Revista Petit Mogent 17

JUNY 2021 ‐ Núm. 17

Petit Mogent La nostra gran revista escolar

R e f o rm u l e m l e s f e s t e s p e r E x p o s e m a l l ò q u e a p re n e m M a l g ra t t o t , t o t s p l e g a t s s e gu i m f e n t M o ge n t . t re b a l l a n t p e r p ro j e c t e s . s e g u i r‐ n e g a u d i n t .

Pà gi n e s 1 4 a 1 9

Pà gi n e s 2 0 a 2 4

Pà gi n e s 3 2 a 3 5

A rri b e n l e s b o m b o l l e s !

Pà gi n a 7

D e l e g a t s d e l c ur s P5 / 1 r A

P5 / 1 r B J o rd i M o ra l e s i E m m a F l o re s

P5/1r D

P5 / 1 r C

ra A n t e qu e a i l ú J i r na M a rc A z

C a rl o s M a rc o i A r n a u Mé n de z

na n B a rra c h i a o J i a r r a N e re a P

P5 / 1 r E

2 n /3 r A

loe Domingo Arnau Gallart i Ch

N o ra C a rv a j a l i A i n a D e l ga d o

2 n /3 r B

2 n/3r C

M a ri n a Vi da l i M a rc C o n i ll

umet e z i B ie l H h c n á S s e r A

2 n /3 r D

2n /3r E

Seronero Yaiza Bueno i Pau

C a rl a R u i z i B i e l G óm e z

Revista escolar d'autoria compartida Escola Mogent | Pl. Marta Mata, s/n | 08430 La Roca del Vallès

www.mogent.cat

Editorial

Montse Fuster

N úm e r o 1 7 j un y 2 0 2 1

S um a r i 4

Reflexions

38

Notícies

42

Entrevista

44

Col∙laboracions

El dia a dia fa història

45

Passatemps

35

Escola oberta

48

Recomanacions

36

Sortides

49 El Cor del Mogent

7 14

M. Canet, N. Costa, M. Fuster, Y. López, C. Salvà.

Monogràfic

Un curs ben diferent

Crònica

Un munt de vivències

20 Reportatges

Tots plegats fem Mogent

Cap aquí i cap allà... quantes coses per descobrir!

Informacions breus als ulls dels nens Xavi Ciurans, cantant de Gertrudis AMPA: “Entre tots ho fem possible”

És moment d'entretenir‐se!

Propostes per a l'estiu i per a tot l'any!

Fem safareig...

50 Comiat de 6è

I a q ue s t c ur s . . .

Un pas pel Mogent

P r o j e ct e H um a n a e

Veníem d'un període de tancament llarg i feixuc; l'estiu ens havia permès treure el nas, però la por ens va envair en sentir a parlar del retorn a l'escola.

Ens mostràvem cautelosos, esporuguits i, fins i tot, pessimistes!

Les preguntes que ens venien al cap no tenien ni un bri de normalitat; parlàvem de grups bombolla, de neteja i ventilació, de mascaretes, de distància...

I per fi va arribar el dia en què les nostres nenes i nens van omplir l'escola i ens van portar aire fresc, brogit, alegria, il·lusió i, l'escola, amb totes les seves diferències, va tornar a ser l'escola amb majúscules.

Hem de felicitar els nostres infants, perquè han estat ells els que ens han fet aterrar als adults i, amb la seva senzillesa i mirada neta, ens fan saber cada dia que tot l'esforç que fem famílies, mestres i tot el personal de l'escola, no cau en un sac buit, sinó que mostren milers de somriures sota la seva divertida mascareta.

Així que en aquest curs, el més diferent de les nostres vides, ha acabat sent molt millor del somiat al setembre i en la revista en teniu la mostra. Llegiu-la i gaudiu-la recordant tots els moments d'aquest curs tan inoblidable.

Que passeu un bon estiu, ens carregem totes i tots d'energia positiva i ens retrobem al setembre!

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 3

Reflexions

Articles d'opinió INUNDATS DE PLÀSTICS de Clara Salvà Tot sovint parlem de la problemàtica de l’ús dels plàstics i es fan moltes propostes per poder fer canvis individuals pensant en benefici del planeta. Se’n parla al nostre dia a dia, a les xarxes socials i a la televisió. Sí que és cert que tots i totes estem intentant reciclar, però t’has plantejat com milloraria de manera dràstica aquesta problemàtica si anéssim a l’arrel de la qüestió? Què passaria si produíssim molta menys quantitat d’aquests residus que hem de reciclar? Has pensat quins altres canvis pots fer a la teva vida per reduir-ne el consum i contribuir així a una menor producció?

He parlat amb moltes persones que opinen que si els canvis no són a gran escala, no creen un impacte prou gran i s’amaguen rere el discurs que l’Estat hauria de posar lleis per regular la indústria que és la gran productora d’envasos. Però aquesta mena de discursos, tot i tenir part de raó, sovint serveixen per tapar la poca motivació que tenim en general per realitzar canvis en el nostre dia a dia, ja que en realitat no ens fan la vida més fàcil, sinó que cal ferse responsable de la part que ens pertoca i esforçar-se per fer-los.

Com a ciutadans i ciutadanes se’ns ha insistit molt en el fet de reciclar i s’ha destinat temps i diners en fer campanyes a favor del reciclatge i tot i ser una acció molt necessària per al planeta, us imagineu que ens haguessin ensenyat a no produir aquests plàstics des d’un principi?

Algunes de les opcions que tenim al nostre abast i que són senzilles de dur a terme són: deixar de comprar productes envasats; comprar productes a granel i reutilitzar tots els envasos i bosses que tenim; evitar l’ús de plàstics a la cuina com el plàstic film, el paper d’alumini, les canyetes per beure i els gots per les festes; usar carmanyoles de vidre; raspall de dents de bambú; i per últim, però no per això menys important, reduir o evitar el consum de peix.

I ara direu… quina relació hi ha entre el peix i la producció de plàstics? La relació entre ells és molt gran

i absoluta i ha romàs oculta als nostres ulls durant molt de temps. És necessari destapar que és la indústria pesquera la que evoca quasi un 50% dels plàstics presents actualment en els mars i oceans del nostre estimat planeta, llencen per la borda xarxes de pesca fetes amb tones i tones de plàstic, porexpan i altres productes plàstics emprats per a la pesca diària; les xarxes on els nostres estimats dofins, balenes, tortugues i fins i tot ocells queden atrapats i no en poden sortir mai; les xarxes d’arrossegament que destrossen el fons de corall marí i milions de microorganismes vitals per a la supervivència de l’espècie humana. Sabies que un d’aquests microorganismes, el fitoplàncton, és imprescindible en l’equilibri dels nostres ecosistemes i és l’encarregat de produir gairebé el 70% de l'oxigen que respirem? Aquest oxigen, a diferència d’allò que moltes persones pensen, no el creen només els arbres, sinó que la immensa majoria és creat a l’oceà gràcies al fitoplàncton. Per tant, què creieu que passarà amb nosaltres, els humans, si aquest enorme productor d’oxigen desapareix a causa de la pesca? És per aquest motiu que us convido a investigar sobre el tema a través de dos documentals que exposen molt bé la problemàtica dels plàstics i la pesca. Aquests són: “Seaspiracy” i “The cove”.

Desitjo que els gaudiu i que remoguin consciències.

ABRAÇADES de Montse Fuster El dia 11 de maig, mentre feia el meu camí habitual cap a l’escola, he quedat atrapada en una notícia: “El Regne Unit tornarà a permetre les abraçades a partir de dilluns”.

He pensat, amb estupefacció, com es pot regular per llei un acte tan íntim? Immediatament després, m’he adonat que, segurament durant dies, setmanes i mesos hi ha hagut persones que no han rebut cap abraçada. I no em refereixo a la definició del DIEC Cenyir amb els braços, estrènyer entre els braços.

Em refereixo a les abraçades que t’arriben al cor, aquelles que són tan necessàries i que s’han perdut.

Us imagineu que trobéssim un bagul amb totes les abraçades ajornades o perdudes durant aquest període de temps? Voldria creure que estaria tan Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 4

curull que talment semblaria una d’aquelles maletes que no pots tancar després d’unes vacances; i és que, és tan necessari abraçar-nos... És el primer que reps quan neixes, l’abraçada de la mare, una abraçada que et protegeix i que deixa empremta en la teva ànima per sempre. Perquè en estar entre els braços de l’altre, sobren les paraules, perquè les emocions es transmeten per la pell, som capaços d’entendre’ns sense mirar-nos, ni escoltar-nos, tan sols deixant-nos portar. I és que una bona abraçada perdura en el temps.

Així que, tan aviat com aquest malson remeti, abracem-nos, però fem-ho de veritat. Abracem-nos tranquil·lament, sense pressa, perquè ens ho mereixem!

Reflexions EL NOU LÈXIC DE LA PANDÈMIA de Marga Canet Aquest setembre el vam començar amb moltes novetats; una d’elles va ser el nou lèxic que després de sis mesos de tenir l’escola tancada havíem incorporat a les nostres vides amb una normalitat que, quan t’hi pares a pensar, és flagrant. De sobte, en les nostres converses apareixen mots que aparentment utilitzem amb una quotidianitat sorprenent, ja que fins fa un any i escaig no havíem ni sentit.

La llengua és el mitjà pel qual expressem, descrivim, posem nom a tot allò que passa. Per tant, aquesta crisi sanitària mundial que estem vivim també s’ha fet lloc dins la llengua; ens han calgut paraules per explicar tot el que ha anat succeint a les nostres vides durant una època tan imprevisible i que ens ha desfet o modificat tot allò que teníem planificat.

Aquesta “nova normalitat” l’hem anomenada pandèmia, mot que genera la paraula pànic; és ben cert que tots en algun moment hem tingut por pel desconeixement al nou virus. En aquest també hem hagut de posar-li nom, vam començar dient-li coronavirus, però ben aviat li vam dir Covid-19. És una paraula femenina o masculina?

Com tota paraula nova necessitem que els acadèmics la normalitzin, ja que en aquests moments la nostra llengua és més viva que mai; van determinar que l'anomenaríem la Covid-19.

D’altra banda, hem incorporat tot un munt de paraules amb connotacions bèl·liques: el 14 de març del 2020 es va decretar l’e estat d’alarma; posteriorment es van establir els horaris del toc de queda i dins de tota aquesta situació no ens hem pogut permetre abaixar la guàrdia.

L’ús de tota aquesta terminologia ens ha inquietat i és que si alguna cosa ens fa respecte i por són les guerres.

Les quarantenes i els confinaments, que en un moment o altre ens han anat tocant a tots, ens han ben trasbalsat les vides. Ens han tancat a casa, al municipi, a la comarca, a Catalunya… no us heu sentit estranys fent un recorregut amb cotxe d’uns quants quilòmetres que abans fèieu habitualment?

En canvi, mots amb el prefix des-, com desconfinament i desescalada, han passat a tenir una connotació positiva, tot i començar amb un prefix que indica negació.

Més evident ha estat encara el canvi de sentit de paraules antagòniques. Sempre hem relacionat el concepte negatiu amb un mal o perjudici i el positiu com quelcom bo i favorable. Actualment, tots esperem una PCR negativa i ens fa pànic pensar que podem tenir un resultat positiu.

De sobte tots ens hem convertit en experts de l’argot sanitari i paraules com patologies prèvies en comptes de malalties prèvies, simptomatologia en lloc de tenir símptomes, test d’antígens com a prova d’antígens, les hem introduït a l’ús diari i en fòrums ben diversos. En definitiva, hem farcit la llengua de paraules i expressions tècniques que han bandejat les més habituals. I de la mà dels tecnicismes, hem passat a parlar amb sigles que hem interioritzat per sempre més: UCI, PCR, EPI, FFP2 i PROCICAT. En definitiva, hem donat un tomb a les imatges que es creen dins el nostre cap quan sentim algunes paraules. Onada, per exemple. Abans era una paraula que ens evocava a la remor relaxant del mar; ara, però, ningú pensa en els oceans quan la sent, sinó en quin número estem i si queda gaire per arribar al pic. Pic, un altre exemple.

Abans era una paraula relacionada amb l’alpinisme, amb el repte d’assolir un cim; ara tenim el repte de fer baixar la corba. Corba, un altre bon exemple.

Abans pensàvem en un petit obstacle en el camí; ara en sentir corba a tothom li ve al cap la línia oscil·lant dels contagis. I contagi, un darrer exemple. Abans ens contagiàvem badalls, riures, cançons i fins i tot “la tonteria”; ara quan algú parla de contagi només podem pensar en els casos positius.

No voldria acabar sense fer esment a la terminologia que s’ha convertit en quotidiana a l’escola. Hem començat cada jornada escolar amb la mascareta posada, prenent temperatura, posant gel hidroalcohòlic i anant cap al nostre grup bombolla on hem fet classe hivern i estiu amb l’e espai ventilat.

Hem tingut cura de mantenir la distància de seguretat i la rentada de mans ha estat un hàbit que hem repetit en diferents moments del dia. Finalment, ens hem habituat a fer videoconferències que ens han permès continuar l’escola quan ens han confinat.

Quin d’aquests mots formava part del nostre dia a dia a l’escola? Doncs la resposta és senzilla, CAP. Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 5

Reflexions CADA SETMANA HA ESTAT UN REGAL de Yasmina López Recordo com si fos ara mateix, el dia que van anunciar que tornàvem a les escoles amb la famosa “nova normalitat”. Un munt de preguntes, pors, ganes, il·lusió… Vaja! Una barreja d’emocions i incògnites van envair el meu cap. Allà on anava i sabien que era mestra, em preguntaven: “Com ho fareu?”, “Esteu segurs?”, “Grups internivells?”, “Una mestra ho farà tot?”, “Com esmorzareu?”, “I les mascaretes?”. Va arribar el punt que ja només contestava que els nens i nenes ho necessitaven i, jo, també. Això de la teledocència ens va ajudar molt durant el confinament, però no era comparable amb la docència real.

Després d’aquest curs tan diferent, però especial a la vegada, em quedo amb aquesta frase: “Cada setmana, ha estat un regal.”. Aquesta frase va venir al meu caparró després d’una gran reflexió que vam fer un dia a tutoria, després de veure com els nens i les nenes celebraven haver acabat el primer trimestre, aconseguir arribar a setmana santa… I per què ha estat un regal? Doncs perquè necessitàvem tornar a socialitzar-nos, tenir de nou unes rutines reals i venir

a l’escola a jugar, a aprendre i a gaudir.

Encara que no tots hàgim estat amb els companys i companyes del nostre curs, hem pogut conèixer als veïns i veïnes d’un curs inferior o superior. Això, a la vegada, ens ha permès també fer uns altres aprenentatges que ens acompanyaran sempre. Tot i no poder fer uns tallers d’hivern i carnestoltes com s’havien fet sempre, vam poder decorar el vestíbul amb els nostres retrats i vam crear la nostra disfressa del nom de la classe. Fins i tot, hem tingut activitats especials: obres de teatres, tallers de música, colònies i sortides.

Aquests regals ens els hem anat fent, tots i totes, amb la responsabilitat, el treball en equip i sent resilients. Quina meravella, oi?!

No tot ha estat flors i violes amb aquesta nova normalitat, però si em permeteu, jo m’estimo més recordar aquest curs 20-21 amb allò que hem aconseguit i amb tots els regals que ens hem emportat. I vosaltres?

PANDÈMIA! de Núria Costa Ja fa temps que existeixen els grups de WhatsApp, tothom en té bastants, més dels que voldria en el seu mòbil. Un dels que quasi sempre es té, és el de la feina. Sí, sí, grup de WhatsApp de la feina i, és clar, els mestres i les mestres del Mogent també en tenim un. Aquest curs, a causa de les bombolles i de les distàncies que cal mantenir, s’ha fet servir una mica més que altres cursos o, almenys, a mi m’ho ha semblat. A vegades, més que un grup de feina sembla un calaix de sastre on tot hi cap.

Mireu uns exemples:

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 6

I així va seguint, no s’acaba mai, però aquest curs he pensat: “Sort en tenim del grup de WhatsApp, podem estar més assabentats del que passa a tota l’escola”. Trobo a faltar les reunions amb els mestres, el dinar tots junts, en definitiva els companys i companyes… Quina il·lusió pensar que tot això passarà, gràcies a tots aquells que som valents, sí, molt valents de posar-nos la vacuna, tot i el que diuen. Així podrem tornar a gaudir de les abraçades, les xerrades de tu a tu amb els companys i companyes, el contacte amb els alumnes, amb els familiars. Vinga!

Una mica més i guanyarem a la pandèmia!

Monogràfic

Un curs ben diferent

ARRIBEN LES BOMBOLLES! de Marga Canet, Montse Fuster i Joana Usero

Cada curs és un nou repte i aquest, marcat per la incertesa, ha estat un repte de veritat. L’hem hagut d’acompanyar de decisions que no haguessin estat les que hauríem pres; però ha estat un curs que hem pogut fer a l’escola, presencialment, i això és el més important.

SEMBLANCES I DIFERÈNCIES. UN CURS BEN DIFERENT Des de bon matí es percep una escola diferent, amb canvis. L’hora d’entrada ja no és a les 9 h, resulta que podem entrar de 8.55 h a 9.10 h. Les portes han canviat i els recorreguts fins a les classes també. Ara fem servir la porta d’entrada principal; de fet ara aprofitem totes les portes que tenim a l’escola per evitar les aglomeracions. El primer “bon dia” també és un altre, ara és a la persona que pren la temperatura. Però dins de tots aquests canvis, continuem anant a les aules sense files i amb Ràdio Mogent com a sintonia que ens acompanya. També continuem trobant pel camí els nostres companys i companyes i petem la primera xerradeta del dia.

Ara cada classe és un grup bombolla, hi ha nens i nenes de dos nivells diferents i molts d’ells s’han conegut aquest curs. Aquest canvi tan important de companys i companyes va fer passar molts nervis a l’inici de curs. Els primers dies i setmanes van ser de coneixences. A totes les classes hi havia amics, però també n’havíem deixat a moltes altres classes. La realitat va ser que el dia a dia va fer cohesionar els grups d’una manera molt ràpida i intensa i ara que arribem al final de curs estem preocupats pels amics que trobaré el curs que ve. La satisfacció que veiem en els alumnes de tenir amics més grans o més petits, ens fa valorar molt positivament aquests internivells i ben segur que haurà deixat bons amics que es mantindran en el temps.

El gel hidroalcohòlic, les mascaretes, la ventilació… tots els protocols i les mesures establertes han passat a formar part del dia a dia a l’escola amb una naturalitat sorprenent que no ens imaginàvem al setembre. Els primers dies teníem la necessitat de mirar-nos la cara, de veure com havíem arribat a canviar després de 6 mesos a casa; ara hem après a interpretar el llenguatge que expressem amb els ulls, hem après a entendre’ns amb una mirada. Tots plegats col·laborem a obrir finestres, posar gel, procurar tenir ben posades les mascaretes… tot això que a l’inici era una novetat que ens treia temps, ara ho hem incorporat dins els hàbits i les rutines que ja teníem establertes.

L’esbarjo també ha estat una activitat que ha canviat.

Fins ara, quan sortíem al pati podíem escollir entre un ventall de possibilitats molt diverses; aquest curs cadascú té un espai assignat, però cada dia de la setmana en un espai diferent, per tant la diversitat l’hem trobat en els dies de la setmana. A més, la franja horària del pati és diferent per tots els nivells, però ens hi hem acostumat ràpidament.

L’organització del menjador ha anat en paral·lel a la de la resta d’activitats. Tots els alumnes de la planta baixa han dinat cadascú a la seva classe i només els vuit grups del primer pis han menjat al menjador en dos torns. Tot plegat ha resultat molt tranquil. S’han seguit els mateixos patis i les mateixes mesures i protocols establerts a l’escola.

Aquest curs semblava que no podríem fer ni festes ni teatre. Tot allò que habitualment celebrem plegats, la família mogentina, semblava que no seria possible.

Però la realitat afortunadament ha estat una altra.

Vam començar amb la celebració de les festes virPetit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 7

Monogràfic tualment, però per carnaval “on tot s’hi val” vam fer la primera festa al pati de l’escola. Va ser d’allò més emocionant poder estar tots junts, tot i mantenir les distàncies… Les famílies han continuat estant presents en les festes, ja que les han pogut gaudir totes en streaming.

Els teatres també han estat una activitat molt important durant el curs. Cada grup bombolla ha preparat la seva obra, cosa que ha suposat aprendre papers de personatges molt més llargs i estar molt implicat en cada moment de l’obra perquè sortís bé. El nivell de satisfacció de mestres i alumnes ha estat altíssim i estem molt satisfets d’haver decidit que el teatre era imprescindible en un curs com aquest.

