Revista Petit Mogent 8 by Escola Mogent

PETIT MOGENT REVISTA ESCOLAR

JUNY 2012

Núm. 8

JUNY 2012– Núm. 8

SUMARI Editorial Reflexions:

La importància de posar límits L’Educació Física en el Sistema Educatiu Qui mana retalla Treballs d’alumnes: Impuls de la lectura: animació lectora Reportatges: Parlem de cinema Sant Jordi 2012 Jornada matemàtica Altres activitats: Els delegats, curs 2011-12 El teatre a l’escola L’hort va creixent... El joc simbòlic i el petit laboratori del Mogent Entrevista: Esteve Grau: el pagès de l’Escola Notícies: Recull de notícies destacades del curs Sortides: Recull de sortides dels diferents cursos Col·laboracions: Torneig “Barrufero” al menjador Escola oberta: Els pares i mares també feu escola Recomanacions I el conte? Passatemps El cor del Mogent

EDITORIAL Estem vivint moments poc agradables, el món que ens envolta ens envia notícies que ens conviden a la insatisfacció, el món educatiu està en entredit i amb un munt de retallades i és fàcil caure en el desànim. Però m’agrada veure el got mig ple i fullejant aquesta revista, podreu comprovar que la vida a l’Escola continua amb il·lusió perquè ens agrada aportar el nostre granet de sorra d’optimisme. Aquest curs, és el primer que acomiadem un sisè, i tot i que no són alumnes que han fet l’escolaritat sencera al Mogent, n’han format part i com a tal els vull acomiadar pensant que hem aportat alguna cosa en les seves vides i que els durem, i tant de bo ens duguin, al cor. Bona sort a tots ells i esperem poder mantenint-nos en contacte. Aprofito aquestes línies per mostrar l’orgull i la maduresa de la nostra comunitat educativa en l’organització i l’èxit que va tenir la jornada matemàtica. Aquest no va ser un punt i final, sinó més aviat un nou repte al nostre camí que té per objectiu la millora en la qualitat de l’educació que reben els nostres alumnes. Us vull tornar a agrair la vostra col·laboració desinteressada. Sense més preàmbuls, espero que gaudiu del nou exemplar de la revista repassant amb nosaltres tots els esdeveniments i activitats destacades, reflex de la vida escolar d’aquest curs. Bon estiu a tots! Montse Fuster

Revista escolar PETIT MOGENT

REFLEXIONS

LA IMPORTÀNCIA DE POSAR LíMITS Educar un fill és una combinació de: donar llibertat, estimular, potenciar l'individu que es va separant dels pares. assegurar l'afecte incondicional, necessari per la pròpia autoestima; posar-li uns límits, clars, raonats, que li donin seguretat. Un límit és alguna cosa que ens defineix, construeix la identitat de l’individu, diferenciant el que una persona és del que no és i definint l’abast de les seves responsabilitats. Permeten que el nen tingui un marc de referència, unes regles de joc, dins les quals prendre decisions, resoldre conflictes. Els límits han de tenir una funció educativa, no sancionadora. No és cert que el nen sense límits és un nen feliç; al contrari està desorientat, prova contínuament fins on pot arribar i demana que l'aturin. -

La “feina” d’un nen és jugar a descobrir el món, ser curiós, explorar, indagar… i en aquest procés de cerca necessita un mapa: uns pares que li mostrin quin és el millor camí per arribar allà on vol anar. Els límits marquen aquest camí i ajuden als nens a què puguin tenir un desenvolupament sa i que puguin tenir una comprensió envers l’altre. Han de comprendre que no sempre es pot fer tot el que es desitja. Posar límits implica ensenyar que existeixen altres persones al món i que els drets són iguals per a tots. Incumbeix als pares posar límits als seus fills, perquè són la seva responsabilitat i aquesta no es pot delegar. No podem pensar que l’escola n’ha d’assumir aquesta responsabilitat, en tot cas ha de complementar-la. Els nens no ens estimaran menys perquè els posem límits adequats i amb un objectiu clar. De fet, sentir que tenen una barrera que no poden traspassar és fonamental per sentir-se integrats en la societat a mesura que creixen. El nen anirà aprenent a iniciar-se en la societat, interioritzant valors, adquirint respecte per a si mateix i pels altres. Anirà experimentant el diàleg, sense necessitat d’agredir ni xisclar ni fer rebequeries. Existeix una relació directa entre l’absència de límits i la distorsió del món, que pot arribar a la marginalització, l’alcohol i a les drogues. Quan comença a tenir problemes de conducta, el nen manifesta falta de respecte envers els pares i a qualsevol altre tipus d’autoritat. El nen que no aprèn a tenir límits creix amb una deformació en la percepció de l’altre. Només l’importen els seus desitjos i el seu benestar. Com a conseqüència de la manca de límits el nen pot presentar: - desinterès pels estudis, - manca d’atenció, - dificultat per acabar els deures, - excitabilitat, - baix rendiment escolar,

JUNY 2012– Núm. 8

manca de capacitat per a suportar i gestionar les dificultats, falta de respecte envers els altres, immediatesa en l’obtenció dels objectius. Però com posar límits? Donant el sentit o la raó del límit que s’ha d’imposar. Demostrant afecte incondicional pel nen. Això relaxarà la tensió i farà sentir que se’l valora. Sent coherents. Si violem el límit que vam imposar, tard o d’hora això serà percebut i tant nosaltres com el propi límit serem desacreditats. Incentivar-los i reforçar-los positivament. Per això s’ha de ressaltar sempre el seu bon comportament, d’aquesta manera s’adonaran que val la pena fer-ho bé, donat que els comportaments aprovats poden portar-li un gran plaer. Però no s’ha d’oblidar que l’actitud positiva per part dels pares és tan important com no deixar de corregir els errors del seus fills. No confonent els fills: volem ser respectuosos al màxim, però no tots som iguals, no som col·legues seus. Censurant conductes, no criticant persones. La crítica només fereix l'autoestima i incrementa el desig de mostrar poder. Manifestant al fill que és estimat tal com és, però que el volem ajudar a aprendre unes determinades conductes front unes altres que li creen problemes. Fent-lo partícip de la conducta que volem aconseguir.

Ara bé, qui estableix el límit ha d'estar preparat per a defensar-lo. No escandalitzar-nos si els nens expressen la seva protesta, és normal que no vulguin perdre beneficis adquirits. Els farem saber que entenem el seu enuig, però que no canviarem la pauta acordada. Cal explicar, raonar els motius, però no més vegades de les necessàries. Després ja toca complir. Als pares els correspon mantenir el seu compliment, sense violència, amb fermesa i un xic de sentit de l’humor. El nen s’ha de trobar amb la conseqüència lògica d'allò que ha fet o ha deixat de fer i que ja coneixia prèviament que passaria. Es tracta d'ajudar-lo a prendre decisions responsables. Hem de pensar que eduquem per allò que som. Les actituds dels pares sempre poden més que les paraules. Ja tenim la combinació perfecte: paciència, afecte, comprensió, però alhora fermesa. Tenir fills és el treball més difícil que pot exercir una persona i no ens donen formació per a fer-ho… Tenim dret a equivocar-nos, no podem ser pares perfectes. És suficient amb ser pares reflexius, que observen i es qüestionen. Poc a poc aprendrem a ajustarnos a allò que cada fill necessita. Citant el professor José Antonio Marina: “L’autoritat no són els límits, però sense l’exercici dels límits no hi ha autoritat possible”. Núria Riera

Revista escolar PETIT MOGENT

L’EDUCACIÓ FÍSICA EN EL SISTEMA EDUCATIU Fins fa poc, la pràctica de l’exercici físic estava encaminada a formar una sèrie de persones amb unes condicions físiques excel·lents que els dotaven per a la competició. Per sort, al llarg dels últims anys i des de diferents àmbits, creix la consciència demostrada que l’Educació Física és una disciplina útil, si no imprescindible, per a la integració dels infants en un sa desenvolupament cognitiu del cos, de l’equilibri emocional i personal. Per tal que millorin la qualitat de vida de les persones, la societat actual és cada cop més conscient de la necessitat d’incorporar l’activitat física a l’escola. Tenint present els aspectes relacionats amb el cos humà i amb la seva capacitat de moviment es planteja la cultura física des de la informació en diversos camps: forma física, cura del cos, ús del lleure, alliberació de tensions i pràctica d’un esport. L’Educació Física té un lloc actiu i rellevant en el marc educatiu. Aquesta disciplina s’ha d’orientar cap a la millora corporal i mental; al respecte per la salut i a l’ús constructiu del lleure. Aquest àmbit curricular centra la seva intervenció educativa en el moviment i promou que els nois i les noies comprenguin quines són les seves possibilitats i les seves limitacions. Amb això es pretén millorar la seva forma de vida, ampliar el gaudi del temps de lleure i millorar les relacions socials. També basa els seus processos d’ensenyament/aprenentatge en l’activitat viscuda per l’alumnat, ja que el treball físic és essencial per al desenvolupament corporal harmònic. En la mesura del possible, els aspectes afectius, motrius i cognitius han d’estar relacionats. Aquest vincle afavorirà les relacions amb el medi, amb les persones i amb si mateixos. També impulsarà el coneixement de les nocions espacials, temporals i la cerca de solucions a problemes motrius. L’Educació Física no tracta exclusivament d’aspectes motors i perceptius sinó que ha d’incloure també activitats que impliquin l’expressió i la comunicació. Cal desplegar una actitud que procuri fer comprendre la importància del cos sense excedir-se i arribar a crear un culte excessiu pel propi cos; l’objectiu doncs és, ben bé el contrari: els nois i les noies han de prendre consciència de la responsabilitat que tenen respecte el seu cos i el dels altres; les condicions de salut per a un bon desenvolupament present i futur de la seva persona. Com a principi, no ha d’haver-hi discriminacions en funció del gènere, de tal manera que es vagi contrarestant la influència d’aquells estereotips que vinculen el moviment rítmic amb expressions femenines; la força, l’agressivitat i l’esperit competitiu com a facultats del sexe masculí. Aquest principi és un repte per a la societat del segle XXI. Sabem prou bé que és difícil però plantejar-se un objectiu i treballar-hi és una font de progrés. Revisar aquests models que són patrons limitadors per a superar-los és, certament, una millora. Per això la infància necessita de la participació de tots els agents educadors, basats en l’afecte i l’acompanyament per a un creixement sa amb l’impuls cohesionat entre l’educació familiar, escolar i social. Hem de situar l’Educació Física en un context general, orientat a la formació íntegra de la persona a través del moviment i del joc. El joc és una acció o ocupació lliure que es desenvolupa dins d’uns límits temporals i espaials determinats, segons unes regles absolutament obligatòries, tot i que lliurement acceptades. És una activitat que té el seu fi en sí mateix i va acompanyada d’un sentiment de tensió, d’alegria i de consciència de ser d’una altra manera diferent que en la vida quotidiana. El JOC és un espai de llibertat per als infants.

JUNY 2012– Núm. 8

Finalment, educar els nostres alumnes en el valor a la diversitat és una de les característiques més peculiars de la condició humana. Allò que ens fa iguals és ser diferents.

