Revista Petit Mogent 13

JUNY 2017 ‐ Núm. 13

Petit Mogent La nostra gran revista escolar

Celebrem l'any del còmic Les matemàtiques ens Sintonitzem el Mogent: entre vinyetes i bafarades. c o n t i n u e n s o rp re n e n t ; a q u í e n d i re c t e a l a rà d i o i a l a t e le v is ió.

Pà gi n a 2 2 Pà gi n a 1 3 i m é s e n llà.

Pà gi n a 1 9

Pà gi n a 6

C ré i x e r i c o n v i u re F e m c a m í p l e ga t s

D e l e g a t s d e l c ur s

a Díaz n i t n e l a S ilv a i V B e a da

Guillem Buded

i Candel a Gonzá lez

na Sánchez Anna Delmuns i Du

J ú l i a L o re n t e i A rn a u R e y e s

r R i v e ra e k Í i d e d B e rt a B u

M i c he l l e Pu i gd o m è n e c h i G i l C a s t ro

R e v i s t a e s c o l a r n úm . 1 3 juny 2017

S um a r i 4

Reflexions

34

Notícies

6

Monogràfic

36

Escola oberta

13

Crònica

38

Col∙laboracions

18

Reportatges

39

Recomanacions

M. Fuster, N. Costa, M. Canet

Fem camí plegats

Entre vinyetes i bafarades

El dia a dia fa història

Informacions breus als ulls dels nens Tots plegats fem Mogent

Tothom hi diu la seva...

Propostes per l'estiu i per tot l'any

29

Sortides

40 Passatemps

32

Entrevista

43

El Cor del Mogent

44

Comiat de 6è

Cap aquí i cap allà... quantes coses per descobrir!

Gent important que ens envolta: Avel∙lina Esclusa

I a q ue s t c ur s . . .

És moment d'entretenir‐se!

Fem safareig...

Els nois i noies ens diuen adéu

. . . l ' A n y d e l C ò m i c!

Editorial

Montse Fuster

Entre bafarades i vinyetes hem viscut un nou curs escolar i és que el còmic, divers com nosaltres, ens ha acompanyat en diferents moments del curs; ha estat un fil conductor engrescador que ha obert els ulls a uns i ha fet mirar enrere amb nostàlgia als altres, però a tots en ha convidat a obrir-ne algun exemplar i gaudir-lo.

Malgrat vam tenir un carnaval plujós no ens va aigualir les nostres disfresses i els nostres herois mogentins passaran a la memòria històrica de la nostra escola.

Aquest curs hem volgut mostrar-vos, en el monogràfic de la revista, un dels puntals de la nostra escola: el projecte de convivència. Us volem mostrar amb orgull algunes activitats que desenvolupem a cada nivell per tal d’enfortir les relacions i cohesionar els grups. Perquè des de fa anys, estem convençuts que som una escola gran, però alhora familiar, on tots ens coneixem, compartim experiències, ens interessem els uns pels altres i ens cuidem; a més d’obrir els braços a totes les famílies que iniciaran la seva aventura educacional a la nostra escola.

Per tota aquesta implicació emocional, els darrers dies de curs, ens sentim especialment nostàlgics pels nostres alumnes més grans que faran un salt cap a l’institut; amb el convenciment que no fan un salt al buit, ans al contrari, els hem dotat d’eines perquè aquest sigui segur. Per tant, com cada any els desitgem molta sort i esperem que guardin un record inesborrable del seu pas pel Mogent, on sempre hi tindran les portes obertes.

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 3

Reflexions

Articles d'opinió AI, AI, LA FRUSTRACIÓ! de Núria Costa

Com a pares i mares tots volem que el nostre fill o filla sigui el millor. En els treballs que porta a l’escola voldríem que sempre fos el més felicitat o que tingués la millor nota o que tingués el màxim de vots possibles quan presenta un nou projecte pel nom de la classe. A vegades és així, ha estat el més votat o ha tret la millor nota, estem contents els nens, els pares, els avis, ... ens fa estar en un estat d’eufòria que durarà un cert temps. Aquesta situació és alegre de viure-la, podríem dir que és fàcil. En altres situacions no és així, no ha estat gairebé votat, no ha tret bona nota, ... i aquesta situació ens fa por que la visquin els nostres fills i filles. Ens fa por que es frustrin. Si els pares i mares sempre donem als nens i nenes tot allò que ens demanen, ja sigui ser el més votat o el més felicitat o qualsevol altra cosa, ells no aprendran a tolerar el malestar que provoca la frustració i a enfrontar-se a situacions adverses. Per això, en l’edat adulta seguiran sentint-se malament cada vegada que no aconsegueixin allò que s’han proposat.

L'Equip de l’Observatori FAROS de l’Hospital de Sant Joan de Déu, perquè el nen i nena aprengui a tolerar la frustració, ens dóna alguns consells útils: D on a r e xe m p l e . L’actitud positiva dels pares a l’hora d’afrontar les situacions adverses és el millor exemple perquè els fills aprenguin a solucionar els problemes.

E d u ca r e n l a cu l tu ra d e l ’ e sforç. És important ensenyar al nen que és necessari esforçarse. Així aprendrà que l’esforç és, en moltes ocasions, la millor via per resoldre alguns dels fracassos.

N o d on a r-l i tot fe t. Si se li posa tot fàcil al nen i no se li permet assolir els reptes per si mateix, serà difícil que pugui equivocar-se i aprendre dels seus errors per saber com enfrontar-se al fracàs.

N o ce d i r d a va n t l e s e n ra b i a d e s. Les situacions frustrants deriven, en molts casos, en enrabiades. Si els pares cedeixen davant d’elles, el nen aprendrà que aquesta és la Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 4

forma més efectiva de resoldre els problemes.

M a rca r-l i ob j e cti u s. Cal ensenyar al nen a tolerar la frustració marcant-li objectius realistes i raonables, però sense exigir-li que s’enfronti a situacions que, per la seva edat o maduresa, sigui incapaç de superar.

Con ve rti r l a fru stra ci ó e n a p re n e n ta tg e . Les situacions problemàtiques són una excel·lent oportunitat perquè el nen aprengui coses noves i les retingui. D’aquesta manera, podrà afrontar el problema per si mateix quan aquest se li torni a presentar.

E n se n ya r-l i a se r p e rse ve ra n t. La perseverança és essencial per superar situacions adverses. Si el nen aprèn que amb la constància pot solucionar molts dels seus problemes, sabrà controlar la frustració en altres ocasions.

La frustració forma part de la vida, no la podem evitar però sí que podem aprendre a gestionar-la i com més aviat aprenguem a tolerar-la, més aviat ens en sortirem amb èxit a la vida. Ànims i endavant!

Reflexions M'ESTAN FENT BULLYING? de Montse Fuster Bullying, s’ha convertit en una paraula d’ús pateix, ja que encara calla? En quina societat

quotidià. Una paraula que sentim dins i fora de l’escola; quan fem tertúlia, quan llegim el diari i en diferents mitjans audiovisuals.

Quin perill! Dic això perquè em fa por banalitzar una paraula, tan crua i dura, per qui la pateix. I és que quan aquesta paraula es converteix en una manera d’explicar una picabaralla amb algú o com a mitjà per aconseguir una plaça escolar, està colpejant a qui en realitat està patint assetjament.

Per què si ens preocupa tant que, fins i tot s’escriuen contes, es fan programes de televisió o apareixen pilons de notícies al facebook on se’n parla, no l’eradiquem? Per què no hem sabut donar confiança a qui en

vivim que consent que alguns nens pateixin i només en sabem parlar a tothora?

Des del Departament d’Ensenyament s’iniciarà, el curs vinent, un nou programa de prevenció, detecció i intervenció del bullying.

Però, obrim els ulls: fins que tots i cadascun de nosaltres no vegi la necessitat d’intervenir per evitar l’assetjament, no ens en sortirem. I és que tots en som responsables, els nostres infants i joves necessiten una societat segura per desenvolupar-se lliurement i sense por; ajudem-los a no tolerar i a denunciar conductes agressives. I sobretot, aprenguem a utilitzar la paraula amb rigor!

CARLES CAPDEVILA, EL PERIODISTA DEL MÓN EDUCATIU de Marga Canet

Un diumenge de meitats de maig fullejava el diari i em vaig topar amb un article d'en Carles Capdevila que em va fer aturar: «Exhibicionistes, fràgils, dependents», Diari Ara (21 maig 201 7). El vaig anar llegint fil per randa sense deixar d'assentir amb el cap.

Quanta raó tenia! Parlava de set defectes (pidolaires, exhibicionistes, dependents, mercantilistes, egocèntrics, inconstants i fràgils) de la societat actual que qualificava com a innovadora en tot. Em va fer reflexionar i fins i tot parlar-ne amb la gent del meu entorn amb qui ens agrada fer petits debats quotidians. Qui m'havia de dir que seria el seu penúltim article d'opinió!

A principi de curs trobàvem imprescindible parlar sobre l'ús del Whatsapp a la reunió general de pares i vam escollir un article seu per llegir: «Els grups de Whatsapp de pares: glups!», Diari Ara (22 gener 201 6). Aquest narrava amb claredat, però amb el seu característic toc d'humor a l'hora de parlar de temes ben seriosos, tot allò que pensem que és imprescindible per fer un bon ús d'aquest mitjà.

El dia 1 de juny, essent de colònies, ens vam assabentar de la notícia: «Mor Carles Capdevila, periodista vital». Vam quedar consternats. Va ser el director fundador del Diari Ara, a més de tenir una llarga carrera dins el món periodístic: premsa, ràdio i televisió. Capdevila havia unit el periodisme amb l'educació, ja que pel seu interès n'ha estat un gran divulgador. Havia estat el director i presentador de programes com «Eduqueu les criatures» de Catalunya Ràdio o «Qui els va parir» de TV3.

M'encanta que el seu últim article d'opinió publicat al Diari Ara el 28 de maig sigui «Diguem-nos coses boniques», un article positiu que com el seu títol diu valora la importància de l'autoestima pel benestar d'un mateix.

Trobaré a faltar les seves columnes d'opinió, sempre encertades i origen de moltes xerrades.

Fins sempre!

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 5

Monogràfic

Fem camí plegats CRÉIXER I CONVIURE

Dedicar el monogràfic d’aquest any al treball que fem sobre convivència revela la importància que li donem a l’escola. La convivència és l’eix transversal que ens permet treballar, conviure, estimar i aprendre a viure en comunitat. Posar esforços en aquest treball ens ajuda a superar les dificultats, a gestionar els conflictes, a acceptar als altres tal i com són.

Les bones pràctiques que es realitzen a l’escola per treballar la convivència volen capacitar tots els alumnes i la resta de la comunitat escolar per a la gestió positiva dels conflictes, millorar el clima escolar i contribuir així a l’èxit personal, acadèmic i social de tots els alumnes.

Conviure significa viure plegats i en bona relació. La convivència es fonamenta en els valors de la pluralitat, la participació democràtica, la inclusió social, la igualtat d’oportunitats, el respecte a la diferència, la gestió positiva de conflictes i la cultura de pau. La convivència comporta una consciència de la pròpia identitat que implica l’acceptació de l’altre i un sentit de pertinença i contribució personal a la societat.

Aquests són els fonaments d'una escola inclusiva i d'una educació intercultural que han de contribuir a garantir la igualtat i a respectar la diversitat en una societat més cohesionada i menys excloent.

A l’escola l’educació en la convivència es basa en la confiança i el reconeixement mutu i el compromís i l’esforç per relacionar-se positivament. Cal afrontar cada conflicte des de la singularitat, evitant les generalitzacions i a partir de la seva gestió positiva. És bàsic parlar i escoltar i, sobretot, fer-ho amb un to optimista i positiu.

Cal posar atenció en tot allò que ens uneix, més que en el que ens separa i afrontar el conflicte com una part de les relacions socials a partir d’una cultura de mediació.

Com a escola volem avançar cap a un plantejament integral i global de la convivència, partint d’un procés d’aprenentatge col·lectiu i amb una organització que gestioni, articuli i doni sentit tant a les actuacions com als processos.

Núria Riera

QUANTES EMOCIONS!

Aquest curs a les classes de P5 s’ha dut a terme un interessant treball sobre les emocions, a l’hora d’animació lectora. Hem treballat amb els contes Els colors de l’Àfrica, El monstre de colors, De quin color és un petó?, La Berta i les ulleres de visió empàtica, Les paraules boniques, tots ells amb un fons ple d’emocions, que hem anat descobrint poc a poc al llarg d’aquest meravellós viatge a través dels contes. Hem après a identificar aquestes emocions en nosaltres mateixos i en els companys, les hem expressat a través del llenguatge oral i/o corporal, les hem gestionat, hem identificat moments i causes que provoquen aquestes emocions. I el més important, entre tots hem trobat maneres de mostrar aquestes emocions i trobar-nos més bé amb nosaltres mateixos i amb els companys.

Amb l’Àfrica hem canviat la visió d’allò que ens envolta omplint-ho tot de molts colors.

El monstre de colors ens ha ensenyat l’existència de moltes Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 6

emocions que tenim dins del nostre cos (tranquil·litat, alegria, tristesa, ràbia, por, amor), que de vegades no sabem posar-li nom, però ens adonem que ens passa alguna cosa. Aquest monstre també ens ha ajudat a ordenar aquestes emocions i poder explicar com ens sentim.

La Minimoni ens ha portat per un viatge llarg en la recerca del color dels petons; al final hem descobert que hi ha petons de molts colors i que són molt personals.

Amb la Berta i les seves ulleres de visió empàtica hem pogut veure què els passa a les persones que tenim al costat, perquè a vegades estan enfadades, o tristes, o molt contentes... i com les podem ajudar perquè se sentin bé.

Entre tots hem descobert moltes paraules boniques per dirigir-nos a les persones que tenim al costat o aquelles que tenim llunyanes.

Amb aquesta activitat hem creat i reforçat vincles entre els alumnes i

Monogràfic la mestra. Hem potenciat el respecte cap els altres, la participació en les decisions de grup i en la resolució de conflictes i sobretot hem gaudit de les activitats.

Els nens i nenes diuen: «Aquests contes ens han ajudat a portar-nos més bé, ens han fet sentir contents i feliços, hem après que hem de ser amics, que hem de compartir, que hem de demanar les coses si us plau, que hem d’ajudarnos, si un nen o nena està enfadat o trist el podem ajudar.»

«Amb l’Àfrica hem pintat un món que era de color gris i no ens agradava, ens ha quedat preciós».

COMPARTIM LA LECTURA

Als nens i les nenes de 1 r ens agrada molt i ens posem molt contents quan arriba el dia de padrins de lectura.

Sabeu per què?

Doncs perquè fem una activitat molt especial: vénen els nens i nenes de 5è a buscar-nos.

Sabeu per què?

Perquè són els nostres padrins i padrines i nosaltres som els seus fillols i filloles!

Sabeu per què?

Perquè tot i que el primer dia estàvem una mica nerviosos, perquè no ens coneixíem; ara som amics.

Perquè ens agrada tenir amics que són més grans que nosaltres, que ens tracten bé i ens ajuden.

Perquè és l'hora de llegir contes amb aquesta companyia tan especial.

Perquè és una estona on aprenem a llegir més bé.

ESTRENEM TALLERS A EDUCACIÓ INFANTIL

Enguany hem estrenat una nova activitat a educació infantil. Fa temps que teníem ganes d’apropar els infants i donar-los l’oportunitat de conèixer-se i interactuar més entre ells.

« El Monstre de colors ens ha ensenyat que si algú està trist l’hem d’animar com el conte de La girafa Popota que també estava trista».

«La Minimoni ens diu que els petons són dels colors que ens agraden a nosaltres».

«La Berta ens regala unes ulleres per veure com es troben les persones que ens envolten».

«I paraules com “t’estimo”, “t’ajudo”?, “perdó”, “amic”, “abraçada”, “si us plau”, ... són paraules dolces que serveixen per estimar-nos».

Perquè amb el padrí o la padrina escollim el llibre que ens agrada i el llegim entre tots dos.

Perquè si ens entrebanquem amb alguna paraula complicada, amb amabilitat, ens ajuden a llegir-la.

Perquè ens animem i ens diuen que n'estem aprenent molt.

Perquè si cal ens ajuden renyantnos quan no estem atents, però ho fan pel nostre bé.

Perquè en acabar ens pregunten si ens ha agradat la història que hem llegit.

Perquè fins i tot tenim una llibreta de lectura on escrivim els títols dels contes.

Perquè quan ens trobem pel pati ens saludem.

Moltes gràcies!

havíem d'ensenyar com es feia la constant, ells portaven la seva calculadora i nosaltres teníem una llibreta on ells apuntaven la constant i nosaltres anàvem apuntant tot el que fèiem cada dia.

L'experiència ha estat molt interessant i enriquidora, tant per nosaltres com pels nostres fillols.

Pensem que l'experiència ens ha ajudat a sentir-nos útils, responsables i poder fer amics.

Estem molt contents d'haver-los pogut ajudar.

DESCOBRIM LA CALCULADORA

Aquest curs, els alumnes de 3r hem fet de padrins de calculadora dels nens i nenes de P5. Un cop a la setmana ens trobàvem i els hi La fórmula que va sorgir van ser els tallers internivell. Consisteix en realitzar activitats una tarda al mes, vuit propostes diferents, on els nens poden fer un tastet de les que més els agraden i canviar quan ho necessiten. Ells circulen lliurement pels tallers escollits realitzant propostes molt obertes i poc dirigides.

Les propostes són: pintura, teatre, cabanes, trens i cotxes, rampes i imants, modelatge, construccions i llum.

Aquesta experiència els dóna l’oportunitat a relacionar-se en un format més petit i tranquil i permet estrènyer vincles amb nens d’altres edats. És molt enriquidor veure les

actituds que s’estableixen entre ells d’ajuda i cooperació i ajuda als nens a guanyar autonomia i confiança per moure’s per l’escola i dominar més els espais.

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 7

Monogràfic FER TALLERS ÉS DIVERTIT

Els tallers a l’escola són una part important de la nostra manera de fer, és un tret d’identitat del Mogent.

Ja des dels inicis de l’escola es van fent tallers internivells on barregem alumnes des de P3 a 6è i mestres d’infantil i primària.

i d’altres materials. Als tallers també coneixem altres mestres.»

Marc Cardona

«M’agrada perquè cada classe fa una disfressa diferent.»

Naike Márquez

«A mi m’agrada perquè ens barregem amb altra gent i puc conèixer més nens.»

Daniela Sorolla

«Coneixem a gent nova que no hem vist abans, primer ens fa vergonya mestres i els nostres amics. Quan acabem les feines ens deixen jugar i però després passa.»

Martí Expósito això és divertit. Hi ha nens que els costa fer una feina i nosaltres els ajudem i m’agrada molt quan dius una cosa maca a un nen petit i es posa vermell i content.»

Aitor Delgado

Els tallers tenen com a objectiu principal la coneixença mútua i fomentar la convivència entre els alumnes.

Als mestres ens encanta veure com es relacionen nens de diferents cursos, com ajuden els petits, percebre la complicitat que es crea entre ells, ... És una de les activitats més esperades tant per petits com per grans.

Però, el més important és saber què opinen els nostres alumnes sobre els tallers de decoració i els de creació de disfresses per carnestoltes. Us deixem amb algunes opinions dels alumnes de 2n: «Fer tallers és quan et toca anar a una classe de l’escola, pots fer una disfressa, un còmic, un llibre, ...»

“Vaig conèixer a la Clàudia i ara quan em veu sempre em saluda.»

Candela González

«M’agrada fer tallers perquè fem amics d’altres cursos, fem màscares i de vegades a les classes ens jugar amb la persona que «Quan fas amics als tallers, al pati ja deixen t’ajuda.

Quan ens trobem amb els no t’ajuntes amb els mateixos nens companys dels tallers al parc o al que abans i t’ensenyen coses pati de vegades juguem amb ells.» noves.»