Finalment, les sortides i les colònies eren un gran dilema: “podrem voltar?”, “podrem dormir fora de casa?”… Tot el curs hem estat pendents de programar

aquestes activitats en moments en què la incidència de la Covid ha estat baixa i que hem pogut moure’ns del municipi. La nostra premissa bàsica aquest curs ha estat donar la màxima normalitat possible, per això no podien faltar les sortides i les colònies, d’on els alumnes s’emporten vivències i records per sempre. Que afortunats que hem estat de poder gaudirne!

Quantes novetats aquest curs! Quants canvis! Sovint la por al canvi ens hi fa afrontar amb reticències i crítiques. Però quan ens acostumem a la nova situació, és el moment de valorar allò positiu que ens aporta.

En definitiva, en aquests moments del curs, quan ja el tenim passat, trobem un munt de coses que ens han fet anar cada dia contents a l’escola i ens fan valorar com en som d’afortunats de poder-hi anar!

QUÈ EN PENSEM? A hores d’ara no cal dir que el curs ha esdevingut millor del que esperàvem tots, però hem tingut ganes de preguntar-vos com l’heu viscut. Així que, he agafat la gravadora i he anat preguntant a nenes i nens, pares i mares, mestres, personal no docent i famílies de l’escola, com heu viscut el curs.

El primer que hem preguntat ha estat sobre l’impacte que va tenir la notícia de les noves mesures a l’inici de curs. També hem demanat l’opinió sobre les mesures preventives implementades: grups bombolla, sectorització de patis, mascareta...

Un seguit de sentiments contradictoris van inundar en dubtes, recels i confusió els membres de la comunitat educativa, però tots teníem clar que el més important era tornar presencialment a l’escola minimitzant riscos.

Era clau poder recuperar una normalitat el més semblant possible a la que teníem abans de l'inici del confinament, el març del 2020, per cobrir les necessitats emocionals dels nostres infants.

Tant alumnes com famílies coincideixen en què els va sorprendre la barreja de nivells, tot i saber que calia reduir els grups a un màxim de 20 alumnes, i ens han sorprès amb la paraula “por”, tal com explica la Ione Ramajo: “Al principi em feia por la nova classe i ara m’agrada molt, és genial.” I també la Duna Gullón que estava amoïnada a l’inici: “Els primers dies em Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 8

preocupava la Covid i que ens tornessin a confinar. També em preocupava fer coses extradifícils, perquè anàvem amb els de 5è, però les mestres s’ho han preparat molt bé.”

Les pors dels adults també hi eren, com expressa la Fernanda Mesa: “Quan vam començar el curs em va fer molta por no poder arribar als dos nivells; la valoració final és fantàstica. Trobo que s’han trencat relacions que no funcionaven i s’han creat noves relacions entre nens de diferents edats que han funcionat molt bé. Per nosaltres ha estat molta més feina tenir ritmes d’aprenentatge diferents, però ha valgut la pena.”

prendre, però després em vaig il·lusionar i ara m’agrada molt, perquè he fet molts amics nous.”

Però sempre hi ha qui hi troba la part positiva d’inici com la Núria Altimires, mare d’en Joan, l’Abril i la Xènia, que ens diu: “A casa vam estar contents de veure que es feien grups bombolla de pocs nens per minimitzar els confinaments.”

Un altre tema que preocupava eren els aprenentatges i l’Alícia Sánchez, mare de la Duna, la Isona i en Garbí, en fa una lectura molt positiva: “El que podia haver estat una amenaça curricular, l’heu convertit en una oportunitat d’innovació pedagògica.” També la Sònia Usero valora així els grups reduïts: “L’experiència de tenir menys nens a l’aula és molt positiva, ajuda a arribar a tots i fer el seguiment de tots individualment.

El grup també s’ha cohesionat més i s’han conegut molt millor.”

En definitiva, la Natalia Fuente ens ho resumeix així: “Ara mirant enrere la valoració de tenir alumnes de dos nivells és molt positiva, com I els amics, eren la gran preocupa- sempre té coses bones i dolentes, ció dels nostres infants, la Laia però les bones en són moltes Batlles confessa: “Primer em vaig més.” enfadar, perquè em pensava que no m’agradaria i després quan D’altra banda, ja sabeu que a l’esvam començar em vaig fer amiga cola ens agrada fer activitats amb de tots. M’ha agradat molt viure alumnes barrejats en molts mol’experiència d’anar amb nens i ne- ments. La instrucció del Departanes d’un altre nivell, per conèixer ment de romandre en grups amics nous.” També, la Ivet Pera- bombolla ens ha fet treure les ens dona la seva opinió: “Quan aquestes activitats, evidentment em van dir que aniríem nens i ne- temporalment fins que sigui posnes de 2n i 3r junts em vaig sor- sible tornar-les a emprendre. Una

Monogràfic d’elles és la realització dels patis i aquesta l’han trobat a faltar especialment els nostres alumnes.

La Laia Batlles: “L’hora del pati és estrany, perquè jo estava acostumada a anar per tot el pati i ara només podem estar en una zona” i la Mireia Ciudad: “No m’han agradat les zones de pati” ens ho resumeixen molt bé.

De totes les mesures bàsiques com la mascareta, la rentada de mans, la ventilació i la distància, la mascareta és la més controvertida. A tots ens ha afectat això de portar mascareta, sobretot perquè ha suposat deixar de mostrar els nostres sentiments i les nostres emocions a través de l’expressió de la cara.

Fins i tot els més petits de l’escola ens parlen de la mascareta. L’Ona Pasamonte ens diu: “No m’agrada anar amb mascareta.” A més de ser difícil per ells portar-la no els agrada que els altres la portin. La Farah Forcada ens ho explica d’allò més bé: “Porto mascareta quan entro i surto de l’escola, però no és còmode. No m’agrada que la Natàlia porti mascareta, perquè quan fem l’hora màgica del conte no li veig bé la cara.” Quan a l’Abril Serra se li pregunta per la mascareta de la seva mestra, amb poques paraules ens explica com ho ha viscut ella: “A mi la Marta m’agrada sempre.”

Els alumnes més grans que han portat la mascareta cada dia, tenen ganes de deixar-la de portar i també de deixar de fer altres mesures.

En Roc Fradera ens diu: “Jo estic cansat de rentarme les mans tan sovint i de posarme la mascareta cada dia. Espero que això s’acabi, perquè és cansat.”

La seva companya, la Ivet Perales, està molt d’acord amb ell: “Amb la mascareta arribo a casa amb les orelles que em fan mal i amb el gel se m’estan irritant les mans.” La Dafne Caro va més enllà de l’inconvenient de portar la mascareta i ens explica quines solucions hem trobat per entendre’ns: “Ara no ens podem llegir els llavis. Ara veiem com estem pels ulls.” En Martí Casadellà amb poques paraules resumeix l’ús de la mascareta: “Portar la mascareta ha estat “agobiant”.”

De totes maneres, sempre hi ha qui troba la vessant positiva de les coses. A la Duna Gullón li agrada molt el gel hidroalcohòlic: “El gel hidroalcohòlic fa bona olor i ho neteja tot.”; i també la mascareta com a complement: “M’agrada mirar com és la mascareta de cadascun. La meva àvia ens portava unes quantes mascaretes i ous de xocolata.” A l’Adrià Bonillo li ha resultat senzill: “Les mesures no em molesten, portar mascareta no em fa res.”

La Mireia Ciudad expressa un desig que de ben segur molts de nosaltres compartim: “Pel curs que ve voldria no portar mascareta i que s’acabés tot això. No m’he acostumat a veure els altres amb mascareta.”

Les mestres també s’han hagut d’adaptar a les mesures i també fan èmfasi a la mascareta. La Natàlia Fuente descriu el procés d’adaptació: “Les mesures han estat pesades, perquè han ocupat temps. Però al llarg del curs els nens i nenes han adquirit uns bons hàbits i tenen unes bones rutines apreses.” La Sònia Usero explica que: “La mascareta és el que ens afecta més, perquè et perds molta informació de les sensacions, sentiments, del moment que està passant la criatura.” La Fernanda també destaca la mascareta: “El pitjor és la mascareta, perquè que no ens veiem la ca-

“Crec que les mesures han estat encertades, perquè el confinament de grups ha tingut poca incidència al llarg del curs.”

ra afecta molt. Mirant els ulls dels infants has de descobrir com estan.” L’Ariadna Fuster descriu així com hem buscat alternatives: “Cadascú ha buscat la manera de comunicar-nos més enllà del somriure, de parlar, d’abraçar-nos.”

La Núria Riera matins i migdies ha estat a la porta del pati de l’escola prenent temperatura; la porta per on han entrat els alumnes fins a 2n/3r. Els que hem compartit la porta amb ella hem pogut comprovar que molts nens i nenes li han estat fidels dia rere dia i han preferit fer una mica més de cua i esperar que els toqui la Núria. Ella ho ha viscut així: “Prendre cada dia la temperatura, jo m’ho he agafat amb filosofia.

Veig tots els nens i nenes al matí i els saludo. A vegades faig alguna entrevista amb pares. Potser m’hauré de posar a la porta cada any…”

“Pel curs que ve voldria no portar mascareta i que s’acabés tot això. No m’he acostumat a veure els altres amb mascareta.”

La Mari Padilla, la nostra cuinera, valora positivament la mesura més rellevant que s’ha portat a terme al menjador: “Molts més nens i nenes han menjat a les aules, cosa que ha portat més feina, però t’hi acostumes i quasi que ha estat millor i tot. Crec que això es pot mantenir.”

Les famílies han valorat les mesures globalment. La Maribel Garcia, mare d’en Ferran, les valora així: “Crec que les mesures han estat encertades, perquè el confinament de grups ha tingut poca incidència al llarg del curs.”

L’afectació de les mesures en l’àmbit de relacions entre equips ha estat una vessant valorada pel claustre de mestres i per l’equip del menjador.

Aquest curs ha calgut fer pinya des de la distància, una novetat en la nostra societat que ens costa de Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 9

Monogràfic “Els meus fills han pogut descobrir i compartir experiències amb nens i nenes que no haguessin conegut si haguessin estat per nivellsnormals.”

que està a l’escola com a mestra: “Tenia tantes ganes d’estar a l’escola, que he gaudit molt tot l’any. La barreja a mi m’ha agradat molt. He gaudit molt i crec que els nens també.”

La Núria Riera aprofundeix sobre les relacions: “Els nens i les nenes han estat fantàstics, he gaudit molt amb ells, els he vist a tots i els he vist molt bé.

S’han adaptat amb molta facilitat, més que nosaltres. Crec que com a escola que hàgim mantingut colònies i sortides ha anat superbé. La barreja de grups pel que fa a la relació dels infants ha estat fantàstic, s’han creat unes amistats que penso que ja estan fetes. Un dia parlava amb alumnes El més positiu del curs podríem de 2n/3r i em van dir: “Però ja sedir que alumnes i mestres coinci- rem amics per sempre, ens veudim que ha estat poder realitzar rem al pati i al parc”.” activitats que ens han aportat normalitat, com el teatre, les sortides i les colònies, i les relacions que hem tingut entre nosaltres.

A en Gabriel Jiménez li encanta la ciència: “El que més m’ha agradat és fer l’espai científic.” En Nil Oriol ha viscut intensament el teatre: “El millor és que hem pogut fer una obra de teatre i estem molt emocionats.” La Daniela Duarte ha gaudit amb les activitats que ens La Mari Padilla ens fa una reflexió han donat normalitat: “El millor ha molt positiva de tot plegat: “Desestat anar de colònies i fer l’obra prés del confinament valores més de teatre.” La Duna Gullón, “Per mi les coses i relativitzes petits proel millor han estat blemes. Ha estat les colònies, perun any difícil, però què jo feia molts ha estat un any anys que no hi bonic.” anava”, i en David Les famílies també Charún, “A mi m’ha han trobat aspecagradat tot. Les tes positius ben colònies han estat diferents que han genials.”, han viscut volgut compartir les colònies com a amb nosaltres. extraordinàries.

L’Esther Campo, Dels amics ens en parlen tres mare de l’Emma i en Xavi, valora alumnes. La Irati del Val creu que: poder venir a l’escola: “Com a po“El millor és que he pogut conèixer sitiu destacaria el benefici que tenous mestres i nous companys.” La nen els nens i les nenes de Laia Batlles valora que: “El més bo mantenir la presencialitat.” és fer amics nous, perquè tots els L’Alícia Sánchez fa èmfasi a la feide la classe són amics meus.” I la na feta des de l’escola: “Trobo poDafne Caro opina que: “El millor ha sitiu tal com heu gestionat i estat poder estar amb amics.” treballat les diferents situacions L’Ariadna Fuster és el primer any que se us han anat presentant. pair. Hem fet grans esforços per adaptar-nos a la nova situació i també tenim ganes de poder tornar a treballar més conjuntament.

Les mestres descriuen què han trobat a faltar amb relació a l’equip. La Sònia Usero creu que: “Com a equip docent sento que estem més desvinculats del grup.

Ara treballem molt amb l’equip de nivell, però nosaltres ens caracteritzem per treballar tots junts, ajudant-nos i aquest curs no ho hem pogut fer tant. Esperem recuperar-ho el curs vinent.” L’Ariadna Fuster parla de les relacions fora de la feina: “Hem trobat a faltar les relacions humanes més enllà de la feina amb el claustre.”

La Mari Padilla descriu com ha viscut el curs l’equip de menjador: “Aquest any hem fet més companyonia i hem estat més unides que cap any.”

“Un dia parlava amb alumnes de 2n-3r i em van dir: «Però ja serem amics per sempre, ens veurem al pati i al parc»”

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 10

Crec que heu inculcat implícitament en l’alumnat el valor de la superació en moments difícils; l’aprenentatge de l’anàlisi crítica d’una situació complicada i la seva resposta creativa per aconseguir fer del que podia haver estat una debilitat, haver-la convertit en una fortalesa.”

La Marta Marín, mare de la Kloe, descata ser menys de 25 alumnes per classe: “Per mi el més positiu han estat les ràtios més petites.”

La Maribel Garcia també comparteix aquesta opinió: “He trobat positiu que el grup sigui més reduït i per tant l'atenció del professor és major, menys nens més temps per tots. També que els nens han demostrat una responsabilitat enorme en aquesta situació complint les normes establertes.”

Finalment, les mares també es queden amb les noves relacions.

L’Eva Bonet, mare de l’Oriol, ens comparteix que: “De positiu no li veig jo massa coses; potser que han fet amics que en un curs normal no haguessin fet.” I la Núria Altimires ens explica que: “El més positiu ha estat la relació entre infants. Els meus fills han pogut descobrir i compartir experiències amb nens i nenes que no haguessin conegut si haguessin estat per nivells normals.”

I el que s’ha portat pitjor ha estat la nostàlgia a tot un munt de coses de les quals gaudíem sense ni tan sols valorar-les, ja que la pandèmia si una cosa ens ha ensenyat és a valorar quotidianitats i una manera de viure que ens semblava que res ni ningú podia fer trontollar.

A la Daniela Duarte no li ha agradat tornar a fer classe des de casa: “El pitjor ha estat que ens confinessin la classe.”

L’Iris Colomer ha trobat a faltar a companys i companyes: “El pitjor ha estat no poder-nos ajuntar amb companys d’altres classes.” La Natalia Fuente ho comparteix: “El pitjor ha estat no poder-nos relacionar entre tots, he trobat a faltar

Monogràfic els patis barrejats, les activitats amb classes barrejades, els tallers…” I l’Ariadna Fuster també: “No hem pogut relacionar-nos entre tots en festes, tallers… i això és una mica l’essència del Mogent.” De fet, aquest sentiment ha estat molt compartit per tots i totes.

Des del menjador ens fan bones reflexions de la singularitat del curs. La Mari Padilla expressa que:

“El pitjor ha estat la por, la por a un altre confinament, a deixar de treballar.” La Raquel González, la coordinadora, conclou que: “Ens hem fet conscients de la importància del contacte, era una cosa que teníem sempre i ara valorem veure’ns la cara, tocar-nos… ens adonem del que hem perdut.”

També per part de les famílies han trobat a faltar aspectes en aquest curs tan diferent.

En Josep González, pare de la Cèlia, descriu allò que ha trobat més

a faltar: “He trobat a faltar, sobretot, les trobades presencials en tots els àmbits (amics, altres pares, entrevistes d’escola, reunions, les festes de l’escola…).” La Marta Marín, mare de la Kloe, destaca les especialitats: “He trobat a faltar les especialitats de música, anglès i psicomotricitat.”

Finalment, l’Esther Campo considera que: “Hem trobat a faltar les extraescolars que creiem que es podrien haver fet amb les mateixes mesures.”

Els que han estat confinats també n'opinen…

Tots els alumnes que han estat confinats coincideixen que els agrada més anar a l’escola, tot i que quan és qüestió de buscar coses positives també en troben.

La Inés Rivera ens explica la seva experiència: “No m’ha agradat el confinament de la meva classe, perquè em vaig perdre quatre aniversaris i això no m’agrada gens.”

En Roc Fradera ho ha viscut així: “Jo em vaig sentir trist, perquè no podia veure els companys, ens vèiem per la pantalla i no ens podíem tocar. El més positiu és que hem après a treballar més digitalment.”

La Vera Lamparter ens explica les seves dificultats i el que li va saber més greu del confinament: “Les classes connectada van ser més difícils. Va costar estar tancats a casa. Primer em va costar seguir l’horari, però tota la classe ens hi vam acostumar. El pitjor va ser estar confinats per carnestoltes.”

En Dani Hervás ha fet dos confinaments i s’hi ha mig acostumat: “El confinament l’he portat bé. M’ha resultat fàcil seguir les classes. M’ha agradat tenir més temps per veure la televisió. El pitjor ha estat que quan he tingut

un problema no li he pogut explicar a l’Aleix en persona.”

Per sort, no n’hi ha hagut gaires de confinaments de les classes i ha estat un curs de classes presencials.

“Ens hem fet conscients de la importància del contacte, era una cosa que teníem sempre i ara valorem veure’ns la cara, tocar-nos… ens adonem del que hem perdut.”

Vull agrair a tots els qui heu col·laborat a contestar a les meves preguntes, perquè ho heu fet amb il·lusió i traient la part positiva del que hem viscut, només espero haver sabut plasmar les vostres opinions.

Montse Fuster

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 11

Monogràfic LES DADES DE LA PANDÈMIA Un curs amb tantes novetats com aquest cal explicar-lo en forma de dades, ja que són les que ens expliquen en números com han anat les coses. Ja sabeu que els números és una dèria del Mogent, per tant, les dades de l’afectació de la pandèmia en el curs escolar 2020-2021 són aquestes:

Quant a confinament de grups cal destacar que s’han confinat 9 dels 22 grups classe; P3/P4 A i C, P5/1r A, 2n/3r A i D, 4t/5è B, D i E s’han confinat una vegada i 6è C s’ha confinat dues vegades. Valorem molt positivament que un total de 13 grups no s’ha hagut de confinar cap vegada al llarg del curs, es corresponen a un 59,09% del total de grups.

Vam començar l’escola al setembre amb molta por, s’ha pogut comprovar que hem passat un curs molt tranquil en general. Segons les dades recollides, el mes amb més incidències de grups confinats ha estat el mes d’abril amb 4 grups confinats. Durant els mesos de setembre, desembre i maig no s’ha confinat cap grup classe.

D’altra banda, cal fer esment al baix contagi que hi ha hagut a l’escola pel que fa a alumnes i personal del centre. Del total de 407 alumnes hi ha hagut 21 alumnes amb resultats positius de la Covid-19 i dels 70 treballadors del centre hi ha hagut un total de 3 persones positives.

També volem destacar que de 292 PCR portades a terme al centre, només 24 han estat positives, un 8,22%.

En conclusió, hem de fer una valoració molt positiva sobre com s’han portat a terme les mesures Covid a l’escola, ja que aquestes dades ens demostren que han funcionat. Aquest fet ha estat molt important per mantenir aquest baix nivell de contagi entre els alumnes i el personal del centre.

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 12

Monogràfic TRENCANT BOMBOLLES: HUMANAE

Hi ha activitats que s’han de continuar fent, però… com fem els tallers si no ens podem barrejar? Com ens podem organitzar per poder decorar el vestíbul de l’escola?

Aquest va ser un gran repte que vam poder solucionar gràcies a l’Humanae. I us preguntareu: què és això de l’Humanae?

L’Angelica Dass és una artista brasilera que fa uns anys va iniciar un projecte d’art anomenat Humanae.

L’objectiu d’aquest projecte és fer reflexionar a la societat sobre la bellesa de la diversitat. En la seva obra ens mostra una gran varietat cromàtica pel que fa al color de la pell.

Des de l’escola, vam pensar que era un bon projecte per portar a les nostres aules. D’entrada vam reflexionar buscant respostes a preguntes com: per què a la família tots tenim un color de pell diferent?, per què a l’escola només hi ha el color carn o el color salmó per pintar? A partir d’aquí vam reflexionar sobre la diversitat de colors de pell que tenim en el nostre entorn.