Agraïm al Xavier Reyes, fisioterapeuta, la seva col·laboració desinteressada en el projecte del cos humà dels alumnes de 5è. Les mestres d’Educació Física

QUI MANA, RETALLA Després de les darreres eleccions autonòmiques a Catalunya fa cosa d’un any i de les estatals el novembre passat, les retallades en diferents aspectes socials estan a l’ordre del dia i són constants: sembla que s’hagi establert una mena de competició entre el govern català i el central per veure qui és més estalviador o qui té unes tisores més eficaces. S’han reduït sous de funcionaris i, per maquillar-ho, també es retoquen els d’alguns polítics. I, el que és més greu, també es retallen serveis: es redueix l’atenció mèdica pública –jo no recordo haver vist mai tants anuncis de mútues privades per televisió-, es rebaixen les hores –i el sou, que és el que els interessa- d’interins, no es cobreixen les baixes per malaltia, es redueixen els ajuts socials (entre ells les beques de menjador i el transport escolar), ... Una de les darreres retallades aprovades és que els funcionaris no cobrin el 100 % del sou els tres primers mesos de malaltia; diuen que és una mesura contra l’absentisme. Ara, jo em pregunto: I l’absentisme al Congrés de Madrid i al Parlament de Catalunya no pensen controlar-lo? No us heu fixat la quantitat de seients – escons, en diuen– buits que es veuen en moltes sessions plenàries? (Moltes vegades he pensat que amb un bidell que els posés un “power point” n’hi hauria prou. I, per estalviar dietes, les votacions es podrien fer des de casa, per SMS...). Els descompten la inassistència a la feina, als parlamentaris? Però no ens queixem, que no tot baixa, és clar! Hi ha conceptes que estan en alça: s’apugen els preus dels serveis públics tant dependents de les administracions públiques com d’empreses privades, els medicaments, les retencions de l’IRPF, les matrícules universitàries, ... I, malauradament, l’atur. Per acabar, fixem-nos en les últimes decisions que afecten directament l’ensenyament, preses per les ments preclares que ens governen: augment del nombre d’hores lectives per a mestres i professors (qui i quan es faran els reforços?), l’augment de nombre d’alumnes per aula (atenció a la diversitat?), especialitzar els instituts de secundària (desplaçament d’alumnes?)... Què més ens espera? De quines ments il·luminades surten aquestes idees? Les decisions sobre ensenyament que es prenen tant a Madrid com a Catalunya em recorden l’anècdota que em van explicar d’un dels últims ministres de “Educación y Ciencia” de Franco: de petit era tan “espavilat” que a casa seva li deien: “Ja arribaràs a ministre, tu, ja!”. Cristina López Angulo

Revista escolar PETIT MOGENT

TREBALLS D’ALUMNES

IMPULS DE LA LECTURA: animació lectora El Govern de Catalunya impulsa un Pla Nacional de Lectura que té com a finalitat augmentar els hàbits lectors dels alumnes i la seva competència lectora. Ho fa potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l'educació bàsica per augmentar la competència comunicativa lingüística i el desenvolupament de l'hàbit lector dels infants, tenint present que la competència lectora és la base de molts dels aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta. El pla lector es fomenta en els eixos següents: 1. Saber llegir L'aprenentatge de la lectura com a desenvolupament de la capacitat de llegir, de comprendre i d'interpretar textos. 2. Llegir per aprendre La utilització de la lectura com a eina per a l'accés a la informació, la descoberta i l'ampliació de coneixements. 3. Gust per llegir Gaudir llegint tot tipus de suports entenent el què s’ha llegit i sabent-ho compartir. Des de l’inici de l’escola estem fent sessions d’animació lectora des dels més petits fins als més grans buscant i preparant activitats adequades a cada nivell. L’hora d’animació lectora és una activitat programada i planificada fins al mínim detall engrescant els nens i les nenes amb la història del llibre fent viure els relats. Un objectiu molt important de l’animació lectora és que s’aprèn per imitació, el fet de veure un mestre com explica un conte, llegeix un poema, …, fa que els vingui de gust poder-ho fer per ells mateixos. Un altre objectiu que ens plantegem des de l’escola és que els nens creïn l’hàbit de la lectura, però també la curiositat de voler aprendre dels llibres. Això ajuda a l’hora de treballar per projectes. Des de l’escola es treballa l’animació lectora des de dues vessants: des de la biblioteca i des de l’aula. Des de casa també podeu promoure l’hàbit lector trobant una estona diària per fer una lectura compartida amb els vostres fills.

JUNY 2012– Núm. 8

Des de la biblioteca: Iniciem el curs amb l’Atrapallibres, aquesta activitat consisteix en llegir tres llibres a cada nivell i valorar-los segons els hagi agradat.

Durant el mes de novembre coincidint amb l’any internacional dels ratpenats vam buscar els ratpenats més comuns a Catalunya i vam fer un joc interactiu on podien anar situant cada ratpenat al lloc de Catalunya on viu. També vam fer una exposició de llibres, contes i revistes on els personatges o la informació era de ratpenats.

Una altra activitat que hem relacionat amb el carnestoltes ha estat el personatge desconegut, aquest any ens ha visitat l’Òscar del cinema. Es tracta d’anar donant pistes sobre el personatge i els nens van fent hipòtesis per endevinar-lo.

Coincidint amb el 50 aniversari de la revista Cavall Fort hem elaborat un mural amb els personatges més coneguts i hem muntat una exposició amb la donació de les primeres revistes Cavall Fort, això ha estat possible gràcies a la donació d’una família de l’escola.

Llegir és viure molt més i molt millor! Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida. Emili Teixidor

Revista escolar PETIT MOGENT

A continuació teniu una mostra de les activitats d’aula que han dut a terme els diferents cursos:

ALUMNES DE P3

La Caputxeta Vermella és un conte popular europeu del qual n'existeixen nombroses versions. Ha estat transcrita, entre d'altres, per Charles Perrault (Le Petit Chaperon Rouge) i els Germans Grimm (Rotkäppchen). Tot i ser considerat un conte infantil conté elements referents a la violència, el sexe i el canibalisme. La història se centra en el contrast entre el món lluminós i segur d'un poble i l'obscur del bosc, una antítesi típicament medieval. Els nens i les nenes de les classes dels Dracs i dels Ànecs han estat treballant La Caputxeta Vermella, una adaptació del conte dels Germans Grimm. Això ho hem fet seguint les diferents estratègies que proposen Palincsar i Brown. És a dir, seguint les tres fases de la lectura d'un conte: abans, durant i després. Abans de llegir el conte vam anar a la biblioteca i tots asseguts en rotllana vam descobrir un petit cistell amb un tros de coca i una mica de mel, així com una caputxa vermella de vellut. El cistell anava acompanyat d’un conte que no van descobrir fins més tard. Primer vam treure la caputxa vermella i els nens/es van fer hipòtesis sobre a qui podia pertànyer. De seguida van dir que la caputxa era de la Caputxeta Vermella. “—Com ho sabeu?” —els hi vam preguntar. Vam establir una conversa al voltant de la caputxa vermella, la vam tocar, ens la vam posar a sobre i vam parlar de les qualitats d'aquella peça de roba. Mica en mica, anàvem descobrint el que hi havia dins del cistell fins trobar el conte. Vam observar la portada del conte una estona, vam descobrir unes lletres grosses i unes de més petites. “—Què deuen dir?” —vam preguntar. De seguida van dir que era el títol del conte. “—I aquestes més petites?” No sabien a què feien referència. Així que els hi vam parlar de l'autora, l'il·lustrador del conte i l'editorial, així com també els hi vam explicar que aquest conte s'explica a nens i nenes d'arreu d'Europa en diferents idiomes, i que es tracta d'un conte de tradició oral. També vam parlar dels possibles personatges que podien aparèixer al conte: els anàvem escrivint a la pissarra, per després de la lectura comprovar si aquells personatges que havien dit sortien o no al conte. “—Algú sap què li passarà a la Caputxeta?” —els hi vam preguntar. La majoria sabien el relat del conte, però altres feien volar la imaginació i explicaven un relat ben original. Aquest tipus d'activitats es fan per aflorar els coneixements previs dels infants sobre el món dels contes, així com per crear un clima d'intriga. Ara sí, era el moment esperat per tots, vam començar a fer la lectura del conte. Però abans els hi vam dir: “—Aquest conte us agradarà molt i molt.” L'objectiu principal de l'animació lectora és el plaer per la lectura. S’ha comprovat que aquells infants als quals se’ls van llegir de petits contes amb freqüència estaven més motivats i millor preparats per iniciar-se en l’aprenentatge de la llengua escrita. 8

JUNY 2012– Núm. 8

Durant la lectura del conte anàvem ensenyant les il·lustracions i anàvem fent petites preguntes per predir o recapitular l'argument del conte on els infants se centren en els elements que s'anaven narrant i així poder respondre les preguntes. D'aquesta manera els infants aporten els seus coneixements previs sobre la lectura alhora que refuten o verifiquen les seves pròpies prediccions. Això serveix per avaluar la consistència interna del contingut i la seva relació amb els coneixements previs dels infants. Els hi vam fer preguntes del tipus: —“Què li porta la Caputxeta a l’àvia?” —“Creieu que li farà cas a la mare?” —“Per què creieu que el llop enganya a la Caputxeta?” —“Què li diu la Caputxeta al llop disfressat d'àvia?” Després de la lectura del conte vam comprovar el grau de comprensió dels infants a través de la seva recopilació, partint de preguntes dirigides i de caire obert, tot ensenyant les il·lustracions. Així vam fer un repàs del contingut preguntant el títol de la narració, els personatges que intervenen, la història que explica, etc. També els vam preguntar qüestions més vinculades als valors i les actituds com ara: —“Està bé que la Caputxeta vagi tota sola pel bosc?” — “Vosaltres feu cas a la mare, al pare, ...?” — “Un llop es pot menjar una nena i una àvia?” Per acabar d'interioritzar el conte, els nens i nenes de P3 van escenificar el diàleg mentre la mestra els llegia el relat. Els infants interpretaven amb el moviment del cos qui parlava en cada moment. En una sessió posterior van ser ells mateixos qui havien de posar veu als personatges amb els titelles. Val a dir, que els titelles i els objectes de l'escenificació els tenien al seu abast a estones de temps lliure per recordar l'experiència viscuda i el relat del conte. D'aquesta manera els alumnes recapitulen l'argument i treballen l'expressió oral. També vam anar a l'aula d'audiovisuals i vam visionar La Caputxeta Vermella d'Una mà de contes i, a continuació, vam fer una petita activitat interactiva recordant les escenes del conte. Des de casa podeu recuperar l'activitat introduint aquesta adreça http://www.edu365.cat/primaria/caputxeta/portada.html al vostre navegador.

Finalment, els vam proposar de fer el seu propi conte de La Caputxeta Vermella, però la consigna era que els personatges i totes les il·lustracions havien de tenir formes geomètriques. Ens vam basar en la idea original de Warja Lavater, una autora de contes únics i uns dels seus treballs més meravellosos de la sèrie anomenada Imagineries, formada per quatre coneguts contes populars: La Blancaneus, El Petit Polzet, La Ventafocs i, com no podia ser menys, La Caputxeta Vermella. Les pàgines d'aquests contes formen una tira desplegable de més de quatre metres i on cada personatge o element important està representat per un símbol. Si voleu conèixer més a fons l'autora i la seva obra podeu copiar aquesta adreça http://expositions.bnf.fr/contes/pedago/creation/creation.htm al vostre navegador.

Revista escolar PETIT MOGENT

Tornant al nostre conte, per escollir la tècnica vam fer una pluja d'idees. Bàsicament en van sorgir dues: fer-ho amb gomets o amb pintura. Es va posar a votació popular i es va escollir fer-ho amb pintura. Així doncs, entre tots vam posar forma i color a cada personatge i elements important del conte. Això no va ser gaire fàcil, ja que de formes geomètriques fins el moment només n’havíem treballat dues: el cercle i el quadrat. Vam treure els blocs lògics i d'allà van sorgir el triangle i el rectangle. Vam parlar de les diferències i semblances que tenien aquestes figures i ens vam posar a pensar quina figura i quin color anava millor a cada personatge i element del conte. Aquesta simbologia ens ajudaria a la comprensió. Ràpidament van dir que la Caputxeta Vermella havia de ser un triangle vermell, però els vam preguntar: “—Per què un triangle?” I algú va dir: “—Perquè la Caputxeta Vermella portava una caputxa vermella i la caputxa té forma de triangle.” Així fins tenir tots els personatges i elements importants del relat. Vam posar fil a l'agulla i vam començar a fer el nostre conte. Això ho vam fer en petit grup, primer vam fer l'índex del codi de personatges i elements importants del conte. A continuació, vam pintar el fons de la portada, el fons de la casa de l'àvia i vam començar a fer el bosc. Per avançar en la producció del nostre conte havíem de recórrer al conte original i anar recapitulant el relat. Així mica en mica anaven apareixent noves pàgines, que anàvem mostrant i explicant a la resta de companys/es, ja que aquest treball el fèiem en petit grup. Finalment, va arribar el moment de posar el títol, ho tenien molt clar, el títol del conte era LA CAPUTXETA VERMELLA. Per fer-ho vam utilitzar unes lletres fetes amb cartolina negra que anàvem enganxant de la següent manera: preguntàvem als nens/es si algú tenia la lletra “L”. Aquell que el seu nom comencés per la lletra “L” seria l'encarregat d'enganxar aquesta lletra a la portada. Així fins tenir totes les lletres enganxades. Un cop acabat el conte la mestra mostrava les il·lustracions i eren els infants els encarregats d'explicar el relat del conte. Ara, famílies, és l'hora que els vostres fills i les vostres filles us expliquin el seu conte, que podeu trobar al bloc de l'escola. “La millor manera d’iniciar els infants al plaer de la lectura és llegir-los contes. Mai ha de ser un deure, sempre ha de ser un plaer”1.

