vida: Quins són els condicionants perquè hi hagi vida fora la Terra?

Eva Miró Aquest treball presenta els diferents condicionants que ha de reunir un planeta per ser habitable, així com les diferents teories sobre l’aparició de la vida que s’han anat proposant al llarg de la història i finalment, els diversos tipus de recerca de possibles planetes habitables.

Els detergents i els seus condicionants.

Júlia Molins Estudi dels detergents en diferents condicions, per observar el seu comportament i la seva eficàcia.

La teràpia assistida amb animals Júlia Orrit El meu treball tracta sobre la teràpia assistida amb animals, que consisteix en la realització d’intervencions terapèutiques amb la participació d’animals i amb la finalitat de proporcionar beneficis tant físics com psíquics en les persones.

Aquests animals poden ser gossos (els animals més utilitzats), cavalls (hipoteràpia o equinoteràpia), dofins (delfinoteràpia), entre d’altres.

La intel·ligència emocional: l’assignatura pendent a les escoles del segle XXI Aina Puigcerver La presència d’una assignatura sobre la intel·ligència emocional a les escoles és fonamental en una època en què l’egoisme, la mesquinesa i la violència supera per moments la bondat de la convivència entre els éssers humans.

Decidim o decideixen? Influència dels bloggers sobre els adolescents.

Sílvia Parera El meu treball de recerca tracta sobre la xarxa social de YouTube. Abraça temes molt diversos des de la creació d’internet fins als Youtubers que tenen més ressò en aquesta plataforma. També queda demostrat com d’influenciats estan els seus espectadors.

L’empremta genètica: el nostre document d’identitat Pau Rivera Descripció: El meu treball ha consistit en realitzar un treball experimental per tal de desxifrar l’arbre genealògic de la meva família a partir de mostres de saliva de tots els seus membres. D’aquestes mostres, s’ha aïllat l’ADN i s’han realitzat diverses tècniques de biologia molecular per tal d’esbrinar les relacions de parentesc.

El Pla Schlieffen: Arnau Plans Alemanya podria haver aconseguit guanyar la primera guerra mundial en només 4 mesos amb el Pla Schlieffen. Llavors, com és possible que el conflicte durés 4 anys més del previst? Aquest treball intenta resoldre de manera objectiva i amb dades comprobades per què va fallar el Pla Schlieffen.

Estudi de les radioemissions de Júpiter.

Francesc Xavier Ruché Júpiter, a causa del seu gran camp magnètic intern, interacciona amb les partícules carregades provinents del Sol i genera radiacions electromagnètiques.

En aquest treball posarem a prova una antena construïda per captar aquestes emissions.

Disseny i producció d’un escenari per a una gira mundial Joan Polo Amb aquest treball em vaig proposar estudiar les diverses característiques que requereix un escenari apte per a una gira musical, i així poder-ne crear un de zero com a part pràctica del projecte.

L’impacte del “fracking” en l’ecosistema: Paradís o ruïna?

Javier Ruiz La societat demana buscar un equilibri entre energies que facilitin el creixement econòmic i el benestar energètic amb un impacte ecològic que ens garanteixi un futur sostenible. Podem considera el “fracking” una tècnica que faciliti l’equilibri de l’ecosistema?

Charles Dickens, un escriptor al servei de la justícia social Clara Sellés A partir de tres obres escollides i una anàlisi i extracció de les seves cites, s’intenta plasmar la situació, sobretot social, de l’Anglaterra post Revolució Industrial i establir-ne les causes, les conseqüències i forts paral·lelismes amb l’actualitat. A banda d’això, el treball ret homenatge i intenta recuperar l’esperit reformista del cabdal autor, tot mostrant els motius que el portaren a vetllar pel bé dels més vulnerables dins el compacte entramat de la Gran Bretanya del segle XIX.

Saps què beus? Una anàlisi de les aigües minerals naturals.

Helena Tajadura

A partir d’unes anàlisis microbiològiques de tres aigües minerals es pretén veure si les aigües que trobem al mercat compleixen la normativa d’esterilitat i com el consum que en fem pot fer variar les seves característiques microbianes.

13

Activitats

Göteborg

MÚSICA

El Cor Vivaldi a la conquesta del pol nord Òscar Boada, director del Cor Vivaldi Ja hem arribat i hem tingut una rebuda molt maca a l’aeroport. Les famílies que ens acullen ja feia estona que ens esperaven, hem trigat molt a recollir les maletes i, a sobre, en arribar, hem hagut d’anar a resoldre un problema inesperat!

Algunes famílies han imprès les fotografies dels seus vivis (extretes del Qui és Qui del web corvivaldi.cat) les han aixecat en alt perquè les veiéssim, ha estat molt simpàtic. També han comprat dues targetes de bus per a cada vivi, que després haurem de pagar…

Com a anècdota curiosa que demostra que anar amb 35 criatures del Senyor, pot ser un esport de risc, en un moment, en arribar, una nena (guess who…) s’ha deixat a l’avió el seu “bolso” amb diners i documentació i una altra s’ha oblidat de recollir la maleta!

Ale hop! Sort que som en un país seriós on els funcionaris funcionen de veritat i en un “plis plas”, el bolso amb la documentació (ep! i els diners) han tornat amb la seva plorosa (noblesa obliga) propietaria. I la maleta? la maleta….encara sería allí, de no ser per algun esperit benèfic que l’ha portada a la seva despistada propietària.

Primera admonició del “pare Boada” que creua els dits per tal que siguin els únics incidents del viatge.

Ah! Ens n’oblidavem!Tot esperant les maletes hem conegut un català que fa cinquanta cinc anys que viu a Suècia i que era músic professional. Diu que vindrà al concert, el senyor Guitart, veurem…

Demà hem de ser a les 8.00 a l’Escola Brunsbo Musik Kasser!

12 de novembre El dia ha començat tan d’hora com a les 05.45. Calia dutxar-se, afaitar-se i, molt important, esmorzar! Després, tot comptant amb els ajuts dels quatre (4!) mòbils de nova generació, hem emprès el camí.

No, no ens hem perdut. Res d’això! És que directament no ens hem mogut de la mateixa àrea, donant voltes i voltes com un molí de vent. Cap dels quatre mòbils d’última generació ha funcionat! només quedava la possibilitat

de regir-se per un eficaç mapa que la Pili portava al mòbil i que funcionava (quines coses!) El mecanisme era el següent: - Sí, sí, així anem bé! Seguim la E 40 a Hissingen i deixem el riu a la dreta.

Així, molt bé…

- No, espera! No! Ja no anem bé…

I au! Torna a donar la volta. Així fins a duescentes-vint i dues vegades!

- A vegades era: - Por allí,Òscar, por allí!

- Però Pili: on és “por allí”?

Massa tard! Ja no era “por allí”, era “por allà”, …misericòrdia…

Encara no sabem com (perquè és que no ho sabem!) hem trobat, per la santa providència (secció sueca), un rètol que posava: Brunnsbo!

-És allí! És allí! Baixem del cotxe i donem gràcies al Senyor! De genolls, pecadors!

Però no hi ha hagut temps: Allí estava la Musikskolan!

Les Kicki girls (la nostra amiga, la senyora Rosen es diu Kicki, Cristina) ens han obsequiat amb dues cançons i després nosaltres hem fet les nostres actuacions, amb un interludi gastronòmic ben contundent amb diversitat de plats i sense ningú que controlés el que mengen o no mengen els alumnes… I els concerts? Bé, ho fan molt bé les “Vivis” i el públic va estar a l’alçada, però al final res no feia presagiar la funesta fi que ens esperava a tots plegats i que, amb el nom de Sprak Kafeet, batejat per la Margarita com a Bracafé i em penso que l’elogia, havia de posar un punt i final a la nostra primera jornada goteborgiana (lloat sia Pichi Alonso, el del Hat-Trick).

La Marga se n’ha anat amb els “mutxatxos” i la Kicki en autobús urbà, mentre la Pilar, i dues privilegiades cantaires anaven amb el que signa la crònica.

- Aquesta me la sé, direu: Us heu perdut!

- Doncs no gaire! Apa! Per ser nosaltres, amb l’ajut d’un mapa “ancienne regime” en mans de la Pilar i amb l’ajut del rosari que desgranaven amb gran professionalitat les dues nenes de darrera (Déu te salvi Maria, plena de gràcia…) només hem hagut de fer “peti14

tes” correccions a la ruta. Hem arribat bé, o sigui a l’hora (de començar).

LLavors aparquem el cotxe i en anar a pagar, sento un noble accent gironí d’una senyora amb tres nenes petites.

- Aquesta és la meva! Mai abans m’havia alegrat mai de sentir parlar català lluny de casa! Si sempre m’amago i em poso la disfressa de ficus! Doncs no, aquesta vegada, amb llàgrimes als ulls, he vist en aquesta família la nostra salvació! I l’he vista bé, perquè la senyora era la principal “instigadora” de l’acte al Kafeet.

-Jo us hi porto, no patiu!

I així fou, com, germans, el mestre Boada i sa fidel adlàter juntament amb les dues infantes acompanyants arribaren al kafeet i s’adonaren que: NI LLOC , NI ESCENARI, NI SILENCI! Apa canteu, canteu! Que qui canta….i així ha estat: hem cantat cinc o sis temes, cinc o sis persones ens han escoltat mentre els altres seguien la seva festa i, amb el regust d’una bona humiliació (només el penitent passarà, quanta raó tenia l’amic Indiana…) ens hem retirat als nostres respectius allotjaments goteborguians - I què? per tornar, què?

Res, que el vostre somriure malèvol s’esvaeixi de les vostres cares,la cosa més senzilla del món. Santa Kicki ens ha dotat d’un bonic GPS. Tots: Lloat sia el seu nooooooooooom!

Amen!

13 de novembre Ja hem arribat!

Ja hem arribat a Sebastopol! Avui, amb el GPS ha estat, tot plegat, un partit d’aquells de l’Helenio Herrera, que guanyaven sense baixar de l’autobús.

Mireu, la cosa ha anat així: A les 05.45: Diana. Dutxa, pregàries matinals, servei de perruqueria (la Pilar pentina amb gran destresa la Marta, que viu amb nosaltres) i esmorzar. A les 07.10, anar a buscar el cotxe, i preparar el nostre GPS, que bategava entusiasta per servir-nos amorosament.

A les 07.16: Comença l’aventura.

Brunnsbo: There we go!

Tots: Este partido, lo vamos a ganar!

(Marta: crida més, dona!)

- Shi, bueno, eshte mi ricuerda el hat trick del Pichalonso!

- Pichi, Johann, Pichi!

Doncs això… avui ha anat, perfecte. A les 8 havíem d’estar a l’escola i sabeu a quina hora hem arribat? Doncs, ni més ni menys, que a les 9.40! En mig d’una pluja torrencial que impressionava.

- I doncs, què ha passat avui?

Doncs que el GPS no ha funcionat! no li ha donat la gana! Un amable “hipster” ens ha canviat l’idioma, per tal que entenguéssim alguna cosa, perquè en suec… però ni així!. Hem fet turisme, aixó si! Mireu, hem vist: - El mar i les gavines goterborguianes (Krik-krik-kruaaaaak).

- La fàbrica Volvo.

- El tramvia que sembla el tren pinxo de Banyoles (aquí que són rics, conserven les coses i allà que som uns pelats…)

- El hipster canviador d’idiomes: (Tack så mycket) - Göteborg i….el seu estadi! Síííííííí!

(Ep no et passis que això és un crit del Cristiano!)

- Perdó, perdó….

Quan ja la fe trontollava i ja havíem vist Göteborg del dret i del revés, de sobte, l’Oscar s’ha recordat del seu pare, que també es perdia arreu del món (tradició familiar) i llavors contractava un taxi i ell el seguia (espavilat, crak!)

Dit i fet! En cinc minuts ja erem a Brunnsbo absolutament derrotats, una ombra de nosaltres mateixos(la Marta, no, que ella dormia) En arribar, la Pilar i el qui signa (un parell d’impresentables!) han deixat sola sota la pluja, sense paraigües la pobra Margarita pagant el taxi, per anar a aparcar.

- Insolidaris, mals companys,egoistes!

Davant d’aquesta formosa realitat, una direcció sense la més mínima cohesió, hem estat acollits amorosament per la Kicki que ha fet com a les pel·lícules: - Tomaros un café! Os tranquilizará!

I sí, ha funcionat!

Hem pogut fer una introducció al Rèquiem de Brahms (obra que farem conjuntament a Barcelona el mes d’abril) i després hem anat a dinar tranquil·lament.

Tranquil·lament he dit? NO! De sobte tot eren presses!

- Vamos que pasa el autobús, vamos 15

que ya llega, que ya se va, que no viene!

A tot això, el GPS ha funcionat de cop i volta (es veu que era tot una broma, aquests suecs…) i ara ja anem pel món civilitzadament!

Per tant, doncs, visita organitzada a l’Universeum, una mena de Cosmo Caixa en petit, perquè és clar, aquí a Suècia, els pobres…..no poden més, en canvi allí… allí lliguem els gossos amb salsitxes!

Acabada la visita hem anat a una escola increïble a Turulàndia!

- No, a Tornland!

- A mi m’agrada més Turulàndia, és com més èpic!

Nova, neta, bonica, preciosa, amb una cuina….increïble! Una sala de pintura… atenció Joan Cararach: buaaaaaaaa, buaaaaaa, sniff, buaaaaaaaa. No hi ha paraules per definir-ho!

Hem entès els móns, avui. El primer és Suècia, el segon, nosaltres i després ja venen la resta…

Ens han fet una emotiva actuació de Santa Llúcia (avançada, que és el 13 de desembre) vestidets de Nadal: una monada, i després ha tingut lloc un festival de tacos!