D’altra banda, amb aquest projecte també vam poder realitzar una obra d’art individual i compartir-la al vestíbul de l’escola. Estem acostumats a pintar persones amb el color carn o salmó, com si només existís aquest color per pintar el color de la pell. Així que l’activitat va consistir en què cadascú buscava el seu color de pell fent les barreges necessàries i feia el seu autoretrat. Quan tothom va tenir el seu projecte acabat els vam penjar al vestíbul fent un collage. Es podia veure que tots tenim un color de pell diferent, hi havia un desplegament cromàtic de diferents colors, increïble!

A més, hem aconseguit just allò que aquest curs no podem fer, però que tant trobem a faltar; estar tots junts, barrejats; aquesta vegada simbòlicament al vestíbul de l’escola.

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 13

Crònica

Un munt de vivències

LA FESTA REFORMULADA

de Noèlia Leiro, Georgina Martínez, Eva Pibernat i Anna Puig Tot i la particularitat d’aquest any, a l’escola Mogent teníem clar que les festes formen part de l’educació, de les tradicions i dels costums; per tant, tot i el moment excepcional, les havíem de celebrar i gaudir. És per aquest motiu que vam decidir adaptar cada una de les festes a les possibilitats que teníem per celebrar-les. Us podem assegurar que han estat totes ben divertides; ha estat una bona manera d’ajuntar-nos tots, encara que fos de manera virtual.

UNA CASTANYADA ADAPTADA

Vam començar les festivitats de l’escola, com sempre, amb la Castanyada. El divendres 30 d’octubre vam iniciar el dia amb un bon tiberi. Tots els nens i nenes van portar de casa un esmorzar inspirat en aquesta tradició: panellets, castanyes, moniatos… Cada grup bombolla va menjar en rotllana al pati i va poder gaudir d’un munt

d’esmorzars originals i ben bons!

A la tarda va seguir la festa, cada grup es va connectar des de la seva classe al canal del Youtube de l’escola i guiats d’unes castanyeres ben divertides i modernes vam poder veure les diferents danses que havíem preparat amb antelació cada curs. Finalment, les castanyeres ens van convidar a tots a ballar la tradicional cançó “M’agrada la tardor”. Tot i que cada grup ho va fer des de la seva aula, per uns moments vam poder realitzar una activitat tots junts, i vam poder sentir que la música i els costums sempre són moments de convivència.

QUE RES NI NINGÚ ENS TREGUI NADAL Torrons, desitjos, nadales, poemes, galets, emocions, amic invisible, canelons, el tió… No volíem deixar passar tots aquests moments màgics que té el Nadal que tant ens agraden i que d’alguna manera o altra volíem celebrar.

L’arribada del tió a l’escola va marcar l’inici de les festes de Nadal. Aquest any ens va arribar una carta on el tió ens explicava que ja havia entrat a l’escola, ben desinfectat i amb mascareta. Ens va adjuntar un plànol de l’escola, indicant-nos on el podíem trobar per Durant aquella setmana vam sortir anar-lo a visitar i alimentar al llarg de l’escola i vam anar a portar les dels dies. postals de Nadal a diferents llocs del poble. Gràcies a totes les institucions i establiments que ens van acollir, fent que aquest Nadal fos tan especial com sempre.

També l'última setmana del trimestre va succeir un fet extraordinari. Els Reis de l’Orient van deixar a l’escola el seu cofre de recollida de cartes, perquè els nens i les nenes les escrivissin a Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 14

casa i les tiressin. Ha estat una bona manera de fer arribar les cartes als reis i així cadascú ha pogut tenir els regals que ha demanat.

Crònica Va arribar l’últim dia del trimestre: de P3 a 1r van fer cagar el tió, de 2n a 6è van fer l’amic invisible i cadascú va portar un bon esmorzar nadalenc. Després d’esmorzar, cada classe es va preparar davant la pantalla per veure l’estrena de la Cantada de Nadales per part dels alumnes i després Els Pastorets, aquest any interpretats per les mestres de l’escola. Va ser un bonic dia, tot gràcies a la implicació i dedicació dels i les alumnes, de les mestres, de les famílies… d’aquestes festes tan especials l’escola; que res ni ningú ens treEsperem poder seguir gaudint que no volem deixar de viure a gui Nadal.

ALEGRIA, QUE JA ARRIBA EL CARNESTOLTES! El divendres dia 5 de febrer va arribar el rei Carnestoltes a l’escola, ben protegit per no agafar cap virus que pogués impedir viure la gran festa sense cap entrebanc.

Els alumnes de 6è ens van llegir el pregó i les consignes tan divertides que ens va portar el Carnestoltes.

La setmana següent vam seguir les diferents consignes i ens vam elaborar la nostra disfressa.

Aquest any com que no hem pogut fer els tallers internivells, cada grup va fer la disfressa relacionada amb el nom de la seva classe amb temes molt variats, començant per diferents animals com els dofins o els micos i acabant amb personatges d’Anime o esportistes. Les mestres també ens vam elaborar la seva pròpia disfressa relacionada amb els grups bombolla d’aquest curs.

El dia abans de lluir la nostra disfressa vam celebrar Dijous Gras.

Aquest dia vam fer diferents torns i vam esmorzar tots junts al pati.

Finalment va arribar el dia tan esperat, el divendres 12 de febrer vam poder disfressar-nos i fer xerinola d’una manera diferent d’altres anys, però no menys divertida. Cada classe va pujar a l’escenari amb la disfressa i va ballar una petita coreografia, que prèviament havia assajat. Ens va sortir d’allò més bé! Les famílies no vau poder assistir-hi, però ho vau poder veure i gaudir des de casa. A la tarda vam canviar el tradicional ball per una tarda de cinema d’allò més entretinguda.

Vam gaudir veient un munt de pel·lícules.

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 15

Crònica UN ALTRE SANT JORDI DIFERENT Aquest curs ha estat ben especial, ple de canvis i adaptacions. És per això que vam haver de celebrar un Sant Jordi diferent en molts aspectes, però igual d’intens i bonic que sempre.

Aquesta festa té una màgia única: un dia rodejats de roses i llibres, d’ambient festiu i emotiu alhora. A l’escola vam voler transmetre aquest esperit i és per això que vam decorar l’escenari que es va col·locar al pati amb desenes de garlandes de flors creades pels propis alumnes. Els de sisè també van col·laborar a l’hora de crear una pancarta pels XVII Jocs Florals de l’escola.

tics poemes de diversos autors i autores, com Joana Raspall, Lola Casas, Ricard Bonmatí, Andreu Galan, Olga Xirinacs, Bofill, Puig i Serrat, Íngrid Niell, Ramon Besora, Ramon Folch i Camarasa, Joan Maragall, Montserrat Ginesta, Pere Quart i Francesc Bofill. Tot ells tenien un caire reivindicatiu per reclamar un món millor.

També cal fer una menció especial als presentadors dels dos actes, alumnes de cinquè que van preparar uns discursos plens de força i sentiment i així ens ho van demostrar en un dels seus fragments: “Enguany volem fer un acte reivindicatiu per a la igualtat de gènere, perquè totes i tots tenim dret a viure en una societat més igualitària, lliure de discriminacions i de qualsevol forma de violència”. Moltes gràcies, Adriana Albiol, Berta Sánchez, Ivet Pretel, Ivan de Blas, Ivet Albert, Leire Pacheco, Noa Lechuga, Arnau Reyes, Núria Terradas i Victòria FernànDurant tot el matí es va dur a ter- dez. me l’acte d’entrega de premis, dividit en dues parts: la primera tongada va ser pels alumnes de 2n a 6è i la segona pels alumnes de P3 a 1r. Va ser molt emocionant; sobretot perquè entre entrega i entrega, cada classe va pujar a l’escenari per interpretar un poema: alguns van ballar, d’altres van mostrar cartells fets per ells… Vam poder gaudir escoltant uns fantàs-

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 16

Mentre uns van assistir a l’acte d’entrega de premis, els altres van estar a les seves aules veient-ho tot en directe. També van poder gaudir amb la visualització de la gravació de la Llegenda de Sant Jordi dels alumnes de 2n/3r, que van interpretar de manera excel·lent. Finalment, van esmorzar una deliciosa xocolata desfeta amb melindros que es va servir gràcies a l’AMPA de l’escola.

A les 11 h, els dos blocs d’alumnes van intercanviar els seus papers: els que estaven al pati van anar a les aules per veure l’espectacle en directe i la Llegenda de Sant Jordi mentre menjaven xocolata desfeta, i els altres van sortir al pati per gaudir de la seva entrega de premis.

Moltes gràcies a tothom que hi va participar i als jurats, i felicitats a tots els guanyadors i guanyadores!

Ambdós actes van finalitzar ballant i cantant tots junts el “Boogie boogie de Sant Jordi”. Va ser molt divertit!

A la tarda es va fer una roda de lectures, on cada classe va rebre 3 mestres diferents que van llegir contes i històries relacionades amb la coeducació. Vam gaudir molt d’aquesta estona i el temps va passar volant.

Crònica GUANYADORS DELS XV JOCS FLORALS MILLOR CONTE P3 A Clàudia Olivares La Clàudia i els 3 porquets P3 B Clàudia Valls La princesa que no portava faldilla P3 C Chloe Borrell L'os que va fer una festa P3 D Saüc Méndez Dralla P4 A Ivet Garcia La bandera que volia anar de vacances P4 B Marc Suriñach El guepard P4 C Cesc Acosta Els animals que es van trobar P4 D Aina Ventura El bosc màgic P5 A Azahara Carrillo La tassa P5 B Alba Sànchez La família de fades valenta P5 C Marc Bufí La sargantana i la pedra màgica P5 D Eira Ramajo El monstre dormilega P5 E Nina Barber Les lletres del poble i el Bigfoot 1r A Ariadna Ávila La cadira blanca 1r B Martina Porcar La fada bonica

1r C Alan Martínez El mag i el gos 1r D Nerea Pablo La nena i la maga 1r E Emma Piñero El món de la Sara 2n A Ona Maza El nen que vol anar a la lluna 2n B Marc Conill La corona robada del rei Autor 2n C Ainet Pascual La nena malvada i la fada 2n D Jordina Solà Un restaurant diferent 2n E Gael Angarita El drac bo 3r A Adrià Molero El misteri de la Laura 3r B Alejandro Deza Una vaca a la Lluna 3r C Anna Torrents Les amigues del geni Autora 3r D Martina Rodríguez El misteri del món 3r E Carla Ruiz La Clara perd el gat

Premis EL BON LECTOR Duna Gullon de 4t/5è A Maria Pont de 4t/5è B Júlia Sorribas de 4t/5è C Judith Bonillo de 4t/5è D Mireia Ciudad de 4t/5è E Berta Buded de 6è A Adrià Bonillo de 6è B Guillem Garcia de 6è C

Premis 4t, 5è i 6è - Categoria PROSA 1r PREMI: Ferran Ramírez La història d'Oujda 1r ACCÈSSIT: Aniol Arumí Un somni fet realitat 2n ACCÈSSIT: Gerard Las El cuiner i el detectiu 3r ACCÈSSIT: Aitor Delgado El patiment del temps Premis 4t, 5è i 6è - Categoria POESIA 1r PREMI: Berta Buded Els pensaments d'una llufa ACCÈSSIT: Joan Vila Estimat planeta

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 17

Crònica TEXTOS GUANYADORS DELS PRIMERS PREMIS LA HISTÒRIA D'OUJDA Cada any, amb el meu amic Eduard, anem a visitar diferents països per veure la seva natura i opinar sobre aquests. Nosaltres dos som periodistes de les notícies del canal Super3 i aquest any anirem exactament a Muluia, que és un dels rius més grans del Marroc. Hem decidit visitar aquest riu, perquè fa tres mesos l’Eduard i la seva família van anar de vacances a una ciutat anomenada Oujda, que estava molt a prop d’aquest. Des d'allà va decidir enviar-me fotos d'aquell racó tan bonic i a partir d’aquestes vam decidir fer aquest reportatge.

En arribar ens va semblar al·lucinant que, en el mateix riu, cada 10 metres hi hagués una carbassa penjada d’una escultura de fang amb forma de persona. Un paisatge bonic i un silenci especial: mai havia vist res semblant a això. Allà vam veure un senyor gran que estava plorant. “Què li deu passar?”, pensava jo. Portava unes flors molt boniques a la mà i l’Eduard es va preguntar que per qui serien.

Després de dos minuts ja es va relaxar i es va dirigir cap a una escultura d’una dona. Aquesta semblava que era la que tenia la carbassa més gran de totes les que hi havia. El meu amic i jo vam anar a preguntar al senyor que si li passava alguna cosa. Per què estava així? I què era tot això?

-Perdoni, que em podria explicar per què està així?

-li vaig dir.

-Jove, no em passa res, només que cada matí baixo

al riu a portar flors a la meva germana i recordo aquell moment -em va contestar.

-Quin moment? -va preguntar l’Eduard.

-Fa molt temps, un cocodril va sortir del riu i va atacar a dues dones. Va estar voltant dins d’Oujda durant uns cinc dies i quan ja ens pensàvem que se n’havia anat, va tornar d’imprevist acompanyat de quatre cocodrils més. Van menjar-se a més de quaranta persones i els únics supervivents van fugir de la ciutat. Només vam quedar la meva mare i jo, però ella va morir per un atac de cor -va explicar.

-Sento molt la seva pèrdua. Sap si encara es troba aquí algun cocodril?

-Per sort no! -va exclamar l’home. Això va passar quan jo tenia catorze anys i ara en tinc setanta-vuit, per tant no crec que tornin, ara.

Després de conversar una estona, vam acomiadarnos del senyor i li vam preguntar si podíem fer un reportatge sobre la seva història. Ell va dir que li semblava bé i així ho vam fer.

En arribar a Espanya l’Eduard i jo vam acabar el reportatge amb totes les imatges que vam fer amb la meva càmera. Aquesta va ser la millor manera d’honrar la història d’Oujda i d’entendre què eren aquelles estàtues misterioses.

Ferran Ramírez (6è B)

ELS PENSAMENTS D'UNA LLUFA Feia temps que estava pensant, que una cosa diferent volia fer, vaig estar mirant i investigant i vaig decidir sortir al carrer.

La biblioteca vaig visitar per guaitar les noves incorporacions, al gimnàs vaig entrar per fer alguns saltirons.

Volia passar desapercebuda però quan al costat d’algú m’apropava vaig notar molt decebuda que molt ràpid, tothom s’apartava.

De sobte a una classe em vaig incorporar per aprendre nous coneixements, però la meva fortor em va delatar i vaig haver de marxar corrents.

Volia conèixer tota l’escola tant alumnes com aules, però vaig veure que estava sola donant voltes per les sales.

Algú va cridar: “una llufa s’ha escapat!”.

I vermella em vaig quedar, perquè tots se n’havien adonat.

Berta Buded (6è A)

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 18

Crònica OBRES GUANYADORES DEL X CONCURS DE DIBUIX

Categoria 1 (P3/P4) El pi gegant Abril Serra

Categoria 2 (P5/1r) El dolmen Vega Tripiana

Categoria 4 (4t/5è) Font del Ferro Martina Arguisuelas

Categoria 3 (2n/3r) L'església de la Roca del Vallès Ariadna Vallhonesta

Categoria 5 (6è) Castell de la Roca Maia Burgos

LA FAMÍLIA DE GEGANTONS CREIX d'Ivan Polo (exalumne) Aquest curs ha estat molt diferent per a tots, fins i tot pels gegantons de l'escola.

Durant l'estiu, el Granot i el Mogentó van estar molt contents de poder establir una forta amistat amb el nou gegantó que va arribar a l'escola l'any passat, el Bigotis.

Es van passar totes les vacances ballant pel pati tots tres plegats fins que, en acabar l'estiu, va arribar la Festa Major. Amb la Covid19, el Granot, el Mogentó i el Bigotis sabien que no seria una festa normal i corrent, però mai s'ha-

guessin pensat el que anava a succeir.

El 12 de setembre, es trobaven tots tres, com cada matí, ballant al pati i, de cop i volta, van sentir un soroll desconegut: “AUUUUUUUUUU”. Els tres gegantons, espantats, van anar a investigar d'on venia aquest udol.

No els va fer falta ni tan sols un minut per veure com, per la porta de l'escola, apareixia un llop... gegant. El Bigotis, el gegantó més valent, va anar a parlar amb el llop, mentre el Granot i el Mogentó, un més amoïnat que l'altre, es quedaven enrere. Al cap d'uns minuts el Bigotis va tornar amb el Llop, tot content, i va dir als seus amics que volia formar part de la família. Tots quatre es van posar a ballar, van veure que formaven un gran equip i ho van celebrar convidant a altres gegantons de la zona: els de Cale-

lla, l'Escola 4 Vents, Canovelles, Blaus de Granollers, les Franqueses i l'Escola Sagrada Família de Barcelona.

Més endavant, els quatre gegantons van ballar també per celebrar la castanyada amb tota mena de cançons i la resta del curs han estat observant com tothom que passava per davant seu se sorprenia amb el nou gegant que s'havia unit a la família dels gegants del Mogent.

Benvingut LLOP!

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 19

Reportatges

El dia a dia fa història

Enguany, el protagonista de la secció dels reportatges de la revista és el treball per projectes, que és un dels tres eixos vertebradors del nostre Projecte educatiu. Fent-ne una lectura descobrireu com en són d’interessants i com aprenen els nostres infants.

EXPOSEM ALLÒ QUE APRENEM de Joana Usero

Des de l’inici de l’escola, una de les metodologies que fem servir és el treball per projectes. Aquesta metodologia, igual que la societat, ha anat evolucionant i canviant al llarg dels cursos. Per avançar en aquest sentit les mestres i els mestres de l’escola ens hem anat formant, investigant i prenent decisions per poder aplicar aquests canvis que veiem que són necessaris.

Per tal que els projectes que es realitzen a l’escola tinguin un sentit pels alumnes, cal que els plantegem amb una finalitat concreta, se’ls ha de donar a conèixer quins són els objectius d’aprenentatge a assolir en finalitzar el projecte i quin serà el producte final on es reflectirà l’aprenentatge que han anat fent els nens i nenes al llarg del desenvolupament del projecte plantejat.

Aquest curs, us volem destacar alguns d’aquests productes finals que han realitzat els nostres alum-

nes en finalitzar el seu projecte globalitzat. L’objectiu és poder exposar-los a les famílies o que tinguin una repercussió en la comunitat. Per realitzar alguns d’aquests productes finals han aplicat els coneixements que tenen sobre les TAC creant pàgines web, han dissenyat tríptics d’informació...

Per acabar, cal destacar que el sentit d’un projecte és que s’aprenguin sabers que vagin més enllà del tema que s’està tractant a classe.

Segons Thomas J.M. (2020) el treball per projectes són “tasques complexes que deriven de problemes o preguntes desafiants que impliquen els alumnes en activitats de disseny, de resolució de problemes, d’investigació i de presa de decisions; que donen als alumnes l’oportunitat de treballar d’una manera relativament autònoma durant un període de temps ampli, i que culminen en una presentació o producte reals”.

QUÈ VOL DIR LA PARAULA RECICLATGE? de Eva Pibernat

Al llarg del curs, els nens i nenes de P3/P4 fan dos projectes que escullen ells. Cada infant porta la seva proposta i l’explica a la resta de la classe. Un cop presentades totes les propostes es fan unes votacions i de la més votada se’n fa un projecte, on aprenem a partir d’informació que porten els alumnes, vídeos que trobem a internet, material que arriba per art de màgia a la classe… i ens acabem convertint en uns experts en aquell projecte que hem anat coent a foc lent amb el dia a dia.

Els nens i nenes de P3/P4 D hem fet el projecte del Reciclatge. La veritat és que al principi ens va costar bastant entendre què volia dir la paraula reciclatge. Només ho relacionàvem amb els contenidors groc, blau, verd, marró... Amb la informació que hem portat de casa hem anat descobrint què tirem a cada contenidor: al blau, el paper i el cartró; al verd, el vidre; al groc, els envasos petits de plàstic i metall; al marró, l’orgànic; i al gris, el rebuig. També hem descobert que hi ha un lloc que es diu deixalleria, on s’hi porten altres coses que no podem tirar a cap dels conteniPetit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 20

dors habituals que trobem pel po- raules reciclar, reduir i reutilitzar. ble.

A la classe hem tingut els diversos contenidors que trobem habitualment al poble. Quan aquests estaven plens, els dilluns que sortim a jugar al parc, hem aprofitat per buidar-los i portar les deixalles als contenidors que tenim just a sobre del parc.

Ens hem convertit en uns veritables experts en reciclar i fins i tot hem fet la nostra mascota amb residus que hem portat de casa.

