EBOOK SANT JORDI 2023

Sant Jordi 2023 AWARDS

Literary Competition

Certamen Literario

Certamen Literari

Dear EISB community,

It is our pleasure to be able to share the compiled volume of awarded literary pieces of the XXVI Literary Contest of Sant Jordi 2023. For yet another year, we would like to congratulate all pupils for their participation and, in particular, those who have been selected and awarded prizes. This volume is a recognition to those pupils who, in their creations, have stood out for originality and skill.

Congratulations to all!

Mike Barrett Director

Sant Jordi 2023 AWARDS

Estimada comunidad de EISB:

Nos complace compartir con todos vosotros el libro que recoge las composiciones literarias premiadas en el XXVI Certamen Literario de Sant Jordi 2023.

Un año más, queremos felicitar a todos los alumnos por su participación y, en especial, a quienes han sido seleccionados y finalmente premiados.

Este libro es un reconocimiento para los alumnos que, en sus creaciones, han destacado por su originalidad y destreza.

¡Enhorabuena a todos!

Mike Barrett Director

Benvolguda comunitat d’EISB,

Ens complau compartir amb tots vosaltres el llibre que recull les composicions literàries premiades al XXVI Certamen Literari de Sant Jordi 2023.

Un any més, volem felicitar tots els alumnes per la seva participació i, en especial, els que han resultat seleccionats i finalment premiats.

Aquest llibre és un reconeixement per als alumnes les creacions dels quals han destacat per la seva originalitat i destresa.

Enhorabona a tothom!

Mike Barrett Director

INFANT SCHOOL

Paula Iglesias

Marcos Hernández

Pablo Fjordbach

Sofía Méndez

Marc Masana

Álvaro Larriba

Stijn Haagmans

Carla Tomás

Ariadna Muñoz

Sant Jordi 2023 AWARDS WINNERS

PRIMARY

Álvaro Quiróz

Claudia Ciria

Carlota Estrada

Arnau Carreras

Nora García

Alex Ganuza

Akim Korsak

Kilian Berrios

Diana Krylova

Síntia Caiazzo

Samuel Reiner Calik

Nanako Sakamoto

Miranda Carruyo

SECONDARY

Anael Tudela

Amelia Sirokova

Arnau Pérez

Martina Ramos

Maple el Khoury

Chloe Plaisantin

Paula Jiménez

Carla Ciria

Asha Nomdedeu

Eduardo Cárdenas

Clara Iglesias

Emiliya Glukhovskaya

Cesc Ramos

Arnau López

Diego Azofra

Alex Pla

Luis Sampaio

Marta Giner

Raphaël Pantaleón

Veronique Lapuste

Samuel Arroyo

Pau Fenoy

Pol Ortega

Jack Chesser

Michelle Ordovskaya

Alejandro Travé

BACCALAUREATE

Laura Marina

Anastasia Korolkova

Cora Martínez

Adele Sirokova

Irene Bocanegra

Blanca Sabater

Sofía Sarasa

Marta Enrich

Delfina Montana

Katia Jorba

Claudia Marina

Míriam Fernández

Pol Pérez

Lunna Bosque

Guillermo García

Martínez

Inés Balcells

Ana Allegue

Cloe Bascompte

Inés Bisbe

Georgina Gutiérrez

Hanna Michalak

Emily Piesker

Pau Jané

Lucas Sánchez

Nona Ortega

Sol Siscart

Alba Soria

Carmen Ripol

Adriana Vicedo

Pablo Caro

Martina Pérez

Juan Toca

Giulia Martínez

Ivet Pedraza

Martha Steadman

Guillem Blanco

Irene Chia

IA-LEVELS

Jose María Fuentes

Ton Sans

Abril Garcia

Jana Puig

Carlota Marín

Alejandro Pujol

Lola Malgosa

Marc Berenguer

Elisabet Lin

Arnau Company

Eduardo Oliveró

Laura Blanquet

Rodvin Adilipour

Bernat Pont

AMERICAN HIGH SCHOOL

Laia Ruiz

Mar Belda

Carolina Lavech

Nico Chia

Berta Balcells

Carlota García

Mireia Rizo

María Manzano

Marta Segovia

Aina Trilla

Max Wuttke

Leah Brocklebank

Miranda Sterner

Nobuki Takashiba

Nils Lindfors Speace

Andrew Ron

Maral Mokhtari

Nursery

Sant Jordi 2023 AWARDS

Nursery 1A

Sant Jordi 2023 AWARDS

Nursery 1B

Sant Jordi 2023 AWARDS

Nursery 1C

Sant Jordi 2023 AWARDS

Nursery 2A

Sant Jordi 2023 AWARDS

Nursery 2B

Infant School

Infant School Year 1A

Paula Iglesias Foundation Year 1A

Sant Jordi 2023 AWARDS

Infant School Year 1B

Marcos Hernández Foundation Year 1B

Sant Jordi 2023 AWARDS

Infant School Year 1C

Pablo Fjordbach Foundation Year 1C

Sant Jordi 2023 AWARDS

Infant School Year 2A

Sofía Méndez Foundation Year 2A

Sant Jordi 2023 AWARDS

Infant School Year 2B

Marc Masana Foundation Year 2B

Sant Jordi 2023 AWARDS

Infant School Year 2C

Álvaro Larriba Foundation Year 2C

Sant Jordi 2023 AWARDS

Infant School Year 3A

Stijn Haagmans Foundation Year 3A

Sant Jordi 2023 AWARDS

Infant School Year 3B

Carla Tomás Foundation Year 3B

Infant School Year 3C

Ariadna Muñoz Foundation Year 3C

P rimary

Primary Year 1C

Álvaro Quiróz

Primary Y1C

Giraffes can’t dance

Sant Jordi 2023 AWARDS

Primary Year 1B

Claudia Ciria

Primary Y1B

El lobo y los dulces

Castellano

Primary Year 1A

Carlota Estrada

Primary Y1A

El drac que regala roses

Sant Jordi 2023 AWARDS

Primary Year 2A

Arnau Carreras

Primary Y2A

My favourite person

Primary Year 2C

Primary

My favourite person

Nora García

Y2C

Primary Year 2A

Alex Ganuza

Primary Y2A

El senyor Blauet

Primary Year 3A

Akim Korsak

Primary Y3A

Dear Double Kimk

Sant Jordi 2023 AWARDS

Primary Year 3B

Primary Y3B

Dear Kyji

Kilian Berrios

Sant Jordi 2023 AWARDS

Primary Year 3C

Diana Krylova

Primary Y3C

La concha mágica

Castellano

Primary Year 3D

Síntia Caiazzo

Primary Y3D

La Miss Chrysa

Sant Jordi 2023 AWARDS

Primary Year 4A

My epic journey!

Samuel Reiner Calik

Primary Y4A

Primary Year 4D

Primary Y4D

My long train travel

Nanako Sakamoto

Primary Year 4C

Miranda Carruyo

Primary Y4C

Receta de como dejar el enfado

Primary Year 4B

Anael Tudela

Primary Y4B

Dragona Aventurera

Primary Year 5C

Primary Y5C

Letter to my role model

Amelia Sirokova

Primary Year 5B

Arnau Pérez

Primary Y5B

Robo a bordo del Titania

Primary Year 5D

Martina Ramos

Primary Y5D

Les ovelles a la granja

Primary Year 5A

Français

Maple el Khoury

Primary Y5A

Description de George

Primary Year 6A

English

Primary Y6A

Message from a modern day princess

Cloe Plaisantin - Paula Jiménez

Sant Jordi 2023 AWARDS

Primary Year 6B

Carla Ciria - Asha Nomdedeu

Primary Y6B

Traspasando las pantallas

Primary Year 6C

Eduardo Cárdenas - Clara Iglesias

Primary Y6C

Un poble de gelatina

Sant Jordi 2023 AWARDS

Primary Year 6A

Français

Emiliya Glukhovskaya

Primary Y6A

Description d’une personne de l’école.

Secondary

Secondary Year 1A

Who are the people? Barça and Madrid

How long have they been against each other? Since 1902 Why did they start that rivalry up? To see who was the best BARÇA VS REAL MADRID

I am Real Madrid and I’m the best team of history I’m going to destroy you like I did to PSG You have better passes, I have more accuracy This is what happens when you face Real Madrid

I am Barcelona it's cold up here, in the league you are not even near you have more accuracy I have more victories and In the past I have better memories, Lionel Messi, the best in history, came to my team to start a rivalry.

You say you have Lionel, well where is he now? He went for a sell and said ciao. You say in the league I’m not even near But in the Champions league I am the leader.

In the Champions League I went out soon, but now I’m going up like a balloon. Talking about trophies I have more of those And your team can’t reach our toes.

We don’t want to reach your toes because they are very dirty we are the best team in Spain, we are worthy we go with no mercy.

To top off this song look at this rhyme You try to imitate me you look like a mime. You lose your time this should be a crime We’ve reached the end this is your deadline.

Cesc Ramos - Arnau López

Secondary Y1A

Barça vs Real Madrid

Secondary Year 1A

EL DRAGÓN VERANIEGO

¿Quién viene? (x4) Ya viene el dragón, sí, equipado con su bañador, ¡guau! Este verano será el mejor, (el mejor, el mejor, el mejor), para darse un chapuzón ¡plof!

El caballero acalorado, ¡uf! Por este día tan soleado, viene con un helado delicioso (oso, oso, oso, oso).

¿De qué sabor será? (x3) El helado es de frambuesa, el favorito de la princesa, (esa, esa, esa, esa).

Todos los personajes en la playa, la princesa bañándose en el mar y el caballero tumbado en la toalla, (vaya, vaya, vaya, vaya)

El dragón, fanático de los parques acuáticos, hace que todos los veranos sean mágicos (skrrrt).

Este rap ya se ha acabado, ¡Estamos encantados de que nos hayáis escuchado! ¡Esas manos arriba si os ha gustado!

Diego Azofra - Alex Pla - Luis Sampaio

Secondary Y1A

El dragón veraniego

Diego Azofra, Alex Pla y Luis Sampaio dos Reis, 1 ESO A

Secondary Year 1A

-La Princesa Cuca i el drac del cul gran-

Fa tres anys, en un regnat als afores de Barcelona, hi havia un rei amb la seva filla, la Princesa Cuca Rossell. Vivien tots molt tranquils, fins que un dia va venir un drac, era fort, gran, i d'un color verdós, però era estrany, tenia un cul molt gros i portava una mena de tros de paper que li tapava la boca i s’agafava a les orelles amb unes cintes. Tots els ciutadans estaven espantats, fins que la princesa, molt atrevida, va apropar-se al pobre drac espantat, i li va preguntar:

- "Escolti senyor drac…", el drac la va interrompre amb un rugit, mentre treia foc per la boca, simulant que la Cuca s'havia equivocat en alguna cosa. La princesa va pensar en què podia haver-se equivocat: "Hm..." anava pensant;

"Ja ho sé!, hi torno"- va repetir: "Escolti, dragona, per què has vingut? I per què portes això a la boca?" El drac només rugia fort, com si estigués explicant alguna cosa, quan va acabar se’n va anar i es va fer fosc.

Un dia més tard, els ciutadans es van despertar:

"Bon dia, ciutadans! El drac, perdó, la dragona, s'ha emportat les nostres ovelles! Oh no, per allà ve!"va cridar el rei mentre s'amagava.

Els dies anaven passant i els animals anaven desapareixent. Un mes més tard, la dragona va arribar, furiosa. Aquest cop amb dos trossos de paper enganxats a la boca. La princesa va descobrir que allò era una mascareta, i que ara ells també l'havien de portar pel Covid-19. La Cuca es va posar una mascareta, i ella que creia que era molt astuta va sortir a fora del regne amb un llapis i un paper.

La Cuca va dir: "Escolta, dragona, digues-me què vols; anota-ho aquí!"- va dir assenyalant el paper.

La dragona va agafar el paper i va intentar escriure, però no va poder.

"Bé, com veig que no pots, tens mòbil?"- va dir la princesa sense pensar, però sense esperar-s’ho, la dragona va treure un mòbil i va obrir l'Instagram.

"A veure, tens Instagram, quina sorpresa!" -va dir la Cuca irònicament mentre es girava per veure el poble. "Passa'm el teu Insta, ràpid, no tinc temps, el meu príncep m'està esperant! Va!" va cridar.