Bawa Angarita

Albert Sorolla

l’altra escola també fèiem tallers, «Quan faig tallers m’agrada perquè «A però eren diferents.» de vegades fem amics i coneixem Rodríguez nens d’altres cursos. També perquè «A l’altra escolaLucíanomés pots triar la disfressa que vols. A mi barrejaven nens de P3 a 1 r i de 2nesa m’ha tocat dues vegades la mateixa 6è i feien coses diferents; aquí tots mestra als tallers, però la disfressa fem la mateixa activitat.» que he fet és diferent.»

Joan Vila Laura González Tots plegats arribem a la conclusió «M’agrada fer tallers perquè que: «Ens agrada molt fer tallers, en compartim una sala amb tothom i volem fer sempre!». tothom ajuda a tothom. També m’agrada perquè quan ens costa fer Martí Expósito una disfressa ens ajuden les «I es barregen tots els nens de ENQUESTA l’escola.»

SOBRE ELS TALLERS Marta Vericat Els alumnes de segon han fet la «M’agrada fer tallers, treballem fent representació gràfica a la llibreta de disfresses per algú altre.» matemàtiques de les dues Òscar Morley preguntes de l'enquesta de «Els nens grans ajuden als petits a convivència sobre els tallers fer la disfressa. M’agrada fer tallers internivells. Aquesta enquesta s'ha perquè ens ajuntem amb nens fet a cinc alumnes de cada classe d’altres cursos. Fer tallers és molt escollits aleatòriament de P4 a 6è, divertit perquè cada curs fem un un total de 80 alumnes. Les dues taller diferent i així no ens avorrim. preguntes són: Quan em trobo als nens grans, els T'agrada fer tallers? saludo i els dic “hola”.»

Berta Buded

«Als tallers has de fer pintura, has de fer coses. Quan et trobes algú que coneixes dels tallers i està jugant no li dius res, però si no juga el saludes.»

Leyre Gálvez

«De vegades podem utilitzar pintura Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 8

T'agrada relacionar-te amb els companys de l'escola i mestres?

Els resultats són ben clars, la barra del «molt» queda molt per sobre de la resta i la del «poc», és anecdòtica.

Han arribat a la conclusió que a l'escola ens encanta fer tallers!

Monogràfic TREBALLEM COOPERATIVAMENT

Durant aquest curs els alumnes de 4t hem fet un munt de treballs, feines i activitats cooperatives.

El treball cooperatiu és una eina d'aprenentatge en el qual els alumnes s'organitzen en petits grups per treballar junts amb la intenció d'aconseguir metes i objectius comuns.

Els objectius que volem aconseguir fent que els alumnes facin servir el treball cooperatiu són els següents: .Establir relacions solidàries entre els alumnes. .Incrementar el rendiment de tots els alumnes. .Aconseguir un nivell superior de raonament dels alumnes. .Augmentar la cohesió del grup . .Desenvolupar les habilitats socials dels alumnes. .Respectar els diferents punts de vista.

Podem posar alguns exemples del que hem fet: En el projecte d’Energies vam fer grups cooperatius on cadascú explicava un tema diferent a la resta de l’aula: què és l’energia, renovables i no renovables,

principals científics i inventors, curiositats de l’energia, ... Cada grup ens parlava del seu tema i la resta preguntaven els dubtes que sortien.

A la sortida del Barri Gòtic cada nen es va aprendre les característiques d’un edifici o monument emblemàtic i el va descriure als altres mentre fèiem la ruta per la zona medieval de Barcelona.

En el projecte dels Ecosistemes, per parelles, vam dissenyar un cartell on es posaven les principals característiques de dotze biomes del món. Quan els vam fer vam explicar a la classe el clima, la flora i la fauna, els ecosistemes o els diferents biomes que hi ha a llocs tan llunyans com el desert del Sàhara, Groenlàndia, el mar Carib, l’Amazones i el riu Nil. Aquests són uns petits exemples de treball cooperatiu, tot i que mesurant el pati o l’escola, al projecte Tangram, als projectes dels anys 80 o el Circ i sobretot als racons de matemàtiques que fem conjuntament amb 3r setmanalment treballem de forma cooperativa.

En resum, el treball cooperatiu és el treballar junts, la discussió en grup i el conflicte cognitiu que es produeix quan s'introdueixen punts de mira diferents. Tot això permet a l'alumne aprendre coses noves, rectificar, consolidar o reformar aprenentatges assolits. Aquestes interaccions ajuden els nens i nenes a establir relacions solidàries, respectar les diferents perspectives i desenvolupar habilitats socials.

Visca la cooperació!

2.De quantes maneres ho podem fer el trencaclosques. Els grups que l’han anat muntant a trossos Els alumnes de tercer hem fet fer? individualment no han pogut acabar.

Després de compartir estratègies diverses activitats per treballar la 5.Què hem après? hem trobat sis maneres diferents de cohesió de grup, la presa de QUÈ FEM A LA TUTORIA?

decisions i el fet respectar les opinions dels companys i defensar les pròpies.

Una de les activitats que hem fet és la següent: Hem fet trencaclosques, sembla senzill i és com si ens passéssim una bona estona jugant, però aquesta activitat té un procés i uns objectius molt concrets.

El primer que hem fet ha estat repartir-nos en cinc grups i ens hem fet les preguntes màgiques:

1 .Què hem de fer?

Un trencaclosques en grup.

Si treballem en equip les coses funcionen millor, aconseguim els Cada grup ha decidit quina de totes objectius que ens hem proposat i les estratègies utilitzaria per muntar estem molt contents! el trencaclosques i s’ha posat a treballar.

Uns grups han decidit de fer el marc i anar omplint de fora a dins, altres s’han repartit les peces i han treballat individualment per agruparles després. muntar un trencaclosques.

3.Quina és la millor?

4.Com ho he fet?

El resultat ha estat espectacular: els grups que han treballat en equip durant tota l’estona han aconseguit Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 9

Monogràfic Aquest any a cinquè hem iniciat el treball de la convivència a les hores de tutoria, enfocat al coneixement i al respecte entre iguals.

Per a poder assolir aquest objectiu hem realitzat diferents activitats, col· l oquis, visualització de vídeos, activitats de realçament d’autoestima i lectures de petites històries.

Totes aquestes activitats ens han servit per entendre millor què implica conviure, què és ser bon company i què és l’amistat. Després d’algunes estones de col·loqui vam diferenciar de manera molt clara, el company o companys (alumnes que comparteixen una activitat o un espai en comú durant un temps), de

UNA VISITA MOLT ESPECIAL

Un dijous de cada mes els alumnes i les mestres de 2n esperem una visita molt especial. Alguns alumnes de l’escola Montserrat Montero, companys del nostre company de classe, en Guillem, vénen a jugar i a compartir bones estones amb nosaltres.

Aquesta iniciativa va començar fa tres cursos amb l’objectiu d’acostar les escoles especial i ordinària, amb la intenció de normalitzar una realitat social i fomentar el respecte a totes les persones, perquè la diversitat és un fet natural.

Es va iniciar l’activitat quan els alumnes feien P5. Cada setmana surten vuit nens de les classes de 2n i comparteixen les hores de pati i els racons de joc simbòlic amb els nens de Montserrat Montero.

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 10

l’amistat (alumnes que tenen diverses afinitats i busquen coincidir en els espais o en les activitats).

Però també vam arribar a la conclusió que necessitem ser respectuosos amb els companys i els amics per tenir una bona convivència. Un fet que és molt fàcil de dir, però que no sempre sabem fer, ja que per ser respectuós hem de saber posar-nos a la pell de l’altre, és a dir, tenir empatia per entendre l’altre i els seus sentiments, però no només això, sinó també ser responsable, per saber discriminar i rebutjar les actituds o les conductes que no ens agraden i ser capaços d’acceptar les conseqüències dels nostres actes. I això només es pot aconseguir si com a persones acceptem que podem aprendre de la diversitat.

«A mi em va agradar quan vam fer una flor i cada nen de la classe pensava una cosa bona sobre tu i l’escrivia en un pètal. En alguns moments no sabíem què dir d’alguns companys, però després vam fer una activitat per conèixer

aquells nens que no coneixem tant. És molt agradable sentir que tothom té alguna cosa bona.»

Durant aquests tres cursos s’ha pogut percebre que els alumnes de les dues escoles han anat creant un vincle emocional i afectiu cada vegada més ferm, acceptant-se mútuament. A més s’ha pogut apreciar una evolució en el joc, amb més riquesa i complexitat, on els rols estan més definits i hi ha més interrelació entre els nens de les dues escoles.

El més interessant són les experiències que ens poden explicar els nens de les classes dels dinosaures i dels científics. Us deixem amb aquest recull: «M’agrada molt que vinguin perquè així ens relacionem amb altres nens.

Són simpàtics i divertits. Com més amics tinguem millor, perquè no ens sentirem tan sols. Els nens que vénen ens expliquen coses de la seva escola i nosaltres de la nostra.

Recordo que quan fèiem P5 hi havia una nena que no sabia parlar i ara ha après algunes paraules. Al pati, escrivim a la sorra i els ajudem a escriure millor.»

agradar tant que després ell en va fer una altra. Ara juguem molt millor que quan fèiem P5.»

Iris Colomer

«M’agrada molt que vinguin els nens de Montserrat Montero perquè els ensenyem a construir formes amb imants. Recordo que li vaig ensenyar a en Muntaga a fer una construcció i ell va dir: «Uala!». Li va

Pol Chaves

«A mi fer la flor em va servir per aprendre coses dels meus companys, però també per sentir coses bones de mi i per saber què pensen els altres de mi. Gràcies a la flor em sento millor.»

Lizeth Garcia

«A mi les assemblees m’agraden molt, perquè comentem les coses que ens agraden de l’escola i amb les que no estem d’acord. També m’agrada fer les notícies per saber coses noves que han passat.»

Jana Cerdán

Guillem Buded

«És una activitat divertida, els ajudem a jugar a coses que no saben. Penso que vénen molt poc i no ens veiem cada dia per això els hem d’ajudar molt. Hi ha alguns nens que ja saben jugar a metges, abans s’estiraven al llit del metge i es quedaven quiets, no es movien.

Ara, els nens de Montserrat Montero ja saben fer de metges i ens operen.

Al pati juguem amb les galledes i les rodes i fem circuits. Recordo que un nen em feia endevinalles sobre en Yakai.»

Jan Serra

«És molt divertit perquè juguem amb ells a cuiners. Hi ha un nen que va amb cadira de rodes que li agrada molt jugar a la grangeta i fer de

Monogràfic client. Els companys d'en Guillem ens ensenyen a jugar a la seva manera. Un dia, la Nerea ens va demanar que féssim un tren per jugar amb ella i va ser molt divertit.»

Valèria Pagès

«M’agrada aquesta activitat perquè fem més amics.»

Martí Ruiz

«Amb els nens de Montserrat Montero juguem a fer

d’observadors, l’Èrica i jo juguem a mirar la casa dels ocells que hi ha al pati, també juguem a metges i escoltem el cor. Ara juguem més que quan anàvem a P5. M’agrada que vinguin perquè ens divertim jugant. El dia que han de venir a l’escola em poso molt content.

M’agradaria sortir cada dia a jugar amb ells.»

Tots junts arribem a la conclusió que ens agradaria que els nens de l’escola Montserrat Montero vinguessin més dies a jugar amb nosaltres. Voldríem que aquesta activitat continués fins a 1 r d’ESO.

amics. Aquest any la temàtica era el còmic.

A nosaltres ens agrada molt treballar amb els petits, perquè sentim que els podem ajudar i creiem que ells també se senten protegits. A més és molt divertit fer tallers i a més donem exemple als més petits.

Els que som grans ens adonem que també aprenem coses noves conjuntament amb els petits, aprenem a dominar tècniques noves o que fem a classe i ens aporta autonomia.

Després de tots aquests acompanyaments, ens saludem pel pati, parlem i ens estimem.

Són experiències que mai oblidarem perquè ens ho passem molt bé.

Guillem Garcia

COMPARTINT MIRADES: ELS MÉS GRANS I ELS MÉS PETITS

LES EXPERIÈNCIES DELS MÉS GRANS P a d ri n s d e ca l cu l a d ora Els padrins de calculadora serveixen perquè els nens de P5 comencin a dominar i aprendre els números.

El primer dia ens fan una foto amb els fillols i l’enganxen a una llibreta que serveix per apuntar tot el que fem, l’estona que estem amb ells.

Una de les coses que fem és preguntar les taules del 2, 5 i 1 0. És divertit tant pels fillols com pels padrins per practicar matemàtiques.

Els avantatges que té són que els nens de P5 coneixen a nens més grans i tenen més confiança. També se senten més confiats a l’hora de parlar amb els grans. A nosaltres ens aporta satisfacció ensenyar a nens més petits. A part, també coneixem a més professores.

Ainhoa Gálvez, Víctor López i Guillem Ramírez P a d ri n s d e l e ctu ra L’any passat, els nens de 5è van començar a fer l’activitat de padrins de lectura als nens de 1 r. Consisteix en llegir conjuntament un llibre que el fillol hagi triat.

A nosaltres ens agrada molt aquesta activitat perquè ens ho passem molt bé amb els nostres fillols i al mateix temps aprenen molt a llegir. A més fem amistats i aprenem a ser més socials.

Aquesta activitat ens ajuda a ser més responsables, aprenem a compartir el que sabem i com ensenyar i ens fa sentir bé com a grans de l’escola.

Lola Alcalà, Lara Lechuga, Judith Peña, Alexia Ibáñez, Eloi Garcia i Berta Tarradas Ta l l e rs A l’escola dos cops l’any fem tallers d’hivern i carnestoltes. Ens barregem tota l’escola amb la finalitat de conèixer a més gent i fer

Bian Castro, Clàudia Jiménez, Bianca Maur, Tomàs Maynou, Alejandro Navarro, Jonathan Díez i Gerard Truyols

Acom p a n ya m e n t a l e s sorti d e s Hem fet sortides acompanyant als nens més petits de l’escola, totes les excursions que fem tota l’escola els hem acompanyat de la mà.

Excursions com: dijous gras que anem a la deixalleria, carnaval i sant Jordi. És bonic acompanyar als nens petits, xerrar amb ells i ensenyar-los coses noves.

Quan compartim aquestes sortides ens adonem que també podem aprendre coses dels petits i compartim moments molt divertits.

Els petits són molt divertits i mai saps per on et sortiran.

Àlex López, Eva Marquès, Irai Márquez, Ivet Solé, Gemma Castellà, Míriam Domínguez i Gerard Morató

Ru a d e ca rn a va l Per carnaval vam fer la rua amb tots els companys de l’escola a partir dels tallers que vam fer.

Creiem que és una experiència divertida tant pels petits com pels grans incloent mestres. Ens vam preparar durant uns dies per tenir a punt les disfresses, un divendres vam sortir tota l’escola de rua lluint

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 11

Monogràfic les disfresses: primer amb els grups algun llibre si no en tenim cap entre de tallers ens vam començar a fer mans, ja que els companys ens fan fotos dalt l’escenari després vam recomanacions. agafar de la mà els nens i nenes de P3 i vam sortir cap al centre de la Roca.

En conclusió tots creiem que és molt entretingut, perquè ens podem conèixer millor tots, a part de ser molt divertida l’activitat.

Víctor Alonso, Sol Dalmau i Paula León

F e m p a n e l l e ts Sempre a l’escola havíem fet els panellets a la classe, però vam arribar a 6è i vam poder triar la classe on volíem ajudar de P3 a 2n.

Els mestres ens van donar la recepta i els ingredients que calia portar; a partir d’aquell moment només caldria ajudar als petits cuiners.

A nivell de grup pensem que quan treballem a tutoria no ens fiquem tant en problemes i treballem millor.

Pau Armengol, Laura Las i Francesc Soler

An e m a d orm i r Des de fa uns anys a l’hora del menjador, ajudem a les monitores de P3 adormint i despertant els nostres petits companys, també els donem el menjar i els ajudem a posar-se la bata.

Per a nosaltres suposa una gran satisfacció pel fet d’assistir a les nostres exmonitores i als nostres companys.

Així ens relacionem socialment i coneixem a petites persones intentant que s’acabin convertint en grans persones amb intencions increïbles.

A part d’ajudar a les monitores amb els petits, amb aquesta activitat et sents molt bé perquè saps que algú diposita confiança en tu i et fa sentir En conclusió, aquest projecte ens agrada molt a tots els participants molt útil. perquè ens divertim, ens ajuda a socialitzar-nos, aprenem moltes coses noves, genera empatia entre tots els que formem part de l’escola, s’eviten problemes de relació, rivalitats entre companys, hi ha menys burles i faltes de respecte, coneixem nous espais de l’escola i aprenem a orientar-nos.

Aquesta activitat ens ha servit per fer amics, compartir experiències amb altres nens que no són els de la nostra classe, per donar exemple i per una cosa que creiem important: per veure que nens de 6è tenen tan bona relació amb els més petits.

La realització dels panellets és un moment molt important, perquè aprenem a compartir coneixements com la recepta, practiquem matemàtiques i els grans ajudem a fer activitats divertides als petits. No només es tracta d’ensenyar i ajudar als petits, ells també ens ensenyen i comparteixen coses amb nosaltres.

En conclusió, ha estat una experiència molt bonica, un dels Quan ajudem a dinar als petits nostres millors anys i serà un descobrim que, a vegades, els petits saben fer les coses més bé que els moment que mai oblidarem.

Víctor Bernal, Joan Marsal, grans.

Mireia Sólvez, Júlia Sánchez, Nosaltres recomanem a tothom que Íngrid Gázquez, Pere Ferrer intenti anar un dia a provar l’experiència d’ajudar i conviure. Ens La tu tori a Nosaltres hem triat l’apartat de ha despertat grans records de quan tutoria, perquè ens agrada parlar de nosaltres érem petits i hem com estudiar, de quins llibres compartit moments del passat amb recomanem, coses que podem les monitores. millorar a l’escola i en general de les Ens satisfà molt ajudar i cuidar els petits del Mogent! coses que ens envolten.

Martina López, Maria Nievas, Aquesta activitat serveix per raonar Ona Vargas, Clàudia Garcia, els nostres problemes o intentar Paula Aracil, Emma Cheira solucionar els dels altres. Aquesta i Roger Buscà activitat també ens ajuda a llegir Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 12

I ELS DE P3, QUÈ HI DIUEN? Els nens i les nenes de 6è ens han acompanyat en diferents moments del curs. D’aquestes vivències, els Lleons i els Camions recordem que els nens de 6è: «ens ajuden a fer panellets; també ens ajuden a pujar la muntanya (referint-se a la sortida del dijous gras al parc de la deixalleria); l’Alexia m’ajudava a pintar la meva disfressa d’Snoopy; ens van ajudar a posar la xocolata dels panellets i quan jo em cansava, m’ajudaven; ens ajuden a nosaltres, perquè nosaltres som petits i els grans ajuden als petits».

Un dia, els Lleons i els Camions serem grans i també ens agradarà ajudar els petits.

El projecte de convivència és un conjunt d’activitats en les que participa tota l’escola i promou la relació entre tots els nens i nenes.

Algunes d’aquestes activitats són: tallers, realització de disfresses i panellets, celebracions, apadrinament de lectura i calculadora, acompanyaments a l’hora de menjador i en diferents sortides...

Gràcies a la participació de mestres, monitores i tots els alumnes s’aconsegueix portar a terme amb èxit aquest projecte i les activitats fan que l’escola funcioni millor.

Laura Las, Martina López, Maria Nievas, Lola Alcalà, Martina Bordas, Sheila Jiménez, Júlia Sánchez i Berta Tarradas

Crònica

Entre vinyetes i bafarades

L ' A n y d e l Cò mi c

Acaba un curs, en segueix un altre, aquest any ha tocat el còmic! Els petits han pogut descobrir nous personatges i conèixer aquells que els més grans tenien a la memòria. Potser també en algun prestatge de casa!

