Revista Petit Mogent 16

JUNY 2020 ‐ Núm. 16

Petit Mogent La nostra gran revista escolar

«Records des de la lluna» La campanya «Ortografia't» Descobrim la gran novetat del L a n i t e n s a b ra ç a . arriba per ajudar‐nos a curs: els espais d'aprenentatge Pàgina 25 escriure bé.

Pàgines 28 Pàgina 27

E l M o ge n t a c a s a Pà gi n a 8

D e l e g a t s d e l c ur s

in a S olà d r o J i a i N i l G a rc

M i re i a S e rra i B r u n o G óm ez

ia Pont Cèlia Piñero i Mar

L u c a s Z a m o ra i Dan ie la Du a rt e

ie l H u m e t B i a t s e n o allh A ri a d n a V

S t e f f y B ra n s i C a rl a G u e rre ro

Revista escolar d'autoria compartida Escola Mogent | Pl. Marta Mata, s/n | 08430 La Roca del Vallès

www.mogent.cat

Editorial

Montse Fuster

N úm e r o 1 6 j un y 2 0 2 0

S um a r i 4

Reflexions

C. Ceacero, N. Costa, S. Floreta, M. Fuster, G. Martínez, M. Noguera, E. Pibernat

52

8

Monogràfic

Temps de confinament

21

53

Crònica

Un munt de vivències

25 47 50

54

Reportatges

El dia a dia fa història

56

Sortides

Cap aquí i cap allà... quantes coses per descobrir!

57

Notícies

Informacions breus als ulls dels nens

I a q ue s t c ur s . . . ...la

Ni t !

58

Entrevista

Teresa Coll, 14 anys de monitora del menjador

Col∙laboracions

AMPA: “Entre tots ho fem possible”

Passatemps

És moment d'entretenir‐se!

Recomanacions

Propostes per a l'estiu i per a tot l'any!

El Cor del Mogent

Fem safareig...

Comiat de 6è Un pas pel Mogent

Vam començar el curs celebrant els 15 anys d’escola. Qui ens havia de dir que seria un any que recordarem sempre?

I és que, aquesta pandèmia ha capgirat les nostres vides i l’escola no ha estat una excepció, ans al contrari; ens ha calgut una gran dosi de creativitat, d’optimisme i d’empenta per intentar mantenir-nos, tota la comunitat educativa unida, amb l’objectiu de sentir-nos acompanyats i no només de tirar endavant el que ens quedava de curs.

Em sap greu tot allò que ha quedat a mitges com el projecte transversal “La Nit”, tot i que en aquesta revista trobareu tot allò que vam materialitzar; això sí, la sortida pel bosc de nit que era una activitat molt especial, esperem poder-la fer abans que acabi l’any!

I us podria continuar fent una tirallonga d’activitats que no hem pogut acabar de desenvolupar, penso que a totes elles els anirem trobant cabuda en altres moments però, el que no podrem recuperar seran les rialles perdudes, les abraçades retingudes i els petons de retrobament.

Sens dubte el que més malament porto, i ho puc fer extensiu a totes les meves companyes, és el comiat dels nois i noies de sisè. Tots sabeu que el darrer curs de primària és un comiat continuat, perquè anem fent les nostres rutines escolars per darrera vegada, però les colònies, la festa de l’AMPA i l’últim dia són moments molt especials i esperats. Aquests no han estat com esperàvem però, ja sabeu com som al Mogent, intentarem trobar una fórmula per poder-nos acomiadar; per tal que inicieu un nou trajecte sabent que heu estat molt importants en les nostres vides, que esperem haver-vos fet un bon acompanyament en la vostra estada a l’escola i sobretot dient-vos un A REVEURE! Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 3

Reflexions

Articles d'opinió EL QUE MAI PODRÀ SUBSTITUIR UNA PANTALLA de Mònica Noguera Si mirem una mica enrere, quan es parlava de com seria el futur, recordo dues imatges. La primera dels cotxes voladors que veuríem contínuament sobrevolant casa nostra i la segona la dels mestres o robots fent classes a través d’una pantalla amb els alumnes a la seva habitació. Sabíem que tot canviaria sense saber massa en quin moment passaria. El que no sabíem i ningú va predir, és que un virus ens aïllaria a casa nostra i les escoles es buidarien de cop, d’un dia per l’altre.

Ens hem trobat en una situació inèdita sense cap més preparació que la nostra il·lusió. Ens hem hagut de reinventar i millor o pitjor hem trobat una fórmula per seguir endavant. Però quan reflexiono en les moltíssimes coses que trobo a faltar, n’hi ha dues que ocupen un lloc especial.

D’una banda, la relació amb els meus companys d’escola. Els mestres del Mogent ens connectem contínuament i no hem parat de parlar, discutir, consensuar i organitzar, però tot

darrere d’una pantalla, que no amaga però sí camufla com ens sentim i difumina d’alguna manera l’empenta que tindríem si ens trobéssim junts. Trobo a faltar les trobades entre passadissos, emocionar-nos junts davant un projecte nou, els riures i les complicitats. Trobo a faltar l’energia de treballar colze a colze al seu costat.

D’altra banda, els meus nens. Mantenim el contacte una estoneta a la setmana virtualment, ens veiem amb vídeos que ens arrenquen somriures, però res substituirà les mirades tendres, sinceres i còmplices; les abraçades espontànies pròpies d’aquesta edat, i els gestos que et fan intuir part del que passa dins d’aquell caparró.

Perquè l’educació és aprendre a viure, aprendre a conviure, créixer en les relacions i solucionant situacions que ara no es poden donar. El contacte, les mirades, el dia a dia, el frec a frec no es podran substituir mai per una pantalla.

EN SORTIRÀ ALGUN ASPECTE POSITIU D’AQUEST CONFINAMENT? de Núria Costa La paraula confinament és quasi nova, poques vegades l’havíem sentida, però aquest curs ja ens havíem confinat en un altre moment; va ser el dia que una empresa química de Montornès va patir una explosió. El fum el veiem des de l’escola i vam haver d’estar confinats durant bona part del dia, vam fer el pati dins l’aula com un dia de pluja, però en aquest cas feia molt sol.

Tot això en aquell moment no va ser més que una anècdota que sense saber-ho ens va servir d’assaig per aquest nou confinament. Aquest confinament no està sent curt, més aviat al contrari, llarg. Aquests dies estant a casa he volgut buscar aspectes positius d’estar confinats; aquests en són alguns que se m’han ocorregut: - Podem gaudir més de la família, conèixer més els fills, fer activitats amb ells, ja que no tens mai temps de posar-t’hi, perquè bàsicament no estàs mai a casa. Hem jugat a jocs de taula, hem consensuat què podem veure a la televisió, què fem per dinar o sopar, hem compartit les feines de casa... No sempre hem estat de bones, també hi ha hagut enrabiades, plors, angoixes... però hem estat allà per parlar-ho i intentar solucionar-ho. Crec que aquestes vivències ens han fet conèixer més a nosaltres mateixos i als membres de la família.

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 4

- Un altre punt és que hem après a fer videoconferències. Ja sabíem que existien, però poques vegades, per no dir cap, les havíem fet servir. Ens hem acostat a la família que no tenim a casa. A vegades passàvem setmanes sense quasi dir res i ara ens fem més trucades i almenys un cop a la setmana una videoconferència. No només això, també hem après a enviar documents, fotografies, vídeos... hem fet un curs en noves tecnologies portant a la pràctica moltes de les coses que sí, ja et sonaven, però, fins ara, que ens ha fet falta pel teletreball no les hem posat en pràctica.

Aquests aspectes que us explico no són gaire importants, bé, personalment i familiarment sí que ho són d’importants, però crec que la part positiva del confinament no ha de ser a aquest nivell, sinó en l'àmbit mundial. Només amb aquests dies, ha millorat molt l’ambient de les ciutats, ara poc contaminades pel fum, el forat de la capa d'ozó de l’atmosfera s’està tancant, les aigües dels mars estan més clares, els animals estan més tranquils, pots sentir el cant dels ocells... Deixarem que torni a passar el mateix que abans o lluitarem perquè no passi?

M’agradaria que hi reflexionéssim tots i totes, està a les nostres mans!

Reflexions EL PODER DE LES PARAULES de Sílvia Floreta Ara que hem deixat d'abraçar-nos, de donarnos la mà, de fer-nos petons, m'és pràcticament impossible imaginar un retrobament amb els meus companys i alumnes de l'escola sense poder-los tocar.

Avui mateix, a dos metres de distància i darrere un vidre, el meu pare m'ha donat el que pot ser la solució. Sabeu com? Amb un somriure.

Aquest somriure m'ha dit que això no és un pou, m'ha dit que això és un túnel molt llarg, però té sortida.

Això m'ha fet pensar que un cop més ens adaptarem com ho sabem fer i que fins que no ens puguem petonejar, jugarem amb els somriures i ens tocarem amb les paraules.

Tornarem a donar molta importància als gestos, a les mirades, al to de veu i com no a la paraula,

que és poderosa i que ben utilitzada pot ajudar a fer que ens sentim millor. Compartirem converses, riures i ens adonarem de la importància d'expressar els sentiments.

Ens haurem de desfer de paraules poc respectuoses, insultants, feridores, autoritàries i canviar-les per paraules positives, paraules d'entesa, en definitiva haurem de reflexionar sobre com ens comuniquem i haurem de dir les coses com ens agradaria que ens les diguessin a nosaltres.

I quan ens trobem a l'altra banda del túnel serem més conscients de la nostra fragilitat i del fet que el més important que tenim són les persones que estimem.

No tornarem a guardar mai més una abraçada per un altre moment. I mai més tornarem a dir: t'estimo molt, per això no et faig un petó.

TEMPS DE CONFINAMENT, TEMPS DE LLETRES de Montse Fuster Sovint quan pensem en la lectura o l’escriptura, l’associem amb el temps. Sovint ens manca temps però, i ara? Semblaria que és el moment idoni, perquè aquest confinament ens ha regalat temps; temps per llegir i temps per escriure.

Llegir sense pressa, perquè com que les llibreries i les biblioteques no ens podien proveir de noves lectures, ens quedava la relectura. Sí, és un exercici que us recomano, perquè pots llegir un llibre pel pur plaer d’assaborir-lo sense haver de córrer per saber com acaba. Talment, com el flam que fa la mare que t’agrada paladejar tot tancant els ulls per evocar els records que et porten el seu aroma i el seu gust.

Aquests dies he pogut remenar els meus llibres, associar-los a moments de la meva vida, fullejar-los buscant aquelles pàgines que recordava per algun motiu i rellegir històries que em van emocionar. I és que, si una cosa és

fantàstica és perdre temps entre lletres!

Escriure sempre fa més por o mandra, o ambdues coses alhora, però escriure t’ajuda a endreçar les teves emocions d’una manera intensa. No cal escriure per publicar, no cal escriure com un gran geni de la literatura, no cal escriure per agradar als altres; sinó per sentir-te bé. I per cert, si una cosa no ha faltat a les cases han estat fulls i bolígrafs, així que és una teràpia barata que us recomano.

Així que, aquest temps de captiveri m’ha servit per continuar exercitant una de les meves grans passions i per iniciar-me en una altra.

Nenes, nens, noies i nois aprofiteu les lletres: són màgiques perquè amaguen històries, expliquen experiències, evoquen vivències, comparteixen emocions... Però sobretot et fan volar la imaginació i et fan lliure!

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 5

Reflexions LA TECNOLOGIA I EL CONFINAMENT de Carme Ceacero Durant aquest temps que portem tancats a casa, la tecnologia s’ha convertit en part essencial de les nostres vides. Qui ens ho havia de dir? I gairebé sense adonar-nos-en hem començat a passar la majoria del nostre temps davant les diverses pantalles de què podem disposar: televisions, mòbils, tablets i ordinadors de tots tipus. S’han convertit en els objectes més útils i demandats de tots els que disposem a casa. I els hem fet servir per mil i un usos: relacionarnos, poder veure a la família, fer esport, per treballar, comunicar-nos entre els companys de feina, fer reunions, parlar amb els alumnes i els companys de classe, compartir moments d’oci en família o amb els amics, aprendre... Tots a casa ens hem hagut d’adaptar a aquesta nova manera de funcionar. El primer que hem hagut de pactar són horaris: horaris per fer-les servir i horaris per desconnectar d’elles. A continuació, pactar els espais de treball: casa nostra s’ha convertit en despatx, en escola, en part d’una empresa… Qui no ha pactat qui es queda cada estança? O qui no ha treballat des de la cuina,

el sofà o l’habitació? Qui no ha discutit torns per treballar al despatx? Tot seguit, i sense plantejar-nos-ho, hem obert casa nostra a tothom, tot i estar tancats i no poder-nos relacionar. També hem descobert el poder de les xarxes socials: hem fet portes obertes virtuals, Sant Jordi virtual, concerts virtuals… I no podem oblidar, l’escola a casa: com d’important s’ha tornat la tecnologia per poder aprendre, treballar, acompanyar als infants en el seu procés d’aprenentatge i fer acompanyament emocional en una situació excepcional i inesperada.

Això ha comportat posar-nos al dia ràpidament.

Hem fet una formació exprés de l’ús de diferents plataformes: que si el padlet, que si el Jeetsi Meet, el Hangouts, el Drive, el Classroom… Un no parar! Una actualització digital fulminant. I sense parlar ni plantejar-nos els pros i els contres que això podia suposar. Esperem que un cop vagi començant la desescalada també poguem desescalar-nos de les pantalles i tot comenci a prendre una nova “normalitat”.

“STAY HOME” AMB LA MÚSICA AL TEU COSTAT d'Eva Pibernat “Please, stay homa” això ens diu una de les cançons del grup revelació d’aquest confinament: “Si us plau, quedeu-vos a casa”.

Però no ha estat fàcil el que hem viscut al llarg d’aquestes setmanes. Hi ha hagut dies de tot, els nostres sentiments han estat a flor de pell, hem tingut temps de conèixer-nos a nosaltres mateixos, de créixer personalment… L’adaptació a la nova situació no ha estat gens fàcil i ens hem hagut de reinventar per tirar endavant.

Sort n’hem tingut de la música que ens ha animat aquests dies, cadascú a la seva manera.

Qui no ha escoltat música al llarg d’aquest confinament? Vull pensar que, qui més qui menys en algun moment l’ha ajudat, ja fos per relaxarse, fer esport, desconnectar de la realitat, animar-se, cuinar, cantar, ballar...

La societat però, s’ha parat a pensar en tots aquests músics que ens han fet passar més ràpid i més agradables els dies? Ser músic és una de les moltes feines que s’han vist afectades i també tindran grans repercussions en el seu futur. Els grups de música viuen dels concerts que fan al llarg de l’any, concerts normalment amb molta gent, en sales de concerts o a l’aire lliure, però tot plegat està penjant d’un fil i encara els queda molt per poder tornar a gaudir d’un concert com els que feien mesos enrere.

Les sales de concerts i auditoris han quedat Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 6

tancats i quan obrin segurament serà amb unes mesures molt extremes i amb un aforament molt limitat que no té res a veure amb el que estàvem acostumats.

Arriba la calor, el bon temps, les festes majors, els festivals d’estiu, una font d’ingressos molt important pels músics. Doncs tampoc; tot parat, cancel·lat o ajornat. És impossible poder celebrar festivals d’estiu o concerts de festa major.

Comporten una gran afluència de gent i, tot i ser a l’aire lliure, les distàncies de seguretat són impossibles d’aconseguir i el primer és la salut de tots i cadascú de nosaltres.

També hi ha una altra part important: els nous llançaments de cançons - “singles”. El món musical mai no para i a molts d’ells la Covid-19 els va enganxar a mitja gravació d’un tema musical, enregistrant un videoclip, a punt de treure un nou disc… Tot plegat ha canviat i les il·lusions que tenien perquè s’apropava un moment important de la seva carrera s’han esfumat. S’han pogut fer llançaments de nous discs, però no amb la promoció que es fa després de presentar-lo. Aquells que tenien un tema musical a mig fer, depenent dels equips que tinguin a casa, han pogut seguir o s’han vist obligats a parar-ho temporalment, com també s’han vist directament afectats els que estaven a mitja gravació d’un videoclip.

Reflexions Per altra banda, la part positiva d’aquesta situació ha estat que han tingut més temps per crear nous temes, pensar en nous projectes, donar-se a conèixer amb més presència a les xarxes socials i han hagut de reinventar-se.

Un exemple el tenim en el nou grup revelació que ha sorgit d’aquest confinament: els STAY HOMAS. Uns companys de pis, amics, músics de dos grups coneguts com són Búhos i Doctor Prats que han volgut buscar la part positiva d’aquest confinament formant un nou grup per passar els dies d’una manera més divertida fent el que els agrada: crear cançons i compartir-les.

Van crear un canal d’Instagram on penjaven els temes musicals nous. Cada dia cap al vespre sortien a la seva terrassa i gravaven el tema musical que havien preparat al llarg del dia amb la participació d’un altre músic que col·laborava des de casa seva i el mostraven des del mòbil amb un vídeo. Van començar el projecte com un entreteniment aprofitant les seves habilitats i han acabat sent essencials per moltes persones que cada dia al vespre esperen el seu vídeo amb la il·lusió de descobrir com serà la nova cançó, de què parlarà o quin convidat hi apareixerà. Han arribat a tal punt que ja tenen el seu primer tema a Spotify, un concert a la Sala Apolo amb totes les entrades exhaurides en només 15 minuts i de ben segur que una gira quan tot això acabi.

Dins l’àmbit musical, el món de les xarxes socials ha estat clau perquè els músics no perdessin el contacte amb la gent i s’han organitzat

festivals en línia on han participat músics d’arreu; festivals més propers amb músics d’aquí, retransmissió de concerts ja fets que van emetre a canals de televisió o concerts benèfics per la Covid-19 com els que van organitzar Lady Gaga o David Guetta.

Els nostres alumnes també s’han vist perjudicats en aquesta situació?

Els nens i nenes de 2n havien de fer la Cantata al Centre Cultural de la Roca i després de donar-hi voltes es va plantejar fer el concert virtualment. El dia 11 de juny es va fer una emissió en directe des del canal de Youtube de “La Clika” on hi apareixien els músics tocant i el director i els nostres alumnes podien cantar les cançons des de casa mentre el director els dirigia des de la pantalla. D’altra banda no descarten poder-ho fer presencialment en algun moment del curs vinent si és possible.

En el cas dels alumnes de 5è, que cada any fan la Cantània a l’Auditori de Granollers s’ha decidit anul·lar-la i el curs vinent es farà la mateixa cantata.

També ens hem vist obligats a cancel·lar l’esperat musical dels de 6è, ja que la pandèmia no ens ha permès tornar a l’escola per preparar-lo com cal.

Tant de bo tot vagi tornant a lloc, sigui quan sigui. Hem d’acceptar la realitat i intentar tirar endavant buscant-hi la part positiva i sinó, com dic jo: QUE LA MÚSICA NO PARI!

EL TREBALL EN EQUIP de Georgina Martínez De ben segur que tots i totes en algun moment heu sentit a parlar de la importància del treball en equip. Als alumnes els fem entendre que el treball en equip és bàsic per créixer i desenvolupar-se com a persona. Quan treballes en equip aprens a compartir, aprens nous coneixements, aprens noves habilitats, aprens a valorar, aprens a esforçar-te per un bé conjunt i aprens quines són les teves potencialitats i les teves limitacions. El treball en equip no només està present a l’escola, també en molts aspectes de la nostra vida diària: a la feina, en esdeveniments i fins i tot quan organitzem una festa o un sopar. És per això que és tan important treballar i potenciar aquest concepte ja des de ben petits, per entendre que quan s’uneixen forces i es col·labora en un mateix fi, el resultat és encara més gran. Per poder treballar en equip un ha de conèixer quins són els seus talents i, per tant, el rol que podrà desenvolupar dins l’equip. Podem pensar: quin és el meu ta-

lent?, en tinc algun? Tots, absolutament tots tenim un talent, potser sorgit de manera innata o après segons la nostra experiència viscuda, però tots podem aportar alguna cosa que serà útil pel nostre equip. Aprendre a treballar en equip no és el mateix que treballar en grup, on moltes vegades en realitat hi ha molts treballs individuals que simplement s’han agrupat. El treball en equip és molt més que això, és treballar col·laborativament sense imposar la teva manera de pensar, sinó veure què és millor per l’objectiu comú i treballar plegats per aconseguir-ho. Quan ho fas, a més, la satisfacció que et genera és molt gran i el plaer i les emocions positives són bàsiques per l’aprenentatge. Jo particularment he tingut la sort de formar part de grans equips, segur que vosaltres també, a vegades un gran equip és la família o la pinya d’amics o la companya de feina. En el meu cas, últimament he format part d’un gran equip, i és aquest últim que us he dit.

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 7

En temps de confinament ens hem hagut de reinventar i la creativitat ha tingut un paper fonamental per tal d’afrontar el nou repte que se’ns ha plantejat; el repte de mantenir l’escola Mogent oberta i propera, però aquesta vegada des de casa.

EL MOGENT A CASA de Marga Canet

El dijous 12 de març, després d’uns dies d’incertesa, es va precipitar un fet que intuïem: era l’últim dia d’escola fins no sabíem quan. De moment 15 dies a casa. Quedaven tres setmanes per setmana santa, tres setmanes plenes d’esdeveniments que no ens podíem treure del cap: sortides, activitats culturals, teatres, la fi dels projectes, … Vam començar un període de confinament tancats a casa a causa d’una pandèmia produïda per la Covid-19. Aquesta malaltia ha passat a ser la protagonista dels mitjans de comunicació, de les converses, de les preocupacions de molta gent i ha estat la causa d’una situació excepcional mai viscuda per ningú de nosaltres, grans i petits.

A l’escola, des del primer moment ens vam mantenir connectats per diferents mitjans, volíem mantenir el fil emocional fos com fos, amb els alumnes, entre mestres, amb les famílies i en definitiva tota aquella gent que fem el Mogent. Vam començar a organitzar reunions, improvitzar mitjans per fer-les, vam difondre correus i vam tenir una gran preocupació: arribar a tots i cadascun dels nostres alumnes.

PORTES OBERTES VIRTUALS La primera activitat que ens vam organitzar per portar a terme van ser unes portes obertes virtuals; i van ser d’allò més especials. L’escola va tancar just abans de les jornades de portes obertes, les havíem organitzat amb molta il·lusió i no ens podíem resignar a no mostrar la nostra escola i el nostre projecte educatiu. De seguida, les idees del que acabaria sent la setmana de portes obertes van començar a sorgir d’entre el claustre de mestres i la predisposició per participar-hi i fer-la possible va ser del tot un èxit. La comissió TAC va tenir un paper important a l’hora de dissenyar-la i de fer-la realitat a nivell tecnològic.

La pàgina principal del nostre web es va convertir en un tour virtual on cada dia de la setmana hi anàvem penjant vídeos de les mestres de l’escola explicant allò que considerem essencial i important del nostre Projecte.

La Montse va encetar la setmana amb un vídeo de benvinguda i de presentació de la setmana. A més, va convidar a fer-nos arribar preguntes a través del correu de l’escola i va instar a fer una trobada en directe el divendres a les 16h a través del canal de Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 8

youtube. D’altra banda, vam penjar el tríptic i el vídeo que havíem preparat per a totes les noves famílies.

A partir d’aquí i fins el divendres, es van anar publicant vídeos, presentacions, fotografies d’aquestes temàtiques: com treballem a P3?, treballem per racons, les nostres matemàtiques, els padrins de calculadora, psicomotricitat en anglès, un projecte d’aula a 4t, el projecte transversal, l’anglès a l’escola, l’educació emocional, l’espai científic, el protagonista,

Monogràfic

Temps de confinament

ràdio Mogent, el joc simbòlic, … i més anglès!, l’espai d’art, projectes musicals, el nostre hort, l’espai de la biblioteca, el dinar a l’escola i l’AMPA, l’aprenentatge cooperatiu i la diversitat.

Com no podia ser d’una altra manera, el tancament de la setmana també vam voler que fos especial.

L’última activitat “alguna pregunta?” va consistir en fer una trobada on les noves famílies van poder preguntar en directe a la Montse tots els seus dubtes. Va ser molt emocionant, ja que poder portar a terme una emissió en directe i en la distància era tot un repte a nivell tecnològic. Tot va funcionar a la perfecció, l’Aleix i la resta de la comissió TAC ho van fer possible.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Entre totes les novetats de la setmana se’ns en va afegir una altra, vam començar a aparèixer als mitjans de comunicació. La Montse va començar a rebre trucades on li feien entrevistes i li demanaven vídeos sobre algun aspecte d’aquests dies excepcionals i vam començar a sortir a VOTV, El 9 Nou, … i fins i tot vam sortir al telenotícies migdia de TV3. Érem els protagonistes de titulars com: “Una escola de la Roca del Vallès organitza una setmana de portes obertes virtual” de Nació Digital, “Una escuela de la Roca del Vallès organiza una semana de puertas abiertas virtual a causa del coronavirus” de 20 minutos, o “Una jornada de puertas abiertas a través de una web especial con vídeos” d’Educaweb. Quina emoció veure que la nostra feina s’explicava en els mitjans de comunicació!

Després de tota la dedicació de la setmana de portes obertes i de rebre el feedback de moltes famílies que ens anaven fent saber que eren fidels seguidors i que els seus fills estaven molt contents de veure les seves mestres parlar de l’escola, ens vam començar a organitzar. Intuïem ja que el confinament s’allargaria després de setmana santa i ens preocupava no tenir notícies de tots els nostres alumnes.

Alhora estàvem pendents dels comunicats del Departament d’educació i dels mitjans de comunicació per tal d’organitzar-nos a nivell de treball i de comunicació.

Les dues primeres setmanes, des de l’escola vam tenir clar que mantenir el fil emocional suposava fer arribar tasques voluntàries als alumnes i anar-los fent el seguiment i el retorn. Seria d’una manera diferent a l’habitual, però així segur que tindríem notícies dels nostres alumnes. Una altra proposta que va sorgir del claustre de mestres va ser proposar que es fes a cada casa un horari diari, per potenciar unes rutines que estàvem convençuts que ajudarien als infants a acostumar-se a estar un dia rere un altre tancats a casa. D’altra banda, des de les famílies també va sorgir la necessitat de fer arribar a l’escola les activitats que s’estaven fent a les cases i ja des dels primers dies les xarxes van bullir de vídeos d’allò més divertits i entranyables.

La fase de la novetat ja havia passat i l’enyorança començava a envair-nos a tots, teníem ganes de veure’ns les cares, teníem ganes de sentir-nos les veus. Per això, vam començar a provar de fer videoconferències amb un programa i un altre. Anàvem buscant la fórmula de poder-nos reunir, poder-nos saludar, poder treballar, poder fer classe amb el mitjà que ens anava més bé. La necessitat de comunicarlos amb les famílies, amb els amics i de continuar amb la vida escolar i laboral ens ha aportat un nou hàbit a totes les cases, fer videoconferències.

UN 3r TRIMESTRE DIFERENT En aquest escenari se’ns va plantejar la necessitat d’organitzar i planificar el tercer trimestre des de casa, ja que finalment se’ns va confirmar allò que ens temíem, el confinament s’allargaria i molt. Per això, vam dissenyar el Pla de confinament que va suposar d’una banda l’organització de cada cicle a nivell virtual i d’altra banda la redacció dels criteris d’avaluació que consideràvem que es podrien treballar en aquestes noves condicions. La web de l’escola va canviar de façana i el seu nou encapçalament delatava que la situació era ben nova: l’escola a casa. Els alumnes d’educació infantil i de primer cicle tenien penjades les tasques setmanals i els de segon cicle estaven totes programades a partir del Classroom.

Ens vam organitzar a tots nivells: reunions de mestres, videoconferències de grup, en petit grup, individuals, amb les famílies, correus i xats per comunicar-nos, agendes setmanals amb les tasques programades per saber què calia fer, documents de retorn de tasques per poder seguir el dia a dia, nous informes del 3r trimestre, …

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 9

Monogràfic I no oblidem l’aventura dels ordinadors, han costat d’arribar, però ha estat possible que tothom en tingués un.