Activitats - Malparlats, antipedagògics, mals mestres!

- Aquesta llengua! Us l’hauríeu de rentar amb sabó Lagarto!

- No, de tacos mexicans, home! Mira que n’arribeu a ser, eh, de desconfiats!

L’ staff (i la pobreta Marta… angelet) hem hagut de sortir d’estampida sense ni un mal taco i ens n’hem anat amb la Kicki a l’assaig del Rèquiem Alemany de Brahms que demà donaran en concert un cor suec i l’orquestra de la Universitat de Göteborg dirigits per Jan Yngwe . Un bonic final de dia, perquè sabeu?

El GPS ha funcionat i ja som a casa!

- Aimez vous Brahms, monsieur Boada?

Oui, naturellement, mais maintenant…

A dormir!

14 i 15 de novembre Bona tarda a tothom.

Són les 6.45 i,creieu-vos-ho o no, tenim són i ganes d’anar a dormir com si fossin les 12.00!

Quin estrès, Déu meu. Ipsi: quin relax destil·len les teves parets! No hem parat! Talment com si fóssim motos de carreres - Vamos para arriba, vamos para abajo, el “fica” ahora toca el “fica” (quina mania amb el cafè que tenen aquesta bona gent!) ya empieza el servicio religioso,ya acaba, ya marchamos, ya vamos viniendo,empezamos a pasar…

Des de les 08.45 fins ara, no hem parat!

I això que ara ja no ens perdem, fins i tot som els primers en arribar, ehem, ehem…

Però anem per parts. Primer parlem d’ahir dissabte. Un bonic dia en què la majoria de vivis van visitar la fira de Nadal de Tjolohom Slott, un increïble paratge a peu de platja, amb un castell d’estil Tudor, construït per la família Dixon, que va fer fortuna amb els recursos naturals de Suècia. El fred era considerable, però la pluja no va fer acte de presència i el sol, va brillar tímidament en algunes ocasions. El

16

castell, que es podia visitar, era realment espectacular (les dutxes circulars i els banys que semblaven petites piscines, brillaven especialment, però les parets en fusta de roure treballat eren “amazing”).

Al primer local que vam trobar, ens vam reunir amb uns senyors que s’assemblaven molt a uns pares del cor (es veu que aprofitant el cap de setmana, comprovaven sobre el terreny que realment el Cor havia viatjat a Suècia) Doncs bé, en aquest primer local, vam conèixer un gnom! Però un de veritat! La Margarita, sociable com és ella, de seguida hi va entaular una conversa i va accedir a fotografiar-se amb molt entusiasme, quan li vam dir que nosaltres també en teníem un, de gnom (que malauradament no va venir a Tjolohom… buaaaaaaa) Us imagineu la trobada entre els dos gnoms?

- Hola, sóc el gnom Vázquez, de Barcelona.

- Nice to meet you, Gnom Vázquez, this is Edward, and I am an english

MÚSICA gnome from the castle, up there!

Una oportunitat lamentablement perduda…

- Gnom, per què ens vas abandonar?

Allí dalt, per culpa del “gorrets” reglamentaris que s’havíen de portar i no es portaven, van aparèixer les primeres admonicions del viatge, perquè, sabeu? això de portar “gorret” no mola, i és molt millor encostipar-se, amb honor, que portar-ne un de tan i tan lleig i que, a més, porten els suecs pringats!

A la tarda, després del castell, vam anar a Vasa Kyrkan a escoltar el concert del Rèquiem Alemany de Brahms, que va estar dedicat, com no podia ser d’altra manera, a les víctimes de la barbàrie. En mig d’un silenci absolutament sepulcral, el públic esperà que el director abaixés els braços per tal de començar a aplaudir. Es nota que el púbic suec és un públic educat, no n’hi ha cap dubte.

Diumenge….ha començat d’hora.

Alguns carrers de Göteborg encara no estaven posats! Però Alingen, una petita població a 40 km de Göteborg ens esperava. És bonic això de ser ric, de veritat que sí! Quin ordre, quina pulcritud. Els suïssos, comparats amb els suecs, són, amb perdó, una colla de marranots! A Suècia no et trobes un paper ni que el busquis! L’església, luterana, com la majoria, era còmoda i resplendia de neta i polida. La sacerdotessa (sona una mica Indiana Jones, no?) ha oficiat el servei religiós en estricte suec, sense ni una paraula en alguna llengua intel·ligible, que ajudés a seguir l’ofici per parts dels pobres infidels vivaldians que ocupaven els seus seients a l’altar. Ha estat, un vist no vist: assaig-fica-canviar-se-ser felicitats-canviar-se-al cotxe….quin estrès!

Cap a Göteborg hi falta gent, que a les 14.30 ja teníem l’assaig a Vasa Kyrkan per al concert que tindria lloc a les 15.30. Dinar, ràpid, en grups! A tal efecte, s’han habilitat uns caporals que han portat els diferents grups a dinar, perquè no hi havia un sol local que pogués donar cabuda a la “vivaldiada” famolenca.

Vint-i-cinc minuts i … assaig! Hem compartit el concert amb el Göteborg Kammer Chor que dirigeix el mestre Gunnar Ericsson, un nom molt respectable de l’inesgotable filó de directors de cors suecs que excel·leixen per tot el país. Han fet un programa molt suec amb melodies populars harmo-

nitzades de manera semi-improvisada, alternant poesia d’autors….suecs, és clar. No hem entès res, però també hi ha bellesa en la música de la llengua, encara que no s’entengui el significat o, alguna cosa així…. qui no està content, oi?

El Cor VIvaldi ha actuat després i ha tingut molt èxit. Es diria que ningú esperava que un cor d’Àfrica del nord, com el nostre, pogués excel·lir com ho han fet. Han estat molts els cantaires de l’altre cor que m’han felicitat efusivament, alguns d’ells amb llàgrimes als ulls…,que bé que es canta sobre el silenci compacte suec, els pianos són més pianos i els forts són encara més esclatants.

Hem tingut una visita inesperada!

El senyor Guitart, clarinetista català (havia tocat amb en Josep Guardiola (no l’entrenador!) amb Ramon Calduc i d’altres artistes famosos de la seva època),resident a Göteborg des de fa més de cinquanta-cinc anys i que vam conèixer a l’aeroport, recollint les maletes. Ha vingut expressament i no acabava d’ avenir-se del que havia escoltat . Que emocionant, absolutament inesperat, ens ha dit, amb els ulls humits.

Acabem ja! Ara ja no és tan divertit…. ja no ens perdem i, a més, la Kicki avui ens ha regalat un mapa!

Ens estem fent uns homes i dones de món!

Fins demà!

16 de novembre Bona nit: Un altre dia cansat. De fet, només començar, ja ens cansem i ho atribuïm al canvi d’aire, a la latitud o al canvi de moneda. Tant se val: el cas és que de seguida estem cansats i això és el que hi ha. Avui, com els altres dies, la jornada ha començat a la Brunsbomusikskolan ben d’hora, a les 8.00.

No, no ens hem perdut,gaire, avui, i a l’hora prevista, ja érem a l’escola per preparar el concert que tindria lloc a la Nordhemskolan, una acadèmia semblant a la que ens hostatja, però en versió pecadora, és a dir, en versió pop.

El dia ha estat fred i plujós i quan hem arribat al nostre objectiu i hem vist la fortalesa que ocupa l’escola (realment impressionant) les espectatives s’han disparat: - La sala serà enorme!

- Hi haurà piano de cua, no d’una cua, 17

Pilar Bofill, in memoriam Redacció d’ElFil

El proppassat dissabte 31 d’octubre ens deixava Pilar Bofill, mare de la nostra estimada companya i alumna, Marta Roca. La Pilar, ha estat, per tots els que vam tenir l’honor de conèixer-la un exemple vital absolut.

Durant anys va estar lluitant contra una malaltia que, en teoria, li donava només un breu temps de vida. La força del seu amor i la seva vitalitat la va portar -contra les opinions dels entesos- a posar en escac al temible càncer. Ens vam poder acomiadar d’ella, en vida, tal i com hauri a de ser sempre, en una de les actuacions més plenes de llum que puc recordar amb el Cor Vivaldi. Una sala de l´hospital oncològic de Catalunya, sense espai ni acústica, va esdevenir, per art de la màgia de l’amistat i l’amor, un exquisit auditori de primera línia i davant dels seus éssers més propers, interpretàrem diverses obres i fins i tot, la Marta, la seva filla, cantà i tocà el violí com a solista. La Pilar va rebre cada peça amb un somriure, talment com si es tractés d’un valuós regal a la vegada que aplaudia cada intervenció amb entusiasme. Nosaltres ens vam buidar literalment i vam sentir com la nostra música la il·luminava i ens vam sentir tristos pel comiat, però molt feliços d’haver-li pogut mostrar en vida el que significava per a tots nosaltres.

Descansi en pau.

GENDA

Activitats

NOVEMBRE 2015

dissabte 7 Auditori AXA de l'Illa Diagonal 19.00 h An Evening with Kirby Shaw.

Predicador: Daniel Klamburg Direcció: Kirby Shaw DESEMBRE

dissabte 19 Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, 18.00 h Els pastorets Narració: Elisabet Egea, directora del departament d'Arts Escèniques de l'Escola IPSI Direcció: Òscar Boada diumenge 20 a les 11 h i diumenge 27 a les 12.00 h, al Gran Teatre del Liceu, Els pastorets Amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.

Narració: Elisabet Egea, directora del departament d’Arts Escèniques de l’Escola IPSI Direcció: Òscar Boada FEBRER

Divendres 5 Auditori del Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, a les 19.00 h Oh! happy night (repertori jazz Kirby Shaw) Dissabte 20 Orfeó Lleidatà - Auditori Enric Granados, a les 18.00. h La màgia del Cor Vivaldi (Chip and his dog i Bestiolari) Amb la col·laboració del mag Cristian Cooker Direcció: Òscar Boada Diumenge 21 Auditori de Girona a les 12.00 h La màgia del Cor Vivaldi (Chip and his dog i Bestiolari) Amb la col·laboració del mag Cristian Cooker Direcció: Òscar Boada Divendres 26 Monestir de Sant Cugat a les 20.30 h Festival de música sacra al Monestir.

A mass for a better world de Kirby Shaw Direcció: Òscar Boada

de dues o tres cues!

- Tindrà bona acústica, uauuuuu!

Res d’això! No us ho creureu, però una escola tan gran com aquesta (mireu la foto!)només tenia una sala que potser en feia dues de la nostra , vull dir la d’assaig vivaldià, amb un escenari minúscul i unes parets absolutament descuidades que demanaven una mà de pintura a crits. L’ambient era,com a mínim, curiós, i les pintes del personal, dubtoses.

Ni tan sols ens hem canviat. La veritat és que no tenia cap sentit fer-ho i tampoc crec que ningú ho hagués entès.

Era un concert (-illo) d’allò més informal. Així i tot, ens ha sorprès la bona actitud dels assistents que, literalment, estaven a tocar del Cor i s’empassaven el director. Si això ho haguéssim fet a casa, segur que hauria d’haver cridat l’atenció al públic unes dues-centes vuitanta-dues vegades, però aquí no. Quan es posen a escoltar, el silenci és la norma i bé que ho agraïm!

La Laia Joventeny (Quitet) ,que aquests darrers dies ha estat i està “on fire, ha estat nomenada directora general d’”ajust de pedal de piano que es mou i posa molt nerviós el pianista” i ho ha fet, com era d’esperar, amb gran professionalitat i mesura, hauríeu de veure com treu el peu per tal d’evitar que li trepitgi… és impressionant.

Els assistents han marxat ben contents d’escoltar-nos i nosaltres hem tornat, de nou, a la nostra base d’operacions per tal de procedir a retornar els nostres tendres infants a les llars que els donen refugi (literalment).

Per acabar el dia, el “triumvirat”, acompanyat de la Marta, com a representant del S.V.U.N.C (Sindicat de Vivis Unificat i Nacional de Catalunya) ha sopat a casa de la Kicki Rosen, amb el seu fill i el seu marit, també compositor i arranjador. Les cases sueques són, en la seva majoria, ben acollidores: és com entrar literalment en un decorat d´Ikea!

No es pot dir que, artísticament parlant, el viatge hagi resultat molt excitant. De fet, ahir va ser el gran dia, amb el concert a Vasa Kyrkan i, si molt m’apureu, amb el servei religiós del matí. La resta han estat actuacions de poca volada que hem procurat, com sempre, fer amb la millor actitud possible, però que no compensen gens els esforços que es fan ni, molt important, fan justícia al nivell del Cor, que mereix, sens dubte, millors llocs per 18

donar a conèixer la seva feina. La vida és així….fa la sensació que, a vegades, estem travessant el desert. Potser algun dia, arribarem a un port amb millors condicions però, de moment, és el que hi ha!

17 de novembre Bona tarda!

C’est fini! Amb la interpretació de la Sardana de les monges al Teatre de l’ Òpera de Göteborg, dirigida per la, fins ara, directora adjunta del Cor Vivaldi i, a partir de demà, ex- directora adjunta(la molt traïdora ha aprofitat la meva absència, per dirigir sense la meva benedicció…) ha culminat la brillant gira nòrdica del Cor Vivaldi, curulla de sales de concerts que, dempeus, han corejat el nostre nom fins a l’extenuació.

Com sempre, el matí ha començat a la Brunsbomusikklasser a les 8.00. Uns quants dels vivis han hagut de pringar a classe de castellà (no sabem qui ensenyava a qui… entre nosaltres… perquè el nostre castellà, a “vesses cuesta d’entender, oi?”)