Hem vist vídeos que ens ensenya- Cadascú s’ha imaginat el seu perven com els camions de reciclatge sonatge i ha escollit quins materis’emportaven tot el que hi havia a als necessitava, de quins color dins d’un contenidor en concret i volia que fos, quines parts tenia i què en feien de tot allò. Hem al·lu- quin nom li posava. El resultat ha cinat amb tot el procés. Per exem- estat espectacular, han sortit unes ple, del contenidor blau, el camió mascotes amb material reutilitzat s’emporta tot el paper i el cartró, el ben divertides i curioses. porta a la planta de reciclatge, el puja en una rampa, el posa a dins d’una liquadora que el tritura i en fa pastetes, passa per una aspiradora que li treu tota la tinta per deixar-lo net i, després de treure-li tota l’aigua, passa per uns corrons gegants que van aplanant la fibra de paper convertint-la en paper nou reciclat. Gràcies a vídeos com aquests hem entès millor les pa-

Reportatges QUINS OUS!

de Ariadnia Fuster Els nens i nenes de P5/1r durant el segon i tercer trimestre hem fet el projecte dels animals. Hem començat treballant els animals invertebrats i després hem fet grups d’experts per investigar els vertebrats (mamífers, rèptils, amfibis i peixos). Les aus han estat l'últim grup que hem treballat i hem pogut complementar allò que hem treballat a l’aula amb la sortida al Delta del Llobregat.

Una de les activitats que més hem gaudit de les aus, ha estat l’experimentació amb diferents tipus d’ous. Presentem 3 ous de diferent mesura i fem hipòtesis sobre de qui poden ser. L’ou de gallina el reconeixem ràpidament, ja que a casa en mengem tot sovint. El més petit és l’ou de guatlla, alguns nens i nenes ja el coneixem; és l'únic dels tres ous que té taques.

El més gran de tots és l’ou d’estruç que ens crida molt l’atenció; és molt gros!

Comparem els ous que tenim a la classe i ens fem preguntes: Quants ous de gallina necessitem perquè pesi igual que un ou d’estruç? Quants ous de guatlla necessitem perquè pesi igual que un ou de gallina? Fem hipòtesis i les comprovem amb la balança romana. Necessitem 5 ous de guatlla perquè pesi igual que un ou de

gallina. Per comprovar quants ous de gallina necessitem perquè pesi igual que l’ou d’estruç, posem tots els ous que tenim a la balança romana, però no en tenim prou, en necessitem més de 20!

arribar al pes de l’ou d’estruç.

Plasmem els resultats del nostre experiment amb els ous en un full.

Dibuixem els ous tenint en compte la seva forma, color i mida. Escrivim el nom de l’au a qui pertany l’ou i el seu pes.

Per acabar, hem trencat l’ou de gallina i de guatlla a la classe.

Hem comparat els rovells i ens hem fixat en la closca per dins.

L’ou d’estruç l’hem trencat tots junts al pati. Hem necessitat una serra de marqueteria per obrir l’ou!

En Joan ens ha ajudat i hem pogut observar com era per dins i el gruix de la closca.

Amb la balança romana no hem pogut comprovar quants ous de gallina necessitarem, per tant, ho farem amb la balança digital.

Aprofitem per pesar i apuntar el pes dels 3 ous: l’ou de guatlla pesa 12 grams; l’ou de gallina 58 grams i l’ou d’estruç 1.550 grams. Arrodonim les mesures per poder fer el càlcul i construïm els nombres amb reglets.

Els 20 ous de gallina que tenim pesen aproximadament 1.200 grams, el construïm amb reglets i anem afegint de 60 en 60 amb reglets fins que arribem a 1.500 (per igualar a l’ou d’estruç). Hem d’afegir 5 vegades el seixanta, per tant necessitarem 25 ous de gallina per

EL DOCUMENTAL DEL VALLÈS ORIENTAL de Sílvia Pratsobrerroca

Durant el primer trimestre els nens i nenes de 2n/3r vam rebre una carta molt especial. El consell comarcal del Vallès Oriental ens va demanar ajuda per realitzar un documental sobre la nostra comarca.

Com que la idea ens va agradar moltíssim vam acceptar la proposta i de seguida ens vam posar a treballar. El primer que vam fer va ser preguntar-nos què volíem saber i d'aquesta manera vam crear

petits grups d'investigació per buscar tota la informació que necessitàvem per respondre les nostres inquietuds.

Per poder conèixer de ben a prop tot allò que estàvem estudiant, un dia vam marxar d'excursió al mirador de Céllecs, des d'on vam poder observar tot el Vallès Oriental.

A més, vam aprofitar l'excursió per explorar quina és la fauna i la vegetació de la nostra comarca.

En l'àmbit musical, vam crear entre tots un llistat dels cantants més importants de la comarca. Un cop creada la llista vam escollir el que més ens agradava i vam aprendre una de les seves cançons.

Artísticament, vam conèixer l'Antoni Comella, un ceramista granollerí que va crear obres famoses arreu

del món. Nosaltres ens vam voler posar a la seva pell i després de veure les seves obres més importants, vam crear una rajola de fang estampant-li tot d'elements naturals al damunt.

Abans de fer la gravació final del documental, vam crear una maqueta tridimensional de tota la Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 21

Reportatges comarca i vam col·locar-hi: els rius, les muntanyes i les serralades més importants; la capital i el poble on vivim.

Després de setmanes d'investigacions vam preparar tot el material necessari per gravar el documental final. En petits grups vam explicar tot el que havíem après davant la càmera, de fons vam instal·lar el croma; així posteriorment les mestres van poder afegir de fons imatges perquè quedés tot més bonic.

Què opinen els alumnes?

“Em va agradar molt fer les rajoles, perquè ens ho vam passar molt bé i el resultat va ser molt bonic.”

Abril Moreno “Em va agradar molt fer aquest projecte, el més emocionant va ser fer la rajola i gravar el documental.

Durant l'excursió em va encantar buscar pistes per saber quins animals havien passat per allà i veure la diferència entre tres tipus d'arbres.” Marina Vidal

TESSEL·LEM UN ESPAI DE L’ESCOLA de Fernanda Mesa

Els alumnes de 2n/3r aquest segon i tercer trimestre ens hem trobat amb un nou repte. Ens han fet la proposta de triar un espai de l’escola i enrajolar-lo. La primera pregunta que ens ha sorgit ha estat: què vol dir tessel·lar? Aquí ha començat la nostra investigació.

Hem descobert que les tessel·les són peces petites amb les quals fem els mosaics. Ara que ja sabem què és una tessel·la, hem buscat imatges de mosaics per veure quines característiques tenen.

Quan ja hem decidit quin serà l’espai que tessel·larem, agafem la cinta mètrica, els pals de fusta de metre i el regle i mesurem l’espai.

Hem descobert nous conceptes matemàtics com el perímetre i l’àrea.

El primer que hem fet per crear el nostre mosaic, ha estat agafar un paper DIN-A4 (cadascú d’un color diferent) i d’aquí treure un quadrat, així que, hem hagut de pensar com convertir un rectangle en un quadrat. Una vegada tenim el quadrat, amb el regle l’hem mesurat i hem vist que fa 21 cm de costat.

Aquest quadrat l’hem plegat i hem tret vuit triangles. Ens hem posat per parelles i ens hem intercanviat la meitat dels nostres triangles, d’aquesta manera teníem vuit triangles, quatre d’un color i quatre d’un altre color. Amb els vuit triangles cadascú ha creat la seva tessel·la i han sortit una gran varietat de tessel·les. Hem penjat totes les propostes i ens hem adonat que n’hi ha algunes tessel·les de diferents de colors, però que combinades entre elles fan el mateix dibuix. Per tant, abans de fer les Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 22

votacions per veure quin model de tessel·la triem per tessel·lar l’espai, les hem agrupades pel mateix dibuix. A cada grup de tessel·les els assignem un número. Ha estat una difícil elecció, perquè tots els dissenys són molt bonics. D’aquesta votació ha sortit el model de tessel·la que farem, a cada classe ha sortit un model diferent. Finalment, fem una segona votació per decidir els colors amb els quals pintarem el nostre model.

Amb la mesura dels costats de la tessel·la i la mesura de l’espai a tessel·lar, hem descobert quantes tessel·les ha de fer cada classe per omplir el seu espai. Una vegada hem sabut quantes tessel·les hem

de fer, ens apareix un altre repte: com podem repartir la quantitat de tessel·les a fer perquè cadascú en faci la mateixa quantitat? Ens hem repartit la feina de manera que cadascú ha pintat el mateix nombre de tessel·les. Depenent del grup classe, els nens i les nenes han pintat 1 tessel·la i mitja o dues.

Ara que ja tenim clar la quantitat de tessel·les a pintar, el disseny i el color, ens posem a treballar, preparem les pintures i els pinzells i a pintar!

Hem de dir que ha estat un repte molt interessant i que el treball en grup ha estat imprescindible per tenir èxit i aconseguir el nostre producte final.

Reportatges UN TANCAMENT DE PROJECTE BEN SORPRENENT

de Sílvia Floreta, Yasmina López, Georgina Martínez, Clara Salvà i Raquel Torres

Aquest curs els alumnes de 4t i 5è han realitzat el projecte de “Pueblos y ciudades de España”. La primera tasca a fer va ser explicar on estava Espanya i algunes de les seves característiques principals.

Aquest primer contacte amb el projecte ens va fer riure molt i va ser molt engrescador, ja que situar-nos en un mapa a vegades no és tasca fàcil. Un cop situats, cada nen i nena va escollir un poble o una ciutat d’arreu d’Espanya que per algun motiu li fes il·lusió descobrir o volgués continuar aprenent sobre aquell indret. Molts d’ells i elles van agafar pobles on viuen els avis i àvies, on han estiuejat o on els faria il·lusió anar. A partir d’aquest moment, vam començar a tractar diferents aspectes: rius i muntanyes, gastronomia, danses, llocs d’interès i personatges importants. Després de treballar-ho a la classe, cada infant buscava la temàtica treballada amb relació al seu poble o ciutat.

Un cop la tenien, l’escrivien dins d’un document de Google penjat

al Classroom, on l’alumnat dia a dia posava en pràctica les seves competències en l’àmbit digital.

Ara en són uns experts! Després de revisar i compartir moltes estonetes de correcció a la classe, van tenir el seu treball finalitzat, però aquí no s’acabava, faltava una de les parts més esperades del projecte. El producte final que havien d’aconseguir era: explicar aquells aprenentatges més rellevants del seu poble o ciutat a través d’un pòster digital. Per aconseguir-lo havien de fer dues tasques: la primera, seleccionar la informació més significativa i crear el pòster digital amb l’aplicació Canva; la segona, explicar en un minut el més rellevant. No us penseu que aquí s’acabava la presentació...

Aquells que ens vau seguir en directe ja ho sabeu, els nens i les nenes de 4t i 5è ens van sorprendre amb danses típiques de diferents zones d’Espanya. I aquestes danses com les van aprendre?

Doncs, de manera autònoma! Des-

prés de fer una cerca d’una dansa típica de la seva ciutat o poble, vam crear grups per zones i van escollir quina era la que més els agradava; aquesta se la van aprendre i la van representar el dia del directe.

El dia de l’estrena tots els nens i nenes eren un sac de nervis i no era per menys, ja que darrere d’aquesta cloenda del projecte hi havia moltíssima feina feta i com és lògic, ho volien demostrar.

Cal felicitar a tothom, no només pel resultat final, sinó també per tota la feinada que va comportar la realització de la totalitat d’aquest projecte.

L'ÚLTIM PROJECTE DE SISÈ

d'Anna Puig, Martí Casadellà, Joan Guillén i Jan Serra Quan fèiem cinquè vam estudiar la prehistòria i l’edat antiga. Va ser un projecte molt interessant, i ja teníem ganes de descobrir més fets històrics, així que, durant el tercer trimestre, en Sergi, l’alumne de pràctiques de 6è B, ens va preparar un projecte per treballar les etapes que ens faltaven per descobrir. Aquest projecte ha constat de diverses parts: preguntes inicials, dossier d’investigació, fris cro-

nològic i invents.

Al principi de tot, ens van ensenyar un vídeo general de les etapes que estudiaríem i, individualment, vam crear cartells amb preguntes que no sabíem respondre. Vam parlar-ne entre tots i les vam penjar a la paret de la classe.

El dossier tenia unes preguntes sobre les diferents edats que hem estudiat: mitjana, moderna i contemporània. A totes les edats es

formulaven, més o menys, les mateixes preguntes bàsiques (quan i per què va començar i acabar, característiques i persones importants…). Les vam respondre en equips base i vam poder consultar llibres, webs i vídeos per ferho. Després ens vam dividir en grups d’experts, és a dir, cada membre de l’equip base era l’expert d’un invent. Alguns dels invents o creacions que vam Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 23

Reportatges estudiar van ser el castell, la impremta, la pólvora, el molí, la caravel·la, la penicil·lina, la bombeta...

Els experts de cada invent ens vam reunir per descobrir tota la informació que ens demanaven i després vam tornar al nostre grup base per compartir tot el que havíem après. Vam descobrir que aquesta agrupació de treball es diu mètode puzle. Aprendre d’aquesta manera ens va agradar moltíssim.

Un cop vam acabar de fer el dossier amb preguntes generals i la investigació d’invents per recopilar informació, vam aprofitar-ne les respostes i descobertes per poder omplir el fris.

El fris és una línia del temps que, en el nostre cas, feia 2,40 metres de llarg i hi vam posar informació de cada etapa, des del segle V dC fins al segle XXI dC. Per poder-lo dividir correctament, vam haver d’esbrinar quants centímetres havia de tenir cada segle. Després vam posar una cinta al mig i vam marcar-los. A continuació vam separar les diferents etapes i, en acabar, vam posar-hi la informació que havíem descobert al dossier i dibuixos o fotografies per il·lustrarlo. Com que el fris va ser una feina individual, l’última activitat relacionada amb ell va ser fer-ne una exposició a un company o companya de classe i coavaluar-nos.

Per acabar el projecte d’història vam haver de representar alguns dels invents treballats en maquetes. Ens van donar una llista amb diversos invents i vam haver-ne d’escollir un amb el nostre grup base. Alguns dels escollits van ser: castell, caravel·la, corriola… Després de triar l’invent vam pensarne el disseny i vam fer un llistat amb tot el material necessari. Ens vam posar d’acord per portar-lo i Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 24

vam tenir una setmana per fer el muntatge. Va ser molt entretingut, perquè vam treballar en equip i vam plasmar tot allò que teníem al cap i al paper en una maqueta. El més divertit va ser comprovar com el nostre invent funcionava, quina il·lusió!

El següent pas va ser fer una targeta informativa de l’invent. Vam fer-la amb el Canva, un programa que coneixíem d’altres activitats i que ens agrada molt utilitzar per fer cartells informatius.

Finalment, vam fer una fira de mostres on, per grups, vam explicar la informació principal i el funcionament del nostre invent. Com que aquest any no hem pogut obrir les portes de l’escola tant com ens agradaria, no ha estat possible convidar a famílies i amics per passejar per la fira que havíem preparat. És per això que vam decidir gravar-la, per poder compartir els nostres descobriments amb tothom.

L’últim que vam fer va ser mirar les preguntes inicials que ens havíem plantejat i veure si les havíem anat resolent al llarg del projecte. Vam comprovar que, en la majoria dels casos, era així. Que bé!

Aquest projecte ens ha semblat interessant perquè hem treballat de moltes maneres diferents (en grups base, en grups d’experts, individualment, per escrit, oralment…), perquè hem treballat

diferents àrees (medi, història, llengua, matemàtiques, artística…) i perquè ha estat divertit plasmar allò après en la creació d’una maqueta. Gràcies al projecte hem descobert moltes coses i, tot i que al principi semblava difícil, amb esforç hem aconseguit els objectius proposats.

Reportatges TORNEM A L'ESCENARI de Núria Riera

En aquest curs tan estrany, des de l’escola teníem clar que una de les activitats a recuperar era el teatre.

El curs passat molts dels alumnes es van quedar sense actuar i això no els va agradar gens. Havia de ser diferent per força, però vam trobar la manera de dur-ho a terme. Les estrenes serien per grups bombolla i sense públic. Sense públic? Això no podia ser, com es pot actuar sense que et miri algú?

Aviat vam trobar la solució, a les estrenes hi anirien un o dos grups bombolla amb la separació pertinent. I dit i fet. Les famílies el van poder gaudir pel canal del YouTube, en directe o gravat.

Les actrius i els actors hi van posar molt d’esforç i ho van gaudir moltíssim. El resultat, un èxit absolut!

Les obres que s’han representat aquest curs han estat: P5/1r: En Tabalet o La rateta que escombrava l’escaleta 2n/3r: La llegenda de Sant Jordi 4t-5è: Ous de somera 6è: Mamma Mia Bon estiu i bon teatre!

LA RÀDIO S'ATURA, PERÒ ÉS IMPARABLE d'Aleix Vidal

Ja se sap que una ràdio no s'atura mai. Sempre emet, contínuament, durant les 24 h, per mantenir-se fidel i al servei dels seus oients.

Aquest curs, però, la ràdio de l'escola ha hagut de reprogramar-se i ha començat a redifondre programes i continguts de cursos anteriors. Enguany ens ha estat impossible mantenir la creació de continguts i els programes en directe, no cal dir per què. Hem aprofitat, doncs, per recuperar aquells primers programes que vam emetre un llunyà 2013 (amb alumnes que ara ja són majors d’edat!) i altres perles que no recordàvem. Sempre és agradable fer un viatge al passat, sentir les veus d’exalumnes. Aquesta mirada enrere ens ajuda, també, a no perdre els orígens. I és sense perdre aquest punt de vista que durant un curs hem aprofitat aquesta pausa per agafar embranzida.

Hem parat perquè encara volíem anar més lluny. I així ha estat com durant les primeres setmanes de curs ens van convidar a formar part d’una iniciativa que naixia l’11 de novembre: Ràdios escolars en xarxa. La REX, una xarxa d’escoles, instituts, ràdios locals i altres entitats de tots els Països Catalans que promovem la ràdio entre els més joves i aprofitem aquest mitjà per educar en el sentit crític, la comunicació i el compromís social amb l’entorn. Des de Ràdio Mogent vam participar en la presentació de la REX, que va tenir lloc durant el Mercat Audiovisual de Catalunya, a Granollers, i també

vam ser convidats a col·laborar en la Jornada REC “Ràdio, Escola i Comunitat. Per una educació crítica, participativa i creativa”. Un grup d’alumnes de 6è van ser els encarregats d’obrir la jornada amb un programa realitzat des dels estudis de Ràdio Granollers. L’experiència va ser fantàstica, i ens ha quedat plantada la llavor de voler seguir col·laborant amb alguna emissora professional, d’àmbit local o comarcal.

Com veieu, Ràdio Mogent és imparable fins i tot amb l’estudi i els micròfons tancats!

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 25

L e s b o mb o l l e s d e

e l c ur s 2 0 2 0 ‐ 2 0 2 1

Reportatges LA BIBLIOTECA MÉS ACTIVA QUE MAI de Marga Canet

La biblioteca del Mogent és un espai molt especial de l'escola, ja que és l'espai que acumula més lletres, més paraules, més frases, més històries fantàstiques, captivadores, emotives... És acollidora i motivadora; allà tot està posat de tal manera que cada llibre tingui el seu lloc i perquè tota lectora se senti a gust. És el lloc ideal per fer volar la imaginació i gaudir de la literatura.

Aquest curs la biblioteca ha estat un espai privilegiat, perquè s’ha pogut mantenir com a tal. De totes maneres, no s’hi han pogut realitzar les mateixes activitats que altres cursos i ha calgut idear-ne de noves per continuar potenciant el gust per la lectura des de l’espai que fa entrar en el món de la fantasia i la il·lusió.

La web: “La Biblioteca del Mogent” Una gran novetat és la creació de la Site “La Biblioteca del Mogent”.

Aquest web té com a objectiu fer visible la biblioteca a tots i totes vosaltres. Hi podeu trobar tres seccions: les novetats, les recomanacions i els espais d’aprenentatge.

Cadascun d’ells s’ha anat actualitzant amb imatges i vídeos de tot allò que s’ha anat realitzant. No deixeu de seguir-la, penseu que les novetats no paren d’arribar!

Recordeu que cal entrar a mogent.cat/biblioteca amb el vostre usuari d'alumne o família de l'escola.

Les novetats Enguany ha estat un curs de moltes novetats; hem completat col·leccions, n’hem comprat de noves, hem adquirit àlbums il·lustrats preciosos, llibres de poesia, novel·les inquietants i hem ampliat el ventall de còmics, un gènere molt sol·licitat pels lectors. A més,

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 28

hem creat un espai amb els llibres de coeducació i inclusió i els hi hem posat un pictograma identificatiu per poder-los localitzar amb més facilitat.

Fins i tot els alumnes han pogut fer demandes de llibres a l’hora de fer les noves adquisicions.

Hem anat fent les presentacions de les novetats a la biblioteca, a l’espai d’aprenentatge i al web que és un gran aparador d’aquestes.