1 PENNAC, DANIEL. “Com una novel·la”. Biblioteca Universal Empúries [Barcelona] Novena edició: maig de 2003. núm. 61

JUNY 2012– Núm. 8

ALUMNES DE P4 ESCOLTEM UN CONTE A LA BIBLIOTECA DE LA ROCA Des de la Biblioteca Pública de la Roca ens proposen fer una visita a les seves instal·lacions per tal d’explicar-nos el seu funcionament i un conte. Aquesta activitat la realitzen tots els nens i nenes d’Educació Infantil i els de final de cicle d’Educació Primària.

En primer lloc, les persones que treballen a la biblioteca ens van explicar els hàbits i l’organització d’aquesta, per tal que quan hi anem amb els pares sapiguem les normes a complir.

La Mon ens va explicar el conte La Lluna d’una manera molt interactiva i divertida. Explicava la història d’una nena que volia agafar la lluna i que demanava ajuda a diferents personatges de contes per poder-la agafar i emportar-se-la a casa seva: la Caputxeta, un bruixot i dos pirates. Va crear un clima d’interès i d’expectació que va fer que tots els nens i nenes estiguessin molt connectats a la història tota l’estona.

Revista escolar PETIT MOGENT

Després a Animació lectora hem fet un treball de recordatori del conte La Lluna i han fet un dibuix dels personatges. Mireu que bé que els han quedat.

ARIÀ GUILLÉN

ARIÁN PANZA

MARTINA BUDED

MARIA GÓMEZ

LAIA CASTELLÀ

JAN SOLÉ

Aquesta és una altra manera d’apropar els infants al món lector i d’introduirlos en el procés de lectura i escriptura.

JUNY 2012– Núm. 8

ALUMNES DE P5 LA DESCOBERTA DE LA LECTURA A l’Educació Infantil comença el procés d’aprenentatge de la lectura. Quan els infants arriben a l’escola ja han tingut contacte amb el món de les lletres a partir dels contes, les lectures que fan els pares, els rètols i tot allò escrit que ens envolta. Un cop a l’escola, el seu nom és el primer referent escrit. A partir d’aquest i del nom dels companys van reconeixent les lletres i el seu so. Aquí se’ls obre un món on no paren de fer descobertes; el text escrit passa a ser part del seu aprenentatge diari, fins que arriben a la lectura. Cada nen fa el seu propi procés de descoberta, al seu ritme i segons els seus interessos. A P5 es treballa la lectura a partir de diferents tipologies textuals: dites, rodolins, endevinalles, embarbussaments, llistes de paraules, frases curtes i, per suposat, els contes. Parteixen de la deducció de les paraules (—què deu dir aquí?) segons el context (format, il·lustracions, ...) en què les llegeixen: una làmina, una llista d’una mateixa categoria de mots, un conte. Són capaços de llegir paraules a partir dels sons que coneixen. A les cartelleres de les aules tenim penjat un abecedari fonètic visual; aquest abecedari és el referent dels alumnes per buscar els sons que no tenen interioritzats; mica en mica els van adquirint tots. Aquest procés té continuïtat a l’Educació Primària.

Revista escolar PETIT MOGENT

ALUMNES DE 1r LES AVENTURES DE LA MARIETA ANTONIETA Els nens i nenes de primer vam rebre la visita de l’escriptora Gemma Armengol i de l’il·lustrador Òscar Julve (creador de les formigues “Trancas i Barrancas” del programa “El hormiguero”). Ambdós són els autors dels contes de la marieta Antonieta que vam treballar durant el segon trimestre. Mentre la Gemma ens iniciava en una nova aventura de la marieta Antonieta que tenia lloc en un hort, l’Òscar ens ho anava il·lustrant tot fent un quadre amb aquarel·les. Tot seguit la Gemma va convidar-nos a continuar la història inventant finals diferents. La classe d’Itàlia va decidir que els personatges es feien una foto, mentre la classe de la Xina es van inventar que els personatges marxaven d’excursió. A la llibreta de biblioteca cada nen va escriure el final inventat per tots i va fer-ne un dibuix.

Alba Portella

Aquest va ser el final inventat per la classe d’Itàlia:

JUNY 2012– Núm. 8

I aquest altre és el final inventat per la classe de la Xina:

IRAI MÁRQUEZ

CLÀUDIA GARCIA

PAULA LEÓN

TOMÀS MAYNOU JOAN MARSAL

FRANCESC SOLER

NACHO PÉREZ AINHOA GÁLVEZ

Revista escolar PETIT MOGENT

ALUMNES DE 2n

Eduard Márquez Tañá

JUNY 2012– Núm. 8

Revista escolar PETIT MOGENT

ALUMNES DE 3r L’ESCRIPTORA LOLA CASAS ENS VISITA La poesia sovint esdevé un gènere literari poc llegit i poc conegut, sovint associat a un llenguatge difícil d’entendre i a unes rimes rígides. Dins de les activitats d’animació a la lectura dels alumnes de tercer, volíem trencar aquests mites i valorar la poesia com a gènere molt fàcil de llegir, entenedor i divertit. I a més descobrir els poetes que s’amaguen dins de cada persona. Vam començar el curs anunciant que els nens i nenes de tercer tindrien la visita d’una persona molt especial: la Lola Casas. A partir d’aquí, es van fer una sèrie d’activitats encaminades a la preparació d’aquesta visita: • cada matí en arribar a l’escola llegíem un dels seus poemes, l’elecció no va ser fàcil ja que en té molts i de temàtica molt variada; • vam escollir un poema d’ella per cadascun dels alumnes de 3r, i després d’aprendre’l de memòria, vàrem fer un recital conjunt les dues classes; • ens vam imaginar com seria, on vivia, on escrivia, com s’inspirava i ho vam plasmar en un treball plàstic, que després li vam regalar; • finalment, vam preparar una entrevista per tal que no ens oblidéssim de preguntar-li tot allò que volíem saber o que ens havíem imaginat d’ella.

La Lola és una mica jove i alegre. Té el cabell curtet i negre, sempre va molt ben pentinada amb un llacet al cap. Té el nas punxegut. Els seus ulls són petits i blau clar amb unes pestanyes llargues. És riallera i li agrada molt llegir. Ens sembla que viu al costat d'una granja d'un pagès que és amic seu.

Hem decidit dibuixar la Lola Casas perquè ens agrada dibuixar persones. Ens la imaginem jove, d’uns quaranta anys, no és alta ni baixa. Pensem que és simpàtica però seriosa. Segurament té un gos perquè li agraden molt, és un gos adoptat d’una gossera.

La Lola viu en una casa amb les teules de color marró amb un jardí, on hi ha una font amb peixos. Pensem que li agraden molt les flors, perquè a part de fer poemes segurament també pinta. Viu a prop d'una ciutat molt gran, Barcelona. Ens sembla que té una antena parabòlica perquè li agrada molt veure per la tele els canals de pintura. Hem volgut dibuixar casa seva perquè ens agrada dibuixar cases i ens queden molt bé.

Ariadna Llanos i Lídia Maynou

Valery Cuéllar i Liva Buscà

Gerard González i Mikael Pereira

JUNY 2012– Núm. 8

També vam triar alguns dels seus poemes per il·lustrar-los. Aquí en teniu un:

Amics de peluix Un conill d’orelles llargues i un tigre de pèls ratllats, un lleó de cara bruna i una parella de gats. Un nino de cabells rossos vestit amb jersei i bata, un pallasso amb picarols que dringuen a cada sabata. Un gos de morro de llana i un porquet rosa i molsut que jeu al costat d’un burro de cos manyac i pelut. −

Ens sembla que la Lola té fills i per tant a casa té molts ninots de peluix. Com que la seva filla tenia un nino de cabells rossos i bata, un conill, un pallasso i molts d'altres més per això se li va ocórrer escriure aquest poema. Ens agrada aquest poema perquè és molt realista i ens agraden els peluixos. Júlia Casado, Alba Díaz, Teresa Fernández, i Ariadna Luque

Lola Casas

Després de tantes hipòtesis i tantes expectatives, l’arribada de la Lola Casas a l’escola no ens va defraudar gens, es va mostrar directa i senzilla com els seus poemes. Ens va llegir poemes i, a part d’explicar-nos aspectes de la seva vida personal, també ens va explicar, de forma divertida, tot el procés pel que passa un llibre abans d’arribar a les nostres mans. Una de les històries que ens va explicar i que més ens van agradar va ser una sobre els seus mitjons, ja que ella sempre els porta de coloraines. Un dia anant pel carrer va veure un munt de fulles al terra, es va descalçar i es va fer una foto dels seus mitjons sobre les fulles, més endavant va trobar les rajoles de la plaça, es va descalçar i es va fer una foto sobre aquest fons, una mica més endavant va trobar un munt de sorra, es va descalçar i es va fer una foto, i això ho va anar repetint diverses vegades fins arribar a casa. Aquesta història la vam aprofitar a l’escola. Vam portar uns mitjons de casa, vam agafar teles de diferents colors que vam anar posant a terra i ens vam fer fotos amb els nostres mitjons posats. Després les vam passar a l’ordinador, les vam retocar i, a la nostra història de mitjons, vam posar-hi un marc i un títol. Com a cloenda del treball de poesia, per Sant Jordi vam escriure poemes i a l’acte dels Jocs Florals vam recitar poemes i, sabeu de qui eren? Ja us ho podeu imaginar: de la Lola Casas!!! Us recomanem de tot cor que llegiu algun poema d’ella: Us enganxarà !!!

Revista escolar PETIT MOGENT

ALUMNES DE 4t L’ANIMACIÓ LECTORA A 4t Aquest curs a 4t hem llegit i treballat tres llibres: Un pastís horrorós de la Montserrat Canela, Leandre, el nen horrible de l'Anna Mansó i La porta misteriosa de Nathalie Pons. Amb cada llibre s'han anat fent diferents activitats per potenciar el gust per la lectura, però també hem treballat la comprensió, l'assemblea, l'expressió escrita, la identificació d'idees principals, el lèxic i l'ortografia. A més algun llibre també ens ha servit com a element motivador per conduir projectes. Els nens i nenes de 4t han escrit algunes de les seves opinions sobre els llibres i han explicat una mica les diferents activitats que s'han fet amb cadascun d'aquests.

UN PASTÍS HORRORÓS Durant el primer trimestre vam fer la lectura del llibre Un pastís horrorós de Montserrat Canela. En primer lloc, vam buscar la biografia de l’autora per saber una mica més d’ella. Entre d’altres activitats, les que més ens van agradar van ser completar un text on faltaven paraules, una fitxa on havíem de dibuixar un monstre, preguntes per potenciar la nostra comprensió lectora, inventar quatre títols diferents per a quatre il·lustracions, ordenar un capítol, imaginar la vida de la Lena i en Quimàs, ... Marc Estirado, Mireia Sánchez, Biel Arén i Isabel Melero.