Quin munt de novetats! Ens en vam sortir amb l’empenta i la il·lusió que ens caracteritza, però el factor clau de superació en aquest cas ha estat el treball en equip, però en aquest cas l’equip no som només els mestres, en aquest cas l’equip hem estat les famílies i els mestres. Som conscients que a les famílies us ha tocat fer un paper que no és el vostre i us volem agrair de manera especial la vostra gran col·laboració.

LA SETMANA DE SANT JORDI Fins i tot, durant aquest tercer trimestre hem celebrat una festa i no pas una festa qualsevol, una de ben significativa per a nosaltres, hem celebrat el Sant Jordi.

I com ens agrada la diada de Sant Jordi! Llibres, paradetes, roses, llegendes… És un dia màgic! Aquest any el vam haver de passar confinats i confinades a casa, però no per això va ser menys especial, ben al contrari!

Llibreters, escriptors, floristes…, tothom es va organitzar perquè ningú es quedés sense Sant Jordi, i la nostra escola no podia ser menys. Vam organitzar una setmana d’allò més especial amb diverses propostes que vam penjar, diàriament, a un plafó digital.

El dilluns ens vam despertar amb un divertit vídeo de l’equip de mestres on ens feien recomanacions literàries d’allò més diverses i interessants. També vam poder gaudir d’un recital de poemes a càrrec de l’alumnat d’educació infantil: n’hi havia d’animats, d’encantats, de dibuixats… Quin goig! Vam acabar el dia d’una manera molt divertida.: les mestres d’infantil ens van interpretar la seva versió de la llegenda de Sant Jordi.

El dimarts va començar d’allò més creatiu: les mestres d’anglès ens van fer dues propostes de manualitats de Sant Jordi: dibuixar una rosa i crear un drac de paper. Aquell dia també vam poder gaudir escoltant com la Cristina i la Núria ens explicaven dos contes ben bonics: La llegenda dels Gegants de la Roca i La Clàudia i l’Unicorn.

El dimecres el vam començar de la millor manera possible: amb els nostres alumnes. I es que, els d’infantil, ens van sorprendre enviant-nos vídeos on interpretaven La llegenda des de casa. Quines grans actuacions! Aquell dia també vam passar-ho molt bé veient un recull de totes les creacions artístiques dels nens i nenes de P3 a 2n. I, per tancar un dia rodó, Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 10

la Marta ens va explicar la història d’El Cirerer, i la Mònica la de L’ovelleta que va venir a sopar.

I, sense gairebé adonar-nos-en, vam arribar al dia més màgic de la setmana: el 23 d’abril, Sant Jordi!

Com cada any, es van dur a terme els Jocs Florals de l’escola, aquest any en celebràvem la XVI edició. Els guanyadors de les diverses categories es van gravar recitant els seus poemes o llegint els seus contes, així tots en vam poder gaudir. Volem felicitar a tots els participants i als guardonats, vau crear autèntiques joies! Aquell dia també es va celebrar el tradicional concurs de punts de llibre de la Biblioteca de la Roca. Molts alumnes de la nostra escola hi van participar, i alguns d’ells van ser guanyadors d’alguna de les categories proposades. Moltes felicitats a tothom!

Vam iniciar el divendres de la manera més dolça possible: veient el vídeo de la representació de la Llegenda de Sant Jordi que ens havien fet l’any passat els alumnes de tercer. També vam tenir la sort que l’Anna Pont, alumna de sisè, ens va explicar com funciona l’eBiblio, una eina molt pràctica per poder llegir llibres quan no pots sortir de casa. Finalment, vam tancar la setmana de Sant Jordi amb les boniques paraules de la Núria Riera recitant un poema.

Desitgem que gaudíssiu tant d’aquest Sant Jordi virtual com ho vam fer nosaltres; si ho voleu reviure, podeu fer-ho visitant-nos a mogent.cat/santjordi2020. I recordeu: “L’amor no es confina, es contagia!”.

CASA A L’ESCOLA En el web de l’escola hem volgut recollir tot allò que heu fet a casa i heu volgut compartir amb l’escola.

“Casa a l’escola” ha estat una finestra que ens ha permès seguir-vos, fer difusió de les vostres activitats a les xarxes socials i veure com no pareu de fervos grans.

A més també hi hem volgut destacar algunes propostes de l’escola que anaven més enllà de les activitats habituals: “Torna l’InfoMogent a Ràdio Mogent”, “La música mogentina arriba a casa teva”, “El diari d’una mestra confinada”, “Physical education at home” i “Confinavirus, la cançó del confinament”.

L’InfoMogent ha estat una cita obligatòria de cada divendres. Els nostres alumnes periodistes han fet entrevistes d’allò més interessants com a l’alcalde de la Roca, el Sr. Albert Gil, a un músic, en Josep Bordes, cantant de Pepet i Marieta, i a una actriu, l’Agnès Busquets, del Polònia. Quin èxit de programes!

Monogràfic Les propostes de música i d’educació física no han parat d’anar-se afegint i la resposta per part de tots ha estat tan bona que no hem parat de publicar-ne vídeos. En sobresurt un, el de la cançó Confinavirus, que ha esdevingut com una abraçada virtual entre tots, amb ganes de retrobar-nos per cantar, ballar i riure plegats ben aviat. L’altra cita obligada i ben esperada ha estat la nova publicació del diari d’una mestra confinada. La Montse Fuster va tenir clar que aquesta situació excepcional l’havia d’escriure en primera persona i hem tingut la gran sort que ens ha compartit el seu diari personal. Cada dilluns hem començat la setmana amb la seva reflexió i han estat un total de deu setmanes les que hem pogut seguirla fidelment. Ens va acomiadar la seva última edició amb aquestes esperançadores paraules: “Ara veiem una escletxa d’una porta que anirem obrint fins a tenir-la de bat a bat i és que l’anhel de llibertat és immens!”

per la incertesa, totes les decisions han anat acompanyades de rumors, suposicions i pronòstics i s’han fet efectives dia a dia, sense dates concretes a curt termini. Aquest fet ha estat nou per a tots, acostumats a planificar-ho tot amb temps, ens hem hagut d’habituar a la nova situació. I així ha estat fins a darrera hora, ja que la incertesa de si podríem tornar al juny a l’escola, l’hem poguda resoldre, però continua la incertesa de com començarà el curs al setembre.

Com sempre ens mantindrem atentes a trobar solucions a totes les situacions.

No voldria acabar la introducció del monogràfic sense tenir en compte altres persones que treballen a l’escola i que, en parlem més o menys, no dubteu que sempre els tenim presents, perquè sense ells el dia a dia a l’escola no seria tan fàcil. En Joan, el nostre conserge, ha estat gairebé confinat a l’escola i ens l’ha cuidat d’allò més. Les senyores de fer feines, la Tere, durant tot aquest temps de confinament han estat treballant a l’escola i ens l’han deixada neta com una patena. Ens l’han desinfectada de dalt a baix, fins i tot, s’han pogut entretenir a netejar-nos totes les joguines. Quina sort que tenim de tenir-les, ens han tingut l’escola ben a punt per tornar-hi. Una vegada es va declarar el tancament de l’escola el menjador, va ser l’espai on va fer falta fer una recollida més ràpida, ja que la incertesa de la data de reobertura obligava a treure tots els aliments. Ecomenja va decidir fer donació dels aliments al Xiprer. Al setembre tornarem a gaudir dels menús de la Mari.

Finalment, començant ja a recollir els articles que han esdevingut el darrer número de la revista Petit Mogent hem començat la desescalada i sembla que mica en mica anem entrant a noves fases. És en aquest moment quan el conseller d’educació, el Sr. Bargalló, ens anuncia que cal planificar la reobertura dels centres pel moment en què entrem en fase 2.

Quins nervis, quina emoció! Ens tornem a organitzar amb rapidesa i preparem el Pla de reobertura del centre. Se’ns obre la porta a poder acomiadar el curs presencialment amb els alumnes, se’ns obre la porta a poder acomiadar els alumnes de 6è dins l’escola.

No havíem perdut l’esperança que seria així i estem Volem que gaudiu llegint algunes de les activitats confiats i contents de poder-los oferir un comiat com que s’han portat a terme des de casa, en teniu de cal. Aquest període de confinament s’ha caracteritzat totes les edats.

L’ABECEDARI A CASA Activitat de P3

Durant aquest trimestre de confinament, a P3 hem anat oferint activitats molt diverses i hem observat que una de les que ha tingut més bona resposta ha estat el treball amb els noms dels infants de la classe.

Abans de confinar-nos a casa els nens i nenes dels Trols i les Tortugues havíem treballat molt a l’escola i ja sabíem reconèixer la lletra inicial del nostre nom, la del nom dels companys i fins i tot reco-

neixíem alguns noms sencers. La proposta era classificar alguns noms segons la seva lletra inicial.

Per fer-ho les mestres van proporcionar el llistat de noms de les classes en lletra de pal i van animar a les famílies a confeccionar un abecedari casolà.

Per tal de facilitar la feina es va explicar a les famílies com treballem amb les lletres a l’escola: que diem el so de les lletres, que cada so té un referent associat… Per

exemple, la Gina comença per la /gggg/, de Girafa o Biel comença per la /bbbb/ de Bicicleta... I amb aquestes indicacions, les famílies van posar fil a l’agulla. La sorpresa ha estat comprovar que els infants recorden perfectament tot el que havíem treballat a l’escola i que tenen força interioritzats els referents. Diuen que els ha encantat recordar tots els companys de la classe!

La participació ha estat un èxit i les famílies han pogut observar com els aprenentatges escolars que van fent els seus fills i filles els poden deixar bocabadats.

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 11

Monogràfic FEM DE CIENTÍFICS Activitat de P4

Des que ha començat l’escola a casa, hem intentat que les propostes fossin sempre molt lúdiques i variades. Després de diverses activitats, aquesta setmana hem hagut de fer de científics. I per això els nens i nenes de P4 hem triat un o dos experiments d’uns quants que us hem proposat o bé, fer-ne un que vosaltres volguéssiu i explicar tot el procés: material que heu fet servir, què heu fet, què ha passat... És molt gratificant per les mestres rebre els vostres vídeos o fotografies per poder veure que bé us ho heu passat; hem vist les vostres cares de sorpresa en veure el resultat i ens ha agradat molt! També hem treballat de manera implícita el fet de saber esperar, en la majoria dels experiments hem hagut d’esperar unes 24 hores o fins i tot diversos dies per poder veure el resultat.

A les mestres també ens agrada molt veure que grans i guapos que esteu.

També hem rebut alguns comentaris de pares i mares després d’haver fet l’activitat de la setmana i ens ha semblat que havíeu gaudit molt fent de científics: “El Miquel s'ho ha passat pipa.” “A en Xavi li han fet gràcia els ous saltarins!!” L'Uriel ha estat molt

content d'haver de fer un experiment.” “Anirem fent més experiments, perquè l’Àxel ha gaudit, la veritat.” “La Júlia s'ho ha passat molt bé amb els colorants i experimentant.”

Alguns dels experiments que hem fet han estat: Fer barreges de colors amb pots d’aigua, paper de cuina i colorant alimentari. Quina sorpresa que hem tingut; han sortit altres colors!

L’han fet uns quants nens i nenes com en Luca, la Júlia... La Bruna també ha fet barreja de colors, però amb “Lacasitos”.

L’Aleix, la Vera i l’Uriel s’han atrevit amb la tinta invisible, encara que la Vera ha tingut un ensurt quan se li ha encès el paper. El Biel també ha hagut de vigilar amb l’espelma del seu experiment.

També hem vist què passa si deixem un ou 24h en vinagre; aquest

l’heu fet molts nens i nenes, és fàcil i divertit. I si barregem oli, aigua, crema de mans i alcohol? Quin líquid quedarà a dalt de tot? Això us ho pot explicar en Ramon amb l’experiment que ha fet o l’Àxel que ha barrejat llet condensada amb oli, aigua i alcohol.

L’Azahara ha fet un truc de màgia omplint un got d’aigua fins dalt de tot i posant-hi una carta. Increïble: girem el got i no cau ni una gota.

En Mario ha fet glaçons amb botons a dins i després els ha recuperat desfent el gel; que fred que estava! En Marc ha fet un invent de com entendre el procés de la pluja. En Nil ha comprovat la tensió superficial de l’aigua i l’Àfrica ha vist com reacciona el llevat amb l’aigua.

La Sira, l’Eira, en Tomás i en Biel, entre d’altres han volgut plantar llenties, cigrons… i veure què passa al cap d’uns dies.

Tots aquests experiments i totes les activitats, en general, han necessitat la implicació de tota la família, la qual cosa agraïm moltíssim. Per nosaltres ha estat molt important poder seguir en contacte a través de totes les propostes que us hem fet i entre tots, sovint amb molt esforç, ho hem fet possible. Gràcies a tots i totes.

LA NOSTRA BOTIGA A CASA Activitat de P5

Durant el confinament, els nens i les nenes de P5 hem treballat diferents propostes des de casa i una d’elles ha estat la d’elaborar una botiga per vendre productes i materials que tinguéssim a l’abast (contes, menjar, joguines...). Els hem etiquetat amb un preu no superior a 10 euros i els hem posat a la venda. Quan els clients i les clientes venien a comprar, nosaltres havíem de calcular la suma dels productes amb els reglets i dir-los el preu total de la compra. Fins i tot, alguns i algunes de nosaltres també ens hem atrevit a tornar el canvi! Ens ha encantat la proposta i ens hem ficat de ple en el paper de venedors i venedores.

Ha estat un plaer rebre les Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 12

respostes d’aquesta tasca. Les famílies s’hi han implicat moltíssim i han gaudit de l’activitat conjuntament. Algunes, fins i tot, s’han disfressat per entrar millor en el paper i hem vist una pila de germans petits i grans participant de la proposta.

Pensem que ha estat una activitat oberta i flexible a l’hora de crear-la i cadascú l’ha feta més gran o petita, en funció de les ganes i les possibilitats que tenia. Ha permès l’autonomia dels infants a l’hora de crear-la, ja que eren ells qui decidien què volien vendre i quin preu posar-hi. Ha resultat creativa a l’hora de decorar-la i hem vist cartells amb noms de la botiga i fins i tot també amb horaris d’atenció als clients. Alhora, s’hi

han treballat les habilitats socials: “bon dia”, “què voldria”, “moltes gràcies”… En alguns vídeos, hi hem vist grans dots comercials.

Creiem que ha estat una activitat competencial i significativa i ens ha permès seguir treballant i aprenent mitjançant els reglets.

Monogràfic ELS EXPERIMENTS DELS MATERIALS Activitat de 1r

Els nens i nenes de primer al llarg del tercer trimestre i durant el confinament hem treballat el projecte dels materials. Aquest projecte és nou d’aquest curs i hem hagut d’inventar-lo, perquè tots els nens i nenes poguessin realitzar les activitats des de casa i semblant a com les havíem de fer a l’escola. El projecte s’ha basat en l’experimentació per conèixer els diferents materials que ens envolten i les propietats que tenen aquests materials. Hem conegut l’origen dels diferents materials, els hem classificat segons si són naturals o artificials i hem fet experiments sobre la massa dels materials, sobre el seu volum, sobre el color i l’efecte de la llum en els materials i sobre la seva duresa. El projecte l’hem realitzat en línia i tots hem participat de les activitats portant a terme l’experiment seguint uns passos i després desenvolupant el pensament crític i potenciant l’autoaprenentatge a través de les diferents descober-

tes i conclusions que hem anat extraient. A continuació, hem ordenat tota la informació i hem creat diferents mapes mentals que ens han servit per organitzar el nostre pensament i les nostres descobertes. Posteriorment hem gravat un experiment explicant quins materials hem necessitat, què crèiem que passaria quan féssim l’experiment, quins són els passos que hem seguit i a quines conclusions hem arribat; que són els aprenentatges que hem extret de la realització de l’experiment.

D’aquesta manera, hem estat protagonistes del propi aprenentatge i hem treballat de manera transversal el projecte. També ens hem autoavaluat i hem reflexionat sobre com hem fet la feina i si ens ha agradat. En conclusió, hem estat motivats i ha estat una opció ben encertada, motivadora i engrescadora per a tots nosaltres. Hem fet de científics i descobert moltes coses que no sabíem sobre els materials, que no ens havíem

plantejat o, simplement, hem acabat de comprovar coses que ja sabíem. En conclusió, ens ho hem passat molt bé experimentant, hem estat satisfets de la nostra feina i del nostre aprenentatge i tots els experiments ens han aportat nous coneixements i noves experiències.

Tot i estar confinats a casa i no poder compartir l’experimentació amb els companys i companyes de la classe, hem gaudit i viscut aquest projecte. Ha estat tota una aventura que ens servirà per construir el nostre propi aprenentatge sobre coses observables i comprovables i en tots nosaltres ens ha despertat la curiositat per seguir investigant el que ens envolta.

ELS NOSTRES AVIS Activitat de 2n

Durant el període del confinament cada dimecres els nens i nenes de 2n hem tingut una cita virtual a les tardes per compartir plegats les nostres emocions i vivències: lectures, mostrar joguines, jocs de llengua i càlcul; són algunes de les activitats que hem realitzat.

Però us en volem explicar una que ha estat ben especial: l’entrevista als nostres avis.

Aquest tercer trimestre hem investigat una mica més sobre el nostre poble o poble veí: la Roca del Vallès. Per investigar ens hem convertit en reporters, reporters de 3 avis del nostre poble que van participar a la videoconferència del passat 27 de maig. Qui millor que els nostres avis per donar-nos

a conèixer i ajudar-nos a entendre com era el passat?

Per preparar-nos cadascú va haver de pensar i escriure una pregunta.

Les preguntes van servir-nos per organitzar-nos per temes i a partir d’aquí es van configurar 3 grups: el de l’avi d’en Pol Girbau, en Josep, el de l’avi d’en Joel Planas, en Jordi, i el de l’avi de l’Ariadna Vallhonesta, en Santi.

L’avi Josep va ser regidor de l’Ajuntament durant disset anys i vint-i-cinc anys president de la Penya blanca i blava de futbol.

L’avi Santi és en Santi de Cal Carreter perquè els seus avis i els seus pares feien “carros”. L’avi Jordi és conegut també com l’avi del bigoti.

Els avis ens van explicar moltes coses, nosaltres us n’hem fet un resum: Dels transports…

El primer cotxe a la Roca va arribar el 1910. Quan tenien set o vuit anys hi havia només quatre o cinc cotxes. Es desplaçaven a peu, en bicicleta o carro. Per anar a Granollers hi havia un autobús molt diferent dels d’ara.

Dels carrers…

El carrer Major és el més antic del poble, durant el s. XV era un dels carrers principals. Abans del 1946 els carrers de la Roca no estaven asfaltats, eren de sorra, hi havia un llum a cada cantonada.

Del comerç…

La gent es guanyava la vida amb Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 13

Monogràfic l’agricultura o algun ofici: ferrers, paletes, carreters, sabaters, betes i fils, modista…

Les botigues del poble venien de tot, a la Confiança fins i tot hi venien gelats, que en aquell moment era molt estrany. No tenien neveres i aprofitaven el dia que venia un senyor a la Roca a vendre gel, en compraven un tros i això servia per conservar els aliments.

De l’escola…

On ara hi ha la nostra escola, abans hi havia camps; entre el parc infantil i les cases hi havia una bassa, li deien la bassa del molí i l’aigua de la bassa la feien servir per moure unes moles que servien per moldre el gra. A la casa que hi ha al final d’aquest carrer que posa el Molí i té un rellotge de sol molt gros, a sota, hi havia el moliner que era un senyor que engegava l’aigua que hi havia a la bassa, l’aigua movia les moles i allà tiraven el gra i feien la farina. A la bassa també es rentava la roba, perquè no hi havia rentadores a les cases.

Quan ells anaven a l’escola els nens i les nenes estaven separats.

Hi havia tres edificis: un pels nens (on ara hi ha la biblioteca), un per les nenes i uns pels més petits ubicats davant de l'església. Els nens i les nenes a pàrvuls estaven junts i de 1r a 7è estaven separats.

De la vida d’abans…

El 1940 hi havia dos mil habitants.

Ara en som uns deu mil.

Abans no hi havia l'Àrea bàsica de Salut, havies d’anar a cal metge que era el Dr. Vicenç Papaceit, d’aquí que el CAP porti el seu nom com a homenatge al seu servei al poble.

Quan els avis eren petits recorden que la gent anaven caminant a Granollers els dijous, a comprar el peix i la carn, perquè a la Roca no n’hi havia; trigaven uns tres quarts d’hora.

La majoria de cases tenien un pou, perquè no hi havia aigua corrent.

Qui no tenia pou anava a buscar l’aigua a un pou que hi havia al mig del carrer. A la Roca hi havia dos pous al carrer.

Al centre de la Roca era on hi ha l'església, també hi havia l’ajuntament, que estava a l’aparcament de cotxes del costat de l’escola, i 5 o 6 cases.

En Santi diu que si pogués triar, triaria el poble d’abans, perquè tothom es coneixia; ell jugava al carrer fins a les 21h del vespre i a l’estiu després de sopar sortien al carrer fins a les 23h. No tancaven mai les portes, sempre estaven obertes.

Durant la festa major hi havia dos envelats. La coral que actualment coneixem com a Centre i Energia eren dues colles diferents, ja que en aquella època no eren amics.

Del temps de lleure...

No tenien televisió i els nens i nenes anaven els dissabtes a veure la televisió a casa del capellà.

A l'estiu jugaven a la riera i al castell. Jugaven amb una pilota de drap; no tenien tantes joguines com ara. Les zones on més jugaven eren a les Roquetes o al bosc; en aquell moment no hi havia parcs. Es banyaven a la riera i jugaven a handbol en un camp de terra.

Es feia una sala de ball a Can Sagal amb una orquestra en viu i allà hi anàvem nois i noies a ballar amb 16 i 17 anys.

Del camp de futbol…

El primer camp de futbol era on ara hi ha la central elèctrica, al

costat del Caprabo. Després allà els pagesos van fer els pallers i així va ser com van haver de canviar el camp de futbol i el van posar en una esplanada anant cap a Santa Agnès. Finalment el van passar on és ara. El camp de futbol que hi ha ara es va construir l’any 2001.

Del circ…

El circ que es feia en aquella època no era com el d’ara; el muntaven amb quatre canyes, venien uns saltimbanquis i feien jocs de mans. Es feia al pati de les escoles.

Del castell…

El van construir els moros, ells van ser a l’estat espanyol fins a l’any 1492. Però als anys 40 estava en ruïnes, eren pedres on els nens anaven a jugar. Durant el franquisme es va donar una subvenció a la família propietària perquè el restauressin. Ara està en venda. Hi ha una llegenda que diu que hi ha una cova amb un túnel que va fins al castell, quan eren petits anaven a buscar la cova, però mai la van trobar. Del castell només queda la torre rodona que és autèntica i té com a mínim mil anys, la resta està reformat amb les mateixes pedres que van caure del castell original.

De la guerra…

També va arribar a la Roca i va fer molt de mal a tots. La gent de la Roca estava molt espantada, perquè sentien les bombes quan queien a Granollers. La Roca en ser un poble petit no el van bombardejar massa. La guerra no és bona per ningú.

En Jordi recorda que quan l'àvia veia un avió els feia anar a tots corrents cap a dins de casa, perquè recordava la guerra.

Quantes coses que hem après!

Moltes gràcies, avis i néts! Moltes gràcies, famílies, per la vostra participació!

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 14

Monogràfic DESCOBRIM ELS VOLCANS Activitat de 3r

L’institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya pateix un atac informàtic i els nens i les nenes de 3r són els escollits per recuperar la informació perduda sobre els volcans.

Per aquest motiu, ens vam haver de transformar en aprenents de geòlegs i superar diferents reptes.

Aquesta situació va ser la introducció del projecte dels volcans d’enguany. Des de la distància i a través d’una Sites (pàgina web de Google) hem pogut plantejar i coordinar diferents reptes que els han permès conèixer i aprendre moltes coses dels volcans que desconeixien.

El projecte està format per 7 reptes i a cadascun es treballa un dels continguts que els alumnes han d’aprendre. Aquests reptes tenen uns noms enigmàtics que tots coneixien des del primer dia.

Cada setmana ens plantejaven un repte nou, que trobàvem amb tot el material a la Sites, i si el fèiem bé aconseguíem un element per ser un súper geòleg o una súper geòloga i això ens engrescava per esforçar-nos i continuar amb l’aventura.

Cada repte estava format per diferents tipologies d’activitats que tenien com a objectiu la realització i la presentació d’una evidència final. Aquestes evidències les hem presentat en diferents formats: petits escrits, dibuixos creatius, treballs manuals, experiments, exposicions orals i, fins i tot, activitats interactives i jocs virtuals. També, una de les activitats que ens han proposat ha

estat la de reflexionar sobre el nostre procés d’aprenentatge.

Com ho hem fet? Avaluant l’assoliment dels continguts, la presentació i el seguiment d’instruccions dels diferents reptes.

Entre altres coses hem après a: seleccionar informació buscant les idees principals d’un text oral o escrit, extreure informació després de visualitzar un vídeo, què són les plaques tectòniques, les capes de la geosfera, què és i com es forma un volcà, materials que expulsa un volcà, els volcans més famosos i a fer petites cerques d’informació.

El nostre objectiu era fer una activitat que fos divertida, dinàmica, autònoma, interactiva i que barrejant tot això, fos possible fer un aprenentatge constructiu en situació de confinament com si l’haguessin fet a l’aula. En molts moments sembla que ho hem aconseguit (per les autoavaluacions dels infants) però hem enyorat les estones de posada en comú, el treball a la classe en equips base i també els moments de fer bones preguntes que ens permetien cercar altres temàtiques d’interès pels infants. I per una altra banda, ens ha faltat poder anar de colònies per realitzar la part pràctica,

fent una comprovació in situ de les diferències entre el nostre paisatge i el de la comarca de la Garrotxa, però hem pogut visualitzar vídeos i hem vist fotografies.

Tot aquest projecte, realitzat telemàticament, no hauria estat possible sense l’ajuda i la col·laboració de les famílies que sempre han estat a l’altre costat de la pantalla sent els nostres ulls, orelles i boca per transmetre als nens i les nenes la part tècnica i emocional del projecte dels volcans. En aquesta situació, més que mai, s’ha evidenciat que aquesta xarxa escola-casa que fa anys que construïm és forta i molt significativa en el procés d’ensenyamentaprenentatge dels nostres infants.

Donem les gràcies a totes les famílies de 3r per la paciència i l’esforç que han tingut en aquests moments difícils i per engrescarse i emocionar-se amb nosaltres.

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 15

Monogràfic ESCOLES DEL MÓN Activitat de 4t

A través d’un debat virtual amb tot l’alumnat de 4t, es va decidir que explicaríem a la revista de l’escola el treball que s’ha portat a terme a l’àrea de llengua catalana i literatura, perquè ha estat un treball molt complet i ens ha portat a fer moltes reflexions sobre diversos temes. Ho hem fet a través de les escoles del món. Us ho expliquem?

Doncs des que estem confinats, hem descobert un altre tipus d’escola, la que es fa des de casa.

Hem descobert a ser responsables, autònoms i tecnològics.

Aquestes han estat segurament les característiques necessàries per poder seguir aprenent. Com que nosaltres hem descobert un tipus d’escola diferent, la que es fa des de casa i a través d’una pantalla, hem aprofitat també per descobrir altres escoles del món. Per fer-ho, ho hem fet a través de petits reportatges de l’InfoK i a través d’històries explicades en el llibre Camí a l’escola. Hem descobert, per exemple, com a França els i les alumnes canvien d’escola en cada etapa, o com els nens i nenes russos inicien l’escola amb una tradició, portar un ram de flors a la mestra, o com a Washington els mestres van a casa de l’alumnat els primers dies d’escola per conèixer de prop la seva realitat quotidiana. Ens hem quedat sorpresos coneixent la història de la Kàtia, una nena nòmada que viu a la Sibèria amb cabanes fetes de

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 16

fusta subjectades sobre uns esquís, perquè es mouen i canvien de lloc segons els moviments territorials dels rens. Amb ella, també vam descobrir que no sempre els millors regals han de ser els més cars, sinó que hi ha regals amb un gran valor sentimental i aquests són els que apreciem més. Des de la Sibèria vam viatjar fins a Kènia i vam quedar al·lucinats amb la història d’en Jackson, un nen que viu a Kènia i que ha de fer cada dia 2 hores per arribar a l’escola.