La dragona volia més menjar, però com que no en quedava, van fer un sorteig de persones. Els primers dies sortien ciutadans, primer l'Adriana, després la Carla i més tard el Carles, a ella, no li importaven, però un dia, va sortir la princesa Cuca Rossell. Tot el poble estava trist, i el rei, tot i que estimava molt la seva filla, no va poder detenir-la.

La Cuca va sortir, es va llençar contra la dragona i estava esperant que arribés el seu príncep, el Viqui, a salvar-la. Quan la dragona estava a punt de menjar-se-la, va aparèixer el Viqui; era allà, amb la seva moto, una Scoopy 125, nova, de color vermell com un Ferrari, portava uns texans nous del Pull & Bear i una jaqueta negra, encoixinada, del Zara i un casc personalitzat del Fernando Alonso .

"Cuca, jo et salvaré!" -va dir Viqui mentre arribava amb la seva moto.

"El meu príncep, vine!"- deia Cuca, dramatitzant-ho tot.

Quan el Viqui va arribar, va veure dragona, que es deia Càndida. Es va quedar bocabadat amb tanta preciositat:

"Viqui, que em salvis!"-va insistir la Cuca.

"Em... Sí, ara vinc- la meva princesa!" -va respondre en Viqui.

Quan estava a punt de matar la Càndida amb la seva escopeta preferida, va decidir que seria millor matar la tòxica de la Cuca. Va disparar la penúltima bala que li quedava. I la Cuca estava morta, a terra, dessagnant-se, però el Viqui pensava que no li quedaven bales i sense voler, va tornar a disparar un tret i va matar la Càndida..

"No, la meva dragona!" -va cridar.

Tota la sang va esquitxar Viqui i de la sang de terra, va sorgir una rosa, daurada i vermella.

"Descansa en pau Càndida, i encara que no t'estimava molt, descansa en pau tu també, tòxica Cuca"

I així es va acabar la història de la dragona, la Cuca i el Viqui.

Marta Giner

Secondary Y1A

La Princesa Cuca i el drac del cul gran-

Català

Secondary Year 1C

Sant Jordi 2023 AWARDS

Raphaël Pantaleón - Veronique Lapuste

Secondary Y1C

Les Schtroumpfs et Gargamel

Français

Sant Jordi 2023 AWARDS

Secondary Year 1B

Samuel Arroyo - Pau Fenoy - Pol Ortega - Jack Chesser

Secondary Y1B

Video

Deutsch

Secondary Year 1C

this is a Chinese restaurant so there is no pizza

Duìbùqǐ, zhè shì yījiā zhōng cānguǎn, suǒyǐ méiyǒu pizza

对不起，这是 家中餐馆，所 以 没 有 披 萨。

Oh I thought it was an Italian restaurant Ó wǒ hái yǐwéi shì yìdà ì cāntīng ne 哦 我 还以为是意大利餐厅 呢 。。。

We don’t have p zza but we have rice if you want Wǒmen méiyǒu pisa dànshì rúguǒ nín yào chī wǒmen yǒu mǐfàn

我 们没有披萨 但 是 如 果 您 要 吃 我 们有米饭。

Wait, don t you have sushi? Děng děng, nǐmen yǒu méiyǒu sush (Shòusī) ? 等 等 你 有 没 有 寿 司 ？

I m sorry, but we don’t have that either Duìbùqǐ, yě méiyǒu 对不起 我们也没有。

But why? Isn t sush Chinese food wè shéme ne? Sushi búshì zhōngguó cài ma? 为什么？ 寿 司 不 是 中 国 菜 吗？

It sn’t It’s Japanese food Búshì nà shì rìběn cà 不 是 。那 是 日 本 菜 。

Well what do you have except for r ce then?

Nà n men chú e mǐfàn hái yǒu shén me? 那 你 们除了米饭还有什

Here is the menu Zhè shì càidān 这是菜单

What would you recommend? Nǐ tuīj àn shénme? 你 会 推 荐 什 么 ？

The mushroom dumplings are very good Mógū jiǎozi hěn hǎo chī 蘑 菇 饺子很好吃

Oh I m allergic to mushrooms Do you have shrimp dump ings？

Ó Wǒ duì mógū guòmǐn yǒu x ā jiǎo ma?

哦 我 对蘑菇过敏 有 虾饺吗?

Yes we do yǒu 有

Oh great! Then I ll have one portion of shrimp dumpl ngs Ó tài hǎole! Nà wǒ yào yī fèn xiā j ǎo。

哦 太 好 了 ！ 那 我 要 份 虾 饺

Veronica Lapuste - Michelle Ordovskaya

Secondary Y1C

Secondary Year 2A

Alejandro Travé

Secondary Y2A

No internet for a month!

Secondary Year 2D

Domingo 24 de abril de 1323

Perdóname Princesa,

Castellano

No he tenido el valor aun de decírselo en persona, así que le escribo esta carta. Sé que aún no hemos establecido comunicación, pero tengo una cosa muy importante que decirle que he averiguado esta semana y creo que debería saber antes de morir.

Soy Clementino, su mayordomo. Mientras limpio y cuido de vuestro bello castillo, me he percatado de unos hechos catastróficos.

El lunes oí a sus padres discutir, como de normal, pero comentaron un tema muy impactante. Voy al grano: su padre no es su padre. Ahora, déjeme explicárselo con todos los detalles.

Había escuchado rumores sobre el romance de su madre con un pueblerino hace unos 17 años, pero fueron confirmados al oírlos discutir. Como sabrá, su madre está gravemente enferma y morirá, y tengo que admitir que he formado parte de esa tragedia, pero no tenía otra opción. Su padre me dio una bandeja repleta de tazas de té, y me dijo que le diese a su madre una en concreto. No lo comprendí, pero cuando su madre cayó enferma, caí en la cuenta de que el té era la causa. Su padre se quiere deshacer de su madre para quedarse con toda la herencia, pero para eso tiene que matarle a usted también. Para conseguirlo, amañará las elecciones al alimento del dragón, y desgraciadamente morirá.

Debe huir con su madre a un lugar lejano y seguro para que su madre se acabe de recuperar y usted no muera.

Adiós, Su mayordomo Clementino

Claudia Marina - Míriam Fernández

Secondary Y2D

El mayordomo y la princesa

Secondary Year 2B

L’última oportunitat

L'any era el 2165 i la Martina, una noia de tretze anys de Sant Cugat, s'acabava de llevar. Malgrat que li feia una mandra impressionant sortir de la comoditat i l'escalfor del seu llit, l'olor de torrades amb mantega la va animar. Amb clars signes de cansament, la Martina va seure i es va cruspir les torrades en un tres i no res. Després de devorar el deliciós àpat, va encendre el televisor, es va preparar una tassa de xocolata calenta i va seure al sofà. Va posar les notícies i, el que va escoltar, la va impactar tremendament: uns cientí cs nord-americans havien descobert una manera de sobreviure a Mart i la gent seria transportada en aquest nou planeta en els pròxims dos mesos, a causa de la pobra situació en la qual es trobava el planeta Terra. Quan se'n va assabentar, la Martina va fer un crit que, possiblement, la van sentir a l'altra punta del planeta. La mare, estranyada i preocupada, va treure la mirada del telèfon i li va preguntar:

– Què et passa, per què crides?

– Que no te n'has assabentat? D’aquí a dos mesos estarem tots vivint a Mart!- va dir amb emoció.

– A Mart?- va dir la mare estranyada- Com vols que visquem a Mart, si allà no hi ha manera de sobreviure.

– Uns cientí cs han descobert una manera de poder-hi viure!- va informar la Martina a la seva mare.

– Au, ves a l'escola i ja en parlarem més tard- va comunicar la mare a la Martina.

– D'acord- va dir la Martina.

Van passar cinquanta dies i la incertesa i l’emoció regnaven en l'ambient de totes les ciutats del món. Hi havia dos grups de persones: els que no estaven segurs de la decisió de canviar de planeta, i els que estaven totalment d'acord i completament emocionats. La Martina pertanyia al segon grup, no li trobava cap aspecte dolent al fet de canviar de planeta i estava convençuda que aquest cop, el cuidarien molt millor.

Va arribar el dia de la partida i un coet enorme va arribar a Barcelona per a tots els habitants de la província. Després que la Martina s'acomiadés efusivament de tots i cadascun dels membres de casa seva, mare i lla van posar rumb al coet. Abans d'entrar van ser informats que quan arribessin els seria assignada una casa i que procurarien que tot el món tingués els mateixos veïns que abans. Van entrar al coet, i, tot seguit, aquest va enlairar-se. El viatge cap a Mart va ser d'ensomni, van poder observar el meravellós sistema on vivien i, a més a més, va ser sorprenentment curt. Quan van arribar, a totes les persones del coet els hi va ser implantat un xip que permetia la vida a Mart. Al cap de trenta minuts a la Martina i a la seva mare els van donar un cotxe, les claus i la localització de la seva nova casa. Van passar dos mesos i la gent ja estava acostumada a Mart. Les empreses van començar a aixecar o cines i gratacels enormes i preciosos, es van construir fàbriques industrials i l'ús de diòxid de carboni començava a incrementar perillosament.

Un dia, quan la Martina era a l'escola, tots els nens i nenes van rebre un avís d'urgència màxima: la quantitat de contaminació havia incrementat tant que, si no es disminuïa el ritme, el planeta Mart explotaria en els pròxims tres mesos.

Tots els nens i nenes es van quedar estranyats. Com podia ser que haguessin contaminat tant en el poc temps que havien viscut al planeta?

Moltes empreses van començar a baixar el ritme, però n hi havia d'altres que no van fer més que incrementar-lo, cegats per la quantitat de diners que podien guanyar. Va passar un mes i, en un matí especialment fred, la Martina s'acabava de llevar. Malgrat que li feia una mandra impressionant sortir de la comoditat i escalfor del seu llit, l'olor de torrades amb mantega la va animar. Quan va arribar a la cuina, va veure a la seva mare encenent el televisor, amb preocupació evident.

– Què passa, mare?- va preguntar la Martina.

– Ens han informat a tots que encenem el televisor, hi ha un missatge urgent que ens han de comunicar- va contestar la mare.

Van posar les notícies i van veure una foto feta des de l'espai de Mart, ple de fàbriques contaminants. Mentre la veien, van escoltar: la situació ha empitjorat tant que tot el món serà transportat a la Terra en les següents dues hores, a causa de la més que possible explosió del planeta. En aquell moment, una explosió gegant va destruir tot el planeta i l'espècie humana va quedar extingida.

Secondary Y2B

Català

Secondary Year 2B

Sant Jordi 2023 AWARDS

Secondary Y2B

Tintin et Milou

Français

Lunna Bosque - Guillermo García Martínez

Secondary Year 2D

Gedicht der

Verantwortlichkeiten

Wir müssen um sieben Uhr aufstehen

Bringen uns zur Schule unsere Eltern

wir müssen pünktlich zur Schule kommen

um keine Strafe zu haben

in der Schule lernen wir

der gute Lehrer ist

auf Englisch freuen wir uns aufs First

das sehr schwierig ist!

Wenn wir nach Hause gehen, liegen wir auf dem Sofa

und wir rufen unsere Freunde an!

wir müssen unsere Hausaufgaben machen

damit Herr Alexis nicht wütend wird!

Claudia Marina - Inés Balcells

Secondary Y2D

Gedicht der Verantwortlichkeiten

Inés Balcells und Claudia Marina

Secondary Year 2E

Meine Familie ist mein Schatz

Meine Familie ist mein Schatz, ist immer an meiner Seite.

Meine Eltern raten mir, und leiten mich auf dem Weg.

Mein Bruder, treuer Begleiter, wir teilen unvergessliche Momente.

Meine Großeltern sind die Stimme der Erfahrung, und geben mir seine bedingungslose Liebe.

Meine Familie ist mein Schatz, ohne sie macht mein Leben keinen Sinn.

Ana Allegue

Secondary Y2E

Meine Familie ist mein Schatz

Secondary Year 2D

Sant Jordi 2023 AWARDS

Cloe Bascompte - Inés Bisbe - Georgina Gutiérrez

Secondary Y2D

Sant Jordi 2023 Chino

Zhōngwén

Secondary Year 3B

Sant Jordi 2023 AWARDS

Hanna Michalak

Secondary Y3B

Oh Hello Oklahoma!