A mi em va semblar molt bé el llibre perquè passen aventures molt divertides. També m’ha agradat perquè comença molt diferent de com acaba. Jo penso que el llibre està bé però que hi ha algunes parts que són una miqueta fluixes però, és clar, després hi ha una part d’intriga. També m’han agradat les fitxes sobre aquest llibre però n’hi havia alguna de difícil. Jo recomanaria aquest llibre pels nens de la meva edat ja que està molt bé. Carla Jiménez

JUNY 2012– Núm. 8

LEANDRE, EL NEN HORRIBLE El llibre de Leandre, el nen horrible l'estem treballant a animació lectora fent diferents activitats dels capítols que anem llegint. Hem fet un tríptic d'una perruqueria, hem dibuixat el Leandre i la Cordèlia, també hem fet una fulla del capítol “Lleig i famós”. De deures hem hagut de llegir i pensar un missatge subliminal del capítol, després a la classe l’hem comentat. Quique Bordas

Amb el llibre del Leandre, el nen horrible hem fet tot d’activitats divertides seguint els capítols. A la segona part sortim tots els nens de la classe. Marc Camarena, Helena Castillo i Marina Rosique

LA PORTA MISTERIOSA Hem fet un dibuix de com creiem que era l'edifici on viuen els protagonistes de la Porta misteriosa i després hem fet una descripció. Després hem anat llegint cada capítol i dient el que anava passant. També hem fet un racó de paraules agudes, planes i esdrúixoles. Bruno Pérez

El llibre de La porta misteriosa està relacionat amb el projecte de l’evolució de l’habitatge que es treballa a quart. També hem fet una fitxa de buscar esdrúixoles, agudes i planes al llibre i escriure-les en un full. Roger Grau, Omar Ferreté i Pep Miralles

Revista escolar PETIT MOGENT

ALUMNES DE 5è SOM PADRINS! Aquest curs a l’Escola hem iniciat el nou projecte Els padrins de lectura. En aquest projecte han participat els alumnes de primer i els alumnes de cinquè i sisè. El seu objectiu és millorar la lectura dels alumnes de primer, així com establir vincles entre iguals, potenciar l’aprenentatge actiu i practicar la responsabilitat. Aquest projecte el vam començar el segon trimestre i el dia escollit per fer lectura van ser tots els divendres, de tres quarts d’onze a les onze, aproximadament. Les mestres prèviament van assignar a cada alumne un padrí o un fillol. Com a inici del projecte es va fer l’acte d’apadrinament al gimnàs. Quan es van conèixer les parelles, es van fer una fotografia per enganxar al llibret que compartirien durant l’activitat. Aquest llibret ha estat utilitzat per apuntar-hi tots els títols dels contes llegits, fer-hi algun dibuix o un petit resum. Abans de començar la lectura cada alumne/a va a recollir el seu fillol i escull una de les aules dels mateixos alumnes per llegir tranquil·lament. A cada aula poden haver-hi com a màxim 20 nens i nenes. El funcionament de l’activitat és la següent: primer s’escull un conte i s’apunta el títol, després el fillol llegeix el conte amb l’ajuda del padrí, aquest si és necessari el corregeix. Un cop acabat el conte el padrí li fa preguntes per assegurar la comprensió. Al finalitzar la sessió es fa una valoració de com ha anat.

LES VIVÈNCIES A mi m’han agradat molt els padrins de lectura perquè m’agrada molt llegir. I ara he après a llegir amb lletra lligada. I m’agradaria molt tornar-ho a repetir l’any que ve. És molt divertit! Em va agradar molt un conte que vam llegir d’un hipopòtam que sabia “surfejar”. A mi m’agradaria que l’any que ve llegíssim còmics en comptes de contes. Per mi són molt més emocionants. Guillem Ramírez 1r A

Aquest ha estat el primer any que faig de padrina de lectura i la veritat és que m’ha agradat molt! En Guillem, el meu fillol, des del primer dia que vam començar ja sabia llegir molt bé, però ara ha millorat molt més. Tots els contes que llegim els apuntem a la llibreta i algun cop fem algun dibuix. En Guillem llegeix tan ràpid i bé que sempre hem d’agafar 4 o 5 contes! L’experiència ha estat molt interessant. Maria Riera 5è B

JUNY 2012– Núm. 8

A mi m’han agradat els padrins de lectura i ho vull repetir més. He après noves paraules que jo abans no sabia i m’ho he passat molt bé amb l’Oumaima. Lara Lechuga Cobo 1rB

A la meva fillola li ha agradat molt llegir i ho voldria tornar a repetir, s’ha divertit molt llegint i ha après més del que ella ja sabia. Crec que la meva fillola s’ha sentit bé i jo també he après moltes coses. Oumaima Ben Harch 5è A

A mi m’agradaria tornar a repetir els padrins de lectura perquè he après molt a llegir. Estic molt contenta amb els meus padrins de lectura, el Nil i el Kilian, perquè m’han ensenyat a llegir i ens ho hem passat molt bé. He après noves paraules i els significats d’algunes. Espero tornar-ho a repetir l’any que ve. Maria Nievas 1r A

A mi m’ha semblat una experiència molt bona. La meva fillola ha millorat llegint i s’ho ha passat molt bé, estic molt orgullós d’ella. A mi m’agradaria tornar-ho a repetir si fos possible, perquè m’ho he passat molt bé. Jo he après que si et proposes qualsevol cosa la pots aconseguir. I és el que jo he fet llegint amb la meva fillola, ha après nou vocabulari. Nil Orts 5è A

A mi m’ha agradat molt la idea que els nens de 5è ens ajudessin a llegir. Estic molt contenta amb els meus padrins, en Cesc i en Francesc López, perquè m’han ajudat molt a llegir i ens ho hem passat molt bé. M’agradaria tornar a repetir l’experiència. Jo he après molt a llegir aquest curs. Quan acabem de llegir fem un dibuix sobre el conte. M’ha agradat molt que fossin 5è i 6è els que ens ensenyen a llegir. M’han agradat molt els contes que hem llegit. M’ha semblat molt bona idea que ho apuntem tot en un llibret molt ben fet. Alba Portella 1r B

La meva experiència ha estat molt divertida i interessant. La meva fillola ha millorat molt respecte el primer dia i està molt interessada per aprendre a llegir. Tot el que fem ho apuntem a la llibreta i algun cop quan acabem de llegir fem un dibuix per distreure’ns una miqueta. Jo crec que ha estat molt bona idea perquè així els petits aprenen a llegir millor. Tots els llibres han estat molt divertits, per això els nens s’ho passen bé llegint i alhora aprenen molt. Espero que sempre ho facin igual. Jo també he après moltes coses, com per exemple que ajudar algú a llegir és molt divertit. Em sembla molt bé l’horari en què ho fem perquè més d’un quart d’hora és molt avorrit per ells. Cesc Traver 5è B 23

Revista escolar PETIT MOGENT

ALUMNES DE 6è L’ANIMACIÓ LECTORA EN ASSEMBLEA El treball d’animació lectora ens ha d’ajudar a assegurar una comprensió més acurada dels llibres que ens llegim a l’aula. La comprensió de qualsevol text està relacionada amb la funcionalitat d’aquest text i amb la proximitat d’allò que s’explica amb la realitat de cada alumne. Els llibres, igual que els contes, tenen infinitat de missatges, d’experiències, de solucions a diverses situacions que els personatges es poden anar trobant al llarg de la història. Els protagonistes dels llibres acostumen a ser personatges amb els quals els nens i les nenes es poden sentir identificats, sobretot els nens més grans s’hi veuen reflectits i, fins i tot, es poden arribar a comparar amb ells. És per això que a partir de cicle superior, utilitzem els llibres d’animació lectora per fer assemblees. Després de llegir uns capítols del llibre de lectura, cada alumne a la llibreta de biblioteca ha d’escriure dos o més missatges subliminals que hagin pogut extreure de la lectura. A l’hora d’assemblea tots els alumnes han de dir com a mínim un missatge i no es pot repetir el d’un altre company o companya. Un cop cada alumne ha dit el missatge corresponent s’inicia l’assemblea.

A les assemblees hi ha un moderador i un secretari; canviem aquests càrrecs contínuament perquè tothom tingui l’oportunitat de fer-los. El moderador dóna la paraula i decideix quan un dels temes que s’estan discutint queda tancat. El secretari escriu els missatges de tots el companys i un petit resum d’allò que s’està discutint. Si un nen o nena vol participar a l’assemblea ha d’aixecar la mà i quan li donen torn de paraula ha d’iniciar la seva intervenció dient: “jo no estic d’acord amb... perquè...” o “jo estic d’acord amb... perquè...”, sempre han de fer referència al missatge que volen discutir i al nen o nena que ha aportat aquest missatge. La base de l’assemblea és el respecte, aprendre a discutir respectant sempre les intervencions dels companys i ser capaços de defensar les pròpies idees o de reflexionar fins a reconèixer els errors de cadascú. 24

JUNY 2012– Núm. 8

UN PETÓ DE MANDARINA El darrer llibre que vam llegir va ser Un petó de mandarina, és un llibre ple de detalls amorosos, relacions complicades entre companys, gelos, inseguretats, situacions familiars difícils, ... Alguns dels missatges subliminals que van extreure dels diferents capítols que van llegir, i a partir dels quals vam poder iniciar les diverses discussions, van ser: “Has de tenir confiança en un mateix, perquè si no, no aconseguiràs allò que vols”. Alba Rodríguez “Si fas les coses massa ràpid, et poden sortir malament”. Maria Ferrer “Quan tens dubtes és millor preguntar”. Sara Buscà “Si demanes ajuda, t’ajudaran”. Arnau Marín “No has de tenir por de dir el que penses”. Clàudia Maestro “Si et fiques en baralles sortiràs perdent”. Oriol Perera

Una part de l’assemblea també la dediquem a parlar de les expressions o frases fetes que han anat apareixent a la lectura i que ens han costat d’entendre, com per exemple: “Etzibar un moc”, “la veu de la Filprim em va foradar”, “somreia com un grill de mandarina”, “es va fer fonedissa com un somni”, “agosarat”, “filós”, “estèreo”, ... Aquest treball ens ajuda a aproximar-nos al llenguatge més literari i a enriquir el nostre vocabulari, incorporant frases, expressions i paraules noves.

Revista escolar PETIT MOGENT

REPORTATGE PARLEM DE CINEMA Enguany es va decidir treballar el tema del cinema a tota l’escola. Es va iniciar amb l’arribada del carnestoltes, es va dedicar un matí a una sessió de cinema amb crispetes i, finalment, cada nivell ha fet alguna activitat concreta relacionada amb el cinema.

CARNAVAL La setmana prèvia a Carnaval es van organitzar tallers per elaborar les disfresses. L’alumnat havia de triar una pel·lícula dels diversos gèneres cinematogràfics que s’oferien. Van visionar imatges i vídeos d’Internet com a font de motivació per escollir la disfressa a realitzar: OEST: Lucky Luke, Los Dalton i Colmillo Blanco. MUSICAL: Grease, Mary Poppins i Mamma Mia. TERROR: Dràcula i La família Adams. SUPERHEROIS: Los increïbles, Batman i Superman. MUT: La quimera del oro. CIÈNCIA FICCIÓ: Indiana Jones, Star Wars i Els caçafantasmes. COMÈDIA: Up. HISTÒRIQUES: Astèrix i Obèlix i Braveheart. ANIMACIÓ: Shrek i Monstruos S.A. Els tallers es van realitzar amb alumnes de P3 a 6è per tal d’afavorir la relació entre l’alumnat del Centre. Els més grans es responsabilitzaven d’anar a buscar i tornar els alumnes d’Educació Infantil i ajudar-los en la realització de les diverses activitats del taller. El divendres abans de Carnaval va arribar el Sr. Granot Carnestoltes i es va llegir el pregó amb les consignes que s’haurien de complir durant tota la setmana següent: DILLUNS, COM UN EXECUTIU, AMB UNA CORBATA US GUARNIU. DIMARTS TOTS IDEALS AMB DOS MITJONS DESIGUALS. DIMECRES DEL LLIT SORTIREU I CAP A L’ESCOLA AMB PIJAMA ANIREU. DIJOUS PER LA ROCA PASSEJAREM I LA TRUITA MENJAREM. DIVENDRES ENS DISFRESSAREM, PEL MERCAT PASSEJAREM, UNA CERCAVILA FAREM I A TOTS ENTUSIASMAREM. 26

JUNY 2012– Núm. 8

El divendres de Carnaval al matí es va sortir pel poble a fer la rua. Els alumnes es van disfressar dels diversos personatges de la pel·lícula escollida i les mestres duien els cartells de les mateixes. La rua es va organitzar de tal manera que representava una passejada per la història del cinema. Encapçalava la rua el cinema mut i la finalitzava el gènere d’animació. A la tarda es va posar música i hi va haver festa i xerinola al pati de l’escola. SESSIÓ DE CINEMA AMB CRISPETES El dia 30 de març de 2012 al matí, últim dia de trimestre, es va fer una sessió de cinema tot menjant crispetes. Es van habilitar 9 sales on poder visionar pel·lícules de diferents gèneres, triades tenint en compte les diferents edats del públic. Es van habilitar taquilles on els alumnes escollien i adquirien les entrades per la pel·lícula desitjada. ACTIVITATS D’AULA Amb totes aquestes activitats realitzades aquest curs hem treballat alguns aspectes del món del cinema: P3: Representacions amb ombres xineses. P4: Produccions de pel·lícules mudes. P5: Creació de llibrets animats, dramatització del conte La rateta que escombrava l’escaleta i producció amb ombres del conte Els tres porquets. 1r: El minut “Lumière”. 2n: Producció de la pel·lícula La primavera a la Roca. 3r: Producció d’efectes especials. 4t: Enregistrament d’anuncis de televisió. 5è: Producció d’una pel·lícula sobre diferents etapes de la prehistòria. 6è: Gravació d’un tràveling.