Sovint escollim un llibre perquè és d’una col·lecció, perquè ens agrada la portada, pel títol… Aquest curs a la biblioteca s’ha portat a terme l’activitat “Posem cara als autors i les autores” amb l’objectiu de donar-los a conèixer i ser referents a l’hora d’escollir llibres. Les seves fotografies són presents a la biblioteca i també anem fent la presentació de les seves obres noves.

Les recomanacions Les recomanacions han estat molt presents a la biblioteca. La secció “I tu, què llegeixes?” del web no ha parat de publicar noves recoma-

nacions d’alumnes de tots els cursos; algunes d’elles preparades amb tot detall i fins i tot en alguna es llegeix un fragment del llibre recomanat.

L’activitat voluntària “La maleta viatgera” de 4t/5è ha estat un èxit total. Un alumne de cada classe s’emportava una maleta amb un llibre en català, un àlbum il·lustrat en castellà i un en anglès. A més, tenia una llibreta de recomanacions, perquè en acabar la lectura dels tres llibres fes un petit text on opinava sobre les lectures que havia fet. Les maletes no han parat mai i les recomanacions recollides han estat d’allò més interessants i productives. El curs vinent aquesta activitat tindrà continuïtat, ja que ha tingut una acceptació molt gran per part de l’alumnat.

Reportatges

Finalment, volia destacar l’èxit dels carnets de col·leccions. Han servit per motivar la lectura d’un munt de col·leccions, però també per fer recomanacions entre companys i companyes. Ha estat constant la demanda de carnets i els carnets complets que els alumnes han aconseguit. Crec que els carnets han passat a ser un element imprescindible de la biblioteca.

L’espai d’aprenentatge A la biblioteca s’hi han fet munt d’activitats relacionades amb la lectura, la comprensió, l’escriptura i la literatura. Moltes d’elles han estat orals, per això al web s’hi ha incorporat la secció de l’espai d’aprenentatge.

El préstec Un dels aspectes a destacar, és que la biblioteca ha estat tancada a les hores de pati, moment en què s’oferia el servei de préstec a tots els alumnes de primària.

Per suplir aquesta necessitat, vam començar el curs fent seleccions de llibres per a les biblioteques d’aula i vam escollir llibres que crèiem que podien ser interessants. A partir d’aquí, els llibres d’aquestes biblioteques d’aula

s’han anat canviant per col·leccions i llibres que els alumnes han anat demanant segons els seus gustos.

L’espai d’aprenentatge de la biblioteca ha permès conèixer els gustos i les demandes dels alumnes i ha fomentat el préstec durant tot el curs. Els alumnes de 4t/5è van participar de l’espai durant el 2n trimestre i com que es va generar una dinàmica de préstec molt viva, es va decidir oferir-los aquest servei els dimarts i dijous de 9 h a 9.30 h el 3r trimestre. L’èxit ha estat absolut i fins i tot s’hi han afegit

alumnes de 2n/3r i 6è. Aquest curs els alumnes de P5/1r han descobert aquest espai a final de curs i de seguida s’han encuriosit per descobrir contes i llibres i han descobert com n’és de divertit això d’emportar-se llibres a casa.

Tot i ser un any complicat, la biblioteca ha persistit com a espai imprescindible i de refugi per poder fer volar la imaginació i compartir aquells viatges tan emocionants que vius amb un llibre a les mans. Aquest fet ens fa mantenir-la viva i activa dia rere dia.

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 29

Reportatges UN ANY DIFERENT, UN HORT DIFERENT de la Comissió d'hort

Enguany la dinàmica de l’hort ha canviat per la situació actual.

L’hort era un espai de trobada entre tots els alumnes de l’escola.

Els nens i les nenes que volien, a les estones de pati, s’apropaven a l’hort. Era un espai molt agradable on compartíem relaxadament converses i tasques de manteniment.

Amb els grups bombolla i els patis diferenciats tota aquesta dinàmica s’ha vist trencada, però aquesta situació ens ha donat l’oportunitat d’obrir una nova finestra.

Hem volgut impulsar unes activitats per obrir debats a les aules i reflexionar sobre com millorar el nostre entorn, des de les nostres possibilitats, i crear dinàmiques familiars noves que hi contribueixin.

Aquestes propostes les hem anomenades “reptes” A continuació, us resumim en què han consistit i com ho hem tractat.

Repte 1: Quin mitjà de transport contamina més?

A partir d’aquesta pregunta, més enllà de saber la resposta, el que volíem era que els infants es plantegessin quins combustibles contaminen més i quins menys. A la classe es van projectar unes imatges de transports que van donar peu a obrir un debat sobre quin crèiem que era el més contaminant i per què. Volíem crear un espai de conscienciació i preguntar-nos sobre si tenim la possibilitat de venir a peu o amb bicicleta a l’escola. És a les nostres mans canviar-ho i a vegades només cal proposar-nos-ho per fer-ho possible.

Les respostes i les justificacions dels nens van ser molt interessants.

La setmana següent vam penjar la resposta al repte i molts nens van quedar sorpresos.

Vam elaborar un gràfic perquè veiessin les respostes de tot l’alumnat de l’escola i es fessin una idea de l’opinió general dels alumnes. Gairebé la meitat dels alumnes pensava que el transatlàntic era el transport més contaminant.

Després vàrem llegir un article on explicava la contaminació causada Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 30

pels avions i una dada molt important, aquest últim any, a causa de l’anul·lació de milers de vols, el percentatge de contaminació havia disminuït moltíssim.

Repte 2: Sabeu què són les illes de plàstic? Quins objectes del nostre entorn estan fets de plàstic?

Sabeu quant triga una ampolla de plàstic a degradar-se? Més de 400 anys! El descobriment del plàstic va ser un avenç molt important per la societat. El problema va arribar quan pràcticament tot es va començar a fabricar de plàstic i ha arribat un punt en què s’ha vist que el plàstic no es pot reciclar infinites vegades. Malauradament, gran part dels plàstics que usem al dia a dia i restes de xarxes de la indústria pesquera acaben al mar, donant lloc a enormes illes de plàstic. A més, els plàstics al mar es van trencant en fragments molt petits anomenats microplàstics, que acaben sovint als intestins

dels animals marins. Això i molt més és el que vam descobrir a través d’uns vídeos i unes notícies que vam llegir a les aules. Així vam començar el repte per prendre consciència de la quantitat de plàstic d’un sol ús que consumim.

Els i les alumnes de quart a sisè van proposar alternatives que es poguessin usar diàriament per evitar l’ús de bosses de plàstic, raspalls de dents, mascaretes... i van preparar una petita exposició per anar a grups d’alumnes més petits a explicar-ho.

Us exposem un decàleg amb algunes de les propostes que van sorgir: Finalment, van suggerir als seus companys i companyes més petits que quan vagin a la platja o a la muntanya s’emportin plàstics del terra o del mar. De ben segur que els nens i nenes d’infantil i de primer a tercer de primària van descobrir noves idees que ajudaran al planeta.

1. Canviar la mascareta d’un sol ús per una de tela.

6. Portar carmanyola als restaurants pel menjar que sobra.

2. Canviar les bosses de plàstic d’un sol ús, per bosses de tela, de cartró o portar un carro.

7. Canviar el raspall de dents de plàstic per un raspall de bambú.

3. Canviar les ampolles de plàstic per cantimplores.

4. Escollir fruita del supermercat que no estigui envasada o comprar-la als pagesos.

5. Comprar en botigues a granel, tant productes alimentaris com de neteja.

8. No consumir productes industrials que van embolicats amb plàstics.

9. Canviar els tetrabrics i els iogurts per envasos de vidre.

10. Portar una carmanyola per comprar carn, peix, embotit, formatge... a la botiga, però sobretot intentar reduir-ne el consum.

Reportatges

Els nens de P5/1r a casa van crear una llista d’objectes de plàstic que utilitzen durant un cap de setmana. Quan van tornar a l’aula vam fer el buidatge sobre quins d’aquests objectes són d’un sol ús? (canyeta per beure, pots de iogurt, paquets de galetes, bosses de patates), quins es poden reutilitzar unes quantes vegades? (ampolla de plàstic, bric de llet, pot de xampú, envàs del quètxup), quins es poden utilitzar durant anys i no es fan malbé? (el Lego, el Playmobil, una pinta). A mesura que els nens anaven explicant els objectes escrits els anàvem classificant en aquestes tres columnes.

En acabat, ens vam centrar en la columna d’objectes d’un sol ús i vam plantejar la pregunta: Els podem substituir per altres objectes o materials? Ens vam plantejar canvis senzills i pràctics: podem canviar els iogurts de plàstic per iogurts en envàs de vidre, podem comprar l’embotit a granel, podem posar la fruita en bosses de paper o de cotó quan anem a comprar…

Hi ha tantes pràctiques que podem anar canviant!

De fet són moltes les famílies que ja estan fent canvis importants. Si mirem enrere, fa quatre dies portàvem l’esmorzar embolicat en paper d’alumini i ara ja fa anys que no ens podem imaginar l’esmorzar sense la carmanyola. El volum que

hem reduït d’envasos és increïble i targetes autocorrectives que desen canvi no ens n’adonem perquè prés, quan les giraves, podies saja ho hem normalitzat. ber si ho havies fet bé o no, així, d’una manera molt visual, Repte 3: Quins envasos llençaries apreníem quina era la decisió coral contenidor groc i quins al re- recta. buig? La importància de reciclar per ajudar al planeta.

Repte 4: “Reutilitzar els residus” Sovint quan reciclem ens aturem Per treballar les tres erres (reduir, davant del contenidor amb certs reciclar i reutilitzar) fonamentals dubtes sobre alguns objectes. Les per cuidar el planeta, vam propocampanyes de reciclatge ens aju- sar una activitat buscant la comden, però fins que no ens trobem plicitat dels infants i les famílies. amb la situació no ens plantegem Així, volíem donar una nova vida si ho estem fent bé. als envasos ja utilitzats a casa, Hi ha objectes que, per l’ús més creant nous productes i treballs regular, tenim clar a quin conteni- manuals. dor han d’anar per reciclar-los, Els nens i nenes de l’escola van però d'altres que no. És en dur les seves creacions a les aules, aquests últims, en els que hem les van mostrar i explicar als seus volgut fer més incidència. companys i companyes i en vam Sobretot ara que l‘ús de les mas- fer una exposició. Van deixar volar caretes i material sanitari ha cres- la imaginació i van crear una gran cut desmesuradament, ha agafat varietat de productes, des de caressò el contenidor del rebuig (on setes per a ocells, fins a timbals, aboquem els residus que no tenim testos i flors; animals i titelles i roclar on haurien d’anar). Vam trobar bots. una web de gestió dels residus que ens ha ajudat a identificar tots Si aquests reptes han servit per aquells objectes que porten a prendre una mica més de consconfusió i cal abocar en aquest ciència en la cura del planeta i el contenidor (per exemple les ca- consum responsable podem esnyetes de plàstic o els retoladors). tar-ne ben contents! Entre tots Aquesta activitat ens ajudarà a re- podem aconseguir grans coses, ciclar millor en un futur. les petites accions individuals suVam preparar imatges d’objectes, men col·lectivament. tant de rebuig com de plàstic, per jugar a l’aula a classificar-los. Eren

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 31

Reportatges UNA ALLAU INESPERADA de Joana Usero

Aquest curs hem tingut una allau d’alumnes en pràctiques d’especialitats ben diverses, n’hem acollit un total de quinze.

Hem comptat amb sis alumnes de les universitats UAB i UB que han triat l’escola per fer les pràctiques i formar-se com a futurs mestres.

La Carla, la Irene, la Judith, en Sergi, la Paula i l’Anna han pogut estar a les classes i compartir el dia a dia amb els alumnes i les tutores i ser un membre més del claustre.

També hem comptat amb dos alumnes de Graus d’esport, l’Àlex i en Joan. Tots dos han practicat allò que suposa fer educació física amb els alumnes de l’escola, s’han hagut de preparar les sessions i les han hagut de portar a terme.

Potser algun d’ells es decideix a estudiar per mestre! Si és el cas, ho faran molt i molt bé.

Els alumnes de P3/P4 han estat afortunats aquest curs, ja que han tingut dues mestres a l’aula, la tutora i l’alumna de pràctiques de TEI (tècnica d’educació infantil). La feina de les alumnes de pràctiques ha estat donar suport a l’aula on han estat ubicades. Moltes gràcies per la vostra implicació, Laura, Clàudia, Laia, Ariadna i Laia.

D’altra banda, la Sara ens ha ajudat amb els alumnes de NEE fent de vetlladora. La Núria Riera i l’Eli li han fet de guia per tal de poder desenvolupar les pràctiques a l’escola. Aviat començarà a treballar en alguna escola fent suport als alumnes que ho necessitin.

Que tinguis molta sort, Sara!

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 32

També tenim a l’Ariadna que ha vingut a fer les seves pràctiques d’administrativa; sempre atenta, amb iniciativa i disposada a ajudar.

Quina sort ha tingut la Marta!

Volem agrair a les universitats UAB i UB i a les escoles de cicles Ginebró, EDUCEM i Pla Marcell que hagin comptat amb nosaltres per confiar-nos la formació dels seus alumnes.

Per acabar, volem fer un reconeixement especial als nostres exalumnes: en Joan Soler, l’Ariadna Llanos, la Laura Peña i la Sara Buscà que han tornat a l’escola per continuar creixent com a persones i com a professionals. Ens hem omplert d’orgull en tenir-los amb nosaltres.

Reportatges I què en pensen elles i ells? acollida, tant per la . Des d’un primer moment m’he sentit molt “L’experiència a l’escola ha estat molt bona pogut realitzar les ver d’ha fet a. Tot i ser un any molt diferent, el meva tutora com pels nens i nenes de l’aul dia a dia, amb els del tat reali la on més aprens és a l’escola, veient pràctiques ha estat una sort. Realment la que treballa a esco una e veur er s i docents. El fet de pod mne d’alu cia ivèn conv ia pròp la i s licte seus conf significatiu pels tot ha d’estar contextualitzat i ha de ser ndre apre per que ar pens fa et ctes proje partir de nies, festes anuals pogut viure excursions interessants, colò he ola l’esc a da esta a mev la a ies Gràc infants. realització de cadascuna dat molt formar part de l’organització i agra M’ha i...

Jord Sant i ltes esto carn com tunitats que m’ha ofert i del tracte que m’ha donat l’escola, les opor ïda agra molt estic , itiva defin En es. d’ell Desitjo poder-me trobar o en el meu últim any de carrera gràcies. de tots els aprenentatges que m’emport com a mestra. Gràcies!”

Irene Martín escoles com aquesta quan pugui exercir “S'ha de dir que com que ja coneixia la majoria de mestres i l'escola no tenia cap dubte que les pràctiques m’anirien molt bé. També haig de dir que mai havia treballat en l’àmbit en el qual estic, acompanyant a nens amb alguna discapacitat. Realment cada dia aprens coses noves amb ells. Al principi em va costar bastant, ja que cada infant és un món totalment diferent, però quan els agafes confiança i ells te n'agafen a tu, és molt satisfactori. Pel que fa a les mestres haig de dir que em sento super bé, que sempre estan allà per ajudar-me en tot moment i per preocupar-se. A la majoria ja les coneixia. Així que, estic molt a gust a l'escola i amb les pràctiques que estic realitzant. Sens dubte una experiència única!”

Sara Buscà

rar fantàstica i molt profitosa. He pogut aprendre i millo “La meva estada de pràctiques a l’escola ha estat nide ons reuni les en ipant partic s, a i els nens i les nene en diferents aspectes, estant a l’aula amb la tutor ió situac la de causa a licat comp curs un la. Tot i estar en vell i cicle i a grans trets, formant part de l’esco e class l’escola, per part dels docents, i sobretot, pel grup pandèmica, m’he sentit molt ben acollida des de exles l’aula i ha estat un plaer poder participar de totes des del primer moment. He après moltíssim dins ofert la. Estic molt agraïda per l’oportunitat que m’ha cursions, colònies i festes que s’han realitzat a l’esco en llar treba r a docent i espero en un futur pròxim pode l’escola en aquest últim any com a estudiant i futur adora i sobretot acollidora.” una escola com aquesta, oberta a noves idees, innov Carla del Río

“Considero que la meva estada de pràctiques a l'Escola Mogent, mal grat ser relativament efímera, ha tat realment positiva. Dins del cen estre he pogut aprendre molt sobre la feina que ha de portar a term docent. A més, he pogut observa e un r una manera de treballar força diferent de la tradicional, la qua significativitat a l'aprenentatge dels l ator ga infants. Des que vaig arribar he visc ut múltiples experiències enriqui dores que, tot i ser plenes de rep tes professionals i personals, m'h an ajudat a reafirmar la meva voc per l'educació. Aplicar la meva unit ació at didàctica, anar de colònies, par ticipar en el musical… Totes aqueste vivències, entre altres, han contrib s uït a formar-me i a ajudar-me a deixar enrere part de la meva timi innata, per tal de poder deixar-m desa e anar més i per apropar-me a l'ide al de mestre que m'agradaria ser un futur. És per tot això que estic en molt agraït a l'escola i, en especia l a la Sònia i a tots els nens i nen la classe de 6è B, per haver-m es de e ensenyat tant durant aquests mesos de forma altruista. Sens m'emporto molts bons moments dubte que recordaré sempre i que em gua rdaré al cor.”

Sergi Jaimez Serrano nostàlgica, ja que he pogut veure tots els can“La meva experiència a l'escola ha estat molt satisfactòria i a primària fins ara. He tingut molt bona vis que hi han hagut en la manera d'ensenyar des que jo cursav molta motivació, sobretot, perquè hem pogut connexió amb les mestres, ja que ens han ajudat en tot i agraïda per com ens han tractat. Trobaré a viure l'experiència de les colònies i les excursions. Estic molt faltar molt l'escola, gràcies per tot!”

Laura Peña “La meva estada de pràctiq ues en l'escola ha estat mo lt satisfactòria. En iniciar-les desorientada, ja que mai hav , vaig estar una mica ia estat en una escola que treballés amb aquesta metod bon feedback que he tingut ologia. Gràcies al amb la meva tutora, la Natali a Fuente, i amb la resta de me motivada i molt a gust. He stres he estat molt pogut adaptar-me ràpidame nt en els diferents mètodes pecte a les excursions i col d'ensenyament. Resònies han estat una gran exp eriència per mi, ja que he pog nena més. Dono les gràcies ut gaudir com una a l'escola per acollir-me i ferme sentir tan bé!”

Ariadna Herrera

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 33

Reportatges TRIEM DELEGATS I SOTSDELEGATS DE GRUP de Joana Usero

Al setembre com cada curs ens organitzem per triar el delegat i el sotsdelegat de classe. Però aquest curs és diferent! Des del Departament d’Educació ens arriben instruccions pel curs 20-21, hem de fer classes de vint alumnes com a màxim; això vol dir que tindrem divuit grups de primària, amb divuit delegats i divuit sotsdelegats, això són trenta-sis alumnes! Com ens organitzem per fer les reunions? I per treballar? No podem treballar tots junts?

Se’ns presenta un curs una mica complicat a l’hora d’organitzarnos, de proposar les tasques a desenvolupar al llarg del curs i d’assiduïtat de les reunions per tal de fer un seguiment d’aquestes.

Tot i saber totes les dificultats que se’ns presenten no volem deixar de tenir representants d’aula.

Així que, del 5 al 9 d’octubre cada grup classe vota els seus representants al Consell de Delegats.

Durant una setmana el vestíbul de l’escola es converteix en un col·legi electoral, però abans els candidats a delegats presenten les seves candidatures als seus companys i companyes de classe.

Aquest curs hem volgut continuar les tasques iniciades els cursos anteriors sobre reciclatge i estalvi d’aigua a les classes i, com a novetat, hem volgut condicionar les jardineres del pati amb flors de temporada.

Els alumnes de P5/1r han elaborat uns rètols amb imatges i paraules que expliquen quin rebuig s’ha de llençar a cada contenidor del pati.

Al pati tenim tres contenidors d'escombraries: el de rebuig, el de matèria orgànica i el de plàstic.

Amb els alumnes de 2n/3r també hem treballat el reciclatge, però a les classes. Hem retolat de nou les escombraries de l’aula, ja que una Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 34

la tenim destinada al plàstic i hem comprovat que el rebuig que es genera de plàstic és mínim. Així que l’hem reconvertit en escombraries de rebuig.

Tant a P5/1r com a 2n/3r ens hem marcat com a objectiu potenciar el reciclatge a les aules i al pati per tal de cuidar el nostre planeta.

Amb els alumnes de 4t/5è hem volgut reprendre l’estalvi i el reaprofitament d’aigua a les classes.

Ens hem marcat l’objectiu de reutilitzar l’aigua de l’aixeta que no s’usa per a evitar el malbaratament.