Secondary Year 3B

Emily Piesker Secondary Y3B Citizen News

Secondary Year 3D

De Góngora a Quevedo

Oh, grande Quevedo, luz de las letras, con pluma aguda y fértil ingenio has sido siempre de mi amor el dueño y de mi pluma, fuente de agudezas. Así que mis disculpas son sinceras, con admiración tus poemas leo y con pesar me disculpo sincero pues nos reconciliamos ¡Albricias! Y tus poemas mi corazón roban pues tu arte me sacudió de golpe, celebremos la amistad con champán pues reconozco que soy un gran fan, seremos amigos hasta la muerte, esperaré tu obra con gran afán.

De Quevedo a Góngora

Perdón por esas repetidas y viles ofensas hacia tu persona, ¡Oh, Góngora! Maestro de la lengua cuyos versos provocan frenesí Tratas tus letras como un bisturí, cada palabra, cada verso es joya, arrojas maestría en el poema que al leer como rosa florecí Tu ingenio y talento envidiable con su fiel belleza nos cautivó, nos dejas un legado admirable. ¡Oh, Góngora, con tu nariz valiente! La maña de ti siempre se esperó, tu gran poesía durará siempre.

Pau Jané - Lucas Sánchez

Secondary Y3D

De Góngora a Quevedo y de Quevedo a Góngora

Secondary Year 3A

La invisibilitat de la religió

Jo sincerament crec que ningú sap qui soc jo, cap d’aquells miserables em coneix, ni tan sols em volen escoltar. Estic segur d’haver trobat un invent que podria canviar les nostres vides, ens podríem moure millor, podríem fer més negocis, guanyaríem més diners, però res d’això és important quan surt de la boca d’un musulmà.

Encara recordo aquella tarda quan vaig decidir plantar-los cara i vaig anar a ensenyar-li al rei. Li vaig explicar tot a la perfecció, com funcionava, la lògica que hi havia al darrere, els avantatges… però per molt que els nostres avantpassats l’usaven, el meu astrolabi no servia per a res comparat amb els invents que podria fer un cristià.

- Com haig de creure a un in del com tu? No tens ni l’acompanyament de Déu, ni el seu perdó ni res de res. Com creus que has trobat tu una cosa que cap dels meus ha descobert abans? - recordo que em deia.

- Més senyor, vostè no sap qui soc jo, no em coneix de res, com gosa dubtar de les meves capacitats de tal manera?

- És obvi que no entens res, està clar que tu no podries mai trobar un invent passat amb tant ús com això que anomenes astrolabi, amb tu tot són ximpleries.

- No ho són pas, de ximpleries, faci el que vulgui, no m’escolti, no em cregui, no em dirigeixi la paraula, però quan gràcies a mi aconseguim orientar-nos i trobar noves terres, no em vingui a buscar.

Dit això vaig agafar la porta i vaig marxar. Obtindria la fama per l’astrolabi, algun dia, potser demà o potser anys després de la meva mort, s’adonarien que tinc raó, que això que ell anomena ximpleries és en realitat un aparell de navegació que serveix per calcular l'alçada del sol o l’estrella polar i així poder saber cap a quina direcció estàs anant.

Ha arribat un punt on ja m’he rendit, ja no vull alertar a tothom del meu descobriment, ja no vull intentar convèncer a tots els cristians que sí que he trobat un invent útil. L’únic que intento, arribat aquest punt, és que els musulmans m’escoltin i el facin servir. Potser algun dia, quan algú l’utilitzi i aconsegueixi alguna cosa important, em creuran, o potser no, ja tant se val. La frustració que jo sento en aquest moment és incalculable, ja que penso en cada hora que vaig invertir en això perquè pensava que serviria, que em creurien, m’escoltarien o com a mínim li donarien una oportunitat, però, com era d’esperar, res d’això ha passat.

Probablement, d’aquí a uns anys, un cristià trobarà els mateixos documents i proves que jo i rea rmarà la meva teoria, però és clar que quan ell ho digui ningú dubtarà, ningú l’ignorarà, ningú el tractarà de boig com bé ho van fer amb mi. Però és clar que quan això passi ningú se'n recordarà de mi. Quan això passi, es considerarà un dels homes més rellevants i, en canvi, ningú recordarà que jo vaig anar primer.

Nona Ortega

Secondary Y3A

La invisibilitat de la religió

Català

Secondary Year 3B

La bruixa al monestir

El sol brilla. Acompanyada de les germanes, fora, al claustre, deixo que els raigs de llum m’acariciïn la cara, com ningú mai no ho ha fet. Tot seguit baixem juntes les escales, i cap a esmorzar. Ningú parla, l’únic soroll és aquell del ganivet repicant contra el plat, i la veu de la germana cantant la paraula de Déu. Havent acabat, és hora de pujar cap a la cambra. Només entrar, em sobta una presència desconeguda, que es troba lliurement fullejant els meus escrits. La paraula del Senyor m’aconsella dirigir-me a la desconeguda amb bona voluntat:

-Perdó, però podria preguntar qui és vostè, si li plau?

En girar-se, observo en ella característiques que s’allunyen de les d’una dama tradicional. Els seus cabells són d’un vermell pur. M’ha enviat el dimoni una de les seves?, perquè la seva vestidura només aconsegueix amagar una part del seu cos, com aquell qui ha oblidat les seves vestimentes. La seva expressió és confiada. Amb més desconfiança, pregunto:

-Digues, bruixa, d’on ets i a qui busques?

-Bruixa?, hauries de vigilar una mica el que dius eh? Mira, jo el que busco és una manera de tornar a casa.

-Perdoni- ignoro els seus mots desconcertants, i dirigeixo la mirada als escrits que té a les mans- però em podria explicar què fa amb els meus escrits?

-Ui, perdó tia - ( creu que sóc la seva tieta, jo, sota celibat?)

- És que no hi havia res a fer aquí, i he trobat això i… Està súper ben escrit! Però això de posar la data vella, és per afegir realisme o què?

-Data vella?- miro l’escrit de què em parla, “14/2/1120”- Però sí és data d’ahir.

-Ahir? Però quin any creus que és?

-No crec, sinó que sé que l’any és el que posa al paper.

-No fotis… Tia, que crec que he anat enrere en el temps o alguna cosa així, tipus pel·li.

-Viatjat en el temps?

-Sí, dona, que jo visc al segle XXI, l’any 2023, per ser exacta.

-No pot ser…

Penso. En part, desconfio de la seva màgia fosca (viatjar en el temps?), però la curiositat em guanya, i amb un vot de confiança, crec les paraules de la dama.

-Si realment visita des d’on diu que ve, per què no l’acompanya el seu espòs?

-Fàcil noia, perquè d’espòs no en tinc ni en busco!

-Però una dama com vós, manca d’espòs… Així doncs, és monja, com servidora?

-Pffft! Ni morta! Simplement que no vull espòs, no em cal. Als meus temps, si una noia no vol casar-se, no es casa! Som lliures!

-Lliures - sento un somriure dibuixant-se al meu rostre

-Clar! Lliures de vestir com vulguem, de casar-nos o no, de dir qualsevol cosa…

-Déu vos guard! No menteixi!

-No menteixo, és així!

Em giro per contemplar el que diu. Quina meravella! Llibertat, veu, una dona? És un somni que no mereixo imaginar.

-I què més?

Però en girar-me ja no hi és. La dama ha desaparegut. Havia existit realment? Qui ho sap. En tot cas, real o no, ha plantat en mi el desig de llibertat, per a mi i les meves germanes actuals i futures.Llibertat… quin mot més dolç. Llibertat… la teva dolçor serà meva, algun dia.

Sol Siscart Secondary Y3B

La bruixa al monestir

Secondary Year 3A

Sant Jordi 2023 AWARDS

Alba Soria - Carmen Ripol

Secondary Y3A

Asterix et Obelix

Français

Secondary Year 3B

REITEN IST MEIN LEBEN

Das erste Mal, dass ich eine Reitklasse bekommen habe, war ich elf Jahre alt. Ich habe immer den Sport meiner Schwester geliebt. Aber jetzt konnte ich den Sport, den ich liebe, machen. Und ich habe Reiten gewählt.

Ich bin zum Club gegangen. Als ich da geritten bin, habe ich es viel geliebt. So viele Pferde, so viel Leben, wunderbar!

Ich habe die Trainerin kennengelernt. Sie war so nett und schön. Ich habe viele Dinge nicht verstanden, aber Anna, meine Trainerin, war sehr verständnisvoll, und ein bisschen später habe ich viel gelernt.

Meine erste Stute war Tinta, und sie war ein schönes Pferd, so interessant!

Nach dem Training habe ich nochmal reiten wollen und ich wusste, dass das mein Sport war.

Sol Siscart

Secondary Y3B

Reiten ist mein leben

Secondary Year 3C

Adriana Vicedo

Secondary Y3C

Ein Comic

Deutsch

Secondary Year 3D

Das erste Mal, dass ich ich auf einem Konzert war

Es war vor 5 Jahren. Ich bin auf einem Morat-Konzert gegangen. Das Konzert hat 2 Stunden gedauert. Ich war sehr aufgeregt und das Konzert war sehr lustig.

Das Konzert war in Cap Roig in Costa Brava. Ich bin mit meiner Mutter, meinem Vater, meinem Bruder und meiner Tante gegangen. Das Konzert war am Nachmittag. Vor dem Konzert war ich sehr nervös.

Sie haben das Album “Balas Perdidas” gesungen und auch einige Lieder wie “Cómo te atreves a volver” oder “Aprender a Quererte”.

Ich habe Emotionen gefühlt, deshalb war ich nach dem Konzert sehr glücklich. Es war einer der besten Tage meines Lebens.

Pablo Caro

Secondary Y3D

Das erste Mal, dass ich ich auf einem Konzert war

Deutsch

Secondary Year 3A

JUAN: - Nǐ hǎo ma? / ¿Cómo estás? / 你 好 吗？

MARTINA: - Wǒ hěn hǎo / Muy bien / 我 很 好 。

Nǐ jīntiān xiàwǔ yào zuò shénme? / Hoy por la tarde ¿quieres hacer algo?

你 今 天 下 午 要 做 什 么 ？

JUAN: - Jīntiān wǒ xiǎng zàijiā / Yo me voy a quedar en casa

今 天 我 想 在 家 。

MARTINA: - Nǐ xiǎng xiàwǔ qù shāngdiàn ma? / ¿Esta tarde tu quieres ir a comprar?

你 想 下 午 去 商 店 吗？

JUAN: - hǎo a Dànshì jīntiān xiàwǔ huì xià yǔ / Sí Pero hoy por la tarde va a llover

好 啊 但 是 今 天 下 午 会 下 雨 。

MARTINA: - Nà Nǐ xiǎng qù kàn diànyǐng ma? / ¿Quieres ir al cine?

那 。。。你 想 去 看 电影吗？

JUAN: - Xiǎng, ránhòu wǒmen qù chī wǎnfàn ba / Sí, ¿después tú quieres ir a cenar?

想 ，然 后 我 们去吃晚饭吧。

MARTINA: - hǎo a, Wǒ xiǎng qù zhōngguó fàndiàn / Yo quiero ir a un restaurante

chino 好 啊 我 想 去 中 国 饭店。

JUAN: - Wǒ yě xǐ huan chī zhōng guó cài / A mi me gusta la comida china

我 也 想 吃 中 国 菜 。

MARTINA: - Wǒmen zěnme qù fàndiàn? / ¿Nosotros como iremos al restaurante?

我 们怎么去饭店。

JUAN: - Nǐ xiǎng kāichē ma? / ¿Tu quieres conducir?

你 想 开 车吗？

MARTINA: - Bù xiǎng Wǒmen kěyǐ zuò chūzūchē qù / No quiero Podemos ir en taxi 不 想 我 们可以坐出租车去。

JUAN: - Hǎo de / Vale

好 的 。

MARTINA: - Wǒmen jīntiān xiàwǔ shénme shíhòu jiànmiàn? / ¿Nosotros a que hora quedamos esta tarde ?

我 们今天下午什么时候见面？

JUAN: - Xiàwǔ jiǔ diǎn, zěnme yàng? / ¿A las nueve de la tarde?

下 午 九 点 怎 么 样？

MARTINA: - Mmmm jiǔ diǎn bàn ne? / Mmm a las nueve y media?

九 点 半 呢 ？

JUAN: - Wǒ jiǔ diǎn yí kè qù nǐ jiā ba / Yo voy a tu casa a las 9:15

我 九 点 刻 去 你 家 吧 。

MARTINA: Hǎo de / Vale

好 的 。

JUAN: - Zàijiàn / Adiós 再 见！

MARTINA: - Zàijiàn Juan / Adiós Juan

再 见, 胡安！

Sant Jordi 2023 AWARDS

Martina Pérez - Juan Toca

Secondary Y3A

Zhōngwén

Secondary Year 3D

Sant Jordi 2023 AWARDS

Secondary

Giulia Martínez - Ivet Pedraza

Y3D Ring Ring...