ENTRE VINYETES I BAFARADES

L'escola ha treballat a partir d'aquest eix transversal. Des dels més grans als més petits han gaudit amb els principals personatges d'aquest fantàstic món, tot realitzant tallers internivells. El còmic ha servit de fil conductor per a les diverses activitats que s'han realitzat al Centre al llarg de tot el curs escolar.

El primer trimestre, els dies 1 6 i 1 7 de novembre es van fer els primers tallers. En aquests es van realitzar dues activitats. Una d'elles va ser fer una tira còmica amb el personatge que cada taller havia escollit prèviament. L'altra activitat consistia en confegir un cartell gegant de cada un dels personatges. Totes dues produccions han estat exposades al vestíbul i al passadís de l'escola durant tot l'any.

Els dies 1 5,1 6 i 1 7 de febrer es van realitzar els segons tallers internivells, a fi de poder preparar totes les disfresses de Carnestoltes.

Aquestes van estar elaborades seguint la varietat de personatges de còmic que ja s'havien treballat anteriorment com: Astèrix i Obèlix, Esther i el seu món, Mortadelo i Filemón, Jakary, Star Wars, Ranma, les Tres Bessones, Jep i Fidel, Garfield, Tom i Jerry, Hulk, 1 3 Rue del Percebe, Els Barrufets, Marsupilami, Mafalda, Snoopy, ...

En fi, un cop s'entra en aquest fascinant món de vinyetes i es gaudeix de compartir la lectura i l'observació, comença una gran aventura que mai més acaba.

Esperem que n'hagueu gaudit tant com nosaltres!

UN NADAL POC MANDRÓS

Aquest any els fanalets gegants ocupaven gran part de l'entrada de la nostra escola, fet que afavoria un entorn màgic nadalenc i representaven un pessebre simbòlic que ens donava la benvinguda.

Seguint les tradicions de Nadal, els alumnes d'Educació Infantil i dels cursos de 1 r i 2n van cagar el tió.

Com era d'esperar, quina gran cagada van trobar!

Els nens i nenes més grans de l'escola, van optar per fer un intercanvi d'objectes elaborats per ells a través de l'entranyable amic invisible. Mare meva quines obres d'art!

També hem mantingut com cada any l'activitat d'intercanvi de postals de Nadal i Christmas balls amb altres escoles de tot Europa, sota el marc del programa E-twinning. Totes aquestes activitats han estat al llarg de l'època nadalenca, decorant el vestíbul del Mogent.

Com ja és habitual cada any, hem realitzat la felicitació d'escola amb un videoclip. Aquest any la cançó

escollida va ésser «Un Nadal mandrós». D'aquesta entranyable manera vam transmetre les nostres bones vibracions i desitjos a tothom per al nou any que començàvem.

El Nadal que ve més i millor!

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 13

Crònica SANT JORDI ARRIBA AL PAVELLÓ NOU

Llibres, poemes, roses, princeses, cavallers i dracs van estar presents en aquest fantàstic Sant Jordi.

La nostra entrada de l'escola va ser decorada amb els dibuixos dels alumnes que van participar al concurs de dibuix de personatges de còmic.

Va ser molt emocionant no saber l'autor del creador de cada Superheroi Mogentí. Els tres escollits són els protagonistes d'un còmic elaborat per tota l'escola amb l'ajuda de l'il·lustrador Jordi Mas. Els poemes i contes van estar presents a les aules dels més grans de l'escola. El suspens es va mantenir fins al final, ja que tots estaven firmats amb un pseudònim.

Els de 3r van participar en un concurs de poemes a la biblioteca

de l'escola i van haver-hi dos premis: el millor recitat i el millor escrit.

Els petits van fer els seus propis contes que es van exposar als passadissos de l'escola. A més d'un van deixar bocabadat!

Per concloure la festa de Sant Jordi, tenint en compte l'èxit dels darrers cursos, per primera vegada vam

anar al pavelló nou de la Roca del Vallès a fer l'entrega de premis dels XIII Jocs Florals. Durant la jornada els cursos van interpretar una cançó conduïda pels mestres de música de l'escola. Els alumnes de tercer i quart van fer vibrar el públic amb una fantàstica posada en escena amb els instruments de vent. Tot l'espectable va ser ambientat amb instruments de percussió que els alumnes de sisè van tocar d'allò més bé! Quin goig veure'ls treballar tots junts!

Com a novetat d'enguany, l'acte va ser magníficament conduït pels artistes de cinquè que van aconseguir una engrescadora i motivadora presentació.

GUANYADORS DELS XIII JOCS FLORALS DE L’ESCOLA MOGENT P3 A

1r A

El conte dels bombers

El tigre i un dinosaure

TEXT Biel Gómez

IL·LUSTRACIÓ Mariona Oriol El pallasso que es deia Martí P3 B

TEXT Andrea Rodríguez

El pingüí que es va perdre

IL·LUSTRACIÓ Marc Albert

El drac que es volia menjar la princesa P4 A

TEXT Íngrid Costa La casa màgica

IL·LUSTRACIÓ Anna Torrents El gos perdut P4 B

TEXT Carla Ruiz

La princesa i el geni

IL·LUSTRACIÓ Emma Gómez La princesa i el castell P5 A

TEXT Quique Gracia El ratolí màgic

IL·LUSTRACIÓ Maria Pont La princesa i el ratolí P5 B

TEXT Alejandro Garcia El senyor del pont

IL·LUSTRACIÓ Nayara Guillén El meu gos

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 14

TEXT Gerard Las

IL·LUSTRACIÓ Ivan de Blas El superheroi de la ciutat

Premis EL BON LECTOR

Vincent Lamparter 4t A, Albert Gómez 4t B, Ainara Fuente 5è A, Guida Cid 5è B, Martina Bordas 6è A, Sol Dalmau 6è B.

1r B

TEXT Clàudia Bernal

El drac i els seus amics

IL·LUSTRACIÓ Júlia Lorente Els pirates valents 2n A

TEXT Marta Vericat La nena i l'espai

IL·LUSTRACIÓ Naike Márquez L'Òscar i l'Anna 2n B

Premis 4t, 5è i 6è

Ens n'anem al bosc

1 r PREMI: Ona Vargas

TEXT Enzo Carvajal IL·LUSTRACIÓ Marc Cardona Scooby Doo Yo-Kai 3r A

POEMA Sergi Ortega L'hipopòtam

Categoria PROSA Ben, un menjamitjó

1 r ACCÈSSIT: Mireia Sólvez Present i passat

2n ACCÈSSIT: Ivet Solé Punxes d'amor

LECTURA Ot Pedemonte

Premis 4t, 5è i 6è

3r B

1 r PREMI: Gemma Castellà Els amics 1 r ACCÈSSIT: Jonathan Díaz

El lego

Categoria POESIA

POEMA Enzo Lunar

Què hi ha dins el meu cap?

El dau

LECTURA Laia Castellà L'arbre de Nadal

2n ACCÈSSIT: Clàudia Jiménez El món dels llibres

Crònica A continuació teniu els dos textos guanyadors dels Jocs Florals d’enguany (text de prosa i text de poesia):

TE XT G U AN YAD O R D E L P RI M E R P RE M I

Ona Vargas (6è B)

D E LS J O CS F LO RALS E S CO LARS D E CATALU N YA

a passet va dirigir-se a la porta d’entrada. Allà es va assabentar que en aquella casa, a part dels Puig, els menjaxocolata i els menjamitjons, hi vivia algú més: uns éssers forts i més aviat petits, però ben musculosos i és clar han de tenir molta força, la seva feina ho requereix, no tot ésser de deu centímetres sap amagar un mòbil!

Sí, sí, en Ben s’havia trobat als esperaquenohotrobo, ja que la seva ocupació era bàsicament amagar les claus, els mòbils i els objectes de primera mà, just quan els necessites. Aquells éssers musculosos s’exercitaven al gimnàs; doncs sí, feien esport per estar més forts i poder amagar coses de major mida. Aquells graciosets i entremaliats animalons, van ajudar a en Ben a resguardar-se a casa seva, ja que a fora feia molt fred, però li van posar unes proves, unes endevinalles. En Mobilsmob, tenia aquest nom perquè la seva feina era amagar mòbils, va començar: ―Per fora duc vestit verd i per dintre vaig vermella, amb botons que llenceu els qui se'm mengeu.

En Ben pensant i repensantX va tenir una idea: ―La síndria! ―Correcte! ―van exclamar.

La Clauina, amagava les claus, va continuar: ―Transparent però es veu, amb les mans no la podràs agafar, perquè tard o d'hora s'escolarà. ―Molt fàcil ―va dir en Ben―. L’aigua!

En Ben, que era molt llest, va encertar totes les endevinalles i el van deixar entrar.

Aquella era una casa no gaire gran, però no necessitaven més espai, no eren mai a casa, sempre treballaven, més ben dit, jugaven! Jugaven a amagar coses!

En aquella cova hi regnava l’alegria, l’amor i l’estima, emocions precioses i tendres que fan que una família estigui millor.

En Ben va recordar que ell també tenia una família genial, genial pel seu gust, tenia una família meravellosa.

En algun moment tothom s’ha sentit enfadat amb la seva família, molt o poc, però la història d’en Ben és un conte amb una alta dosi de fantasia, però... si li traiem?

BEN, UN MENJAMITJÓ

Des de fa generacions, els menjamitjons viuen a les rentadores de les llars d’arreu del món, menjant-se els mitjons de tota la família. Admeteu-ho, vosaltres també en teniu de menjamitjons a casa, que els mitjons no se’ls empassa pas la rentadora!

Doncs bé, en Ben menjamitjons i la seva família vivien a la moderna i luxosa rentadora de casa els Puig. La família menjamitjó (avis i pares) n’estava molt contenta, és clar, les rentadores de fa quaranta anys eren una tartana, comparades amb les d’ara.

Tot i això a en Ben no li agradava menjar mitjons ni viure en una rentadora: el centrifugat el marejava, el suavitzant de vainilla li feia una al·lèrgia brutal i els mitjons rentats amb Renta-renta (el detergent «de moda») no li agradaven i li feien basques. Un dia, en Ben, cansat que no li fessin cas i d’aguantar-se les basques per no embrutar la rentadora, com que era casa seva... doncs bé, va agafar un farcellet i va anar d’excursió per la casa dels Puig.

Primer es va dirigir cap a la cuina i allà buscant menjar humà, ja que tenia molta gana, es va topar amb els menjaxocolata. Ells són els encarregats que sempre falti xocolata a les cases, són uns animalons petits, grassonets i amb la boca plena de xocolata. En Ben els va explicar la seva història i, és clar, com us podeu imaginar, ni els uns ni els altres sabien de l’existència mútua.

En deu minuts ja estaven tots menjats i preparats per anar a visitar la casa dels menjaxocolata, el calaix de les galetes. Era una casa desendreçada i plena de molles de pa i galetes, feia una olor dolça i ensucrada. Tot i semblar una perfecta i confortable casa, en aquell calaix hi regnava la ràbia i el desastre.

La ràbia és el sentiment d’enuig extrem i una petita dosis d’ansietat; la gent sent ràbia quan algú la provoca, per afrontar la ràbia es necessita molt autocontrol i no és fàcil.

En Ben es va quedar aquella nit a dormir a casa dels menjaxocolata amb el pensament al cap que l’endemà es dirigiria cap a la porta d’entrada per començar a descobrir el món, o el país, o el poble, o el barri; però crec que anirà com a màxim fins al jardí! Al matí, passet

ELS AMICS

Els amics poden ser pobres o rics; també poden ser grans o petits.

Són tan bons com els canelons; són tan dolents com les mofetes pudents.

Et faran riure o plorar, però sempre et faran cridar; com tu al teu gos, quan està mandrós.

Els amics no vénen, els amics no se’n van, perquè sempre hi seran.

Molta gent diu que aquestes persones són premis que un mateix s’ha guanyat.

Volar, volaré, però al teu costat sempre estaré.

Gemma Castellà (6è A) Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 15

Crònica GUANYADORS DEL VI CONCURS DE DIBUIX

1 r PREMI:

Súper Matemàtic

Max Blanco

2n PREMI:

Súper Reglet del 10

Ivan de Blas

3r PREMI: Supermog

Mireia Ciudad

EL DIBUIX MÉS ORIGINAL: La màgia dels superherois

Aran Rubio

LA TÈCNICA MÉS BEN TREBALLADA:

Superheroi volador

Àlex Bravo Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 16

GUANYADORA DELS JOCS FLORALS ESCOLARS DE CATALUNYA

El 1 7 de juny es va celebrar l’acte de proclamació i lliurament dels guardons dels IV Jocs Florals Escolars de Catalunya, a la sala d’actes de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, a l’anella olímpica de Montjuïc.

L'Ona Vargas, de 6è, representava les comarques del Vallès Oriental i el Maresme al certamen literari que organitza el Departament d’Ensenyament. És la primera vegada que el Vallès Oriental té presència entre els guanyadors d’aquest concurs.

Durant tot el matí es van anar lliurant els premis a les diferents categories, de mans de l’Honorable Sra. Meritxell Ruiz, Consellera d’Ensenyament. En la categoria de Cicle Superior, el text de l’Ona va ser considerat el millor dels presentats a tot Catalunya.

L’Ona es convertia així en la primera alumna del Vallès Oriental guardonada en aquest certamen literari.

EL CÒMIC DEL MOGENT AMB EN JORDI MAS

Aquest any aprofitant que l’eix transversal de l’escola ha estat el còmic i enllaçant-ho amb el concurs de dibuix, hem creat el còmic del Mogent, amb la col·laboració d’en Jordi Mas, il·lustrador de la Roca. Hi hem participat totes les classes des de P3 a 6è, dissenyant una pàgina del còmic cada classe. En Jordi ens va ensenyar el procés per poder fer el còmic i amb les nostres idees i els seus dibuixos vam poder elaborar-lo.

Els nostres companys ens expliquen que han après què és el punt de fuga, una tècnica que serveix per donar profunditat al dibuix; també el significat de les diferents bafarades i la manera d’escriure les diferents onomatopeies. Els protagonistes de la història van ser els tres personatges guanyadors del concurs de dibuix: el Súper Matemàtic, que el va fer en Max Blanco; el Súper Reglet del 1 0, de l’Ivan de Blas; i el Supermog, de la Mireia Ciudad, que en el còmic representa el dolent.

Maitane Núñez i Sergi Hernández

Crònica ELS NOSTRES PETITS GEGANTS d' Ivan Polo (exalumne)

Els gegantons de l'escola, el Granot i el Mogentó, cada any tenen més ganes de ballar i participar a actes del poble i de l'escola. Tot seguit, trobareu un resum de totes les activitats en les quals han participat durant aquest curs!

giravoltar obrint la rua de carnestoltes que, malauradament, com que aquest any va ploure no es van poder exhibir gaire.

S an t J ord i

2 1 d ' a b ri l d e 2 0 1 7

F e s t a M a j o r d e l a Ro c a

9 d e se te m b re d e 2 0 1 6 Durant la Festa Major de la Roca, alguns dels alumnes de 4t, Aleix Moreno, Laia Grau, Pol Batlles, Marc Llamas, Llura Masclans, Pol Girbau, Éric Barea, Rita Gómez, Georgina Espinola, Pau Cebrián, Vincent Lamparter i Txell Fradera, voluntàriament, van col·laborar amb mi, l'Ivan, amb l'objectiu de treure els dos gegantons de l'escola durant el cercavila d'inici de Festa Major.

Després d'un seguit de setmanes de planificacions, en les quals es van fer dos grups: els que portarien al Granot i els que portarien al Mogentó, vam aconseguir treure'ls amb un èxit rotund, ja que tots ens ho vam passar molt bé i vam aconseguir fer un gran espectacle.

Els gegantons van estar exposats a l'Ajuntament de la Roca durant la resta de la Festa Major.

C a s ta n y a d a

3 1 d ' octu b re d e 2 0 1 6 Per la castanyada, justament a l'inici de la mostra del ball dels alumnes de l'escola, els gegantons van actuar.

La Martina Bordas, de 6è A i en Víctor Bernal, de 6è B, van estar unes setmanes abans assajant un ball que, posteriorment, farien durant aquella tarda.

Van ballar la cançó del Club Súper3 «Sóc Així».

C arn es tol tes

2 4 d e fe b re r d e 2 0 1 7 Com ja és habitual des de fa uns anys, per carnaval també surten els nostres gegantons per animar la rua! Els mateixos portadors de sisè, la Martina i en Víctor, van poder tornar a portar-los i a fer-los ballar i

voluntàriament al cercavila de Festa Major.

Al final va ser un gran èxit: el ball d'entrada amb la cançó «La La Love» i el ball final amb la cançó «Dance Alone». Se'ns dubte, no serà l'últim cop que veureu un ball com el d'aquell dia.

E l s n os tres g ran s portad ors

Per Sant Jordi, com és habitual, vam tornar a escollir dos nous portadors de sisè perquè ballin a l'inici de la cerimònia d'entrega de premis dels Jocs Florals. Com a nous portadors van sortir l'Àlex Duran de 6è A i la Paula León de 6è B. Ells dos van estar assajant durant tota una setmana, una hora cada dia amb mi. Després de Setmana Santa van continuar fent un assaig més d'una hora i mitja durant la tarda de dimarts. Com que jo tenia més temps per preparar-ho tot, aquest cop vaig afegir-hi més dificultat: en comptes d'un ball, en faríem dos. I sí, vam fer-ne dos. Els dos alumnes de sisè es van entregar al màxim per obtenir els millors resultats possibles el dia de l'actuació, prenent-me atenció i aprenent tot el que jo els hi ensenyava, atents a tots els consells que els hi deia.

A més, com a gran novetat, vaig proposar als alumnes de quart que hi participessin. Mentre els gegantons ballaven, ells, al seu voltant, haurien de fer una petita coreografia, a part de ser les puntes de seguretat. Jo, sincerament, pensava que poques persones voldrien presentar-se voluntàries, però el dia que vaig preguntar a 4t A qui volia, em vaig sorprendre moltíssim: quasi tota la classe hi volia participar! Jo anava amb la idea d'agafar com a màxim quatre alumnes i, com vau veure, al final van venir amb mi deu. Cal aclarir que no va participar cap alumne de 4t B, perquè a l'hora d'assajar m'era més còmode i pràctic agafar alumnes de només una classe. Em vaig decidir per 4t A ja que en aquesta classe hi havia més alumnes que havien participat

«És molt guai aprendre a ser geganter. Quan acabes el ball, és molt gratificant, ja que s'hi aplica molt esforç. Als següents geganters els recomano que quan assagin portin màniga curta ja que fa molta calor!

Víctor Bernal (6è B - Castanyada i Carnestoltes)

«Vaig ser la primera gegantera de l'escola! Va ser una experiència molt xula. Els recomano als pròxims geganters que gaudeixin tant com jo».

Martina Bordas (6è A - Castanyada i Carnestoltes)

«Va ser molt divertit ser gegantera perquè fas ballar els gegants i t'ho passes molt bé. Aprens a conviure amb els companys».

Paula León (6è B - Sant Jordi)

«Quan vaig anar-hi em vaig posar molt nerviós, ja que era la meva primera vegada. Un cop començat el ball, vaig agafar confiança.» Àlex Duran (6è A - Sant Jordi)

«Per ser la primera vegada, va ser molt divertit. Vam agafar gegants i ballar amb ells i, tots junts, ens vam divertir molt».

Aleix Moreno (4t A - Festa Major i Sant Jordi)

«Molt divertit; no ho havia fet mai i hi havia tots els meus amics!»

Rita Gómez (4t B - Festa Major)

«Va ser molt xulo perquè els gegants són molt xulos, els nens que ho feien eren els meus amics i m'ho vaig passar molt bé».