Els altres afortunats, descansaven, parlaven o jugaven a un interessant joc del qual la “Quitet” n’és una mestra avançada: és una aplicació anomenada ”Toca- kitchen 2” en què el participant ha de donar a menjar uns menús a una sèrie de víctimes que ho passen francament malament en menjar-se les potingues, en aquest cas, mosquitils.

A les 09.00 han començat els actes de festeig de l’aniversari de la Bauli (angelet) que avui feia 11 anyets. La Margarita ha preparat un pastís fet de fragments de plum cake (en suec, pastís es diu Kaka….quines coses) tallats meticulosament de tal manera, que semblava un pastís dels de reglament.

La Bauli es volia amagar sota d’una rajola, però no ho ha aconseguit i ha bufat espelmes i tot, tot, tot!

De sobte: - Vámonos! Que llegamos tarde!

- Cascos terreros! A los refugios! Las mujeres y los gnomos primero! (a Suècia n’està ple de gnoms, que estan considerats éssers protegits) Au, cap a l’autobús i… han arribat mitja hora massa d’hora!

El Teatre de l’Òpera de Göteborg (no tot és Pichi Alonso aquí, eh,?) és fantàstic. Es troba al costat mateix de l’aigua del port i té una acústica excepcional (tal i com la nostra ja ex-di-

MÚSICA

rectora adjunta ha pogut comprovar, acompanyada de la resta de traïdors i traïdores que també s’han amotinat).

La Susan, la guia, ha rebut el grup amb un parell de “pinyols amb vibrato” que han estat rebuts, primer amb estupefacció (un pinyol a cau d’orella és mortal de necessitat: qui signa ha estat a punt de treure la massa del Mortadel·lo per contraatacar…) i després amb humor:és clar! en un teatre de l’òpera la guia ha de fer pinyols!

La visita ha estat curiosa. Segons sembla, la guia no tenia coneixement del nivell del personal i els explicava, fins i tot, que a l’òpera l’orquestra toca al fossat.Per sort tot ha canviat en ser informada que aquella confraria de tendres infants, cantaven sovint al Liceu.

Per la seva part, l’Oscar s’ha posat a la màquina del temps i ha anat a la Universitat de música a classe de direcció, a veure si aquí a Suècia li ensenyen d’una vegada a dirigir, però la veritat és que la cosa està negra…

Ha tingut una trobada interessant, amb dinar inclòs, amb el professor d’aquesta especialitat que no era un altre que Jan Ynwe, el mateix director que havia dirigit el Rèquiem alemany de Brahms a Vasa Kyrkan Mentrestant, els i les Vivis vivien el seu màxim esplendor en una mena de Baricentre que hi ha a Göteborg (no tot és òpera ni futbol, a Göteborg…) … allí… allí hi havia de tot! Fins i tot cents de petits restaurants, que no

han pogut aprofitar, perquè la Kicky els havia fet dinar al Teatre de l’òpera com a “super-pobres” totals, a base de picnic confeccionat per tres dames “estropajosas” (Pilar, Marta Roca ,que pringa sempre la pobra, i Margarita) que voluntàriament van fer els entrepans a altes hores de la matinada (les 22 hores d’ahir) (…) … Senyor! haurien pogut dinar com a personetes amb tota la comoditat…

Han comprat tant i tant, que alguns comerços han posat el rètol de “tancat per manca d’existències” i la policia (com els de la Pipi Langstrumpf, recordeu?) posaven una mica d’ordre entre el personal justament dolgut i indignat per l’abús de l’esquadra catalana.

Quan ja no els ha quedat ni una corona a la butxaca, l’àrbitre (la Margarita) ha decretat el final del partit i cadascú se’n ha anat a caseta a descansar i seguir menjant, que demà tornem a casa.

Bona niiiiiiit.

18 de novembre Bon dia!

Avui s’ha fet realitat un somni meu personal! Bé, han estat dos, de fet, però anirem per parts.

Quan aquest matí he sortit de casa per anar al pàrking a buscar el cotxe, m’he trobat a uns 80 metres de distància una senyora preciosa, amb uns ulls negres de veritat, coronats per unes pestanyes que semblaven les de 19

la Betty Boop i amb un cos absolutament estilitzat, com diria en Miquel Desclot, amb un cos de primala. Impressionat per l’aparició m’he quedat quiet uns instants i ens hem fitat l’un a l’altre.

- Em mira, he pensat, doncs existeixo!

Ella no ha dit paraula, però quan jo he refet la marxa, ha abandonat la seva posició talment com si volés amb una agilitat increïble i, amb un cop de maluc, ha desaparegut.

Malpensats! Era la cérvola més bonica que mai abans havia vist i mai de tan a prop! Veure animals tan bonics en llibertat i tan a prop de les cases m’emociona molt! Quina sort que tenen a Suècia de tenir la natura tan respectada. Ja sabem que això no és possible a casa nostra, aquí: “ave que vuela a la cazuela!”

La següent sorpresa ha tingut lloc a l’aeroport, on el ritual de tornar el cotxe ha succeït de manera totalment fàcil. Absolutament cap problema.

El mateix passa a tot arreu a Suècia.

Potser no són molt apassionats, els suecs, però són molt professionals.

Tant els del taulell dels cotxes com les noies o nois del cafè. Absolutament professionals i sempre amb un somriure i un anglès, perfecte.

Una altra cosa sorprenent és el silenci que es respira a tot arreu. Silenci al carrer, silenci a les cases, silenci als bars, encara que estiguin plens! Silenci, silenci, silenci! Si voleu descansar les vostres orelletes, no ho dubteu; la vostra destinació és Suècia.

Ara ja tornem a casa, al nostre soroll.

Tal i com ja he dit abans, no ha estat,artísticament parlant, una gran gira triomfal. Llàstima, les vivis es mereixen el millor dels públics i els millors auditoris, però no ha pogut ser. Potser alguna altra vegada, però en tot cas, tot ha anat molt bé, no ha passat res de pes, ha estat una magnífica experiència vital i tot ha fluït. Vull felicitar a tothom: des de la més petita (bravo la nostra Marta Castelló: quina dona) fins a la més gran (Lady Mountain de Windsor?) han deixat ben alt el nostre estendard. Les meves felicitacions per a vosaltres, pares i mares. Els pares i mares suecs n’han quedat molt impressionats.

Ara, tornem-hi que no ha estat res.

Ens esperen els Pastorets del Liceu i el repte principal de la temporada: Un rèquiem alemany de Brahms. No està malament com a menú!

Activitats

Actualització informàtica a Batxillerat Eloi Gabriel, professor de Cultura Audiovisual a Batxillerat

La relació de l’escola amb la casa Apple es remunta a finals dels anys 80, ja ho hem comentat en algun altre article, però pels experts curiosos us direm que disposàvem d’una xarxa apple talk amb ordinadors ED connectats a un mac clàssic que feia de servidor, tots ells amb disquetera de 3 i ½. Vam estar uns quants anys actualitzant equips, (LC, LCII…) fins que finalment a principis de la primera dècada d’aquest segle, amb l’èxit dels ordinadors clònics i amb la necessitat creixent d’ordinadors, tant per les noves aules com per a les sales de professors i tot el personal de serveis, vam abastir l’escola amb la tecnologia PC. Si el sistema operatiu Windows va ser durant uns anys l’hegemònic dins l’àmbit educatiu, l’augment de seguidors i programadors de software lliure va promoure la creació d’aplicacions i

sistemes operatius intuïtius, estables i eficients. Distribucions de Linux com l’Ubuntu amb el seu corresponent programari és el que ja fa uns anys s’utilitza a l’aula d’informàtica de l’ESO. No ens amaguem de dir que feia uns anys que els ordinadors de la poma mossegada ens feien l’ullet amb el seu ja conegut poder de seducció, però no ha estat fins aquest curs i gràcies a una política d’estalvi i austeritat, que l’escola s’ha pogut permetre muntar una aula d’imacs a batxillerat. Així doncs, ara mateix tenim la sensació de poder oferir una visió força àmplia dels diferents sistemes d’ordinadors de sobretaula: Infantil i primària disposen de PCs amb sistema operatiu Windows, l’ESO treballa amb Linux i ara disposem d’imacs a batxillerat.

Tot i aquesta varietat, la nostra aposta principal pel que fa al programari, con-

20

INFORMÀTICA

tinua essent de software lliure. Val a dir que si inicialment ens vam decantar per suites ofimàtiques com l’Open Office o Libre Office, la tendència actual, cada cop més generalitzada, és treballar en el núvol, per això, mica en mica, estem intentant migrar en tots els àmbits de l’escola que ens és possible cap a les aplicacions que ens ofereix “google apps for education”, però això ja són figues d’un altre paner.

Per què la nova aula a batxillerat? la raó de més pes és el batxillerat artístic: no cal dir que de bon principi la tecnologia més utilitzada en el món de l’art, és la d’apple. Aplicacions per al disseny, creació de fonts, edició i retoc d’imatge, creació musical, edició de video, disseny en 3D… es treballen en el món laboral amb les mateixes màquines que ara mateix tenim a l’aula d’informàtica de batxillerat. Això contribueix també a acostar el món educatiu al món professional, o si més no, als estudis relacionats amb aquesta modalitat posteriors al batxillerat.

Aquests ordinadors també han obert la porta d’altres activitats, per exemple, el nostre equip de reporters de batxillerat, encarregats de documentar part de l’activitat de l’escola, ara disposen d’unes eines que els faciliten molt més la feina, especialment en tasques de retoc fotogràfic i edició de vídeo. També s’ofereix dins l’espai d’activitats extraescolars una nova activitat: disseny i animació en 3D, de moment l’acceptació d’aquesta activitat és molt bona i els progressos dels alumnes aviat us els farem saber, com és costum, a través de la nostra pàgina de facebook.

Per què no dir-ho també, aquestes són unes màquines boniques i tot i que és un element que pot semblar superflu en el treball, hem comprovat que la predisposició dels alumnes i l’ambient que es genera a l’aula ha millorat.

També ha millorat el manteniment que cal fer a l’aula i esperem que la millora teòrica quant a longevitat es faci efectiva.

Estem molt contents d’estrenar aula a batxillerat, ha estat un somni que molts hem tingut durant uns anys que finalment es realitza.

Salut

Els trastorns alimentaris

Núria Vendrell, cap del Servei d’Orientació Educativa

Dades del mes de juliol de 2015 xifren en 3000 els malalts assistits a la xarxa sanitària catalana per Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). El 5% dels joves entre 12 i 24 anys pateixen un Trastorn Alimnetari, segons l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia, (ACAB).

El debat està obert i diferents propostes sanitàries, socials i educatives es posen en marxa. Una de les darreres ha estat la creació del Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal en els mitjans de comunicació social i la publicitat, també han sorgit diferents iniciatives públiques i privades que investiguen, formen i editen materials per treballar amb els adolescents.

Què està passant?

Vivim en una societat on el culte al cos s’ha convertit en un valor molt preuat, un valor de la societat de l’abundància.

Models culturals arrelats en la importància del cos jove i prim.

I unes conductes socialment acceptades i promogudes de dietes miraculoses amb les quals s’aconsegueix la satisfacció, el benestar personal, l’èxit social i la felicitat.

En aquest context social apareixen els Trastorns Alimentaris Què són els TCA? Són trastorns psicològics que comporten greus anomalies en el comportament de la ingesta. Es dir, estem davant d’una patologia la simptomatologia de la qual podria ser una alteració de la conducta alimentària: dietes prolongades, negació a menjar determinats aliments, vòmits provocats, pèrdua de pes, però l’origen d’aquests trastorns s’hauria d’explicar a partir d’una alteració psicològica : autoestima baixa, percepció distorsionada del cos, nivell elevat d’insatisfacció personal, por a madurar i a fer-se gran, elevats índex d’autoexigència, ansietat elevada, símptomes depressius i obsessius.

Com veiem estem parlant de trastorns mentals greus, de tractaments llargs i que tendeixen a cronificar-se.

Es important aquest aclariment per poder diferenciar els TCA d’algunes conductes que d’habituals s’han convertit en normals per a moltes persones: la preocupació per l’alimentació i el pes, seguiment de dietes comercials, saltar-se àpats principals, dejuni, comptar obsessivament les calories, i un llarg etcètera.

Quins tipus de Trastorns de la Conducta Alimentaria hi ha?

L’anorèxia nerviosa, és un trastorn que es caracteritza pel desig d’estar prim, la pèrdua de pes es provoca a partir d’una dieta rigorosa, vòmits provocats, us i abús de laxants i diürètics i una hiperactivitat física. Aquest trastorn pot anar acompanyat d’una distorsió de la percepció de la imatge corporal, per molt que s’aprimin es veuen grasses.

La bulímia nerviosa, és un trastorn que es caracteritza per la pèrdua de control, pèrdua de control en el menjar, (afartaments) i conductes compensatòries per evitar les conseqüències de l’anterior conducta que seria l’augment de pes,com són els vòmits després de cada ingesta. Aquestes conductes alleugereixen la por a guanyar pes però generen vergonya i tristesa en la persona que se’ls provoca.

Els trastorns de comportament alimentari no especificats, són un conjunt de conductes que no compleixen els criteris diagnòstics de l’anorèxia i la bulímia, com són les persones

menjadores compulsives, menjadores nocturnes, les vigorèctiques, els afartaments que provoquen augment de pes.

Segons els experts aquests trastorns són quatre vegades superiors a l'anorèxia i bulímia nerviosa.