Aquestes dues hores, no us penseu que són a través d’una carretera asfaltada, sinó que camina dues hores per camins al mig de la sabana on durant el trajecte es troba elefants, serps, hienes, escorpins, ... i un munt d’animals més, que ha d’anar esquivant per arribar sa i estalvi a l’escola. Els pares d’en Jackson també han fet un gran esforç pels seus fills, la matrícula de l’escola no es paga amb diners, sinó amb fusta i aigua, perquè el menjador escolar pugui funcionar correctament, aquest fet ens ha sorprès, nosaltres ni pensem amb aquestes coses! Hem descobert però, i ens ha emocionat a tots, que l’esforç d’en Jackson ha tingut la seva recompensa, perquè li han donat una beca per seguir estudiant i anar a l’institut.

Sabeu què vol ser en Jackson de gran? Pregunteu-li a un nen o nena de 4t, saben la resposta!

Tots els alumnes de 4t hem reflexionat molt sobre les escoles que

hem conegut aquests dies, a través d’elles hem pogut viatjar per diferents zones del món i saber-les situar geogràficament, conèixer les condicions de vida d’alguns dels nens i nenes i els paisatges que formen els diferents territoris. Hem pogut debatre, explicar i deixar per escrit, les sensacions i les reflexions que cada un de nosaltres ha fet sobre els diferents models educatius. A partir del que hem après ens hem posat a la pell d’un artista i hem representat els i les protagonistes de les diferents històries. Per últim volem destacar que hem fet un escrit de com seria la nostra escola ideal i, tot i que cada un ha posat aspectes que li agradarien com tenir piscina, un pati més gran, una aula de teatre i fer uns horaris una mica diferents, hem pogut apreciar l’escola que tenim i entendre que som afortunats de poder-hi anar. Avui més que mai ens hem adonat que anar a l’escola ens fa feliços i podem entendre les ganes d’en Jackson o de la Kàtia i de qualsevol dels nens i nenes del món que hem anat coneixent. Perquè sabem que l’escola ens aporta moltes coses, i avui des de casa i des del confinament encara en som més conscients. Amb ganes de tornar i de seguir aprenent, nosaltres també farem tot el possible per fer camí cap a l’escola!

Monogràfic EL CLASSROOM I LES NOVES TECNOLOGIES Activitats de 5è

Durant aquest curs escolar hem realitzat moltes activitats competencials, però realment ens hem adonat que durant el confinament, tota la comunitat educativa, alumnes, mestres i famílies, ens hem endinsat a la competència digital d’una manera abismal.

Sabem que la competència digital és indispensable per a tota persona que vulgui interactuar amb normalitat en la societat actual. La competència digital es tracta d’un conjunt d’habilitats, coneixements i també d’actituds que l’alumnat ha d’assolir durant la seva estada a l’educació bàsica. Per aquest motiu, vam decidir treballar amb profunditat sobre aquest aspecte.

Com molt bé sabem tots, l’inici de tot plegat va començar el 13 de març quan ens van tancar els centres educatius i d’una manera ràpida i gairebé inesperada, vam comunicar a l’alumnat de 5è que des d’aquell moment treballaríem pel Classroom. El Classroom és una plataforma que ja havíem utilitzat en algun moment a l’escola, però molts dels nostres alumnes encara no la dominaven i nosaltres com a docents tampoc.

Els primers dies de confinament, tant l’alumnat com els mestres, vam haver d’investigar i descobrir a través de videotrucades, converses amb el grup-classe i vídeos instructius com utilitzar-lo; no només la plataforma del Classroom, sinó altres plataformes i aplicacions com el Drive, xat Meet, entre altres, i aprendre a fer un bon ús i treure profit de les noves tecnologies.

Ràpidament, vam adonar-nos que el Classroom ens permetia comunicar-nos amb el grup d’alumnes d’una manera més ràpida, clara i eficaç, ja que els mestres podíem presentar les tasques i les propostes d’una manera organitzada i seqüenciada i així, ajudar als nens i nens a buscar les activitats que havien de realitzar. D’altra banda, vam trobar molt adient que des del primer moment utilitzessin l’agenda virtual, el Calendar, ja que això els permetia organitzar les feines que havien d’entregar i mirar els horaris de les videoconferències.

Tot i ser el Classroom una plataforma força pautada, l’alumnat va haver d’acostumar-se a llegir les instruccions de les activitats, ja que moltes vegades aquestes anaven acompanyades d’orientacions per poder fer la tasca de manera adequada.

Com ens hem organitzat durant el confinament?

Durant el confinament vam proposar a l’alumnat fer dues videoconferències per setmana. Una d’aquestes videoconferències es realitzava en petit grup i consistia en corregir i resoldre dubtes sobre les diferents activitats plantejades d’aquella setmana. L’altra, es realitzava en gran grup per fer petits col·loquis de diferents temes, donar-nos suport emocional i si es donava el cas, també resoldre dubtes d’altres conceptes.

Un aspecte que vam pactar amb l’alumnat va ser que tots els dimarts programàvem les tasques que havien de realitzar al llarg de la setmana. Això comportava que els nens i nenes havien de revisar l’agenda virtual on especificava el dia d’entrega i on podien trobar dita tasca.

Els mestres, realitzàvem les correccions adients, de manera individual, a mesura que anàvem rebent les activitats. Després les retornàvem amb petits comentaris, perquè ells mateixos poguessin veure la seva evolució.

Quines activitats hem realitzat durant el confinament?

Durant aquests tres mesos de confinament, els alumnes de 5è han realitzat un gran ventall d’activitats força complet. Algunes de les activitats que s’han designat han estat la realització de textos escrits, comprensions lectores, presentacions, càlculs ràpids i resolucions de problemes, kahoots, creacions de vídeos… Durant les setmanes hem intentat programar i recopilar diferents tasques de diferents àrees i matèries.

Per concloure, durant aquest confinament hem aconseguit que els nostres alumnes siguin més competents digitalment, processant amb més profunditat la dimensió del tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge. Cal tenir en compte que, s’han vinculat totes les matèries curriculars, treballant amb la resta d’àmbits curriculars, distingint entre el coneixement implícit, l’aprenentatge per l’ús i l’estudi d’aquests continguts i destacant i posant èmfasi a la bona utilització de les noves tecnologies i les xarxes socials.

L’assoliment d’aquesta competència no acaba a primària, sinó que es perllonga durant tota l’educació obligatòria, per poder donar resposta a la societat en la qual vivim. Una societat en constant canvi.

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 17

Monogràfic APRENDRE A APRENDRE Activitats de 6è

Una de les competències més globals i que utilitzarem a més llarg termini a la nostra vida acadèmica, social, laboral... És la competència d’aprendre a aprendre.

Dins d’aquesta trobem quatre grans blocs que serveixen per valorar i identificar aquesta competència: • La dimensió d’autoconeixement respecte de l’aprenentatge • La dimensió d’aprenentatge individual • La dimensió d’aprenentatge en grup • La dimensió d’actitud positiva envers l’aprenentatge

A sisè hem elaborat una base sobre la qual els alumnes van cercant, seleccionant i elaborant les respostes a la informació que se’ls demana. Aquesta feina la fan a partir d’un powerpoint on troben una sèrie de qüestions relaciona-

des amb la història de l’edat mitjana fins a l’edat contemporània, les han de respondre utilitzant uns enllaços penjats al Symbaloo. El Symbaloo és com un mur on es poden penjar les webs que han estat prèviament seleccionades, per acotar les informacions que els alumnes poden trobar dins d’un món tan ampli com és internet.

Cada final d’època, els alumnes han d’investigar algun aspecte que no han après i que els agradaria aprendre sobre la història. En aquest moment, regulen el seu autoaprenentatge, ja que han de ser conscients què han après i què els queda per aprendre.

Fins aquest moment els alumnes estan cobrint la dimensió d’autoconeixement respecte de l’aprenentatge i la dimensió d’aprenentatge individual.

Una altra tasca proposada en aquest projecte és l’avaluació final, en la qual han d’explicar la vida d’ells mateixos si visquessin a l’edat mitjana, la moderna o la contemporània. Perquè aquesta feina sigui completa tenen una pauta a seguir, una rúbrica que els diu tot el que haurien d’explicar, perquè fos un treball excel·lent, la qual cosa els ajuda a regular el

seu propi aprenentatge, perquè saben des del principi què s’espera de la seva feina. En el procés d’elaboració del text poden autoregular-se i corregir-se, ampliar la informació o millorar-la sense que sigui l’adult qui li hagi de dir com ho pot fer millor.

Quan ells prenen consciència dels aprenentatges, veuen que els poden utilitzar en altres situacions i que són útils en certs moments, és quan parlem de la dimensió d’actitud positiva envers l’aprenentatge.

Potser en aquests moments que estem vivint, la dimensió d’aprenentatge en grup, és la més complicada d’assumir, però gràcies a les videotrucades generals i a les de mig grup de matemàtiques, podem discutir, posar en comú i prendre decisions en grup.

Mai serà el mateix, però gràcies a la tecnologia digital ens podem sentir una mica més a prop.

L'ANGLÈS EN CONFINAMENT Activitats d'anglès

A les mestres d’anglès el confinament també ens va agafar per sorpresa. Ràpidament ens vam posar en marxa i vam pensar tot un seguit de propostes i activitats, perquè tots els nens i nenes de l’escola poguessin seguir aprenent i estant en contacte amb la llengua anglesa.

A educació infantil i cicle inicial es va prioritzar la comprensió i l’expressió oral i en el cas de cicle mitjà i superior també es va treballar la lectura i l'expressió escrita.

Els alumnes van poder realitzar activitats i dinàmiques diverses com ara escoltar contes amb suport visual, mirar vídeos relacionats amb la temàtica treballada, escoltar i reproduir vocabulari, escoltar, cantar i ballar cançons, participar en jocs virtuals... D’aquesta Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 18

manera es va poder recordar el vocabulari, expressions i estructures que ja havíem treballat i també incloure’n de noves.

A més, hem mirat de relacionar l’àrea d’anglès amb altres àrees tal com fem a l’escola; amb música a través de cançons, amb psicomo-

tricitat proposant un seguit de reptes, amb educació física fent activitats d’expressió corporal, amb medi seguint amb el nostre projecte AICLE a cicle superior, amb plàstica creant activitats de dibuixar i crear. Sempre fent servir l’anglès com a llengua vehicular.

Aquest any vam gaudir d’un Sant Jordi ben especial i l’anglès també va voler ser-hi present. Es va proposar una activitat que van poder fer tots els alumnes de 1r fins a 6è.

Vam gravar un tutorial per poder dibuixar una rosa i un altre per crear un drac. Els alumnes feien les seves obres d’art tot seguint les nostres instruccions. Hem rebut obres fantàstiques, fetes amb molta cura. Learning by doing des de casa, també és possible.

Monogràfic ACTIUS DURANT EL CONFINAMENT Activitats d'educació física

L’objectiu de l’educació física durant aquests dies de confinament era crear en els nostres alumnes un hàbit diari de practicar exercici físic tot i estar tancats a casa. Per aconseguir-ho se’ls va fer una proposta d’activitats molt variades per tal que seleccionessin aquella que més els hi agradava i millor s’ajustava a la seva situació personal.

Dins d’aquest ventall d’activitats volem destacar els reptes que s’han anat penjant setmanalment a la pàgina web de l’escola, per tal que els alumnes els poguessin superar des de casa. Eren reptes on es treballaven diversos aspectes de l’educació física, com per

exemple, l’equilibri, la coordinació, els llançaments, els salts, la resistència entre d’altres. Tenien una durada d’un minut i per realitzar-los es necessitava material que tothom té disponible a casa seva. Va ser una activitat molt divertida, que va ajudar a mantenirnos actius durant el confinament.

En Guillem i la Berta Buded, que han participat en tots els reptes, ens expliquen com ho han viscut: “Physical Education at home és una activitat on la Sílvia ens envia un repte i nosaltres l'hem d'intentar superar, ens gravem fent el repte i després li enviem per correu. L'activitat és opcional, penja

tres reptes per setmana, el material és molt fàcil de tenir per casa i a nosaltres aquesta activitat ens sembla molt bona idea, perquè es pot seguir fent Educació Física des de casa.”

TOQUEM AMB INSTRUMENTS CASOLANS Activitat de música

De ben segur que els nostres alumnes han gaudit de la música sense adonar-se’n, però tot i així hem trobat oportú presentar diferents activitats variades i que crèiem que els farien passar una estona més agradable al llarg d’aquest confinament.

A educació infantil vam proposar activitats de cantar, ballar, experimentar amb gots de vidre i aigua, tocar instruments amb utensilis de la cuina…

Aquesta última activitat esmentada és la que es va decidir realitzar en una sessió virtual on se’ls informava únicament que per la propera videoconferència havien de portar almenys un utensili de la cuina. Podia ser: dues culleres de

fusta o de metall, una olla i alguna cosa per picar-la, dues tapes de cuina, un got i una cullereta… Un cop entraven a la sessió virtual, cadascú, respectant el torn de paraula, ens explicava què havia agafat de la cuina, ens ho feia sonar i ens deia a quin instrument de l’aula de música li recordava. Hi va haver de tot: tambors, triangles, claves, plats, xinxines, pals (de ball de bastons), caixes xineses, güiros (o l’anomenat rasca-rasca)... Vam muntar una bona orquestra!

Quan tothom havia presentat el seu instrument es projectava un vídeo mitjançant el qual havien de seguir el personatge que hi apareixia.

En el primer vídeo apareixia una

abella que anava volant i quan arribava a la flor era quan cadascú havia de fer sonar el seu instrument i així cada vegada que apareixia una flor.

El següent vídeo els va agradar molt; era d’un senyor director amb una llanterna al cap que anava saltant i es trobava uns ous de Pasqua. Quan el director saltava a sobre d’un ou de Pasqua era quan havien de fer sonar el seu instrument, però atenció, els ous no sempre estaven posats a la mateixa distància, per tant, havien d’estar molt atents de tocar l’instrument més sovint o deixant més temps de silenci entre l’un i l’altre.

Tot i fer aquestes propostes musicals també es va recomanar un portal que vam crear: “La música arriba a casa teva” i que vam penjar al web de l’escola on cada setmana es presentaven activitats variades com podien ser: cançons actuals que anaven relacionades amb aquesta situació i poder reflexionar una mica, vídeos amb coreografies per ballar, percussió casolana amb instruments de cuina, jocs o balls amb la percussió corporal, jocs amb gots, aplicacions per crear bases musicals…

Esperem que hàgiu passat una bona estona, ni que sigui un petit moment de diversió!

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 19

Monogràfic EL CONFINAVIRUS Activitat de música

Els primers dies de confinament no van ser fàcils per ningú. No poder sortir de casa quan vols no és una cosa menor. És clar que els grans sortíem a comprar aliments, a la farmàcia o a llençar la brossa, però això de no poder veure’s amb els amics i familiars… Tota una bogeria inesperada que ens va caure a sobre com un gerro d’aigua freda. I potser encara pitjor era la incertesa de no saber cap on anàvem. El que sí que teníem clar era que la música d’una manera o altra seguiria sent present a les nostres vides. Per sort ja no ens cal un suport físic per escoltar nova música, molts de vosaltres ja no sabríeu ni com utilitzar un CD, o un casset, o encara menys un vinil.

Així que les finestres de casa s’obrien a la descoberta de nova música!

les “Confination songs”, tal com les anomenen en Rai, en Guillem i en Klaus. En aquesta cançó van comptar amb la col·laboració del grup “El Pony Pisador”. És l’única dels Stay Homas cantada íntegrament en català.

Doncs dit i fet. Treu-ne els acords, aprèn-te la melodia, memoritza la lletra i grava-la. Vam decidir abaixar el to i el tempo per fer-la més apta a totes les edats. També vam canviar-ne un petit vers per fer-la una mica més nostra. Afegiríem una coreografia prou senzilla, perquè qui volgués també pogués ballar i vam presentar la proposta a les famílies. Els demanàvem que es gravessin en vídeo, però tenien totes les opcions del món, la proposta era totalment oberta: cantar la cançó, ballar la coreografia, tocar algun instrument… o tot a la vegada! Aquells més vergonyosos també podien gravar-se només en àudio i no calia fer-la tota sencera, podien concentrar-se en aquell tros que els fos més còmode o que els agradés més. Per fer-ho més fàcil tot el material es podia I un bon dia vam descobrir, gràcies consultar en una web: la lletra; la a les xarxes socials, els “Stay Ho- partitura per a guitarra, baix i piamas”. Aquest trio barceloní publicava cada vespre un nou tema a l’Instagram. Ens encantaven! Cada vespre un regal en forma de cançó que ens feia gaudir de sonoritats brasileres, celtes, de música negra... No podíem deixar de comentar-les i les escoltàvem sense parar, una rere l’altra. Fins que vam tenir una idea una mica esbojarrada… “I si compartim amb alumnes i famílies una d’aquestes cançons?” Així és com va començar tota aquesta història del Confinavirus.

Confinavirus és el cinquè tema de

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 20

no; els àudios amb veu i sense; els vídeos amb la lletra i la direcció; els videotutorials per aprendre la coreografia i per aprendre a tocarla amb la guitarra...

Un cop feta la proposta vam començar a rebre vídeos, cada setmana en rebíem de nous. Era molt emocionant! Veure els alumnes i les famílies a casa cantant, ballant i tocant la cançó era com tenir-los ben a prop. Van ser 120 vídeos, gairebé 3 hores d’enregistraments!

Ens va fer molta il·lusió rebre aquesta allau de col·laboracions: des de famílies senceres de P3 fins a alumnes de 6è acompanyats del pare o la mare. Alguns que només canten, que només ballen, que ho transformen en videoclip, o que hi afegeixen el seu instrument! Sonen guitarres, pianos, percussions, un baix elèctric, un violí... Quins alumnes i quines famílies! Sembla que això sigui fruit del confinament, però no ens enganyeu: aquesta creativitat la dueu a dins, d’abans de tota aquesta pandèmia, i la durem tots molts anys perquè ja ho tenen això els virus, es diguin Corona, Confina, o Mogent… s’encomanen!

Crònica

Un munt de vivències

QUE NO PARI LA FESTA!

de Sílvia Floreta, Eva Pibernat, Anna Puig, Alba Ruiz i Aleix Vidal Si una cosa hem trobat a faltar des que estem en confinament són les festes i si alguna cosa recorden els nostres exalumnes és aquesta, totes celebracions que celebrem cada curs a l’escola, ja que any rere any han esdevingut tradicions; la tradició del Mogent.

Recordem amb nostàlgia les festes que hem pogut celebrar tots junts i amb enyor els dos grans esdeveniments, la festa de Sant Jordi i el fi de curs, que hem hagut de fer diferent, junts des del cor, però separats per la distància.

QUAN VE EL TEMPS DE COLLIR CASTANYES...

Un any més ha arribat la tardor.

Les fulles comencen a canviar de color i passen del verd a tons més marronosos, grocs, vermells, taronges... Veus a la gent menjant castanyes i comprant els ingredients per fer panellets. Doncs nosaltres no hem volgut ser menys i també ens hem apuntat a fer panellets, menjar castanyes i a ballar danses!

El dia 30 d’octubre a primera hora del matí va ser un moment molt

esperat pels alumnes, un moment també especial pels més petits de la casa, perquè van fer panellets a l’escola amb l’ajuda dels de 6è; els grans contents d’anar a ajudar i els petits emocionats de tenir els grans de l’escola al seu costat compartint aquest moment.

Enguany, com a novetat, en aquells grups classe on hi ha alumnes amb al·lèrgies o intoleràncies es van fer uns panellets diferents, fets de galeta, xocolata i mantega, que van tenir molt èxit, ja que van agradar molt!

L’endemà es va celebrar la Castanyada realitzant diverses activitats.

A primera hora del matí van venir famílies de l’escola a preparar l’esmorzar conjunt agrupant les castanyes que algunes famílies s’havien emportat per coure a casa i organitzant els panellets per

grups classe. A mig matí tothom va baixar al pati i van arribar les Castanyeres que ens van repartir castanyes per a tots i totes, es van menjar els panellets, i seguidament es va fer l’assaig general de les danses per la tarda. A la tarda cada grup va interpretar la seva dansa, des dels més petits ballant Quan ve el temps de collir castanyes, la Castanyera, la Castanyera…

I acabant amb els de 6è i el seu tradicional Ball de cintes! Tampoc hi van faltar els gegantons de l’escola i la participació d’alguns alumnes de l’escola.

Volem donar les gràcies a les famílies que mai ens fallen, i en aquesta ocasió coent els panellets, les castanyes i organitzant i repartint l’esmorzar conjunt. Al Mogent tots sumem!

NADAL ÉS EL MOMENT Ding, dang, dong... dringueu sens parar! Als passadissos de l’escola comencen a sonar les típiques tonades de Nadal. Bé, per ser justos amb el punxadiscos de Ràdio Mogent (de fet és la punxadiscos perquè és una màquina) cal dir que en sonen moltes que són prou originals. En tot cas, sigui quina sigui la cançó, ens anuncia que s’apropa el Nadal.

I això vol dir que els més petits de P3, P4 i P5, i els no tan petits de 1r i 2n, comencen a repartir les postals de Nadal pel poble: comerços, llars d’infants, biblioteca, ajuntament...

També significa que alguns espais de l’escola es comencen a transformar, amb racons de referències hivernals… Enguany ha aparegut un poble fet de casetes de cartró,

tot ben bufó, al vestíbul. Amb els seus carrerons, la seva plaça, una bona font al costat de la fleca… I som com som; no hi podia faltar el turó amb el castell a dalt! De seguida hi han arribat uns núvols carregats de precipitació en forma de neu que, per sort, no han deixat gaires centímetres de gruix acumulat… Els vilatans hauran de desar els esquís per la següent temporada.

Mentre al poblet la vida segueix, a l’altre extrem de l’escola uns espectaculars alumnes de 1r ens interpreten els tradicionals i estimats "Pastorets". És tot un repte representar cada any la mateixa obra i que els aplaudiments segueixin tan vius com el primer dia.

Enhorabona, perquè la tasca no és fàcil: molt de text per memoritzar, personatges amb una càrrega emocional intensa, un vestuari

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 21

Crònica molt detallat, números musicals complexos... i tot plegat mantenint un savoir faire a l’escenari digne de les millors promocions de l’Institut del Teatre! Es nota que aquests petits actors tenen darrere unes bones professionals de l’escena.

Aquests dies finals de desembre l’espectacle segueix també fora de l’escola. Un riu de gent marxa cap al pavelló del centre esportiu municipal. On van? Regalen alguna cosa? I tant! Regalen música i il·lusió! Només dura una hora, però és molt intensa. Es tracta del concert de Nadal que ens ofereixen els més de 400 alumnes de l’escola. Alguns canten, altres a més

ballen, n’hi ha que toquen instruments de vent… La moguda és important, però el moment es recorda durant dies!

Amb tot, els petits no s’obliden d’anar alimentant el tió, perquè arribat el dia es porti bé. Mai ens decep: jocs, instruments, llibres… quin munt de regals!

Els grans també pensen en tot i procuren amagar la seva identitat darrera aquesta etiqueta d’Amic Invisible que tots duen a sobre durant els últims dies del trimestre.

N’hi ha que no s’aguanten el secret ni una hora, però la majoria mantenen la intriga fins a l’últim moment, quan tot es desvetlla rere un regal fet amb estima i deli-

cadesa per a un dels companys de classe, amb el que segurament compartim moltes experiències i mai trobem el moment de dedicar-li un somriure, un obsequi. El moment és aquest, és Nadal.

Els mestres també comparteixen el seu instant d’amor nadalenc.

Aquest any ho fan al ritme de Rosalia, tot versionant-ne la cançó “Milionària”. El “Fucking money man” s’ha convertit en un “Ja arriba l’hivern” que arriba al cor de tots els mogentins… fins que Nadal torni el 2020 i la Rosalia mogentina ompli, a través de la ràdio, de nou, els passadissos de l’escola.

UN CARNESTOLTES BESTIAL Per fi ha arribat la festa que més gresca i disbauxa porta a l’escola: el Carnaval. El passat 14 de febrer va arribar a l’escola el rei Carnestoltes, rei dels poca-soltes, que anava tot guarnit, com si al llit anés a dormir! Per la nostra sorpresa, van ser els alumnes de 6è els que aquest any van fer el seguici amb el rei Carnestoltes per la pista on tots i totes l’estàvem esperant. Van ser els encarregats de llegir el tradicional pregó i les consignes que hauríem de complir durant la seva estada a l’escola.

Tal com ja sabeu, l’eix transversal d’enguany ha estat “La nit”, de manera que aquesta festa també girava al voltant d’aquesta temàtica. Al llarg de la setmana, vam anar seguint les consignes tan divertides que el rei Carnestoltes ens anava dient, i totes tenien a veure amb l’eix transversal. A més, vam fer els tallers durant tres tardes, per elaborar la nostra disfressa per la rua del divendres. Els grups de tallers estaven formats per alumnes de P3 a 6è com ja és costum. La disfressa estava relacionada amb els animals nocturns. Voleu saber quins

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 22

animals hi podíeu trobar? Hi havia guineus, senglars i llops, també ratpenats, mussols i òlibes, i no ens oblidem dels ratolins i dels gats, així com tampoc de les granotes. Però res seria el mateix si no hi haguessin les estrelles que trobem al cel de nit, i és que les mestres portaven una estrella ben gran i vistosa al cap que guiava tots els animals nocturns a la rua.

Però abans del dia assenyalat encara ens faltava celebrar el conegut Dijous gras. Aquest dia vam anar tots junts al Parc de la Verneda, on vam esmorzar i gaudir de l’entorn tots plegats. Ens ho vam passar d’allò més bé, ja que va fer un esplèndid dia!

I per fi va arribar el dia més esperat! El divendres 21 de febrer vam fer la rua pel poble de la Roca. Després de tot el treball i la dedicació realitzat al llarg de la setmana, havia arribat el moment de poder lluir i gaudir de la feina

feta. Ens vam posar les disfresses d’animals que havíem estat preparant i vam anar desfilant cap al pati, on ens esperaven totes les famílies per acompanyar-nos al llarg de la rua pel poble. Durant la desfilada ni l’animada música ni les coreografies hi van faltar, i ens ho vam passar d’allò més bé.

Per concloure la festa, a la tarda vam poder gaudir dels balls i de les coreografies grupals, que els alumnes feia dies que estaven preparant. Va ser una tarda molt animada on tots vam poder gaudir d’allò més. I no podíem acabar de cap altra manera que ballant tots junts la coreografia que havíem preparat durant la setmana: l'"In the night" d’Oques Grasses!

Finalment va aparèixer la comitiva de les ploraneres per acomiadarse del rei Carnestoltes, que tant ens va fer divertir durant la setmana. Fins l’any vinent rei Carnestoltes!

Crònica LA FAMÍLIA DELS GEGANTONS COMENÇA A CRÉIXER d'Ivan Polo (exalumne)

Els nostres gegantons, un any més, han pogut lluir-se a l’escola i pel poble tot i que molt menys del que els hagués agradat.

El Granot i el Mogentó van començar a ballar al setembre, per la Festa Major de la Roca. L’escola va organitzar la II Trobada dels Gegantons del Mogent i hi va convidar a altres colles, com la de Santa Eulàlia o la dels Blancs i Blaus de Granollers, entre d’altres. Vam sortir al diari El 9 Nou on se’ns etique-

tava com a un dels actes més concorreguts de la Festa Major; tot un honor!