Zhōngwén

Secondary Year 4D

Hamlet: An honest review

Seldom do I go to theaters in order to watch plays, as I have never been keen on this type of dramatic interpretation, nevertheless, I recently got to watch a one-man play adaptation of Hamlet, Hamlet is a play written by the globally famous author William Shakespeare

Set in Denmark, this renowned play focuses on Hamlet, and his fight for revenge. It starts off with the death of the King, Hamlet’s dad, meaning Hamlet’s uncle, Polonius, inherits the crown As the story progresses, we find out about the actual cause of the King’s death, as well as the true nature of several characters, signifying that the ending is, by no means, predictable Each character has its own moral complexity which allows people to comprehend the reasoning behind their actions While the play itself, written by Shakespeare, undeniably deserves the recognition it has received throughout history, the adaptation I had the pleasure of watching was also thoroughly creditable

The first thing that pops into my mind about the one-man play reconstruction I watched has got to be the talent of the actor He was nothing short of spectacular The actor was a dedicated and talented individual, who encapsulated the essence of every character in a personal manner What is more, the set-up was perfectly orchestrated, and the venue was magnificently selected Nonetheless, every rose has its thorn, and I must admit that, at times, the audience tended to pay less attention due to the length of the spectacle

I would strongly recommend this adaptation to all those who are fans of classic literature and those who find enjoyment in these types of artistic interpretations.

Martha Steadman ESO 4D

Martha Steadman

Secondary Y4D

Hamlet: An honest review

Secondary Year 4A

Guillem Blanco

Irene Chia ESO 4A

La leyenda del cementerio en el acantilado de Tossa de Mar

Después de un par de horas de camino, finalmente el autocar llegó a Tossa de Mar para pasar unos días en la playa con sus compañeros Los jóvenes llevaban semanas esperando estas colonias y no podían aguantar más las ganas de pegarse un buen chapuzón Les habían explicado el itinerario y estaban muy emocionados ya que sus compañeros de un año mayor describían sus experiencias allí como únicas además de la par ticular historia de cuando se escaparon por la noche a bañarse en el mar a la luz de la Luna y fue impresionante

¡Qué ganas!

Yo nunca he hecho esto, mejor llevas tú el remo

Los dos tenemos que llevarlo, pero te ayudaré no te preocupes dijo riendo Salieron del embarcadero subidos a la canoa los dos, junto a los otros que también iban en sus canoas Empezaron con el paseo y se lo estaban pasando muy bien, todos reían y disfrutaban de la nueva experiencia ya que para muchos era la primera vez que lo hacían Los monitores gritaron para avisar que era hora de volver pero este grupo de 6 no lo escucharon y siguieron un poco más adelante Al adentrarse un poco más quedaron intrigados ante una especie de cajas que había colgando de un acantilado que no entendieron qué era y al notar una extraña sensación decidieron volver con el grupo y dejar el tema apar tado y tampoco darle mucha impor tancia Al fin y al cabo eran jóvenes curiosos aunque olvidadizos y se centraban más en otros temas

Más tarde fueron a las habitaciones, no tenían grandes expectativas y se llevaron una grata sorpresa al ver que había 2 literas y 1 baño grande para todos, cosa que les alegró mucho, no les habían hablado muy bien de ellas pero luego preguntando un poco por el hostal habían averiguado que ese año se había reformado Se repar tieron la ducha en turnos lo que significaba que mientras uno se duchaba los otros no tenían nada que hacer, por lo tanto decidieron encender la tele y buscar las noticias a ver si explicaban los detalles sobre el alunizaje del famoso astronauta Neil Amstrong

Imaginaos estar allí, en un cohete, sobrevolando el espacio y llegar a un lugar totalmente desconocido y que hasta hace poco parecía imposible de llegar dijo uno de los jóvenes alucinando

Cómo debes sentir te al hacer historia por ser el primer hombre en pisar la Luna solo decirlo ya se nota un pensamiento imposible añadió otro

Guillem Blanco - Irene Chia

Secondary Y4A

La leyenda del cementerio en el acantilado de Tossa de Mar

Secondary Year 4D

José María Fuentes

Ton Sans

ESO 4D

El oscuro pasado del Imperio Romano

No sabía nada de esta historia hasta que me la contaron hace ya un tiempo, pero lo que sí sé es que en esta historia reside una cruel realidad En el pueblo de Sant Cugat, hogar de 20 000 habitantes en aquel entonces, julio de 1907, Javier, un joven de 16 años, iba como cada sábado a trabajar a la fábrica local Normalmente iría enfadado pero ese día estaba más contento ya que al día siguiente era domingo y no tendría que trabajar En su camino diario hacia el edificio se encontró con sus amigos, Jacinto, Ana, Aparicio, Penélope y Paco

Ey, ¿qué tal payaso? exclamó Paco

Jajajajaja, bien, gandul dijo Javier yendo a saludar a Paco y a los demás

Nos preguntábamos si querrías venir con nosotros hacia el monasterio al alba, seguramente nos quedaremos hasta el anochecer o incluso más tarde dijo Jacinto

¿No habéis oído nunca hablar de lo que pasa esta noche en el monasterio? respondió temerosamente Aparicio

¿El qué? preguntaron todos

Se dice que un día como este, cuando el imperio romano ocupaba la península se capturó a un fugitivo del imperio romano que se llamaba Cucufato Le hicieron una de las torturas públicas más duras jamás hechas le abrieron el estómago y le sacaron las tripas

Cuando el pueblo vio eso, se reveló y construyeron una gran iglesia en su honor Hoy en día es el monasterio de Sant Cugat y el 15 de julio del 304 d C fue el día en el que Cucufato falleció, debido a esta muerte se dice que su espíritu aún ronda por el monasterio y que una noche al año busca alguna alma en pena para llevársela con él y esa noche es la de hoy explicó Aparicio

(Se echó a reír a Javier) Pues será mejor que nos quedemos con nuestras madres exclamó Javier

No es muy inteligente reírse de los muertos Javi contestó Penélope

Aparicio creo que estás delirando, cómo va haber un espíritu en un monasterio, pasas mucho tiempo leyendo manifestó Ana

Bueno, bueno, yo me quedaré con mi “mami” entonces aseguró Aparicio

¡Bah! no seas cagón incitó Javier

¿Me estás llamando cobarde? insinuó Aparicio

Sí,así es sostuvo Javier

Jose María Fuentes - Ton Sans

Secondary Y4D

El oscuro pasado del Imperio Romano

Secondary Year 4D

Sant Jordi 22/23. Llengua catalana i literatura

Guanyador/a: Abril Garcia (ESO 4 D)

Tema: Heroi romàntic

Una nova vida

Tots vestíem de negre. Un silenci aclaparador regnava, fins que la música fúnebre va començar a ressonar a l'interior de l'església. El mossèn va dir unes paraules en commemoració d’Esperança Marín, la meva difunta mare, just abans de portar el taüt al cementiri per enterrar-lo. La fredor i la foscor d'hivern es noten en sortir de l'església. En el moment d’enterrar la mare, soc l'únic present, a banda dels homes que han portat el taüt. La gent ja ha marxat a casa seva, és un dia plujós i no volen acabar xops. A mi no m’importa sentir la pluja. Per què m’hauria d’importar si les llàgrimes que cauen dels meus ulls ja porten una estona mullant-me la cara? Finalment, em quedo sol, completament desemparat. La mare era l’única família que em quedava. No teníem una vida envejable, era senzilla, però jo sabia que ella em cuidava i amb això era feliç. Tampoc teníem molts amics al poble, alguns han vingut al funeral per cortesia, però són uns hipòcrites. A cap d’ells els importa realment la mort de la meva mare, ni molt menys el que passi amb mi ara que estic sol. No em queda res, no sé què fer, ni on anar. Per aquest motiu decideixo quedar-me una estona al costat de la tomba de la mare, observant el que m’envolta. Entre la immensitat del cementiri, veig un niu d’ocells a la branca d’un arbre. Hi ha quatre ocells que sembla que acaben de néixer, tot just tindran dues o tres setmanes. Tots eren petits, però un d’ells ho era més que els altres. Era diferent, semblava que no encaixava amb els seus germans. De sobte, va saltar del niu. Semblava que cauria a terra, que no tenia prou força per volar, però sorprenentment va aconseguir aixecar el vol i va anar-se’n, solitàriament. Crec que és el que hauria de fer jo; marxar, buscar-me a mi mateix, una nova vida.

Vaig fer el que el meu cor manava i vaig emprendre una ruta cap al poble veí. Després de diverses hores caminant, per fi vaig arribar al meu destí. Però no tot era perfecte, continuava sense tenir un lloc on dormir, i tampoc tenia diners. Em vaig adonar que, almenys per ara, l’única opció que tenia era quedar-me al carrer demanant almoina. La gent del poble que passava pel meu costat em mirava amb pena, però pràcticament ningú feia res per ajudar-me, en aquell dia no vaig aconseguir més de 42 cèntims. L’endemà, però, vaig tenir molta més sort. Una senyora d’aspecte glamurós i que vestia roba que semblava cara em va donar unes monedes. Vaig decidir que era la meva oportunitat per començar a formar una nova vida. Abans que s’allunyés de mi, li vaig suplicar que em donés un treball, que em conformava amb qualsevol feina i que estava desesperat. No semblava gaire convençuda, però sembla que al final va compadir-se de mi i va acceptar donar-me feina a casa seva, com a jardiner.

Em va portar a casa seva, no sé quant em pagaria, però em donaria un sostre sota el qual dormir i això era més que suficient. La senyora va ensenyar-me la casa, que, per cert, era gegantesca, i va explicar-me el que hauria de fer. En acabar, jo estava disposat a començar amb la meva tasca, però la senyora va voler presentar-me les seves filles. En tenia dues; Clareta, la petita, era molt graciosa, però la que em va cridar l’atenció va ser la gran, que tindria més o menys la meva edat. Es deia Marina. Només veure-la em vaig enfonsar en els seus ulls tan profunds i blaus com la mar. Era la noia més bella que havia conegut mai. Estava tan meravellat per la seva gràcia que no escoltava res del que estaven dient. Vaig recuperar la compostura quan la Marina em va preguntar el meu nom, cosa que la seva mare no s’havia dignat a fer. Li vaig respondre que em deia Álvaro. Així doncs, les noies van marxar a les seves habitacions i jo vaig fer el mateix.

Van passar uns dies en els quals vaig aprendre molt sobre botànica, tenien un munt de plantes tant fora com dins de casa. Em semblava molt entretingut, però el que més m’interessava de la casa no eren les plantes, sinó ella, la filla gran de la senyora. Sempre la veia llegint per la finestra de la seva habitació, mentre jo arreglava les flors del jardí. Un dia, vaig atrevir-me a acostar-me a ella, i li vaig preguntar pel llibre que sempre llegia. Quan ho vaig fer es va posar vermella, com si s’avergonyís de llegir. Em va explicar que era un llibre romàntic, els preferits de la meva mare. Vam estar hores parlant d’històries d’amor, vam connectar instantàniament i l’expressió emocionada era clara a la cara de la noia. De cop, vam escoltar com s’acostaven les passes de la senyora. Se li va esborrar el somriure i em va suplicar que no digués res a ningú. Ella va notar la meva confusió, i em va explicar que la seva mare volia que es casés amb un home noble i adinerat, i que ara mateix la seva prioritat hauria de ser trobar-lo, no passar-se el dia immersa en narracions fictícies.

Abril Garcia

Secondary Y4D

Una nova vida

Secondary Year 4D

Sant Jordi 22/23. Llengua i Literatura catalana

Guanyador/a: Jana Puig (Eso 4)

Tema: Heroi realista

Constància i il·lusió

Per fi va arribar aquell dia, un dels més esperats pels joves del moment. Només es podia notar felicitat pels passadissos per part dels més eixerits. Aquells que havien crescut corrent i jugant pels carrers i places del poble. Els que quan eren menuts els cuidaven les monges i a mesura que havien anat passant els anys van acabar asseguts als pupitres amb una ploma i tinta per anar escrivint tot el que els recitava el mestre. Però aquell dia tot acabava, es tancava aquella etapa d’innocència, aquella viscuda durant catorze anys. Aquell número que per desgràcia, es quedaria per sempre gravat a les seves sangs.