Laia Grau (4t B - Festa Major)

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 17

Reportatges

El dia a dia fa història En aquesta secció queden recollides un munt d'activitats que durant el curs s'han anat portant a terme amb èxit i il·lusió. Totes elles formen part dels projectes de l'escola i escriuen la nostra història com a centre.

L'ANY DEL CÒMIC A LA BIBLIOTECA d' Esther Zamora

amb el que vam passar molt bones estones quan érem petits.

El còmic té el seu propi llenguatge i els seus propis codis, regles que facilita la comprensió a tothom de la mateixa manera.

Els més característics són: La vinyeta: és l’espai que ocupa cada dibuix en un còmic.

La bafarada: és l’espai on es recull el diàleg o el pensament dels personatges.

Les onomatopeies: Són paraules que representen sons.

La figura de l’heroi també és molt recurrent en el món del còmic, especialment en els còmics americans on acostumen a ser herois amb superpoders: Spiderman, Batman, Superman, Els quatre fantàstics, ... molts d’ells portats també al cinema. En el còmic europeu acostumen a ser superherois d’aspecte menys fantàstic, però també amb habilitats molt especials: en Tintin, Astèrix i Obèlix, Luky Luke, ... L’Ot el Bruixot i en Massagran són dos exemples d’herois catalans. El manga és la versió japonesa del còmic, ha tingut No dubteu a incloure còmics a les molta repercussió gràcies a les lectures dels vostres fills. Segur que sèries d’animació, freqüentment tots tenim a la memòria algun còmic adaptades del món del còmic. Segur Aquest curs ha estat l’any del còmic a l’escola. A la biblioteca hem creat un espai exclusiu per als còmics que ja teníem i, a més, hem afegit nous títols.

Sovint el còmic ha estat vist com a gènere menor, però en realitat el que està fent el còmic és relacionar les arts plàstiques i les literàries. Per això, el còmic desperta l’interès dels nens: la lectura del text i la lectura de les imatges, alhora facilita la comprensió. Pot ser una eina molt important i ser el primer pas per arribar a la literatura. Afavoreix la creativitat, facilita l’aprenentatge de la lectura a l’estar treballant la percepció, la lectura d’imatges, de símbols, X i el més important de tot: entreté.

que coneixeu especialistes en arts marcials, com en Son Goku, robots com l’Arale, nens amb habilitats pròpies dels adults més astuts, com el Detectiu Connan, o el famós gat còsmic, en Doremon.

No es pot oblidar el còmic com una eina de crítica social, segurament la Mafalda seria el personatge més conegut i representatiu.

Com que segur que us heu quedat amb moltes ganes d’agafar un bon còmic, aquí teniu tres recomanacions de còmics per passar bones estones aquest estiu .

R E C OM A NA C I ONS

El Petit Pelut és un còmic pels més El Superpatata és per nens iniciats Laura y Dino és pels més grans i

petits, és un còmic sense lletra. Els nens que el «llegeixen» poden fer volar la imaginació tant com vulgui ell sol o perquè, quan algun adult li explica, intenti retenir el màxim de detalls possibles de tota l'aventura.

ja a la lectura. El malèfic Doctor Malévolo ha convertit en SuperMax en una patata. El que no es pensava el Doctor és que en SuperMax, fins i tot convertit en patata continua sent un superheroi.

adults. Alberto Montt ens presenta a Dino (un dinosaure) i la seva petita filla Laura (una humana), dos entranyables personatges que conversen sobre els monstres, la pizza, la mort, ... i ens transmeten tendresa, ingenuïtat i saviesa.

Col·lecció el Petit Pelut. Pierre Bailly i Céline Fraipont.

Editorial Base.

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 18

Col·lecció Superpatata. Artur Laperla. Editorial Mamut Còmics.

Laura y Dino.

Alberto Montt.

Editorial Reservoir Books.

Reportatges LES SORPRENENTS MATEMÀTIQUES de Sònia Usero Sembla mentida, després de treballar, avançar, evolucionar i assentar les bases metodològiques del treball de les matemàtiques durant set anys, encara ens sorprenem aprenent coses noves, aplicant nous materials i fent noves descobertes. És ben clar que quan una cosa funciona està en constant evolució i canvi, sense perdre l’essència i això és el que ens passa actualment.

Som molts els mestres de l’escola que ens hem convertit en formadors de mestres d’altres centres, altres escoles que estan iniciant el canvi, utilitzant materials per poder manipular i construir nous coneixements.

Estem molt orgullosos dels companys de professió que s’atreveixen a fer canvis i que estan disposats a dedicar temps i esforç, perquè els seus alumnes millorin les seves capacitats i habilitats competencials.

Cada curs hi ha més demanda per part d’altres escoles per formar-se i aquest any hem estat a Les pruneres de Martorelles, Les mimoses de Santa Maria de Martorelles, Escoles Noves i Cal Músic de Mollet, La Falguera de Vilanova del Vallès i El Congost de Canovelles, a més per tercer any consecutiu s’ha fet una formació de 20 hores impartida per dues mestres de l’escola a altres mestres.

Aquest any, igual que els dos últims anys, el CRP (centres de recursos pedagògics de Granollers) han organitzat visites de centres de Granollers, Les Franqueses i Canovelles perquè puguin veure el funcionament de les aules i el treball que fan els alumnes, la novetat és que aquest curs hem traspassat fronteres. Al primer trimestre ens van visitar 5 mestres del Col·legi Concertat Sant Bonaventura d’Artà (Mallorca) i al tercer trimestre ens van visitar un grup de mestres del Col·legi Concertat Mata de Jonc de Palma de Mallorca i del Col·legi Concertat Sant Salvador d’Artà, acompanyats de Daniel Ruiz Aguilera, Professor de matemàtiques a la Universitat de les Illes Balears i President de la Societat Balear de Matemàtiques.

Fins aquí hem explicat una part

d'allò que ens ajuda a creure en el nostre projecte. Per tenir ganes de continuar, d’evolucionar i de defensar-lo amb arguments, quin argument pot ser més fort que els nostres alumnes. Any rere any comprovem que els nostres alumnes creixen en habilitat matemàtica, cada vegada els és més fàcil veure la relació de les matemàtiques amb el món on viuen i això és el millor aprenentatge possible.

No ens cansarem de lluitar, de defensar, de repetir la importància que té que l’escola serveixi per la vida, no podem treballar pensant en tenir alumnes que funcionin només per l’escola.

Amb aquesta idea cada vegada intentem incloure més el treball de conceptes matemàtics dins dels projectes. Per exemple, a l'univers de sisè han treballat a partir d’una notícia del diari sobre un asteroide d’un diàmetre concret, han calculat la superfície que representa aquest diàmetre a la realitat i es pregunten què passaria si caigués a la Roca?

Quina superfície del poble quedaria afectada? Al projecte de la comarca de 3r vam construir un poble per entendre la densitat de població, a 1 r utilitzen la gràfica del creixement que es fa des de P3 per elaborar un gràfic amb les dades al projecte del cos i així un llarg etcètera.

Ens agradaria fer èmfasi en el fet que les matemàtiques no són

només algorismes, càlculs i numeració; la matemàtica també és espai, forma, mesura i estadística.

Sigui quin sigui el moment o la situació en què treballem matemàtiques l’objectiu final és resoldre problemes que al final és per allò que serviran les matemàtiques a la nostra vida.

Aquest any una altra novetat han estat els racons de 1 r, 2n, 3r i 4t on s'han treballat sistemàticament tots aquests altres blocs de la matemàtica. Els alumnes treballen autònomament la simetria, el rellotge, el pes i la massa, el volum i la capacitat, els mosaics i el geoplà; sempre seguint la seqüència pràctica que esdevé el pilar de la nostra metodologia: primer, manipulativa o vivencial (treballar amb el material o amb el propi cos); segon, representació gràfica (dibuix o imatge d’allò que han manipulat); tercer, representació simbòlica (utilitzar la simbologia matemàtica, números i signes).

Bé, per si quedaven dubtes ja veieu que no parem, el moviment AAOA (altres algorismes per les operacions aritmètiques) cada vegada és més gran, més fort i més viu i nosaltres seguirem avançant per aquest camí encara que de vegades se’ns faci corriol.

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 19

Reportatges ENS VISITEN DES DE MALLORCA de Martina Bordas, Alexia Ibáñez (alumnes) i Carme Ceacero

El dia 4 de maig, cinc mestres de les Illes Balears van venir a visitar la nostra escola. Eren la Carme Ronda, la Carme Oreja, la Teresa Llompart, la Marta i en Dani Ruiz.

Totes elles són mestres a escoles de les illes. En Dani és professor de la Facultat d’Educació de la Universitat de les Illes Balears i, a la vegada, mestre formador d’un postgrau sobre matemàtiques.

A què us dediqueu?

Marta: Jo sóc mestra i tutora de 5è a l’Escola Sant Salvador.

Teresa: Jo sóc la directora de l’escola, per tant no sóc tutora, però faig classe a 4t, 5è i 6è. Els faig un taller de matemàtiques.

Carme Ronda: Jo sóc mestra d’infantil i faig un curs per fer de cap d’estudis.

Carme Oreja: Doncs jo sóc tutora de 3r, però faig feina amb nens de 1 r, 2n i 3r de Primària.

Dani: Jo sóc profe de la Universitat i faig classe a nins grans.

Carme Ronda: És mestre de mestres!

Teresa: I el nostre mestre!

A quina escola treballeu?

Teresa: Nosaltres tres (referint-se a les dues Carme i a ella mateixa) som mestres de l’Escola Mata de Jonc, una escola cooperativa a Palma. És una escola petitona, petitona per ser a Palma, perquè té una sola línia que va de 3 anys fins a 4t de secundària.

Marta: Jo faig feina a Artà, a una escola concertada que es diu Sant Salvador i també tenim des de 0 fins a 4t d’ESO. La meva escola té infantil, primària i secundària.

Dani: Doncs jo faig classe a la universitat. Faig classe a nins (referint-se als seus alumnes) de 21 , 22 i 23 anys.

Per què heu nostra escola?

vingut

a

la

Dani: També hem vingut perquè sabíem que a l’escola treballàveu les matemàtiques d’una manera molt diferent i teníem moltes ganes de veure-ho.

Qui us nosaltres?

ha

de

Carme Ronda: Al congrés C2EM que es va fer a Barcelona, algunes de les mestres del Mogent van fer un taller per a mestres per explicar la metodologia que feu servir i algunes activitats.

Marta: Jo no vaig anar al congrés, però les meves companyes em van donar bones referències. Em van convèncer per venir jo també.

Teresa: A partir d’això també vam visitar la pàgina web de l’escola. Allà hi ha un apartat de matemàtiques amb moltíssimes experiències.

Dani: Jo vaig conèixer l’escola pel grup de mestres que comparteixo amb el Tony Martin i mestres de tot el món. En aquest grup també hi ha algunes de les vostres mestres i vaig veure, entre altres coses, vídeos vostres.

Carme Ronda: L’estiu del 201 6 vam participar en un congrés de matemàtiques i allà vam conèixer algunes de les vostres mestres que ens van animar a venir. Així va ser com vam conèixer l’Escola Mogent.

Allà van fer unes presentacions sobre com treballeu a l’escola.

Marta: A la clausura del curs del postgrau que hem fet amb en Dani vàrem conèixer en Tony Martin. Ell Us ha sorprès va ser qui ens va posar en contacte amb les vostres mestres perquè nostra escola?

Marta: Molt!! poguéssim venir.

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 20

parlat

i/o agradat la

Carme Oreja: Cada passadís, cada aula a la que entràvem, anàvem obrint més la boca de la feinada que feu... això és increïble!

M’ha impactat molt una activitat de càlcul mental que hem vist a una classe. M’han sorprès molt els nens per les seves estratègies de càlcul, perquè a nosaltres ens costava resoldre’ls i els alumnes tenien una habilitat sorprenent.

Teresa: També ens ha agradat molt una classe de càlcul mental amb calculadora.

Vosaltres treballeu com nosaltres les matemàtiques?

Treballeu per projectes?

Carme Ronda: A la meva escola, a infantil, treballem per ambients i espais de treball. A la classe tenim un espai de treball específic que es diu 1 , 2, 3 pica paret. Allà els alumnes agafen activitats de matemàtiques, algunes individuals i altres en grup, que poden resoldre sols o amb ajut. En aquestes activitats fan servir diferents materials: els Pattern Blok, reglets, geoplans, ...

Carme Oreja: Al primer cicle (1 r, 2n i 3r) continuem oferint aquestes hores de matemàtiques manipulatives.

Reportatges Algunes de les hores les fa només la tutora i d’altres es fan tallers amb grups de treball amb alumnes de tot el primer cicle barrejats.

Teresa: A segon cicle, les matemàtiques es treballen en el grup classe, però fem 1 0 hores de tallers. Allà s’hi barregen alumnes de 4t, 5è i 6è i van rotant pels diferents tallers oferts: taller matemàtic, taller lingüístic, ... Tot manipulatiu i sense llibres!

Marta: A la meva escola, en canvi, treballem amb llibres, però anem incorporant activitats manipulatives tant com podem.

Dani: A l’assignatura de matemàtiques de la carrera de Magisteri mostro als meus alumnes diferents materials, com els que feu servir vosaltres i els proposo que els facin servir també ells.

Malauradament, hi ha molts alumnes de magisteri que no han vist mai reglets, el geoplà, el tangram, els Pattern Blok, ... ni altre material manipulatiu.

Llavors, aquests futurs mestres també pensen com ho podrien integrar a les seves classes de matemàtiques.

Marta: Jo, durant els meus anys d’estudiant, no en vaig veure mai cap d’aquests materials!

Teresa i Carme Ronda: Nosaltres tampoc!

Carme Oreja: Sou uns privilegiats al Mogent!

Quants dies heu vingut?

Teresa: Al Mogent? Un dia! I perquè no ens deixen més! Al postgrau som més alumnes, que arribaran demà per assistir a un congrés a Girona.

Nosaltres hem avançat el nostre viatge per poder venir, perquè el divendres i dissabte ens els passarem de 9 del matí a 9 del vespre aprenent matemàtiques amb una senyora de 80 anys (referint-se a la Ma Antònia Canals). Nosaltres acabarem molt cansats, però segur que ella no.

Què més Catalunya?

visitareu

a

Carme Ronda: En aquest viatge no podrem visitar més escoles, però en altres viatges anterior sí. Fa dos anys l’escola va començar un canvi metodològic. Catalunya és un gran referent per a les Illes. En altres viatges hem visitat l’Escola Martinet, Els Encants, ...

Teresa: També hem visitat alguns instituts de Sant Sadurní d’Anoia.

Marta: Jo no he vist altres escoles, però tornaré... si em deixen!

Dani: Jo, a Catalunya no. És el primer cop que vinc. Però a les Illes sí que conec bastantes escoles.

Què us emporteu de la visita?

Marta: Moltes idees per intentar posar-les en pràctica a la meva escola, dins de les possibilitats que es pugui.

Carme Oreja: Una part de realitat.

L’escola no estava preparada avui per quedar bé, sinó que hem vist el que feu aquí cada dia. També coses molt pràctiques per aplicar directament dilluns mateix a les aules.

Teresa: Feina d’organització, que ens en resta molta.

Carme Ronda: Veure-us a vosaltres.

La visita ens ajudarà a fer més sòlid el projecte que hem iniciat.

Com us heu sentit a l’escola?

Carme Ronda: Molt ben acollits!

Carme Oreja: Unes mestres ens han vist passejar pel passadís amb una ensaïmada i han dit: «Són les mestres de Mallorca!». Així han sabut que érem nosaltres.

Teresa: Hem aparcat a un pàrquing i hem vist que tots els nens que entraven estaven molt contents.

Això és el que volem pels nostres alumnes, veure que arriben tan contents.

Si us ha agradat la nostra manera de treballar, creieu que serà difícil portar­ho a terme als vostres llocs de treball?

Teresa: Difícil? Sí... la diferència més gran amb els nostres alumnes és el càlcul. Nosaltres sempre hem fet les matemàtiques vivencials. El nostre gran repte és el càlcul.

Marta: Les vostres mestres tenen molta formació i nosaltres encara ens estem formant, però tot el que pugui sí que ho posaré en pràctica.

El divendres van arribar els primers reglets a l’escola. Els meus alumnes no havien vist mai reglets, així que amb els meus alumnes de cinquè vam aprendre el valor dels reglets i vam fer un joc per aprendre’n els colors. El que aquí feu a P3, jo ho faig a 5è.

Dani: Els canvis es fan molt poc a poc. Ja ho veureu més endavant.

Ens agradaria que fos més ràpid, però encara queda molta feina per fer.

M o lt e s g r à c ie s p e r la v o s t r a visita. Ens ha agradat molt q u e e n s v in g u e u a c o n è ix e r i compartir amb v o s a lt r e s aquesta xerrada.

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 21

Reportatges SINTONITZANT MOGENT CHANNEL de Sílvia Floreta i Natalia Fuente El passat 8 de març vam celebrar a l’escola l’English day. El Mogent es va convertir en un canal de televisió amb l’emissió en directe dels programes que cada classe havia estat preparant durant el trimestre.

En un primer moment semblava impossible fer un projecte com aquest: creació de guions, preparació dels recursos tècnics, muntatge d’un plató amb chroma, ...

Però un cop més vam demostrar que al Mogent tot és possible!

El plató estava situat a l’aula d’experimentació, on vam instal·lar un chroma casolà fet amb paper d’embalar de color verd que cobria tota la paret i part del terra. Això va permetre situar els actors i presentadors als entorns més inimaginables. També es van instal·lar un parell de micròfons d’ambient i un micròfon de mà sense fils. Tot això ho controlava l’Aleix des d’una taula de so i un ordinador amb el programari lliure Open Broadcast Studio, que permetia, no només fer el chroma, sinó també anar punxant els diferents vídeos i molinets creats per l’ocasió, intercalant-los amb la càmera i combinar-los amb el so dels micròfons o música enllaunada.

L’emissió en directe va permetre a les famílies gaudir de l’espectacle des de casa. Des de les aules també ens vam poder connectar al canal per tal de veure els alumnes que actuaven als estudis del Mogent Channel!

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 22

Programació

Els nens de P3, P4 i P5 van ser els encarregats dels moments musicals.

Des de 1 r ens van oferir un documental de National Geographic.

Els alumnes de 2n ens van fer riure amb el programa «Just for laughs».

Les receptes del programa de cuina van anar a càrrec dels nens i nenes de 3r.

La previsió meteorològica va venir de la mà dels alumnes de 4t.

A 5è van ballar i cantar una Haka creada per ells mateixos.

Els de 6è van ser els encarregats dels anuncis.

cançons: la Sílvia, mare de l'Aran Rubio de P3 A, la Merche, mare de l'Andrea Rodríguez de P3 B, en Josep i la Míriam, pares d'en Yago Orteu de P4 B, la Sandra, mare d'en Pol Garrido Perarnau, i la Carmen, iaia de la Jana Abenoza de P5 B.

Al menjador ens van rebre amb un menú típic anglès.

Durant el dia vam poder gaudir de jocs esportius i activitats musicals amb mestres de l’escola.

Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquest dia. Us esperem a l’English Day de l’any vinent!

A més vam poder comptar amb la col·laboració dels alumnes de l’Institut de la Roca del Vallès que van preparar petites obres de teatre pels més menuts i jocs pels més grans.

Les estudiants en pràctiques, Marta Puig i Clàudia Oliveras, també van participar creant activitats en llengua anglesa.

Algunes famílies de l’escola van venir a explicar contes i ballar

Reportatges SINTONITZANT RÀDIO MOGENT d' Aleix Vidal

El mitjà de comunicació preferit per connexions amb «l’exterior». facilitat dels nostres alumnes a tots els mogentins segueix en Concretament amb la plaça Marta l’hora d’expressar-se a través dels antena més viu que mai!