Ja durant el primer trimestre, amb la classe de 2n A i dos alumnes de 6è, la Lupe Maida i l’Hugo Tornero, vam començar a assajar el ball de castanyada. Va arribar el dia del ball i els gegantons, amb l’acompanyament dels nens de segon, van aconseguir ballar el ball amb un molt bon resultat!

El dia 9 de novembre vam ser convidats per la Colla de Gegants de les Franqueses a la seva trobada de gegantons. Ens ho vam passar tots molts bé, vam ballar amb els gegants i, fins i tot, vam fer una cursa amb els gegantons: el Granot contra el Mogentó. El Granot va començar molt bé, però el Mogentó el va atrapar i va guanyar la carrera! Aquests gegants estan bojos!

Durant el primer trimestre, com que soc l’encarregat dels gegantons de l’escola, vaig estar ajudant a la classe de P5 A en la construcció d’un nou gegantó, el Bigotis!

Paral·lelament, la colla ha estat construint el que serà el quart gegantó de l’escola que completarà la família gegantera del Mogent.

Quines ganes tenim d’ensenyarvos com ha quedat el llop!

QUÈ N'OPINEN ELS ALUMNES, DELS TALLERS? Els nostres alumnes esperen amb entusiasme el moment dels tallers on es barregen els alumnes de P3 fins a 6è per elaborar una decoració conjunta del vestíbul i una disfressa per carnestoltes. L’opinió dels més grans es fa valdre.

“Aquest any als tallers el que més m’ha agradat i m’ha sorprès és que hem utilitzat molts materials reciclats. Està molt bé perquè nosaltres som la classe Contaminació 0 i així vam aconseguir reutilitzar i reduir residus.” Duna Sánchez, 6è A “El que em va divertir més dels tallers va ser veure els nens de P3 treballant; n’hi havia un que sempre volia marxar i l’havíem de vigilar.” Quim Pont, 6è A “El taller d’hivern proposat per aquest curs em va semblar molt original. La idea de fer un poble em va agradar molt. Les cases totes semblants i amb els mateixos colors van quedar molt boniques.” Júlia Paz, 6è B “Fer els tallers amb els companys més petits fa que siguin més entretinguts, perquè els has d’ajudar i has de vigilar que vagin fent coses i que les puguin fer bé.” Biel Gutiérrez 6è B “La meva opinió sobre els tallers d’hivern és que duren poc, però en pocs dies tens l'oportunitat de conèixer altres persones d’altres cursos, poder conviure amb ells i conèixer una mica més d'aquestes persones. El tema d’aquest any em va agradar molt, havíem de fer cases i decorar-les amb molts detalls. A mi m’agrada fer detalls a les cases i ens van quedar molt boniques. Al final totes les cases que vam fer les vam posar al vestíbul de l’escola.” Brihanna Brans, 5è B “Aquest any la temàtica va ser la nit. Hi havia granotes, ratpenats, mussols, òlibes, gats… Les dues classes de 5è hem participat molt, ha estat molt entretingut fer totes les disfresses entre tots els de l'escola i ha estat molt divertit. I les disfresses ens han quedat molt xules! La rua del divendres va ser molt moguda i divertida i el que ens va agradar més van ser els balls. En conclusió, va ser un carnestoltes molt divertit.”

Adriàn Bergés, 5è A i Josep Valls, 5è B Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 23

Crònica UN SANT JORDI CONFINAT Tot i celebrar un Sant Jordi ben diferent, aquest any també hem tingut uns quants alumnes que han estat els guanyadors del concurs dels Jocs Florals, ja que les seves obres han estat meritòries d’aquest reconeixement. Una novetat ha estat que els hem demanat que ens enregistressin un vídeo llegint la història o el poema; així les hem pogut publicar a la xarxa i n’hem pogut fet un vídeo resum que permet veure’n un tastet. No us el perdeu!

GUARDONATS DELS XVI JOCS FLORALS Fragments seleccionats de les obres

“Hi havia una vegada una nena que es deia Júlia que estava llegint un conte del canvi climàtic.”

La nena que va canviar el món, de Laia Planas i Josep, 4t B “En Marc estava trist perquè possiblement no veuria en Kai en totes les vacances. El seu pare es va adonar que hi havia alguna cosa més entre en Kai i el seu fill.”

Acostumeu-vos-hi, de Bruna Sellés i Puyol, 6è A “-Hola, bon dia! -va dir en Josep.

-Hola -va contestar la recepcionista.

A la recepcionista se la veia trista, com si estigués obligada a somriure.”

D’una mà, de Candela González Lalinde, 5è B “Tinc dos ulls, com dues taronges, dues orelles que ho xafardegen tot, una boca que menja molt i un fotimer de dents que ho trituren tot.”

Cadascú té un cos diferent, de Martí GilTornero, 6è A “Després de moltes històries junts, es van reunir el dia que feia un any que havien començat a treballar plegats.”

Els ajudants d’en Jack, de Valèria Pagès Vilà, 5è A “Es deia que tothom estava trist, perquè feia temps el rei del planeta de l’avorriment els va fer un encanteri i ja no podien fer música, cantar, ballar ni dibuixar.”

La història del Mogentó i el Granot, de Lola Nievas Ramírez, 6è B “Van pensar la idea de construir una màquina del temps, però era totalment impossible.”

El destí de la Terra, d’Ivan de Blas Molina, 4t A “El gos va convidar el monstre a casa seva, a sopar una pizza.”

El gos i el monstre, de Martí Cabeza Sánchez, 4t B “Un virus ha arribat i no de molt bon grat, a tots ens ha alarmat i també ens ha preocupat.”

Coronavirus, de Biel Gutiérrez Escalona, 6è B “Hi havia una cosa rodona i tapada amb un llençol.

En Joan va agafar el llençol i…

-Ostres que gran, sembla que té un mecanisme.”

L’aventura en el temps, de Martina Álvarez Fernández, 4t A

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 24

“Vull cantar, sense saber el perquè.

Vull quedar amb les meves amigues, perquè sense elles no sé què faria”.

Vull ser vida, d’Abril Pérez Estiarte, 6è B “Vaig veure una ombra i em vaig apropar a ella, tenia molta por, però tenia la necessitat d’anar-hi i veure si era la meva imaginació o què podia ser.”

Game over, de Thaïs Aguilera Berrocal, 5è A “En Ben va veure una ombra molt gran sota l’aigua, en Marc estava sobre una roca molt lluny del vaixell.”

Malson?, d’Adolfo Luque Caballero, 5è B “En Derek deia que allò semblava massa alt, però com que els cosins més grans s’hi van tirar, ell va decidir que es tiraria per veure com era aquella emoció”.

Un coma inesperat, de Marc Gonzalo Soler, 6è B “Van veure una esplanada còmoda i en Robert, que havia portat molt d’equipatge, no parava de suar.”

Un càmping fatal, d’Adrià Bonillo Laso, 5è B “Quin dia és?

No ho sé.

I de quin mes?

No ho sé.

Tants dies tancat m’han despistat.”

No ho sé, de Biel Cardona Valeri, 6è A “Quan el sol estava en el seu punt més alt, van sentir uns tambors de lluny, van tenir curiositat i van apropar-se cap el soroll.”

El pitjor viatge del món, de Michelle Puigdomènech Lake, 6è A “Vaig tenir una idea! Vaig pensar una manera de poder fer que les bruixes es beguessin la poció.”

Les bruixes existeixen?, de NoaGargalloPetersen, 6è B “Quan acaben les classes, surto amb els meus amics cap a la biblioteca. Mare meva, quins llibres!

Els llibres no tenen paraules!”.

Mare meva, quins llibres!, de Mercè Cid Pons, 6è A “Em dic Jan, em deien babau.

M’agrada el rosa, sempre em donaven el blau.

Em deien babau, ara em diuen pel meu nom.

Sempre em donaven el blau, ara em donen el rosa i visc en pau.”

No agrado, d’Anna Pont Canet, 6è A

Reportatges

El dia a dia fa història Aquest curs la secció de reportatges recull des de projectes tan tradicionals per a l'escola com és el projecte transversal fins a novetats tan exitoses com els espais d'aprenentatge.

Us recomanem fer-ne una lectura calmada, segur que descobrireu aspectes del nostre projecte educatiu que no coneixíeu i que ens fan sentir orgullosos.

RECORDS DES DE LA LLUNA de Marga Canet

Després de l’èxit del projecte transversal Ens cuidem, a finals del curs passat ja vam començar a pensar quin projecte faríem aquest curs i vam decidir fer partícips als alumnes de la tria del projecte transversal d’enguany.

El juny passat, les mestres vam escollir quatre possibles temes i quatre mestres van gravar un vídeo defensant cadascun d’ells i exposant les possibilitats que oferien. Els quatre temes van ser: la nit, les dones, el blanc i el negre i l’olivera. Tots els alumnes de P3 fins a 5è i totes els mestres van votar el tema preferit i va guanyar per àmplia majoria “la nit”. Així acomiadàvem el curs engrescats amb el nou repte que ens proposàvem per aquest curs.

Al setembre vam iniciar el curs encuriosits i intrigats sobre què faríem en el projecte transversal i ben aviat l’equip de mestres vam començar a donar forma a les propostes i ens vam proposar els següents objectius: - Millorar l’hàbit de la son.

- Minimitzar el consum energètic al municipi.

- Analitzar els beneficis i prejudicis dels canvis d’hora.

A partir d’aquí vam començar a treballar el primer objectiu. La primera activitat que vam fer va ser una enquesta a cadascun dels alumnes sobre els hàbits de la son i a partir dels resultats d’aquesta vam fer un munt de feina. Els vam

preguntar: “A quina hora vas a dormir?”, “Quantes hores dorms?” i “Quins són els hàbits més freqüents abans d’anar a dormir?”.

A parvulari van analitzar els resultats de cada classe i a partir d’aquí van valorar quins hàbits són beneficiosos per tal de dormir més bé.

Aquestes conclusions van ser molt profitoses, ja que en van fer un vídeo molt clar i molt precís que podeu veure al web de l’escola. Fins i tot, el diari El 9 Nou en va fer difusió en un article publicat el 27 d’abril amb el titular: “L’escola Mogent, de la Roca, difon a les xarxes un vídeo sobre el projecte de curs centrat en la nit”.

A cicle inicial van fer les gràfiques i van treure conclusions dels resultats de l’enquesta de tot el cicle i vam comprovar que els resultats eren bons respecte les recomanacions que fa l’Agència de Salut Pública de Catalunya i que, en general, els companys tenen un bons hàbits de la son.

A cicle mitjà també van fer les gràfiques i van extreure conclusions del seu cicle, però a més van analitzar els resultats de tota l’escola i n’hem fet difusió en aquest roll up que podeu veure a continuació.

A cicle superior van analitzar els resultats de l’enquesta de tots els alumnes i per parelles van escollir una pregunta més concreta per fer-ne un anàlisi exhaustiu. Van analitzar les dades que responien la pregunta formulada, en van fer una gràfica i en van treure conclusions utilitzant els programes piktochart o canva.

Aquestes infografies estaven preparades per exposar, tot i que amb el tancament de l’escola no va ser possible.

Els alumnes de 4t, dins el projecte de les Energies van començar a investigar sobre el consum energètic del municipi. Van enviar un correu a l’ajuntament demanant dues informacions: “Quant consumeix la Roca amb l'enllumenat?” i “Quin és el consum energètic abans i després del canvi d’hora? Els van enviar les dades de consum d’un any sencer, desglossat per mesos, on es podia constatar que els mesos en els que els dies són més curts i les nits més llargues, el consum d’enllumenat públic és més alt.

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 25

Reportatges D’altra banda, els van explicar que el canvi d’horari no té cap implicació quant al nivell de consum elèctric de l’enllumenat públic, perquè s’utilitza un aparell anomenat rellotge astronòmic o interruptor horari que conté les dades de sortida i posta del sol per cada dia de l’any. Així, la xarxa d’enllumenat públic s’engega i s’apaga de manera automàtica en funció de l’hora de sortida i de posta de sol d’aquell dia en concret. Quines descobertes tan interessants! De ben segur que ens ajudaran a poder resoldre els objectius proposats en el projecte d’Energies de 4t del curs que ve.

Com no podia ser d’una altra manera la nit ha estat la protagonista dels tallers d’aquest curs. A l’hivern vam fer un muntatge de decoració de la nit preciós; aquest

curs un poble nocturn, ple de casetes decorades amb tota mena de detalls ha fet bonica la nostra entrada a l’escola. D’altra banda, la rua de carnestoltes d’animals nocturns feia tant de goig que no es podia deixar de fotografiar.

ens sap més greu és no haver pogut convidar a les famílies de l’escola per mostrar-los els resultats de l’enquesta i les conclusions extretes en els diferents cursos.

Per cert, també ens ha quedat pendent la sortida nocturna, però aquesta sí que la posposem pel En aquest projecte ens han que- curs vinent! dat moltes coses pendents. El que

ENGLISH DAY: “DREAMS AND NIGHTMARES” de Sílvia Floreta i Anna Puig

A l’escola tenim un somni que cada any es fa realitat, l’English Day! Aquest curs el nostre canal va mostrar un programa de televisió que portava per nom “Somnis i malsons” i que estava relacionat amb l’eix transversal de l’escola, “La nit”.

veure escenes de por. Els de tercer van representar un conte per anar a dormir que tractava d'una aranya molt simpàtica que volia ser un animal de companyia. Els alumnes de quart van explicar perquè les persones somien en gran quan estan despertes. Els de cinquè van solucionar alguns trastorns de la son en un programa anomenat “La veritat del dormir” i els petits van ser els encarregats dels moments musicals. Els alumnes de P3 va representar els bons hàbits d’abans d’anar a dormir, els de P4 van ballar una cançó que parlava dels somnis que podem Els alumnes de sisè van ser els tenir i P5 va fer el ball de l’esquepresentadors de les notícies i de let. cada secció del programa. Els nostres zombis de primer ens van donar alguns consells per dormir millor i un súper truc per fer fora els monstres que viuen sota el nostre llit. Els nens i nenes de segon van anar al cinema, van representar un curt de terror i els més experts en el tema ens van expli- Tota l’escola va gaudir de la diada car perquè els infants no poden tot participant d’un munt d’activitats dedicades a practicar la llengua anglesa. Vam poder comptar amb l’ajut dels estudiants de l’Institut de la Roca, alumnes en pràctiques de la universitat i famílies que ens van preparar jocs, cançons i contes, gràcies a ells va ser un dia genial! A més, aquest

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 26

dia, els alumnes que es quedaven al menjador, van poder gaudir de la tradicional gastronomia anglesa.

L’English Day va ser el dimecres però enguany vam voler fer una “English Week”, per això vam fer una activitat de dilluns a divendres durant les hores del pati. L’activitat portava per nom “I have a dream”, els nens i nenes podien anar a l’espai tecnològic i escriure o dibuixar un somni en una cartolina que havien de tallar en forma de núvol, tot seguit havien de gravar el seu somni davant del chroma.

Un dels nostres alumnes va somiar que vencia el coronavirus, esperem que aviat el seu somni es faci realitat!

Reportatges CAMPANYA “ORTOGRAFIA'T!” Enguany ens hem proposat una campanya molt especial, una campanya que va una mica a contracorrent socialment, ja que actualment escrivim missatges ràpids, amb abreviatures, on el com està escrit passa a ser secundari.

Els objectius d’aquesta campanya han estat sensibilitzar a tothom que cal escriure bé les paraules i donar un valor a les normes ortogràfiques.

Des de l’escola hem volgut que els mestres, en Joan, la Montse, les educadores del menjador i, en especial, els nostres alumnes fossin els transmissors de la importància de mantenir la nostra llengua. Alhora entre tots hem donat valor a les paraules ben escrites i a l’esforç que suposa als alumnes l’aprenentatge de les normes ortogràfiques i la seva aplicació.

La campanya va començar amb una sorpresa al vestíbul: un plafó amb les fotografies dels mestres mostrant paraules que els agradaven o els costen d’escriure.

Tots els alumnes estaven encuriosits en les paraules que portaven a les mans les seves mestres: “Serà la seva paraula preferida?”, “Per què ha escrit aquesta paraula?”, “Com m’agrada aquesta paraula!”, “Quina paraula tan difícil d’escriure!”, …

de Marga Canet

ens vam fer una foto. Així, en total més de 430 fotografies de nens i nenes de P3 fins a 6è van aparèixer penjades al passadís de l’escola. Quina feina van tenir tots els alumnes a passar estones al passadís! Buscaven la seva foto, la del germà, de la germana, el cosí, la cosina, el veí, la veïna, l’amic, l’amiga, el fillol, la fillola, el padrí, la padrina, … Tafanejaven què havien escrit els altres i es fixaven en com estaven escrites les paraules. Però aquesta paret ortogràfica on una fotografia tocava l’altra era temporal.

A continuació, les mestres vam repartir les normes ortogràfiques per les classes de primària; cada classe en va treballar una, segons la dificultat de cadascuna. Els alumnes van buscar-la, van entendre-la i van elaborar-la a la classe. Finalment, van il·lustrar-la amb les paraules de la paret ortogràfica; així doncs van baixar a fer una recerca

de paraules proposades per mestres o alumnes i cada classe va muntar un mural.

Quan tothom va tenir acabada aquesta feina, vam penjar tots els murals de les normes ortogràfiques al passadís per tenir-les presents diàriament i poder-les consultar quan ens fes falta. I del munt de fotos que ens van sobrar vam fer-ne sanefes.

Tot plegat fa goig i entre tots hem participat a tenir aquesta magnífica paret ortogràfica que ens ajuda a escriure correctament la nostra llengua. Aquesta iniciativa ha fet present i visible en el dia a dia de l’escola l’ortografia, sovint un contingut que per molts alumnes és un bon mal de cap. La campanya ha ajudat a veure’l en positiu i a treballar-lo passant-ho bé. En definitiva, ha estat tot un èxit reconegut per tota la comunitat educativa.

Anàvem sentint els seus comentaris que van ser el punt de partida per motivar la campanya. Ens vam animar tots i des del més petit fins al més gran vam triar cadascú una paraula, la vam escriure ben gran i Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 27

Reportatges UN NOU REPTE: ELS ESPAIS D'APRENENTATGE de Joana Usero, Marga Canet, Montse Fuster i Aleix Vidal

Comença un nou curs i amb aquest hem encetat un nou repte: com poder fer que els alumnes desenvolupin les seves habilitats individuals el màxim possible?; de quina manera ens podem organitzar perquè això sigui possible i complementari al treball que es fa a l’aula? Portàvem un parell de cursos investigant i madurant una nova proposta organitzativa per tal de donar resposta als reptes que ens plantejàvem. Així que, aquest setembre vam apostar per muntar els espais d'aprenentatge.

Els objectius d’aquests espais d’aprenentatge són: – Potenciar les capacitats personals de cada infant per tal de desenvolupar-les i convertir-les en destreses i habilitats.

– Fer partícips als alumnes dels seus propis aprenentatges i fer-los conscients de les seves habilitats individuals.

Per tal que hi hagi un desenvolupament integral de l’individu és necessari que l’adquisició del coneixement passi per la pràctica. L’aprenentatge ha de ser vivencial i actiu. Aquest tipus d’aprenentatge es produeix quan es viu una experiència formativa, realista que implica una acció i que genera unes emocions, a partir de la que es construeix el coneixement.

Així doncs, aquest curs hem incorporat dins l’organit-

zació de centre els espais d’aprenentatge. Durant aquestes sessions l’infant esdevé el veritable protagonista, escollint les propostes segons els seus interessos i motivacions i gaudint de temps i llibertat per construir el seu propi aprenentatge.

El fet que als espais es barregin alumnes de diferents edats ajuden a desenvolupar la seva autoestima i iniciativa personal. El paper del mestre és observar i acompanyar així com dissenyar els espais i els materials per tal que l’infant aprengui per ell mateix.

Hem proposat quatre espais d’aprenentatge pels alumnes de primer cicle: espai de biblioteca, espai tecnològic, espai científic i espai d’art en la franja horària de matí de 9.30h a 11h. Pels alumnes de segon cicle n’hem proposat tres: espai de biblioteca, espai científic i espai d’art en la franja horària de tarda de 15h a 16.30h.

Les aules dedicades a desenvolupar aquests nous reptes estan dissenyades curosament tenint present l’estètica, la diferenciació d’espais dedicats a desenvolupar les diferents activitats que es proposen a cadascun d’aquests, amb els materials motivadors i necessaris per tal de poder portar a terme les propostes.

Com és un dia als espais pels alumnes de primer i segon cicle?

Els alumnes de primer cicle passen per tots els espais d’aprenentatge al llarg del trimestre per tal de familiaritzar-se i de fer un tastet de cada espai.

A les 9.30h del matí els alumnes de 1r a 3r surten de la seva classe i van cap als espais d’aprenentatge que els toca aquell dia, cadascú porta una llibreta d’autoavaluació de la tasca que desenvoluparan a l’espai.

Després de fer l’acollida dels nens i nenes i explicar quines propostes diferents hi ha a l’espai, cadascú, lliurement tria què vol fer. Un cop acabada l’activitat o la sessió, tothom apunta a la seva llibreta quina activitat ha fet, què és el que més li ha agradat i què li agradaria fer la propera sessió o si li queda alguna cosa pendent per acabar; d’aquesta manera cada alumne porta un registre exhaustiu del seu aprenentatge.

El funcionament dels espais d’aprenentatge pels alumnes de segon cicle és una mica diferent als de primer cicle. Per poder anar als espais d’aprenentatge els infants han de complir una sèrie de requisits; fer uns racons obligatoris d’aula, no tenir cap falta de deures Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 28

i no tenir cap conflicte amb els companys durant la setmana. Si han complert amb els requisits demanats, poden apuntar-se per anar als espais d’aprenentatge, on cadascú tria l’espai segons les seves afinitats, és a dir, cadascú decideix on vol anar. En aquest cas, igual que els alumnes de primer cicle, també tenen la seva llibreta d’autoavaluació que els acompanya a cada espai per poder anar fent un seguiment del seu aprenentatge.

Per poder organitzar aquestes sessions, a l’aula els alumnes tenen una cartellera on es van apuntant en ordre de preferència, poden treballar a l’espai fins a tres dies seguits, depenent de la proposta que vulguin desenvolupar, si en algun cas la tasca s’allarga més de tres dies, es pacta amb la mestra encarregada de l’espai si pot venir alguna altra sessió o pot ve-

nir en hores del pati a acabar.

En definitiva, cal destacar que aquests espais estan dissenyats per donar autonomia als alumnes i per desenvolupar i potenciar les seves habilitats i capacitats personals amb l’objectiu que siguin els propis nens i nenes que tracin el full de ruta decidint què volen aprendre, com ho faran i regulant el seu ritme d’aprenentatge.

El mestre, en aquest cas, fa de guia, fa propostes i acompanya i regula el procés d’aprenentatge de l'alumne fent-lo conscient del desenvolupament de la seva tasca i de les seves habilitats personals.

Reportatges Què trobem en els espais?

L’espai d’art està distribuït en diferents zones per tal de donar resposta a les inquietuds dels alumnes i poder desenvolupar les seves habilitats artístiques segons les seves demandes individuals.

A l’entrada de l’espai tenim el racó de benvinguda on els alumnes poden trobar uns fons bibliogràfic sobre art que poden consultar en qualsevol moment en cas que ho necessitin i la pissarra on s’han d’apuntar els nens i nenes de segon cicle. Al costat de l’aigüera s’ha destinat el racó de modelatge, l’objectiu és que els alumnes que vulguin puguin gaudir de crear de manera lliure o partint d’un model escultures ja sigui amb fang o amb plastilina. A continuació hi ha el racó de fusteria, que només poden accedir els alumnes de segon cicle, l’objectiu és que portin un projecte per poder desenvolupar en la mesura que sigui possible ja que és un dels racons més complicats de portar a terme per la necessitat d’un material i unes eines molt concretes.

Seguidament hi ha el racó de dibuix al natural, en aquest racó van canviant les propostes al llarg del curs, enguany només hem tingut temps de dibuixar carbasses i un bodegó. Un dels racons amb més propostes és el de collage, pintar pedres, scrapbook, papiroflexia… aquest és el més canviant segons el que vulguin fer els alumnes; hi ha unes prestatgeries on tenen tot el material necessari per desenvolupar aquestes activitats. El racó de pintura ocupa una gran part de l’aula, en aquest espai hi ha diver-

passat de ser un espai on emmagatzemàvem tots els llibres de l’escola i a partir d’aquí s’agafaven en préstec a les aules i per part dels alumnes, a ser un espai on gaudir de la lectura i l’escriptura.

Ha passat a ser l’espai on els alumnes troben infinitats d’inputs que els permeten fer volar la imaginació, submergir-se en mil històries fantàstiques, navegar en mars d’aventures i crear allò inimaginable.

A l’entrada de la biblioteca els alumnes es troben l’espai on deixar les llibretes d’autoavaluació i la pissarra on apuntar-se. A continuació, a l’espai més fosc, però que quan es posa en marxa els focus l’il·luminen, es troben el “teatre”, el racó preferit dels més petits, però també on els més grans sorprenen amb les seves històries. El teatre, ja sabeu que és una activitat molt viscuda a l’escola; en aquest espai de lliure creació aquest fet es palpa. Aquí els alumnes reprodueixen obres de contes coneguts, però també en fan variants i en creen de noves utilitzant tant les titelles de mà, com de dit o de pal Només dir que, ha estat un plaer i fins i tot fent teatre d’ombres. poder portar a terme aquest espai, veure la implicació dels alumnes i les ganes de superació en moments de dificultats. He gaudit dels seus moments de satisfacció veient-los orgullosos de la feina i de l’esforç que han posat en cada activitat que han desenvolupat.

L’espai de biblioteca és l’espai d’aprenentatge de l’escola que ja existia, però que ha Quan els alumnes s’endinsen a la patit una important biblioteca es troben l’espai d’”això transformació. La biblioteca ha era i no era” on la fàbrica de con-

ses propostes a fer amb pintura acrílica, tempera, pintura al oli, aquarel·les, …, depenent de la proposta que triïn els alumnes se’ls recomana fer servir una tècnica o una altra. Finalment i a la part central de l’aula hi ha el racó de costura decorat amb una tauleta central, un sofà i dos sillons. En aquest espai els alumnes poden cosir les seves pròpies produccions com coixinets, bossetes…, i els més atrevits també poden fer mitja.

tes, els daus, els puzzles i els pals de gelat conviden a crear tota mena d’històries i tota una diversitat de material bonic com cartolines, enganxines, retoladors brillants, segells… els provoquen plasmar tot allò que corre per la seva imaginació.

Davant d’aquest espai, el “còmic” és el racó preferit de molts lectors i sobretot dels il·lustradors. El còmic en blanc i negre, però en format variat ha estat el protagonista d’aquest curs i un munt d’alumnes han descobert que se’ls dona molt bé, això de dibuixar.

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 29

L e s cl a s s e s d e l

c ur s 2 0 1 9 ‐ 2 0 2 0

Reportatges

L’espai de la poesia ocupa la part del fons de la biblioteca, és el més íntim, el més dolç, el que conté el material més inspirador, ja que la poesia consisteix en jugar i fer art amb les paraules, una bona destresa. En aquest espai hi ha alumnes que han descobert que són grans poetes i han gaudit llegint i escrivint poesia. Al costat de la poesia, hi ha l’escriptori on els alumnes poden escriure el seu diari de vida personal. Uns calaixets amb un munt de situacions, sentiments, emocions… els ajuden a escollir un tema i a escriure sobre aquest. Posar paraules a pensaments els ajuda a poder sentir-se identificats en coses que els passen, a sentir que són coses que no només els passen a ells i a canalitzar sentiments i emocions.

En el racó dels contes texturats hi ha una diversitat de contes per llegir amb les mans, per jugar amb el tacte i per escoltar sense mirar.