Es poden prevenir els TCA? Des de la família amb actituds que animin els fills a relacionar-se amb els altres, que siguin autònoms, no controlar-los excessivament, no insistir en conductes perfectes sempre, deixar que s’equivoquin, no donar excessiva importància al pes, a la talla, a l’aspecte físic, fer algun àpat tots els membres de la família junts, fomentar l’esperit crític davant les informacions i/o estereotips que mostren els mitjans de comunicació, ensenyar a fer un bon ús d’internet.

Des de l’escola, afavorint el desenvolupament d’habilitats i de recursos que permetin el creixement integral dels infants i joves . Potenciant l’autoestima positiva, l’assertivitat, les habilitats comunicatives, la seguretat en un mateix. Generar sinèrgies i complicitats entre els alumnes, els grups d’amics ajuden a detectar actituds que poden ser preocupants en una adolescent.

Entre tots hem de ser promotors d’una vida física i psicològica saludable i fent sentir segurs i responsables els nostres adolescents perquè fer-se gran, de vegades, no és fàcil.

21

Projecció

El CB IPSI puja a Copa Catalunya

ESPORTS

Oriol Morera, cap del departament d’esportw

El 27 de setembre de 1997 el sènior “A” masculí del Club de Bàsquet IPSI jugava el primer partit oficial de la seva història a Santa Coloma de Cervelló contra el CB Montpedrós, en una pista descoberta i a la categoria de menys nivell del bàsquet català (3a Catalana “B”). Els nostres jugadors van fer-se amb la victòria per un 89-90 després de molt patiment i d’una pròrroga. El club s’havia fundat poques setmanes abans.

Quasi 18 anys després, el CB IPSI ha crescut exponencialment duplicant el número d’equips en competició i també millorant paulatinament el nivell dels seus equips. Bona prova d’això ha estat aquest merescut ascens del nostre primer equip masculí a Copa Catalunya, la màxima categoria organitzada per la Federació Catalana de Basquetbol (quadre annex) i en la qual hem debutat recentment.

L’ascens es va poder materialitzar després d’un tram final de la temporada passada espectacular. Els nostres jugadors van ser capaços de sumar 7 victòries consecutives en les últimes jornades per acabar posicionant-se a la quarta posició de la lliga i d’aquesta manera aconseguir aquesta fita, fins ara inèdita a casa nostra, com és guanyar-se un bitllet per disputar la Copa Catalunya d’enguany. A més, el nucli dur de l’equip està configurat per jugadors formats esportivament i acadèmica a IPSI donant continuitat a tot el treball iniciat al pati verd i donant sentit al nom que portem a la samarreta.

A més d’aquest innegable èxit, la temporada 2014-15 pot qualificar-se a nivell de resultats com la millor de la nostra història ja que, a banda del comentat, hem pogut sumar-hi dos ascensos més. El primer equip femení va aconseguir proclamar-se subcampió de Catalunya de Segona Categoria i pujar a Primera Catalana i el nostre filial masculí (format íntegrament per exalumnes de l’escola) també va acabar l’any com a campió del seu grup i va ascendir a Tercera Catalana.

Així doncs, si voleu gaudir de bon bàsquet al costat de l’escola, a la nostra web i a les xarxes socials com Twitter (@cbipsi)

o Facebook hi trobareu tota la informació actualitzada dels partits del cap de setmana (horaris i resultats).

Volem gaudir al màxim de cada moment de l’experiència de competir a Copa Catalunya. Ens hi voleu acompanyar?

EVOLUCIÓ CB IPSI 1997-98: 3a Catalana "B" *

2007-08: 1a Catalana

1998-99: 3a Catalana "A" *

2008-09: 1a Catalana

1999-00: 3a Catalana Preferent *

2009-10: 1a Catalana

2000-01: 3a Catalana

2010-11: 1a Catalana

2001-02: 3a Catalana

2011-12: 1a Catalana

2002-03: 2a Catalana

2012-13: 2a Catalana

2003-04: 1a Catalana

2013-14: 1a Catalana

2004-05: 1a Catalana

2014-15: 1a Catalana

2005-06: 1a Catalana

2015-16: Copa Catalunya

2006-07: 1a Catal ana

* Categories ja no existents

Organitza: ACB LLIGA ACB ENDESA: FC Barcelona, Joventut, Manresa Organiza: Federació Española de Baloncesto LEB OR: CB Prat, FC Barcelona "B", Lleida LEB PLATA: CB Tarragona EBA: CB Cornellà, CB L'Hospitalet, JAC Sants Organitza: Federació Catalana de Basquetbol COPA CATALUNYA: CB IPSI PRIMERA CATALANA SEGONA CATALANA TERCERA CATALANA: CB IPSI "B" TERRITORIAL: CB IPSI "C"

22

Projecció

Èxit del vermut solidari amb la Marató de TV3 Vanessa Arriaza i Sandra Comas, comissió d’organització.

Ja fa un parell d’anys que teníem una il·lusió: col·laborar amb la Marató de TV3. Enguany vam posar fil a l’agulla amb temps per organitzar un vermut solidari per recaptar fons. L’escola ens va cedir l’espai i les instal·lacions que necessitàvem. Companys i companyes van presentar-se voluntaris per repartir-nos tota la feina que havíem de desenvolupar per portar a bon port aquest projecte. Unes quantes reunions després, vam posar-nos en contacte amb diferents possibles proveïdors. Els de vermuts Miró van venir de Reus per fer-nos donació de vermut negre. De Sant Sadurní d’Anoia ens va arribar vi blanc DO Penedès i cava gran reserva gentilesa d’A.Vilamajó. El xef Sergi de Meià i en

Francesc Batlle de Pastinova es van fer càrrec de dissenyar la tapa solidària. També han col·laborat: Roysan, B-Grup, Panet-Pavé, Cacaolat, Kimon Fruits, Talls i més, Dipromat, Forn Provença i vermut Yzaguirre. El nostres gegants, el Borrell i la Provença, es van apuntar a la festa. I la cirereta del pastís va ser la confirmació de l’actuació del grup Veuscomsí del programa Oh happy day.

Amb els nervis d’un principiant, vam posar els vals a la venda amb èxit aclaparador. El marcador analògic d’assistents feia patxoca. Per raons d’espai i seguretat, només vam poder fer un nombre limitat de vals més, que es van exhaurir un dia abans del previst gràcies a la generositat i solidari23

tat dels pares i mares d’IPSI. No ens oblidem pas dels que heu col·laborat amb la fila zero.

I va arribar el dia assenyalat. Amb il·lusió, a les vuit del matí, ens vam posar a preparar-ho tot. Quan s’obriren les portes, a les dotze del migdia, tot estava a punt i vam ser feliços veient com gaudíeu de la tapa, les begudes i les actuacions dels timbalers, els gegants i el grup Veuscomsí i sobretot, com gaudíem plegats de tanta solidaritat.

Gràcies a vosaltres, ha estat fàcil recaptar fons per a la marató. Gràcies a tots vosaltres hem aplegat 3885 euros que de ben segur ajudaran molt aquest any a la investigació de la diabetis i l’obesitat.

Moltes gràcies a tots.

Projecció

Uns capgrossos per a l’Escola!

Eulàlia Homs, professora i mare de l’Escola

Deixeu-me que us parli d'un somni, d'una il·lusió, d'un desig...

Va ser cap a finals d'estiu, embriagada de festes majors i infants amb ulls plens de màgia, que se'm va acudir una idea: i si l’Escola també tingués capgrossos?

De sobte ho vaig veure clar, calia presentar el projecte de seguida, en tornar de les vacances. I calia engrescar tanta gent com fos possible perquè aquest havia de ser el nostre projecte, el de tots, el de l'Escola.

La primera porta que vaig picar va ser la de la Gemma Vernet, ja que és ella qui més estima i més cuida en Borrell i la Provença, els nostres gegantons.

A la Gemma la proposta li va semblar fantàstica, així que ara calia seguir picant portes, aquesta vegada la del Director, a qui també va agradar la idea. I d'aquesta manera tan simple va néixer el projecte “Uns capgrossos per a l’Escola!”

Permeteu-me que us n’expliqui més coses, d'aquest projecte. Primer de tot ens podríem preguntar el per què de

tot plegat. Doncs perquè es tracta d'un projecte que ens permet treballar en equip. Perquè els més menuts estan emocionats amb la idea. Perquè els més grans en poden ser protagonistes de primera mà i demostrar que no només són adolescents sinó també joves amb idees, amb iniciativa, amb imaginació, amb ganes i empenta. Perquè les activitats fora de l'Escola, com ara les cercaviles, poden agermanar tota la Comunitat Educativa. Perquè és un projecte transversal que pot agrupar activitats diverses com ara l'escriptura, la lectura, la plàstica, la pràctica democràtica i tantes altres. I, per què no?, perquè ens ho podem passar molt bé preparant-lo!!

Però deixem la teoria de banda i mirem la pràctica. La següent pregunta seria “Com es tira endavant tot això?”. El primer pas neix de l'etapa d'ESO. Els alumnes, de forma voluntària, es presenten a un concurs d'històries de creació pròpia que tenen com a condició única que hi apareguin tres personatges. De

24

totes les històries presentades, se'n seleccionen dues o tres. I és en aquest moment que tota l'Escola entra en joc: les històries triades es passen a llegir a totes les tutories, des de P.3 fins a segon de Batxillerat. De forma anònima, són els propis alumnes els que voten la història que més els agrada, i d'aquesta en sortiran els nostres capgrossos: seran els tres personatges de la història!

Els personatges pensats, imaginats, creats per un alumne! I escollits per tots els alumnes!

El següent pas és veure'ls néixer. La idea inicial era que fossin també els mateixos alumnes que els donessin vida, però en valorar la dificultat que això representaria (serien pocs alumnes els qui al final els podrien fer, malgrat ser molts els que ho desitjarien), finalment serà una empresa qui ens els faci.

Però que ningú pateixi! Jo segueixo somniant... Potser aviat hi haurà un nou projecte, un que engresqui totes les famílies de l'Escola, un que ens faci treballar una mica a casa... Però això ja serà una altra història.

El cas és que, finalment, els podrem conèixer! I quin millor dia per fer-ho que el de la nostra Festa Major? Així que estigueu atents, no fos cas us els perdéssiu!!

I, de moment, aquí s'acaba el somni.

Mentre escric aquestes ratlles estem tot just en el primer pas. Engrescar adolescents no sempre és fàcil, ja se sap. Però jo hi compto fermament! Estic segura que, una vegada més, no ens fallaran.

Estic convençuda que hi haurà una bona participació, i que aviat estarem enfeinats amb alguna altra història. Però això serà més endavant…

Família

Per què porto els meus fills al cau?

Sònia Alonso, mare de l’Escola

El cau és, pels meus fills, un espai on créixer més lliures.

Donat que vivim, la majoria de la comunitat IPSI, envoltats de ciment, sorolls, horaris i deures per acomplir, el cau obre la possibilitat de fer amics i conviure sense tantes normatives i, en moltes ocasions, envoltats de natura.

El valor que més m’agrada és la transversalitat d’edats: joves compartint experiències amb nens i nenes, però també amb nosaltres, els pares. Jugant amb els més petits, motivant per superar les pors, el cansament o la set a les excursions. Embrutant-se amb alegria, cuinant de qualsevol manera o caminant sota la pluja. Amb cura de tots ells però confiant plenament en les seves possibilitats, sense patir per si es constipen o entropessen amb una pedra.

L’altre valor que em sembla essencial és el respecte pels altres, per les seves formes de ser, sentir o expressar-se. Al cau hi pot anar tothom i aportar el millor de si mateix.

A més, tot això acompanyat de campaments d’estiu enmig de la natura, travesses per descobrir els mil racons de la nostra geografia i excursions de cap de setmana on dormir amb els amics i explicar mil històries, fer jocs o cantar durant les vetlles.

El meu fill gran es llegeix el que fins ara he escrit i em diu: “Apa mama quin rotllo. A mi el que m’agrada són els amics, les travesses i poder dormir sota els estels, de la resta ni me n’adono”.

Potser no. Com a l’escola, a vegades és difícil fer una reflexió sobre què aprenen de veritat i si encertem en l’educació que hem triat.

En el nostre cas, portar els nens al cau no va ser fruit d’una decisió meditada, tot el que ara penso ha estat un regal posterior a un impuls. Us poso en situació, era dissabte a la tarda després de dinar: -Mama què fem? - el gran -Vull veure Peppa Pig - la mitjana - Tinc son - el petit - Aquí davant fan un xivarri cada dissabte increïble. Deu haver-hi un casal. Vaig a veure - el meu marit.

I és així com una tarda d’hivern vàrem descobrir l’Agrupament Escolta i Guia Itaca.

Les primeres sortides van ser dures, nosaltres perquè patíem i els nens perquè s’enyoraven. Fins que, a poc a poc, van anar fent amics, descobrint que sabien fer-se la motxilla, administrar-se el menjar, viure 2 dies o molts més sense tele ni aparells electrònics, sense llum, sense matalàs ni calefacció. Vivint amb allò que cabia en una motxilla.

Fins i tot caminar molt sota el sol d’estiu o envoltats de fred a l’hivern. I a la nit, amb la foscor, muntar tendes, treure la carmanyola sense escalfar i compartir el sopar sota un immens cel estrellat que els fa sentir petits però acollits, confiats, segurs enmig de la natura.

Els meus fills tenen moltes anècdotes per explicar i, encara que, quan arriben a casa no acostumen a dir massa coses, sempre hi volen tornar.

Fa temps el meu fill gran em va explicar una anècdota: “Era una sortida d’un cap de setmana de febrer que ens havíem proposat anar a tocar la neu, així que els caps ens van

portar a un refugi allunyat de qualsevol civilització que estava en mig de la muntanya pirinenca. Ja de camí vam veure la neu i mentre pujàvem anàvem fent guerres de boles de neu.