Mata, just davant de l’escola, on micròfonsX i això que de ràdios vam simular que es trobaven alguns escolars en coneix unes quantes! dels nostres alumnes per seguir «en Felicitats a tots! directe» les campanades de l’església de Sant Sadurní, a peu de carrer.

Però això no va ser tot! Al març, durant la setmana en què va tenir lloc l’English Day, la ràdio va parlar íntegrament en anglès! Vam enregistrar de nou un bon grapat El curs passat el vam acomiadar d’indicatius i totes les falques i des del pati, amb la festa de l’aigua, promos en anglès! Va ser molt on vam instal·lar la «ràdio a la divertit sentir les locucions de fresca» i vam emetre en directe per sempre però en anglès! Ràdio Per acabar, us deixem amb el llistat segona vegada a la història de Mogent està preparada per distribuir de les cançons que ens heu Ràdio Mogent (la primera va ser al senyal a la BBC! durant aquest curs. Sí! No final del 2n trimestre del curs Amb tot, resulta que la nostra senyal demanat ho sabíeu? És una altra de les passat). En aquesta ocasió vam s’escolta més enllà de la Roca i com novetats d’aquest any; hem posat comptar amb una unitat mòbil amb a mínim sabem que des de la en marxa un formulari la web de la micròfon autònom que es movia pel Universitat de Barcelona! Al maig ràdio perquè pugueu afer mig del pati (esquivant els esquitxos vam rebre la visita de la Susana musicals. Les cançonspeticions d’aigua) a part de la taula central Giménez, estudiant de 4t del Grau demaneu sonen durant el dia aque la situada en un extrem del pati on d’Educació Primària, que estava ràdio, coincidint amb els moments vam anar conduint el programa i realitzant el treball final de grau d’entrada i sortida de l’escola i de retransmetent la festa de fi de curs. sobre la ràdio a les escoles i va l’hora del pati. Aquestes han estat També vam fer connexions de vídeo voler conèixer el nostre projecte. Es les cançons que han sonat enguany. en directe a través del Facebook. va mostrar sorpresa per la Els que vau connectar amb continuïtat i seriositat del projecte, Gràcies! nosaltres (ja sigui per ràdio o per però sobretot per la naturalitat i Facebook), ja sabeu de què us parlem! Es tracta d’aquell petit foradet que obrim de tant en tant perquè xafardegeu la màgia que té lloc dins del Mogent.

P E T I C I ONS M US I C A L S

Seguint amb aquesta idea d’oferir programes especials, just abans de Nadal, ens vam posar a treballar en el que seria la primera retransmissió de les campanades de cap d’any des de la ràdio de l’escola. Vam enregistrar-ho tot per deixar-ho llest i programat perquè sonés en el moment que tocava: un repàs als millors moments del primer trimestre, un llistat dels desitjos que teníem per al segon i el tercer, la visita d’alumnes de diferents cursos als estudis de la ràdio i també

«Hello» d’ Adele - Una petició de la Bianca «Born To Run» de Bruce Springsteen - Una petició d’en Robert «24K Magic» de Bruno Mars - Una petició de l’ Emi «Treasure» de Bruno Mars - Una petició de la Sònia «Clocks» de Coldplay - Una petició d’en Jordi «What Does The Fox Say» de Ylvis - Una petició d’en Vicenç «Like a Rolling Stone» de The Rolling Stones - Una petició de l’ Adrià «Shape Of You» d’ Ed Sheeran - Una petició de la Bianca «Galway Girl» d’ Ed Sheeran - Una petició de la Clàudia «Que tinguem sort» de Lluís Llach - Una petició d’en Jordi «What do you mean» de Justin Bieber - Una petició de l’ Aminata «Everything you've got» de Gnaposs - Una petició de l’ Aleix «Silent Storm» de Tisment & ColBreakz - Una petició de l’ Arnau «Sorry» de Justin Bieber - Una petició de l’ Àstrid «Castle on the hill» d’ Ed Sheeran - Una petició d’en Joan «Feeling good» de Muse - Una petició d’en Pol «Una lluna a l'aigua» de Txarango - Una petició de l’ Emi «There's nothing holding me back» de Shawn Mendes - Una petició de la Clàudia «Rockabye» de Clean Bandit - Una petició de la Maite «TNT» d’ AC/DC - Una petició de l’ Arnau «Shake it off» de Taylor Swift - Una petició de la Laia Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 23

Reportatges I... QUÈ N'OPINEN ELS ACTORS? de Montse Fuster

Des de fa uns anys el teatre ha esdevingut una activitat a tots nivells educatius de P5 a 6è; la portem a terme perquè sabem i comprovem, any rere any, que és un dels nostres elements de qualitat. Però enguany hem volgut saber què opinen els actors i, micròfon en mà, hem fet algunes entrevistes que volem compartir amb tots vosaltres.

L’Abril Pérez feia de turista a l’obra Un castell abandonat i li va agradar molt fer aquest personatge, a més ens ha confessat en exclusiva que vol ser actriu. El seu company l’Albert Ventura feia de guia, ens ha comentat que va estudiar molt, perquè tenia por de no saber-se’l prou bé; en un principi volia fer de cuiner però no li va tocar, al final fer de guia ho ha trobat molt xulo.

En Joan sense por és l’altra obra de tercer, la Laia Castellà ens ha comentat que va estudiar molt per saber-se el paper de princesa i que la va ajudar la seva germana. L’Ilias Ben Harch va triar el personatge de soldat, va estudiar-lo a l’hora del pati a la biblioteca i va repassar a casa; comenta que dels decorats i l’atrezzo se’n va encarregar la Montse. Tots quatre coincideixen en què la millor obra que han vist aquest curs és El buen dios i esperen fer-la ells el curs vinent.

La iaia Gri és una de les obres de

cinquè en què la Jana Cerdan feia de comprador i ens ha explicat que per recordar el seu paper el va apuntar en un full i després el va practicar amb els pares. L’Abril Bartrés va voler ser la iaia Gri perquè era un paper divertit; creu que el vestuari és molt important per preparar el personatge, en el seu cas el bastó i el mocador al cap.

Totes dues coincideixen en què els agradaria que cada curs es canviessin les obres excepte La llegenda de Sant Jordi perquè és una tradició.

La Laia González ens ha explicat que per preparar el seu personatge de mestra de les d’abans per l’obra Pizza 3 Alícies, la seva iaia li va Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 24

ensenyar una fotografia d’una mestra més antiga per inspirar-se.

Ser una de les protagonistes de l’obra era el somni de la Marina Casadellà, perquè li agrada molt fer teatre, tot i que no s’hi vol dedicar, ja que a vegades li fa vergonya, excepte a l’escola perquè ho fa amb els seus amics i sap que s’ho passarà bé. La Kira Quero va fer el paper de nena maca, perquè era el personatge que més li agradava. A més, ens ha confessat que li va agradar molt tornar a veure El buen dios perquè en guarda molt bons records del curs passat.

Els nois i noies de quart van estrenar una obra en castellà on interpretaven diferents animals. La Berta Vila ens ha explicat que va triar fer de pantera, que li agrada fer teatre, perquè s’ho passa bé i que aquest curs eren tants actors que gairebé no hi cabien a l’escenari.

L’Ariadna Rodríguez va escollir el personatge de girafa perquè deia coses divertides, però no li va agradar gaire cantar a l’obra; ens ha confessat que va dissenyar el seu vestit. L’Arnau Piñol va escollir fer d’ós formiguer, perquè li agrada aquest animal i creu que per fer bé el personatge era essencial caminar i parlar lent. En Pol Méndez feia d’aranya, ell no va poder triar el seu personatge però al final va trobar

que era un paper graciós. Per preparar l’obra creu que va ser clau poder practicar al gimnàs i estudiar a casa amb la mare. En Pol també ens va comentar que l’obra que més li agrada és el musical de 6è i té moltes ganes de fer-lo.

La Maria Nievas fa de Sophie i en una escena fa de Rosie al musical Mamma Mia. Per ella el més difícil és el fet que l’obra sigui en anglès, tot i que creu que és una bona idea; fins ara només havia fet teatre en català i és divertit fer coses noves, a més com que li costa l’anglès li va bé per aprendre. En Francesc Soler, en Sam, li encanta Mamma Mia perquè li agrada molt la pel·lícula i li ha fet molta il·lusió que li hagués tocat el personatge que havia escollit perquè el feia en Pierce Brosman. També ens comenta que actuar al centre cultural l’emociona perquè sempre hi ha anat com a espectador. La Paula Aracil diu que en ser una obra en anglès li ha costat més preparar el seu personatge, que és l’Alie, l’amiga de la Sophie. Per ella, la millor obra va ser la del curs passat. En Gerard Morató confessa que fer-la al centre cultural l’impressiona i ell fa de Sam que era una de les seves opcions de paper; afegeix que guarda molt bon record del seu paper a La llegenda de Sant Jordi. Tots han coincidit en dir que en aquesta obra els han ajudat poc els pares a aprendre’s el paper o per la dificultat en la llengua o perquè no volien que s’assabentessin abans d’hora de l’obra. També comenten que els agradaria seguir fent teatre quan marxin de l’escola, tot i que millor amb els companys de classe,

Reportatges perquè els dóna confiança quan pugen a l’escenari i remarquen que el pitjor és quedar-se en blanc al mig de l’obra.

A tots els alumnes de primer els agrada fer teatre i els va encantar fer Els pastorets. A l’Ona Borrell li va tocar fer de dimoni, més concretament de Satanàs, tenia molt text i assajava a casa amb el seu germà, perquè tenia una altra disfressa de dimoni. L’Arnau Reyes feia de rei negre, ho va triar perquè li agrada aquest rei i a més ja tenia la disfressa. El dia de l’estrena confessa que no estava nerviós i que ja té ganes de fer La llegenda de Sant Jordi. En Jordi Castaño era un pastoret, va triar-lo perquè volia provar de fer de pastor. Com que deia unes quantes frases, cada nit en comptes de llegir contes estudiaven el paper amb la mare i el pare i va ser la iaia qui li va cosir la samarra. També ha explicat que tenia por que no li sortís bé. La Bea da Silva va triar fer de dimoni, perquè li agradava el personatge i les banyes que portava. Ens ha comentat que el dia de l’estrena estava nerviosa, perquè hi havia molta gent i no sabia què passaria.

A La llegenda de Sant Jordi, la Lara Salvador feia de fornera, va triar aquest paper perquè li agrada fer el pa i, a més, és el mateix personatge

verinosa a l’obra d’en Tabalet, perquè li agraden aquests animals; això sí, li ha costat trobar tot el vestuari de color verd. Confessa que va sentir nervis a l’actuar davant dels pares, perquè ho volia fer molt bé i li hagués agradat que li demanessin autògrafs. La Carla Guerrero va fer de narradora; va triar aquest paper perquè li encanta parlar de coses molt importants. Ens explica que van assajar moltíssim i va ser molt divertit. L’Oriol Fradera feia de gat a La rateta que escombrava l’escaleta. Va triar aquest personatge perquè li agraden els gats i és un paper important; acaba menjant-se la rateta i pensa que si fos un gat de veritat faria el mateix. Ens confessa que va estar molt content, tot i que li feia una mica de vergonya i que li va agradar molt que l’aplaudissin.

L’Elma Puigdomènech feia de gos i ens explica que li hagués agradat que la rateta s’hagués casat amb ella. Ens explica que ha practicat molt a casa i que han assajat molt a l’escola, perquè és la primera vegada que fan teatre. Tots quatre coincideixen en què les mestres els han ensenyat a parlar fort i a acompanyar el que diuen amb les En Noel Martín va triar fer de rei mans. Ja tenen ganes de fer Els perquè era un paper important i no li pastorets el curs vinent. va costar gens aprendre’s el paper, però sí que li va costar trobar la túnica. Per ell la millor obra és la de Els pastorets. També diu que de gran no li agradaria ser actor, perquè abans de començar té por a què no li surti bé i a ell no li fa vergonya actuar davant dels pares, perquè ells confien en què ho farà molt bé.

L’Ethiene Lizana va triar ser la serp que va fer la seva germana. El dia de l’estrena estava una miqueta nerviosa, perquè tenia por de no saber-se el paper i comenta que quan el públic parla es despista; de gran vol fer teatre com a hobby. A la Lucía Rodríguez li va tocar fer de vilatana, tot i que ella volia fer de reina. Al final li va agradar el seu personatge i la seva mare la va ajudar a aprendre’s el paper. A l’Aitor Abenoza li va tocar fer de rei i li va agradar, tot i que tenia molt paper i va estudiar amb la seva mare; ho va fer moltes vegades fins que se’l va saber de memòria. Ens comenta que el curs vinent li agradaria fer un paper llarguíssim, perquè de gran vol ser actor de cinema i teatre. Ens diu que abans de començar nota com si tingués foc a la panxa i busca la seva mare entre el públic.

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 25

Reportatges L'HORT, UNA OPORTUNITAT de Mònica Noguera Fa 1 3 anys el Mogent escalfava motors per estrenar l’escola al Pla de les Hortes. Uns quants barracons, poquets nens i moltíssima il·lusió. L’escola acabava de perfilar els últims detalls, tenia una idea molt clara de com volia ser i en ella no hi podia faltar un hort.

Des dels inicis vàrem buscar un raconet per iniciar el projecte de l’hort, un espai amb tanta història agrícola havia de retre homenatge als seus orígens.

En aquella època ja comptaven amb una gran ajuda, en Pasqual Ferrer venia sovint a l’escola, ens aconsellava i ens donava un cop de mà sobre què podíem plantar, quina era la millor època i com ho podíem fer.

Aquells anys han quedat enrere i en la nostra memòria resten molt bons records i moments inoblidables.

Però el temps passa, l’escola avança i estrenem edifici nou. I ara?

On posarem l’hort? Les antigues generacions deixen pas a les noves i l’Esteve Grau s’ofereix per guiarnos en la nostra continuïtat amb l’hort. Any rere any, amb molta paciència, ens transmet els seus coneixements i ens ajuda a tirar endavant amb tot el procés. Sense el seu assessorament i les seves mans sempre disposades no seria possible dur-lo a terme.

Però... perquè un hort a l’escola?

L’hort és una eina pedagògica fantàstica que a vegades desaprofitem. Amb ell podem treballar de forma competencial el llenguatge, la planificació, el procés de creixement de les hortalisses, el pes, la mesura, el temps, ... però per damunt de tot hi predominen els

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 26

valors que ens transmet: l’esforç que requereix per fer-lo créixer, la nostra perseverança per mantenir-lo i la constància per poder recollir el fruit i assaborir-lo.

L’hort ens lliga a la terra, ens permet tirar enrere i valorar els esforços de tantes famílies agrícoles que han estimat aquestes terres, ens ajuda a entendre l’origen dels aliments, tenir més cura de la nostra alimentació, a augmentar el nostre respecte pel medi i la importància de protegir i conservar la natura.

Avui dia tot és immediat, sembla que tot es pugui comprar, però la terra cal estimar-la, cuidar-la i protegir-la.

Als nens anar a l’hort els satisfà, els encurioseix, els és terapèutic i tranquil·litzador. A l’hort el temps es relenteix i la calma flueix.

Quants nens i nenes a casa no proven l’enciam, però després el cullen a l’hort de l’escola i se’n

llepen els dits? Aquell enciam té una càrrega afegida de treball.

C om en s org an i tzem a l ’ es col a:

Cada curs té un delegat d’hort que fa d’intermediari entre el coordinador d’hort i la classe. Es reuneixen esporàdicament amb l’encarregada de l’hort per planificar, decidir què es vol plantar, resoldre necessitats, proposar idees, ...

Des de P3 fins a 6è passem per l’hort amb més o menys presència, però cada any sembrem o plantem, reguem, observem, cuidem l’hort i finalment assaborim el producte o l’hortalissa.

Hi ha dos dies que a l’hora del pati els encarregats d’hort poden venir per regar, arrencar males herbes, hi ha qui porta marietes per combatre el pugó. És bonic veure com els nens de diferents edats s’interrelacionen i s’ajuden en aquest espai. Els grans agafen les eines i els petits les regadores, comparteixen moments i obren debats graciosos sobre el procés de cada planta.

Però encara ens queda molt camí per fer, tenim objectius i reptes sobre l’hort: conscienciar de l’estalvi de l’aigua, tenir una planta de compostatge o utilitzar altres mètodes per enriquir la terra, crear una vinculació més forta amb les famílies i organitzar algun tipus de roda per mantenir-lo a l’estiu. El nostre hort és un projecte molt viu.

Reportatges LA IMPORTÀNCIA DE LA FIGURA DELS DELEGATS I DELS SOTSDELEGATS de Joana Usero

Com ja és habitual, al setembre cada classe de 1 r a 6è tria els seus representants al Consell de Delegats, el delegat i el sotsdelegat d’aula, que durant tot el curs seran els encarregats de fer d’enllaç entre els alumnes i l’equip de mestres.

Els representants de cada classe es reuneixen una o dues vegades al trimestre amb la cap d’estudis per tractar temes que els preocupen, per aportar idees noves i per responsabilitzar-se sobre diferents aspectes de l’escola.

Les reunions han estat molt profitoses i enriquidores, cadascú ha pogut aportar el punt de vista de la seva classe sobre els temes que els preocupaven en cada moment, compartint-ho així, amb la resta del Consell i buscant solucions conjuntes.

Els temes tractats a les reunions s’han transmès a l’equip de coordinació i a l’equip de mestres donant resposta a les demandes fetes pels delegats i sotsdelegats en la mesura que ha estat possible.

Aquest curs des del Consell de Delegats va sorgir la proposta de fer una cartellera on els alumnes poguessin escriure coses de la meva escola. Aquesta proposta ha tingut molt bona acceptació; hem recollit frases molt emotives com: «Els delegats, molt ben escollits.»

«L’escola més divertida del món mundial.»

«El seu mètode de mates és el millor.»

«En aquesta escola val la pena venir.»

«Hi ha bons companys i molt ambient.»

«Per a mi és la millor escola del

món, perquè no treballem amb llibres de text.»

«L’escola on cada dia entrem amb una energia brutal.»

«Sempre seré del Mogent!»

Hem pensat que el proper curs s’haurà d’ampliar l’espai perquè se’ns ha quedat petit.

D’altra banda hem participat en un concurs de recollida de piles, «l’Apilo», on els delegats i sotsdelegats de les classes han estat pendents en tot moment que els nens de l’escola participessin en la recopilació de piles malmeses o gastades, conscienciant als seus companys de la importància del reciclatge.

Aquesta activitat la van liderar els delegats i sotsdelegats, cadascú a la seva classe, van ser els encarregats de passar un vídeo sobre el programa «Apilo» i d’explicar en què consistia i com s’havia de participar.

Vull felicitar, especialment, els delegats i sotsdelegats de 5è i 6è per la feina ben feta, per la seva

responsabilitat i la predisposició per tirar endavant els tallers en hores de pati de creació de la pancarta gegant que lluïa al pavelló municipal la diada de sant Jordi i de les flors que van fer i regalar a les famílies donant-los la benvinguda a l’acte dels Jocs Florals de l’escola.

Les d el eg ad es d e s i s è opi n en . . .

«Els anys que he estat de delegada m’ha produït un sentiment de satisfacció molt gran, ja que per a mi és important poder traspassar les idees dels meus companys.»

Íngrid Gázquez

«Aquest càrrec em dóna confiança en mi mateixa i m’ajuda a ser més responsable. És un càrrec que m’agrada molt ja que puc transmetre el que pensen els meus companys perquè l’escola ho pugui millorar.»

Ivet Solé

«És el meu primer any i m’ha sorprès en positiu. M’he sentit molt bé, he sentit que una petita part de mi ajudava a l’escola.» Bianca Maur «Aquest és el meu tercer any i cada any he trobat companys que volen ajudar l’escola, és un càrrec preciós, m’agrada pensar en els companys que volen fer millores per l’escola.»