A més, poden crear el seu propi conte texturat, un bon repte amb grans resultats. Finalment, hi ha l’espai de la lectura on el sofà, els coixins i la catifa conviden a què

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 32

cadascú busqui el seu racó per llegir amb intimitat o en companyia, un àlbum il·lustrat o una novel·la; on cadascú pot gaudir d’un llibre, ja que tothom té un llibre que li pot agradar.

A més, a la biblioteca els alumnes hi troben les novetats, els carnets de les col·leccions, poden fer la gimcana de la biblioteca per aprendre a buscar-hi llibres i poden fer-hi tot d’activitats que es van proposant al llarg del curs.

Com es gaudeix veient com els alumnes et sorprenen cada dia amb propostes i produccions que tu com a adult no t’has imaginat.

La seva creativitat és infinita, per això és gratificant oferir-los un espai que els provoca en l’aprenentatge.

L’espai científic té una doble vessant: la natural i la social i vers elles hi ha plantejats diferents espais amb propostes diferenciades.

Al racó de les novetats, tal i com indica la paraula, sempre hi ha noves activitats vinculades al moment de l’any. Vam començar amb les pomes, els bolets, les ametlles.... i actualment teníem les olives; el més important és fer una descoberta d’aquests elements, des del seu origen fins l’aprofitament que en podem fer.

A la part d’animals, tenim un munt de llibres de consulta per tal de satisfer les curiositats que ens desvetllen els diferents animals, dels més comuns als més exòtics.

S’hi poden trobar diferents mostres per a poder mirar-les a la lupa binocular: una mantis (que havíem trobat al pati i cuidat), un escarabat, diferents nius, un dragó comú, vespes comunes, vespes asiàtiques, un abellot, un gripau....

També hi ha d’altres materials relacionats amb el món animal: cicles de vida, plomes, esquelets…

És un espai en constant creixement ja que s’abasteix de les mostres que van aportant els nostres nens i nenes.

El món de les plantes també té una racó important dins l’espai, s’hi pot trobar el germinador i els pots d’investigació. Al primer, qui vulgui pot fer créixer diferents llavors amb la finalitat de cuidar-les i de poder recollir el fruit. A la part dels pots, hi ha tot un seguit de mostres extretes de diferents plantes; es tracta d’experimentar amb elles: matxacar-les, ratllar-se, infusionar-les fins a descobrir de quina planta provenen, quina part de la planta són i finalment saber on es conreen.

El racó dels experiments, és un racó màgic ja que hem experimentat amb la densitat dels líquids, hem creat cristalls de sal, hem generat una reacció química que ens ha inflat un globus i molts d’altres. Tot i que, les darreres sessions l’activitat estrella va ser fer la maqueta de la sang.

I per últim, però no menys important, hi ha l’espai del món que està distribuït al voltant d’un mapa gegant que presideix aquest racó.

Aquí es pot investigar sobre diferents països, diferents civilitzacions, diferents tradicions, i també hi ha un espai dedicat a persones vinculades amb la ciència, amb un èmfasi especial a les dones.

L’ànima d’aquest espai és generar curiositat i ganes de fer descobertes, m’ha encantat veure com les nenes i els nens obrien els ulls al món de la ciència i tenien ganes de més. Ha estat una gran experiència, ja que l’espai que ha anat creixent amb les inquietuds dels nens, m’ha atrapat i ja tinc un munt de noves propostes de cara el curs vinent.

Reportatges L’espai tecnològic ocupa el lloc abans reservat a l’aula d’informàtica i esdevé una mena de calaix de sastre on podem trobar una gran diversitat d’eines tecnològiques, per esmolar l’enginy i posar els bits i els bots al nostre servei. Els bits els trobem a l’interior dels pocs ordinadors que queden de l’antiga aula d’informàtica, i també dins les tablets i algun altre dispositiu informàtic. Els bots (en un sentit ampli, de robot i de rebot, perquè no?) els trobem en els aparells robòtics que tenim (el ratolí Code&Go, els Edison, els mBot, les micro:bit), i en la paret inspirada en el Creactivity del CosmoCaixa, on tenim tot tipus d’estris i material com tubs, gomes, engranatges, politges i pilotes, per fer rebotar les idees amb les mans. Les activitats es plantegen entorn de diferents racons que van variant a mesura que avança el curs, i pels quals passen tots els alumnes.

Aquests es poden agrupar en quatre grans tipus: racó de mecànica, racó d’informàtica, racó de robòtica i racó de programació. En el racó de mecànica hem pogut muntar circuits de gravetat, jugar amb les politges i els engranatges, construir pinballs. En el racó d’informàtica ens familiaritzem amb les eines digitals que necessitarem pels reptes de robòtica i programació, però també per les feines del dia a dia que a mesura que anem creixent caldrà fer digitalment cada vegada més. És un bon moment per iniciar-se en entorns de fitxers, carpetes i finestres, però també entorns al núvol i navegadors. En el racó de robòtica deixem les pantalles, que és un dels grans objectius de la transformació d’aquest espai, i ens centrem en el pensament computacional, però a nivell eminentment manipulatiu. Coneixem sensors, motors, accions i reaccions. Plantegem reptes i es resolen sobre la taula o a terra

amb els robots que tenim a l’abast.

En el racó de programació l’activitat és semblant, però amb un xic més de reflexió i pensament previ.

Els reptes que es plantegen són més variats, però es resolen en pantalla, mitjançant l’ordinador. És el moment de treballar de forma més abstracta, l’orientació en l’espai, les repeticions, els bucles, les condicions… Sovint acabem connectant el racó de programació amb el de robòtica, perquè alguns entorns de programació ens permeten connectar els robots i comprovar que allò que hem programat en pantalla funciona en el món físic i real.

LA VEU DELS NOSTRES ALUMNES “L’espai científic m’ha agradat molt perquè he pogut investigar i observar un ratpenat socarrimat que es va quedar atrapat en una xemeneia.” Valèria Bassa, 4t A “L’espai d’art és molt divertit, pots fer moltes coses, fer figures de fang, fer una llibreta amb scrapbook, pintar un quadre… Jo vaig fer 3 boles per penjar a l’arbre de Nadal i va ser súper divertit. És un dels meus espais preferits.” Clàudia Teixidó, 4t A “L’espai de biblioteca és el meu preferit, perquè hi ha molts llibres i puc agafar el que més m’agrada. De l’espai biblioteca no milloraria res, perquè ja hi ha molts llibres i l’espai està bé.” Pol Camarena, 4t B “Per mi l’espai científic és el que m’agrada més, perquè hi ha coses per investigar, per fer experiments, per plantar plantes i per provar menjars i investigar sobre ells. A l’espai científic he fet un experiment que es diu 5 capes de colors i és molt “xulo”. A l’espai científic crec que li falten taules per fer els experiments i poder investigar sobre coses, però tal i com està és el millor dels espais que he anat.” Martí Cotes, 4t B “Aquest any les mestres ens han fet uns espais d'aprenentatge molt divertits, són de: biblioteca, científic i d'art. Quan ens van dir que havien fet espais d'aprenentatge em vaig preguntar: “Què es farà als espais?”. Quan va venir la Marga a la classe a explicar-nos els espais que hi havia, de seguida, vaig triar el de biblioteca, perquè em va semblar que podríem fer moltes coses.”

Martí Casadellà, 5è A “A mi m'agrada l'espai científic, perquè pots investigar sobre plantes i animals. Per exemple, pots plantar mongetes, pèsols, blat de moro, alvocat … Jo hi vaig anar a fer un experiment que es deia cristalls de sal, però també s’hi poden fer molts altres experiments.” Albert Gómez, 5è A “M’agrada molt l’espai d’art, perquè vaig fer una catapulta amb ferro i una pilota de futbol amb fang que vaig poder pintar.”

Edgar Mondéjar, 5è B “L’espai d'art m'ha semblat molt divertit; poder crear quadres i figures de fang, és el que m’agrada més. Ho veig molt divertit i he après molt. També he anat a l’espai científic, el meu preferit, perquè m'agrada investigar coses, fer experiments... Per mi és el millor lloc per aprendre i per saber més coses sobre el món.” Marc Beltran, 6è A “Un dels espais que més m'ha agradat ha estat l'espai de biblioteca, perquè he pogut fer un conte texturat. El que més m'ha agradat fer d’aquest conte ha estat escriure en braille, perquè ha estat una oportunitat nova d’aprendre a escriure amb aquest tipus de màquina.” Michelle Puigdomènech, 6è A “L’espai que més m'agrada és el d’art, perquè m'agrada molt fer coses amb les mans i perquè aprens moltes coses. Vaig fer un quadre amb el meu nom. Els altres espais també són “xulos”.” Bernat Pérez, 6è A “M'agrada passar l'estona als espais, crec que aprens moltes coses que no havies après, però que volies saber. També pots fer les coses que et vinguin de gust com pintar, dibuixar, escriure un conte, un poema…” Mercè Cid, 6è A “Per a mi els espais d'aprenentatge han estat molt divertits i m'han agradat molt. L'espai que m'ha agradat més ha estat el de biblioteca, perquè era molt tranquil i divertit i m'ha encantat fer el conte texturat. Si jo estigués l'any que ve a l'escola, m'encantaria tornar-ho a fer!” Jana Jiménez, 6è B

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 33

Reportatges PER QUÈ LES MATEMÀTIQUES? de Sònia Usero

Per què un dels nostres trets d’identitat és la metodologia de les matemàtiques? Per què ens veiem en la necessitat d’explicar per la comarca, la província, el país… aquest canvi metodològic?

Per què hi ha tants professionals de l’educació que ens demanen ajuda, guia o orientació perquè volen fer també un canvi? Per què els grans mestres de la didàctica de la matemàtica fa anys i anys i anys (us sorprendria quants) que lluiten per fer entendre als centres educatius i als mestres i professors que les matemàtiques han de servir per a alguna cosa? Doncs no sabria com explicar-vos-ho, però sí que m’agradaria posar-vos en situació.

Diuen que la millor manera d’aprendre és fent; així que us proposo aquest problema: “Quatre amics volem anar de viatge, a l’agència ens fan un gran pla de pagament. Ens deixen pagar la meitat en fer el contracte del viatge i l’altra meitat ens la fan pagar, un 25% al maig i un 25% el dia abans de marxar.

El preu total del viatge és de 5440.-€. La pregunta que us faré sembla evident, oi? Quant pagarem cadascun de nosaltres en cada moment?”

Vinga, va, us animo a resoldre el problema i compartir-lo amb les persones que teniu al voltant. Si us sembla bé el podeu discutir a una terrasseta fent un got, ara que ja ens podem ajuntar una miqueta.

Tots heu calculat de la mateixa manera? Heu seguit la mateixa estratègia? Heu necessitat paper i llapis? Quants de vosaltres heu calculat el percentatge fent una regla de 3. Creieu que és necessari? Podríem trobar un camí més curt?

Si torno enrere i penso en la meva experiència a l’escola, com a alumna, recordo la cantarella de… si de 100 n’agafo 25, de 300 n’agafaré “x”, aleshores faig:

Un dia, fora de l’escola, a la vida real, davant de la necessitat de calcular un descompte d’uns pantalons que estaven de rebaixes, vaig adonar-me que el 25% era fer 4 trossos del 100 o de qualsevol “x” que em trobés. Aleshores, el 25% de 30 és dividir el 30 en quatre parts i el 25% de 50.890 també, i… oh!, fer quatre parts iguals és el mateix que fer la meitat de la meitat. Fàcil, oi?

I algú que li agrada aixafar la guitarra dirà: “I si has de calcular el 20%? O el 10%? O el 15%?” Això pot ser un no acabar mai, però mireu si és curiós. Un dia vaig descobrir que el 20% és dividir per cinc i els meus alumnes em van ensenyar que si divideixo per 10 i multiplico el resultat per 2 és el mateix que dividir per 5. I per fer el 10% només cal dividir per 10. Per tant, on queda la regla de 3? On queda el paper i el llapis?

Per molt estrany que sembli, aquestes estratègies de càlcul surten dels nens i nenes de l’escola, les descobreixen ells utilitzant materials com els reglets, discutint entre ells i amb les mestres, posant en comú pensaments, estratègies, maneres de fer… Ho

aconseguim fent parlar a les matemàtiques.

Encara veieu tan necessari fer càlculs infinits, repetitius, avorrits per aprendre matemàtiques?

Doncs us proposo un altre exercici; aquest és de memòria. Penseu quan va ser la darrera vegada que vau haver de fer uns càlculs de moltes xifres, col·locant les centenes amb les centenes, les desenes amb les desenes, les unitats amb les unitats i amb la cantarella... “de 4 a 12 i me n’emporto una”. Sobretot penseu quan heu hagut de calcular per plaer, sense haver de resoldre cap situació on sigui necessari calcular: com anar a fer la compra, fer un pastís, comprar coca-cola per una festa de 10 nens... Alguns dels que som mestres sí que ho hem fet, però la resta, ho dubto.

Aquest any havíem de fer el tan esperat taller de matemàtiques per a les famílies; és una de les tantes coses que han quedat pendents, però aquesta, a mi, em fa especial il·lusió. Així que, com que no he tingut l’oportunitat de compartir aquests moments de reflexió matemàtica amb vosaltres, he intentat justificar en aquest escrit la frase que tant ens defineix: “fem matemàtiques per a la vida”.

MESTRES D’ALTRES ESCOLES ENS VISITEN Aquest curs hem rebut visites de tres escoles: l’escola de Can Parera, de Mollet del Vallès; l’escola Josep Orriols i Roca, de Moià; i l’escola Josep Maria Jujol, de Barcelona. Els mestres d'aquestes escoles van venir en tres dies diferents i per les aules van passar un total de 40 mestres aproximadament.

Els mestres van visitar les classes des de P3 a 6è, segons el que els interessava veure, i després van fer una xerrada sobre la metodologia i la manera de treballar les matemàtiques, amb l'equip directiu.

Va quedar pendent la visita d'un grup de caps d'estudis de diferents escoles del CRP de Sant Gervasi de Barcelona que estava programada pel dia 19 de març, però no va ser possible perquè vam haver de tancar l'escola per la pandèmia de la Covid-19.

Aitor Delgado i Dani Hervàs

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 34

Reportatges AVANCEM EN ELS PROJECTES de Joana Usero

“La societat evoluciona i cada vegada més hem de preparar els nostres alumnes per donar respostes innovadores en una societat canviant i en evolució constant.

Si l’objectiu és afavorir que l’aprenentatge escolar sigui útil per a formar ciutadans i ciutadanes crítics, amb opinió pròpia, autònoms i que siguin capaços de resoldre els nous reptes en cooperació amb els altres, el model que presenta els aprenentatges de manera fragmentada per disciplines s’ha de revisar i s’ha de tendir cap a enfocaments globalitzats.”

Comencem amb una cita sobre el treball per projectes que té el Departament d’Educació a la seva pàgina d'inici a Currículum i orientació. Aquest és el nostre punt de partida en el que basem el treball per projectes, però com que tot evoluciona, els nostres projectes d’escola també tenen la necessitat de ferho.

Des de fa un parell de cursos formem part del grup d’escoles i instituts que formen part de la Xarxa de Competències Bàsiques, XCB, on dos representants de cada centre es formen per desenvolupar un treball per competències al propi centre, on s’elaboren instruments de suport per orientar els processos de reflexió i la gestió del currículum per competències bàsiques i comparteixen processos d’autoavaluació.

A partir d’aquesta formació i amb el treball i la implicació del claustre, a l’escola hem anat avançant en el desenvolupament dels projectes d’aula, redissenyant-los partint de la revisió dels objectius i de buscar una finalitat per tal que siguin projectes vius i oberts a la comunitat escolar. Aquest canvi o modificació ha passat per una fase de debat pedagògic del claustre de mestres que ha servit per consensuar i acordar aspectes concrets sobre el treball per projectes.

A continuació podeu veure tres exemples d'activitats desenvolupades en els projectes.

Cloenda dels projectes dels Gegants i dels Diables de Núria Costa i Marta Pou

Aquest curs, el nom de les nostres classes han estat Diables a P4A i Gegants i Gegantes, a P5 A. De seguida que vam tenir el nom triat, ens vam posar a investigar sobre aquest.

A P4 A, la classe dels Diables, vam anar descobrint coses a partir de la visita de dos diables de la Roca.

Vam aprendre quin tipus de roba ens hem de posar en un correfoc, quina protecció has de fer servir per anar a un correfoc, quin ha de ser l’ordre en un correfoc i també vam provar de cremar una bengala. Des del primer dia vam estar aprenent a tocar el timbal i a classe de música vam aprendre a tocar un ritme per tocar el dia de la cercavila. A la classe vam estar assajant un petit ball que fan els diables al voltant de la diablessa i el Llucifer que és l’amo de tots els diables.

A P5 A, la classe dels Gegants i les Gegantes, vam investigar els tipus de gegants que hi ha, quins són els gegants de la Roca i dels pobles del voltant, com es dissenyen i es construeixen… i amb l’ajuda de

l’Ivan Polo i de les famílies, vam dissenyar i construir un gegantó per l’escola, que li vam posar de nom Bigotis. Paral·lelament, vam confeccionar el nostre vestuari com a geganters i geganteres i a les classes de música, vam treballar el ball de bastons i en vam aprendre un per poder-lo ballar el dia de la cercavila.

Un cop a punt tots els preparatius, els Diables, els Gegants i les Gegantes vam convidar a tots els alumnes de l’escola a la pista del pati, per gaudir de la cercavila que havíem preparat conjuntament i que va servir com a cloenda dels nostres respectius projectes. Va ser un dia molt especial!

CERCAVILA AL PATI Un dia a l’hora del pati tots els alumnes de l’escola vam participar d’una cercavila de gegants, bastoners i diables que van organitzar els alumnes de P4 A i P5 A. A la classe dels Gegants, l'Eva els va ensenyar a fer el ball de bastons i l'Ivan els va ajudar a crear el gegantó que van dissenyar a la classe; es diu Bigotis. Van ballar primer els Diables i després els Gegants.

Aquests van presentar en Bigotis a tota l'escola, fent una volta per tota la pista. Anaven vestits amb el vestuari que ells mateixos havien creat, una faixa i un mocador de geganter. A dins la colla gegantera hi havia qui portava el Bigotis, els dos guies que l'ajudaven, els capgrossos (que van portar fets de casa), els geganters acompanyants i els geganters músics que tocaven el timbal. Ens va agradar molt, vam quedar impressionats en veure com s’ho havien treballat.

Marc Cardona

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 35

Reportatges Entrevistem un científic

de Cristina Alsina i els alumnes de 2n Els nens i nenes de 2n durant el 1r trimestre van estar treballant el projecte del cos humà, en concret van estar investigant el nostre cos per fora. Durant el segon trimestre van explorar el cos per dins i per això van convidar un expert en aquesta temàtica. En Miguel Ángel Valverde de Castro, professor de Fisiologia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i director d’un grup d’investigació mèdica del Parc de Recerca de Biomèdica de Barcelona, els va fer una xerrada on els va explicar un munt de coses i a més van aprofitar per fer-li una entrevista a Ràdio Mogent.

Va ser tot un honor poder comptar amb la presència d’un científic tan important i com que l’entrevista va ser d’allò més interessant, hem considerat oportú compartir-ne un fragment i animar-vos a escoltar-la sencera escanejant el codi QR que trobareu al final.

Per què vas decidir fer medicina?

Jo vaig decidir fer medicina perquè m’agradava molt, volia entendre com funcionava i a més volia curar la gent que estava malalta.

Un cop acabada la carrera de medicina, vaig adonar-me que m’agradava més investigar com funcionaven les cèl·lules del nostre cos i del cos d’altres animals, per entendre com es produïa una malaltia. També vaig adonar-me que m’agradava més això que treballar en un hospital.

Per què vas escollir investigar el cos humà?

Com que era metge, per mi el més natural era pensar que per entendre les malalties que pateix la gent, puc intentar descobrir, investigant les cèl·lules del nostre cos, com funcionen les cèl·lules, com deixen de funcionar i què els passa quan estem malalts. Per això que em vaig dedicar a estudiar el cos humà i particularment el cos humà quan es posa malalt.

Quants anys fa que t’hi dediques?

Jo vaig acabar la meva carrera de medicina a la universitat l’any 1988. Des de llavors estudio les cèl·lules, com funcionen, com es produeix l’electricitat a dins de les cèl·lules, perquè és el que ho mou tot, sense aquesta electricitat les cèl·lules no funcionarien. Jo em dedico a estudiar com aquesta electricitat controla totes les cèl·lules de l’organisme. Fa trentados anys que faig això.

Sempre has treballat a Barcelona?

No, jo soc de Valladolid i vaig començar a treballar a Valladolid durant un parell d’anys, després vaig marxar a Cambridge, a Anglaterra, a fer el meu doctorat. Després vaig continuar treballant i estudiant farmacologia i altres coses del cos humà i de les cèl·lules. Després de quatre anys a Cambridge, vaig anar a Oxford on vaig treballar durant dos anys, després vaig estar quatre anys a Londres, després dos anys a Xile, un any a Mèxic i després de tot això vaig arribar a Barcelona, fa gairebé vint anys. O sigui que he voltat una miqueta...

Què t’agrada més, fer de professor o dirigir el laboratori?

Uau, aquesta és una pregunta molt difícil i molt bona, perquè m’agraden les dues coses. En una et canses més fent una cosa que una altra, però la part bona de ser

professor és que quan ensenyes ho veus tot ràpidament a la cara dels teus alumnes: si ho han entès, si estan il·lusionats i volen aprendre més..., això és fantàstic! Ho veus immediatament i quan acabes la classe et venen a preguntar més i estan interessats i volen aprendre més. Però després, és clar, la ciència és la meva passió, jo sempre he volgut entendre com funcionen les coses i és molt, molt important i gratificant i et fa molt feliç quan penses en un experiment per demostrar com funciona una cosa o fas l’experiment i surt bé. Llavors tothom salta d’alegria al laboratori: “Ens ha sortit això!”, “Hem trobat com funcionava aquesta cèl·lula”, “Ara sabem perquè aquesta cèl·lula no funciona bé”. Això és molt important i ho comparteixes o fas un escrit explicant què has fet, com ho has fet i què has trobat. Això ho envies a revistes per tot el món i gent de tot el món et truca per preguntarte més i per aprendre una mica més del que has fet tu. Això dóna molta satisfacció… Veieu? Les dues coses són molt importants.

ESCANEGEU AQUEST CODI QR PER ESCOLTAR L'ENTREVISTA SENCERA. Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 36

Reportatges Obrim les portes: la cimera del Mogent!

de Marta Fraile amb la col·laboració de Martina Àlvarez, Martí Cabeza, Vinyet Pedemonte, Ivet Pretel i Arnau Reyes Aquest any els alumnes de 4t han estat treballant el projecte de les energies, on han pogut aprendre els diferents tipus d'energies renovables, i com intentar millorar aquest món tan contaminat en el que vivim. Serà l'atzar o la coincidència, però just les setmanes en què nosaltres estàvem treballant el projecte, es creava la COP25. En el seu moment va ser una cimera amb moltes dificultats, però finalment va acabar realitzant-se a Madrid. Nosaltres des de l'escola seguíem l'evolució que anava tenint i, sobretot, un punt important, si la Greta hi arribaria a temps o no.

Els projectes anaven avançant i vam veure entre tots que necessitàvem fer una COP25 a l'escola.

Vam aprofitar que la Marta viatjava a Madrid, per documentar-nos sobre la COP25 i així vam poder veure de primera mà com es realitzava una cimera. Ens van sorprendre tant les imatges que vam veure, que vam decidir que havíem d'aconseguir fer la Cimera del Mogent.

I us preguntareu, però com ho vam fer?

Primer de tot vam observar amb detall les fotografies i materials que teníem de la COP25. Vam poder veure que havíem de posarnos separats, amb uns cartells identificatius, que la informació que havíem d'oferir l'havíem d'exposar de manera escrita i oral... i moltes altres característiques que ens van servir per poder crear la nostra cimera.

Seguidament ens vam dividir per grups i vam decidir fer un lapbook i una maqueta per grup, per tal de mostrar les diferents energies renovables que ens podem trobar.

Hi va haver un grup que va decidir crear dos jocs interactius per poder crear interacció amb el públic.

Bé, ja ho teníem tot preparat, però ara havíem d'organitzar la logística i els rètols per facilitar l'accés a la informació. Entre uns quants companys i companyes vam fer els rètols amb l'ordinador i entre tots vam crear un mapa del gimnàs per poder distribuir on aniria cada grup de persones.

Ara ja estava ben preparada i organitzada, només quedava obrir les portes de la cimera del Mogent!

Per estrenar la cimera vam convidar els i les alumnes de 6è de l'escola. Cada grup es va col·locar al seu lloc, amb tots els materials necessaris i vam obrir les portes.

Els alumnes de 6è van anar passant pels diferents grups escoltant i fent preguntes. Els alumnes de 4t estàvem nerviosos i nervioses, però tal com ens anàvem dient uns als altres, allò era un escalfament per la tarda.

A la tarda venien els pares. Vam tornar a col·locar-nos a lloc i quan tots estàvem preparats, en Joan va obrir les portes! Va entrar una riuada de pares, mares, avis i àvies, tots pendents de saber què hi trobarien. Tots vam fer unes exposicions genials, vam poder mostrar les nostres maquetes i totes les investigacions que havíem pogut fer durant el projecte.

En acabar vam deixar un espai on volíem que els pares valoressin la feina que havíem fet i com podíem millorar-la. Van haver-hi valoracions molt positives i altres que ens van servir per millorar les següents exposicions; però amb el que sobretot ens quedem, és amb una valoració que posava: “Gràcies nois i noies de 4t per fer-nos veure que el futur del planeta està a les nostres mans”.

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 37

Reportatges QUÈ ÉS EL SEP? de Joana Usero

El SEP (suport escolar personalitzat), es planteja com un recurs per millorar la resposta a les necessitats individuals d’aprenentatge dels alumnes.

A l’escola plantegem el SEP com a un recurs per avançar cap a una educació inclusiva posant a l’abast de tots els alumnes el poder aconseguir l’èxit educatiu a partir de les possibilitats individuals de cadascú. En definitiva, és un reforç flexible, temporal i preventiu que vol atendre els diversos ritmes d’aprenentatge dels alumnes.

Aquest suport va adreçat als alumnes d’educació primària, de 1r a 6è en horari escolar. S’ofereix SEP d’aula, de música, d’anglès i de tecnologia i són els tutors i els especialistes de l’escola qui el porten a terme.

El SEP d’aula ofereix un reforç de les àrees curriculars de matemàtiques i llengua, d’organització personal (carpeta, agenda) i de seguiment de l’alumne a nivell personal. Aquest suport va adreçat als alumnes de 1r a 6è i el fan els tutors de cada classe.

Pel que fa al SEP de música es planteja com a cant coral, va adreçat a alumnes de 3r i 4t i el desenvolupa la mestra de música.

El SEP d’anglès està plantejat per portar a terme el projecte eTwinning. Hi ha dos grups, un on participen alumnes de 3r i 4t i un altre on participen alumnes de 5è i 6è.

Aquest suport el porten a terme les mestres d’anglès.

Per últim, en el SEP de tecnologia bàsicament s’ha treballat la programació i la robòtica amb alumnes de 5è i 6è i l’ha portat a terme el mestre coordinador TAC. Cal destacar que enguany han participat del SEP una gran quantitat d’alumnes de l’escola.

La valoració dels mestres sobre el suport escolar personalitzat és molt positiu, ja que permet donar resposta a les necessitats d’aquells alumnes que més ho requereixen. D’altra banda, ha estat un recurs molt ben acceptat per part dels alumnes i de les famílies.

I tot seguit tenim l'opinió dels veritables protagonistes del SEP, els nostres alumnes.