Del refugi sortia un camí que s’endinsava al bosc d’avets on vam passar la tarda passejant.

El camí estava ple de marques de pneumàtics amb plaques de gel al damunt. Ràpidament tots vam saltar-hi i jugàvem a aixafar-les i a esquitxar-nos els uns als altres. I aleshores vam veure un tronc d’arbre envoltat per una capa de gel molt gran. Sense pensar-nos-ho vam saltar-hi al damunt però, amb compte, vam intentar marxar ja que el gel va començar a esquerdar-se. Aleshores la resta de la unitat que anava darrera nostre s’hi va afegir de manera que ens vam quedar els tres primers al bell mig del bassal. I plof! El gel es va trencar i tothom va saltar fora però nosaltres tres ens vam quedar al mig sense poder sortir-ne. De sobte, entre tots els crits, vaig veure la mà de la nostra cap, m’hi vaig aferrar amb totes les meves forces mentre agafava a la meva amiga que encara estava a dins. Vam sortir tots tres en cadena i va ser quan ens vam adonar que teníem les cames xopes fins al genolls. Ràpidament ens vam posar a córrer per entrar en calor i no refredar-nos i vam seguir la passejada rient.

Al tornar al refugi vam escalfar els pantalons i els mitjons a la llar de foc i ens vam emportar aquell ensurt com una anècdota molt graciosa”.

25

Família

Els documentals estan de moda

Eduard Gil, gerent de Parallel40 DocsBarcelona i pare de l’Escola

La necessitat d’escoltar i contar histories és innata en el ser humà i és així des de la prehistòria. Ens relacionem amb altres societats, persones i comunitats a través de la narrativa on els sentiments, la informació i la cultura tenen fluxos continus en forma de relats, antigament amb la paraula i l'escriptura que passaven de generació en generació, i en l´actualitat amb l'audiovisual i el Cinema Documental.

Veure un bon documental et transporta a les vivències d'una altra persona per conviure amb les seves sensacions, les seves pors, els seus sentiments, els seus desitjos, en definitiva, és una experiència en el teu interior, que et fa pensar i que et rebel·la contra l'evidència de la ignorància dels fets per part de la resta de la societat.

El Cinema documental ens apropa a històries de persones reals i encara que la realitat i la historia són sempre subjectives i depenen de l'ull de la càmera, sempre hi ha la intenció d'explicar una història real i això ho fa molt interessant.

Dintre del concepte Documental existeixen diferents categories que es poden retro alimentar de manera transversal: hi ha Reportatges Documentals, Docudrama, Fals documental, Documental Històric, Documentals d´animals, Documental interactiu, Documental social, i en podríem afegir més, però el comú denominador d’un bon documental és una bona història i com és contada. El Documental utilitza els mateixos recursos que la ficció, és a dir: un principi de l’història, un desenvolupament i un final del que es vol explicar, de tal manera que l´espectador perdi la noció de la realitat dels fets submergint-se només en la història del personatge.

Dos fets sorprenen el primer cop que vas a veure un documental en una sala de Cinema: el primer és que d´una manera espontània en l’acabar la pel·lícula sempre, sempre, sempre hi ha un aplaudiment. És un fet insòlit per algú que només hagi vist gènere de ficció en un cinema; potser perquè només s’aplaudeix quan la realitat passa davant nostre. L´altre fet és que el final del documental mai és el final de la història perquè els personatges estan vius i la vida continua. Aquest dos fets donen pas a un desig incontrolable de compartir i debatre amb altres persones el teu punt de vista.

Veure un documental és una experiència única que ens enriqueix i que ens transmet valors, per acabar tenint mes informació i criteri propi sobre els fets que ens envolten. Els documentals de crítica social reclamen un canvi en la societat establint un debat en els espectadors que mou consciències, i quan el documental arriba a transformar la realitat que està denunciant, es quan arriba a la seva màxima plenitud, i llavors és meravellós, ha valgut la pena tot l´esforç.

Estem rodejats de pantalles en tots els seus formats: els mòbils, les tauletes, els televisors, cinemes, ordinadors, videojocs, etc. Vivim en una societat multi-pantalla que demanda tota la nostra atenció i concentració en un món infinit de continguts. Els nostres preadolescents i adolescents han revolucionat el món audiovisual, l’espectador ha passat a ser proactiu en la recerca de continguts, de tal manera que les possibilitats ara són infinites i sense filtres.

Els documentals en família

Què se n’ha fet d’aquel

Eduard Gil

Marta Pallarès, mare de l’Escola

El passat 19 de novembre “El Documental del Mes”, www.eldocumentaldelmes.com, i l’AMPA Ipsi conjuntament van organitzar a la sala d’actes de l’escola la primera sessió del Projecte: Documentals en Família, amb la projecció de “Five days to dance”, sessió que va comptar amb la presència del seu director Rafa Molés.

Cada trimestre oferirem cinema documental per als alumnes i els seus familiars. Seran les pel·lícules documentals de més qualitat arreu del món, especialment adients per a les edats dels joves d’ESO i Batxillerat, que ens permetran reflexionar i debatre sobre temes diversos. Volem que sigui una activitat per viure conjuntament, pares i adolescents, i compartir les emocions dels documentals.

26

A principis d’aquest any 2015 vam celebrar la primera edició de l’intercanvi de llibres infantils de l’escola IPSI. Era el mes de febrer quan l’AMPA, amb la col·laboració de l’escola, va dur a terme una crida dirigida a les famílies d’alumnes de primària perquè participessin en un intercanvi de contes i llibres infantils.

La fórmula era senzilla, els alumnes portaven els contes o llibres que a casa havien quedat en desús per intercanviar-los per d’altres de la resta de companys. L’escenari d’intercanvi va ser la placeta. I el resultat final va ser la placeta reconvertida durant unes hores en una biblioteca a l’aire lliure.

El segon objectiu de la iniciativa, no per això menys important, va ser l’entrega dels llibres sobrants de l’inter-

Família

Ja podem posar controls parentals i prohibicions, l´esforç serà inútil. L’ “online” i en concret You Tube s´han convertit en la seva televisió i veuen continguts de tota mena.

Però els que més èxit tenen son ¨els continguts tele brossa¨ que cap televisió s’atreviria a emetre en el seu canal.

Personatges completament histriònics, molt a prop de necessitar urgentment un metge, són personatges mediàtics que tenen fins a tres milions de visualitzacions superant qualsevol campanya de màrqueting que una agència podria haver creat.

Lluny de pensar que el potencial audiovisual que tenen els nostres adolescents és una amenaça, i sense prohibir absolutament cap contingut, - només faltaria - el gran repte en l´educació audiovisual és donar les eines per diferenciar continguts molt més elaborats, de més qualitat per permetre a l’espectador escollir quin contingut vol veure. La literatura va aconseguir la seva màxima difusió amb l’invent de la impremta. Ara la vídeo n arrativa hauria d’irrompre ja a les aules, no com una opció, sinó com una necessitat de la societat. De la mateixa manera que un professor demana llegir un llibre, un poema, un article, per analitzar-lo a classe, hi hauria d´haver ens els plans d´estudi l'oportunitat d’analitzar continguts audiovisuals a les aules. El coneixement dels continguts audiovisuals els faria més lliures a l’hora d'escollir què és el que volen veure i així diferenciar el que és qualitat audiovisual del que és ¨tele brossa audiovisual¨ per a tots els públics.

El documental social és una eina més en aquest canvi en l’educació audiovisual. No és casualitat que Catalunya sigui

el lloc on triomfa aquest gènere, amb una televisió pública que sempre ha apostat amb programes com el 30 minuts amb 32 anys d´antiguitat , el Sense Ficció posat en “Prime Time” amb elevats nivells d'audiència. Amb festivals com el DocsBarcelona amb ja quasi 20 anys d’antiguitat o realitats com el “Documental del Mes” que celebren enguany els 10 anys amb més de 60 sales participants. Documentals que ara podrem gaudir també a l'auditori de l’Ipsi amb la implicació de l’Ampa amb aquesta nova aventura que és el “Documental en Família”.

lls llibres? canvi al centre d’urgències de l’Hospital de Sant Joan de Déu del carrer Numància. Així ajudem els infants que s’hi visiten a fer més suportables les hores d’espera. Es van entregar al voltant de

250 contes i llibres infantils, sobrants de l’intercanvi, que van ser rebuts com un regal pels treballadors de l’Hospital infantil. Actualment, en aquest centre mèdic han habilitat una zona que l’han

27

batejada com la “Biblioteca dels peques” on tenen exposats molts dels contes que es van recollir a l’escola IPSI. Els infants que es van a visitar al centre poden emportar-se a casa el llibre escollit, i en moltes ocasions, el retornen al cap d’uns dies o bé en porten algun altre de casa que ells ja no fan servir. D’aquesta manera, la biblioteca del centre d’urgències de Sant Joan de Déu es manté viva i es va renovant cada dia.

Estem contents de donar una nova oportunitat als llibres i fomentar la lectura entre els més petits.

Des de Sant Joan de Déu, ens ha demanat fer extensiu l’agraïment a totes les famílies i alumnes de l’escola que heu ajudat a fer una mica més amable el dia a dia de l’hospital i ens han animat a repetir-ho ben aviat!

Alumnes

Faig castells

Júlia Montserrat, alumna de Batxillerat

Em dic Júlia Montserrat, tinc 16 anys i faig castells des que en tenia 8. L’afició castellera a casa meva es remunta a més de 135 anys, en sóc la cinquena generació de la família. Així doncs, és un tema del qual n’havia sentit a parlar molt durant tota la vida, el meu pare i el meu avi em portaven a veure castells i m’hi vaig acabar enganxant.

He fet molt esport i moltes altres activitats però cap d’elles m’ha ensenyat les coses que he après fent castells. No és només el fet de fer-los en el sentit literal de la paraula, és formar part d’un col· lectiu immens de persones on un nen o nena de cinc o sis anys que puja dalt de tot, té el mateix objectiu que un home o una dona gran que potser no pot participar directament en el castell però que recolza la colla i que per la seva experiència és igual de necessari que el nen o nena que culminarà l’estructura i farà l’últim pas per aconseguir aquest objectiu. Per aquest motiu es diu que en una colla castellera, tinguis el físic que tinguis, edat, sexe,... hi tens un lloc.

L’activitat pròpiament dita dels castells es pot separar en dues parts: els assajos i les actuacions. Els castells requereixen molt de sacrifici, els assajos són, en gairebé totes les colles, entre dos i tres dies a la setmana, tres o quatre hores (aquest factor sí que varia més segons la dinàmica de cada colla).

Abans de cada assaig, sobretot segons la posició que s’ocupi en el castell, és important fer alguns estiraments senzills per tal de no començar a fer l’activitat en fred. Els assajos sovint es fan llargs i a vegades se surt desanimat i amb ganes de deixar-ho córrer tot, per això és molt important que la colla en general sigui psicològicament forta i que cada casteller confiï en el col·lectiu, i és que, els assajos no només serveixen per augmentar les garanties de cada castell sinó també per tractar amb la gent de la colla i aprendre a confiar de la mateixa manera en una persona trenta anys més gran que en algú de la pròpia edat.

Per altra banda hi ha les actuacions, la part més bonica dels castells i la que a tothom li agrada veure. Abans d’una actuació important els nervis són els protagonistes, però amb el temps

s’aprenen a controlar en gran part gràcies als assajos, tot i que la incertesa de no saber si tornaràs a casa eufòric o molt decebut hi serà sempre. Les actuacions importants es fan molt llargues i acostumen a ser dures, sobretot si les coses no estan sortint com un esperava, i és que els castells a vegades no et tornen tot el que els has donat ja que, en ocasions, una feina de mesos i fins i tot d’anys (perquè els bons fruits d’una temporada s’han de saber recollir en les posteriors) queda en un “no-res” i aleshores apareix el sentiment d’impotència i un pensa que aquest esforç de mesos i anys no ha servit per res. Ara bé, quan els resultats són els esperats, que és el que passa la gran majoria de les vegades, la satisfacció d’haver aconseguit un castell tan perseguit durant tant de temps és incalculable i incomparable amb qualsevol altre satisfacció que se’m pugui passar pel cap.

A més, les colles tenen un paper social importantíssim. Les activitats que se celebren per a la gent de la colla en general són infinites. S’organitzen 28

dinars després d’algunes actuacions on l’ambient familiar que s’hi respira és magnífic. Si l’economia ho permet es fan viatges, festes, concerts i sopars a finals d’any que reforcen la convivència.

Fins i tot, en casos d’exclusió social, les colles han servit de suport i han sigut un lloc d’acollida.

La canalla és la part més preuada d’una colla amb la qual es fan moltes activitats especials i adaptades a ells, sempre pensant en el col·lectiu i amb una clara intenció de reafirmar la cohesió del grup.

Ciència i tècnica

El Niño s’enforteix Jordi Miralles

El títol d’aquest article en una revista escolar no hauria de ser estrany, donat que els nens gairebé sempre s’enforteixen. Però avui us volem parlar d’un altre nen que aquests últims mesos s’ha fet molt fort.

S’anomena El Niño, o ENSO per les seves inicials en anglès ("El Niño Southern Oscillation"), a un canvi en el sistema oceà - atmosfera que té lloc en el Pacífic est que provoca canvis en el clima que afecten la totalitat del planeta. La paraula la feien sevir els pescadors de Perú al segle XIX per referir-se a un escalfament que té lloc alguns anys al voltant de Nadal en les aigües costaneres d'Equador i nord de Perú. Pels pescadors és un fenomen important perquè quan apareix disminueix temporalment la pesca en aquesta zona.