Ona Vargas

El curs passat es van crear les figures d’uns altres delegats, els de biblioteca i els de l’hort. Durant aquest curs aquests càrrecs s’han anat desenvolupant amb il·lusió i amb responsabilitat.

Entre tots fem escola!

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 27

Reportatges PROJECTE MOG.INO «NO NOMÉS ROBÒTICA» d' Aleix Vidal La robòtica es fa lloc al Mogent, però no només la robòtica! El projecte Mog.ino va més enllàX robòtica i altres invents! Es tracta de posar la tecnologia a disposició de les idees, siguin quines siguin. Obriu els caps i deixeu lliure la imaginació, que el projecte Mog.ino entra de ple a la vida de l’escola!

Ja fa molt de temps que a l’escola ens rondava pel cap la idea d’introduir tot aquest món dins les nostres aules i després d’alguns tastets i de donar-hi voltes va anar adquirint forma, vam prendre algunes decisions. Per començar ens vam convèncer que calia treballar amb tecnologia oberta, d’accés lliure, tant a nivell de maquinari com de programari, per no tornar caure en l’error de les opcions privatives, que si bé en un principi poden suposar una entrada i inici més fàcils, a la llarga sabem (per experiència) que suposen més despeses i problemes d’accés per algunes famílies, entre d’altres inconvenients. Així que vam decidir utilitzar Arduino, la primera parauleta clau del projecte.

Arduino és una tecnologia lliure que tothom pot utilitzar i copiar lliurement, responsable de fer funcionar qualsevol tipus de muntatge electrònic: des de robots fins a sistemes de reg, passant per alarmes o instruments musicals.

Tots aquests «invents» (i tants d’altres que nosaltres no seríem mai capaços d’imaginar, però que són al cap de molts dels nostres alumnes), es poden realitzar amb aquesta tecnologia, que bàsicament necessita d’un circuit electrònic amb un processador, on s’hi connecten tot tipus de sensors, accionadors, motors, leds, pantalles, ... Amb tot això i unes quantes línies de codi, podem transformar en realitat qualsevol idea que tinguem.

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 28

L’altra decisió que vam prendre va ser la de no treballar directament amb codi. Això vol dir que, enlloc d’escriure línies de codi (que tampoc és tan complex, però que deixem per més endavant, a l’institut), utilitzem un entorn de programació gràfic, semblant a l’Scratch (la segona parauleta clau).

món de la programació i l’electrònica. Amb el grup dels petits (3r i 4t) s’han arribat a fer diferents programes per posar a prova l’mBot: seguir línies, evitar obstacles.

Mentre que amb el grup dels grans (5è i 6è) s’ha arribat a projectar i provar, des de zero, diferents muntatges amb una placa Arduino connectada a diferents components, com per exemple un botó que en pressionar-lo feia sonar un brunzidor i encendre un led o el projecte final en el que es va construir, pas a pas, un vehicle que es movia per la sala, esquivant els obstacles fent servir el sensor d’ultrasons (ben bé com si fos un robot aspiradorX només li La programació en Scratch es basa hauria faltat una escombreta i en combinar diferents blocs (com si llestos, tot net!). juguéssim amb peces d’un En els racons de 1 r i 2n ens hem trencaclosques) que van encaixant i que tenen diferents funcions: activar un motor, recollir dades d’un sensor de llum o de distància, rebre la pulsació d’un botó físic, X o, una mica més complexes (i aquí és on comença la diversió), combinar diferents d’aquests blocs perquè sigui el propi programa el que decideixi fer una cosa o una altra segons unes condicions preestablertes. Per exemple, activar introduït a la programació per blocs, un motor sempre que el sensor de amb Scratch i altres variants, distància informi que aquesta és sobretot a partir de diferents jocs superior a 20 centímetres. que, per resoldre els nivells, cal fer Aquest any ha servit de prova pilot, petits programes amb blocs per fer l’hem duta a terme en dos formats: moure un robot per un camí, o per com a activitat extraescolar per a aconseguir que l’ocell emprenyat es alumnes de 3r a 6è i com a racons mengi el porquet verd. En paral·lel a al cicle inicial (alumnes de 1 r i 2n). aquest tastet de programació Per dur a terme aquestes primeres mitjançant petits jocs, també hem activitats hem utilitzat, a més de les estat descobrint l’mBot i investigant plaques Arduino i diversos els diferents sensors i accionadors components electrònics compatibles que té, alhora que hem intentat fer-li (sensors i accionadors), uns petits fer algunes coses: moure’s robots de la casa mBlock que endavant, endarrere, fer diferents s’anomenen mBot i que no són més circuitsX i fins i tot que es mogués que una placa Arduino amb tota una esquivant obstacles o que ho fes combinació de components muntats només quan estigués a les fosques. sobre tres rodes, per tal de poder L’únic límit són les nostres idees! començar més ràpidament a fer Si voleu saber més coses sobre el proves de programes amb un petit projecte, podeu seguir-nos al web robot que es mou i que compta amb i n o. m og en t. cat, on també trobareu diferents sensors. diferents recursos per si voleu L’activitat extraescolar s’ha plantejat aprendre i divertir-vos pel vostre com una introducció al món de la compte. Potser aquest estiu és un tecnologia electrònica, descobrint, bon moment per jugar amb les per exemple, les parts d’un vostres idees! ordinador. I mica en mica endinsarse en les diferents possibilitats del

Sortides

Cap aquí i cap allà... quantes coses per descobrir!

Un dels moments del curs més esperats per tots són les sortides i les colònies. Són vivències que gaudim amb intensitat i d'elles traiem suc del que hem viscut treballant-ho a les aules.

A continuació, us mostrem un recull de les activitats realitzades en cadascun dels cursos. Potser n'hi ha alguna que podeu gaudir en família algun cap de setmana o a l'estiu per passar-ho d’allò més bé tots plegats.

LES NOSTRES PRIMERES COLÒNIES

SORTIDA AL CASTELL DE MONTESQUIU

DE VISITA A L'AQUÀRIUM

Enguany, els Lleons i els Camions hem anat per primer cop de colònies. Juntament amb els nens i les nenes de P4, hem anat a Can Montcau i hem viscut l’experiència de dormir una nit fora de casa, en lliteres i al costat dels nostres companys i companyes. Estàvem molt emocionats!

El primer dia vàrem visitar els animals de la granja; hi havia porcs, xais, ovelles, la vaca Violeta, l’ase Shakira, el cavall Estrella, conills, ànecs, gallines i pollets.

Vam poder tocar-ne alguns, així com també observar de ben a prop els estables i l’espai on viuen. A la nit vàrem encendre les llanternes per anar a buscar conillets al prat del davant de la casa. El temps va ser prou bo, tant com per esperar a ploure un cop vam haver acabat el joc.

L’endemà, com que no podíem sortir a fora per la pluja, ens vam quedar al menjador de la casa, on ens van ensenyar a fer coca de vidre. En acabat, vam veure el forn de llenya on les van coure totes, per endur-nos-les a l’escola.

Un cop a l’aula, hem parlat d’allò que més ens ha agradat de les colònies. «A mi m’ha agradat tot: el pati, dormir al llit, posar-me el pijama i rentar-me les dents». «A mi, les gallines i també els conills, ah! i la vaca Violeta. També m’ha agradat dormir, dinar i jugar».

A l’octubre, relacionat amb el nom de la classe dels cavallers i les princeses, els nens de P4 vàrem anar de visita fins a Montesquiu.

Durant la visita ens van explicar moltes curiositats i algunes ens van sorprendre d’allò més; per exemple, que era un castell de pau i que en ell no hi havia hagut mai cap guerra ni lluita. També ens va cridar l’atenció que hi havia unes selles de cavall molt estranyes i eren perquè les senyores s’hi asseien de costat, ja que duien unes faldilles molt llargues i voluminoses. Ens va entusiasmar la finalitat de la campana, que utilitzaven depenent del to, per avisar d’un incendi, de naixements o de defuncions a la gent del poble.

Hem fet un viatge en el temps i hem gaudit d’un gran dia en un entorn preciós.

Un cop feta la sortida els nens van anar manifestant les diferents impressions que havien sentit durant la visita al castell. Per gairebé tots era la primera vegada que entraven en una fortalesa i els va sorprendre moltíssim. Deien que els merlets eren tan grans que semblaven muntanyes, que el castell per dins era molt i molt gran, els van cridar l’atenció uns escacs de vidre amb peces gegants i molt delicades. Va ser una visita molt interessant i ben aprofitada.

Ens va agradar molt fer la visita a l’Aquàrium de Barcelona. Vam passar per cintes que es movien soles i per sobre passaven els taurons, ens va fer molta il·lusió veure’ls i no ens van fer gens de por. També ens va agradar poder veure el peix de la pel·lícula Nemo, que s’amaga en unes algues verinoses pels altres peixos i van saber que és el peix pallasso, vam trobar que era molt petit. També d’aquesta mateixa pel·lícula van poder veure la Dori que és un peix blau i groc molt bonic que té un nom molt estrany. A més, també ens va agradar veure els cavallets de mar, el peix globus, els taurons de punta negre i blanca, el submarinista, ...

Després vam anar a dinar i a jugar.

Ens ho vam passar súper bé!

Tots estem d’acord en què ens agradaria tornar a l’Aquàrium!

També hem anat a...

També hem anat a...

També hem anat a...

Parc Mediambiental de Gualba i l'Aquàrium de Barcelona.

P3

Parc Art de Cassà de la Selva i colònies a Can Montcau.

P4

Fundació Miró de Barcelona i colònies a Can Pic, Taradell.

P5

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 29

Sortides DE COLÒNIES A LES CODINES

Els nens i nenes de primer hem estrenat un nou lloc per anar de colònies. La casa es diu Les Codines i està al poble de Montesquiu. L’entorn és privilegiat, al costat d’un riu i envoltat de camps i muntanyes. Gràcies als jocs de descobertes i les gimcanes n’hem pogut gaudir. La pluja ens va emplaçar dintre la casa interrompent una gimcana, però a canvi vam poder sentir un conte molt especial sobre el cant dels ocells i descobrir uns petits estris que reproduïen el cant dels ocells.

La pluja no ens va donar treva ni a l’hora del joc de nit, però també va ser molt divertit escoltar històries d’un follet i una pastoreta. Per sort, l’endemà i després d’una bona dormideta el sol va decidir fer acte de presència i vam poder fer les activitats previstes.

«Ens van explicar moltes coses dels ocells i ens van deixar tocar els instruments que imitaven el cant dels ocells.»

Júlia Lorente

«M’ha agradat molt fer una cursa d’orientació.»

Noa Lechuga

«Vam fer un show a la sala gran.»

Martí Cotes

VIATGEM AMB DIFERENTS TRANSPORTS

Durant el 1 r trimestre els alumnes de 2n vam fer una sortida a Barcelona on vam agafar diferents transports.

Va ser una experiència molt divertida!

Vam anar amb autocar fins a l’estació de tren de Granollers on havíem d’agafar el tren fins a Barcelona, vam comprar els bitllets i els vam passar per una màquina per poder accedir a les vies. Vam esperar que arribés un tren que venia de Girona i vam pujar-hi.

Anava ben ple de gent!

En arribar a Barcelona vam agafar un metro fins a Drassanes, allà ens estaven esperant al port per agafar la «Golondrina» que ens passejaria pel port de mercaderies i de transatlàntics. El guia ens va explicar coses molt interessants sobre els vaixells.

Va ser una sortida molt emocionant, vam poder veure vaixells enormes carregats de gent i iots caríssims. Quina sort poder fer un creuer!

En acabar vam anar a dinar al Maremagnum i ens ho vam passar molt bé lliscant per les muntanyetes que hi ha a la plaça.

«Em va agradar la «Golondrina» perquè ens van explicar moltes coses.

DE COLÒNIES A LA COMADEMONT

Els dies 4 i 5 de maig els alumnes de 3r vam anar de colònies a la Garrotxa. Aquest tercer trimestre treballem el projecte dels volcans i és per això que les colònies estan relacionades amb aquest tema.

En arribar vam visitar la Fageda d'en Jordà i ens van explicar les característiques de la fauna i la flora d'aquell espai tan peculiar que es va formar amb la colada de lava del volcà Croscat. Ens van explicar que des dels anys 70 aquell espai era un parc natural, cosa que ha ajudat a conservar-lo per poder gaudir tots d'aquest entorn que esdevé màgic.

A la tarda vam visitar el volcà Croscat, vam entrar a la part on hi ha l'esquerda que es va fer abans d'estar protegit, ja que era una mina de lapili. Vam tornar a la casa caminant, observant el paisatge que han format els volcans que van entrar en erupció en aquestes terres ara fa més d'onze mil anys.

Ens ho hem passat molt bé, tot i que ens hem cansat molt, sobretot ballant a la discoteca. Hem après moltes coses que ens ajudaran a avançar en el projecte dels volcans.

Lucía Sánchez

«Em va agradar anar en metro perquè cada vegada que frenava, els que anàvem drets quèiem cap al costat.»

Bawa Angarita

«Em va agradar anar en metro, perquè quan va frenar em vaig desequilibrar.»

Ferran Ramírez

«Em va agradar perquè vam pujar a molts transports.»

Guillem Buded

«Em va agradar molt anar en metro, perquè anava molt ràpid.»

Jan Serra

També hem anat a...

Cim de les Àligues a Sant Feliu de Codines i Can Panosa, la casa de les abelles, a Torelló.

1r

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 30

També hem anat a...

Museu d'Arqueologia de Barcelona i colònies a Els Porxos, Vilanova de Sau.

2n

També hem anat a...

Montserrat i Sagrada Família de Barcelona.

3r

Sortides CAMINADA PER BARCINO

El dia 30 de març vam anar a la ciutat de Barcelona per poder visitar el Barri Gòtic i l’antiga ciutat de Barcino. Vam anar a visitar els monuments que es conserven des de l’època romana.

Vam veure 1 8 llocs antics i cada nen dels grups que vam fer ens havia d’explicar un monument. Vam fer un reportatge del que explicava cadascun. A mi em va tocar explicar la Plaça Nova. Eren llocs molt antics i interessants. Els llocs que em van agradar més van ser: el Temple d’August i la Catedral. La Catedral era molt bonica i el Temple molt tranquil. Després de veure’ls vam anar a dinar al Parc de la Ciutadella i vaig fer un pícnic amb les meves amigues. Llavors vam jugar i l’Alejandro i el Jose Luis ens van fer una sorpresa: era una estàtua d’un mamut!

Finalment va arribar l’autocar i vam arribar a l’escola.

Mariona Fradera i Berta Vila

SORTIDA AL PARLAMENT

El divendres 7 d’abril, 4t, 5è i 6è vàrem anar a fer la ruta prehistòrica. Ja fa uns anys que fem una sortida d’aquestes característiques.

L’objectiu d’aquesta excursió és conèixer millor el nostre entorn natural més proper. El recorregut va ser d’uns sis quilòmetres i mig. Vam sortir caminant de l’escola i vàrem passar per l’església de Sant Sadurní per enllaçar el camí de sèquia i continuar per la zona de Can Planes. Durant aquest trajecte vam observar la flora i la fauna, el dolmen de Can Planes (una estructura de pedra de la prehistòria), la font de la Mansa (una font col·locada en un lloc idíl·lic) i la Pedra Foradada on vam parar a esmorzar. També, a l’inici del recorregut vam veure un porc senglar mort, fet que ens va sorprendre molt a tots: sobretot la dimensió i ser conscients que és un animal que viu als nostres boscos.

Finalment, vam arribar a Sant Bartomeu i allà vam dinar. Havent dinat entre d’altres coses va sorgir la idea de construir cabanyes. El trajecte de tornada va ser amb autocar.

Ens va agradar molt la sortida, ja que vam descobrir coses del poble.

Ens ho vam passar d’allò més bé.

«La ruta prehistòrica va ser molt llarga però va anar molt bé. Quan estàvem al costat de la carretera vam trobar un porc senglar mort.

Ens vam desviar per un camí que conduïa a un túnel estret i petit.

Vam acabar al cim d’una muntanya, vam dinar i vam baixar amb l’autocar. Ens vam passar gairebé tot el dia caminant.»

UNA DESCOBERTA A GRANOLLERS

El dia 21 de febrer les classes de 6è vam anar a Granollers a visitar un refugi de la Guerra Civil.

«Una de les coses que he après és que la gent s'ho feia com podia per construir el refugi».

Bianca Maur

«A mi m'ha impressionat que el refugi estigués a 3 metres sota terra».

Francesc Soler

«Estava molt fosc perquè no hi havia electricitat i com que no hi havia prou oxigen les espelmes s’apagaven».

Tomàs Maynou

«El refugis estaven connectats amb les escoles, perquè els pares i els fills no patissin quan arribés el bombardeig».

Pau Armengol

«El que més em va agradar va ser el refugi, perquè allà sota em vaig posar a la pell dels que estaven allà dins i em va fer molta pena».

Pere Ferrer

«El refugi em va impactar molt, perquè no m’imagino estar allà dins i a fora haver-hi un bombardeig».

Gerard Morató

«De l’excursió que hem fet a Granollers el que més se’m va quedar al cap va ser tot el tema del refugi, perquè penso que havien de ser unes persones fortes, valentes i amb molt de coratge».

Ivet Solé

«Em va semblar molt interessant saber que existien els refugis. Mai m’ho hagués pensat i quantes vegades passem pel davant».

Martina Bordas

Nina Cid

També hem anat a...

Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa i colònies a Marcel Maillot, l'Estartit.

4t

També hem anat a...

Parlament de Catalunya, Museu d'Història de Barcelona i colònies a Ca n'Oliver, Pontós.

5è

També hem anat a...

Cosmocaixa de Barcelona i colònies a l'Alberg la Bruna, Bellver de Cerdanya.

6è

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 31

Entrevista

Gent important que ens envolta L'AVEL·LINA, 10 ANYS DEL MOGENT a càrrec dels alumnes de 2n

Els alumnes de 2n ens hem assabentat que l’Avel·lina, la mestra de primer, es jubila i hem volgut aprofitar per fer-li una entrevista i així poder saber més coses sobre ella i la seva experiència a l’escola. pocs nens i nenes. I perquè hi treballava una mestra que ja havíem treballat juntes: la Marga Canet.

Quina sensació vas arribar a l’escola?

tenir

quan

vas

Estava molt nerviosa i alhora contenta.

Quant temps has treballat a l’escola Mogent?

Doncs, hi he treballat 1 0 anys!

Què ha estat el més emocionant de tot el que has fet a l’escola Mogent?

Amb quants anys et jubiles?

Va ser el moment de començar l’escola amb els nens i nenes del Mogent.

Quan eres petita a quina escola anaves?

T’ha agradat compartir la teva feina amb els altres mestres de l’escola?

Em jubilo amb 60 anys.

Amb 3 anys vaig anar a una escola molt petita de Sí! I tant, m’ha agradat molt.

Canovelles, al costat de casa meva i després a l’Escola Municipal de Granollers.

T’ha agradat estar amb de l’escola Mogent?

Per què has volgut ser mestra?

els nens i nenes

Perquè m’ha agradat compartir coses amb els Sí, és clar, m’ha agradat molt! nens i veure’ls créixer i fer-se grans.

Què t’ha agradat més ensenyar alumnes?

T’agrada ser mestra?

M’agrada molt i molt. M’agrada perquè és una feina que cada dia és diferent, passen coses diferents.

També perquè aprens coses noves que t’ensenyen els alumnes.

També perquè em sento molt satisfeta quan els alumnes estan a gust a classe i aprenen molt i cada dia són més llestos i espavilats.

Quants anys mestra?

has

treballat

com

a

als teus

M’és difícil triar perquè m’ho passo bé en totes les àrees. M’agraden especialment la plàstica i les matemàtiques.