QUÈ N'OPINEN ELS ALUMNES, DEL SEP? “La participació per part de l’alumnat en el SEP ha estat molt gratificant. Els alumnes han tingut una actitud molt positiva, amb ganes de col·laborar amb altres companys i el professorat. Penso que les activitats han estat molt divertides, podem treballar conjuntament amb els meus companys, és molt “xulo”. També passem una bona estona on no només aprenem a millorar les tasques, sinó que també tenim temps de riure amb els nostres mestres. Finalment, puc dir que m’ho passo súper bé en el SEP.” Carla Àlvarez, 5è A “La meva opinió sobre el SEP de la classe és que ens divertim fent jocs i aprenem matemàtiques i llengua. Hi ha un joc de llengua que consisteix en què et diguin una paraula i l’has de lletrejar. A matemàtiques hi ha un joc que et posen a la pissarra una operació i l’has que realitzar; la teva companya o company del costat la corregeix.” Lara Salvador, 5è B “Ha anat molt bé per repassar coses que ens costen o que no hem entès.” Noa Gargallo, 6è B “Està bé que sigui un moment on hi ha menys companys per poder participar més.” Laia Càmara, 6è B “Per a mi aquest SEP que es va fer a la classe d’anglès és molt interessant, perquè apreníem a la vegada que jugàvem i per això a mi m’agradava molt aquest tipus de SEP.” Ainhoa Domínguez, 5è A “Ens ha agradat fer SEP d’anglès, perquè hem fet jocs divertits mentre hem practicat l’anglès. També ens ha agradat molt seguir practicant l’escriptura en anglès amb altres escoles.” Gil Castro i Lola Nievas, 6è B “Aquest any, quan em van proposar fer el SEP de robòtica, estava indecisa. Al final vaig decidir provar-ho, ja que a mi m’agrada la tecnologia i la programació, però no en sabia gens. Així doncs, vaig prendre aquesta decisió i no me'n penedeixo. Aquest any he après a utilitzar el programa “Scratch”, però el que m’ha agradat més de tot ha estat aprendre a utilitzar l’Arduino i programar petites coses com un led o un soroll. Em sap greu no haver pogut participar al concurs del VallèsBot amb el robot que havíem de programar, ja que era l’objectiu del curs, però tot i això, m’ho he passat molt bé i he après moltes coses!” Anna Pont, 6è A “Ha estat molt divertit i hem après coses noves que no sabíem fer, com per exemple programar una llum perquè fes pampallugues o fer que un robot es mogués com nosaltres volíem.” Júlia Paz, 6è B Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 38

Reportatges “RAINDROPS KEEP FALLIN' ON MY HEAD” d'Aleix Vidal

Quan era petit, amb el meu padrí, jugàvem amb la cadena hi-fi dels meus pares i un micròfon. Posàvem un disc (de vinil, no pas CD, que un ja té una edat) i una cinta de casset, preparàvem el botó REC amb PAUSE i endollàvem un micròfon força rònec. Després d’aquell soroll de pols característic, començava a sonar la música.

Recordo especialment la cançó “Raindrops keep fallin' on my head” de B.J.Thomas, que amb els primers acords donava pas a la presentació del programa que ens disposàvem a començar. La música es tallava de cop per donar pas a la veu, ja que a la platina de casset només teníem un botó que ens permetia seleccionar si enregistrar el tocadiscs o el micròfon.

En aquell moment va sorgir un petit somni, el de fer ràdio. Qui em coneix sap que de xerrera no me’n faltaria! D’allò n’han passat més de 30 anys, i no hauria dit mai que la història seguiria el curs que ha seguit.

Dels anys vuitanta hem saltat als anys vint (del tercer mil·lenni, és clar) havent passat com a col·laborador per una emissora local (salutacions a Ràdio Tiana!) i arribant a l’escola Mogent. Un lloc aparentment normal, però que us asseguro que té un poder extraordinari: si ho demanes fluixet, a cau d’orella, en algun racó de l’escola, els somnis es fan realitat!

Des del 2013 Ràdio Mogent és una realitat, sí. I per què us explico tot això ara, si ja fa 7 anys que l’escoltem. Ben fàcil (i paro de parlar de mi).

Aquest curs tan estrany que ara acabem ha comportat molts canvis, moltes improvisacions, nous

escenaris i nous reptes. Preferiríem haver-nos estalviat tot aquest sotrac, crec que ningú no en té cap dubte. Però també és cert que ens ha fet replantejar moltes coses i ens ha brindat noves oportunitats, algunes amb molta més transcendència i altres que han estat poc més que una anècdota. El que ha passat a Ràdio Mogent segurament s’emmarca en aquest segon grup; una emissora de ràdio escolar i els seus continguts no tenen pas gaire més transcendència que pels qui la fan realitat. Però aquí els que la fan realitat són uns alumnes fantàstics que cada setmana agafen paper i llapis i es posen davant d’un micròfon.

El confinament no podia aturar el nostre mitjà de comunicació, que per molt modest que sigui, no ha deixat mai d’emetre des del 2013.

Així que, passades les primeres setmanes d’incertesa, ens vam posar a barrinar una solució per tal de poder seguir emetent l’infoMogent, el programa setmanal que fèiem en directe els divendres a l’hora del pati. La idea implicava fer el programa via videoconferència, per poder-ho coordinar el més semblant a com ho fèiem presencialment. Però això obria una nova possibilitat! I si emetíem aquesta videoconferència també? Algunes emissores de ràdio ja ho fan i podem veure l’estudi a través d’una webcam mentre fan els Uriel Montfort, la veu de l'infoMogent en confinament programes.

Vam llençar-nos a fer un programa pilot i com que la cosa va anar prou bé, vam decidir fer el salt al nou mitjà i estrenar-nos en un format gairebé televisiu! Calia donarhi un nom i fer-ne una imatge.

Seria l’infoMogent en confinament!

Mateix horari, mateixa sintonia, nova imatge… i nous continguts! “Si tothom està tancat a casa, potser serà més fàcil aconseguir convidats per entrevistar-los!” A l’escola a l’hora del pati, era complicat fer venir ningú, però des de casa hem pogut tenir amb nosaltres a la Sílvia, la Montse, la Marga, la Joana, l’Albert, en Josep, l’Agnès…

Els agraïments per tot plegat comencen amb tots aquests convidats, per haver-se ofert a jugar amb nosaltres. Gràcies per participar! També vull agrair la infinita paciència de les meves companyes i la confiança cega de l’equip directiu. Gràcies també a l’Uriel, per la seva genial veu en off que ha anunciat cadascun dels convidats que hem tingut. Però l’agraïment més gran és per aquests meravellosos periodistes que tenim: Gràcies Mireia pel teu compromís, gràcies Lupe per la teva senzillesa, gràcies Santi per la teva reflexió, gràcies Candela per la teva frescor, gràcies Òscar per la teva energia, gràcies Martina per la teva constància i gràcies Èric pel teu entusiasme.

Ells són els que han fet possible aquest infoMogent en confinament, setmana rere setmana, però Ràdio Mogent és possible perquè tots els alumnes de l’escola hi posen el seu granet de sorra dia a dia, durant tot el curs. Infinites gràcies a tots. Si algun dels vostres somnis s’assembla al que vaig tenir jo de petit davant d’aquell micro rovellat, ja veieu que és ben possible complir-lo. Només cal xiuxiuejar-lo constantment a la paret i escoltar-se molt fort. Friso per sentir-vos algun dia amb l’orella enganxada a la ràdio, a la tele o on sigui que toqui seguirvos d'aquí a uns anys.

Ah, i gràcies Carlus per aquell primeríssim programa que ho va despertar tot, amb aquell títol hilarant: “Qui guanya, perd!”. Doncs al final ja veus quants guanyadors!

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 39

Reportatges ELS DELEGATS I SOTSDELEGATS NO PAREN de Joana Usero

Com cada curs comencem a organitzar-nos a nivell d’aula i d’escola, toca el moment de triar delegats i sotsdelegats, quins nervis! Tothom qui ha volgut ha presentat la seva candidatura a la resta del seu grup classe, les fotografies amb el nom dels candidats estan penjats al vestíbul de l’escola, això ja s’acosta!

Per fi arriba, el dia 27 de setembre són les eleccions, cada classe de 1r a 6è va passant pel vestíbul a votar els seus representants d’aula. Aquest mateix dia anem fent escrutini i ja tenim el resultat dels guanyadors.

Aquest curs teníem un munt de propostes per portar a terme, algunes de continuïtat del curs passat i d’altres de noves; però el fet que estiguem confinats no ens ha ajudat a poder portar-les a terme, així que de cara el proper curs haurem de tenir-les presents.

El consell de delegats veia necessari continuar amb el tema del reciclatge a l’escola i durant els mesos que hi hem estat, hem pogut anar treballant en: Hem buscat un eslògan per promoure la campanya de reciclatge: “Tenim una missió, parar la contaminació”.

S’ha muntat el reciclatge a les aules amb papereres de paper, rebuig i plàstic.

S’han posat contenidors d'escombraries al pati. Els delegats han fet campanya a les classes per reciclar correctament en hores de pati.

S’han fet propostes al menjador d’utilitzar carmanyoles reciclables en les sortides.

Tot i això, ens ha quedat moltíssima feina pendent, però la guardarem pel proper curs.

Aquest curs, als voltants de Nadal, una representant de l’associació de Càrites, la Marta, ens va venir a veure a l’escola per fer-nos una proposta. Es tractava d’una campanya de recollida de roba usada.

Van ser els delegats i els sotsdelegats de l’escola qui es van organitzar per portar a terme aquesta proposta fent un rètol i muntant un espai de recollida a l’entrada de l’escola. D’altra banda, es van preocupar de fer campanya a les Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 40

classes per tal que les famílies participessin de la iniciativa. Cal dir que va ser un èxit total i l'últim dia abans de les vacances de Nadal, vam acompanyar a la Marta a portar les capses de roba recollida al magatzem de Càrites de Granollers, on allà, voluntaris fan la tria de la roba, la renten i la porten a la botiga de segona mà amb el nom de Re-InTeGra, per vendre.

Finalment, m’agradaria donar les gràcies a la implicació dels alum-

nes per la seva tasca durant aquests mesos i animar-los a tornar a presentar-se com a delegats i sotsdelegats els propers cursos.

D’altra banda, felicitar i encoratjar els alumnes de 6è que han estat delegats i sotsdelegats per tornar a participar del consell de delegats a l’institut, on amb les seves idees i el seu treball tiraran endavant tot allò que es proposin.

LA RECOLLIDA DE ROBA D'AQUEST NADAL El passat hivern vam fer la primera recollida de roba de Nadal; va començar el dia 10 de desembre del 2019. Els delegats van anar de classe en classe demanant si teníem roba vella, però en bon estat que no fèiem servir. Es demanava per a la gent més necessitada del nostre poble. S’havia de portar al despatx de l’AMPA amb bosses de plàstic tancades. Es va fer una bona recollida. Moltes gràcies a totes aquelles persones que hi van col·laborar.

Aitor Abenoza i Jan Serra UN PAS MÉS AMB EL RECICLATGE Aquest any els delegats de 1r, 2n i 3r hem organitzat el reciclatge de les aules. Un dia la Joana ens va convocar i vam començar a treballar: els de 1r i 2n van enganxar els rètols que posaven “plàstic” a les papereres i els de 3r van fer el rètol que posava “rebuig”. Es van imprimir els rètols, vam anar a buscar les papereres i vam enganxarlos. Al final vam repartir una paperera de plàstic i una de rebuig a cada aula de primària i els vam explicar com s’utilitzen.

Ara hem fet un altre pas per reciclar a l’escola, dic un altre pas perquè a l’escola ja es reciclava al pati i el paper.

Maria Pont

Reportatges L'EXPERIÈNCIA DE SER MEDIADOR de Montse Fuster

“La mediació contribueix a regular la convivència en el centre desenvolupant actituds i habilitats relacionals positives, prevenint la violència, intervenint constructivament enfront dels conflictes i propiciant la reparació responsable i la reconciliació entre persones que passen molt de temps juntes. De retruc, la millora en el clima del centre incideix positivament en la resta d’activitats educatives.”

M. Carme Boqué i Torremorell

I com que estem totalment d’acord amb aquesta afirmació, enguany hem continuat amb el servei de mediació malgrat tot ha quedat interromput per la Covid-19.

En començar el curs, vaig demanar quins alumnes voldrien formar part d’aquest grup i vaig tenir la gran sorpresa de veure que la majoria d’alumnes de sisè hi estaven interessats. Les seves raons eren diverses:

“Jo vaig voler ser mediador, perquè “Quan vaig sentir el meu nom em pensava que jo seria algú capaç vaig sorprendre, perquè no m’esd'ajudar a la gent.” Bernat Pérez, 6èA perava que el diguessin, perquè hi havia molts nens que es van pre“Jo vaig voler ser mediadora, persentar i em vaig sentir molt conquè vaig pensar que era un cosa tenta.” Paula Cozar, 6èA molt interessant i que jo la podria fer bé.” Lola Nievas, 6è B M’hagués agradat, fer un treball “Jo volia ser mediadora perquè més intensiu amb tots ells, però vaig veure una oportunitat de po- les circumstàncies no ens han der ajudar a la gent quan tingues- deixat, tot i així ells valoren: sin un conflicte.” Paula Cozar, 6èA “Una de les coses que m’ha hagués agradat fer és anar per les Després d’una xerrada explicativa i classes i que els alumnes sabessin d’una petita activitat proposada, va que per qualsevol problema que arribar el moment més difícil, el tinguessin podien acudir a nosald’escollir el grup de mediadors. tres. Valoro aquesta experiència Per ells va ser un moment especicom una experiència molt inesal: perada i agradable.”

“Quan vaig ser escollit estava ale- Michelle Puigdomènech, 6èA gre per mi i pels altres companys “A mi em va agradar molt ser-ho, ja que havien escollit.” Xavi Molero, 6èA que em va fer molta il·lusió ajudar “Quan vaig sentir el meu nom al a la gent a resoldre els seus conser escollida em vaig sentir molt flictes. Però per mala sort no hem contenta i nerviosa, perquè no sa- pogut ser mediadors massa temps.” Lola Nievas, 6è B bia si ho faria bé.”

Michelle Puigdoménech, 6èA

No volem acabar el reportatge sense donar alguns consells als futurs mediadors, perquè si una cosa tenim clara és que aquesta iniciativa ha de continuar: “El meu consell pels mediadors de l’any vinent és que durant la mediació han de tenir paciència, ser justos i tenir un to de veu natural, sense alterar molt la veu.” Xavi Molero, 6èA “Als mediadors del curs vinent els hi diria que aprofitin el càrrec, perquè serà l'últim any a l’escola.”

Bernat Pérez, 6èA I amb aquesta ganes d’haver pogut fer més que ens transmeten els mediadors, els agraeixo la seva dedicació i la seva il·lusió en aquesta tasca que els vam encomanar i que han portat a terme de manera altruista.

M’ha agradat molt compartir estones i xerrades amb tots ells. Moltes gràcies!

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 41

Reportatges UN ANY DE CANVIS A L'HORT

de Natalia Fuente, Mònica Noguera, Eva Pibernat i Alba Ruiz

Aquest any vam començar l’hort amb incertesa, una mica a l’expectativa de què passaria al pati i també amb ganes de crear-ne un de nou. Calia canviar les travesses que s’havien anat deteriorant, però també ens preocupava la terra, ja que feia molts anys que no es canviava i no tenia nutrients. De fet, l’últim any va ser molt difícil que creixessin les verdures.

També ens aturava la remodelació imminent del pati, l’AMPA tenia ganes de fer actuacions i una de molt possible era l’hort. Això ens va frenar una mica en el sentit que, si sembràvem el primer trimestre, potser quedaria aturat per la remodelació.

Aleshores vam decidir fer altres actuacions, volíem tornar a fer els sacs d’olor que havien tingut molt d’èxit i volíem acabar d’etiquetar tots els arbres del pati i les plantes remeieres.

Una altra de les activitats que es dinamitza des de l’hort és fer el seguiment d’un arbre apadrinat per part de cada curs. Els nens coneixen l’arbre, el dibuixen i en veuen l’evolució dels canvis que fan

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 42

durant les diferents estacions.

A principis de febrer per fi va arribar el gran dia. L’AMPA va venir amb motocultors i tractors de pares i avis de l’escola i moltes ganes de treballar. Des de la deixalleria de la Roca es van aconseguir molts quilos d’adob per enriquir la terra i després d’hores i hores de remenar prenia un nou aspecte.

Després vam marcar el perímetre amb unes estaques i una corda per delimitar el contorn. Al mig hi vàrem fer unes passeres amb rajoles per acotar els espais i perquè fos més senzill i curós caminar-hi per dins.

No vàrem esperar ni una setmana a començar a sembrar.

Alguns cursos ho van poder fer i altres no hi van ser a temps. P3 va començar a preparar els horts petits que tenen davant la classe, els van netejar i reomplir amb terra bona. Els nens i nenes de P4 van plantar bledes i pastanagues i els

de P5 pèsols i remolatxa. A primària els de 1r van plantar enciams de tres varietats diferents i espinacs. El grup de 2n va intentar fer planter de remolatxa a la classe el primer trimestre i no va créixer, aleshores amb l’hort nou ho va tornar a intentar, però directament amb planter i les remolatxes van créixer ràpidament. Els de 3r van plantar enciams i raves.

Aquest any els de 4t tenien una proposta molt ambiciosa relacionada amb el projecte dels ecosistemes: es volia construir un hivernacle; dissenyar-lo, pressupostar-lo, construir-lo i plantar-hi a dins i a fora per veure’n els beneficis. Malauradament no s’ha pogut realitzar.

Els alumnes de 5è van plantar calçots, però amb la remodelació de l’hort els van haver de trasplantar. Van sobreviure, però ja no van créixer més. També van plantar faves i estaven a punt de sembrar patates que ja estaven grillades, però ja no hi van ser a temps per l’aturada de l’escola. Els de 6è van plantar cebes i alls i els va quedar pendent estudiar la reproducció asexual de les plantes.

Amb el confinament tots vàrem marxar cap a casa i una de les preocupacions era: què passaria amb l’hort? Per sort en Joan ha continuat mantenint l’hort ben net i ben regat i ha començat a fer les primeres collites.

Reportatges INICIEM LA TRANSFORMACIÓ DEL NOSTRE PATI de Sílvia Pratsobrerroca

Ja fa temps que des dels diferents sectors de la comunitat educativa han anat sorgint necessitats i propostes de canvis a realitzar en l’espai del pati. En els últims anys s’han anat fent diverses actuacions que s’han dut a terme sense un projecte concret. És per això que durant aquest curs hem iniciat l’elaboració d’un projecte de transformació del pati.

Durant el primer trimestre vam constituir la comissió de patis, formada per la directora, la secretària, un representant de l’AMPA, cinc representants de les famílies i dos representants de mestres. A continuació vam realitzar enquestes a tota la comunitat educativa per tal de fer una diagnosi i propostes de millora. Finalment vam fer la redacció del projecte. Amb aquestes tres actuacions hem culminat la primera de les tres fases que consta el projecte: elaboració, aprovació i execució.

L’objectiu principal és crear un pati que fomenti estils de vida saludables, que estimuli el desenvolupament social positiu, on es pugui

aprendre i ensenyar, que permeti gaudir d’un entorn sostenible i natural i que esdevingui un espai comunitari del municipi.

En la nova distribució del pati, es planteja la creació de tres zones diferents, relacionades amb la intensitat de l’activitat: zones tranquil·les on aixoplugar-se, descansar, llegir, amagar-se o parlar; zones semiactives on es pugui saltar, ballar o fer equilibris; i zones actives on es pugui desenvolupar esports reglats.

Aquest projecte implica activament tota la comunitat educativa al mateix temps que s’han proposat col·laboracions amb l’ajuntament, ja que es creu que podria ser una oportunitat pel municipi de cobrir la necessitat d’espais verds i de joc pels infants i joves del poble.

Paral·lelament, durant aquest curs l’AMPA amb l’ajuda de famílies voluntàries ja ha fet algunes actuacions que han tingut molt d’èxit entre l’alumnat: S’han col·locat dos tipis de fusta gegants, s’han creat dos espais d’art natural, s’han fet zones amb diferents desnivells a partir de l’ús de troncs, s’ha posat un cub de fusta gegant, s’ha instal·lat gespa artificial a les sortides de 1r i 2n i s’hi han col·locat troncs, bigues de fusta, taules i una petita tarima, per crear un espai de descans. També han dut a terme l’inici de la remodelació de l’hort, tot

preparant i remenant la terra, afegint adob i deixant-ho a punt perquè es pugui engegar de nou aquest projecte.

Aquest espai del pati és un repte ambiciós i llarg que amb la col·laboració de tota la comunitat educativa segur que serà un èxit.

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 43

Reportatges LA COEDUCACIÓ. UNA OPORTUNITAT PER A TOTHOM de Marta Pou

PROPOSTES LITERÀRIES

La coeducació és l’acció educativa destinada a reconèixer el potencial i la individualitat de cada persona, independentment del seu sexe.

D’aquesta manera, es parteix de la igualtat real d’oportunitats, es corregeixen i s’eviten les discriminacions de gènere i es valoren les diferències enriquidores entre nens i nenes.

Una bona acció coeducadora tant a nivell de centre, com d’aula i entorn és fonamental per prevenir qualsevol classe de violència (masclista, LGTBIfòbica…), per reduir conductes de risc i per facilitar la detecció prematura de relacions abusives.

Des de la comissió de coeducació, intentem proporcionar tant a l’alumnat, com al professorat i a tota la comunitat educativa, estratègies que permetin modificar i transformar les relacions de poder, d’abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere, que malauradament encara hi ha a la nostra societat. Per tant, volem tots i totes ens sentim en igualtat de gènere, d’oportunitats i de respecte.

Enguany, la nostra tasca ha consistit en cercar i proporcionar recursos literaris, audiovisuals i musicals a tota la comunitat educativa de l’escola. Hem preparat una capsa per a cada cicle (educació infantil i cicle inicial, mitjà i superior) amb contes i llibres, a través dels quals es poden tractar aspectes com l’autoestima, l’acceptació dels altres, la resolució de conflictes, l’empatia, l’expressió de les emocions… Estan a l’abast de mestres i d’alumnes, per tal de treballar-los a les aules. També hem fet una selecció de curtmetratges adequats a cada etapa, que plantegen diferents aspectes relacionats amb la coeducació. I per tal de donar la mateixa im-

portància que es mereix l’art femení vers el masculí, el fil musical de Ràdio Mogent de la setmana del 8 de març (el dia de la Dona) va ser un ampli recull de cançons fetes i/o cantades per dones.

Creiem que aquestes propostes contribueixen a reforçar la igualtat i les mateixes oportunitats entre nens i nenes. I seguirem proposant i coeducant, per tal que se sentin bé sent allò que vulguin, sense restriccions ni limitacions per causa de gènere. D’altra banda, també continuarem proporcionant-los coneixements que els ajudin a en-

tendre i canviar el funcionament de la societat. Finalment, farem que puguin aprofundir en les seves emocions i els seus sentiments, per tal de conèixer-se a un mateix i tenir en compte el que senten i necessiten els altres.

Si escanegeu el codi QR que trobareu a peu de pàgina podreu escoltar el programa especial que vam fer a Ràdio Mogent el dia de “La dona i la nena a la ciència”.

També us deixem algunes propostes literàries i musicals per seguir afavorint la coeducació des de casa.

UN PROGRAMA ESPECIAL DE RÀDIO El dia 11 de febrer és el dia de la dona i la nena a la ciència i a l’escola vam voler celebrar-ho. Aquest dia vol fer conèixer la desigualtat de gènere que hi ha dins del món científic.

Encara hi ha tan poques dones en el món de la ciència, perquè abans es considerava un treball per homes, però com va dir Umberto Eco: “No és que no hagin existit dones científiques, és que els homes han preferit oblidar-les”.

Algunes nenes de 3r, la Naia, la Cèlia, la Vera, la Maria i la Duna; nosaltres de 6è, la Lucía, la Duna, la Mercè i l’Anna; i l’encarregada de l’espai científic, la Montse Fuster, vam elaborar el programa de ràdio, que vam emetre amb l’ajuda de l’Aleix.

Vam preparar el programa a les hores del pati a l’espai científic i el vam dividir en cinc parts: la presentació, quants anys fa que se celebra, científiques importants, una enquesta i la conclusió final.

Cadascú va escriure una part del guió, el vam practicar i finalment, el dia 11 de febrer el vam emetre en directe per la ràdio de l’escola.

Ens va sorprendre que cap nen volgués participar en aquest projecte, però tot i això estem molt satisfetes per la feina feta, ja que ha assolit el seu objectiu.

La conclusió final és que a l’àmbit científic encara hi ha molts més homes que dones i hem de seguir lluitant plegats perquè això canviï.

Mercè Cid, Anna Pont, Duna Sànchez i Lucía Seña

ESCANEGEU AQUEST CODI QR PER ESCOLTAR EL PROGRAMA.

PROPOSTES MUSICALS: Oceanes, de Clara Peya - I tu, sols tu, d’el Diluvi - La puerta violeta, de Rozalén Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 44

Reportatges EL TEATRE A L'ESCOLA de Núria Riera

Aquest curs tan estrany, ens hem confinat i hem perdut el contacte social i arran d’això hem perdut tantes altres coses que ens configuren i donen essència a la nostra escola. Una d’aquestes coses és el TEATRE, teatre amb majúscules perquè la importància que té a l’escola és molt gran. El teatre és un excel·lent recurs per millorar l’aprenentatge competencial dels nostres alumnes. Quan fem teatre interpretem un rol, entrem dins un personatge parlant en públic, aprenem un paper, sintetitzem una idea, treballem en equip, superem les pors. Aquestes accions ajuden els infants a créixer, a confiar en les seves possibilitats i, sobretot, en els altres, com també a ser empàtics i a col·laborar amb els companys i les companyes per tal d’aconseguir un objectiu comú.

A més, el teatre és un gran afavoridor de la llengua oral, a l’escola hem de buscar tots els mètodes possibles que proporcionin una interacció constant dels alumnes amb la llengua, pel seu aprenentatge i adquisició i com a mitjà de coneixement i comunicació alhora.

Per què ajuda el teatre a l’ús de la llengua?

Perquè és una activitat lúdica.

Sabem que el teatre és un joc, un joc on es posen en el paper d’un altre i això diverteix molt.

Perquè ajuda a aprendre a escoltar.

L’expressió oral està estretament lligada amb la capacitat d’escoltar.

Quan els alumnes fan teatre han de tenir molt present que han d’estar atents al diàleg. Normalment els textos són molt àgils i els personatges van intervenint amb fluïdesa. És aquesta una de les qüestions per les quals els nois i les noies han d’estar molt atents i escoltar en tot moment als companys.

Perquè reforça la memòria.

Quan treballem un text teatral la memòria és molt important, cal memoritzar el text, un seguit de frases, de vegades moltes, que després hauran de reproduir; un conjunt de frases ben estructurades, amb un vocabulari correcte i divers, amb expressions i frases fetes que l’alumne aprèn, recorda i

que després reprodueix moltes vegades de manera espontània.

Perquè és desinhibidor.

Per a molts infants parlar en públic és un acte difícil que els produeix molta vergonya, per això el fet de ficar-se a la pell del personatge fa que es formi com un escut protector del sentit del ridícul i per extensió de la vergonya: qui parla, qui diu aquestes coses, qui actua d’aquesta altra manera no és ell sinó el personatge al qual representa. Els mestres veiem canvis força espectaculars en la conducta de molts dels nostres alumnes.

Perquè enriqueix el vocabulari de l’alumne.

Els textos teatrals estan força ben escrits, amb un vocabulari ric, viu, variat i sovint amb expressions divertides. No cal dir que això fa que els alumnes, al cap d’un temps de contacte amb aquest model de llengua, s’hi hagin familiaritzat bastant: en coneixen l’estructura i el significat, el context on l’han d’usar i l’incorporen a la seva parla.

Aquest curs les obres que s’han pogut representar són: - 1r A i 1r B “Els Pastorets” - 4t A i 4t B “El buen Dios” - 5è A “Pizza tres Alícies” - 5è B “La iaia Gri” Bon estiu i bon teatre!