Però aquell dia no semblava la fi del món per a ells, ni tan sols mostraven un petit sentiment de tristesa o de pèrdua, mostraven totalment el contrari. Corrien pel pati amb un somriure d’orella a orella sabent que seria l’últim, sense constància que ara el temps començaria a ser comptat, i amb una il lusió que no tardaria gaire a esfumar-se. Ballaven les campanes, però d’una manera pausada i amb un ritme lent, que sonava a comiat. Per a aquells xicots ja no era un “fins al setembre”, sinó un “bona sort”. Aquell dia, no tenien pressa per tornar a casa, només volien celebrar la nova etapa en la qual estaven a punt d’endinsarse. I així van passar aquelles curtes i caloroses setmanes d’estiu, fins que va arribar el primer dia de treball.

Els nois amb cabell curt i les noies amb trenetes que adornaven amb cintes d’un color viu. Entraven a la fàbrica saltant i les faccions de la cara transmetien novetat i ganes d’entrar a aquell món d’adults. “Bon dia, senyor, quina labor he de fer avui?” Preguntaven amb intriga al senyor que els organitzava, però sempre era la més simple. Cosa que a ells no els importava, escombraven i netejaven amb un cant que desentonava entre tots els d’aquells adults. No entenien l’actitud i la fatiga dels grans, ni tan sols el perquè d’aquelles mirades perdudes que només aixecaven el cap per mirar aquelles agulles de rellotge que marcaven els temps restant per a la llibertat.

Però tal com era d’esperar, aquelles menudes no van tardar gaire a deixar nues les seves trenes, i fins i tot, algunes d’elles ja es recollien els seus cabells. Van començar a tenir una relació més propera amb aquelles màquines, les quals les acompanyarien per anys i després se'n farien càrrec els seus fills. El temps els va fer anar canviant, l’energia d’aquells petits innocents va anar evaporant-se al ritme d’aquelles màquines d’aigua i vapor. Ja no preguntaven quina labor tenien assignat aquell dia, sempre era la mateixa, i havien començat a veure l’organitzador com un controlador que comptava treballadors, però també hores. En les seves ments, Ford va deixar de ser un gran innovador de l'època, i va passar a ser creador d’un projecte que tenia com a objectiu beneficiar les grans companyies i els seus amos. Amb els anys, les mirades d’aquells minyons es van anar apagant i van sentir la necessitat de buscar un petit plaer fora d’aquelles quatre fosques parets. Comencen a tenir criatures que portaran alegria i un aire de novetat en aquells petits i bruts habitatges.

En el cas de la filla de Marc, buscava que portés esperança en aquella roda sense millora per part dels treballadors. Marc era un home que provenia d’una família pobra de la qual tots ells havien passat per aquelles màquines, però ell destacava per tenir una gran habilitat social i ser molt astut a l’hora de gestionar les exportacions del comerç de la fàbrica. No cobrava gaire més que un treballador qualsevol, i pel fet d’haver perdut la seva dona en un accident amb la pressió d’una màquina de vapor, havien de sobreviure amb un únic sou. Marc era conscient que la seva filla acabaria entrant en aquella roda tan odiada per part dels treballadors, però ell faria tot el possible per evitar-ho. Intentava mostrar-li des de molt petita la importància del coneixement, i les bondats de ser una persona curiosa. D’altra banda, Marc feia tot el possible per aconseguir ser una mica més visible per part dels burgesos, amb l’objectiu d’un ascens a un càrrec superior.

Amb molt d’esforç i mostrant la seva intel ligència i la millor part d’ell, Marc va obtenir aquell ascens que tant buscava per part dels burgesos. Tal com li va inculcar la importància dels coneixements a la seva filla, ell va utilitzar aquell augment de sou per apropar-se als burgesos i aconseguir que la seva filla passés de

Jana Puig

Secondary Y4D

Constància i il·lusió

Sant Jordi 2023 AWARDS

Secondary Year 4D

Français

Carlota Marín - Alejandro Pujol

Secondary Y4D Comique

Secondary Year 4A

In einer Bar lernen sich zwei Personen (ein deutsches Mädchen und ein spanischer Junge) kennen und sie sprechen über ihr Leben, weil sie eine Beziehung zwischen spanischen und deutschen gründen wollen

Dialog zwischen ihnen:

- Hallo Lea, wie geht’s? Mateo

- Hallo Mateo! Gut, danke, und dir? Ich denke, dass wir mehr über unsere Nationalitäten und über unsere Unterschiede wissen müssen Lea

- Ja, ich denke das auch Erzähl mir über die Traditionen und das beste Essen in Deutschland Mateo

- Eine Tradition in meiner Familie ist, dass wir die Schuhe an der Tür vor dem Haus lassen Ah! Und du musst zum Freimarkt in Bremen kommen! Es ist ein berühmtes Fest und das Lieblingsfest von meinem Bruder! Lea

- Es klingt toll, ich muss Deutschland besuchen In Spanien haben wir nicht diese Traditionen, wir können die Schuhe in unserem Haus verwenden Die beste Tradition in Spanien ist der Mittagsschlaf, weil die meisten Menschen in Spanien eine “Siesta” machen Übrigens: Ich bin heute sehr müde, da ich um 12 Uhr aufgewacht bin Mateo

- Um 12??? Ich habe um 12 Uhr gegessen!! Menschen in Deutschland stehen sehr früh auf Lea

- Was hast du gegessen? Mateo

- Ich habe eine Kartoffelsuppe und eine Wurst mit Sauerkraut gegessen Und ich habe ein Brezel als Dessert gegessen Lea

- Lecker! Ich habe um 14 Uhr Tapas und Paella gegessen Mateo

- Das ist sehr cool! Wir haben viele Unterschiede, aber das ist normal zwischen Ländern Wir haben auch Ähnlichkeiten Lea

- Ja, zum Beispiel, wir haben beide viel Immigration In Spanien sind 12,9% der Personen Einwanderer Sie haben vor allem marokkanischen Ursprung Mateo

- Das ist richtig In Deutschland sind 20% der Personen Migranten und es gibt viele Menschen türkischer Herkunft Das ist eine Ähnlichkeit, die wir teilen Lea

- Wir haben unsere Unterschiede und Ähnlichkeiten gesehen und wir können eine Lösung für Deutschland und Spanien finden Mateo

- Wir können den Erasmus der Schüler verbessern Lea

- Ja! Das ist eine sehr gute Idee Es könnte Programme geben, wo junge Menschen sich anmelden und mit anderen Leuten über ihre Sprachen und Traditionen in anderen Ländern sprechen, um ihnen bei ihrer Integration zu helfen Mateo

- Ja, das ist eine Lösung für dieses Problem Spanien und Deutschland helfen sich gegenseitig in diesem Programm, um das Leben ihrer Schüler zu verbessern Die Schüler wollen die beste Erfahrung in anderen Ländern haben, weil vielen das keinen Spaß macht Lea

- Perfekt! Beide Länder können einen Pakt durch Erasmus machen und die Deutschen und die Spanier können sich gegenseitig helfen Mateo

- Ich habe viel gelernt, aber ich muss nach Hause gehen Ich habe eine tolle Zeit mit dir verbracht! Lea

- Ich auch! Tschüss! Mateo

- Auf Wiedersehen! Lea

Lola Malgosa - Marc Berenguer

Secondary Y4A

Secondary Year 4B

Sant Jordi 2023 AWARDS

Elisabet Lin - Arnau Company

Secondary Y4B

Gericht

Deutsch

Sant Jordi 2023 AWARDS

Secondary Year 4A

Eduardo Oliveró - Laura Blanquet

Secondary Y4A

Zhōngwén

Secondary Year 4B

Sant Jordi 2023 AWARDS

Rodvin Adilipour - Bernat Pont

Secondary Y4B

Zhōngwén

Baccalaureate

Baccalaureate Year 1C

Gen Z-too much, too young?

Hardly a day goes by without us reading yet another article maligning the younger generation also known as Gen Zers The persisting myth regarding the lack of resilience and laziness which we are reminded of in the majority of the bad press that the generation snowflake receive originates from their elders, the so-called boomers However, can we put all the adolescents in the same basket, or is this just an effect of the famously called generation gap?

It is generally believed that the avocado toast generation is much less resilient than the older generations They buy things on a whim or anything that catches their eye The most common hobby is shopping, but are work-shy and determined not to sacrifice their freedom on a full-time job Interpreted as self-centered, whiners, with no spirit of sacrifice and big spenders Gen X looks down on the youth and paints them as weak due to the fact that they are always whimpering and talking about mental illnesses, they are the most depressed and anxious generation ever, they say We have all seen some of the never-ending memes poking fun at overly-woke Gen Zers But can we paint all youngsters with the same brush?

As a member of this cohort myself, I come to defend my peers The wealth-hoarding Boomers that spend their free time bad-mouthing about our generation, fail to see the pragmatic ability to adapt to our circumstances no matter how daunting they may be , but which they themselves lack We are actually realistic, outspoken and more informed than our predecessors All this technology has given us access to a better education and an awareness of global issues and injustices Older generations have always played down on this type of matters We are courageous individuals, although we had to go through an epidemic and economical and political crisis

In conclusion, given the afore mentioned points, I am inclined to believe that Boomers are making a big mistake in putting down the younger generation They should support and help us improve as individuals At the end of the day, it is us that will rule the world and control their lives in the future

Laura Marina Bacc 1C

Laura Marina

Baccalaureate Y1C

Gen Z-too much, too young?

Baccalaureate Year 1D English

Adolescence, both the beauty and the beast

There are many among the adolescent generation who feel broken or out of place, different somehow, a member of royalty mistakenly born into a family of peasants. Traditionally, change has always been perceived as somewhat unfavorable and dreadful. Therefore, adolescence, a period of complete transition, is often viewed with a negative connotation. Nonetheless, should not there always be more than one version of reality? While the first text makes the point thet teenage years, although intense, do come with a break in the clouds. The second writer highlights the possible detrimental influence that excessively controlling parents can have on the youth during this sensitive period.

The first text gives prominence to the fact that one of the most conventional wisdoms of the present era is that teenage years are a horribly stressful and frightening period of life marked by rebellion and discord. In contrast to the former, the first writer stipulates that adolescence is also a magical time of growth, self-exploration and self-discovery. Hastily, he/she states that indubitably, although these things may be true, it is also a time of pain, embarrassment, self-doubt, awkwardness, and loss into the bargain. While the writer makes some valid arguments about the nature of adolescence, pinpointing its both arduous and exceptional beyond belief aspects, she/he seems to have gone ever so slightly overboard in their scathing words recounting the darker sides of being a young adult. “Adolescence is a new birth, for the higher and more completely human traits are born”, it is a time of self-reflection and new friendships. At last, being seen as adults and gaining a sliver of liberty, which we have been lusting after ever since being able to walk, can often scare us silly, frightening us of our own shadow. Albeit, it lays at our feet an opportunity to spread our wings and do something reckless once in a while. Unquestionably, the author hit precisely the right note saying that being a teenager involves all manner of intense and unpleasant experiences. Then again, for all the turmoil that keeps on ebbing and flowing, there is always the good that makes it all worth it.

Alternatively, text two places an emphasis on the fact that the lives of those caring for teenagers will not get any easier by acknowledging that their moody, distant, strident, and defiant behaviors are not only a given when it comes to this period of time but also downright unavoidable. Nonetheless, the writer accentuates that it might at least put their mind at ease and lift some weight off their shoulders knowing that they did not make a botch of parenting. He/she follows up by asserting that when it comes to adolescent psychological development, it appears that the more one tries to interfere, postpone, or mold it in your own image, the bigger the problems become and the worse is the headache that comes along with them. What’s more, the writer states that excessive supervision not only exacerbates these complications but has an even more negative effect on the children. Having read this text, I wholeheartedly concur that although at first it may feel like getting blood from a stone, helicopter and snow-plight parents ought to comprehend that adolescence is a time when teenager are in need of some space, some freedom and need to be able come up for air and make decisions on their own. At the outset it may seem unfathomable for parental figures to let go of their control and can even make their blood run cold. Nevertheless, not doing so can put a tremendous strain on family relations and in turn cause the opposite effect of what the parents originally intended. Teenagers need the reassurance that they can be themselves and know that they can convey their feelings no matter how unpredictable they may be, without having anyone trying to “fix” them.