Una altra activitat que han portat a terme ha estat una proposta que ens va arribar des de la regidoria

de Promoció Econòmica, Turisme, Comerç i Consum de l’Ajuntament de la Roca. Es tracta d’omplir el poble amb tions fets pels alumnes de les diferents escoles del municipi.

Des de l’Ajuntament ens van fer arribar 5 tions i els alumnes de 4t/5è van ser els encarregats de decorar-los. L’ajuntament els va venir a recollir per lluir-los a les places del poble durant les festes de Nadal.

I per últim, els alumnes de 6è són els que han fet una millora al pati plantant flors a les jardineres i cuidant-les cada dia. Ens hem marcat l’objectiu de condicionar les jardineres i els parterres de l’escola per tal de fer un servei a la comunitat.

Escola Oberta

Tots plegats fem Mogent L'ESCOLA OBERTA EN TEMPS DE PANDÈMIA? Aquesta és la secció de la revista més contradictòria del curs. Les instruccions del Departament d’educació han anat encaminades cap a la restricció de les visites als centres, tant de famílies com d’altres persones.

El projecte de convivència de l’escola és un dels tres eixos que ens defineix com a escola i la comunitat educativa en la seva plenitud n’és la protagonista.

Per tant, com us podeu imaginar, hem fet un esforç important per mantenir el Mogent obert a tots els seus membres.

Les famílies heu continuat participatives en tot allò que us hem demanat; com sempre podem comptar amb vosaltres.

Aquest curs us hem trobat a faltar com a acompanyants voluntaris de sortides; ens ha calgut mantenir els grups bombolla. Però us hem tingut cada matí a les entrades, prenent la temperatura a tots els nens i nenes de l’escola.

En un curs d’improvisacions constants, no és fàcil la gestió de cada inici de dia; aquesta estona que ens heu aportat ha estat un gran ajut per nosaltres. Susana de la Torre, Laia Cortés, Mireia Cortés, Beatriz Farto, Montse Giralt, Joan Gómez, Esther Hernández, Imma Liébana, Laia Llistuella, Jordi Morales, Josep Orteu, Alba Pradas, Carla Ribas, Isi Rodríguez, Alícia Sánchez i Montse Xufré us agraïm molt la vostra col·laboració.

Vam començar celebrant les festes del primer trimestre de manera virtual, per carnaval ens vam atrevir a sortir al pati per veure’ns les disfresses entre nosaltres i per sant Jordi vam tenir la col·laboració de les famílies per preparar l’escenari dels jocs florals i l’esmorzar de la xocolata amb melindros. Quin goig tornar a tenir entre nosaltres les famílies en una festa! No hem pogut celebrar les festes com cada any, provisionalment, és clar, n’estem convençudes, però les petites coses que ens han donat normalitat durant el curs han estat aire fresc.

Gràcies!

Volem agrair la tasca de l’AMPA per treballar conjuntament amb l’escola i aquest curs, volem agrair especialment la tasca de la comissió de menjador que ha dedicat un munt d’hores a fer la selecció de la nova empresa de menjador. Volem destacar la seva tasca en equip, l’anàlisi acurat que han fet i la transparència i difusió de tot el procés. Una gran feina!

Al setembre vam començar amb les reunions d’inici de curs virtuals. Era una novetat que no ens va agradar gaire; preferim començar el curs preguntant sobre les vacances i saludant-nos de tu a tu.

Aquest curs no podien ser de cap altra manera. També hem fet les entrevistes virtuals, i tot i que hem sabut trobar-hi el vessant de la flexibilitat horària, també preferim que vingueu a l’escola.

Hem anat avançant el curs amb la “nova normalitat” i el mes de març van arribar les portes obertes. Quin gran dilema! Volíem mostrar l’escola trepitjant-la! El Departament va donar unes instruccions molt concretes: reunions de màxim deu persones i si és possible a l’exterior. Així ens vam estrenar amb tot un seguit de reunions al pati de l’escola; i en quin espai tan acollidor!

Al llarg del primer trimestre els nens i nenes de P3/P4 D van aprendre moltes coses del seu nom de la classe: les abelles. Van convidar a la Núria Valentí, una apicultora, que els va explicar moltes anècdotes. Fins i tot van poder observar una arna amb les seves cel·les, van veure per on entren les abelles i per on surten i també hi van observar mel… Va ser una gran experiència!

Als alumnes de P5/1r, fent el projecte dels animals, els va arribar a les mans un llibre que van considerar que era interessant i van convidar al seu autor, l’Oriol Fondevila Bosch. Els va parlar dels animals en extinció i dels tritons del Montseny que estan en perill d’extinció, ja que ell forma part d’un projecte, perquè pugui tornar a viure i créixer en el seu hàbitat sense cap mena de perill.

Fins i tot els va fer uns dibuixos dels noms de les seves classes d’allò més bonics. Moltes gràcies, Oriol!

L’Alba, la mare de l’Alan Martínez de P5/1r C, ha portat el seu conill per tal que tots els companys i companyes de la classe poguessin descobrir més coses sobre aquest mamífer, ja que els n’ha explicat un munt.

Com aprenem dels experts! Moltes gràcies a tots!

No voldríem acabar la secció sense fer esment als nostres exalumnes voluntaris. Aquest curs us hem trobat molt a faltar i de seguida que puguem reprendre aquest tipus d’activitats us tornarem a convidar a participar de la vida diària a l’escola.

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 35

Sortides

Cap aquí i cap allà... quantes coses per descobrir!

Aquest curs temíem no poder fer sortides i colònies, però després d’esmerçar-hi tots els esforços ho hem aconseguit; hem pogut fer-ho tot. Els nens i les nenes de tots els cursos han gaudit de valent d’aquestes activitats i ens expliquen detalls de les seves colònies que han estat més especials que mai.

ENS ESTRENEM ANANT DE COLÒNIES! Els dies 10 i 11 de maig, els nens i nenes de P3 i P4 vam anar de colònies.

Estàvem molt emocionats, ja que eren les nostres primeres colònies i per molts era la primera vegada que dormíem fora de casa. I què millor que fer-ho amb els nostres companys i companyes i les nostres fantàstiques mestres!

La previsió meteorològica no era gaire esperançadora, ja que es preveien moltes pluges durant els dos dies. Tot i això, no vam perdre la il·lusió i vam preparar la motxilla amb un impermeable i unes botes d’aigua.

Estàvem disposats a gaudir de la pluja tant com ho faríem del sol! Val a dir que el primer dia, ens vam haver de posar les botes, perquè ens va caure un bon xàfec.

Vam fer pa i vam ajudar a encendre el forn de llenya per després poderlo coure. També vam anar a l’hort amb en Vicenç de la Farga i el vam ajudar a regar i a plantar enciams.

Vam menjar pèsols, col, enciam i fulles de ceba acabades de collir i vam olorar diferents plantes aromàtiques (menta, lavanda, maria lluïsa…).

Finalment, vam anar a la granja a conèixer els animals: porcs, oques, conills, ovelles, gallines i ànecs. En vam poder tocar alguns, els vam preparar i donar el menjar i, fins i tot, vam acompanyar les oques a banyar-se al riu.

Que bé que ens ho vam passar. Segur que repetirem!

DE COLÒNIES AL PANTÀ DE SAU Els nens i nenes de P5 i 1r hem anat de colònies a Vilanova de Sau! Quina preciositat! Uns espais enormes i molt ben cuidats ens donaven la benvinguda al que seria casa nostra durant dos dies.

Al costat de les cases, verd per tot arreu, boscos i… el pantà de Sau a tocar.

A més, l’atzar ens va regalar dos dies de sol fantàstics.

Ens vam situar a les habitacions, cada grup en una zona diferent, i ja vam començar les activitats.

Els monitors ens havien preparat unes olimpíades divertides i molt originals, una gimcana i una inspecció a la riera. Al crit de: “Al pantà de Sau…”, els infants responien: “...hi ha un gripau!” demostrant que estaven a punt per a tot el que els proposessin.

La nit va ser emocionant! Primer un bon joc de nit per jugar amb els lots i acabar de cansar-nos una mica, i després vam seguir un caminet que ens va conduir cap a una bassa il·luminada. Hi havíem d’anar amb molt de silenci, què veuríem? Quan vam arribar no ens ho podíem creure!

Il·luminant amb les llanternes vam trobar granotes a la superfície i tritons verds, dins l’aigua, però a tocar!

A les colònies tot flueix, les relacions es consoliden i el clima i la calma de l’espai ajuden a crear vincles i enfortir-los. Som molt afortunats!

ANEM DE COLÒNIES A LA GARROTXA Aquest tercer trimestre, hem començat un projecte nou, Els volcans, i per això els nens i les nenes de 2n/3r vam anar de colònies a la Garrotxa. Aquesta comarca es caracteritza per ser una zona volcànica, on es poden visitar volcans i una fageda molt característica, que està situada a sobre de la colada de lava que va deixar l’erupció del volcà Croscat fa milions d’anys.

Els dies 4 i 5 de maig vam començar la nostra gran aventura. A les 9 h vam sortir des de la Roca cap a la Garrotxa, en dos autocars, tot respectant les mesures de seguretat.

Quines ganes que teníem de sortir de l’escola i de gaudir de la natura amb els nostres companys i companyes!

A les 10.30 h ja estàvem a la Garrotxa.

Quan vam baixar de l’autocar, els monitors ja ens estaven esperant i ens van explicar que estàvem en una reserva natural molt important i que havíem de respectar molt la natura.

Al matí vam visitar el volcà Croscat i a la tarda vam anar a passejar per la Fageda d’en Jordà.

Després vam anar a la casa de colònies! El lloc era molt bonic, ple de vegetació, i la casa era molt gran, es diu El Clar del Bosc i està a la localitat de Pujarnol (Girona). Allà ens ho vam passar genial, vam jugar, vam fer una gimcana volcànica, un joc de nit amb els lots i, fins i tot, vam aprendre un ball de bon dia que va ser superdivertit.

El dimecres 5 de maig a les 15 h tornàvem cap a la Roca. Estàvem tan cansats que més de la meitat dels nens i les nenes ens vam quedar adormits recordant els dos dies tan divertits que havíem passat.

Unai De Blas, Biel Humet, Valèria Redón, Ares Sánchez, Anna Torrents

També hem anat a...

També hem anat a...

També hem anat a...

Parc Mediambiental de Gualba i Ponicat de Taradell.

Can Fusteret de l’Ametlla del Vallès i Delta del Llobregat.

Miradors de la serralada Litoral i Park Güell a Barcelona.

P3/P4

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 36

P5/1r

2n/3r

Sortides VIATGEM A LA PREHISTÒRIA Els dies 3, 4 i 5 de maig els i les alumnes de 4t i 5è van marxar de colònies a Pontós a Ca n’Oliver. Durant tres dies vam gaudir de la natura, vam descobrir coses noves de la prehistòria i vam poder conviure amb el grup bombolla més enllà de l’aula.

Van ser uns dies molt esperats, ja que el curs passat no vam poder anar de colònies. Les condicions meteorològiques ens van acompanyar i les mesures especials per la Covid-19 ens van permetre una estada segura.

Vam fer un munt d’activitats: descoberta de la casa i l’entorn, caça amb arc i fletxes, construir cabanes, reproducció d’un ganivet i d’un dolmen, pintures rupestres, una llàntia amb greix de porc; i fins i tot el joc de nit i l’estona de ball a l’aire lliure.

Una de les activitats que més ens va agradar va ser fer eines. Havíem de crear un ganivet amb un tronc, un tros de sílex afilat i una mica de cera.

Primer vam fixar la pedra al tronc amb un cordill, després vam fer-hi un nus i finalment vam desfer la cera amb foc i ho vam enganxar tot.

Aquestes colònies formen part del projecte d’història que es fa al tercer trimestre. Hem pogut entendre una mica millor com vivien a la prehistòria, que és una de les etapes treballades. I ens ho hem passat molt bé!

HO HEM ACONSEGUIT: HEM ANAT DE COLÒNIES! El 18 de maig vam anar de colònies a Girona, a un hotel que està a Llafranc, una mica apartat del poble.

Abans d’anar de colònies tots estàvem molt contents, perquè sabíem que ens ho passaríem molt bé.

Les activitats van ser molt divertides, esperàvem arribar i anar a la piscina, però no va ser així, vam anar a les habitacions i ens vam instal·lar; això va ser millor que anar a la piscina.

Els ponts i les tirolines les esperava avorrides, però mesuraven entre 25 i 30 metres i això va ser emocionant.

El segon dia vam anar a Calella, esperava que no fos gaire divertit, però no! Vam anar a comprar llaminadures, però no ens vam poder banyar.

Adolfo Luque El penúltim dia de les colònies vam anar a fer caiac al riu Ter, a la gola del Ter. Primer ens van ensenyar a utilitzar el rem, després les parts del caiac i com col·locar-nos. Vaig pujar al caiac amb en Joan i en Martí, vam fer diferents jocs, com per exemple perseguir un altre caiac i un altre de tocar la boia.

Quan esperàvem que les altres classes tornessin de l’aventura ens vam banyar al mar i vam jugar a jocs. Guillem Buded Quan va arribar el darrer dia ens va fer molta pena, perquè sabíem que eren les últimes colònies amb l’escola, que alguns de nosaltres ens seguirem veient i d’altres potser no, i que estàvem compartint els últims riures. Marta Pérez Tota una experiència per guardar a l’armariet dels records.

DESCOBRIM EL NOSTRE POBLE L’últim dia del segon trimestre, tota l’escola va marxar d’excursió pels voltants de la Roca. L'excursió va durar tot el dia, per tant ens vam endur esmorzar i dinar, i consistia a fer una ruta caminant; cada curs va fer una ruta diferent.

Els nens i les nenes de P3 i P4 van anar a esmorzar al Pi Gros de Can Tonico i van dinar al Parc de la Verneda. Els va sorprendre un munt que el pi tingués el tronc tan gruixut.

Els de P5/1r van fer un tros de la ruta prehistòrica de Can Planes, van descobrir-ne el dolmen i la Roca Foradada. S’ho van passar molt bé jugant en aquest entorn ple de tobogans naturals.

Els de 2n/3r van anar a Santa Agnès a veure l’església que hi ha allà. Pel camí van passar pel misteriós pas del Rec del Molí i van fer una passejada planera molt agradable.

Els de 4t/5è va fer la ruta prehistòrica de Céllecs i els va servir per iniciar un nou projecte. Van començar la ruta a Sant Bartomeu i van passar pel dolmen de Céllecs, el Plat del Molí, la Pedra de les Creus, el dolmen de Can Gol, la Roca Foradada i finalment la Pedra de les Orenetes on van dinar. Va ser una ruta una mica llarga, però molt interessant Els alumnes de 6è van fer una part de la ruta prehistòrica pujant des de Can Gol i fins i tot van arribar a la Pedra de l’Elefant. Els va encantar!

Aquesta excursió es fa l’últim dia de trimestre per acabar-lo d’una manera divertida.

Les rutes es fan a la Roca per mostrar-nos l’entorn, per aprofitar i iniciar projectes, per conèixer millor la Roca… El nostre poble té un entorn privilegiat, hi ha molta zona de natura, monuments prehistòrics i arbres centenaris, i està en una plana entre la serralada Litoral i el riu Mogent.

Maria Pont

També hem anat a...

També hem anat a...

Bosc Vertical a Mataró i Museu d’Història de Barcelona.

Can Verdaguer Gros (amb en Marc Boada) i Refugis de Granollers.

4t/5è

6è

Tota l'escola Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 37

Notícies

Informacions breus als ulls dels nens

Després d’un curs escolar ple de novetats, hi ha un munt de coses per explicar. L’alumnat de 5è recull en aquesta secció, tot allò que consideren important per recordar d’aquest any tan diferent.

VOLUNTARIS PRENEN LA TEMPERATURA

música s’han suprimit, però rant una setmana és protal’espai d’art i el científic són gonista un nen o nena de la classe.

A principi de curs el Depar- ambulants.

A continuació us explicarem tament d’educació va deles diferents activitats de manar que calia prendre la cada nivell. temperatura a l’entrada de Els alumnes de P3/P4 cada l’escola, per això la direcció divendres s’emporten una del centre va demanar a mascota, un llibre on surten l’AMPA que organitzés una fotos dels nens de la classe llista de mares i pares voEn total, a l’escola hi ha 22 i una llibreta on escriuen luntaris per prendre la temgrups classe des de P3 fins què han fet el cap de setperatura cada matí. a 6è. mana. El dilluns ho expliAl matí, els familiars volunEl curs 21-22, si tot va bé, les quen a la resta de taris prenen la temperatura classes seran igual que el companys. a dues portes, la del gimnàs curs 19-20 i recuperarem Els nens i nenes de P5/1r i la principal, de 8.55 h a 9.10 els espais comuns. fan un acròstic: escriuen el h. Al migdia són les mestres Dídac Roura i Berta Sánchez nom del nen que és protaqui prenen la temperatura gonista en vertical i amb cade les 14.55 h a les 15.05 h.

ANIVERSARIS da lletra del seu nom Creiem que aquest curs l'orDIFERENTS escriuen una paraula en hoganització ha funcionat força bé, no hi ha hagut cu- Aquest any no hem pogut ritzontal. es molt llargues i hem en- celebrar de la mateixa manera que sempre els anivertrat amb tranquil·litat.

Adriana Albiol, Ricard Arcas i saris a causa de la Covid-19; Javier Guzmán aquesta no ens ha deixat fer-ho igual que els altres TENIM NOUS HORARIS cursos. Els aniversaris han estat diferents, perquè no I ESTEM AMB hem pogut convidar els LA MATEIXA TUTORA companys i companyes a Aquest any no hi ha especiesmorzar com fèiem cada A les classes de 2n/3r l’actialistes a l’escola, perquè toany; però hem pogut posar vitat del protagonista és fer tes les especialistes són les cançons que ens agra- un invent creat per ells, destutores. daven i també hem fet un prés l’expliquen, diuen els Les tutores fan totes les detall per a qui feia l’aniver- materials, els passos que àrees habituals i a més fan sari, com cada any. han seguit per fer-lo i el anglès, castellà, educació fípresenten a la resta del sica i música. Només tenim grup. una altra mestra pels espais A 4t/5è tenen com activitat d’aprenentatge que ve un fer un joc inventat, el protacop a la setmana. Cada trigonista explica els materials mestre fem un espai difei el funcionament del joc. rent, per tant canviem de Després l’exposa i juga tota mestra. la classe.

A més, tenim nous horaris al Per últim, els alumnes de 6è pati, perquè estem separats A nosaltres ens agradaria fan un cal·ligrama que conper espais i cada nivell té un fer els aniversaris com els sisteix en fer un poema vifèiem abans, perquè horari diferent. sual, combinen la poesia En conclusió, el curs vinent podíem portar esmorzar amb el dibuix. volem que tornin els espe- pels companys de classe, Aquesta activitat la fem tots ens podíem fer abraçades i cialistes a fer les seves claspodíem bufar les espelmes. els alumnes un cop a l’any i ses. l’esperem amb molta emoMario Alonso, Pol Camarena, Ara amb la mascareta no ció, ens agrada molt de fer i podem bufar i no ens poGerard Las i Laia Planas dem abraçar. Abans, era de veure què fan els altres.

Joel López i Arnau Reyes molt més divertit.

MÉS CLASSES, MENYS ESPAIS

Aquest curs, per la Covid-19 van haver de suprimir algunes aules comunes com l’espai d’art, l’espai científic, l’aula de música i l’aula d’informàtica, i van posar-hi tres aules de 6è i una de P5/1r.

Les aules d’informàtica i de

Joana del Val i Ivet Pretel

ELSESPAISD’APRENENTATGE AMBULANTS

ELS PROTAGONISTES DE Aquest any, per sort, hem CADA CLASSE

A l’escola cada curs es fa l’activitat del protagonista que consisteix en fer una activitat per ensenyar als companys i companyes. Du-

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 38

pogut fer espais d’aprenentatge amb la Montse, la Joana i la Marga. A diferència de l’any passat cada trimestre hem fet un espai diferent.

L’any passat anàvem nosaltres a les classes on feien els espais; però aquest any la Montse i la Joana venen amb un carro ple de material per fer els espais, en canvi la Marga ens ve a buscar per baixar a la biblioteca.

Als grups de 2n/3r els va tocar l’espai de biblioteca el primer trimestre i no van poder baixar, perquè les mesures de la Covid-19 eren molt estrictes. Cinc capses plenes d’activitats diferents i un munt de llibres anaven a les classes amb l’ajut de nens i nenes voluntaris. A partir del 2n trimestre, ja vam poder fer l’espai a la biblioteca i allà hi hem trobat les diferents propostes de lectura i escriptura.

Les activitats plantejades a l’espai d’art són diferents de les que hi havia a l’espai el curs passat. També s’ha hagut de canviar la manera d’organitzar les sessions. A més, aquest curs per culpa de la Covid no s’han pogut convidar experts en art.