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 45

Reportatges MÉS QUE MATERIAL de Marga Canet

La botiga del Mogent ocupa un petit espai al vestíbul de l’escola i emmagatzema tot el material necessari per desenvolupar l’activitat educativa del centre. Però la botiga és molt més que un magatzem de material; la botiga és un projecte inclusiu, en el qual participen un grup d’alumnes que en són els encarregats i la resta de companys que són els usuaris.

La botiga aquest curs l’hem gestionat sis nens i nenes de 3r a 6è, la Naia, la Nayara, en Jordi, la Dafne, la Marta i la Lupe, i jo mateixa. Alguns d’ells ja tenien aquest càrrec el curs passat, altres s’han estrenat i tots plegats han après un munt de coses.

Quan vam començar el curs la feina a la botiga era molta, ja que calia organitzar i endreçar el magatzem amb tot el material de l’inici de curs. A continuació, vam preparar les carpetes amb els llistats de preus, els fulls de comanda i 100.-€ per cada classe.

Finalment, vam anar classe per classe a presentar-nos, a portar la carpeta i a explicar els horaris i l’ús del servei.

A partir d’aquí vam obrir la botiga cada dilluns i cada divendres d’11.30h a 12.30h.

La gestió del material que fem a la botiga és molt àmplia. Controlem el material que se’ns acaba i l’apuntem en una llista, la Lupe truca al proveïdor de material (a la Laia) fent la comanda, quan arriba el material comprovem amb la factura que estigui tot correcte i l’endrecem a la botiga.

Quan els encarregats de botiga de cada classe venen a comprar els preparem la comanda, comprovem que el preu sigui correcte, cobrem i tornem el canvi. Com ens agrada vendre a la botiga i quin tip de comptar que ens hem fet!

Però les tasques no s’acaben aquí, la botiga és un espai amb molt moviment, els mestres entren i surten, agafen i deixen material, i nosaltres ens ocupem que sempre estigui tot al seu lloc. Quan tothom ja està servit, ens queda una altra tasca no menys important que tenir material; és la tasca de sensibilitzar a tota la comunitat educativa que s’ha d'utilitzar el material nePetit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 46

cessari i no hem de malbaratar-ne.

Per això, aquest curs hem incorporat una altra feina que ha estat passar per les classes a recollir material nou o seminou sobrant per tornar-lo a la botiga.

D’altra banda, hem tingut moments del curs amb pics de feina, perquè hem estat els encarregats de preparar tot el material pels tallers d’hivern i pels tallers de carnaval. Quina feinada! Però ens ha agradat molt ser els responsables de tenir-ho tot a punt.

considera que li ha servit per compartir les coses.

La Marta valora la importància de la feina realitzada: “Jo crec que aquest càrrec és molt important perquè si no hi hagués la botiga, no tindríem material i llavors no podríem fer els treballs”. També destaca allò que ha après: “He après molt a comptar amb monedes i a fer comandes”.

La Lupe ha estat la veterana del grup: “He fet el càrrec un curs i mig; el que m’agrada més és ordenar, però he après a ser molt La Naia ha treballat de valent per ràpida tornant el canvi, és molt fàmantenir la botiga ordenada i ha cil”. estat una venedora excel·lent.

“M'ha encantat i m'ho he passat Ser un encarregat de botiga ja vemolt bé fent aquesta activitat. A ieu que no és una feina qualsevol. casa meva també m'he muntat Els alumnes han estat responsauna botiga i jugo moltes vegades.” bles i els ha calgut anar adquirint En Jordi té unes tasques preferi- moltes competències, per tal de des a la botiga: “M’agrada tallar desenvolupar el seu càrrec corpaper, fer punta als llapis, en- rectament. Ho han fet molt bé, han dreçar coles i altres coses i en- estan molt motivats i s’han sentit dreçar els diners que són iguals. importants per a l’escola, ja que M’agrada molt pagar amb els tenir el material necessari és imdiners”. prescindible per a tots.

La Nayara opina que és un càrrec Gràcies a tots per la bona feina important: “Perquè si no ens que- feta, sense ells no hi hauria botiga. daríem sense material a la classe” i

Sortides

Cap aquí i cap allà... quantes coses per descobrir!

Enguany no hem pogut fer totes les sortides que teníem programades i el pitjor de tot és que no hem pogut anar de colònies. Aquesta activitat és la preferida de la majoria dels alumnes i dels mestres, són dates que tots ens posem a l’agenda a principi de curs i fem un compte enrere dels dies que ens queden per anar-hi. El curs que ve les esperarem amb més emoció que mai i de ben segur que en gaudirem de valent.

Per això, aquest curs recordem especialment la sortida que hem pogut gaudir plegats amb els nostres companys i les nostres mestres i de la qual n’hem après un munt de coses.

UN MATÍ GAUDINT DE LA BIBLIOTECA El dimecres 4 de març els Trols i les Tortugues vam anar a la biblioteca de la Roca. Era la nostra primera sortida sols, ja que abans sempre ens havien acompanyat nens més grans de l’escola. El lloc no és desconegut, però avui és diferent, som els protagonistes! És la nostra presentació oficial a la biblioteca, fins i tot ens podrem fer un carnet per anar a buscar contes sempre que vulguem.

Les noies que ja ens esperen, ens expliquen que hem de parlar fluixet i parar atenció a tot arreu. Entrem a la sala infantil i ens trobem un lloc molt acollidor on podem seure tots junts. Hi ha una noia que ens ensenya alguns d’aquests llibres i ens explica com ho podem fer per anar a buscar-ne quan en vulguem mirar a casa. Ara que ja estem preparats arriba una contacontes carregada amb uns cistells plens de personatges: hi ha un cargol molt simpàtic, una rateta amb tots els seus amics, unes boles de colors que deixen a tothom bocabadat i amb ganes de tocar-les i jugar; però primer escoltem amb molta atenció els contes que ens expliquen i després juguem una estona amb tots aquests personatges.

Ha estat fantàstic, però ara ja cal anar marxant per arribar a l’escola i explicar a tothom el que més ens ha agradat d’aquesta sortida.

P3

EXPLOREM EL CASTELL DE MONTESQUIU La classe dels Cavallers volien anar a veure un castell de l’època en què hi havia cavallers i van convidar a la classe dels Diables; aquests de seguida van tenir clar que també volien veure aquest castell.

Vam pujar a l’autocar i ens vam dirigir cap a Montesquiu, en arribar vam veure que era un castell diferent del que estem acostumats a veure cada dia; el castell de la Roca té els merlets molt diferents del castell de Montesquiu.

El castell de la Roca els té rectangulars i el de Montesquiu els té punxeguts, això ens va deixar bocabadats i després ja un cop a la classe vam voler aprendre a dibuixar aquests merlets.

Durant l’excursió vam poder entrar a dins el castell, quina emoció!... les escales de pedra, les sales grans amb llars de foc també molt grans, habitacions força grans, però amb els llits petits. Fins i tot ens van explicar que a aquella època dormien asseguts, no ens ho podíem creure.

Després de veure tot el castell vam anar a dinar pels jardins que també eren molt bonics.

Ens va agradar molt aquesta excursió!

P4

ENS ENDINSEM AL TALLER SARANDACA En motiu del nom de la classe dels Gegants, els nens i nenes de P5 vam fer la primera sortida relacionada amb aquest projecte.

Va ser durant el primer trimestre i vam anar d’excursió a Granollers, a la fàbrica Roca Umbert, on en una de les naus hi ha el Taller Sarandaca. És un taller familiar, on hi treballen els 4 membres de la família; en Ramon, que és el pare i l’escultor., fa 47 anys que s’hi dedica.

Un cop allà, en Ramon ens va ensenyar el procés de creació d’un gegant o d’un drac, des del disseny, la maqueta feta amb plastilina en versió reduïda, l’elaboració a mida real amb fang, el procés de pintar-lo i la confecció del vestuari.

En Pol, el fill, ens va ensenyar uns quants capgrossos molt divertits, un era un cap de castanya, l’altre un ós, una nena i un timbaler.

Com que també és músic, en un moment ja havia organitzat una cercavila i ens va deixar posar els capgrossos i tocar els instruments. Nosaltres tocàvem el timbal i ell ens acompanyava amb la gralla. Vam improvisar una cercavila pel carrer del taller.

Un cop feta la visita, l’autocar ens va dur fins al parc del Falgar, a les Franqueses del Vallès, per dinar i passar una bona estona de joc i diversió a l’aire lliure.

Va ser un dia fantàstic. Vam aprendre moltes coses sobre els gegants!

P5 Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 47

Sortides NAVEGUEM PER L'AQUÀRIUM El passat dijous 5 de març els nens i les nenes de 1r de les classes del Correfoc i els Dracs vam anar d’excursió en autocar a l’Aquàrium de Barcelona. Quan vam arribar al pàrquing vam baixar de l’autocar i vam anar cap al recinte de l’Aquàrium.

Allà vam esmorzar i vam esperar el nostre torn per entrar. A l’entrar vam deixar jaquetes i motxilles en unes gàbies i vam passejar per la primera planta. Vam veure camaleons, pingüins, unes peixeres amb carpes i ens vam fer una fotografia de grup a la boca d’un tauró.

Quan va ser l’hora ens van recollir les guies i ens van explicar moltes coses. Vam ampliar més el que sabíem sobre els peixos: que n’hi havia que vivien en aigües del mediterrani i d’altres a aigües tropicals, que els podíem conèixer pels seus colors, que hi ha peixos que sempre neden junts, que neixen d’ous, que respiren a través de brànquies, que es poden orientar a dins de l’aigua per no xocar entre ells, que n’hi ha que són verinosos, que tenen diferents estratègies per defensar-se… i moltes coses més.

Després d’aprendre molt, vam poder dinar tots plegats i vam fer un pica-pica on vam compartir un munt de coses: patates, olives, fuet… En acabar vam poder jugar i passejar pel port.

Ens va agradar molt la sortida i ens ho vam passar genial. Els peixos que ens van agradar més van ser els taurons, els peixos cirurgians i els peixos verinosos.

1r Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 48

ENS ENDOLCIM AL MUSEU DE LA XOCOLATA El passat 7 de novembre els alumnes de segon vam anar d’excursió al Museu de la Xocolata de Barcelona. L’autocar que ens havia de dur a Barcelona ens va venir a buscar una miqueta tard, però afortunadament el museu ens ho va facilitar i vam poder fer totes les activitats programades sense problema.

El primer que vam fer va ser repartir-nos en dos grups per a poder començar a fer les activitats.

Vam fer dues activitats. La primera va consistir en visitar el museu, observar les meravelloses figures de xocolata que hi ha, aprendre una mica sobre l’origen de la xocolata i com es treballa el cacao fins a convertir-lo en la xocolata que nosaltres coneixem. La segona activitat, i més esperada per tots, va ser el taller de xocolata.

Allà ens van explicar la diferència entre els tres tipus de xocolata i vam descobrir que la xocolata blanca no porta cacau; només es fa amb mantega del cacau. Després vam fer cadascú de nosaltres una figureta de xocolata i, per últim, ens van donar una paperina amb xocolata i vam fer un superdibuix fent servir la xocolata desfeta com a llapis. Van sortir unes obres xulíssimes. Els dibuixos estaven per menjar-se’ls! Finalment ens vam menjar la xocolata que va sobrar de la paperina. Que bona!

Després de tot el que vam aprendre i gaudir vam anar al parc de la Ciutadella a dinar i a esperar l’autocar per tornar a l’escola.

2n

DESCOBRIM EL PARK GÜELL Abans de realitzar la sortida al Park Güell tots els infants de 3r ens vam distribuir en grups base i vam treballar sobre un tema per preparar l’excursió. Vam poder descobrir la millor ruta per anarhi, els quilòmetres que hi ha de distància, vam calcular el preu de la sortida, el temps que faria, vam fer una recomanació sobre quina roba era l’adequada per l’excursió i quins eren els indrets que descobriríem. El darrer equip base es va encarregar de començar a redactar la notícia pel web de l’escola i després de la sortida la van revisar per poder-la publicar.

Aquest és el seu article: “El dimecres 4 de març els nens i nenes de 3r vam anar al Park Güell de Barcelona. Vam fer una visita amb 3 guies del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Durant la visita vam poder veure moltes coses, per exemple: la plaça de la Natura, el pòrtic de la Bugadera, la sala Hipòstila, el Drac de l’Escalinata… Nosaltres sabíem que el Drac de l’Escalinata estava fet de trencadís, però no sabíem que les galtes eren una ampolla de vidre. Amb això hem descobert que Gaudí reciclava.

Ens ha agradat molt l’excursió al Park Güell i ens agradaria tornarhi.”

Jan Cebrián, Susana Estapé, Carla Guerrero, Laia Martínez, Max Menzel, Judit Merino, Júlia Pérez i Marc Pons

3r

Sortides DE CAMINADA AMB LA VALL D'ARIULF El 28 de febrer els nens i nenes de 4t vam anar al bosc mediterrani de la Roca del Vallès. Vam fer una caminada de molts quilòmetres. Els nostres guies eren de l'associació de la Vall d’Ariulf.

Abans de sortir de l’escola, les mestres ens van donar un joc de pinces i lupes per agafar mostres vegetals o animals que poguéssim trobar al bosc, per així estudiar de ben a prop aquest ecosistema. Els guies de la Vall d’Ariülf ens van explicar quins eren els arbres més típics del bosc mediterrani, els pins i les alzines. A més, tenien una sorpresa preparada, tenien un ocell dins d’una capsa, era una perdiu, i la vam alliberar en una zona del bosc on està prohibit caçar animals i així poden viure tranquil·lament. També durant l’excursió vam poder veure cases molt antigues destruïdes, fetes de pedra, pel camí ens vam trobar amb un munt de flors aromàtiques i fins i tot vam veure el rastre que deixen els porcs senglars! Per acabar l’excursió vam dinar en una esplanada ben florida, per grups vam fer un pica-pica conjunt i després vam poder jugar i gaudir del nostre bosc una bona estona!

L’excursió ens va agradar molt!

Jordi Castaño i Valentina Díaz

4t

VISITEM EL PARLAMENT DE CATALUNYA Els alumnes de 5è vam anar a fer una excursió al Parlament de Catalunya el dia 3 de març del 2020.

Vam sortir de l’escola entre les 9.30h i les 10h del matí, vam pujar a l’autocar que ens portaria a Barcelona. Quan vam arribar a Barcelona i abans d’anar al Parlament de Catalunya, vam visitar els voltants del Museu Can Framis. En el Jardí de Can Framis vam veure una escultura anomenada Dell’Arte de l’escultor Jaume Plensa; allà vam esmorzar i jugar una estona.

Quan vam acabar vam anar fins al Parc de la Ciutadella, que està molt a prop del Parlament de Catalunya. Després, vam anar als jardins del Parc de la Ciutadella on vam dinar i jugar.

La primera classe que va entrar a fer la visita al Parlament va ser 5è A i al cap de mitja hora, l'altra classe, 5è B. Dins el Parlament vam tenir l’oportunitat d’entrar a l’hemicicle. És una sala on els diputats fan les reunions. Vam poder seure en els llocs que estan destinats per la premsa. La guia ens va explicar el funcionament del Parlament, els grups polítics i on seien. A continuació, vam anar fins davant la mesa parlamentària, que és la mesa on estan asseguts els diputats que han estat seleccionats com a president, vicepresident, secretaris… La guia també ens va explicar llegendes, la història del Parlament de Catalunya i el nom de les sales.

Quan vam sortir de la visita vam jugar una estona fins que vam haver de marxar amb l’autocar que ens esperava davant del Zoo de Barcelona. A l’escola vam poder sortir al pati a jugar fins a les 16.30h.

Va ser una excursió on vam aprendre moltes coses sobre el Parlament de Catalunya. Va ser súper divertida.

Guillem Buded

5è

APRENEM AMB EL COSMOCAIXA El 6 de novembre els alumnes de 6è vam fer una excursió al CosmoCaixa. Vam anar-hi perquè estàvem treballant el projecte del sistema solar. Allà vam aprendre coses noves, per exemple com es reacciona davant de diferents forces com la d’atracció, la centrífuga o la centrípeta.

També vam poder visitar el planetari on ens van ensenyar les diferents constel·lacions i què són els eclipsis solars i lunars. Vam veure el bosc inundat on hi viuen diferents animals.

Ens van semblar molt interessants els experiments que vam poder fer. A la majoria de companys i companyes, el que més els va agradar va ser la bola de plasma i l’experiment que ens va permetre observar què passaria si no hi hagués la gravetat.

Quan vam acabar les activitats i la visita, vam anar a dinar a la Plaça de la Ciència, que està al mateix CosmoCaixa. És una esplanada molt gran on vam poder dinar, córrer i jugar.

Ens va agradar molt fer aquesta sortida, perquè vam poder experimentar i veure coses noves i interessants que mai havíem vist.

Júlia Paz i Duna Sánchez

6è Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 49

Notícies

Informacions breus als ulls dels nens

Al llarg del curs a l’escola van succeint petits esdeveniments que van formant part del nostre dia a dia. Els alumnes de 5è n’han fet un recull que ens deixen en format de notícia breu. No us les perdeu, n’hi ha algunes de ben curioses!

SOM COM SOM

Durant la vida sempre hi ha alguna cosa que ens arrenca un somriure i a mi me’l treu l’escola. És un lloc on sempre estàs amb algú, mai sol, fas amics, jugues i aprens coses noves. Aquesta notícia és per aquest lloc tan especial, que ens ha fet ser com som, un lloc que trobarem a faltar, segur.

L’escola cada any és més velleta, el 2004 va obrir les portes amb 26 alumnes i 3 mestres. Aquest setembre vam celebrar els seus 15 anys i com ha canviat! Per commemorar aquests 15 anys d’escola vam començar el curs, el dia 12 de setembre, trobant-nos tots a la sala polivalent i mirant un vídeo que l’Aleix ens havia preparat durant l’estiu. Com que tenim un arxiu de fotos i vídeos des del naixement de l’escola, se li va ocórrer fer un muntatge amb imatges de la història. Per fer vídeos, el que fa moltes vegades és triar una cançó que li agrada molt i que queda bé amb el missatge que es vol donar, i la mateixa cançó l’inspira per anar muntant el vídeo. En aquest cas va escollir la cançó “Som com Som” de Filippo Landini. Va ser molt emocionant començar el curs amb aquest vídeo que ens va portar molts records. Ens encanten els vídeos, per això sempre acabem cridant: “Un altre cop!”.

La Montse valora molt positivament els 15 anys d’escola i destaca el moment més especial per ella: “De moments especials n’hi ha hagut molts, però per a mi sempre és el darrer dia de cada curs quan acomiadem als alumnes de sisè; fa tants anys que estem junts!”.

Tenim molts bons records inoblidables, aquesta escola mai deixarà de ser el que és per nosaltres.

Laura González

NADALES A VOTV

Com cada any, els alumnes de 1r van anar al plató de VOTV a Granollers a cantar nadales. Va ser el passat 27 de novembre. Tots anaven vestits amb camisa blanca i pantalons texans. Els nens i nenes de 1r A van cantar la cançó “El Tió” i els de 1r B la cançó “Allà dalt de la muntanya”. Aquestes cançons les van aprendre i assajar a l’escola amb l’ajuda de l’Eva, la mestra de música.

Jo he tingut la sort que el meu germà aquest curs va a 1r i ha anat a cantar les nadales. Per això li he pogut preguntar com s’ho havia passat i què era el que més li havia agradat. M’ha dit que s’ho va passar molt bé i el que més li va agradar i emocionar va ser anar per primer cop a un plató de televisió a gravar.

Quan van acabar de cantar a cada nen i nena li van regalar un llibre i una piruleta.

Paula Manga

REDECOREM L’ESCOLA

En Joan durant l’estiu passat va pintar els passadissos de la planta baixa i com que van quedar tan polits es va decidir no empaperar les parets per decorar amb les feines que anàvem fent els alumnes.

Les mestres van estar mirant de quina manera podria quedar una decoració fixa per penjar les feines dels alumnes i van decidir que cada espai de paret es faria d’una manera diferent.

Al costat de l’aula de l’espai d’art es va prioritzar un espai on fos fàcil poder penjar els quadres que fessin els alumnes; al costat de l’aula de l’espai científic es va po-

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 50

sar una estructura per penjar les feines, tríptics o murals; i al costat de l’aula de música i l’espai tecnològic es va pensar en una zona per penjar les feines dels nens i nenes de 1r.

En Joan que té molta idea ens va ajudar a dissenyar què es faria a cada paret del passadís i ha quedat tot preciós. Ara sí que llueixen totes les feines!

Maia Burgos i Leyre Gálvez

que obtenen més puntuació, és a dir que guanyen més partides. El premi ha estat la satisfacció de participar en la trobada i l’experiència viscuda.

Carlota del Río i Joan Vila

CONCURS DE PUNTS ARRIBEN ELS CHROMEBOOKS El passat 23 d’abril a la Bi-

Els i les alumnes de 6è de l’escola Mogent fan servir Chromebooks.

Ara us preguntareu, que és un Chromebook?

Doncs un Chromebook és un ordinador portàtil més petit del que estem acostumats, amb un sistema operatiu de Google. És genial perquè només triga 8 segons a encendre’s i és increïble que la bateria duri 6 hores. A diferència d’un portàtil regular, un Chromebook depèn més de l’emmagatzematge en el núvol que no pas en el local.

Els de 6è tenen un armari especial per ordinadors, on guarden els Chromebooks.

Els utilitzen en parelles i s’han compromès a respectar unes normes i a cuidarlos molt bé. Quina sort tenen els alumnes de 6è! Òscar Morley

TROBADA D’ESCACS

El 13 de novembre del 2019 va tenir lloc la tercera edició de la Trobada d’Escacs Internacional. Aquest any hi ha participat la nostra escola; els 4 alumnes que s’havien presentat han jugat virtualment amb jugadors d’altres escoles. Per poder participar en aquest torneig no és necessari classificarse, només tenir ganes de passar-s’ho bé. En la competició han participat un total de 19 escoles europees, un equip per escola format per 4 persones. Es juga per categories, per exemple els nens d’11 anys pertanyen a la categoria Sub-11. Els guanyadors són els tres equips

blioteca de la Roca del Vallès es va celebrar el 17è concurs de punts de llibre en què participaven infants, joves i adults de la Roca centre, la Torreta i Santa Agnès de Malanyanes.

La biblioteca ens va comunicar que aquest any el concurs se celebraria de manera diferent, però tot i això l’escola va decidir participar-hi. Quan l’escola va rebre els punts de llibre de tots els alumnes els va enviar a la biblioteca per correu electrònic. El veredicte dels premiats es va comunicar a través d’un vídeo en diferit publicat a la pàgina web de la biblioteca.

En el concurs hi ha hagut 520 participants, d’entre 0 i 99 anys, que van participar en les tres categories; això vol dir més de 500 punts de llibre fets amb il·lusió, ganes i molta imaginació.

De la nostra escola els premiats en la categoria 08 anys han estat: la Jana Vilarrasa de P3, pel punt de llibre més original; l’Uriel Montfort de P4 i la Daniela Duarte de 1r, pels més acolorits i primaverals; la Isona Gullon de P5, per la menció especial del tribunal; la Maria Garcia i en Marc Pons de 3r, pels més artístics; i la classe de 4t, per la millor composició. La guanyadora del 1r premi de la categoria 0-8 ha

Notícies estat la Maria Pont de 3r.

I els premiats en la categoria 9-12 anys han estat: la Valèria Pagès de 5è, la Lola Nievas de 6è i en Pol González de 6è, pels punts de llibre més artístics; en Pol Martínez de 6è, pel més Sant Jordi; l’Iris Colomer de 5è i la Bawa Angaria de 5è, pels més originals; la Brihanna Brans de 5è, pel més sorprenent; i l’Oriol Arcarons de 6è, pel més divertit.

Aquests som els guanyadors del concurs de punt de llibre de la biblioteca de la Roca del Vallès, felicitats a tots!

Bawa Angarita i Iris Colomer

L’ARNAU AL RATRANK

L’Arnau Consuegra de 3r ha estat finalista del concurs “Tothom a ballar!” del programa Rat Rank del Súper3.

COSIM PUNTS DE LLIBRE

Durant uns dies del mes febrer i de març va venir la iaia de l'Anna i la Maria Pont, la Leo, a l’espai d’art a fer un taller de costura. La Leo sap cosir molt i va proposar fer punts de llibre amb feltre. A les hores de pati, tres dies a la setmana, els alumnes de quart, cinquè i sisè podien anar a fer aquest taller. Va tenir tant èxit que la Joana va haver d’apuntar els alumnes que hi anirien cada dia, si no érem masses i no hi cabíem. Van quedar uns punts de llibre preciosos, tant de bo el curs vinent torni a venir.

Thaïs Aguilera i Anahí Montón

VAGA PEL CLIMA

El 27 de setembre es va convocar una vaga per l’Emergència Climàtica, a més es va celebrar una revolta pel canvi climàtic.

Aquell dia es va fer una protesta d’àmbit global en la qual es preveia que participessin milions de persones de tot el món. Aquesta vaga la va convocar la Greta

Thunder (Fridays for Future) per aturar el canvi climàtic i des d'aquell dia algunes persones van reciclar més per no contaminar tant.

Martí Expósito i Martí Ruiz

CONFINATS A L’ESCOLA

El dia 11 de desembre del 2019 es va declarar un incendi al polígon Can Buscarons de Baix de Montornès, en una empresa dedicada al reciclatge de dissolvents i residus industrials. El fum tòxic va obligar a desallotjar més de 200 persones. Protecció Civil va activar el pla de risc químic i va demanar a la població més vulnerable que no sortís dels seus habitatges, que tanquessin portes i finestres i que evitessin desplaçaments.

Aquell matí jo estava a l’escola fent classe normal, a l’hora d'esmorzar vam sortir al pati i després vam tornar a la classe. Però al migdia no ens van deixar sortir a fora a jugar i ens van explicar què passava: una fàbrica de Montornès s’havia incendiat i hi havia un fum tòxic que s’havia expandit pel Vallès Oriental. Jo no estava gens preocupat, perquè no sabia ben bé què estava passant; així que em vaig posar a llegir i va passar l’hora. Quan va acabar l’estona de menjador vam tornar a la classe i a la tarda vam tornar a casa com un dia qualsevol. En definitiva, vaig viure un confinament a l'escola sense assabentar-me.

Marc Duplà

EL PAS DEL GLÒRIA

El temporal Glòria va arrasar tot Catalunya els dies 20, 21 i 22 de gener del 2020.

Aquest fet no és normal que passi a l'hivern, és més normal que passi a la tardor. Es va produir perquè una llengua d'aire fred va arribar des del nord i va xocar amb l'aire càlid del Mediterrani.

Tot això va causar una depressió, un remolí de baixa pressió que causa forts vents i arrossega la humitat cap a la costa. L'aire càlid i humit va pujar cap amunt, amb el fred es va condensar i es van formar uns núvols anomenats cumulonimbus, que van provocar fortes pluges causant un temporal de llevant, el temporal Glò-

ria. Ha passat a l'hivern perquè el mar i l'aire són més càlids; aquest canvi s’ha produït pel canvi climàtic.

Aquest fenomen meteorològic de força intensitat va provocar el desbordament de rius, nombroses destrosses en el terreny i en els camps de cultiu, així com talls de carretera i talls de llum. Va haver-hi moltes pèrdues econòmiques. A molta gent se li va fer malbé el menjar o aparells elèctrics i es van perdre moltes collites i fins i tot platges.

També va causar la mort de 13 persones. Al nostre poble també va arribar el temporal i va causar el desbordament del riu Mogent i el tancament d’alguns camins del costat del riu per la força de l’aigua que arrossegava arbres sencers; a poc a poc s’han arreglat. Les escoles del poble i de tot el Vallès Oriental es van tancar mentre passava el temporal Glòria. Esperem que puguem reaccionar i millorar les conseqüències del canvi climàtic, perquè aquests temporals que fan tant de mal als nostres pobles i ciutats, destrossen les nostres cases i boscos. Cal que cuidem el nostre món per evitar aquestes desgràcies.