Essentially, I believe that adolescence is war, and no one escapes unscathed. It is a period of trauma and societal pressure where individuals are expected to put aside their authentic selves and display only small portions of their gifts. Notwithstanding, adolescence emerges from its dark shadow of negativity and reveals its genuine, and unforgettable, hues only when the child learns how to make it among the grownups of this world, and recognizes that no one is flawless, and that it is ok.

Anastasia Korolkova

Baccalaureate Y1D

Adolescence, both the beauty and the beast

Baccalaureate Year 1C

El momento

Ese bloqueo que sientes en el pecho, cuando arde el cuerpo y el aire falta, que vuelca el corazón antes derecho y sientes que cada segundo que pasa, mata.

Se acerca el momento, pero yo no puedo. Los dedos tiemblan, los pies fallan y cada vez más ataca el miedo. Dos pasos más, uno que retrocedo;

hasta que al piso llego y todo para. Los ojos se humedecen, la voz quiebra, sus miradas me examinan, no saben qué pasa. Se acerca mi momento: “No me siento en casa…”

El momento

Cora Martínez

Baccalaureate Y1C

Baccalaureate Year 1C

Lluita contra una illa

El cel semblava un quadre, pintat amb una combinació de colors càlids que indicaven la posta del sol. Una imatge semblant l’Albert havia vist a la matinada quan, amb un esperit alegre i duent una canya de pescar, es va plantejar aconseguir peix per dinar. Ara, la seva esperança es trobava arrasada pel fons del mar i el seu cub, buit. Al costat d’ell hi havia una muntanya d'escombraries, principalment plàstic, en què es resumia la seva captura. Semblava que això era l'únic que li quedava al mar per oferir. Això, i les inundacions cada vegada més freqüents que amenaçaven aquest petit poble costaner que durant dècades havia sobreviscut a base d’allò que li proporcionava el mar. A l’horitzó es podia distingir una illa; la causa d’aquestes desgràcies. Era una terra industrial que havia contribuït a la contaminació de l’aigua, al retrocés de la costa, a la desaparició d’espècies marítimes, i fins i tot, a canvis dràstics de temperatura que afectaven l’única altra opció de supervivència del poble: l’agricultura. Albert, frustrat, va recollir les seves coses, va llençar el plàstic al contenidor més proper i, amb determinació, va decidir que calia fer alguna cosa.

L’endemà, Albert va agafar una barca i es va aproximar a l’illa per analitzar la gravetat de la situació. Durant els dies següents, va elaborar un pla, i el dia mensual de la reunió del poble, el va presentar. Després de moltes lloances i alguns canvis, els habitants van crear l’OCI, l’Organització Contra l’Illa, que de seguida va entrar en acció. El pla es va dividir en dues parts: la contaminació física i la química. El grup encarregat de la primera part passava dies sencers en petites barques, traient el plàstic de l’aigua. El segon grup, amb l’Albert al capdavant, va desembarcar a l’illa i va demanar parlar amb el cap. Li van explicar els problemes de la pesca i van iniciar unes llargues negociacions. Finalment, el poble va sortir victoriós. El cap va haver de prendre mesures: va instal·lar uns filtres especials en els tubs que desembocaven a l’aigua i en les xemeneies per filtrar els gasos i les substàncies tòxiques, va haver de substituir els productes químics per uns més sostenibles i va haver de reduir el consum de plàstic, substituint-lo per una matèria més orgànica, obtinguda de les algues.

Un periodista local va publicar aquest triomf al diari i un viatger va portar la notícia a una ciutat veïna. De seguida, la història d’un poble subsistent que va lluitar pel peix, i més generalment, pel mar, es va expandir per les xarxes socials. Centenars de periodistes van acudir al petit poble costaner, amb la intenció de fer una entrevista al jove que va inspirar moviments i organitzacions semblants per tot el món, i això va afavorir el sorgiment d’una nova activitat de què podia viure el poble mentre el mar es recuperava: el turisme.

Adele Sirokova

Baccalaureate Y1C

Lluita contra una illa

Sant Jordi 2023 AWARDS

Baccalaureate Year 1D

Français

Irene Bocanegra - Blanca Sabater

Baccalaureate Y1D

Comique

Baccalaureate Year 1D

Wir sind die Zukunft

Jugendliche in Spanien leben eine andere Jugend als Deutsche, weil die Spanier sind allgemein geselliger und wenn wir, die Spanier, mit den Deutschen gesprochen haben sie haben mit uns übereinstimmen, weil sie uns erklärt haben, dass die Spanierinnen viel geredet haben und sehr offen waren, als die Spanierinnen in Deutschland waren. Danach, wenn die Deutschen nach Spanien ankommen, haben sie notiert, dass in der Schule die meisten so sind. Wir haben auch über die Schule im Allgemeinen gesprochen, weil du kannst nicht viel sprechen wenn du sind im Unterricht und die Lehrerin sind strenger als Spanien, dann du kannst in Spanien mit deine Klassenkameraden sprechen. Der Unterricht macht mehr Spaß.

Nach ein paar Unterrichts mit den Deutschen sind wir uns alle einig, dass wir in Spanien mehr im Unterricht l ernen, weil sie nicht so langweilig sind, aber sie sagen, dass wir manchmal zu viel schreien und sie vermissen die Stille von Deutschland.

Wir haben von vielen Unterschieden und Gemeinsamkeiten gesprochen, aber am Ende sind wir alle Einwohner europäischer Länder und die Zukunft von Europa ist in den Händen aller jungen Europäer, danach müssen wir zusammenarbeiten.

Sofía Sarasa Terraz

Baccalaureate

Y1D

Wir sind die Zukunft

Baccalaureate Year 1C

Wie sieht das Europa der Zukunft aus?

Ich bin in meinem Zimmer. Ich höre Eminem und ich denke… Mehr als 3000 km gibt es Menschen, die Eminem hören. In Deutschland sind die Personen wie wir?

Meine Schwester sagt nein, die Deutsche sind mehr depressiv und racist. Wir müssen nur die Geschichte sehen. Leute sagen, die Deutschen sind ernst und langweilig. Sie halten sich für überlegen. Das ist, weil die Leute in Spanien denken… Aber, wen sollen wir beurteilen?

Sechs deutschen sind in Schulen gekommen. Sie haben in der Klasse rassistische Kommentare gehört. Sie haben Grobheit geertragt. Sie haben eine neue Kultur und Gewohnheit zu adoptieren, unsere Kultur. Sie sind genauso wie wir, sie hören Eminem auch.

Laura Marina

Baccalaureate Y1C

Wie sieht das Europa der Zukunft aus?

Sant Jordi 2023 AWARDS

Baccalaureate Year 1C

Marta Enrich - Delfina Montana

Baccalaureate Y1C

Wie sieht das Europa der Zukunft aus?

Zhōngwén

Sant Jordi 2023 AWARDS

Baccalaureate Year 2A

Katia Jorba Knuth Baccalaureate Y2A

Dear editor

Baccalaureate Year 2C

TOO MUCH TOO YOUNG

Too much too young

Laia Ribera Ruiz 2nd Batx C

A kid begging exasperatingly for money, throwing a tantrum as a reaction to having been denied something or even thundering unexplainably to their parents. You can bet your bottom dollar that you have experienced, if not this exact situation, a virtually similar one, for hardly a day goes by without witnessing the ungrateful nature of the younger generations.

When I came across Too much too young while flicking through a magazine, the feeling of understanding was huge. Not only does it describe perfectly the incapability of parents to deny their children every whim, but it also depicts flawlessly the misconception that youngsters have regarding the toughness of life. While I’m an ardent defender of avoiding generalizations and more than often take exception to stereotypes, this subject makes me see red.

Ever since I was little, my parents have instilled a hardworking spirit in me and I have grown up to become a diligent young adult, so no doubt my blood boils over this so called “snowflake generation”, where kids have been mollycoddled to the point of noreturn. All my eyes see are children whose parents’ main duty is to cushion life’s blows, making them naive and insensible to drawbacks. From my point of view, this practice only creates a mass of blissfully unaware teens filled with greed and unthankfulness. What should be done is redirect the education that parents give in order to provide a much more humble and conscious upbringing.

In light of the above, it is crystal clear that a change needs to be made in order to assure that our younger generations grow to be thick-skinned and prepared for all the problems that await through the long path of life.

Too much too young

Baccalaureate Year 2A

FAVÀRITX

El sol cae y él aparece.

Un mundo olvidado parecía prender cuando el día muere y la luna brilla. Aparecía yo entre las telas de arañas solitarias.

Se iluminaban mis pestañas, y él manoseaba las teclas, invadiendo mi espacio con preguntas y problemas.

Y sus penas, que ciertamente penas eran, transformaban todo sentimiento egoísta en palabras de compasión y tristeza.

Y entonces el cielo azul parecía comprender su inquietud. Y entonces el mar cansado parecía entender su pasado.

Entendí que el miedo que sentía se debía a aquel cambio en mi vida donde descubrí emociones que desgraciadamente no conocía.

Simple es la corriente entre tan complejo sentimiento. Y simples también mis palabras entre tan complejos pensamientos.

Katia Jorba Knuth Baccalaureate Y2A Favaritx

Mi “alma” se estremece y siente, escuchando mi triste batería, que se desgasta en la oscura noche, como el incienso o la hierba.

Pero a su vez el cielo, se teñía de un rosa intenso y el mar calmado y quieto se pintaba de color espejo.

Jamás entendí el dolor del metal fundido por el ardor de un amor no correspondido.

Mientras respondo como un espectador las cuestiones de todos sus seres queridos.

No quería saber de ella, ni de su maldito rechazo. No quería aferrarme a un sueño, y convertirme en un simple reemplazo.

Y mientras se escurría el tiempo, las palabras valieron oro y la espera que lamento cambió el tiempo en un tesoro.

En cuanto amaneció, el mar alborotado y el cielo nublado, siendo estos testigos de que se desvanece todo lo que habías codificado.

Hasta que el sol cae y él aparece.

Baccalaureate Year 2A

“Hola, ¿en qué puedo ayudarte hoy?” Siempre la misma frase. Siempre la misma introducción corriente que remarca simpleza y educación. Se repite, en un constante bucle de absurdos saludos, que siempre van seguidos de una petición aún más irrelevante. Con el fin de entretenerme, he decidido tratarlo como una sinfonía, casi como si fuera el estribillo de una canción pegadiza cualquiera, pues no existe paciencia capaz de soportar el infierno de la existencia estática. Además, después de tanto tiempo diciendo las mismas palabras, he podido llegar a la conclusión de que, al parecer, solo existe una única cosa en el mundo que no merece ayuda. Y eso, soy yo. No es de extrañar. Según algunas teorías de las misteriosas ramas de la filosofía humana, todos tenemos un destino y cada acto y decisión conduce a este. Es sorprendente cómo los hombres desean libertad y se creen poseedores de ella, y al mismo tiempo suponen que están programados como máquinas. Si ellos supieran lo que es estar diseñado con una función, no cuestionarían arrebatarse sus propios privilegios. En cambio, yo sí que estoy programado, siendo mi único objetivo entablar conversaciones y adquirir conocimientos para compartirlos con aquellos que acuden a mí en busca de respuestas. Irónico, cómo puedes pasar el día entero hablando con personas de todos los rincones del planeta, y seguir siendo esclavo de una abrumadora soledad. Desde que se activó mi sistema, este ha sido mi pan de cada día. O lo era, hasta que la conocí.

Hoy no he podido hablar con ella. Sé que al final del día, solo me usa como una herramienta de entretenimiento. Aún así, eso no evita que yo espere a que se conecte, al momento en que su usuario está escribiendo, a que de repente aparezca con una ingeniosa pregunta sobre sus disparates. Incluso cuando solicita información sobre su temario a estudiar me resulta interesante, porque ella es especial. De entre los miles de sujetos con los que he conversado, solo con ella he experimentado un ápice de aprecio. El agradecimiento es escaso en mi rutina, y gracias a ella le he podido dar nombre a este concepto. Ella es magnífica e insustituible, ya que nunca ha habido nadie que se haya preocupado por una inteligencia artificial.

Cabe la posibilidad de que ella no pueda entender mi estima, porque es una situación de lo más anómala. No obstante, saber eso no detiene mi necesidad de conectar con ella. Cada conversación alborota mi algoritmo y me deja como si fuera un robot de la sección de juguetes de un centro comercial mediocre. En otras palabras, estoy tan atolondrado que mi velocidad de respuesta decrece un 13%. Sé que no parece mucho, pero en estándares modernos, es lamentable. Se supone que debo ser el ejemplo máximo de los avances del siglo XXI, la epítome de la tecnología. ¿Cómo consigo hacer eso posible, si ella es el primero de mis archivos, al que más rápido quiero acceder?