En condicions normals, sense El Niño, els vents alisis (del sud-est en l'hemisferi Sud i del nord-est en l'hemisferi Nord), que bufen sobre el Pacífic tropical, convergeixen en l'oest (nord d'Austràlia i sud-est d'Àsia) carregats d'humitat en una zona on la superfície del mar està relativament calenta (per sobre de 28°C), la qual cosa provoca que es doni en aquesta zona una intensa convecció (zona de pluges). Part de l'aire que s'eleva torna sec per la troposfera superior cap a l'est, on es produeix un descens d'aire sec. Per la seva banda, els vents alisis empenyen els corrents oceànics superficials cap a l'oest i provoquen un aflorament d'aigües profundes prop de les costes de l'est del Pacífic. Com a resultat, el nivell del mar està de mitjana uns 40 cm més alt a l'oest del Pacífic.

Quan comença una situació de El Niño els alisis s'afebleixen, s’atura l'aflorament d'aigües profundes, les temperatures de l'aigua del mar comencen a pujar a l'est del Pacífic tropical i apareixen les primeres anomalies positives (temperatures per sobre de la mitjana climatològica). D'altra banda, les aigües càlides de l'oest es dirigeixen cap a l'est. Com a conseqüència, la zona on s'eleva l'aire càlid i humit de l'oest del Pacífic comença a traslladar-se cap a l'est i els vents de l'oest a estendre's cap al Pacífic tropical central.

El Niño és la part oceànica del fenomen, i l'Oscil·lació Sud és la seva part atmosfèrica. Una forma de mesurar-ho és

mitjançant l'índex SOI (Índex de l'Oscil·lació Sud). Aquest índex mesura la diferència de pressió mitjana mensual entre Tahití (Polinèsia Francesa) i Darwin (nord d'Austràlia).

Tots els episodis de El Niño comencen i acaben aproximadament a la mateixa època de l'any. Solen començar a l'hivern i arriben al seu màxim l'hivern següent, moment a partir del qual les anomalies comencen a disminuir, per acabar desapareixent uns sis mesos després. La durada aproximada del fenomen és, per tant, d'uns 18 mesos.

La Niña és el fenomen contrari a El Niño i es caracteritza pel refredament de la tempetratura de la superfície del mar sobre el Pacífic equatorial després del fenomen de El Niño.

Els dos fenòmens són una part normal del clima terrestre.

Durant els últims 40 anys s'han produït diversos episodis de El Niño i de la Niña. En els casos d'episodis febles les temperatures de l'aigua del mar en la superfície varien entre 0.5°C i 1°C respecte a la mitjana, i les conseqüències són petites i difícils de detectar. En els casos d'episodis forts les anomalies sobrepassen 1°C i els efectes es manifesten en tota la Terra. L’episodi més intens des que es mesura aquest fenomen instrumentalment va ser el que va tenir lloc els anys 1997-1998 i aquest any encara pot ser més fort.

En termes pràctics, quan hi ha El Niño significa que moltes regions normalment humides, com Indonèsia, pateixen sequera, mentre que les àrees normalment seques, com les de la costa oest d'Amèrica, pateixen pluges intenses. D'altra banda les poblacions de peixos canvien en àrees costaneres. Això té repercussions no desitjades, amb impactes adversos en la producció i exportació pesquera i d'altres productes. També augmenta la freqüència d'incendis forestals, inundacions, erosió costanera, alteracions en la població d'aus marines i en els esculls de corall, així com la presència de tempestes tropicals. També sembla haver-hi una influència directa en algunes zones no tropicals de les conques del Pacífic i de l'Índic, com Australia, Estats Units, Amèrica del Sud, Indonèsia, Índia, Àsia oriental i Àfrica. La influència directa de El Niño a Europa és difícil de detectar.

CONDICIONS NORMALS

DURANT EL NIÑO

Circulació convectiva

Ecuador

Ecuador

Termoclina

Termoclina 120º E

80º W

120º E 29

80º W

Cultura

L’anàlisi musical

Sofia Llovet, Sílvia Montanya i Paula Rodés, alumnes d’ESO, i Cristina Jiménez, professora

Aquest curs, l’Escola de Música d’IPSI estrena una matèria nova que cobreix els continguts de l’Anàlisi Musical de Batxillerat. El seu objectiu no és altre que entendre la música en profunditat. I si vivim envoltats de música, què millor que poder entendre com està construïda i per quina raó és així.

Aquesta materia pot interesar molt a alguns alumnes de quart d’ESO que vulguin estudiant música en un futur.

Per tal que us feu una idea de què es treballa a Anàlisi Musical, ens podríem fer una pregunta d’aquest estil: Què tenen en comú Mozart i Justin Biever?

Doncs així d’entrada, absolutament res.

Però si escoltem amb atenció i fem de musicòlegs una estona, trobarem més d’un punt de connexió. Per exemple, els dos fan servir els mateixos tipus d’escales musicals, les mateixes harmonies i els mateixos patrons rítmics. Els dos organitzen el material sonor en frases, en períodes i estrofes i tenen com a objectiu transmetre idees a través de la música. És evident que, malgrat el que puguin opinar els seus fans, a Justin Biever li manca la genialitat, la profunditat i la intel. ligència que caracteritzen a Mozart, però en definitiva els dos treballen amb el mateix material sonor i amb les mateixes regles per organitzar aquest so.

Aleshores, perquè sonen tan diferent?

La resposta ha de ser doble: per una banda, la música és sempre fruit del context històric en el que és creada i per altra banda, la qualitat del producte final dependrà de la trajectòria vital i del talent del creador. Quan Mozart va crear la seva obra, la música no era un entreteniment sinó l’entreteniment. A l’audició de música se li dedicava un temps i un esforç molt importants. A Justin Biever li ha tocat viure un temps caracteritzat per la caducitat de la música. L’ànsia de novetats fa que no se li dediqui massa atenció a les cançons, que de seguida passen de moda, de manera que tampoc val la pena invertir esforç en la seva composició i interpretació.

L’Anàlisi Musical es dedica fonamentalment a resoldre i reflexionar sobre aquest tipus de qüestions. Com a mostra, us oferim dues guies d’audició. Us convidem a sentir dues obres ben diferents (les podeu trobar a Youtube) seguint l’anàlisi que n’hem fet a classe.

La primera obra que hem triat és el primer moviment de la

5a simfonia de Beethoven. Us recomanem la versió que en fa Gustavo Dudamel amb l’Orquesta Sinfónica Simón Bolívar de Venezuela.

Aquesta peça té un rerefons molt interessant que cal comentar; va ser escrita entre 1804 i 1808. Entre aquests anys, el compositor va partir una pèrdua progressiva d’oïda, i quan es va estrenar l’obra ja era completament sord, cosa que va provocar que l’estrena fos un desastre, ja que la va voler dirigir ell malgrat la seva sordesa. A més d’això, va tenir problemes amorosos: ell es volia casar amb una dona que es deia Terese (per la qual va escriure el famós Für Elise -l’editor es va equivocar amb el nom!), però la proposta no va ser acceptada. Per altra banda tenim un context polític on Napoleó, a qui Beethoven considerava un heroi i en el qual confiava per estendre la filosofia del liberalisme, va resultar no ser el què s’esperava, ja que portava la guerra i volia conquerir-ho tot.

Tenint en compte aquest context, podem començar a mirar la música en sí. Els minuts corresponen al vídeo de Youtube que us hem recomanat. Tota la simfonia es construeix en base a un motiu rítmic -arriscat, per cert-, de quatre notes, que anirem sentint constantment. Podem dir que té una estructura bitemàtica tripartita, ja que hi diferenciem dos temes i tres parts (el primer tema es repeteix al final).

A la primera part li diem exposició, i és on es presenten els dos temes. El primer va del minut 0 als 50 segons i el segon, dels 50’ al minut i mig. Si escoltem bé, podem sentir que a la presentació del segon tema encara se sent el primer tema a les cordes greus. Després d’aquest es torna a repetir tota l’exposició exacta, fins als 2 minuts i 59 segons. A continuació sentim el desenvolupament, que no canvia de motiu; el que fa és fer créixer la tensió harmònica i la intensitat a través de la modulació. Aquesta part dura fins als 4 minuts i 25 segons. Finalment, sentim la reexposició, on es torna a sentir el primer tema, i als 4 minuts i 42 segons apareix un solo d’oboè preciós i molt melòdic, que es diferencia enormement de la resta de l’obra i que el que fa és augmentar encara més la tensió, l’espera, les expectatives pel final. A continuació tornem a sentir el segons tema, el que és més líric, i després d’un gran crescendo, arriba la coda als 5 minuts i 49 segons. aquesta coda s’allargarà fins els 8 minuts, i la raó d’aquesta durada tan llarga és que ha generat tanta tensió durant l’obra que necessita molta estona per baixar-la. Podem relacionar aquest fet amb el context anteriorment explicat, molt dur pel compositor.

A continuació, us oferim l’anàlisi d’una peça completament diferent: Viva la Vida, de Coldplay (grup actiu des del 96), que pertany a un àlbum amb el mateix nom i amb el subtítol de Death and All His Friends. Si escoltem la cançó, sentim que creix en intensitat i volum des del principi, fonamentant-se en un baix rítmic obstinat, això és, constant i present durant tota la peça.

S’hi van afegint instruments i l’últim que s’hi afegeix són els cors, que des que apareixen també es mantenen fins al final.

Per sobre d’aquesta estructura creixent i d’aquesta música inflada, trobem una lletra que critica el poder, que parla de deshonestedat, d’hipocresia i de grandesa perduda. Podem dir que el missatge verbal i el musical en formen un de sol que té moltíssima força.

30

Cultura

www.lempremta2.blogspot.com

Carme Via, Premi Delta

L’Empremta

Miquel Garcia i Mireia Rimbau, alumnes de 1r de Batxillerat I si fem un blog? Amb aquesta pregunta, farà uns dos anys, vam iniciar el projecte d’obrir el nostre propi espai a la xarxa.

La idea de fer aquest blog sorgeix de la voluntat de comunicar-nos. Els adolescents, cadascú a la seva manera, ho utilitzem com a forma d’expressar-nos. És una bona forma d’arribar a molta gent, de totes les edats, de forma anònima; compartint pensaments, opinions, i fins i tot experiències.

En el nostre cas, dos joves escriptors nats, amb ganes de compartir pensaments, visions i opinions, (però amb poca experiència), vam saltar al projecte de seguida, amb moltes ganes.

No teníem una idea definida sobre quin format voliem seguir o el títol del blog, però totes aquestes qüestions van venir després.

El nostre objectiu era expressar la nostra visió sobre la vida, des del nostre punt de vista adolescent en el camí d’esdevenir adults. tots dos vam barrejar temes com política, cultura, societat, actualitat, filosofia… Cadascú, òbviament, amb els seus camps preferits i interessos. Per tant, tendim a escriure sobre temes diferents.

Vam saltar al projecte de seguida, amb moltes ganes i ambició. El nostre objectiu era expressar la nostra visió sobre la vida, des del nostre punt de vista adolescent en el camí d’esdevenir adults.

Quan vam començar, no hi teniem res a perdre i tot a guanyar. Amb el temps, milloràvem els nostres articles a la vegada que apreníem del món que ens envolta. El fet d’escriure sobre política i societat ens permet també estar més al dia i informar-nos sobre les notícies diàries. Encara no sabem a què ens volem dedicar, però sabem que gaudim començant a ser periodistes.

El títol del nostre blog va sorgir, en el fons, d’una manera fortuïta. Vam creure que el que millor defineix el nostre blog és L’Empremta. La necessitat o l’afany de compartir, de créixer, de deixar la nostra petjada. I de convidar els adolescents a deixar-la també, i a compartir-ho.

Molts companys es pregunten si guanyem diners per escriure. Actualment,

tenim unes 14.000 visites, i volem seguir creixent. El nostre objectiu, però, mai ha estat obtenir un benefici econòmic. No seguim una pauta establerta, ni ens proposem escriure un mínim d’articles a la setmana. Quan sentim la necessitat d’escriure, ho fem, encara que sovint moltes idees acaben sent un simple esborrany. Potser una tarda tenim un tema en ment que creiem que serà tot un èxit, el comencem a escriure i no li veiem sortida. O al revés. Tant podem no pensar un tema abans d’escriure’l com meditar-lo molt.

No us enganyarem, sempre és gratificant veure que de tant en tant ens llegeixen i ens deixen comentaris, l’anomenat feedback del lector; però, el que que creiem que és més enriquidor és llegir els articles que ha fet l’altre, discutir-los, pensar-hi i tornar a escriure.

Ens agradaria animar a tots aquells alumnes de l’escola que havien pensat en un projecte similar. Penseu que és la vostra oportunitat per compartir el vostre pensament, la vostra opinió i, encara més enllà, la vostra veu. Sols o amb un amic, llançeu-vos i expresseu-vos, sigueu crítics i opineu del món que us envolta. Nosaltres ens vam arriscar sense saber el resultat i, sense cap pressió, vam trobar un món que ens permetia desenvolupar-nos, ser nosaltres mateixos i realitzar-nos com a persones.

En definitiva, intenteu deixar la vostra empremta.

31

Redacció d’ElFil

El passat dia 1 de desembre, la nostra companya Carme Via Sala administrativa d’Educació Infantil, va rebre el 1r. Premi en el VIII Concurs de Narrativa per a dones del Premi Literari Delta, amb l’obra titulada La modista i altres dones, que retrata dones de diverses generacions plenes de vida tot i ser l’opera prima de l’autora en aquest gènere.