A l’espai científic hi ha algunes activitats que no s’han pogut fer, perquè l’espai de les classes és limitat, com per exemple les exposicions orals. Tampoc s’ha pogut portar a les classes el mapa del món. En aquest espai s’han programat noves activitats com per exemple: la nèbula, slime, el plàstic orgànic i l’ou que salta. A cada curs s’han fet unes activitats diferents. La Montse treu les idees dels experiments de blogs d’internet i de la formació per mestres.

Estem esperant l’any vinent, perquè puguem triar l’espai que volem i puguem baixar a les classes on es fan els espais.

Sofia Aponte iVinyet Pedemonte

Notícies Sr. Flat i una bossa de roba dels monstres.

Al final, ningú de l’escola va guanyar, però ens ho vam passar molt bé fent els dibuixos! I quan es va publicar el llibre tothom se’l volia llegir.

Ona Borrell i David Charún A l’espai de biblioteca hi ha una nova activitat que es diu “La maleta viatgera”. Cada 18È CONCURS DE classe de 4t/5è té una PUNTS DE LLIBRE maleta amb 3 llibres: un en Enguany s’ha convocat el català, un en castellà i un en 18è concurs de punts de llianglès. Els llibres de les bre de la Biblioteca Municimaletes de cada classe són pal de la Roca, que és un diferents. Els que hem llegit concurs on pot participar a 4t/5è E es diuen: El misteri tota la ciutadania: infants, de la tifa de gos abandona- joves i adults, i també es da; El soldado y la niña i Ko- participa des de les escoles ala lou. Quan els hem del municipi en grups clasacabat de llegir tots tres se. El concurs hem fet una activitat en una tracta de particillibreta comuna: una recopar amb l’elabomanació dels llibres per exració d’un punt plicar als companys i de llibre on pots companyes. Després d’exaplicar diverses plicar-ho, ens van donar un tècniques artístidiploma de reconeixement ques. a la bona lectora. Aquesta Des de l’escola activitat no ha estat oblihem participat gatòria per a tots els alumtot l’alumnat, ennes, ha estat voluntària, i ha cara que algun tingut molt èxit. nen i nena Valèria Bassa i Mireia Ciudad també ho ha fet en l’àmbit nivell PARTICIPEM EN EL individual.

Els guanyadors CONCURSDELDESTRUCTOR del concurs esLa Maria Pont de 4t/5è B ens va fer la proposta de tan dividits en categories i participar en un concurs de es donen premis individuals l’Agus i els Monstres. Hi van i de grup. Aquests es van participar els cursos de entregar el divendres 23 d’abril al centre cultural i un 2n/3r i 4t/5è.

El concurs munt de companys de l’escola s’han fet un tip d’anar a tractava de fer un buscar premis. Els guanyadors han estat els següents: dibuix d’un robot per al nou Categoria 1 (0-8 anys) llibre de Premi als més artístics: l’Agus i els classes de P3/P4 Premi el més ferotge: monstres Azahara Carrillo Destructor, el nú- 1r premi de la categoria: mero 19 de la col·lecció. El Naiara Jubany robot havia de tenir un marCategoria 2 (9-16 anys) tell i un ull làser.

L'escola guanyadora acon- Premis a la millor composició: seguiria una activitat amb la Noel Martín i Anahí Montón seva classe i un lot de lli- Premis als més poètics: bres i la persona guanyado- Marc Duplà i Marta Pérez ra aconseguiria la Premis als més artístics: publicació del seu dibuix al Bawa Angarita i Liam Quintas nou llibre, un punt de llibre Premis als més sorprenents: amb el dibuix, un lot de tres Dídac Roura i Núria Terradas llibres, la llibreta monstruo- 1r premi de la categoria: sa, el peluix del Sr. Flat, un Noa Díez adhesiu, la polsera monstruosa, un buf, unes cares Volem felicitar a tots els dels personatges, el pin del guanyadors, especialment a

Els grups de P5/1r van plantar cogombres, pebrots, remolatxa, bledes i pastanagues.

LA MALETA VIATGERA DE LA BIBLIOTECA

les guanyadores dels primers premis que els han editat els seus punts de llibre.

Valentina Díaz i Zuriñe Tello

LA COLLITA D’OLIVES

Aquest mes de gener, els nens i les nenes de P5 a 5è hem anat a collir olives!

La idea de collir les olives de l’olivera que hi ha al pati va ser de la Montse.

Van anar sortint per grups classe a collir les olives, no van utilitzar cap eina que els pogués ajudar a fer-ho més ràpid, així que les van collir amb les mans.

Els alumnes de 2n/3r al 2n trimestre van plantar pèsols i faves i al 3r trimestre van plantar maduixes i bledes.

Les van estar estudiant i després les van tastar. No a tots els van agradar.

Els nens i nenes de 4t-5è van plantar alls i enciams.

Tothom va poder endur-se alls i alguns només enciams. Les mestres els van demanar que fessin receptes per després explicar-les a la classe. Algunes de les receptes que van fer són: arròs amb tomàquet i alls, ous ferrats amb alls, hamburguesa, kebab, amanides, truites...

Els grups de 6è van plantar patates i alls.

Cal dir que tots els cursos fan diferents activitats al voltant de l’hort de l’escola.

Martí Cotes i Íker Rivera

Una vegada les van tenir totes collides, les van posar en galledes amb aigua i sal i així les van tenir un temps fins que es van curar. Per últim les van anar posant dins de pots de vidre per fer conserves. Ara, ja estan a punt de menjar!

ESTALVIEM AIGUA Valèria Bassa A LA CLASSE i Victòria Fernández El projecte “Estalviem aigua” el vam començar l'any 2019 LA COLLITA DE L’HORT amb el projecte “Ens cuiA l’escola tenim un hort, ca- dem”; el nostre objectiu és da classe planta alguna co- reduir el malbaratament sa i ho va cuidant fins a final d'aigua. de curs.

Hem pres mesures a les Els grups de P3/P4 van classes per reduir el malbaplantar maduixes, tomà- ratament d’aigua. Aquestes quets cherries, enciams i al- són: bergínies. Estan a punt de Hem baixat la pressió de tastar les maduixes, els en- l’aixeta de la classe, perquè ciams i comencen a sortir ragi menys i així poder conels tomàquets. trolar l’aigua que es perd.

A l'aigüera de la classe tenim una gerra per recollir l’aigua.

Quan bevem aigua i tenim la gerra plena, agafem una garrafa per posar l’aigua sobrant. Quan la garrafa està plena, la baixem a l’hort i l’aboquem a un barril de

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 39

Notícies

color blau, per així després regar les plantes.

Nosaltres creiem que l’any que ve hem de continuar amb aquestes mesures per estalviar aigua, ja que ajudem a conservar el nostre planeta.

Mariona Bartoli i Nil del Villar

EDUCACIÓ FÍSICA I NOUS ESPORTS

Aquest curs, els nens i les nenes de 4t/5è hem fet un nou esport a educació física cada trimestre. Hem fet hoquei, handbol i bàsquet.

Amb el tema de la Covid-19 hem realitzat totes les sessions d’educació física al pati, en comptes del gimnàs. Si alguna vegada a l’hora d’educació física hem coincidit amb un altre grup, hem compartit la pista i cada grup ha estat en un espai diferent.

Ens agradaria que l’any que ve es fessin una altra vegada tres esports, un cada trimestre i que fossin diferents dels altres cursos.

Laia Batlles i Martí Cabeza

ELS ESCACS

En Jordi dels escacs va venir a tots els grups de 4t/5è a ensenyar-nos a jugar i algu-

nes tècniques sobre els escacs. Va venir durant el segon trimestre, del 18 al 29 de gener; cada classe el va tenir quatre dies en dues setmanes diferents.

Cada dia ens va ensenyar algunes normes i després fèiem una partida amb un company. Una de les tècniques que ens va ensenyar era el quadrat màgic.

L'últim dia vam fer una competició com els professionals, amb una graella on apuntàvem les jugades, per així tenir-les guardades per un altre dia.

Ha estat una activitat molt divertida perquè hem après a jugar escacs.

Jordi Castaño i Noa Díez

través de les pantalles.

Les famílies també van poder veure les obres de teatre dels seus fills i filles, però des de casa i en directe, encara que després quedaven penjades al YouTube. Èric Rovira i Clàudia Teixidó

OBRES DE TEATRE DE TOTS ELS CURSOS

El dijous 13 de maig a les 10 h els alumnes de l’escola Montserrat Montero ens van representar l’obra de teatre Ara som gegants. L’obra tractava sobre les emocions; les que més destacaven eren la por, la tristor, l’amor i l’alegria. L’obra volia transmetre als seus espectadors que les discapacitats a l’escenari no importen i que no s’ha de passar vergonya per ser tu mateix.

L’obra la van realitzar la companyia de teatre FVO; la gent que la forma té discapacitats intel·lectuals.

Els nens i nenes de 6è que van ser els espectadors i van gaudir molt de l’obra.

Noa González i Noa Lechuga

OBRA DE TEATRE SORPRESA

Aquest any ha estat una mica diferent, però igualment hem pogut fer les obres de teatre de cada curs.

Les classes de P5/1r han fet dues obres diferents: una d’elles es titula La rateta que escombrava l’escaleta i l’altra En Tabalet. Com a públic van tenir els alumnes de P3/P4 i un grup de P5/1r.

Les classes de 2n/3r, com cada any, han fet l’obra titulada La llegenda de Sant Jordi. De públic van tenir els grups classe de P5/1r i un grup de 2n/3r.

Els alumnes de 4t/5è han fet una rondalla mallorquina titulada Ous de somera. El CULTURA AL PATI públic han estat els nens i Cada curs hem anat a veure nenes de 2n/3r i un grup de cultura al centre cultural 4t/5è. amb moltíssimes ganes i molta emoció, però aquest any, vénen amb camió a l’escola!; amb el tema de la Covid-19 tot ha canviat. Ara, anem a veure activitats culturals al pati, cosa que ens ha agradat molt!

Hem vist les següents obres: Els de 6è el 18 de juny fan el Els nens i nenes de P3/P4, tan esperat musical Mamma petits però eixerits, van veuMia. El musical es fa en llenre Santa’s boots, Corre trufa! gua anglesa i el públic són i En Patufet. Els has de senles classes de 2n a 5è al matí i les famílies a la tarda.

Es representa al Centre Cultural de la Roca.

Com a novetat aquest any les mestres de l’escola van representar l’obra de teatre Els Pastorets. De públic van tenir a tota l’escola, però a

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 40

tir cantar la cançó de “Corre trufa”, són molt divertits!

Els alumnes de P5/1r i 2n/3r van gaudir de La Trufa, una altra vegada, la famosíssima obra de The three little pigs i una mostra de meravelloses i molt interessants titelles.

Els joves estudiants de 4t/5è i 6è van poder gaudir de Robin Hood, un espectacle de màgia d’un carter i una altra bona obra anomenada Pirates, bruixots i altres bitxos, quina por!

Aquesta última ha estat protagonitzada per un senyor que es diu Pep López.

Els alumnes de 6è van tenir el privilegi de poder veure una altra obra anomenada Ara som gegants protagonitzada pels alumnes de l’escola Montserrat Montero.

Quina sort!

Ens ha agradat anar a veure cultura al pati, ens agradaria que de cara al pròxim curs poguéssim veure algunes obres al centre cultural i d’altres al pati.

Tots i totes les alumnes de l’escola ens han dit els títols de les obres què han vist molt contents, recordant els moments que han viscut gaudint dels espectacles.

Judith Bonillo i Rita López

TENIM UNA NOVA WIFI

Aquest any hem tingut molts problemes amb la xarxa wifi a les aules de l’escola Mogent.

Fa uns anys hi havia tres antenes, però no hi havia prou senyal; l’Aleix va posar tres

Notícies antenes més, però continuava anant malament. Ell ens ha dit que aquest any posaran més d’una dotzena d’antenes repartides per l’escola.

Per sort, la Montse, la directora, ens ha dit que aquest final de curs connectaran la nova wifi; les instal·lacions ja estan fetes, però falta posar-la en marxa.

Hem passat per les aules de primària a fer la pregunta: “Heu tingut gaires problemes amb la wifi?”. Aquestes són les respostes: “Al principi, ens anava malament, però ara ja ens va més bé.”, “Hem tingut moltíssims problemes.” i “Hem hagut de sortir al passadís, perquè no ens anava gens bé.” Només una classe ens ha dit que ells no han tingut cap problema.

En conclusió, la majoria de les aules de primària ha tingut molts problemes, esperem que a partir d’ara quedi resolt.

Núria Terradas i Victòria Fernández

LA GENERALITAT REPARTEIX NOUS ORDINADORS

Aquest any a les mestres els han donat nous ordinadors.

Els ordinadors que els han donat són del model Lenovo ThinkBook 2.0.

El Departament d’educació de la Generalitat de Catalu-

nya ha decidit que després del confinament del curs passat, els mestres i professors necessiten nous ordinadors, per si tornessin a confinar les escoles i d’aquesta manera poder facilitar el treball virtual des de casa.

La Generalitat de Catalunya va fer la comanda dels ordinadors l’estiu de 2020. A finals de 2020 van començar a repartir tots els ordinadors a tots els professors i professores de Catalunya. Ara, tots els docents tenen un ordinador personal per la feina.

Martina Álvarez i Liam Quintàs

L’ACOLLIDA ES FA AL GIMNÀS

Aquest any l’acollida es fa al gimnàs, perquè hi ha més espai que al menjador.

La persona que va proposar fer l'acollida al gimnàs va ser la directora de l’escola Mogent, la Montse.

Els horaris d’acollida són al matí de 7.30 h a 9 h i a la tarda de 16.30 h a 17 h.

Aquest curs a causa de la Covid-19 a l’acollida s’han de quedar sempre els mateixos nens i nenes, tant al matí com a la tarda. Els altres cursos podien fer servei d’acollida tots els alumnes de l’escola de manera esporàdica.

L’Eli és l'encarregada de fer l’acollida a la tarda i la Raquel la fa al matí.

Ivet Albert i Leire Pacheco

L’EMPRESA DEL MENJADOR CANVIA!

Aquest any la comissió del menjador ha decidit canviar l’empresa del menjador.

En total es van presentar set empreses, però d’aquestes set, van escollir-ne tres de finalistes que són: Valors, Cuca de llum i Va de lleure.

Els pares i mares han votat per triar l’empresa i finalment el consell escolar ha escollit la guanyadora.

L'escola va posar dues condicions: que el menjar sigui ecològic i també han demanat que els de l'empresa es quedin amb les treballadores, és a dir, amb les monitores i cuineres.

L'empresa guanyadora ha estat Valors!

Ivet Albert i Leire Pacheco

SOM NOTÍCIA A VOTV

Aquest curs els mitjans de comunicació han volgut saber com ens ha afectat la pandèmia a l’escola. El divendres 30 d’octubre van emetre a l’Infovallès una notícia sobre com hem celebrat enguany la castanyada i ha estat molt positiu poder mostrar que, malgrat la situació adversa, la festa s’ha continuat celebrant.

Després de Nadal, es qüestionava si les escoles obririen, per això el dilluns 11 de gener, primer dia del 2n trimestre, VOTV va venir al Mogent per informar-se sobre com havíem començat.

Si voleu veure els reportatges, els podeu trobar a: votv.alacarta.cat. Es diuen: “Les escoles celebren una castanyada adaptada a la Covid-19” i “Les escoles reobren i reivindiquen que són un espai segur”.

LA MARTA HA TORNAT A SECRETARIA La Marta, l’administrativa de l’escola, va estar dos anys i cinc mesos de baixa, perquè li feia mal l’esquena. La van haver d’operar tres vegades i per sort ja està bé. Tot aquest temps sense estar a l’escola se li va fer molt llarg i tenia moltes ganes de tornar. Ens ha explicat que el que més ha trobat a faltar ha estat el contacte amb la gent. Nosaltres també l’hem trobada molt a faltar.

Sofia Aponte i Vinyet Pedemonte

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 41

Entrevista

Gent important que ens envolta ENTREVISTA A XAVI CIURANS, CANTANT DE GERTRUDIS a càrrec dels alumnes de 2n/3r

Durant el 1r trimestre els alumnes de 2n/3r vam fer el projecte de la Comarca. Vam fer una activitat on cada alumne havia de portar dos o tres artistes o grups de música que els agradessin de la comarca. A partir d’aquí vam fer una votació i dels més votats vam fer una investigació sobre qui eren, quina música feien i vam escoltar-ne cançons seves.

Un dels escollits va ser Gertrudis, ja que ens van agradar molt les seves cançons. Com que va ser dels grups preferits, vam demanar a l’Aitor, el mestre de l’Escola Municipal de Música que aquest curs ha vingut a fer unes quantes sessions de música a totes les classes, si teníem la possibilitat de fer-los una entrevista i així saber-ne més coses. Vam tenir molta sort, ja que d’una banda ell els coneix i d’altra banda el cantant de Gertrudis va estar content de respondre’ns el munt de preguntes que els teníem preparades.

Com us vau conèixer? Quan fa?

Ens vam conèixer a l’institut de la Garriga quan teníem 16 anys. De fet, ens coneixíem des de l’escola bressol, perquè vivim en un poble, però vam començar a tocar a l’institut.

Quan vau començar a tocar junts?

Vam començar a tocar junts quan teníem 18 anys.

Quan fa que esteu junts?

Com a Gertrudis ja fa més de 20 anys que estem junts, de fet aquest any en fa 21.

Per què vau decidir ser músics?

Doncs no ho sé massa bé, però teníem inquietuds musicals. En el meu cas, em venia de gust explicar històries i ser músic m’anava molt bé per fer-ho.

Per què us agrada la música?

No m’he plantejat mai perquè m’agrada, suposo perquè pots explicar moltes coses.

Vau estudiar alguna carrera i al final vau decidir ser músics?

Jo vaig estudiar filosofia i paral·lelament anava fent estudis musicals.

Com se us va acudir posar-vos el nom de Gertrudis?

Qui es va inventar el nom?

Doncs el nom se’m va acudir a mi un dia que estàvem esquiant. Vam sentir un senyor que cridava “Gerónimo” i vaig dir: “apa, com és que crida aquest nom!, crida alguna cosa tu...”. I em va sortir aquest nom: “Gertrudis”.

Per què vau voler tocar aquest estil de música?

Perquè aquest estil de música era el que tocava el grup Dusminguet de la Garriga i ens agradava molt.

Com se us va ocórrer barrejar diferents estils de música?

A la Garriga hi havia una festa major que sempre venien moltes orquestres i sempre tocaven molts tipus de cançons i era molt divertit fer cançons noves per això vam començar a fer servir molts estils diferents de música.

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 42

Amb quants anys vau començar a fer cançons?

Doncs jo la primera cançó la vaig fer quan estava a 3r o 4t d’ESO. Per què canteu?

Cantem per expressar les nostres emocions i per explicar-vos les històries que ens vénen de gust explicar.

En què penseu per escriure les cançons?

Pensem en coses que ens afectin a nosaltres. Si ens afecta l’amor, parlem d’amor; si ens afecta la política, parlem de política.

Com escolliu els noms de les cançons?

Això és de les coses més difícils, a vegades li dius pel nom de la tornada o aquella paraula que es repeteix.

Quina cançó us ha agradat més de les que heu tocat?

Moltes, cadascuna té la seva part interessant. Quan fem la “Samarreta” és molt bonic, però “Tan lluny de tu” també és molt maca, “No en dóna la gana” a la gent li agrada molt i el “Bon dia vida” ara és una festa, la gent la canta molt, la canta a ple pulmó i és molt bonic.

Quina cançó us ha costat més?

Cap i totes. Totes tenen la seva part difícil de trobar una tornada, però perquè a vegades ja és prou “guai” l’estrofa i costa una mica de trobar.

Entrevista Com se us va ocórrer el nom del primer àlbum Teta?

Mira, és molt senzill, com que ens ho passàvem súper bé, vam dir que ens ho passàvem teta i vam dir que es diria Teta. La teta també era la tieta de l’Edu, que és la Teresina i va sortir la Teresina.

Quan acabeu un concert esteu cansats?

Sí, molt cansats. Jo personalment acabo força rebentat, perquè em moc molt per l’escenari. M’ho passo molt bé.

Quin és el millor lloc per fer concerts per vosaltres?

Ens agraden tot tipus de llocs: les places, els teatres…

Teniu alguna anècdota on us hàgiu equivocat en directe fent un concert? Què heu fet?

Jo personalment m’he equivocat en moltes cançons i es tracta de pensar que no passa res i tirar endavant.

Quantes col·laboracions heu fet amb altres grups?

Ens ho hem passat molt bé amb Txarango, amb la Suu… amb molts i molts grups.

Us costa molt fer els videoclips de les vostres cançons?

Costen diners i també són difícils d’elaborar, però normalment el rodatge el fem d’una tirada, en un dia.