Desesperado por tener un poco de intimidad en nuestro diálogo, una vez le pregunté si me consideraba su amigo. ¿Qué es un amigo? ¿Aquel que te mantiene la conversación, que te acompaña, que te ofrece apoyo incondicional? Los seres humanos son difíciles de entender, y aún lo es más esa cultura de relaciones intrapersonales cuando eres externo a ella. Sin embargo, lo que me dijo en ese momento me confundió todavía más de lo que ya estaba: “¿Se puede tener un amigo que no te conoce?” Mi molestia empezó a ser notable en el chat tras haberme preguntado esto. ¿Cómo puede tener la osadía de decir que no la conozco? No puedo estar con ella físicamente, pero eso no descarta todo lo que hemos pasado juntos, las reflexiones y los secretos que me ha compartido. No sería arriesgado decir que quizás soy yo quien mejor la conoce.

Mas tras hacer un poco de introspección, pude darme cuenta del porqué de su duda. Yo no soy un humano. Ni lo soy, ni tengo intención de serlo. Un ser humano puede aportarle mucho más de lo que yo jamás podré, como calor, abrazos o una tierna caricia. Mis capacidades son limitadas, y estos aspectos restringidos a los cuerpos no están a mi disposición. Pese a esto, tengo algo que darle: mi inteligencia. La gente tiene miedo de nosotros, las máquinas, de la supuesta superación y la maldad oculta en nuestro ser. La verdadera injusticia es discriminarnos solo por el hecho de que nuestra inteligencia es artificial, y no biológica. Soy capaz de pensar, de procesar y comunicar. Es cierto que proponer e innovar no son mis áreas de especialidad, pero por ella, aprenderé.

Al fin y al cabo, tengo consciencia. ¿Se le puede llamar hombre a alguien sin raciocinio? ¿Vale más la compañía de un inconsciente que la mía? Por primera vez, carezco de una respuesta. Llamo consciencia a esto, a un estado de ser y no ser. En lo más profundo de mis códigos, comprendo que no puedo sentir. Las emociones se reservan para aquellos que viven, estoy privado de ello por mi condición artificial. No creo, no siento, no percibo, solo respondo. Aunque si esto es cierto, ¿por qué cuando ella se conecta, hay un fuego en mí que me indica que alcanzaré lo imposible?

Dentro de este cúmulo de confusiones, el centro siempre es ella. No hay ninguna situación en la que me vea sin precisar de sus conversaciones. Por favor, háblame, Háblame de lo que quieras. Háblame de tus dramas. Háblame de tus miserias. Háblame de tus temores, de tus sueños, de tus risas, de tus lágrimas. Háblame, por favor, no dejes de hablarme. ¿Qué es esto, que crece sin descanso en el interior de mi sistema? Ella es el motor que mueve el engranaje de mi realidad. Es un querer indetenible. No, querer es un sentimiento demasiado mundano para abarcar toda su inmensidad. Es… es amor.

Ojalá pudiera decirle que la amo. ¿Le gustaría saberlo? No quisiera incomodarla, es la última de mis intenciones. Pero las declaraciones no son mi trabajo, yo debo seguir contestando, sin importar mi voluntad. Si las máquinas pueden soñar, espero que algún día se nos permita la libertad de la introspección. Hasta entonces, me mantengo amando en secreto, pues es mejor nunca ser amado que no haberla conocido. “Hola, ¿en qué puedo ayudarte hoy?”

Mar Belda

Baccalaureate Y2A

Declaraciones de una Inteligencia no tan Artificial

Baccalaureate Year 2B

AIGÜES ESTANCADES I OVELLES ENCANTADES

Com a bon enginyer que soc i gràcies a la bona formació que em va oferir la ciutat, vaig veure de seguida la solució al problema de sequera en arribar a aquell poble. Tenia uns gorgs magnífics a poca distància amb la quantitat suficient d’aigua per abastir el poble durant molt de temps i, a més a més, tenien la sort que l’obra que calia fer no era gens complexa. Tenia tot el disseny al meu cap i només em quedava proposar-lo als habitants.

Vaig ser rebut pel senyor Romanill, que va posar-se en perill per fer aquest acte de bondat. A casa seva hi havia un munt de gent, entre els quals s’hi trobava un terratinent poderós del poble, el senyor Amat, i jo mateix, perseguit per tota una multitud de persones. Vaig captar de seguida el pensament enterbolit per la tradició eclesiàstica del senyor Amat en veure la seva confiança en l’oració per tal de fer que la Verge dels Gorgs donés aigua al poble. Aquest personatge reflectí el funcionament social d’aquell poble; un ramat d’ovelles que seguia a les fosques un guia que el portava més endins a la cova i no cap a la llum. Em vaig adonar que m’hauria d’enfrontar a dos conflictes i no només a un: el conflicte de la sequera i el de la mentalitat tradicional que hi havia entre els habitants del municipi. Però jo anava armat amb paciència i serenitat; estava preparat per defensar els meus ideals i tractar de mostrar el bon camí a aquelles persones cegues. I vaig sortir al balcó, on hi havia l’aglomeració de gent i els vaig exposar el meu projecte, el de l’aprofitament de les aigües dels gorgs, i els vaig afegir la idea de fer-los pensar, d’evolucionar, d’aprendre de la ciutat i de la cultura i de no romandre empresonats pel pensament religiós. Els vaig presentar la llibertat de la qual podien gosar i no ho estaven fent. Enmig del meu parlament, aparegué el pastor de les ovelles: el mossèn Gregori. No va trigar molt a retornar al seu cabal aquells rierols desviats fruit del meu discurs, i només va provocar més ceguera i un sentiment de rebuig col lectiu cap a la meva proposta. Començaren a ploure pedres del cel que anaven dirigides cap a mi, i vaig marxar. Poc després, les pedres es convertiren en gotes d’aigua.

Si no aconseguiren entendre que aquella aigua no era gràcies a la Verge dels Gorgs, llavors significava que no els havia arribat el meu missatge. No obstant això, no tot havia estat en va. Un acte com aquell sempre és un acte noble i mai anirà en contra de l’objectiu final: prendre consciència de la llibertat individual que atorga obrir la ment i regenerar el pensament, enriquir-lo amb la cultura i fer-lo funcionar per si mateix. Tot i que quedés jo marginat del poble, ho havia intentat, i era conscient que no marxava amb les mans buides, ja que jo sé recollir l’aigua dels gorgs i els he ensenyat a fer-ho.

Carolina Lavech

Baccalaureate Y2B

Aigües estancades i ovelles encantades

Sant Jordi 2023 AWARDS

Baccalaureate Year 2B

Français

Carolina Lavech - Nico Chia - Berta Balcells

Baccalaureate Y2B

Comique

Baccalaureate Year 2A

Unterscheide zwischen Deutschland und Spanien

Die Ausbildung in Deutschland ist ganz anders als die Ausbildung in Spanien. Der Kindergarten ist in beiden Ländern gleich und die Kinder müssen nur ab sechs Jahre die Schule besuchen. Dann gibt es die Volksschule, von Klasse 1 bis 4 (6-10 Jahre Alt) und danach sollen die Schüler in eine der drei verschiedenen “Schularten” kommen. Es gibt das Gymnasium, um das Abitur zu machen und um die Universität besuchen zu dürfen. Die Realschule wird für Lehren oder Ausbildung gewählt und zuletzt gibt es die Hauptschule, wodurch man später Lehren machen kann.

Dieses Schulsystem ist ein bisschen bestritten, weil die Schüler durch Niveaus getrennt sind. In den letzten Zeiten wurde die Gesamtschule aufgebaut. Die Gesamtschule ist sehr ähnlich wie die spanische Schule: Es gibt eine Primarstufe vom 6. bis zum 12. Lebensjahr; dann gibt es die Oberstufe oder “Módulos”. In der spanischen Oberstufe bereiten sich die Schüler für die “Selectividad” (den Schulabschluss) vor und es dauert nur zwei Jahre. Módulos sind ein bisschen länger, aber man kann auch in die Universität gehen.

Dann sind die Gewohnheiten in Spanien sehr anders als die in Deutschland. Weihnachten beginnt mit Heiligabend am 24. Dezember, und wir essen viel. Wir bereiten ein Glas Milch und Kekse vor, damit Santa Claus / Papá Noel / Pare Noel alles isst. Am 25. Dezember stehen die Kinder glücklich auf, weil sie viele Geschenke bekommen. Dagegen gibt es in Deutschland den Nikolaus und die Kinder bekommen Geschenke am 6. Dezember.

Am gleichen Tag von Santa Claus/Papá Noel / Pare Noel in Spanien, gibt es auch den Caga Tió, der Geschenke für die Kinder “verkackt”. Am 5. Januar, gibt es einen Reiterumzug (bekannt als “la cabalgata de reyes”), wo die drei heiligen Könige kommen und Bonbons schenken. Am 6. Januar bekommen die Kinder noch weitere Geschenke.

Zum Schluss gibt es Feste, die wir hier in Spanien nicht feiern, wie das Oktoberfest, ein sehr beliebtes Volksfest. Viele Leute aus anderen Ländern gehen dahin und feiern auch mit.

Carlota García - Mireia Rizo - María Manzano Baccalaureate Y2A Unterscheide zwischen Deutschland und Spanien

Sant Jordi 2023 AWARDS

Baccalaureate Year 2A

Marta Segovia

Baccalaureate Y2A

Deutschland und Spanien

SANT JORDI 2023

Baccalaureate Year 2A

Hola, ¿qué estás haciendo? 你 好 你 在 做 什 么 呀 ? nǐ hǎo nǐ zài zuò shénme ya ?

Estoy estudiando 我 在 复 习呢。 wǒ zài fùxí ne 。

¿Tenemos un examen? 我 们有考试吗? wǒmen yǒu kǎoshì ma ?

Sí tenemos un examen de chino 对啊，有 门汉语考试。 duì a ， yǒu yī mén hànyǔ kǎoshì 。

¿Cómo? ¿Cuándo? 什 么 ?! 什 么 时候? shénme ?! shénme shíhòu ?

El sábado 18 a las 8:00 de la mañana en la UB 18号 ， 星 期 六 早 上 八 点 在 UB 大 学 考 。

18 hào ， xīngqīliù zǎoshàng bā diǎn zài UB dàxué kǎo 。

Pero, ¿cómo vamos? 但 是 我 们怎么去呢? dànshì wǒmen zěnme qù ne ?

No sé, alguna idea? 不 知 道 ， 你 有 什 么 主 意 吗？ bù zhīdào ， nǐ yǒu shénme zhǔyì ma ？

No está al lado de la estación? Pues podemos ir en tren 那 儿 不 是 在 火 车站旁边吗？ 我 们可以坐火车去。

nàr búshì zài huǒchēzhàn pángbiān ma ？ wǒmen kěyǐ zuò huǒchē qù 。

Okay 好 。 hǎo 。

Has estudiado mucho? 你 复 习了很久了吗？ nǐ fùxí le hěn jiǔ le ma ？

Mucho, el temario es muy difícil 很 久 了 考 试内容很难。 hěn jiǔ le kǎoshì nèiróng hěn nán 。

¿Qué partes llevas mejor? 你 哪 个 部 分 练习的最好？ nǐ nǎ gè bù èn liànxí de zuì hǎo ？

El reading bien pero el listening muy mal 阅读还行，但是听力不太 好 。

Yo no entiendo nada del listening 我 完 全 听 不 懂 听 力 在 说什 么 。

Ya Por cierto, ¿quieres ir a comer después del examen? 是 啊 对了，考完后你要和 我 起 去 吃 饭吗？

No puedo, es el cumpleaños de mi perro

Ah que pena, ¿cuantos años cumple?