Principi i final d’un dels llibrets animats de P5.

Revista escolar PETIT MOGENT

SANT JORDI 2012 Ja hi som! Torna Sant Jordi com cada any i l’Escola s’engresca per celebrar els VIII Jocs Florals del Mogent. Els nens i nenes de l’escola treballen molt inventant poemes i recitant-los, creant contes i dibuixant-los, fent flors, dracs i imants de fang. Tota la feina feta és tant de gran riquesa plàstica com literària. El dia de sant Jordi s’han exposat tots els treballs realitzats.

Els alumnes de segon ens han deleitat amb la representació de La llegenda de Sant Jordi. Al matí l’hem vist els alumnes de l’escola i a la tarda els pares. Els petits actors han representat molt bé l’obra.

S’ha celebrat el II Concurs de Dibuix de Sant Jordi on hi van participar molts artistes. En aquest concurs hi podien participar alumnes de 3r a 6è. El jurat encarregat d’escollir els millors dibuixos estava format per mestres, pares i mares i una persona vinculada al món de l’art. No ho ha tingut gens fàcil, ja que tant la participació com la qualitat de les obres ha estat molt bona.

JUNY 2012– Núm. 8

Els alumnes de 4t, 5è i 6è han celebrat els II Jocs Florals tradicionals seguint unes bases donades. En aquest dictamen hi havia tres categories: Englantina d’Or, Viola d’Argent i Flor Natural. Els treballs es podien presentar tant en prosa com en poesia i havien d’anar signats amb pseudònim. Un jurat format per mestres i pares i mares ha estat el responsable de decidir els guanyadors d’enguany. Els treballs realitzats pels alumnes han estat d’allò més bons i això ha fet que el jurat hagi tingut molta feina a triar els guardonats. Els nens i nenes de l’escola, a les hores del pati, han fet flors amb paper de seda per totes les baranes, dracs a les porteries i un cartell de “Feliç Diada de Sant Jordi”. Aquestes feines plàstiques han servit per poder engalanar el pavelló el dia de la celebració dels VIII Jocs Florals.

Al començar el lliuraments de premis tots, nens, pares i mestres ens vàrem aixecar per cantar l’Himne dels Segadors.

El lliurament de premis va anar acompanyat de cantada de cançons per part dels diferents cursos de l’Escola Mogent. Els nens de cinquè van fer flors de diferents colors per fer una cançó conjunta amb P3. A més, els nens de 3r ens van recitar poemes de la Lola Cases de forma conjunta.

Revista escolar PETIT MOGENT

Els guanyadors dels Jocs Florals ens van llegir una petita mostra dels seus textos.

GUANYADORS DELS VIII JOCS FLORALS DE L’ESCOLA MOGENT

P3 A: Millor text: Anna Pont, El dofí Millor il·lustració: Ot Pedemonte, Sant Jordi P3 B: Millor text: Marc Gonzalo, El mico i el lleó Millor il·lustració: Júlia Paz, El cavaller

P4 A: Millor text: Txell Fradera, La flor màgica Millor il·lustració: Pol Batlles, El drac i el soldat P4 B: Millor text: Rita Gómez, Els pintors Millor il·lustració: Àlex Moreno, El drac

P5 A: Millor text: Bernat Grau, El cuc que volia volar Millor il·lustració: Guida Cid, El pollet fa sis anys P5 B: Millor text: Roger Truyols, En Joan té un amic Millor il·lustració: Núria Riera, L’unicorn i els seus amics

1r A: Millor text: Maria Nievas, La sirena perduda Millor il·lustració: Clàudia Jiménez, La sirena 1r B: Millor text: Alba Portella, La nit màgica Millor il·lustració: Víctor Bernal, Les aventures del drac i el dinosaure 2n A: Millor text: Guillem Arderiu, L’abecedari i la casa Millor il·lustració: Èric Rosique, Lletres i el sol 2n B: Millor text: Dídac Pretel, El cub cantant Millor il·lustració: Laura Garcia, La granota sola

JUNY 2012– Núm. 8

3r A: Millor text del poema: Lola Segarra, Monstres Millor lectura del poema: Joan Rosell, El paisatge 3r B: Millor text del poema: Dayeska Medina, Els conills Millor lectura del poema: Isaac Domínguez, La tortuga de mar Guanyadors de 4t, 5è i 6è: 1r premi Englantina d’Or: Marina Mayor, Tulipa dels somnis 1r premi Flor natural: Alba Rodríguez, L’amor Accèssits Flor Natural: 1r: Pol Bufí, La iaia 2n: Sybil’la Naranjo, P.D.: T’estimo... 3r: Marc Camarena, La primavera 4t: Roger Grau, Tom i Duna 1r premi Viola d’Argent: Oriol Perera, El nostre món Accèssits Viola d’Argent: 1r: Ione Masclans, Cavall de guerra 2n: Carla Valverde, La perla

GUANYADORS DEL II CONCURS DE DIBUIX DE SANT JORDI 1r premi: Xavier Méndez, El drac enfurismat Dibuix més divertit: Miquel Hernández, Sant Jordi i drac Dibuix més simpàtic: Julen Sánchez, El drac cremat Dibuix millor idea original: Pol Bufí, Quin aperitiu més pudent Dibuix millor tècnica: Víctor de Sande, Drac terrestre

L’AMPA de l’escola va tornar a organitzar les parades d’intercanvi de llibres. Ha estat un gran èxit i tothom ha pogut triar un altre llibre diferent del que havia portat presentant el tiquet corresponent.

Revista escolar PETIT MOGENT

El passat 14 d’abril a l’escola es va dur a terme una jornada matemàtica a càrrec de Tony Martín, especialista en Didàctica de la Matemàtica i ponent de reconegut prestigi internacional. El desenvolupament de la jornada es va dividir en funció dels diferents col·lectius que hi van participar. Al matí estava adreçada a professionals de l’educació amb el títol “Innovació i competència matemàtica, com ho fem?”. Aquesta sessió va aplegar un gran nombre de mestres, una majoria de la nostra comarca i la resta d’altres indrets de Catalunya. Això evidencia que moltes escoles s’estan plantejant un canvi metodològic en l’ensenyament de les matemàtiques. El ponent va saber transmetre la il·lusió i les eines necessàries per dur-lo a terme. Després de dinar varem poder gaudir d’un assessorament adreçat al professorat del nostre centre amb la finalitat d’aprofundir en aspectes concrets de la pràctica diària. Una vegada més en Tony ens va fer avançar en aquest procés. Al vespre els protagonistes varen ser els pares. La sala polivalent estava plena a vessar de mares i pares encuriosits. Alguns tenien dubtes, d’altres volien trobar mecanismes per ajudar els seus fills/es i d’altres necessitaven escoltar un expert per acabar d’entendre la nova metodologia per la qual ha apostat l’escola. El Tony va ser capaç de mostrar la seva manera de treballar d’una manera pràctica i entenedora. Va fer evident la necessitat del canvi metodològic per adaptarnos a les necessitats actuals si volem nens i nenes preparats per afrontar els reptes del S.XXI.

JUNY 2012– Núm. 8

Sis alumnes de 6è van aprofitar per fer una entrevista al Tony Martín: Bienvenido señor Tony, le agradecemos que haya venido desde Tenerife para ayudarnos a desarrollar y mejorar nuestras matemáticas y nuestro cálculo mental. Y muchas gracias por habernos concedido esta entrevista. Ahora empezaremos con una ronda de preguntas y luego habrá tiempo para que puedas explicar alguna anécdota o alguna experiencia que creas interesante. Esperamos que disfrutéis con esta entrevista: ¿En qué escuela trabaja? Trabajo en la escuela de Aguamansa que está en la zona alta de Orotava en Tenerife, las Islas Canarias. ¿Cuánto tiempo hace que trabaja de maestro? Pues 28 años y en la escuela donde estoy 21 años. ¿De qué curso son sus alumnos? Este año tengo el curso de 6º de primaria pero por lo general en mi colegio los profesores tomamos el curso en 1º y lo llevamos hasta 6º. Los alumnos que tengo actualmente en 6º los tomé yo en 1º. ¿Cree que tienen un buen nivel? En algunos aspectos sí tienen buen nivel y en otros habría que mejorar, concretamente en matemáticas creo que tienen una buena formación aunque también al ser un grupo bastante disyuntivo, que rompen y se molestan entre ellos, no atienden. Esto ha hecho que no se pueda avanzar tanto como con otros grupos otros años. En lengua habría que mejorar bastante la ortografía porque en general tienen muchas faltas y en Conocimiento del medio que se les ha tratado de enseñar a leer, a sintetizar y a esquematizar creo que más o menos tienen una formación vamos a decir buena. ¿Por qué decidiste ser profesor de matemáticas? Siempre me gustó, desde que era pequeño, no las matemáticas si no ser maestro, porque mi tía era maestra y estaba siempre metido en la escuela de ella entre pizarras, tizas…y ese ambiente me gustaba. Entonces en 6º de primaria, yo recuerdo una conversación con mis compañeros de clase de 6º, tenía 12 años, y ahora tengo 52 así que hace 40 años y aún recuerdo esta conversación, no recuerdo la de la semana pasada pero sí me acuerdo de ésta: —¿Tú qué quieres ser de mayor?—. Y yo ya decía que quería ser maestro y luego cuando pasé al instituto concretamente en 2º de BUP me empezaron a gustar mucho las matemáticas a partir de ese momento siempre me han gustado y me he entregado a buscar nuevos métodos desde hace 18 años. ¿Por qué razón grabas las clases de matemáticas? Hace 18 años cuando queríamos hacer otra forma distinta de enseñar, fuimos a la librería y enganchamos unos libros de una investigadora llamada Constance Kami y entonces sus libros yo los leía y hacía con los chicos lo que ella decía en sus libros. Hay un momento en que habla que ella grababa las clases con las maestras con las 33