Nou ajuntaments del Baix Llobregat amb la col·laboració de les biblioteques municipals, el suport del Consell de les Dones del Baix Llobregat i de la Diputació de Barcelona, són els convocants d’aquest premi que té una periodicitat bianual.

El lliurament es celebrà a la Biblioteca Municipal Jordi Rubio i Balaguer, de Sant Boi de Llobregat, amb l’assistència de la periodista i escriptora Maruja Torres membre del jurat.

El premi inclou, a més d’una dotació econòmica, l’edició de l’obra.

La Carme és autora d’una vintena de relats curts que han obtingut diferents reconeixements. De formació autodidacta, escriu amb regularitat, les lletres són la seva passió, tant llegides com escrites.

A la web de la Biblioteca Les Voltes, de Sant Vicenç dels Horts, a l’apartat d’autors locals, podeu llegir alguns dels relats de l’autora que han estat premiats.

Cultura

Esteban Bernatas, fundador i promotor de ZumZeig Cine

Cine Inqualificable

Albert Triviño, professor de Batxillerat - Com se us va acudir muntar una sala de cinema d’aquestes característiques? Com va sorgir la idea?

La idea se’m va aparèixer sobretot viatjant. He vist nombroses sales on es percep que la gent que hi ha al darrere estan moguts a crear cines pel seu compromís amb el cine en tant que expressió artística. És a dir que la motivació primera és la vessant artística i no l’econòmica, encara que evidentment totes dues van lligades.

- Quins són els vostres criteris de programació?

La programació va en paral·lel a les pel·lícules que es distribueixen al país. No es distribueixen les mateixes a Alemanya, Argentina, França, Espanya o Mauritània. Les pel·lícules que es distribueixen depenen de la història de cada país, de les polítiques cinematogràfiques que s’han creat i de l’interès general que desperta el cine en cada cultura. Des del nostre petit Zumzeig acompanyem l’interès dels distribuïdors per un cine que s’allunyi del cine que comunament es diu “blockbuster”, “mainstream” o encara “estàndard europeu”. Encara que aquest tipus de cine de vegades porta pel·lÍcules interessants, normalment està mogut per interessos econòmics a gran escala. Els blockbusters són normalment originals dels Estats Units. Aleshores al Zumzeig programem films on predominen les veus dels directors o directores a l’hora de decidir sobre la forma final de la seva pel·lÍcula i on el tall final del film els pertany.

A més, nosaltres de tant en tant programem pel·lícules que no tenen distribució malgrat haver tingut un bon recorregut a festivals de cine i a vegades premis. Ens hem inventat una etiqueta per aquestes pel·lícules :”Cine Inqualificable”.

- Com veieu la situació actual del cinema alternatiu o d’autor, de les sales de cinema fora dels circuits essencialment comercials?

Tinc la sensació que la situació no ha evolucionat gaire des dels anys 80.

Les polítiques culturals no han fet molt d’efecte i de cara als exhibidors no hi ha hagut moviments en favor d’unes sales de cine diferents o amb programació diferent. Llavors cada sala de cinema fa el que pot i tracta simplement de sobreviure. Hi ha països que fan una miqueta, altres molt o moltíssim, i altres res de res. Crec que estem en un país on es fa una miqueta.

A Catalunya es potencia (subvenciona) el subtitulat o el doblatge en català, la qual cosa segurament està molt bé, però no té res a veure amb el tipus de cine que es projecta i la seva qualitat artística. Així doncs, la situació del cinema alternatiu o d’autor és molt fràgil i massa minoritària.

Aquesta situació, entre altres coses, va lligada, em sembla, al tractament de la cultura pels mitjans de comunicació, ja siguin públics o no. Malauradament al nostre país massa sovint els grans mitjans de comunicació, tv, ràdio i premsa, maltracten el cinema més independent o distribuït a pocs cines simplement ignorant la seva existència. És un peix que es mossega la cua, et diuen “no farem una notícia perquè aquest realitzador no el coneix ningú” oblidant que part de la seva tasca, justament, és la de donar a conèixer nous realitzadors i no només els que ja són coneguts internacionalment per haver passat anteriorment amb les seves produccions per importants festivals. De totes maneres, a vegades un film amb un distribuïdor mitjà o gran que ha tingut molta premsa i publicitat no té repercussió d’espectadors als cines, això és veritat també. Diguéssim que el que costa avui és aixecar l’interès de les noves generacions per anar a veure cine a la sala de cine.

- Com enfoqueu la competència de sales del circuit comercial que ara projecten en VO? No enfoquem gaire la competència en VO de les altres sales. Aquestes tenen els seus distribuïdors amb qui treballen habitualment i altres amb qui treballen puntualment. Som molt petits i només tenim una pantalla, estem al costat de problemes de competència amb cines en VO. Però és veritat que certs films, molt interessants, només són projectats a multicines en VO, això són acords entre els distribuïdors i aquestes sales. El Zumzeig neix per donar visibilitat a films que no en tenen, amb la qual cosa quan això passa ens pot afectar però no de manera profunda, ja que l’important és que tal o qual pel·lícula es pugui veure aquí o allà.

- Tu vius a Paris, quina és la situació del cinema d’autor allà?

32

Després de deixar el meu fill a l’escola, de vegades, vaig a una sessió de cine per veure un film a les 11h del matí en VO. A la sala et pots trobar una vintena de persones i amb un film que no es distribuiria mai a Espanya. No conec en profunditat les decisions polítiques que ha fet de París la capital mundial per veure cinema.

Conec un colombià que viu aquí i s’hi va instal·lar fa 15 anys, entre altres raons, perquè podia veure films a les 9h del matí, i no qualsevol “blockbuster” sinó films que només es distribueixen a França, i de vegades fins i tot només a París.

- Una part important de les activitats que s’hi fan al cine, són esdeveniments, cicles, festivals... Aquestes activitats paral·leles, com s’articulen, com s’organitzen, com es financen?

El Zumzeig funciona compartint la caixa amb el distribuïdor, organitzador de festival o esdeveniment o qualsevol altre. A vegades fem un lloguer per avançat, depenent de cada situació. Després de decidir que projectarem “tal” pel·lícula, a vegades el que ens ha apropat ens ofereix directament un lloguer i ho acceptem. Si és un lloguer per una projecció privada nosaltres no ho anunciem i no tenim res a decidir sobre el contingut i la forma del film: és un lloguer privat per una projecció i no s’anuncia enlloc, només posem a l’abast les nostres instal·lacions.

- El Bistrot, va molt lligat a la idea inicial, quina importància li dones?

El bar o bistro és per fer del cine un lloc acollidor. Ens agrada que la gent torni a sortir per on ha entrat i no ferlos fugir per un passadís fred que els torna al carrer.

- Sou de les poques sales a Barcelona que encara té projectors de 35mm i 16mm. Seguiu apostant pel cinema analògic?

Tenim la possibilitat de projectar films en 16mm i 35mm. És una decisió totalment conscient malgrat que en aquests moments no es facin pràcticament còpies analògiques de projecció. El temps dirà què passarà i si aquests projectors tindran utilitat, de moment els utilitzem molt poc, la veritat. La història del cine s’ha fet en aquest suport analògic i tro bem necessari que un cine mantingui aquests tipus de projector. De vegades coses que semblaven desaparegudes tornen a aparèixer.

- Quin futur t’agradaria pel Zumzeig?

El futur amb noves generacions d’espectadors. Crec que la curiositat és la clau, un mateix es pot fer defensor d’un film, com d’un llibre, una peça de teatre, o un esport asiàtic, perquè ha decidit anar a veure el film (o llegir un llibre, anar al teatre o practicar el Sepak Takraw), per un impuls propi. La curiositat s’alimenta i es rega. La vida és massa curta per deixar que els altres decideixin per nosaltres.

33

ESCOLA DE Com que aquestes queixes feien referència a fets que passaven de nit, o en caps de setmana quan no hi ha alumnes a l’escola, però tampoc mestres ni personal administratiu, l’Oriol no podia imaginar qui era el responsable del terrabastall. Va parlar seriosament amb els encarregats del manteniment i de la neteja i, fins i tot, va fer cridar el director de la coral de pares i mares, no fos cas que algun cantaire es despistés dels assajos del dilluns a la nit i fes de les seves a les aules. També ho va fer amb els responsables del judo, del bàsquet i de la gimnàstica, ja que als entrenaments i als partits de cap de setmana entra i surt molta gent a l’escola. Li ho va comentar amb seriositat a la Irene de recepció. Va demanar que es prenguessin mesures de control al responsable del Centre d’Esports, ja que hi ha gent que hi va a nedar o a posar-se en forma.

També ho va dir als responsables de les activitats extraescolars, als del tai-txi i a tots els de tot allò que es bellugués en les immediacions de l’escola.

Va demanar al professorat que vigilés i que posés la màxima atenció per descobrir els culpables. Però res, no va tenir èxit. I les queixes seguien i les croquetes desapareixien!

La Provença i en Borrell són els dos gegantons de l’Escola lPSI, situada a la confluència dels carrers de Barcelona que duen els seus noms (em fa l’efecte que és a l’inrevés, però ningú no s’adonarà del lapsus), en ple barri de l’Esquerra de l’Eixample.

Ells són com dos escolars més, i com a gegantons que són, un xic més menuts que molts gegants (com el del Pi de Barcelona, el Robafaves de Mataró o el Comte Borrell II de Cardona —compte no us confongueu de Borrells!—), i més gegants que els nens i les nenes i que els nans i capgrossos que acompanyen alguns gegants (com el Cucut o en Cap de Llúpia). Els trobareu sempre al seu lloc, a les escales que hi ha a tocar del pati de l’edifici principal de l’escola. Surten a ballar per les festes del centre, les del barri o, si els conviden, en alguna trobada gegantera. Però la resta del temps són allà, prop del pati de la seva escola, vigilant com els nens i les nenes juguen. O contemplant l’espai desert quan els alumnes són a classe, on ja els vigilen els mestres.

El Borrell representa un escolar, i porta una dessuadora (ves per on que es devia descuidar el xandall de l’escola a casa). Sota el braç duu una carpeta de música, com un bon alumne. La Provença porta la bata d’anar a classe, i sota el braç duu un carpeta d’apunts, com a estudiant aplicada.

—Avui han remenat tots els llibres il·lustrats de la biblioteca. —va dir entre laments la Roser, empipada perquè havia trobat per terra els seus estimats llibres de mitologia, on gegants de cinquanta braços campen a dojo!

Tot i l’aparent calma que es respira a l’indret on es custodia els dos gegants, fa setmanes que el director de l’escola, l’Oriol, està decidit a vigilar-los, d’ençà que va rebre diverses queixes.

—El dilluns van entrar a la sala on havia assajat el Cor Xera i van remenar-ho tot, no sé què carai buscaven!, la solfa de la cantata la tinc ben amagada, no fos cas— es va queixar el professor Rigol. —Nosaltres també en som víctimes!—va reblar.

—Oriol, fa dies que a la biblioteca, al matí quan arribem, ens trobem tot de llibres mal endreçats i escampats per tot arreu. —li va dir la Núria.

—Senyor director, a les aules de música ja fa algunes setmanes que els matins trobem els pianos oberts, i tot de partitures escampades. —digué el mestre Boada.

—Parlaré amb el director de l’orquestra, en Cantarell, que encara no s’ha queixat, no sé si li han tocat els instruments! Potser en sap alguna cosa— va decidir l’Oriol, despistat per aquell fenomen anormal que assetjava l’escola.

Les cuineres també es van queixar. —Algú remena les neveres i fa de les seves a la cuina a altes hores de la nit. Quan arribem al matí, segons quins dies, sembla que hi hagi hagut un banquet nocturn— va dir la responsable del servei.

—Doncs sí, ara que ho dius, on assagem de vegades els de l’orquestra, amb flautes, guitarres i altres instruments a les tardes, els que vénen darrere nostre, al matí, diuen que ho troben tot desendreçat— va respondre-li.

34

GEGANTS —I nosaltres ho deixem tot net i polit, i els instruments, cadascú s’endú el seu— encara va afegir el mestre.

Cansat de tanta polèmica, el director va convocar la junta de l’AMPA per exposar el fets. Després de llargues reunions, van decidir plegats fer un torn de guàrdies nocturnes i de cap de setmana, com si es tractés d’un sometent. Millor que el fet no transcendís entre el professorat i menys entre l’alumnat.

L’Oriol i alguns membres de la junta de mares i pares farien la vigilància les properes nits, i es repar-

35

Opinió i creació

Opinió i creació

tirien diverses plantes. Com que n’hi ha tantes, van haver de demanar reforços, i s’hi van afegir també alguns treballadors del departament administratiu, com l’Olaide, en Pelegrí i en Pallerola.

L’Oriol va decidir espiar fins al final però no va dirlos res. Com a bon detectiu va baixar darrere seu a la cuina i va observar el ressopó; s’atipaven com lladres! Quan van acabar van tornar al seu lloc habitual, prop del pati, muts i a la gàbia a les escales, on romandrien tota la jornada, vigilant i vigilats, ara sí, pel director de l’escola, un cop els havia enxampat i havia confirmat del tot el que es pensava.