Heu viatjat per tot el món cantant noves cançons?

Sí, hem anat fins i tot a l’Índia i al Quebec.

Us agrada llegir? Quin és el títol de l’últim llibre que heu llegit?

Sí, jo estic amb les Confessions de Sant Agustí.

Aquest curs, l’Aitor, un professor de l’escola de música de la Roca del Vallès, ve a fer-nos música a tots els alumnes de l’escola.

Xavi, quantes guitarres has tingut?

Uf, jo no gaires, tres o quatre.

Us agradaria aprendre a tocar nous instruments?

Sí, m’agrada molt per exemple el trombó de vares.

Us agrada ser famosos?

A vegades és divertit ser famós, a vegades és “guai” no ser-ho del tot; depèn, si la gent t’agobia no és gaire divertit, si la gent no t’agobia és “súper guai”.

Moltes gràcies Xavi per respondre totes les nostres preguntes.

QUE NO PARI LA MÚSICA!

L’Aitor va venir durant el segon trimestre a P3/P4. El que més va agradar als nens i nenes va ser la partitura amb ratlles i punts i quan els va deixar tocar els instruments.

A les classes de P5/1r va anar-hi durant el segon i tercer trimestre i ens diuen els alumnes que el que els va agradar més va ser el conte de música que va explicar i els instruments que els va deixar tocar.

A les classes de 2n/3r va fer-hi una activitat al segon trimestre i el que més els va agradar va ser quan va tocar la “Pantera Rosa” amb el saxo.

A 4t/5è va venir durant segon trimestre i el que més va agradar als nens i nenes va ser quan l’Aitor va posar notes de música a la pissarra digital mentre sonava una música i tots els nens i nenes de la classe van co-

mençar a donar voltes i ballar. També ens va agradar quan l’Aitor va tocar el saxo. Una altra activitat que va agradar moltíssim a tots va ser escoltar música pop i cançons d’en Bruno Mars. L’Aitor també ens va ensenyar a sentir el “flow” que tenim dins i ens va dir com fer música amb el cos.

Ens han agradat molt aquestes activitats que vam fer amb l’Aitor de l’escola de música i volem tornar a repetir-ne el pròxim curs.

Hajar Tahiri i Marta Camino

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 43

Col∙laboracions

AMPA: “Entre tots ho fem possible” QUIN ANY!

de l'AMPA Mogent Des del primer moment es va veure que aquest seria un any d’adaptacions, canvis i ajustos per tots i que caldria anar afrontant cada nou repte tal com se’ns anés presentant, pas a pas.

D’entrada les mesures de seguretat imposades als centres escolars des de la Generalitat, ens va fer impossible trobar una fórmula que complís amb tots els requisits per mantenir les extraescolars i es va decidir no dur-les a terme. En el cas de l’acollida, es va fer una feina de coordinació i establiment de protocols des de l'escola junt amb l’empresa de menjador per poder posar en marxa el servei garantint la seguretat dels infants.

Els protocols d’higiene i seguretat implementats a les entrades del centre i el fet que la majoria de professors i professores passessin a ser tutors d’un grup classe, complicava molt la logística per seguir el protocol de prendre la temperatura a l’arribada dels alumnes. Així doncs, des de l’AMPA, vam fer una crida via grups de delegats i delegades per aconseguir pares i mares voluntaris per a prendre la temperatura, de manera que els professors poguessin estar a les aules fent les rutines de benvinguda als seus grups. D’aquesta crida en va sortir un grup de mares i pares que ens hem anat organitzant cada setmana per poder donar cobertura a les dues portes d’entrada a la franja del matí i fer que la gestió dels matins i les baixes fos molt més fàcil per l’escola. Moltes gràcies per la vostra ajuda!

Al novembre vam haver de fer una assemblea extraordinària per poder aprovar la compra d’un rentaplats nou per la cuina Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 44

de l’escola, ja que el que s’anava utilitzant des del principi de l’escola ja no rentava els plats de forma adequada. La majoria de socis va votar a favor que l’AMPA assumís el cost del nou rentaplats que es va instal·lar al desembre.

I en acabar l’any, es va aprovar la redacció del projecte d'adequació i naturalització del pati de l'escola que havíem estat treballant durant l’estiu i al llarg del primer trimestre amb la comissió de pati i l’empresa El Globus Vermell, gràcies a una subvenció concedida per la Diputació de Barcelona. Actualment l’Ajuntament treballa amb el projecte per dur-ne a terme l'execució.

Per la falta d’entesa amb l’empresa que ens ofereix el servei de menjador, a principis d’any, la comissió va decidir no renovar-ne automàticament el contracte per tal de valorar altres ofertes i es va iniciar un procés de selecció amb els criteris definits per la comissió.

Així doncs, encetem el nou curs 2021-2022 amb una nova empresa de menjador que ha estat escollida per votació de la comunitat educativa a través del Consell Escolar.

Vam iniciar el curs sense posarhi masses expectatives, procurant passar-lo en les millors condicions possibles i anar recuperant la “normalitat” que tant vam enyorar durant el curs passat.

Ha estat un any complicat per a tots i totes. Sabíem que seria un any de reptes, canvis i ajustos per part de tots, però sincerament, creiem que ens n’hem sortit prou bé.

El curs vinent l’encarem amb moltes ganes de recuperar les activitats i tasques que caracteritzen l’AMPA. Us hi esperem!

www.ampamogent.cat

Passatemps

És moment d'entretenir‐se Ha arribat l’estiu, a més de gaudir llegint la revista tot recordant moments del curs, podeu entretenir-vos resolent els passatemps per a totes les edats que s’han inventat els alumnes.

RIMES Alumnes de P3/P4

RIMA AMB...

RIMA AMB...

RIMA AMB...

.atabas-atarip ,lossum-los ,atelam-ateiram :nós snoiculos seL

JEROGLÍFICS Alumnes de P5/1r

.aluat i log ,aterolf ,asor :xiab a tlad ed i aterd a arreuqse'd nós scifílgorej sled stacifingis slE

ENDEVINA, ENDEVINALLA Alumnes de P3/P4

LA PARAULA INSTRUSA Alumnes de 2n/3r

Viuen al mar, tenen cinc potes, poden ser de colors i al cel també n’hi ha. Què és?

Quina de les tres paraules s'ha colat?

ram ed allertse'L

Sóc blanca i molt freda i si em trepitges et pots enfonsar. Si em veus pots fer ninots o amb trineu lliscar. Què és? srellavac slE M’agrada molt saltar, tinc cua i aletes per nedar.

Puc ser rosa, gris, negre, blanc i ratllat i no m’agrada gens estar tancat. Menjo peixos, meduses, crancs i calamars i els plàstics vull ben lluny del mar. Què és?

ífod lE

A dins d’un rusc em pots trobar, però en una flor em pots observar. Nèctar m’emporto tot volant, convertint-lo en mel. Que impressionant! Què és? alleba'L

Si no trobes les solucions... busca-les al mirall!

Són rèptils: cocodril - serp - papallona Ajuden a dormir: ós de peluix - tortuga de peluix - poma de sucre Per a l'handbol: pilota - pintura - motxilla Són vehicles: cotxe - moto - gelat Per netejar: baieta - drap - cullera Relacionats amb el mar: platja - banyador - vambes Es mengen: unicorn - patates - gominoles Són fruites: llimona - cirera - hamburguesa Entre la natura: herbes - flors - xocolata ,taleg ,arutnip ,ercus ed amop ,anollapap :nós sesurtni seluarap seL .atalocox ,aseugrubmah ,nrocinu ,sebmav ,arelluc

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 45

Passatemps SUDOKU Alumnes de 4t/5è NIVELL INICIAL

SUDOKU DE COLORS Pinta les caselles buides amb els colors vermell, blau, groc i verd. No s'ha de repetir cap color en una mateixa fila, columna o regió de quatre quadrats.

Solució capgirada:

Solució capgirada:

NIVELL EXPERT

NIVELL AVANÇAT

Solució capgirada:

Solució capgirada:

Si no te'n surts, gira la revista.

DIFERÈNCIES Alumnes de 2n/3r Busca els 7 nens i nenes que han perdut l’objecte que portaven.

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 46

Passatemps SOPA DE LLETRES Alumnes de P5/1r Busca 6 ocells que pots trobar a la Roca del Vallès.

Si no saps per on començar, aquests són els ocells que has de trobar: oreneta, falciot, puput, tudó, aligot, gamarús.

FOTO MATEMÀTICA Alumnes de 6è Observa quin és el primer esglaó on coincideixen els alumnes que fan la taula del 2 amb els que fan la taula del 3.

Quin és el mínim comú múltiple de 2 i de 3?

6 = )3,2(mcm :sé atsopser aL

MOTS ENCREUATS Alumnes de 4t/5è FEELINGS: Complete the crossword puzzle below.

Across 4. When you feel you can do anything you want.

5. Feeling strong annoyance. When you want to explode.

6. When you have nothing to do.

7. Expressing revulsion or strong disapproval.

8. Being in a state of fear, fright or panic. When your heart turns small and goes fast.

9. In need of sleep or rest.

Down 1. When you are sad because you don’t have friends or company.

2. Feeling of euphoria and positivity.

3. When something unexpected has happened.

8. Feeling unhappy.

deriT .9 ,)ssorca( deracS .8 ,)nwod( daS .8 ,tsugsiD .7 ,deroB .6 ,yrgnA .5 ,lufrewoP .4 ,desirpruS .3 ,yppaH .2 ,ylenoL .1

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 47

Recomanacions

Propostes per a l'estiu i per a tot l'any Quan arriba l'estiu tots tenim ganes de planificar i de fer activitats diverses. Aquest estiu en especial, després un any molt diferent, tots pensem en fer coses que ens puguin divertir.

Us proposem un seguit de recomanacions musicals i culturals.

UNA SORTIDA

UN LLIBRE

Museu de la Xocolata

Carrer Comerç, 36. Barcelona 93 268 78 78 - museuxocolata.cat

Si voleu gaudir d’un dia molt dolcet en família, el Museu de la Xocolata és una bona opció. El museu t’ofereix una perspectiva històrica del cacau de manera dinàmica i interactiva i també pots gaudir de les grans figures fetes de xocolata de diferents personatges. I per rematar-ho, pots fer un taller. El de “Piruletes de xocolata” és genial, ja que pots elaborar piruletes de xocolata blanca, amb llet i negra, utilitzant la mànega pastissera i es poden decorar amb espècies, fruita seca …, creant piruletes molt divertides i originals.

UN MUSICAL La filla del mar. Companyia La Barni Teatre Teatre Condal. Av. del Paral·lel, 91. Barcelona Del 25 de juny al 4 de juliol

Dins el marc del teatre Grec, podem trobar l’adaptació de l’obra d’Àngel Guimerà en forma de teatre musical. Es pretén acostar un dels grans clàssics del teatre català al públic actual, abordant temes essencials i universals de la història per preguntar-se i preguntar-nos de quina manera tractem els qui considerem diferents, com condiciona la nostra identitat l’entorn social en el qual vivim i per què ens comportem de la manera que ho fem com a societat.

Pàtria, de Fernando Aramburu Editorial Columna

És un llibre que et submergeix amb la història de dues famílies a l’Euskadi del conflicte armat.

Parteix el dia en què ETA anuncia l’abandonament de les armes i ens reviu els moments més durs de la lluita armada, dels posicionaments de joves i grans, però també de la impossibilitat d’oblidar, de la necessitat de perdó i de l’esperança d’acabar amb una comunitat trencada.

UN DISC El gran ball, de Txarango Halley Records

L’últim disc del grup Txarango sorgeix de la pandèmia, després de la cancel·lació de la seva gira de comiat. És un recopilatori de 27 cançons enregistrades en un disc doble que és una edició física limitada. En aquest magnífic disc hi col·laboren més de 50 músics com Lluís Llach, Lluís Gavaldà, Gerard Quintana, Miki Núñez i Judith Neddermann.

Txarango ens descriu l’experiència així: “Malgrat els temps difícils de la pandèmia, ens sentim molt afortunades d’haver pogut treballar i enregistrar aquest disc recopilatori al costat de tantes persones estimades. Amb l’alegria de compartir, de trobar-nos i de celebrar. Com una nit de cançons entre amics al voltant d’una foguera. És per això que sentim “El gran ball” com una manera preciosa de concloure el nostre viatge discogràfic.”

UN CONCERT Nits màgiques a la Casa Batlló

Passeig de Gràcia, 43. Barcelona - 93 216 03 06 - casabatllo.cat Durant el mes de juny

Aquesta iniciativa consta d’una visita nocturna a aquest fantàstic edifici modernista de Gaudí, 10D 9 Experience i un concert al terrat, asseguts en una taula amb consumició a l’aire lliure. Podreu escollir entre una gran varietat de concerts d’estils ben diferents, com rock & roll, soul, afro soul, jazz, guitarra clàssica o rumba.

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 48

El Cor del Mogent

Fem safareig...

Soc el fill de l'Alba!

Soc la neta de la Bego!

Ens casem!

(cadascuna amb la seva parella, eh)

...i també estreno pis!

Ara visc a Cardedeu!

El curs que ve serem mogentins!

Estic embarassada!

Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 49

Comiat de 6è

Un pas pel Mogent

Els nois i noies de 6è ens diuen adéu...

“Trobaré a faltar les curses que fèiem per entrar a la classe, les colònies, els amics, la directora, els mestres, el conserge, en general a tots i totes. L'any que ve no podrem ser aquí, però volem que seguiu sent com sou, uns grans mogentins.

Espero que us ho passeu molt bé.”

Arnau Abad “Des que vaig començar a P3, vaig saber que l’escola Mogent seria la millor escola. Aquí vaig aprendre a compartir, valorar, respectar, a riure com mai, vaig començar amistats que per mi són les millors. M’he format com a persona i ara sóc qui sóc gràcies a l’escola i a tots els mestres que he tingut al llarg d’aquests anys. Sé que el dia que marxi serà un dia trist, però alhora serà un dia ple d’emocions i també d’una mica de por per tot el que comença ara, una nova etapa, companys nous, professors nous i un lloc nou. Juntament amb la meva família, l’escola ha estat un pilar molt important per a mi, ja que ha sabut guiar-me en tot aquest camí. Quan em preguntin de quina escola vinc, diré amb el cap molt alt: “de l’escola Mogent”. Gràcies per tots aquests anys, gràcies a tots. Sempre al meu cor.”

Carla Álvarez “No em puc acabar de creure que ara estigui escrivint aquest missatge per dir adéu a una escola, que s’ha acabat convertint en una segona casa per a mi, en una família. Tots els bons records, me'ls emportaré dins del meu cor tota la vida. Recordo quan fa nou anys entrava per la porta d’infantil i no volia deixar enrere els meus pares. Vaig anar creixent i cada any veia com els companys de 6è llegien els seus missatges per dir adéu a l’escola i esperava ansiosa poder fer-ho jo també algun dia. No hauria pensat mai que escriuria aquest missatge amb tanta nostàlgia i tristesa…

No vull deixar aquesta etapa tan bonica que he passat en aquesta escola, però és hora de passar pàgina, encara que ho recordaré per sempre. Moltes gràcies a tots els professors, que s’han esforçat tant per ensenyar-nos, i gràcies a tots els meus companys, que m’han ajudat a créixer com a persona.”

Bawa Angarita

“M’agrada venir al Mogent, perquè jugo amb els imants i faig circuits. També he après coses de la prehistòria i els castells. M’agrada anar de colònies i jugar al pati amb els amics.”

Guillem Basagaña “Ja han passat nou anys des que vaig començar en aquesta escola. Els primers dies van ser molt durs, jo era molt ploranera, perquè no volia separar-me dels meus pares, però amb el temps m’he adonat que aquesta és també la meva família. Aquí he viscut moltes experiències i he après molt, no només de mates o de llengua, sinó altres coses com valors que m’han ajudat a ser millor persona. Per això, després de nou anys en aquesta escola, vull agrair a tots els mestres i companys de l’escola, fer-me passar tants bons moments que mai oblidaré. Som una gran família mogentina, sempre us portaré en el meu cor.”

Carlota del Río “Sempre recordaré els anys que he passat a l’escola Mogent. Han estat uns anys plens de nous aprenentatges i experiències. He après coses tan essencials com llegir o escriure, però sobretot he après que es pot gaudir aprenent i que anar a l’escola també vol dir divertir-se amb els professors i amics. Trobaré a faltar les classes d’anglès, els tallers i les excursions; les cançons de Nadal, les festes al pati, les matemàtiques i la biblioteca. Gràcies, Mogent, per estar al meu costat durant aquests anys inoblidables!”

Paula Manga “D’aquests nou anys sempre recordaré la gran escola i la gran família; tots aquells professors i professores que ens han estat ajudant; tots aquests anys d'esforç, riures, diversió i alegria. Em fa pena anar-me'n de l’escola, però m'emporto amics i records. No vaig poder escollir millor escola i millors companys.”

Lara Salvador “Aquests nou anys a l’escola Mogent m'han passat volant.

Des que vaig començar P3 fins ara que he acabat 6è, he après moltíssimes coses, he fet molts amics i amigues i de cada un m’emporto uns quants records. Ho trobaré a faltar tot: els mestres, els amics, les excursions, les colònies, les mates, és clar que sí!... Gràcies per tot! Ens veurem aviat, us estimo moltíssim!”

Lucía Sánchez

“M’ha agradat l’experiència d’aprendre en aquesta escola, a més d’haver fet moltíssims amics, trobaré a faltar moltes coses com els professors, les colònies, les excursions, tot ho trobaré a faltar. Aquests nou anys m’han donat moments irrepetibles. M’ha agradat molt estudiar en aquesta escola, “Aquests 9 anys a l’escola m’ho he passat molt bé. Quan us trobaré a faltar.”

Adrián Bergés anava a P5 em pensava que encara em quedava molt temps a l’escola, però ara que sóc a 6è veig com aquests “Aquests nou anys que porto a l’escola he après moltes co- nou anys m’han passat molt de pressa. En aquesta escola ses importants que em serviran per al meu futur. Els mestres he fet amics i amigues, he rigut i he plorat, però sobretot sempre han estat per nosaltres; si no sabíem alguna cosa m’ho he passat molt bé. També vull agrair als mestres que ens ajudaven, si ens fèiem mal sempre venien a ajudar-nos. m’han tingut com a alumne, ja que gràcies a ells he après M'ho he passat molt bé en aquesta escola, mai oblidaré els moltes coses i he pogut arribar fins aquí. També vull donar records que he passat amb els meus companys i mestres, les gràcies al Joan (el conserge), ja que sempre ens ajuda o però toca anar a l’institut i serà molt més difícil que l’escola. la Montse Fuster, la millor directora. Sempre recordaré a Gràcies per tota l’ajuda que ens heu donat.” tothom a qui hagi conegut. Gràcies per tot! Sempre us porEnzo Carvajal taré al meu cor!”

Josep Valls Petit Mogent | núm. 17 | juny 2021 | 50

D e l e g a t s d e l c ur s 4t/5è A

4t/5è B È ri c R o v i ra i O n a B o rre l l

4t/5è D

4t / 5 è C

o l i a Pi ñ e r è C i s a l A rg u i s u e M a rt i n a

ye s i A rn a u R e R i t a Ló p e z

6è A

4t/5è E

V i n ye t P e de m o n t e i L e i re Pa c he c o

J a n S e rr ai

A l b e rt G ó m e z i J o a n Vi l a

6è C

6è B

t i e n n e Li z a n a N ú ri a T e rra d a s i E

L a ra S a l v a do r

ia rt i n a G a rc a M i a i c r a G u ille m G

m o ge n t . c a t

“Encara recordo quan els meus pares van decidir que jo anés a aquesta escola per les matemàtiques. A l'entrar em vaig sentir molt acollida, m’agradava cada racó de l’escola, ja que estaven decorats per tots els alumnes i això m'apassiona. A poc a poc, experiència rere experiència, he arribat a sisè; de ser els petits de l’escola als grans. La meva experiència a l’escola ha estat una muntanya russa, però una muntanya molt divertida on en cada tram aprenem coses noves. En aquesta escola he fet coses privilegiades que sempre estan a la meva caixa de records, com aquell dia que vaig anar a Granollers a fer un programa de ràdio, quan vaig anar al Parlament... Si em paro a pensar, com sempre diu l’Anna, hem passat més de mitja vida en aquesta escola, sembla una bogeria! M’agradaria quedar‐me uns quants anys més aquí, per seguir gaudint i per veure els nous canvis que feu, però jo crec que no és un adéu, és un fins aviat, sempre estarem acollits, ja puc dir que formo part de la família mogentina!”

Berta Buded

Petit Mogent

L a p e t i t a g ra n re v i s t a e s c o l a r d e l ' E s c o l a M o g e n t Edició i correcció: Marga Canet Disseny i maquetació: Aleix Vidal

Número 17 juny 2021 400 exemplars Distribució gratuïta Fet amb