Revista escolar PETIT MOGENT

que trabajaba para poder verlas y mejorar. A partir de ahí, ya empecé a grabar las clases. Empecé a mostrarlo a los compañeros, después a los maestros y luego en algunos congresos y así hasta el punto que ahora tengo tantas cosas grabadas que sólo grabo cosas muy concretas. ¿Por qué salen niños en los videos diciendo “algoritmos del cálculo mental”? Nosotros no hacemos los algoritmos tradicionales, esos de “me llevo una, me llevo dos” son perjudiciales para la mente, te estructuran la mente de tal manera que luego no te dejan pensar. Nosotros hacemos otros algoritmos diferentes que ayudan a desarrollar el cálculo mental. Pues eso, al final de cada video, siempre que podemos intentamos hacer algun chiste o alguna broma que llegue a quien mira los videos. Por eso me alegra que me hagan esta pregunta. ¿Es fácil adaptarse a las diferentes estrategias de cálculo? Sí, muy fácil, porque las mentes de los niños y las niñas son muy flexibles y todavía no están estructuradas como cuando somos persona adultas, que somos un poco “pegiguera” y vemos que las cosas son blancas aunque nos digan que son negras. Entonces la mente infantil, y sobretodo la vuestra que se ven que son chicos y chicas inteligentes y avispados, rápidamente adaptan las otras estrategias, sobretodo porque son más comprensibles y las entienden. A nuestro colegio han llegado niños de otros centros que trabajan con la manera tradicional y no les ha costado adaptarse y comentaron que entienden mejor esta manera que la tradicional. ¿Tus alumnos se adaptaron rápido? Sí, porque en mi colegio es un método que está instaurado desde infantil. Es lo natural. ¿En la universidad estudiaste magisterio o matemáticas? Estudié matemáticas pero era muy difícil para mí y me cambié a la escuela de magisterio y estudié maestro con la especialidad de matemáticas, que era algo que se hacía en esa época. Yo lo que quería era enseñar matemáticas. Muchas gracias por tus respuestas. Nos has aclarado muchas cosas sobre ti y sobre tu trabajo de las matemáticas. Si te ha quedado alguna anécdota o experiencia por explicar, ahora es el momento. Esta profesión mía es muy bonita, primero porque te das el lujo, de conocer chicos y chicas como ustedes que dentro de unos años ayudareis a mejorar este mundo y luego también, me da la oportunidad de conocer maestros como todos los maestros del Mogent, que no conocía hace unos años y ahora me ha dado la oportunidad de estar aquí compartiendo experiencias con ellos. Esto para mí es muy gratificante y me hace muy feliz. La felicidad en la vida no la dan las cosas materiales, cuando tienes suficiente para pagar una casa, un coche y la comida, la felicidad está en otras cuestiones. En mi caso está en compartir las cosas que hacemos y que les pueden ser útil a otros maestros, entre ellos los del Mogent. Arnau Marín, Lucas Sánchez, Clàudia Maestro, Marta Masdeu, Maria Ferrer, Ione Masclans

JUNY 2012– Núm. 8

ALTRES ACTIVITATS ELS DELEGATS - CURS 2011-12 Com cada any el curs comença amb la campanya electoral dels candidats a delegats; els alumnes que han volgut presentar la seva candidatura han pogut promoure la campanya electoral. El passat 30 de setembre es van celebrar les votacions i els delegats i sots-delegats escollits d’aquest curs són: 1r A: Ona Vargas i Guillem Ramírez 1r B: Xavi Estirado i Íngrid Gázquez 2n A: Arnau Rey i Mireia Asensio 2n B: Oriol Saldaña i Pol Valverde 3r A: Júlia Sala i Àlex Chaves 3r B: Alba Seña i Isaac Domínguez 4t A: Sebastián Nieto i Aitor Gómez 4t B: Dani Andreu i Martina Rosique 5è A: Roger Martínez i Bernat Pablos 5è B: Ivan Polo i Arnau Bartrés 6è A: Xavi Gesa i Marta Masdeu En les reunions de consell de delegats s’han pres decisions importants i els delegats i sots-delegats han pogut expressar les inquietuds i demandes del grup classe. Durant aquest curs s’han arribat a consensuar alguns aspectes importants: - Els espais de l’escola oberts a l’hora del pati: biblioteca, gimnàs, aula informàtica. - L’organització d’un campionat de futbol pels nens i nenes des de 1r a 6è per part dels alumnes de 5è. - L’organització d’una gimcana per les festes de la Setmana Solidària i festa de final de curs per part dels alumnes de 6è. - La proposta de decoració del pavelló vell per l’acte dels jocs florals d’enguany.

EL TEATRE A L’ESCOLA Com cada any, el teatre ha representat, per tots els cursos, una de les activitats més esperades. Les obres que s’han interpretat enguany han estat: Els Pastorets, representats pels nens i nenes de 1r, el 20 de desembre de 2011. La llegenda de sant Jordi, per part dels alumnes de 2n, el 20 d’abril de 2012. En Joan sense por i El castell encantat, a càrrec dels alumnes de 3r, el dia 28 de març de 2012. Un altre somni de nit d’estiu i Les entremeliadures d’en Till Olibaespill, per part dels alumnes de 4t, el dia 23 de març de 2012. Ous de somera i La iaia Gri, representades pels nens i nenes de 5è, el 15 de juny de 2012. La festa de la Susi, per part dels alumnes de 6è, el 8 de juny de 2012.

Agraïm a totes les famílies la seva col·laboració.

Revista escolar PETIT MOGENT

L’HORT VA CREIXENT... L'agricultura ha estat una activitat molt important al llarg de la història de la humanitat. De fet, constitueix la base de la nostra cultura. Avui dia, l'hort a l'escola ens pot ajudar a apropar la producció agrària a les noves generacions, a la vegada que resulta una eina molt útil per a l'educació ambiental i el consum responsable. Enguany, s’ha continuat amb la plantada de diverses hortalisses, com tomàquets, carbassots, faves, maduixes, etc; tenint cura de totes les plantes: regantles, traient males herbes, dibuixant-les per veure el seu creixement i fent la recollida final. Aquí teniu una petita mostra.

Aquest curs cada nivell, ha plantat arbres per diferents espais de l’escola: al jardí de l’entrada, els patis interiors, etc. I aquests són alguns dels arbres: un cirerer, un caqui, una prunera, una pomera, un ametller, una perera, un presseguer, un codonyer, una noguera, un nesprer i un magraner. Cada arbre es rega amb el seu reg automàtic. Des de les aules s’aprofita per treballar continguts curriculars, observar el comportament de les plantes, fer experimentació, ... El grau d'implicació i estudi varia en funció de l'edat dels nens i nenes però tothom en té cura i n'està molt satisfet.

JUNY 2012– Núm. 8

EL JOC SIMBÒLIC I EL PETIT LABORATORI DEL MOGENT Ja feia temps que la idea ens rondava pel cap: volem convertir els passadissos d’Educació Infantil en un gran racó de joc simbòlic. Volem que els nens i nenes juguin amb llibertat, amb temps, escollint quin espai els agrada més i gaudint anant d’un espai a un altre segons els seus interessos i emocions. Volem crear un espai gens dirigit, sense premisses ni condicions, però sí amb unes normes bàsiques d’utilització, consensuades prèviament amb els nens/es perquè són ells els protagonistes. I tot això, tenint en compte una clara actuació que es va repetint dia darrere dia: una conversa inicial, el desenvolupament del joc i per últim una reflexió (conversa final). Així doncs, ens posem a treballar i transformem una aula en una caseta, fem el racó del metge, l’espai dels animals i construccions, la botiga i el racó de disfresses i maquillatge, que ara podem dir que ha estat d’un èxit espectacular. Més endavant va sorgir un espai nou, l’espai d’art, on els infants que al principi els hi costava situar-se en algun racó de joc o bé volien fer d’artistes, podien fer les seves pròpies creacions amb diferent material natural (pedres, sorra, fustes, ...). El joc simbòlic és la seva interpretació del món de la vida real que fan els nostres nens/es i no tenia sentit fragmentar el que fem els adults amb un o dos racons. Els infants han de poder estar a la caseta, anar a comprar menjar a la botiga amb la llista que s’han fet jugant, anar al metge amb les nines, disfressar-se, maquillar-se i perquè no, crear un món màgic on sorgeixen súper - herois, personatges de contes, ... Al finalitzar l’estona de racons és important fer una conversa on els infants puguin posar paraules al seu joc, és a dir, una reflexió perquè puguin interioritzar sentiments i emocions que han sorgit mentre jugaven. Estem emocionades, les nostres expectatives s’han vist superades, perquè els nens i nenes flueixen pels racons de joc simbòlic amb naturalitat, tranquil·litat, relaxats i respectant el joc de l’altre. Però amb l’espai de joc no en teníem prou. Ens calia un altre espai que ens faltava perfilar on els nens/es poguessin experimentar i descobrir amb diferents materials. Vàrem estar temps parlant de pràctiques d’altres escoles, mirant pàgines webs, i és clar, havia de ser un espai que seguís la nostra línia pedagògica i que ens permetés oferir un ventall d’activitats que ens resultava complicat encaixar dins l’aula. No va ser fins la visita d’una escola a Barcelona que el trencaclosques va encaixar. El que volíem era un laboratori, un espai per descobrir. I així va ser, el nostre laboratori està pensat per dur a terme diverses activitats “científiques” a nivell experimental i manipulatiu. Per això, cal crear un espai idoni i ben ambientat i amb el temps necessari perquè tots els nens/es puguin arribar a resoldre les seves inquietuds i interessos. En el petit laboratori del Mogent tant hi ha activitats dirigides com propostes sorgides del joc dels propis infants on la mestra condueix cap a uns objectius concrets a treballar. És tot un èxit!

Revista escolar PETIT MOGENT

ENTREVISTA Alumnes de 2n

ESTEVE GRAU: EL PAGÈS DE L’ESCOLA 1. A quantes escoles vas a ajudar a plantar i a recollir? Àlex Sumoy Vaig a plantar i a recollir només a la vostra escola perquè hi tinc la meva filla. 2. Tens fills/es? Quants? Víctor López Sí, tinc una filla que va a P4, es diu Laia. Quants anys tens? Pol Valverde En tinc uns quants més que vosaltres, 40 anys. 3.

4. Tens un hort a casa teva? I què hi tens plantat? Raül Serrano i Arantxa Gómez Sí, també tinc un hort a casa, és una mica més gran que el de l’escola. Hi tinc plantat una mica de tot: tomaqueres, enciams, pebrots, cebes, ... una mica de tot per així no anar a la botiga. 5. Qui et va ensenyar a ser pagès? Marc Valverde El meu pare també va ser pagès i després he tingut la sort d’anar a la Universitat, allà també me’n van ensenyar. 6. Per què et vas fer pagès? Guillem Arderiu Aquesta pregunta és bona de fer perquè moltes vegades me l’han fet. Abans em deien que amb la capacitat que tenia i amb els estudis que havia fet hagués pogut fer alguna altra cosa. Però quan sigueu grans veureu que quan t’agrada una cosa per molt que tinguis altres opcions prefereixes fer la que t’agrada més. 7. A quina població vius? Arnau Pérez Visc aquí a la Roca del Vallès, suposo que com vosaltres. 8. Els teus avis o els teus pares han estat pagesos? Oriol Saldaña Doncs sí, els meus avis i els meus pares han estat pagesos. 9. Ets pagès o tens una altra feina? Dídac Pretel Sóc pagès de professió, altra feina no però faig altres coses. 10. Fas algun esport? Marta Rodríguez Sí, l’esport m’agrada molt. Abans jugava a futbol però els anys passen i t’has d’anar canviant d’idea i ara faig altres esports, bici i tenis. 11. T’agradaria que els teus fills/es sabessin d’hort tant com tu? Mònica Parera Jo suposo que qualsevol pare li agradaria que els seus fills sabessin igual o més que els seus pares. Però el més important es que li agradi fer allò que fa.