De quina classe te’n recordes més?

De tots els cursos tinc bons records, molt bons records. El que passa és que els grups que has tingut durant dos cursos seguits, el lligam que es crea tant amb els nens com amb les famílies és més fort.

agradat treballar a un altre Fa una pila d’anys. Vaig començar a treballar de T’hauria curs? mestra quan encara estava estudiant a la Sempre he treballat allà on m’ha tocat. Primer universitat. Era l’any 1 976 amb un grup de nens i vaig treballar a Infantil i després a Cicle Inicial. nenes de 1 r i 2n barrejats.

Has treballat a alguna altra escola?

He treballat a 4 escoles: a l’escola Estel, a l’Anna Mogas, al Salvador Espriu i a l’escola Mogent.

Per què vas triar l’escola Mogent?

Perquè volia canviar d’escola i mentre buscava escola em vaig assabentar que aquesta escola estava començant a créixer i em venia molt de gust estar un temps en una escola petita amb Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 32

Entrevista T’ha agradat anar de colònies?

Sí, molt! M’ha agradat molt dormir tots plegats.

i una sardina i de vegades deies: «tinc el cap com un timbal»».

Què t’ha agradat més de l’escola?

M o lt e s g r à c ie s A v e l· lin a !

M’ha agradat molt estar amb els alumnes. També em sento molt a gust i molt orgullosa de pertànyer a l’equip de mestres del Mogent.

Has tingut alguna entrevista més?

No, mai, és la primera.

La Berta Buded explica una anècdota sobre l’Avel·lina i la seva germana: «la meva germana diu que els vas ensenyar una cançó sobre un pop HA ARRIBAT L'HORA DE L'ADÉU. EL MEU ADÉU COM A MESTRA

Aquests dies hi ha molta gent que em pregunta com em sento davant la meva jubilació i no sé ben bé què contestar. M’és molt difícil explicar-ho perquè tinc el cor immers en un aiguabarreig d’emocions.

Per una banda, no cal dir, sento una gran alegria d'haver arribat fins aquí després de tants anys fent de mestra. Ara toca encetar i recórrer un nou camí.

Orgullosa i satisfeta de totes les escoles on he treballat, però l’experiència de formar part de l’escola Mogent ha estat inigualable. Des del primer dia em vaig sentir molt ben acollida. Pertànyer a un claustre amb l’empenta, les ganes de millorar dia a dia, el respecte i l’estima als alumnes i l’esforç incansable per oferir una escola de qualitat, ha estat un privilegi. Companys i companyes, amics i amigues ha estat un veritable plaer treballar amb vosaltres.

I, com no, una mica espantada i expectant amb aquesta nova etapa de la meva vida. Estic segura que, durant molt de temps, em sentiré enyorada. Qui no pot trobar a faltar el «bon dia Avel·lina!» d’un nen que has tingut ja fa temps a l’aula i que et creues pel passadís?, o aquell dibuix que et regalen amb tota la il·lusió del món, o l’abraçada espontània que et recompensa de tot l’esforç diari, o aquella munió d’ulls expectants i preparats per començar l’activitat i, és clar, aquells que estan esperant el teu moment de distracció per aprofitar-ho i fer enrenou... un munt de vivències i sentiments que formen part del dia a dia de mestra. Sí, l'enyor serà gran.

Gràcies pares i mares per confiar-me els vostres fills i filles. Tots junts els hem fet créixer.

Em sento agraïdíssima a totes les persones que feu possible aquesta escola: mestres, alumnes, pares i mares i tota la resta del personal que en formem part. Per què? Per la vostra experiència, pel vostre somriure, per la vostra estima i pel vostre suport. Moltes gràcies.

Una abraçada molt sentida a tots i a reveure!

Avel·lina Esclusa

A REVEURE AVEL·LINA!

Vas arribar a l'escola Mogent amb una orxateta fresca per les noves companyes. Quina arribada!

Dins el claustre de mestres ràpidament et vas fer el teu lloc convertint-te amb una mogentina de cap a peus, treballant amb il·lusió i ganes com si fos el primer dia de feina d'una mestra que comença la seva carrera professional. T'has involucrat en els diferents projectes que tenim a l'escola i has contribuït a fer-los una realitat. Has format part d'un consell de direcció amb ganes de tirar endavant un claustre cohesionat i que treballa amb equip. Per tot això i molt més, moltes gràcies!

Vas començar amb un primer, la primera promoció de l'escola. I així has anat fent... ara primer, ara segon, ara a repetir primer, ara a repetir segon, ... Això ha estat un no parar! Has anat deixant petjada en tots els grups, fins i tot uns van quedar batejats com a «avel·linos» i quina bona feina! No has parat mai d'educar de cor els teus alumnes. Gràcies i mil gràcies!

Ara diuen que «et jubilem enguany» tot celebrant el teu 1 0è aniversari. Sí, sí!, els últims deu anys de la teva carrera professional hauran estat a l'escola Mogent. Quin privilegi més gran tenim.

Portem tot l'any recordant-nos que aquest és el teu últim any, se'ns fa difícil de convèncer-nos que és veritat.

Per això no hem parat de dir-te en veu alta: «l'últim setembre estressant, els últims Pastorets, l'últim videoclip de Nadal, els últims tallers, l'últim carnestoltes, les últimes colònies, l'últim grup, ...». Fins i tot fa pocs dies dèiem: «l'última tarda, Avel·lina!». I aquest fet sí que mostra que això va de debò, ara sí que arriba el darrer dia. Ha arribat el moment de la teva jubilació i el cert del tot és que et trobarem molt a faltar!

Les nostres últimes paraules han de ser inevitablement d'agraïment, un agraïment sincer vers el gran granet de sorra que has aportat al gran projecte de l'escola Mogent.

A reveure i fins sempre!

Montse, Joana i Marga

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 33

Notícies

Informacions breus als ulls dels nens Els alumnes de cinquè han estat els encarregats d'esbrinar la informació i d'escriure aquest munt de notícies breus que plasmen el munt d'activitats que van succeint a l'escola al llarg del curs i que van confluint amb la tasca diària.

REFORMA DE L'AULA D'ORDINADORS

Aquest segon trimestre, gràcies a l’aportació econòmica de l’AMPA, s’ha pogut reformar l’aula d’informàtica. L’aula amb la nova distribució ha guanyat en espai i permet que els mestres puguin moure’s i ajudar als alumnes amb més facilitat.

Aquestes obres van fer que els dos carros de portàtils es traslladessin a la planta de dalt per fer-los més accessibles als alumnes.

Néstor Aldabó i Sergio Peña

INSTAL·LACIÓ DEL ROCÒDROM

El dia 20 de març l’agència Surface for Climbing SL va venir a muntar el rocòdrom a l’escola, a la paret del gimnàs. S’ha instal·lat per tal de millorar l’espai del pati de primària, ja que l’any passat es va arreglar el dels petits posant l’escala i les rodes.

RENOVACIÓ DE LA LÍNIA CRONOLÒGICA

Aquest any es va renovar la línia cronològica.

Aquesta està al passadís de tercer, quart, cinquè i sisè. Es va fer de nou perquè quan era de cartolina es trencava contínuament i ara queda molt millor perquè és fixa.

Cada color representa una etapa diferent: el color verd és la prehistòria, la part taronja l’edat antiga, el tros vermell fa referència a l’edat mitjana, la groga a l’edat moderna i finalment la part blava a l’edat contemporània.

Es van fer càrrec de la renovació pares de l'AMPA amb l'ajut d'en Raúl, el nostre conserge. Es va fer un dissabte i un dimecres del mes de febrer. Van necessitar pinzells, aiguarràs, rodets, cinta i pintura. La tasca més complicada va ser netejar el terra i posar-hi la cinta.

de quart, i a donar a van crear el racó a conèixer la seva obra. principis d’abril. La idea va Paula Hervàs sorgir en una reunió de delegats; van ser els de 6è els que la van proposar, CONCURS DE perquè els alumnes volien PUNTS DE LLIBRE expressar la seva opinió.

En aquest hi podeu trobar opinions com aquesta: «L’escola més divertida del món mundial».

Cada any la biblioteca de la Roca organitza un concurs de punts de llibre durant el mes d’abril. En aquest concurs hi participen molts nens i nenes del poble. El divendres 21 d’abril de 201 7 es van entregar els premis dels guanyadors d'aquesta edició davant de molta gent. Aquest any van ser l’Ona Vargas de 6è B, l’Arnau Pons de 5è A i l’Arnau Consuegra de P5 A de l’escola Mogent entre d’altres premiats. També van rebre un premi les Laia González classes de segon de la i Marina Casadellà nostra escola. Els premis es van donar a la ESCRIPTORS ENS biblioteca.

VISITEN

El dia 31 de març els alumnes de primer van tenir una visita especial, l’escriptora de la col·lecció de la «Marieta Antonieta», la Gemma Armengol. Va fer una activitat on els nens la van ajudar a acabar un dels seus contes.

L’escola va penjar una foto del rocòdrom al Twitter i moltes altres escoles es El dimecres 26 d’abril va venir la Nathalie Pons, van interessar.

Zoe Vilaseca l’autora del llibre La porta i Joel Fernández misteriosa. La Nathalie va venir a conèixer els seus lectors, els nens i nenes Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 34

Alejandro Luque i Borja Reyes

RECOLLIDA DE PILES

Aquest curs la Joana va rebre un correu electrònic de la Campanya Apilo comunicant-li que havíem entrat a un concurs de recollida de piles de Catalunya. L’escola que recollís més quantitat de piles aconseguiria un premi de 2.500€ per poder gastar en el mateix centre.

Ens van comunicar que Arnau Pons i Marc Jiménez van venir a buscar totes les piles el divendres 27 de maig de 201 7; pesaven EL RACÓ DE LES 1 57kg. Abans d’acabar OPINIONS l’escola ens comunicaran els premiats.

Abril Bartrés i Lizeth Garcia

SETMANA SOLIDÀRIA

Tenim una novetat a l’escola! S’ha obert el racó on els alumnes poden penjar uns paperets amb les seves opinions sobre l’escola. Aquest racó està situat al vestíbul. Els mestres van ser els que

La setmana solidària va ser la primera setmana de maig.

Aquest esdeveniment es va començar a fer fa 1 3 anys i el promou l'Ajuntament de la Roca.

La col·laboració solidària per l'esmorzar va ser d'1 € per alumne i servirà perquè els nens del municipi puguin demanar beques per participar de les

Notícies sortides. Hi col·laboren totes les escoles del poble. L'esmorzar va consistir en pa amb xocolata i va anar a càrrec de l'AMPA. En total, vam recollir 388€ de l’esmorzar.

nens de 5 escoles. Amb l’Aleix hem estat estudiant i treballant les cançons i coreografies de l’espectacle. Cal recordar que la primera cantània es va fer al 1 989. Aquest any a la Roca i com a novetat, els alumnes de segon també fan una cantata on hi participen totes les escoles de la Roca. Va ser el dia 11 de juny al Centre Cultural. Amb la Bego D'altra banda, els alumnes l'han estat preparant de primària van realitzar perquè sigui un èxit. l'activitat de l'spiribol al pati. Aquesta activitat l’organitza la Fundació Spiribol amb l’objectiu d’ajudar els nens en risc de pobresa i exclusió social a través dels valors i principis de l’esport. Vam recaptar 489€ de l’spiribol.

Nina Cid i Martina Prieto ELS DE PRIMER CANTEN A VOTV

El Nadal passat, els nens de primer van anar a VOTV a cantar dues cançons: «els Pastorets» i «el Dimoni Escuat». El programa es deia Cantem al Nadal. Van anar a cantar perquè aquesta televisió els va demanar la seva col·laboració. Els de primer ens expliquen que estaven una mica nerviosos i que els va agradar molt anar-hi.

Diuen que va ser molt divertit!

Pol Chaves, Marc Rueda i Aniol Sallés

CANTATES A CINQUÈ I A SEGON

Aquest any altre cop, els nens i nenes de cinquè hem fet la cantània. Ha estat el dia 2 de juny a l’Auditori de Granollers.

L'obra es diu «La nit dels malsons». Aquest any hi han participat uns 276

Guida Cid, Maeba Rodríguez, Martina Revelles i Laia Grau INTERCANVI ESPORTIU

L’escola Mogent i l’escola Pilar Mestres van realitzar una nova jornada esportiva, en la qual van participar els dos cursos de tercer i cinquè, els dies 7 i 1 3 de juny, respectivament.

Els alumnes de tercer van trobar-se a l’escola Mogent i els de cinquè a l’escola Pilar Mestres. Van realitzar esports d’equip i activitats amb grup.

Aquest intercanvi es va començar a realitzar el curs 2009-201 0, amb l’objectiu de fomentar la relació entre els alumnes de les dues escoles realitzant activitats lúdiques, gaudint de les activitats i fomentant la col·laboració i el respecte entre companys.

ESCACS A QUART I REPORTATGE A VOTV

Aquest any els nens de quart van realitzar un taller d’escacs a càrrec d’en Jordi Herms. Aquest taller va durar una setmana i es realitzava al llarg del matí.

Es va fer aquest taller perquè es pensa que els escacs són un bon joc pel desenvolupament educatiu.

Els va agradar molt i van aprendre un munt de coses amb les explicacions d’en Jordi.

Fins i tot van sortir a la televisió, ja que VOTV els va fer un reportatge que es va poder veure dins el programa Vallès Educa.

Aquesta activat serveix perquè els nens i nenes de tercer aprenguin a anar sols pel carrer amb seguretat. No té relació amb cap projecte; és un projecte de poble que es fa a l’escola.

Paula Arcas, Núria Riera i Ricard Pérez ELS MOSSOS A L'ESCOLA

El dia 24 d’octubre els

Irene Vegas Mossos d’Esquadra van i Estela García venir a l’escola Mogent per

TROBADA D’ESCACS

El dia 23 de maig els nens de quart van fer una trobada d’escacs amb els alumnes del Pilar Mestres.

Aquesta activitat es fa cada any per conèixer-nos millor i per gaudir jugant a escacs. Al finalitzar les partides d’escacs van compartir un esmorzar.

Abans de començar es van intercanviar uns detalls: l’escola Mogent els va preparar unes boniques pedres pintades i els de l’escola Pilar Mestres uns punts de llibre.

Joana Cuéllar

EDUCACIÓ VIÀRIA

Aquest curs els nens i nenes de tercer han fet l’activitat d'educació vial que consistia en dues sessions realitzades per part de la Policia Local de la Roca del Vallès, una de teòrica, realitzada el 22 de maig, i una de pràctica, Ariadna Castillo feta el 25 de maig. En i Kira Quero aquesta última han conduit cars pel pati de l’escola.

parlar amb els alumnes de sisè sobre les xarxes socials.

L’endemà, el dimarts 25, van anar a les classes de quart per parlar amb els alumnes d’aquest curs sobre què és el bullying.

Les explicacions van ser molt clares i molt interessants i tothom va aprendre coses que no sabia. A més, qui ho va voler va poder preguntar els dubtes que tenia sobre els temes parlats.

Bernat Grau

DISSENY DEL CORPUS

Aquest any els nens i nenes de quart han tingut l’oportunitat de dissenyar la catifa de Corpus de l’escola Mogent.

Aquesta ha estat una idea de l’associació de veïns; els mestres ho van comentar als alumnes i als nens de quart els va agradar. Per això ha vingut la Llúcia, la mare de la Nina, la Guida i la Mercè Cid, a explicar com es faria i amb què. A les hores de plàstica van anar fent el disseny.

El dia 1 8 de juny vam poder gaudir de les catifes als carrers principals de la Roca del Vallès.

Marina Casadellà

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 35

Escola Oberta

Tots plegats fem Mogent 11 FUTURS MESTRES A LES NOSTRES AULES Cada any tenim la sort de rebre a nois i noies que estan estudiant per ser mestres i escullen la nostra escola per poder fer el seu període de pràctiques.

Aquest any hem pogut gaudir de l’ajuda i alegria de l’Anna Duarte que ha estat a la classe dels Lleons on a més de col·laborar en l’adaptació del primer trimestre va fer amb els alumnes una representació teatral del conte El cargol Ferriol i l’herba de Poniol.

També a la classe dels Camions han estat treballant amb l’Imma Filbà que ha fet activitats i adaptacions per racons i psicomotricitat del conte de L’orugueta goluda.

La Sílvia Tintó va estar amb els nens i nenes de la classe dels Cavallers i les Princeses on va dur a terme intervencions en el projecte.

A la classe dels Dofins ha estat fent les seves pràctiques l’Ariadna Pi. Ella els va introduir al món d’un gran artista com és Hundertwasser.

«Vam fer una casa pintant la façana com li agrada a ell. Ens va ajudar molt a entendre i a interpretar el pensament d’aquest artista.

Partint que en Hundertwasser estava molt d’acord amb la diversitat mundial, l’Ariadna ens va explicar diferents contes de

nens i nenes de diferents llocs del món.»

Alumnes de la classe dels Dofins

A la classe dels Taurons, durant el primer trimestre ha fet pràctiques la Clàudia Vicario. Ha engegat un treball molt interessant sobre les emocions en el grup-classe, a través del conte El monstre dels colors. «Ens ha fet descobrir emocions com la por, l’alegria, la tristesa, l’amor i la ràbia. Ha fet sessions de ioga que ens han anat molt bé per tranquil·litzar-nos i ens ha ensenyat un mantra. Ha estat una experiència molt agradable.»

Alumnes de la classe dels Taurons

Als Robots hem tingut la sort de tenir a la Irene Peláez fent pràctiques a la nostra classe. Hem après moltes coses dels insectes i a més ens hem divertit buscant un tresor i jugant al Pasapalabra amb tot allò que havíem après dels insectes. A més la Irene, amb el seu tarannà tranquil i agradable, també ha fet pràctiques amb la Núria Riera on ha participat dels grups reduïts de treball.

La classe dels Dinosaures hem treballat i après de valent amb la Marta Puig, que va fer pràctiques durant el segon trimestre a la nostra classe. Amb ella vam fer experiments per treballar el sentit del tacte i també racons

matemàtics.

En Sergi Rueda ha vingut durant un mes a fer les pràctiques perquè està estudiant magisteri. Ha estat a la classe de 3r A i també ha col·laborat a la classe de 3r B. En Sergi ens ha ajudat molt al projecte de la Comarca.

A 4t B, la classe dels Anys 80, encara tenim molt present a l’Ester Caballero. Ella està estudiant per ser mestra i al primer trimestre va venir a la nostra classe per ajudarnos amb les nostres feines, fer-nos gaudir amb el seu somriure i a més aprendre com treballa un mestre a l’escola. Ens ajudava molt amb la plàstica, amb els tallers, amb els nens i nenes que els costava una mica més, en general amb tot en el que podia fer-nos un cop de mà.

Fins i tot ens va comprar un coixí per a la nostra catifa de la biblioteca. La recordem molt.

A 6è A, la classe del Braille, hem treballat amb la Míriam Jiménez. A més de treballar els números romans també vam fer una activitat que ens va agradar molt, havíem d’escriure una carta als nostres fillols de lectura recomanant-los un llibre per llegir.

La Patricia Vallès ha vingut aquest últim trimestre a fer unes breus pràctiques fent anglès i psicomotricitat amb la Natàlia.

M o lt e s g r à c ie s a t o t s !

Us d e s it g e m q u e s ig u e u molt bons mestres!

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 36

Escola Oberta L'ESCOLA ENTRE TOTS A P3 B, L’Helder, el pare de la Bea da Silva de 1 r A, ens ensenya el seu camió per dins i per fora perquè hem estat la classe dels Camions. La Meritxell Raig, mare de la Jordina Solà, ens explica les activitats que es poden fer a la neu i la roba que cal dur per no passar fred.