Arnau Abad i Ferran Ramírez

CRUSPILLETRES D’ENERGIA

A la biblioteca de la Roca els nens i nenes de 4t van anar a fer una activitat que es diu Cruspilletres. En aquesta activitat, als nens i nenes de quart els van llegir diferents contes sobre l’energia. Unes noies contacontes els van explicar diferents llibres, com per exemple el llibre Off, que parlava sobre l’energia nuclear. Després es van dividir en grups per descobrir les diferents illes amb més plàstic del món i les van col·locar en un mapamundi.

Quan van acabar van escriure els avantatges i els inconvenients dels diferents tipus d’energia. En conclusió, aquests tipus d’activitats fomenten als nens i nenes l'interès pels contes.

Esperem que l’any que ve se’n puguin tornar a realitzar.

Candela González i Lucía Sánchez

QUI ÉS EL CULPABLE DEL CONFINAMENT

Sabeu perquè estem confinats però... com va començar?

Sabem que el virus que ens té confinats a casa prové d’un ratpenat. I per què un ratpenat? És un mamífer, per tant compartim força gens, és alat i es desplaça molt, i en ser un animal salvatge té uns virus desconeguts per al nostre sistema immunitari.

Els virus són cèl·lules que necessiten un cos on viure i reproduir-se. En ser només ADN i una membrana que els envolta necessiten parasitar altres cèl·lules i ho fan substituint l'ADN de la cèl·lula infectada pel seu propi. El SARS-Cov-2, nom científic del virus que ara ens afecta, és molt contagiós per dos motius. Triga bastant a ser detectat i té ataca fàcilment a través de les cèl·lules respiratòries.

Tornem al dia 1. Tenim un ratpenat infectat per un coronavirus que muta i així pot afectar a l'ésser humà.

La segona casualitat és que un venedor de ratpenats el captura i el ven a algú. És a dir, el ratpenat ha entrat en contacte amb un humà. La resta de la història ja la coneixem.

En resum, el ratpenat era un animal ideal per al contagi. Va haver-hi dues casualitats: una mutació d’un virus a un altre de molt contagiós i el contacte entre el ratpenat portador i un ésser humà. No és l’únic animal que ens ha transmès una infecció.

L'Ebola prové del mico, la pesta de la rata, la grip aviària (una altra SARS) de les aus i altres venen dels porcs. Per això, és molt important el control sanitari dels animals que ens mengem.

Per controlar la pandèmia és important que portem mascaretes tapant nas i boca. Les vacunes són la millor protecció contra tots els virus. Com algú va dir: “Estem així perquè ens falta una vacuna, imagina’t si no en tinguéssim cap”.

Adrià Bonillo

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 51

Entrevista

Gent important que ens envolta TERESA COLL, 14 ANYS DE MONITORA DEL MENJADOR a càrrec dels alumnes Berta Buded, Guillem Buded, Guillem Garcia, Martina Garcia, Joan Guillén, Anahí Montón, Valèria Pagès i Daniela Sorolla

La Teresa Coll és una persona que ha format part de la família mogentina com a monitora del menjador durant molts anys, quasi tants com té l’escola; però per desgràcia aquest any es jubila i ja no la podrem veure més pels passadissos de l’escola amb la bata verda, tot i que la veurem en les seves visites a l'escola que ens faran molta il·lusió.

La trobarem molt a faltar i no l'oblidarem mai. Per això, avui li farem una entrevista sobre la seva experiència a l’escola, ja que hi ha estat molts anys cuidant a tots els alumnes, resolent problemes, ajudant-nos quan necessitem la seva ajuda i ensenyant-nos a ser més bones persones.

Quants anys has estat a l’escola Mogent?

He estat 14 anys a l'escola.

Vas començar sent monitora dels alumnes d’educació infantil? De quins cursos has estat monitora?

En quin curs t’ha agradat més estar?

Sí, vaig començar a P4. He estat monitora a P4, P5, 1r, 2n, 3r, 4t i 5è, quasi de tots els cursos. M'agrada estar amb tots els cursos, perquè tots m'aporten alguna cosa.

Quina relació tens amb les companyes a l'hora de treballar?

Tinc bona relació amb totes, perquè som un equip.

Amb quin company o companya has treballat més anys?

He treballat més anys amb la Maribel, hem estat 2 o 3 cursos juntes.

En quin torn t'organitzes millor, el segon o el primer?

Potser m’organitzo millor en el segon torn, perquè podem gaudir més del pati, després tenim l’estona de dinar i ja anem cap a les classes.

Per què vas voler treballar al menjador?

Vaig voler treballar al menjador perquè m’agradava estar amb els nens i com que no vaig poder treballar de professora, sent monitora també podia estar amb nens i nenes.

Què és el que t'agrada més d'aquesta feina?

El que més m'agrada és compartir i jugar amb els nens i ensenyar-los a menjar una dieta equilibrada, que és molt important.

Què és el que t’agrada menys d’aquesta feina?

El que m'agrada menys d’aquesta feina és enfadarme amb els nens.

A quantes escoles has estat treballant?

Vaig treballar durant 5 anys a l’escola Corbella de Cardedeu i la resta a l’escola Mogent.

Has tingut una altra feina a part de ser monitora de menjador? Quina? Quina t’agrada més?

Vaig estar treballant de peixatera, però després vaig decidir treballar de monitora de menjador. M’agrada més ser monitora, perquè com que volia ser mestra i no vaig poder, és més semblant.

De petita què volies ser?

De petita volia ser mestra, però no vaig tenir l'oportunitat d’estudiar. M’encanten els nens i les nenes.

Perquè vas decidir treballar a l'escola Mogent i no a una altra escola?

Quan va obrir l’escola Mogent la Sacra era la coordinadora del menjador i com que ens coneixíem i saPetit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 52

bia que jo estava treballant de monitora a una escola de Cardedeu, em va proposar venir a l’escola.

Em va agradar molt la idea.

Què és el que t’ha agradat més de l’experiència en aquesta escola?

M’agrada el món artístic d’aquesta escola. Sou tots molt artistes! M’encanta la manera de treballar. Jo sempre dic que si de petita hi hagués hagut una escola com el Mogent m'hauria agradat anar-hi.

Què trobaràs a faltar de la teva feina?

Trobaré a faltar a tothom: els nens i nenes, les mestres i les companyes.

Quins records t'emportes de l'escola?

M’emporto uns records molt macos, de la convivència i de com ha funcionat tot. M’emporto un molt bon record de tot.

Què faràs ara que et jubiles?

M’agradaria fer un curs d’informàtica, que no sé utilitzar l’ordinador i en voldria aprendre.

Tens alguna anècdota que recordis d’aquests anys que vulguis compartir amb nosaltres?

Una vegada vam anar d’excursió pel bosc i ens vam trobar molts bassals d’aigua, les mestres van dir que anéssim amb molt de compte. Però un nen que era molt trapella, va tirar la vamba a un bassal molt gran, resulta que les mestres van agafar un pal i al final van aconseguir recuperar la vamba. Però és clar, el nen va haver d'anar tota l’excursió amb la vamba molla. Per sort teníem una bossa de plàstic que li vam posar en el mitjó, li vam escórrer la vamba i li vam posar. El nen va passar així tot el dia!

Et volem donar les gràcies per tot el que has fet per nosaltres i per ser tu mateixa. Has estat una persona molt important en aquesta escola. Ens has ensenyat a comportar-nos, tant en el pati com a l'hora de menjar.

Gràcies per tot, Teresa. ET TROBAREM A FALTAR!

Col∙laboracions

Tothom hi diu la seva ENTRE TOTS HO FEM POSSIBLE de l'AMPA Mogent

Com cada any, des de l'AMPA, hem anat organitzant activitats i jornades per tirar endavant els projectes de millora per l'escola i per participar en diferents activitats culturals del poble.

Vam començar el curs obrint convocatòria per la presentació de candidatures per la renovació de la junta a principis de novembre. No es van presentar candidatures completes, però es va renovar la junta parcialment amb una reorganització de càrrecs i una nova incorporació. La junta pels tres anys vinents va quedar constituïda amb la Laia Llistuella com a presidenta, la Cristina Mera de tresorera i l'Esther Hernández de secretària.

Pels volts de Nadal vam organitzar la 2a Quina Solidària, els beneficis de la qual es van repartir a parts iguals entre el projecte de reforma del pati i La Marató de TV3, aconseguint 703,51.-€ per cada causa. La trobada es va convertir en una mena de comiat abans de les vacances de Nadal en forma de tarda lúdica al centre cultural, plena de premis i bons records, que esperem convertir en tradició, repetint el curs que ve per tercer any consecutiu, si les circumstàncies ens ho permeten.

A finals del mes de desembre i principis de gener, l'AMPA també vam col·laborar en la rua dels Reis de la Roca amb una carrossa.

Al mes de febrer vam proposar

dues jornades de bricolatge per avançar amb el projecte Eduquem al Pati. La primera va ser molt productiva pels espais de lleure del pati i van aportar moltes alegries als participants i als alumnes de l'escola en general. Es va rematar unes setmanes més tard, quan es van instal·lar al pati els dos tipis i el metre cúbic. La segona jornada va estar molt enfocada a la recuperació de l'hort per ser utilitzat com a espai educatiu.

A mitjans de mes vam organitzar la Xocolatada Solidària que proposa l'hospital infantil Sant Joan de Déu per recaptar diners per a la investigació del càncer infantil.

Finalment, a finals de febrer vam participar a la Rua de Carnaval de la Roca del Vallès amb la carrossa de "La màgia de la Nit"; també vam organitzar els tallers familiars per confeccionar les disfresses.

Teníem moltes activitats més per aquest curs, però el tancament de l'escola per la Covid19 va fer que tots els projectes quedessin a l'aire a l'espera de la tornada a l'escola. Sembla que ens hi posarem el curs vinent.

Moltes gràcies per participar a les activitats proposades i per fer millor cada dia l'escola dels nostres fills.

www.ampamogent.cat

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 53

Passatemps

És moment d'entretenir‐se!

Ara que ve l'estiu els alumnes s'han inventat uns quants passatemps per passar l'estona!

RIMES Alumnes de P3

Bombolles Vine a fer bombolles, que tinc un tassó ple d'aigua i .

Si la més bonica proves d'agafar, se't fon a la ...

Mira com voleien i brillen al tot fent tornassol!

I et quedes en dubte de si l'has bufat o ho has !

Joana Raspall

.taimos ,àm ,los ,óbas nós ,erdro rep ,snoiculos seL

MOTS ENCREUATS Alumnes de 2n 1. És una fruita ovalada de color groc.

2. És d’aigua salada i d’aigua dolça.

3. Groga, vermella, verda, amb forma de cor.

4. És rodona i quan la talles es transforma en triangles.

5. Sembla una pera, però només té un pinyol i no tinc gust de res.

6. Verdura allargada, és de color taronja.

7. Són petites, rodones i vermelles.

8. Prové d’un animal. Si el fas fregit està boníssim.

9. Vermella per dins, verda per fora i plena de llavors.

10. Gotim de rodonetes verdes.

11. És verda per dins i porta una capa peluda i marró.

12. Fruita verda per fora i blanca per dins.

13. Està congelat i pot ser de diferents sabors.

14. Sóc una fruita allargada, suau i groga. .natàlP .41 ,taleG .31 ,areP .21 ,iwiK .11 ,mïaR .01 ,airdníS .9 ,uO .8 ,sereriC .7 ,aganatsaP .6 ,tacovlA .5 ,azziP .4 ,amoP .3 ,ómlaS .2 ,anomilL .1

ENDEVINA, ENDEVINALLA Alumnes de P4 Surten a la nit, fan correfocs per la festa major.

Porten un vestit de cotó que no es crema, porten capa i caputxa.

Tenen una forca amb foc i toquen el timbal. selbaid slE Quina classe és?

Porten armadura, munten a cavall, tenen un escut, una llança i una espasa.

Quina classe és?

srellavac slE

Si no trobes les solucions... busca-les al mirall!

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 54

LA PARAULA INSTRUSA Alumnes de 3r Quina de les tres paraules s'ha colat? videoconferència - Covid-19 - càmping (confinament) bloc de pisos - casa - cotxe (habitatges) pedres - lava - muntanya (materials que expulsa un volcà) trapezi - malabars - volcà (circ) lleó - gripau - dofí (mamífers) sofà - llapis - coixí (per seure còmodament) unicorn - fada - sofà (personatges fantàstics) tombarelles - pi - platja (activitats d’educació física) Stitch - Mickey Mouse - Simpsons (personatges Disney) llapis - pissarra - carretera (paraules que s’escriuen amb -rr-)

Passatemps SOPA DE LLETRES Alumnes de 1r

SUDOKU Alumnes de 4t i 5è

Si no trobes la solució, mira al final d'aquesta pàgina.

Si no trobes la solució, mira al final d'aquesta pàgina.

JEROGLÍFICS Alumnes de P5 Sabeu què ens agrada menjar als Gegants i als Lleons?

Si feu servir aquest codi secret, podreu desxifrar alguns dels nostres plats preferits! Som-hi!

.atalocox i selliugnodnam ,snorracam :nós stalp slE

QUI ÉS QUI? Alumnes de 6è Els mudats El del costat d’en Josep porta un barret.

El del costat d’en Martí porta ulleres.

L’Antoni i en Pep porten un llaç al coll.

L’Antoni porta ulleres.

Les quatre M La Marta porta una samarreta sense botons.

La Marina porta una gorra.

La Marga porta els cabells darrere les orelles.

La Maria porta una faldilla amb puntets.

Solucions de la sopa de lletres i el sudoku

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 55

Recomanacions

Propostes per a l'estiu i per a tot l'any

Segur que aquests últims mesos heu rebut mil i una idees per fer a casa. Com que en el moment d'escriure aquestes línies encara no sabem què passarà amb els teatres, les sales de concerts o les biblioteques, les propostes que trobareu a continuació estan pensades per quan no tingueu més remei que quedar-vos a casa. Però, sempre que pugueu, no deixeu de sortir a la natura a respirar aire pur!

LITERATURA

CINEMA A ritme de contes Perfil d'Instagram

En aquest compte d’Instagram hi podreu trobar un espai per compartir i gaudir del plaer de la lectura. Santitos Muñoz, la mestra que ha creat aquest espai, ofereix, amb molta freqüència, la possibilitat de gaudir de contes amb màgia i il·lusió.

Una mà de contes, en anglès!

De dilluns a divendres, a les 18.05h

No està de menys practicar una mica l’anglès mirant i escoltant contes adaptats per a tots vosaltres.

Els d'Una mà de contes també els trobareu en anglès!

Cavall Fort en línia!

Revista infantil mensual

El web de Cavall Fort ofereix contingut i material per a totes les edats per passar bones estones. Per als més xics trobareu els audicontes d’El Tatano!

GASTRONOMIA Manduka

De dilluns a divendres, a les 15.10h Dissabte, a les 8.55h i a les 19.30h

T’agrada cuinar? Diverteixte amb la Paula Alòs aprenent a cuinar, ballant, cantant i passant una estona divertida. Al web trobareu els programes sencers, receptes, trucs i tots els ingredients per passar una bona estona a la cuina!

Animac

Festival de cinema

La Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya us porta el cinema animat a casa. Una selecció de curtmetratges amb propostes per a diferents franges d’edat perquè pugueu gaudir amb tota la família!

MÚSICA El Petit Liceu a casa

Canal de YouTube

Voleu viure una òpera des de casa? Doncs el Liceu us ofereix aquesta oportunitat.

Podeu veure diverses òperes adaptades especialment pels petits de la família. Hi podeu trobar: La Petita Flauta Màgica, El Jove Barber de Sevilla, La Ventafocs, Pere i el Llop, entre d’altres. Les trobareu totes al seu canal de YouTube.

De vent i ales, de Txarango Halley Records

El grup s'acomiada amb aquest quart i últim àlbum. Un disc per deixar-se portar pel curs de la vida i un agraïment al camí compartit. Podeu escoltar-ne un tastet a Spotify.

ALTRES PROPOSTES Tour virtual per la Casa Batlló Fins el 31 de desembre

Heu entrat mai a la casa Batlló?

Des del 7 de maig els seus propietaris ens ofereixen un tour virtual per les diferents estances de l'habitatge. No us podeu perdre aquesta meravella del modernisme!

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 56

Posa't al dia amb l'infoK

De dilluns a dijous a les 19.30h

L'informatiu de televisió pensat per a nens i nenes, amb nom semblant al nostre magazine de ràdio, està conduït per Laia Servera, i s’emet al Super3. Si no sou a temps de veure’l en directe, sempre podeu recuperar-lo al web.

El Cor del Mogent

Fem safareig...

Hem aprovat les oposicions!

Anem de visita a l'escola Octavio Paz, a Barcelona.

Farem a la Bego iaia!

Ens canviem de pis! (cadascú el seu, eh!)

El curs que ve seré mogentina!

Sóc l'Emma!

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 57

Comiat de 6è

Un pas pel Mogent

Els nois i noies de 6è ens diuen adéu...

“Encara no m’acabo de creure que estigui escrivint això. No m’ho vull creure! No em vull creure que hagi de deixar aquesta escola, aquesta casa; aquestes mestres i companys i companyes, aquesta família.

No em vull creure que ja hagin passat nou anys des que arribàvem a l’escola, entrant per la porta de parvulari, gemegant, encara mig adormits. Sortíem a la tarda, de mal humor, morts de gana i son. Però tots i totes sabíem que ens ho havíem passat pipa i teníem moltes ganes de tornar l’endemà, on la Núria ens esperaria amb els braços oberts.

No em vull creure que hagin passat sis anys des que al matí, rondinant, ens separàvem dels pares i entràvem corrents per la porta dels grans, sent els més petits. I a la tarda, quan sortíem, els hi explicàvem que ja havíem aconseguit llegir una pàgina de lletra lligada o que ja sabíem escriure-la; o potser que havíem après la constant del tres o la paret del deu.

No em puc creure que hagin passat tres anys des que tothom ens deia: “ja sou els grans!” i cofois pujàvem les escales cap al pis de dalt i a la tarda, quan sortíem, agafàvem volant el berenar i sortíem cap al parc a jugar amb els amics, deixant els pares amb un pam de nas i pensant: “ja són grans!”.

I tampoc em puc creure que aquest any hagi passat així de volant. Quan vam començar dèiem que teníem un any per endavant, que era molt temps. Però van anar passant els dies i les setmanes, els mesos i els trimestres… i sense adonar-nos-en ens hem plantat a final de curs, un final de curs confinat. Tot i així, tot i que no podrem fer un comiat com ens hagués agradat, serà un comiat d'allò més especial, i tan emocionant com ha estat tot el curs.

Tot i que no em puc creure que hagi de marxar, ho hauré de fer, per molta pena que em faci; i quan marxi, tornaré. Tornaré a visitar-vos, a veure tot això que m’agrada tant de vosaltres, a veure la Febre Mogentina, aquesta febre que tots i totes portem a dins.

Aquesta febre que fa que les mates siguin un joc sense un final amb un guanyador, ja que els guanyadors ho som tots; i les lletres un món immens on fer volar la imaginació és el pa de cada dia. Els projectes divertits on experimentant aprenem, però també els que pretenen denunciar injustícies d’aquest món, són presents diàriament.

I tot això ens ho ensenyeu les mestres i ho feu amb amor, ensenyant a estimar. Esteu al nostre costat en tot moment i ens estimeu. Juntes passem moments feliços, on riem amb la resta de companys i companyes i on la broma sempre hi és present. També moments dolents, on la tristesa o la ràbia és entre nosaltres, però sempre hem estat units, els nens i nenes i mestres, i en tot moment ens hem ajudat i els hem superat. Un exemple en són la Sònia i la Raquel; o les Sílvies, les Núries, l’Anna i l’Aleix.

Vull que sapigueu que per vosaltres, però també per tota la resta de gent que forma part d’aquesta Febre Mogentina, sempre tindreu un lloc a dins del meu cor.”

Anna Pont, delegada de 6è

Petit Mogent | núm. 16 | juny 2020 | 58

MARC BELTRÁN CEPEDA “Aquests anys a l’escola han estat els millors anys de la meva vida.”

BIEL CARDONAVALERI “Gràcies per haver estat sempre junts i passant-ho bé.”

NAI CASTRO OLIVER “Jo surto de l’escola molt feliç per haver compartit tots aquests anys.”

MERCÈ CID PONS “Aquests últims nou anys han estat molt divertits, mai oblidaré els bons moments.”

PAULA COZAR ESCACHX “Jo aquests dos anys a l’escola m’ho he passat molt bé a les excursions i a les colònies amb els companys i els mestres.”

ANNA DELMUNS FERNÁNDEZ “Trobaré a faltar tot això; recordaré els bons moments i els somriures.”

PAU ESCOBOSA ROSIQUE “Trobaré a faltar la forma de fer mates de l’escola, els mestres, els companys i l’ambient que he viscut en aquesta escola.”

SERGI GARCIA FRANCO “Trobaré a faltar aquesta biblioteca que teniu, està plena de tresors! Ha estat genial compartir experiències inoblidables.” ÀNGEL GIL GIRÓN “A l’escola els mestres són el millor, perquè tots els que m’han fet classe són molt bons.”

MARTÍ GILTORNERO “Per a mi l’escola sempre ha estat la meva segona casa.”

POL GONZÁLEZ MÁRQUEZ “Vull donar les gràcies a tots els mestres i sobretot a la Sònia.”

ARNAU GUANTER RIERA “Ara ja em toca deixar l’escola i anar a l’institut, però mai oblidaré com em van acollir i com ràpidament vaig agafar confiança amb els mestres i els amics.”

POL LÓPEZ VILÀ “Les excursions i colònies m’han agradat molt i l'últim trimestre de curs voldria estar amb els meus amics.”

ENZO LUNAR FERRUZ “Tots aquests anys he après molt dels mestres i dels meus amics, perquè arribar aquí no hauria estat possible sense ells.”

LUPE MAIDA “He de dir gràcies per tots els moments bons que m’ha donat la família mogentina.”

POL MARTÍNEZ GARRIDO “Durant aquests nou anys a l’escola he gaudit a les festes i a l’espai d’art.”

XAVIER MOLERO SÀNCHEZ “Per tots aquells que aneu al Mogent, aprofiteu-ho!”

OT PEDEMONTE NOGUERA “L'escola sempre ocuparà un tros de la meva vida, de la meva infància; no oblidaré mai aquests nou anys.”

BERNAT PÉREZ USERO “Jo estic content, perquè sé que durant aquests nou anys a l’escola he après molt i m’he sentit molt bé amb els companys i amb els mestres.”

ANNA PONT CANET “No em vull creure que hagi de deixar aquesta escola, aquesta casa; aquestes mestres i companys i companyes, aquesta família.”

QUIM PONT CARDOSO “Han estat dos anys espectaculars i increïbles.”

MICHELLE PUIGDOMÈNECH LAKE “Ha estat una experiència molt bonica estar tots aquests anys a l’escola, pels meus companys i els meus mestres.”

DUNA SÁNCHEZ RUIZ “El Mogent ha estat una casa per a mi, els meus companys han estat els meus germans i els mestres els meus pares; mai oblidaré a la família mogentina.”

BRUNA SELLÉS PUYOL “Per mi ha estat una experiència inoblidable, encara que hagi estat un any una mica estrany, ningú mai no em podrà treure tot el que he après al Mogent.”

LUCÍA SEÑATEJERO “A mi m’ha agradat estar a l’escola Mogent, m’ho he passat molt bé amb tots els companys, els mestres i amb els monitors del menjador.”

ORIOLARCARONS SORIANO “De l'escola Mogent, en general, m’ha agradat molt veure com progressàveu amb tot, des dels espais de l’escola fins als racons.”

JAN ARMENGOL PI “He après molt en aquesta escola i ha estat una experiència inoblidable.”

ABRILARNAUS COMAS “M’ha agradat moltíssim el sistema que té el Mogent de treballar, crec que és unamolt bona manera d’aprendre.”

ILIAS BEN HARCH “Tots aquests anys d'escola, per ser concrets nou, m’ho he passat molt bé, especialment a les festes i els teatres, és clar.”

LAIA CASTELLÀVIDAL “El meu pas per l'escola Mogent ha estat molt agradable, perquè encara que hagi repetit, he tingut més amics i moltes mestres que m'han ajudat.”

LAIA CÀMARA LEIVA “Amb tots vosaltres he viscut moments que sé que no passaré amb ningú més. M’he sentit molt feliç i orgullosa de tenir-vos al meu costat i mai us oblidaré.

GIL CASTRO OLIVER “M’han agradat molt els mestres que sempre es preocupen de nosaltres i la forma d'aprendre matemàtiques, és genial.”

RAI DALMAU SANGRÀ “Tots els moments que he passat a l’escola Mogent mai els oblidaré.”

NOA GARGALLO PETERSEN “Vaig entrar a l’escola a P5 i la veritat és que m’ho he passat molt bé tant aprenent com jugant.”

LAIA GONZÁLEZ ROVIRA “En aquesta escola he tingut molts bons moments i experiències inoblidables.”

MARC GONZALO SOLER “Resumir nou anys en unes quantes frases, per a mi, no n’hi hauria prou.”

BIEL GUTIÉRREZ ESCALONA “Una de les activitats que també m’han agradat al llarg de l’escola és la dels padrins de calculadora i de lectura, perquè aprens tant sent fillol com padrí.”

JANAJIMÉNEZ VÉLEZ “Gràcies a tots els amics, amigues, alumnes, mestres, monitors i monitores del menjador, i al Mogent, per tots aquests moments tan bonics que hi he passat.”

SANTI NAVARRO CALDERÓN “Espero que l’institut sigui així, perquè al Mogent de l'1 al 10 li poso un 11! Adéu Mogent, no t'oblidaré mai de la vida!”

LOLA NIEVAS RAMÍREZ “Aquests nou anys que he passat a l’escola mai els oblidaré, perquè gràcies a aquests anys he pogut compartir moments amb persones meravelloses”.

SERGI ORTEGA MUNNÉ “M'agradaria quedar-me més anys, perquè estic molt a gust i també m’ha agradat la manera com ensenyeu.”

JÚLIA PAZ ACEITUNO “Hi ha tantes coses a explicar d’aquests nou anys fantàstics que he passat a l’escola Mogent que no acabaria mai.”

JULI PEDROSA POU “Totes les amistats que es poden fer en nou anys han estat meravelloses i la forma que té el Mogent d'ensenyar és única i divertida, per descomptat.”

ABRIL PÉREZ ESTIARTE “M’he sentit molt a gust tots aquests anys amb els meus companys i amb les mestres que m'han tocat.”

MIREIA POLO BELTRÁN “De tota l’escola en general, m’emporto molts moments macos, que no oblidaré.”

JOAN RAMÍREZ CANO “L’escola m’ha ajudat a tenir nous amics i sobretot a formar part d'una nova família, la del Mogent.”

AITOR SÁNCHEZ GARCIA “Aquests nou anys han estat inoblidables, perquè he fet molt bons amics a l’escola i m’han ajudat molt.”

HUGO TORNERO SALAS “Espero que les rialles que hi havia a la classe sempre les recordi.

Gràcies Mogent per tot, us trobaré a faltar.”

ROGER TORRENTS VALLS “El que més recordo és jugar amb els amics al sorral del pati dels petits i també l’alegria de poder anar al pati dels grans.”

Promoció 2020

ALBERTVENTURA PARTEGÀS “M’ho he passat bé.”

D e l e g a t s d e l c ur s

l Ló p e z e o J i z e nch B e rt a S á

N o e l Ma rt í n i M a rt i n a G a rc í a

a S e llé s A n n a P o n t i B ru n

A rn a u R e y e s i N o a L e c hu ga

on illo B à i r d A i a a rc í G u ille m G

G i l C a s t ro i A b ri l A rn a u s

Petit Mogent

L a p e t i t a g ra n re v i s t a e s c o l a r d e l ' E s c o l a M o g e n t Edició i correcció: Marga Canet Disseny i maquetació: Aleix Vidal

m o ge n t . c a t

Número 16 juny 2020 450 exemplars Distribució gratuïta Fet amb