JUNY 2012– Núm. 8

NOTÍCIES Alumnes de 5è

CONTACTEM AMB JAVIER RAMOS CUCHO, ARTISTA PERUÀ!!!!!! La classe del Machu Picchu vam estudiar un artista d'art abstracte i se'ns va ocórrer fer les nostres pròpies pintures copiant el seu estil, ésser humà + màquina. Li vam enviar un gmail amb totes les nostres obres i un escrit. Al cap de 2 dies, ens va contestar dient-nos que li havia agrada molt!!!!!!!! Sergi Zaragoza i Roger Martínez

GRAN NEVADA A CATALUNYA

L’hivern del 2012 va haver-hi una gran nevada a Catalunya. A la Roca del Vallès, va començar l’1 de març i alguns alumnes no van poder venir per incomunicats o perquè jugaven a la neu. Al migdia es va tancar l’escola Mogent i quasi totes les escoles de Catalunya. Va ser una experiència inoblidable. Martí Josep Vilà Ferré i Òscar Santamaria Aranda

LA DECORACIÓ DEL VESTÍBUL

EXPLOSIÓ D’ART

Aquest curs hem fet el nostre poble com a decoració del vestíbul. A la tardor vam fer tallers, ens vam barrejar nens i nenes de totes les classes i ens vam distribuir 1 o 2 nens de cada classe. Vam fer persones, l’hotel del Mogent, l’ajuntament, l’església, el castell, la fruiteria del Mogent, flors, una fada, un sol, cases, ... A cada estació de l’any ho hem anat canviant. A l’hivern hem abrigat a la gent, hem muntat un arbret de Nadal, ...; a la primavera hi hem posat prats i flors. Ha quedat bonic tot l’any. Esther Muñoz i Cristina Nevado

Del dia 6 al 9 de març tota l’escola va quedar guarnida per obres d’art dels alumnes. Els artistes famosos ens ensenyen!!!: Joan Miró, Diego Velázquez, Vincent Van Gogh, Ben Tour, Paul Klee, Xavier Mariscal, Javier Ramos, Jackson Pollock, Kandinsky, Antoni Tàpies, Salvador Dalí, Gustave Alexandre Eiffel, ... Les famílies van poder entrar a veure les obres en els dies indicats. Lara Herman i Bernat Pablos

Revista escolar PETIT MOGENT

LA MUNTANYA DE SORRA A finals d’octubre, al pati de l’escola Mogent, van posar-hi una muntanya de sorra per tots els nens i nenes de l’escola. La muntanya ha estat molt aprofitada pels alumnes de primària, han fet ponts, bases militars, castells, coves, etc. Ara, de tant jugar, la muntanya s’ha anat fent cada cop més petita, de manera que ara gairebé no es veu res. Georgina Fortí, Víctor de Sande i Paola Maldonado

APROFITEM EL PARC Els nens i les nenes d'infantil surten al parc del costat de l'escola a jugar un dia a la setmana a l’hora del pati. Cada dia surt un curs diferent: P3 els dimecres, P4 els divendres i P5 els dijous. APROFITEM EL PARC AL MÀXIM!!! Ivan Polo, Sybil’la Naranjo i Arnau Campos

LES HORES DE PATI Aquest any a les hores de pati, s’ha obert l’aula d’informàtica perquè així els nens puguin jugar amb els ordinadors. També s’ha obert la biblioteca perquè els alumnes puguin fer els deures i mirar tota mena de llibres. I finalment també el gimnàs perquè es pugui ballar una bona estona. Tots els espais tenen molta demanda. Maria Riera, Jun-yao Yan, Isahac Martínez

LA CASTANYERA

ESMORZAR SOLIDARI

El dia 28 d’octubre vam celebrar la castanyada. Els nens i les nenes de 6è que volien fer de castanyera van fer un càsting: van representar la castanyera i després d’una votació va guanyar el Bel Miralles. Va ser una castanyera molt divertida i molt graciosa.

El divendres 4 de maig tota l’escola va fer un esmorzar solidari al pati i vam menjar pa amb oli, sucre i xocolata. Vam recollir un donatiu voluntari d’un euro per persona destinat a “La Escuelita”, una escola de El Salvador. En total vam recollir 266,15 euros.

Arnau Bartrés, Kilian Rodríguez i Laura González

LA CANTÀNIA El passat 8 de juny, al Teatre Auditori de Granollers, es va representar la cantata 50 milions de segons, de Joan Vives i Piti Espanyol. Els nens i nenes de 4t van ser-ne els protagonistes, juntament amb 6 escoles més, i van interpretar les cançons d’aquesta història que repassa el temps que passem a l’escola al llarg de la nostra infantesa, durant el qual vivim moltes experiències que, més tard, es convertiran en records que ens 40 acompanyaran tota la vida.

Àlex Riera, Raül Esteo i Cesc Traver

JUNY 2012– Núm. 8

REPORTATGE MOGENTÍ

El dijous 13 d’octubre de 2011 va venir VOTV a filmar com treballem a la nostra escola. Abans d’entrar a les classes de la Torre Eiffel i el Machu Picchu per filmar el treball de matemàtiques que fem, van entrevistar a la Montse, la directora. Els nens i nenes de 5è B els vam ensenyar com treballem les fraccions a partir de particions de diverses fruites i, els de 5è A els vam ensenyar com funciona la botiga del Mogent. Vam poder veure el reportatge aquell mateix divendres a la tele!

AUXILIARS ADMINISTRATIUS DE 5è I 6è Aquest any, el 31 de gener de 2012, els alumnes de 5è i 6è vam començar a atendre la porta i el telèfon quan la conserge està fora de servei. L’horari dels alumnes és de 12.30h a 13.45h i de 13.45h a 15.00h. Normalment, hi ha 2 nens per torn. Aquesta feina ens agrada molt! Francesc López, Mario Aldabó i Sara Crespo

Víctor Pérez, Laura Peña i Inma Gázquez

NOU SERVEI DE BIBLIOTECA A LES TARDES El nou servei de biblioteca a les tardes va començar el curs 2011-2012. És un servei per a nen/es de 4t a 6è. Els dies que està oberta la biblioteca són els dilluns a la tarda de 16.30h a 18.00h. Els encarregats són pares voluntaris, els seus noms són: Iolanda Bosch i Juan Carlos de Sande.

LA COLLEEN ENS DIU ADÉU El dia 1 d’octubre de 2011 va venir la Colleen, una noia americana que ve de Michigan. Va venir per fer d’auxiliar de conversa a tots els alumnes de 3r fins a 6è. Per desgràcia el 31 de maig de 2012 ens diu ADÉU!!!!

Manu Ruiz, Oumaima Ben Arab i Nil Orts

CONCURS DE PUNTS DE LLIBRE Aquest és el 9è concurs de punts de llibre de Sant Jordi, que com cada any ha estat organitzat per la biblioteca del poble. Aquest curs els guanyadors del premi global han estat els alumnes de 2n.

Hem tingut la sort que la Colleen hagi vingut a aquesta escola, hem après molt d’ella! Lluc Bartrés, Duna Argent i Sara Parera

Miguel Zafra i Anna Martí

RETALLADES CONTRA L’EDUCACIÓ Els polítics han fet unes retallades sobre les retallades d’educació. Els nens, pares i professors no hi estem d’acord, per això, els dies 26 d’abril i 10 de maig ens hem concentrat a la Roca del Vallès com a tots els pobles de Catalunya; hem sortit al carrer i hem fet xivarri. Francesc Soldado i Heribert Rodríguez

Revista escolar PETIT MOGENT

SORTIDES SORTIDA AL ZOO DE BARCELONA El passat 27 de març de 2012 els nens i les nenes de P3 vam anar al zoo de Barcelona per poder observar l’animal que havíem triat en el nostre nou projecte, els dofins a P3 A i els micos a P3 B. Després d’esmorzar en el zoo vam fer cua per poder entrar al dofinari i observar de prop aquests animals i el seu espectacle... gairebé els podíem tocar. Vam aprendre moltes coses. Els alumnes de P3 B vam poder observar diferents classes de micos com els goril·les, els titís, els orangutans, els macacos, ... també vam aprendre molt. A més a més vam poder veure molts més animals com el rinoceront, l’elefant, la girafa, els hipopòtams, els lleons, les tortugues i tots els animals de la granja: la vaca, el cavall, l’ase, el porc, els conills i les cabretes. Va ser un dia en el que vam viure moltes emocions.

BIEL GUTIÉRREZ

BRUNA SELLÉS

UN DIA A MARINELAND Els gegants i els castells hem anat d’excursió a Marineland. Hem aprofitat aquesta excursió per treballar el nou projecte. Dies previs vam veure quins animals hi havia a Marineland i cada classe en va escollir un: els gegants van triar els dofins i els castells, els pingüins. L’excursió va ser tot un èxit: ens va fer bon dia i vam poder observar de forma directa els animals que havíem escollit. A més vam poder observar altres animals: lloros, papagais, lleons marins, flamencs, ...

JUNY 2012– Núm. 8

COLÒNIES A MAS BANYERES Els nens i les nenes de P5 hem anat de colònies a Centelles, a Mas Banyeres. Han estat dos dies esplèndids en els que hem compartit molt bons moments amb els nostres companys i companyes i amb les nostres estimades mestres. Us deixem quatre fotos perquè us en feu a la idea.

LES COLÒNIES DE 1r

CLÀUDIA GARCIA

SOL DALMAU

BIANCA MAUR

ÍNGRID GÁZQUEZ

PAULA ALCOCER

MARC ESCUER

Revista escolar PETIT MOGENT

COLÒNIES DE 2n: BOSC DE LA MASSANA (Vilablareix)

FENT EL TURISTA PER BARCELONA... El dimarts 6 de març vam anar a Barcelona a veure algunes de les obres d’Antoni Gaudí. Semblàvem veritables turistes perquè vàrem portar màquina de fer fotos i en vàrem fer de xulíssimes. A l’arribar vam esmorzar a la plaça Catalunya i allà vam gaudir de la companyia dels coloms. Havent esmorzat vàrem enfilar el passeig de Gràcia i vàrem arribar a la casa Batlló, com us podeu imaginar li vam fer moltes fotos i vam gaudir contemplant tots els detalls que ens oferia la bonica obra de Gaudí: balcons que semblaven antifaços o potser calaveres, columnes que eren ossos amb articulacions, vitralls, ferro forjat, trencadissos de molts colors... ufff... quanta imaginació!!!! Amb tant trencadís vam arribar a la conclusió que Gaudí va ser el precursor del reciclatge. A continuació vam travessar el carrer i un tros més amunt ens vam aturar davant de la casa Milà, La Pedrera. Quan Gaudí va fer La Pedrera va haver-hi molta gent a qui no li va agradar, perquè deien: “—què sembla això?, una pedrera!”. Vàrem observar la seva gran porta, pensada perquè en el seu temps hi entressin els carros, els seus balcons fets amb ferro forjat, la seva lluminositat, les xemeneies a dalt de tot que representen guardians, ... 44

JUNY 2012– Núm. 8

I per acabar vàrem anar al parc Güell i vam estar a la plaça on hi havia els bancs que mirats de lluny tenen forma de cuc i estan fets amb la tècnica del trencadís; al drac; a la sala de les cent columnes, on en realitat només n’hi ha 86; al desbordant sostre ple de cercles amb detalls fets amb trencadís, ... Vàrem comprovar la gran quantitat d’elements de la natura que feia servir. Allà vam dinar. A l’arribar a l’escola, un dia a l’hora de plàstica després de veure un Power Point on es veien diferents obres de Gaudí, vàrem fer l’esbós d’una façana i després de votar les que més ens agradaven, les vàrem dibuixar en un cartró i les vàrem pintar amb pintura utilitzant colors molt vius, tal com feia Gaudí. Després vam portar material de rebuig de casa (càpsules, taps de plàstic, oueres, culs d’ampolla de plàstic, ...) i el vàrem afegir. Sense cap dubte l’Antoni Gaudí va ser un gran geni i és considerat un català universal. Ens ha agradat conèixer-lo una mica més.

COLÒNIES AL COLLELL Els nens i nenes de quart hem anat de colònies al Collell, una casa situada a Santa Maria del Collell, a prop de Banyoles. És una casa de colònies molt gran i amb molta història: ha estat seminari, presó dels republicans durant la Guerra Civil, internat i actualment és una casa de colònies on es fan moltes activitats. La casa era molt gran i tenia molts espais verds. Un dels llocs on vam passar estones lliures va ser el claustre perquè disposàvem de molt material: raquetes, futbolín, ping-pong, cartes, escacs, ... Les activitats que vam fer estaven relacionades amb la llum. Vam aprendre moltes coses noves i fins i tot vam experimentar amb l'escalfor del Sol fent dibuixos en paper cremant-los amb l'escalfor de la llum del Sol a través d'una lupa; amb aquest experiment també vàrem aprendre que cal vigilar molt quan anem als boscos de no llençar residus perquè poden provocar incendis. La primera nit vam fer un joc de nit i va ser divertit, però la segona també ens va agradar moltíssim perquè vam anar a una discoteca que hi ha a la casa i vam poder ballar les cançons que més ens agraden. Han estat unes colònies molt divertides. Ha estat la primera vegada que marxàvem tres nits i tot i que vam tornar molt cansats, encara ens haguéssim quedat alguns dies més.