L’Amparo Rubio, mare d’en Nacho Gracia de P4 B ens va portar una tarda el seu gat i ens va explicar moltes coses d’aquests animals tan apreciats. La Sandra és la veterinària d’una clínica de mascotes de la Roca del Vallès.

Vam tenir la sort que vingués una tarda a P4 B, la classe dels Gats, i amb les seves explicacions ens va ajudar entre altres coses a ser més responsables amb els nostres animals de companyia. L’Albert Gómez de 2n B, germà de l’Emma, ens va venir a explicar coses curioses de les cuques de llum, ja que n’havia fet l’exposició oral.

Aquest any els nens i nenes de P5 ens hem estrenat amb el teatre; sort dels pares i mares que ens han ajudat amb el vestuari i com a voluntaris amb el maquillatge el dia de l’espectacle. Ha vingut el pare de la Júlia, en Xavier, les mares de la Cèlia, la Isi, de la Vera, la Zaida, el pare i la mare de l’Arnau Martínez, l’Álvaro i la Laia, la mare

de l’Oriol, la Núria, de l’Arnau Consuegra, la Rut, de l’Aniol, la Maika, la mare de l’Ayla, la Maite, la del Xavi, la Maria, la de l’Alejandro, la Grabiela i la de la Berta, l’Anna. També ens han ajudat a pintar les monitores de menjador, la Lídia i la Mar. Moltes gràcies a tothom!

L’Eva, mare d’en Martí Cabeza de 1 r A, ens va ensenyar un robot domèstic anomenat Roomba perquè estàvem fent el projecte dels robots.

En Gabriel, pare de la Júlia Lorente de 1 r B, ens va fer una xerrada sobre la seva visita a la NASA perquè estàvem estudiant l’espai.

De la mà de la Núria Collet, la classe del Braille va rebre la visita de la Fàtima. La mare d’en Roger Buscà de 6è A va conèixer aquesta noia a la feina i es va posar en contacte amb nosaltres per veure si ens interessava que vingués a explicar-nos la seva experiència amb el Braille. Aquesta xerrada ens va ajudar molt a l’hora d’iniciar el projecte del nom de la classe.

En relació amb el projecte d’història i, més concretament per treballar l’edat contemporània, vam tenir la col·laboració d’en Paco Garcia, pare de l’Eloi de 6è A. Ens va parlar sobre les dues guerres mundials i ens va explicar molts fets

importants que han marcat l’etapa de la història més propera als nostres dies. També ens va acompanyar a la sortida dels refugis de Granollers.

Durant totes les tardes del curs hem gaudit de la companyia i les hores de feina de l’Adrià Borrego, un alumne del projecte futur de l’institut. Ha estat a 2n B col·laborant en totes les activitats de classe i ha donat un cop de mà a consergeria.

Gràcies a tots els exalumnes que aquest curs ens han ajudat a realitzar diferents activitats a l’escola: lectura, joc simbòlic, psicomotricitat, anglès i educació física entre d’altres. Judith Alhert, Alina Botey, Isaac Domínguez, Adriana Duplà, Teresa Fernàndez, Laura Garcia, Ariadna Gil, Martina Macias, Natàlia Martínez, Roger Martínez, Xavi Martínez, Isabel Melero, Alba Moreno, Maria Ortuño, Arnau Pérez, Pau Pérez, Ivan Polo, Dídac Pretel, Arnau Rey, Marta Rodríguez, Èric Rosique, Carla Rovira, Ariadna Siles, Àlex Sumoy i Duna Valls us esperem el curs que ve!

Qu in a s o r t h e m t in g u t d e comptar amb v o s a lt r e s .

M o lt e s g r à c ie s !

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 37

Col∙laboracions

Tothom hi diu la seva...

HEM FET ELS DEURES! de l' AMPA Mogent Un any més des de l'AMPA s'han organitzat un seguit d'activitats i millores a l'escola.

Al febrer vam participar a la Rua de Carnaval del municipi confeccionant una carrossa i obtenint el primer premi de grups amb el nostre «Mar Mogentí». Els dos caps de setmana anteriors vam fer tallers a l’escola per fer les disfresses amb les famílies i, a la vegada, vam aprofitar per refer el fris cronològic del pis de dalt amb l'ajuda de pares voluntaris.

Per altra banda, la despesa més gran d’aquest any ha estat en la reforma de l’aula d’informàtica, petició de l’escola des de feia anys.

A més, aprofitant les subvencions que ens aporta l’Ajuntament, hem instal·lat un rocòdrom al pati de primària i hem adquirit tres nous ordinadors portàtils per a ús de tots els alumnes de l’escola.

Seguint la tradició dels últims anys, per Sant Jordi

vam organitzar l’Intercanvi de llibres i, durant la Setmana Solidària, vam celebrar l’Esmorzar Solidari i l’activitat d’Spiribol per pares i alumnes.

També vam sumar-nos a la campanya promoguda per l'hospital de Sant Joan de Déu organitzant una xocolatada i amb una paradeta de pulseres Candela per recaptar diners per a la investigació del càncer infantil.

Podeu estar informats de tot això i molt més a la nova web www. a m p a m og e n t. ca t.

L'AMPA continua treballant dia a dia per aconseguir l'escola que volem per als nostres fills i filles, vetllant per un bon funcionament i donant suport i acompanyament en tot allò que ajuda a fer-la realitat. Ja hem començat a treballar pel curs vinent! Us convidem a venir a les reunions de l'AMPA cada primer dimecres de mes.

Entre tots ho fem possible!

AL MENJADOR RECICLEM! del Centre Català d'Educació Menjadors Escolars, S.L. Els nens han fet diferents jocs relacionats amb l'auca dels hàbits de menjador per treballar els hàbits.

Els alumnes de 1 r a 6è han participat en el concurs «Recicla a la teva escola»: Amb taps de plàstic i de suro hem fet un mural del nostre poble i un altre de caire integrador.

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 38

Amb les caixes de fusta on ens porten les verdures que mengem cada dia, hem fet una bonica prestatgeria per guardar els tovallons de roba.

Agraïm el vostre suport.

El personal de cuina i menjador i Centre Català d’Educació Menjadors Escolars us desitja un bon estiu!

Recomanacions

Propostes per l'estiu i per tot l'any Ja arriben les vacances i s'acosta la temporada de més temps lliure. Per això us presentem unes propostes variades per gaudir d'aquesta època de l'any tan esperada.

TR ES L L IB R ES

UN C ONC E R T

Un monstre em ve a veure, d e P atri ck N es s

Petits Camaleons

L’ a u tor e xp l i ca una e xtra ord i n à ri a i e m oci on a n t h i stòri a a p a rti r d e l a i d e a ori g i n a l d e S i ob h a n D owd , q u e va m ori r d e cà n ce r a b a n s d e p od e r e scri u re -l a .

S e t m i n u ts d e sp ré s d e l a m i tj a n i t, e n Con or e s d e sp e rta i e s trob a u n m on stre a l a fi n e stra , e l m é s p e ri l l ós d e tot: l a ve ri ta t.

La noia del tren, d e P au l a H awki n s E l l a , l a R a ch e l , é s u n a d o n a d ’ u n s tre n ta a n ys q u e ca d a m a tí a g a fa e l tre n p e r a n a r a l a fe i n a , a Lon d re s. S e m b l a u n a d o n a q u e e s d e d i ca a ve u re l a vi d a p a ssa r, p e rò tot ca n v i a u n b o n d i a , q u a n l a Ra ch e l p re se n ci a u n a e sce n a q u e m ou rà e l s fon a m e n ts d ’ a q u e s ta a p a re n ça p e rfe cta . É s u n a n ove l · l a a m b ri tm e i u n a bon a d osi d e su spen s, és d e l e s q u e e n g a n xe n !

La muntanya de llibres més alta del món, de Rocio Bonillo L’Enric estava convençut que havia nascut per volar. Mirava els avions, intentava fabricar-se ales de tot tipus, fins i tot va demanar poder volar com a regal per a Nadal! Però res no funcionava... Un dia, la seva mare li va explicar que hi havia altres maneres de complir el seu somni i li va posar un llibre a les mans.

Aquell mateix dia, sense adonar-se’n, l’Enric va començar a volar.

Un llibre que tracta sobre el poder de la lectura i que atrau per les seves precioses il·lustracions.

Us encantarà!

F e s ti va l d e m ú s i c a p e r a n e n s i n e n e s

3 0 d e s etem bre i 1 d ' octu bre d e 2 0 1 7 S an t C u g at d el Val l ès Petits Camaleons é s e l p ri m e r fe s ti va l d e m ú s i ca p e n s a t p e r a n e n s i n e n e s d e 0 a 1 4 a n ys i e vi d e n tm e n t p e r a l s se u s p a re s. E l l s e n són e l s a u tè n ti cs p rota g on i ste s i tot e stà p e n sa t i d i sse n ya t p e rq u è p u g u i n g a u d i r d e l a m ú si ca com n o h o h a n fe t m a i .

Vol u m s a d e q u a ts, con ce rts cu rts, va ri e ta t d ’ e sti l s i a rti ste s a m b u n a p re d i sp osi ci ó m ol t e s p e ci a l .

Els g ra n s se m p re te n e n l ’ op ortu n i ta t d ’ a n a r a ve u re e l s g ru p s q u e e l s a g ra d e n e n d i re cte ; a q u e st cop són el l s el s q u e pod en d i r q u e va n d e fe sti va l a ve u re fi n s a 1 5 con ce rts e n u n d i a .

Am b e l s n e n s re i n ve n te n e l si g n i fi ca t d e l q u e s’ a n om e n a m ú si ca i n fa n ti l .

D OS D I S C OS

÷ (Divide), E d S h eeran

Aq u e st ca n ta u tor i m ú si c b ri tà n i c h a p u b l i ca t d i fe re n ts à l b u m s i h a fe t m ol te s col · l a b ora ci on s a m b m ú si cs fa m osos, p e rò a q u e st 2 0 1 7 s’ h a fe t con e g u d íssi m a m b l a s e va a p l a u d i d a « S h a p e o f yo u » , u n a ca n çó q u e s o v i n t h e u b a l l a t i s e n ti t p e r R à d i o M o g e n t.

24K Magic, B ru n o M ars

E l ca n ta n t, com p osi tor i p rod u ctor h a wa i à e n s sorp rè n a m b u n n ou d i sc fre sc i d i ve rti t. S e g u r q u e h e u e s c o l ta t m o l te s d e l e s ca n ço n s m é s co n e g u d e s d ’ aq u est a rti sta co m « U p town fu n k» , « Th e l a zy son g » o « Tre a su re » , p e rò n o u s p od e u p e rd re e l s se u s n o u s è xi ts « 2 4 K M à g i c » o « T h a t ’ s W h a t I L i ke » .

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 39

Passatemps

És moment d'entretenir‐se!

Uns quants passatemps creats pels alumnes per passar l'estona.

RIMES

Alumnes de P3

ri m a a m b . . .

ri m a a m b . . .

ri m a a m b . . .

ri m a a m b . . .

Fes rodolins aparellant les imatges.

ENDEVINA, ENDEVINALLA

Alumnes de P4

EL LABERINT

Alumnes de 5è

Li agrada manar i lluitar. Té un lloro que li fa companyia. Va vestit amb un barret, un cinturó i un pegat a l’ull. Té un ganxo a la mà i una pota de fusta.

àtipaC

La seva feina és vigilar. S’enfila dalt la cofa del vaixell. Utilitza una ullera de llarga vista.

Quan veu un vaixell o una illa avisa el capità.

atiauG

Té plomes, ales i un bec, la seva veu és molt forta. Neix petit de l’ou i de seguida es mou. cen À

Té forma rodona perquè roda, que roda com una bola i la bola, camina sola.

itap led sedoR

Si no trobes les solucions... busca-les al mirall!

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 40

Ajuda l'individu a travessar el laberint.

Passatemps JEROGLíFICS

Alumnes de P5

De dalt a baix: VACA, DIT, GAT.

De dalt a baix: CASA, NATA, PAPALLONA.

ESCACS

Alumnes de 4t

Partida 1

Partida 2

Esbrineu quin és el moviment que han de fer les blanques per fer escac i mat al rei de les negres a cadascuna de les dues partides.

Si no trobes les solucions, gira la revista de cap per avall.

Partida 1: g7++ Partida 2: Ch6++

DIFERÈNCIES

Alumnes de 2n

Busca les 7 diferències.

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 41

Passatemps SOPES DE LLETRES

Alumnes de 1r

Busca 8 paraules que comencen per «a».

Busca 1 2 paraules que comencen per «o».

MOTS ENCREUATS

,ólemtnoM .7 ,iP .6 ,srellonarG .5 ,loriuqsE .4 ,ynestnoM .3 ,lojaR .2 ,larotiL . 1 tsognoC .0 1 ,tnegoM .9 ,tnacnE .8

Alumnes de 3r

ELS VOLCANS

1 . Muntanya que entra en erupció i treu lava.

2. Passadís que uneix el cràter amb la cambra magmàtica.

3. El forat del volcà per on surt la lava.

4. Quan el volcà treu lava es diu que ha entrat en...

5. La capa del planeta Terra que envolta el mantell.

6. La capa del planeta Terra que està envoltant al nucli.

7. Volcà de la Garrotxa.

8. Roques foses que pugen de les profunditats de la terra.

9. La capa més interna del planeta Terra.

1 0. Volcà d'Itàlia que va sepultar Pompeia.

Si et falta algun mot per esbrinar, agafa un mirall i el trobaràs.

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 42

El Cor del Mogent

Fem safareig...

Celebrem 130 anys més, ara de la Noèlia, l'Esther i la Montse!

Quants anys!

Se m'ha emancipat el fill!

Sóc la Joana!

Ja sóc iaia!

Ja sóc roquerola!

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 43

Comiat de 6è

Els nois i noies ens diuen adéu

e m o ci o n a n t

genial

fa n t à s t i c

Han estat els nou anys més perfectes de la meva vida i crec que res del que passaré durant els anys que em queden de vida ningú ni cap cosa podrà millorar el que he viscut. Trobaré a faltar moltes coses, com per exemple els amics que he fet i sobretot els professors, perquè ni a l’institut ni a la universitat trobaré res igual.

Sol Dalmau

e x p e r i è n c i a ‐ ún i c a

mà g i c

Jo vaig arribar a l’escola a tercer curs, em va agradar molt conèixer els meus actuals companys; també la manera d’estudiar d’aquesta escola; i sobretot aquest últim any amb les noves professores que m’han ajudat a confiar en mi, a llegir i a respectar.

Eva Marquès

El meu pas pel Mogent ha estat una experiència inoblidable, divertida i emocionant. Pel fet d’estar a l’últim curs recordes tot el que has passat i el que has viscut en aquesta gran escola. Mai oblidaré res del que he viscut, tant dolent com bo. Recordo que quan era petita volia ser gran, però ara que sóc gran m’agradaria tornar a ser petita. La veritat és que no m’agradaria marxar mai, però sempre portaré amb mi cada moment que he viscut des del primer dia que vaig venir fins que marxi, com per exemple les mestres, les amistats, ...

El meu pas pel Mogent ha estat molt bonic ja que he viscut moltes coses: des de càstigs fins a un somriure d’orella a orella. Les professores d'aquest centre m'han tractat súper bé, ja que jo era un trapella i em portava molt malament, perquè era un nen molt nerviós i no podia parar de moure’m. Amb no parar de moure’m vull dir que sempre m’ho he passat pipa i he gaudit de l'escola com una llaminadura. El meu pas pel Mogent ha estat d'allò més bonic i emotiu ja que és una escola d'excel·lent.

Aquests nou anys que he passat en aquesta escola m’han passat moltes coses diferents, però mai podré oblidar aquest últim any. Sempre que estigui trist i vegi el Mogent se’m dibuixarà un somriure a la cara.

Porto tota la meva vida al Mogent i crec que no podria haver anat a una altra escola millor: amb tan bones amigues, professors tan atents i una manera d'estudiar tan innovadora. En conclusió, el Mogent és el millor que podria haver trobat jo.

Gemma Castellà

Francesc Soler

El poc temps que he estat al Mogent em deixarà molts bons records, perquè he fet nous companys que són amics. També recordaré molt als mestres que em van ajudar molt quan vaig arribar de Pineda, sobretot amb les matemàtiques que es fan aquí a l’escola. Tothom m’ha ajudat molt. Només puc dir que us estimo molt!

Sheila Andrea Jiménez

Ha arribat l’hora que marxem d’aquesta escola, encara recordo el dia que vaig arribar a primer, estava molt nerviós amb els meus companys i després de sis anys vaig a arribar 6è A. Em costava seguir el ritme dels meus companys i em van dir de repetir curs i quedar-me un any més. Al principi no m’ho creia, era molt irreal, però vaig tornar a sisè amb nous companys. A començament de curs estava sol, no tenia a ningú, només tenia a les meves dues professores, la Montse i la Marga. Les vaig tenir des de 5è fins a l’últim 6è, tres anys amb elles i gràcies a elles vaig avançar cap a millor. Trobaré molt a faltar aquesta escola, perquè no és una escola és la meva llar.

Víctor López

Jo crec que aquesta oportunitat d’haver pogut anar a aquesta escola ha estat una etapa molt important per a mi, ja que he après les coses que ens han ensenyat, però el més important és que he après a respectar als meus companys i he conegut a gent que si no hagués vingut aquí, mai hauria pogut conèixer. En conclusió, aquesta etapa considero que ha estat una etapa molt important de la meva vida.

Gerard Morató

Mireia Sólvez

Aquests anys al Mogent per mi han estat inoblidables.

Han passat els anys i ja s'ha acabat el curs (ha passat volant). Crec que no oblidaré mai els anys al Mogent. Una de les moltes coses que m'han agradat són les matemàtiques, crec que és molt més fàcil que la forma tradicional; la facilitat que tenim per pensar és impressionant. Una de les altres coses que m'agrada és quan ens ajuntem nens de cursos més petits per ensenyar a llegir, fer les constants. I tot això és gràcies a tots els companys i companyes de l'escola i a tots els mestres.

Gràcies.

Martina López

A mi m'ha semblat molt bona experiència, encara que no hagi estat aquí des de P3, perquè hem construït molts bons records ja sigui amb els petits, amb els mestres o entre nosaltres. I no només hem fet tot això, sinó que també hem après moltes coses amb les activitats i els projectes en grup. Una de les activitats que m’ha agradat més és l’English day, perquè hem fet activitats molt divertides amb les quals hem après moltes coses sobre la llengua anglesa.

Alejandro Navarro

Jo, en aquests nou anys en el Mogent, he progressat intel·lectualment i psicològicament. Trobo que aquesta escola s’adapta a les teves necessitats i les matemàtiques aquí són especials.

Guillem Ramírez

Jonathan Díez

espectacular

intens

Petit Mogent | núm. 13 | juny 2017 | 44

divertit

apassionant

al∙lucinant

D e l e g a t s d e l c ur s

F ra d e ra a n o i r a re n o i M A l e i x Mo

Pa u l a A rc a s i M a ri n a

C a s a de l là

v e t S olé Í n g ri d G á z q u e z i I

M a ri a G ó m e z i A ri a n P a n z a

a Re v e lle s n i t r a M i s An iol S e llé

O n a V a rg a s i B i a n c a Ma u r

«El meu pas pel Mogent serà sempre una de les coses que mai oblidaré. La forma de treballar que té aquí la gent és espectacular, fascinant i divertida.

Quan penses que no es pot fer res més sempre et surten amb una cosa nova, innovadora i extraordinària. Per això aquesta escola és de les millors del món.»

Míriam Domínguez

Petit Mogent

L a p e t i t a g ra n re v i s t a e s c o l a r d e l ' E s c o l a M o g e n t

E d i ci ó: M arg a C an et M a q u e ta ci ó: Al ei x Vi d al

N ú m ero 1 3 j u n y 201 7

450 exem pl ars D i s tri bu ci ó g ratu ïta F et am b