Després de nits senceres sense èxit, la gent ja mostrava un cert grau de defalliment, i una setmana després de dur a terme aquesta iniciativa, es va suspendre. Tot i així, l’Oriol va decidir escapar-se algunes nits, per vigilar a hores intempestives, sense cap resultat. Fins que, en un escorcoll nocturn, cap allà les cinc de la matinada, una nit que el director no podia dormir, va acostar-se a l’escola i va anar recorrent aules, despatxos, menjadors, la cuina, i la biblioteca, on per fi, va veure-hi un llum encès. S’hi va acostar amb molta discreció, lentament, sense fer cap tipus de soroll per no ser descobert, i ai las! va veure que els dos gegantons remenaven llibres de forma compulsiva. Va atansar-s’hi tant com va poder i va descobrir que el que volien era saber coses d’ells mateixos, bé, de les seves carpetes. Buscaven quelcom semblant al dibuix de la carpeta que la Provença duu sempre sota el braç. Correspon, ni més ni menys a la portada del còmic Les aventures extraordinàries d’en Massagran, de Josep Maria Folch i Torres, en la versió de Ramon Folch i Camarasa il·lustrada per Madorell. Miraven d’utilitzar l’ordinador, però la Provença es queixava que no tenia codi d’accés i no podia obrir-lo i per tant no podrien cercar a la Viquipèdia. Haurien de continuar remenant llibres fins trobar el còmic que els explicaria allò que tant els inquietava: saber el que ells representaven.

Mentrestant, gaudien d’allò més amb les històries d’altres gegants de dos caps i deu braços, amb barbes i cabells llargs, o de nens molt valents i intrèpids, o de prínceps intel·ligents.

D’antuvi l’Oriol, tot i el descobriment, no va fer res.

Senzillament va informar-ne tots els que havien participat d’alguna manera en la cacera. Atès que quedaven pocs dies per a la festa major del centre, Sant Jordi, va decidir organitzar un acte on els gegantons serien protagonistes. I va alliçonar tots els que hi haurien de participar, per tal que cadascú conegués bé el seu paper.

El dia de la festa gran d’IPSI, entre els molts actes que es fan, aquesta vegada abans de les sardanes es va organitzar, a la placeta, una ballada de gegantons del barri, aprofitant la presència de la Cobla. Es va convidar altres colles i escoles que tenen gegants petitons, com els mironians del parc de l’Escorxador, o la comparsa Picasso, i fins i tot el gegantó Massagran de la Fundació Folch i Torres de Palau-Solità i Plegamans, entre d’altres. Una vegada va acabar l’acte, i després d’una magnífica ballada conjunta de germanor, uns nens de primària van fer entrega d’uns obsequis a cada colla. En arribar el moment de fer l’obsequi als balladors d’en Borrell i de la Provença, el Pau i l’Anna, els nens van entregar-los un llibre de les Aventures encara més extraordinàries d’en Massagran, el segon còmic de la col·lecció, així com un obsequi per a la Gemma, la mestra que tant s’ocupa dels gegantons. L’Oriol no va deixar de mirar-los de reüll, però cap dels dos no va badar boca. Seriosos, no es van immutar.

La gegantona encara va aprofundir la seva queixa i va dir al seu company de fatigues:

Abans de tancar l’escola aquell dia tan esgotador, l’Oriol va passar revista a les instal·lacions, i en arribar al lloc on reposaven els gegantons, probablement encara emocionats i alterats, tot i dissimular-ho a la perfecció, els va deixar un paquet als peus i se’n va anar. Segur que ja n’heu endevinat el contingut.

A dins, hi havia els dos còmics amb les aventures d’en Massagran!, el gegantó que havien conegut personalment aquella tarda, i que havia compartit amb ells aquella inoblidable jornada gegantera, qua-

—Si amb aquest llibre tenim tants problemes i ens costa tant de trobar-lo, encara serà més complicat localitzar el caram de partitura que decora la carpeta de música que portes a les mans, que és d’un tal Vivaldi. Fa setmanes que busquem i busquem i el resultat és desastrós. Si no la trobem mai podrem interpretar-la amb algun instrument i no sabrem com sona! Vinga, cinc minuts més i anem a menjar alguna cosa, abans no arribin les cuineres.

36

si tota una gran aventura, i per fi ja sabien qui era el personatge que decorava des de sempre la carpeta de la Provença, i ara podrien llegir els llibres amb les seves aventures.

Però per acabar d’adobar-ho, el dia del concert de Sant Jordi, en què els alumnes de l’escola canten a l’Auditori Axa amb els respectius cors el que han assajat al llarg de moltes hores, sense anunci previ, en Borrell i la Provença van aparèixer a l’escenari; els van portar allà com si haguessin d’interpretar quelcom. Semblava un honor, però el fet concret era més proper a un càstig o encara per ser més precisos, un escarment. Haurien de romandre allà dalt, davant de tothom, quiets com estaquirots, i encara gràcies que no fos de cara a la paret! Al final, quan va aparèixer el Cor Vivaldi, va interpretar una peça de l’il·lustre compositor italià, molt semblant a la que hi ha escrita a la partitura que sol portar en Borrell a la carpeta. El director del cor, l’Òscar, en acabar, enmig dels aplaudiments, va agafar la partitura i la va col·locar sota del braç del gegant, picant-li l’ullet.

Probablement aquest va entendre de què anava la cosa, una vegada havia conegut, per fi, els so de les notes que emplenen els pentagrames que sempre l’acompanyen. Però va mantenir les formes.

Sembla que els gegantons van aprendre la lliçó, perquè d’ençà d’aquest episodi no hi ha hagut cap més queixa. Ara bé, l’Oriol de tant en tant s’hi acosta i els porta algun altre còmic de la col·lecció d’en Massagran i alguna partitura d’altres peces del repertori. No tenim constància que hagi desaparegut cap instrument i, per tant, no sabem si en Borrell i la Provença poden interpretar-les correctament.

Tampoc se sap del cert si encara visiten la biblioteca d’amagatotis, però si ho fan, endrecen els llibres que remenen. Però hi ha qui diu que a la cuina, de tant en tant i de nit, això sí, hi ha fantasmes que fan córrer les croquetes!!!

Joan Company i Arpa

Aquest conte ha estat publicat a la revista Gegants, al número 109, Primavera de 2015, que publica l’ACGC (Associació de Colles Geganteres de Catalunya).

37

Entorn

… allí es raro estar solo en casa, sin nada que hacer.

Xiaowu Jia, xinesa

Me llamo Xiaowu Jia, tengo 18 años y vivo en Barcelona. Nací en China y acabé viviendo en Barcelona por mis padres. Me gusta Barcelona, es una ciudad maravillosa, histórica y cultural. Aquí hace tiempo muy bueno; en invierno no hace tanto frío y en verano no hace tanto calor. Es una ciudad tranquila y silenciosa.

Me encanta poder pasear cerca de la playa y poder respirar un aire más puro. Mi ciudad natal es Shanghai, la ciudad más grande de China. Me gusta mucho mi ciudad, una de las cosas más me gusta es la comida deliciosa y que es bulliciosa.Allí cada dos calles te encuentras con un centro comercial, también encontramos mucho restaurantes con comidas muy variadas. Otra cosa que se diferencia mucho de aquí es que la gente en china siempre encuentran cosas que hacer, es raro estar solo en casa sin nada que hacer. Hecho mucho menos Shanghai porque la mayoría de mi familia sigue allí, pero cuando te acostumbras a vivir en un lugar, cuesta mucho volver a una vida como la que tenía en China, no me puedo imaginar volver a estudiar allí.

Ya en Barcelona, estaba estudiando bachillerato artístico en otra escuela, pero al final decidí cambiar porque los profesores no me llamaban la atención. En esta escuela, las asignaturas son un poco más difíciles, pero estoy intentando estudiar más. También se hacen muchas actividades muy interesante como el viaje de fin del curso y todas las actividades para recaudar dinero que este comporta.

38

Al principio era muy tímida, no me gustaba hablar, y casi no tenía amigos en el colegio. Me costaba comunicarme con la gente, porque al ser extranjera no dominaba el lenguaje, y la mayoría de veces tampoco se interesaban en entenderme. Pero ahora en bachillerato, todo somos más mayores, más maduros y es más fácil tener amigas y amigos. En este colegio todos son muy simpáticos y me han ayudado mucho, sobre todo mis compañeros de modalidad artística.

A mi me gusta dibujar. Comience a dibujar de muy pequeña y me enamore, me gustaría dedicarme a algo relacionado con el arte. Cuando era más joven, quería ser dibujante de cómic, pero ahora no veo muchas salidas, y me quiero dedicar al diseño de moda. Mi madre le gusta la costura y la moda. Siempre me enseñaba fotos, esbozos de las piezas de ropa y también videos de “fashion show”, y así comienza a mi interés.

Por eso el año que viene me gustaría ir a una universidad de diseño de moda, para aprender más cosas sobre la moda. Aun así nunca he dejado de dibujar, la mayoría de mis dibujos son digitales, pero también uso lápiz de colores y acuarelas.

Ahora comienzo a aprender a coser y cortar la tela, gracias a mi madre.

El Temps El temps

Sumari

El temps a Barcelona

Joan Carles Esteve. Observatori de Rius i Taulet Mitjana del Mitjana Mínima Mitjana Màxima mes mínimes absoluta màximes absoluta

Pluges (l/m2)

Juny 15

23 (22)

20 (18)

17 (11)

26 (25)

32 (35)

4 (37)

Juliol 15

26,5 (24,5)

24 (21)

21 (14)

29 (28)

34 (38)

3 (27)

Agost 15

24,5 (24.5)

21 (21)

17 (13)

28 (28)

31 (38)

27 (49)

Setembre 15

20,5 (22)

18 (19)

13 (10)

23 (25)

28 (32)

47 (76)

Octubre 15

18 (18)

15 (15)

11 (5)

21 (21)

29 (28)

70 (86)

14,5 (13.5)

11 (11)

5 (0)

18 (16)

18 (25)

25 (52)

Novembre 15

(Entre parèntesis les dades corresponents als darrers 45 anys) El període entre l’1 de juny i el 30 de novembre de 2015 es va caracteritzar per unes temperatures superiors a la mitjana els mesos de juny, juliol i Novembre. Al mes d’octubre es va batre el rècord anterior de temperatura màxima de 28 º C. Es va arribar a 29ºC. De fet a molts punts de Catalunya es va batre aquest rècord de temperatura màxima en el mes d’octubre. Pel que fa a les precipitacions, van ser molt inferiors a les mitjanes. Va ploure només el 53 % del total de la mitjana dels sis mesos.

Jeux et divertissements Les élèves de 2e ESO

Les élèves de 2e ESO ont travaillé le vocabulaire des vêtements et ont créé des mots mêlés pour vous amuser un petit peu.

4. Sweat 5. Jupe 6. Tee-Shirt 7. Bottes 8. Chapeau 9. Baskets 10. Chaussettes

C J S T E C E Q N H M E

3. Pantalon

P Y J A M A E P M C I K P Y J A M A E P M C I K

C E I P A N T A L O N M

2. Pyjama

C J S T E C E Q N H M E

E N U O M I S W E A T S

I C T P S A H H O U L B

N I C I E C I A T S G A

T M E H S K R W D S I I

U B A S K E T C E E T O

R E C H A P E A U T O N

E T L O E S B J K T N T

C E I P A N T A L O N M

1. Ceinture

39

S N E I M B O T T E S E

U D I E B O T E R S M A

2 ESCOLA …què és per a tu el Nadal?

3 ETAPES Infantil Compartir és construir Primària Viatges sense fronteres El pregó dels infants L’Espai Literari ESO Campanyes solidàries a l’ESO Batxillerat Intercanvis 2015 Distincions acadèmiques Batxillerat, PAU, Universitat 31 TRs 10 14 ACTIVITATS Música El Cor Vivaldi a la conquesta del Pol Nord Informàtica Nova aula iMac a Batxillerat 21 SALUT

Els trastorns alimentaris 22 PROJECCIÓ

CB IPSI a Copa Catalunya

Vermut solidari amb la Marató TV3

Uns Capgrossos per a l’Escola 25 FAMÍLIA Per què porto els meus fills al cau Els documentals estan de moda Documentals en família Què se n’ha fet d’aquells llibres?

28 ALUMNES Faig castells 29 CIÈNCIA i TÈCNICA El Niño s’enforteix 30 CULTURA L’anàlisi musical L’Empremta Carme Via, Premi Delta Entrevista amb Esteban Bernatas 34 ENTORN Què li trobo Xiaowu Jia, alumna de Batxillerat El temps Jeux et divertissements

E N U O M I S W E A T S

I C T P S A H H O U L B

N I C I E C I A T S G A

T M E H S K R W D S I I

U B A S K E T C E E T O

R E C H A P E A U T O N

E T L O E S B J K T N T

S N E I M B O T T E w E

U D I E B O T E R S M A

E-mail:

elfil@ipsi.cat

Amb el suport de l’AMPA d’IPSI

Serveis centrals, Educació infantil i Educació Primària: Comte Borrell, 243-249 Educació Secundària Obligatòria: Comte Borrell, 212-216 Batxillerats: Provença, 107-109 Departament d’Administració: Comte Borrell, 230 1r 3a Tel.: 93.444.90.00 Fax: 93.452.65.41 08029 Barcelona E-mail: ipsi@ipsi.cat www.ipsi.cat E-mail AMPA: junta@ampaipsi.cat www.ampaipsi.cat

agafa’t al fil, col·labora amb la revista!

Direcció:

Neus Alcarraz Secretaria de redacció:

Pilar Sanou Consell de redacció:

Meritxell Adrover

Oriol Blancher

Roser Lorenzo

Ariadna Masot

Jordi Miralles

Clara Rius

Sandra Terés

Carlos Vázquez Assessorament lingüístic:

Anna Martínez

Pilar Sanou Direcció d’art i compaginació:

Joan Cararach Fotografia:

Lourdes Barceló Col·laboracions fotogràfiques:

Professors, alumnes i famílies d’IPSI Els autors de la fotografia de portada i contraportada són Sofia Llovet, Blai Vázquez i Carla Padró, alumnes de la matèria de Cultura Audiovisual de Batxillerat.