Revista escolar PETIT MOGENT

UNA EXCURSIÓ MOLT ESPECIAL El dia 25 d'octubre, els nens i nenes de cinquè vam fer una sortida molt especial. Vam anar al Palau de la Generalitat i al Parlament de Catalunya. Vam arribar més d'hora a l'Escola perquè al Palau de la Generalitat teníem una tasca molt especial. Com que el pare del Nil Orts és escorta del Sr. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, vam poder-lo entrevistar. També vam parlar amb altres consellers: el Sr. Felip Puig, la Sra. Irene Rigau i el Sr. Mas-Colell. Després ens van ensenyar tot el Palau i fins i tot vam sortir al balcó. Però abans, al saló Sant Jordi ens van explicar com netejaven les làmpades: les baixaven amb un comandament, al terra hi posaven una manta perquè no es ratllés i venien uns senyors a netejar-les. Després vam visitar el Parlament i ens vam fer una foto a l'hemicicle, que és allà on es decideixen els temes més importants de Catalunya. Vam acabar dinant i fent un treball fotogràfic al Parc de la Ciutadella. Isahac Martínez, Àlex Riera, Kilian i Heribert Rodríguez

UNES COLÒNIES “SUPERGUAIS” Els nens de 6è vam anar de viatge de fi curs al Collell prop de Banyoles. Vam arribar el dia 29 de maig i vam estar-hi fins el dia 1 de juny. Només arribar vam conèixer els monitors, la Mireia i en Tashi. A les colònies vam fer moltes activitats aquàtiques. Cada dia durant el matí i a la tarda fèiem un hora de piscina i el dia 30 vam anar a Banyoles a banyar-nos al llac i a fer caiac. Aquest mateix dia, per dinar, vam anar a un restaurant davant el llac, estàvem menjant a la terrassa però se’ns va posar a ploure i vam haver de dinar a dins. A la nit fèiem alguna activitat diferent. La primera nit vam fer jocs de nit, la segona vam fer Karaoke al teatre i vam veure unes pel·lícules d’un altre grup i l’última nit vam fer “Super disco fashion”, va ser la millor discoteca del món. Mai oblidarem aquestes colònies, han estat “superguais”. Carla Valverde i Albert Hernández

JUNY 2012– Núm. 8

COL·LABORACIONS TORNEIG BARRUFERO AL MENJADOR

Revista escolar PETIT MOGENT

ESCOLA OBERTA ELS PARES I MARES TAMBÉ FEU ESCOLA Com cada any agraïm la col·laboració dels pares, mares i altres familiars que vénen a compartir amb nosaltres moments importants de la vida escolar dels seus fills i filles. Col·laboracions pels treballs de les diferents classes: Els avis i àvies de 5è han vingut a explicar-nos com eren els seus jocs de petits.

Amb la mare d’en Lucas Sánchez hem après algunes de les coses que es poden fer amb papiroflèxia i ens ha ensenyat a fer un origami.

Els alumnes de 6è hem entrevistat els nostres avis i àvies, els quals ens han explicat un munt de coses sobre la Guerra Civil.

La Lídia Cotes i l’Agustí Ferreté, pares de 4t ens han ajudat a fer les maquetes pel projecte Sol, terra, lluna. 48

JUNY 2012– Núm. 8

Les mares i pares de l’escola col·laboren quan els necessitem: Ens acompanyen en les sortides, ens ajuden a preparar esmorzars, ... Ens sap greu no tenir una foto de tots, però som molt conscients de la sort que tenim de poder comptar amb vosaltres! Volem destacar la tasca administrativa realitzada per la mare de l’Anna i en Marc Rueda durant el període de preinscripció.

I les gestions realitzades pels pares d’en Nil Orts per poder fer una visita al Palau de la Generalitat i ser rebuts pel President, Artur Mas. També volem agrair les donacions de còmics Cavall Fort per part de la família de la Mariona Fradera. Altres col·laboracions:

L’avi de la Txell Fradera ens arregla els carretons del pati.

Els autors i il·lustradors ens visiten: la Gemma Armengol, l’Òscar Julve, la Lola Casas i l’Anna Folch.

L’Abel Gelabert ha vingut a l’Escola per explicar-nos en què consisteix el seu treball de publicista.

L’Oriol ha estat a l’escola dins el programa del Projecte Futur de l’IES la Roca durant tot el curs. Al primer trimestre també va venir la Nashla i al tercer en Carlos. A tots ells els agraïm la seva tasca.

Us volem agrair l’ajut de tots els pares i mares de l’Escola, perquè quan demanem qualsevol informació, material, fotos, … en rebem molt, variat i amb rapidesa. A tots i totes moltes gràcies... i prepareu-vos que continuarem demanant! 49

Revista escolar PETIT MOGENT

RECOMANACIONS LLIBRES Fora malsons, d’Elisenda Roca En Joan és un nen tranquil i rialler de dia, però quan arriba la nit l’assalten tota classe de temors. Des del llit veu ombres amenaçadores i criatures terrorífiques que desapareixen quan els seus pares encenen el llum. L’àvia li ensenyarà a vèncer la por. Perquè… ¿qui diu que la foscor no pot ser divertida?

El diari d’en Greg, de Cecelia Ahern Últim llibre de la sèrie dels diaris del Greg. En aquesta última aventura, en Greg es troba en el seu últim any d'institut i està començant a convertir- se en un adolescent. El que realment el fa pensar en això és que a l'institut li assignen un ou per cuidar-lo com si fos un nadó. També s'està adonant que en Rowley potser mai entendrà el concepte de créixer, i això acabarà sent el que els enfrontarà en una gran lluita final.

Memòria d’uns ulls pintats, de Lluís Llach Una història d'amor entre homes lliures, emocionant i colpidora, que retrata aspectes essencials (socials i polítics) de la Catalunya de la primera meitat del segle XX. La novel·la vol ser un homenatge a una generació que va saber lluitar pels seus ideals i que va conservar fins al final, malgrat les derrotes, la vitalitat i el coratge.

Cinc dies d’octubre, de Jordi Sierra Tercera i última entrega d’una excel·lent trilogia. Retrobem el veterà policia Mascarell investigant un assumpte per Benigno Sáez de Heredia, un poderós industrial adepte al règim, la qual cosa alterarà la tranquil·litat del detectiu.

CDs

CINEMA Espècies per catalogar d’Amics de les arts Magnífic segon treball discogràfic d’aquest grup de popfolk, on hi trobareu molt bones cançons, arranjaments de gran densitat i bones melodies amb lletres intel•ligents. 21 d’Adele Segon àlbum d’estudio de la cantant. En aquest disc l’artista mostra una actitud i uns texts bastant més madurs.

Intocable Direcció i guió: Eric Toledano i Olivier Nakache. País: França. Any: 2011. Interpretació: François Cluzet i Omar Sy. Philippe, un aristòcrata que s'ha quedat tetraplègic, contracta com a cuidador a domicili a Driss, un immigrant d'un barri marginal acabat de sortir de la presó. Dos mons enfrontats que, a poc a poc, congenien fins forjar una amistat tan absurda, divertida i sòlida com inesperada, una relació única en la seva espècie de la qual salten espurnes.

JUNY 2012– Núm. 8

I EL CONTE? Els nens i les nenes de P3 A han estat els autors del conte d’aquesta edició i els de P3 B els il·lustradors. Esperem que us agradi. ELS NENS I EL DOFÍ Hi havia una vegada un tren que anava a Barcelona. En el tren hi havia una nena i un nen. El nen i la nena anaven amb el pare i la mare. Quan ja havien pujat es van tancar les portes i va començar a córrer el tren. El nen i la nena volien conduir el tren i no els van deixar. El nen i la nena anaven a Barcelona a banyar-se al mar. Quan van arribar se’n van anar a banyar al mar i mentre es banyaven van trobar un dofí. Es van fer amics, es van fer fotos i es van estimar molt. Després de banyar-se, el nen i la nena i el pare i la mare, van anar a veure un gegant que ballava a la festa major. Conte contat, ja s’ha acabat!!!! LOLA NIEVAS

MARC GONZALO

IVAN PIÑERO

PASSATEMPS ENDEVINA, ENDEVINALLA ÉS MOLT GRAN,

ÉS TRIANGULAR,

HI PUGEN PER AGAFAR COSES

TÉ FORATS,

I ÉS DE FERRO.

ÉS PER MENJAR

QUÈ ÉS?

I LI AGRADA MOLT ALS RATOLINS. MARTÍ VIDAL

QUÈ ÉS? ALEIX MORENO

TÉ UNA COSA RODONA, ES POSA AL BRAÇ, TÉ NÚMEROS

SERVEIX PER VEURE–HI DE NIT.

I TÉ DUES AGULLES

ES POSA A LA TAULETA.

PER MARCAR L’HORA.

N’HI HA DE MOLTS COLORS.

QUÈ ÉS?

QUÈ ÉS? MARIA GÓMEZ

MAITE VENTURA

Revista escolar PETIT MOGENT

QUINS SÓN ELS NOMS AMAGATS?

Els alumnes de P5

MAEBA - ADRIÀ – LAIA – NÚRIA

SOPES DE LLETRES Busca 7 noms d’animals:

En aquesta sopa de lletres trobaràs 6 aparells domèstics:

GUILLEM RAMÍREZ

ROGER BUSCÀ I LARA LECHUGA

SUDOKUS

SEBASTIAN NIETO, BIEL AREN, AITOR GÓMEZ, ALBERT CAMPRUBÍ

POL MARSAL, ALBERT MACIAS

JUNY 2012– Núm. 8

LES SET DIFERÈNCIES

EMMA ESTÉVEZ

MOTS ENCREUATS

1 1

4 6

5 3 2

1. Animal que té quatre potes i és molt gran. Pot ser negre, gris o marró. 2. Animal que viu a l’Àfrica i que té pèl al coll i al cap. 3. Animal domèstic que juga amb boles de fil. 4. Animal domèstic que pot ser groc, taronja o vermell. 5. Animal de granja que dóna llet. 6. Animal que es veu molt pels llacs.

5 8 7

TERESA FERNÁNDEZ, XAVI MARTÍNEZ I PAULA REYES

1. Sèrie de set nens que fan obres musicals. 2. Sèrie de tres nens i dues nenes que fan un programa. 3. Sèrie d’animals estranys. 4. Futbol amb súper tècniques. 5. Objecte que serveix per veure dibuixos animats. 6. Sèrie de televisió que fan màgia. 7. És una cangur que cuida a un nen i un llangardaix que són de l’Índia, i un altre nen està enamorat de la cangur. 8. Un grup de quatre nois i tres noies que resolen misteris. POL ARUMÍ, JÚLIA SALA I LOLA SEGARRA

Revista escolar PETIT MOGENT

APARELLA LES SEGÜENTS FRASES FETES

Els alumnes de 5è

ENDEVINA, QUI ÉS QUI? La Lola és més alta que en Marc, la Maria té el nas més gran que la Lola, en Marc es més baix que la Maria. La Maria porta barret. En Marc porta ulleres. En Jan té el nas més gros que la Maria.

BEL MIRALLES, MARTA MASDEU, ORIOL PERERA

JUNY 2012– Núm. 8

DEL MOGENT Vam començar les vacances amb una sortideta a Serón!!!

Aquest curs han nascut l’Unai, en Guillem i la Maria.

La Marta i la Lídia són les embarassades del curs!!!

Al Mogent tenim:

Les mestres també hem anat d’excursió amb les nostres famílies a La Sagrada Família! 55

Revista escolar PETIT MOGENT

Diem adéu als de 6è...

Bona sort! Esperem veure-us per l’escola!!!