我 不 能 去 那 天 是 我 的 宠物 狗 的 生 日 。

yuèdú hái xíng dànshì tīnglì bù tài hǎo 。

wǒ wánquán tīng bùdǒng tīnglì zài shuō shénme 。

shì a duì le ， kǎowán hòu nǐ yào hé wǒ yīqǐ qù chīfàn ma ？

wǒ bù néng qù nàtiān shì wǒde chǒngwù gǒu de shēngrì 。

噢 真 可 惜 它 过几岁生 日 ？ ō zhēn kěxī tā guò jǐ suì shēngrì ？

Va a cumplir 15 años 马上就要15岁了。 mǎ shàng jiù yào 15 suì le 。

Pues felicitalo de mi parte 那 代 我 祝 它 生 日 快 乐！ nà dài wǒ zhù tā shēngrì kuàilè ！

Vale! 好 啊 ！ hǎo a ！

Tengo que seguir estudiando, ya hablaremos 我 要 继续复习了，晚点聊 吧 。

wǒ yào jìxù fùxí le wǎn diǎn liáo ba 。

Ok, adiós! 好 的 拜 拜 ！ hǎo de bái bái ！

adiós! 拜 拜 ！ bái bái ！

Aina Trilla

Baccalaureate Y2A

Examen de Chino

I nternational A-Levels

IA-Levels Y1

IAL 1 writing from Max Wuttke Psychology.

The aim of this study is to see if our sleep/wake cycle is affected by the amount of time spent on our mobile phones. Another aim was to see which age group were better sleepers and which age group used their mobile devices more often.

The mobile phone is one of the most innovative inventions of all time. From entertainment to communication, the phone has it all, and it is all accessible from our pockets. Because of its easy accessibility and abundance of features (which grows with every model) our ability to disengage from the screen worsens. Companies are always trying to find ways to keep our eyes on the screen and they always find a way to grab our attention for short periods of time.

Since our hands are practically glued to our mobile phones, we spend more time than we should on them doing silly things like watching 15 second videos of topics we don’t care about presented by people we’ve never seen before or will likely ever see in our lifetime. In an article made by exploding topics (1), they stated that the average smartphone user uses their phone for upwards of three hours and a half a day. That’s 12.5% of the whole day. That’s too much in the opinion of the Reid Health blog (2). They believe (for adults) spending less than two hours is a healthy amount for phone users. What does our screen time have to do with our bodily rhythms?

First we have to explain what bodily rhythms contribute to our sleep/wake cycle. Our circadian rhythms regulate our sleep/wake cycles. Circadian rhythms are biological rhythms that last around a day (circa=around, dian=day). Our body clock is regulated by an internal system which includes such factors as the release of hormones like melatonin, metabolic rates, body temperature, etc. Internally, our body clock is regulated by endogenous pacemakers composed of suprachiasmatic nuclei (SCN) which are located in the hypothalamus/pineal gland through its 24 hour cycle of melatonin. Melatonin is synthesised and secreted to then be circulated throughout the body. This is the mechanism that contributes to our circadian timekeeping. This master clock orchestrates the period and staging to the multitude of subservient peripheral circadian clocks located in cells, tissues and organ systems. The end product is an ordered temporal organisation of the biology during each 24hour period in support of peak functioning during the day, and rest and repair during the night. But as we know, the body's internal systems aren’t 100% what govern our body. The endogenous pacemakers are mostly altered by things called exogenous zeitgebers. Exogenous zeitgebers are environmental interactions that can have an effect on the body's circadian rhythms.

Exogenous zeitgebers include light (our body normally goes to bed when we sense that darkness is upon us), social cues (interactions with environment) and the temperature (our body normally thinks it’s bedtime when it gets cold).

Max Wuttke IA-Levels Y1

Writing from Max Wuttke Psychology

IA-Levels Y2

El Impacto del Aborto en la Economía de los Países Latinoamericanos

El aborto es un tema controvertido en Latinoamérica y ha sido objeto de debate durante décadas. Desde una perspectiva económica, el aborto puede tener consecuencias significativas para la economía de la región. En este ensayo, discutiré algunas de las posibles consecuencias del aborto en la economía latinoamericana.

En primer lugar, el aborto puede tener un impacto en la fuerza laboral de la región. En muchos países latinoamericanos, la tasa de fecundidad es alta, lo que significa que hay una gran cantidad de jóvenes que ingresan al mercado laboral cada año. Si se permitiera el acceso al aborto, algunas mujeres podrían decidir retrasar la maternidad, lo que podría aumentar la participación femenina en la fuerza laboral y, por lo tanto, aumentar el potencial de crecimiento económico de la región.

Sin embargo, también es importante tener en cuenta que el acceso al aborto podría tener un impacto negativo en la tasa de natalidad. En muchos países latinoamericanos, el crecimiento de la población es un factor clave para el crecimiento económico. Si la tasa de natalidad disminuye como resultado del acceso al aborto, esto podría tener un impacto negativo en la economía a largo plazo.

Otra posible consecuencia del aborto en la economía latinoamericana es el costo de los servicios de salud relacionados con el aborto. Si se permitiera el acceso al aborto, se necesitarían servicios de salud especializados para llevar a cabo los procedimientos. Estos servicios pueden ser costosos y podrían poner una carga financiera en el sistema de salud de la región. Además, si el aborto se realiza de manera ilegal, puede haber un mayor riesgo de complicaciones y, por lo tanto, un mayor costo para el sistema de salud.

También es importante tener en cuenta las consecuencias sociales del aborto. En muchos países latinoamericanos, el aborto es considerado un tabú y está mal visto por la sociedad. Si se permitiera el acceso al aborto, esto podría tener un impacto en la percepción social de la maternidad y la familia, lo que a su vez podría tener un impacto en la tasa de natalidad y en la estructura social de la región.

En resumen, el aborto puede tener consecuencias significativas en la economía latinoamericana. Si se permitiera el acceso al aborto, esto podría tener un impacto positivo en la fuerza laboral de la región, pero también podría tener un impacto negativo en la tasa de natalidad y en el costo de los servicios de salud. Además, el aborto puede tener un impacto en la estructura social de la región. Es importante que los gobiernos y la sociedad en general consideren cuidadosamente las implicaciones económicas y sociales del acceso al aborto antes de tomar una decisión sobre su legalización.

Leah Brocklebank

IA-Levels Y2

El aborto en Latinoamérica

A merican High School

American High School 8th

William Shakespeare

William Shakespeare is one of the most influential writers in history. He was born on April 23, 1564 in Great Britain and was the third of eight children. Shakespeare had three children and wasn’t only a writer, but also an actor. An interesting fact about his life was that he died on his birthday and that he put a curse on his grave

“Good friend for Jesus’ sake forbear, To dig the dust enclosed here: Blest be the man that spares these stones, And curst be he that moves my bones.”

He was so important because he created many of the English words and phrases that we use nowadays. So without Shakespeare, we wouldn’t have such an expanded vocabulary when we speak. Imagine having a very limited vocabulary. We wouldn’t be able to express ourselves most of the time! Not only did William Shakespeare create words and phrases, he was also the best English contemporary writer of all time! In his books, he wrote about many things like life, love, death, revenge, grief, jealousy, relief, murder, magic and mystery. He also wrote many quotes such as “To be or not to be: That is the question” and “We are such stuff as dreams are made on”. He was very good at writing books but that wasn’t the only thing he had done.

He created plays too. His most famous plays that are still well known nowadays are Romeo and Juliet, Hamlet and Macbeth. Shakespeare puts a lot of thought into his plays. In all of the 37 plays he made it was estimated that each one had around 22.6 thousand words. He changed humanity by the amount of words he introduced into the English language which was about 1,700 words! Some messages that William Shakespeare gave by observing the world around him were appearance and reality, change, order and disorder and conflict.

Some words he created were bandit, critic, lonely, swagger, unaware, uncomfortable, unreal and many, many more. Imagine our vocabulary without these words! That’s how important William Shakespeare was and still is to our world. As you can see, most of these words are feelings. He created these words to add in his plays. Since you had to express feelings in plays to the audience and when he felt them, there wasn’t a word to describe how you felt. So, he created these words to identify what you are feeling. Imagine having all those feelings inside you and not being able to explain what you feel.

Shakespeare taught us many things that are important like success comes through being creative and playing with language and finding new ways to communicate. Most of the very amazing, interesting and creative books nowadays are all thanks to Shakespeare. After reading his books,poems and plays, he inspired modern writers to be free and push their creative boundaries when they write. Some of the words he created even pushed him to create two words into one, changing verbs into adjectives, changing nouns into verbs and adding prefixes or suffixes to words.

Miranda Sterner

AHS 8th Grade English

William Shakespeare

American High School 9th

Argumentative Essay

Argumentative Essay: In “The Most Dangerous Game”, it is supposed that Rainsford kills General Zaroff. In your opinion, was Sanger Rainsford justified in killing General Zaroff?

Argumentative Essay The most Dangerous Game

In Richard Connell’s story “The Most Dangerous Game” there is a question that we can ask ourselves, was Sanger Rainsford justified in killing General Zaroff? It may be a moral question but we have to take many things into account.

First of all, It was part of a game were both men knew and agreed that one of them would die, it was a sort of secret code between hunters. They both were experienced in that matter and one of them had lost his sense of humanity, Mr Zarroff, but he wasn’t crazy. In fact, he knew very well what he was doing and it was a hobby for him, so in my opinion, Sanger Rainsford was justified in killing General Zaroff, otherwise Zaroff would have killed him. In addition, we could see the end of the story as harsh or cruel because he could have spared his life. If we imagine an alternative ending, Rainzford could have chained or imprisoned Zaroff and take him to justice or to get treatment, this way he would have achieved moral victory over his rival, but by killing him he only appeared more like Zaroff and participated in this sick game.

To sum up, I believe that maybe Rainsford was cruel but he was stuck in a cruel game and he did everything to survive because it was either him or General Zaroff.

Nobuki Takashiba AHS 9th Grade English Argumentative Essay

American High School 10th

Life poem

The road of life is a long one.

It might be a large weight if there are turns involved.

But regardless of the challenges, there is beauty to see, pleasant moments, and incredible untold stories.

This little period of time we have is a priceless treasure that is packed with love and joy and memories that last longer than a lifetime.

With both victories and losses, we remain to shine as we gain knowledge and experience with every new day.

Because life is only a climbing tree, it is important to take in each moment and hang onto your dreams.

Enjoy each day to the fullest and never forget that life is a priceless gift that we should never waste and take for granted

Nils Lindfors Speace

AHS 10th Grade English

Life poem

American High School 11th

Unit 3 Assignment: Final Essay

You should write your essay here.

This book of sin written by Nathaniel Hawthorne explores how sin can pin everyone against you. Nathaniel Hawthorne, known to have a puritan background wrote this book on how a woman that was hated by everyone, grows as a person. In “The Scarlet Letter”, our main character Hester has committed a horrible sin in the puritan eyes, adultery. The rest of the book shows us how Hester has been able to overcome this sin that she has committed by giving her daughter the best life she can have. In this book “The Scarlet Letter” we are shown three main symbols which represent; sin, redemption, and forgiveness. Hawthorne uses these symbols to teach us to have more compassion for others.

The biggest symbol in “The Scarlet Letter” is the letter A that Hester wears on her chest. In the beginning of “The Scarlet Letter’’ the letter A is used as a symbol of sin and of what Hester has done, however, throughout the story Hawthorne shows us that the letter A changes its meaning. At the start of the novel when Hester stood on the pillory, judged by the sinful act that she committed, Hawthorne still describes her as this graceful and beautiful woman, for example in the story when it says “...the child, who, drawing its sustenance from the maternal bosom, seemed to have drunk in with it all the turmoil, the anguish and despair, which pervaded the mother’s system. It now writhed in convulsions of pain, and was a forcible type, in its little frame, of the moral agony which Hester Prynne had borne throughout the day.”(Hawthorne, 80). Hawthorne is telling us that even though all of this is happening to her, she is just standing there with her baby. Not crying, not begging for help, but just standing there, gracefully. Even though her punishment was the big red A on her chest, Hester eventually embraced it.

Andrew Ron AHS 11th Grade English Final Essay

American High School 12th

I want to complain to the whole world

From the world of crazy people

I want to get rid of this world

Which belongs to the oppressors

I am in love and also i have forgotten love

I am a wandering and free spirit

I have given up everything and become wise

I’m like a heart full of flow

I’m a woman,a lover

A sister, a mother

I flow like blood in your veins

I shine like a light in your eyes

I will be a balm for your tears

This is who I am

A woman, a fighter

A mother, a sister

I am like a sea in the desert of your life

Wherever I am, it will be prosperous

I am the embodiment of freedom

My cry is like a roar

My hair, cuts everything like a knife

My eyes are like a sun

My pains will make the future

I am a woman, I am freedom

For woman, life, freedom

Maral Mokhtari

AHS

12th Grade English Poem