/ Barcelona / Febrer 2016 / nĂşmero 7
/ La revista gratuĂŻta sobre creativitat i disseny de Barcelona /
#faaan_bcn faaan Barcelona
faaan_bcn
@faaan_bcn
Exposició temporal 26.11.15—27.03.16
F: © Pep Àvila
Museu del Disseny
museudeldisseny.cat facebook.com/museudeldisseny twitter.com/museudeldisseny
Bar 33/45 · Almodo Bar · Antic Teatre · Apolo Store · Ateneu Barcelonès · B-Rita Babelia · Bacanal · Balius · Bar Andorra · Bar Calders · Bar Cèntric · Bar Fidel Bar Glaciar · Bar Jaleo · Bar Monroe · Bar Oviso · Bar pasajes · Bar Ramón Bar Rufián · Bar Seco · Bar Sifó · Bar Teatre Lliure · Betty Ford · Biblioteca Josep Janés · Convent De Sant Agusti · C.C. Garcilaso · C3 · Café Cometa · Café de las delícias · Café del Sol · Café el Colectivo · Can Dendê · Can Felipa · Caravelle Carthartt Shop · Casa Almirall · Casa Paco · Casa Xica · Cassette bar · Catalina Café CCCB · Chelo Café · Colectivo Salón · Colombo Bar · Cosmo · Dalt de Tot · DHUB Discos Castelló · Dos Mil 2000 · Dos Palillos · El 58 · El Born · El Diluvio Universal El Dinàmic · El Foro · El Laurel · Escalera de Incendios · Espai Capra · Fabra i Coast Federal · Filferro · Filmoteca de Catalunya · Fundació Antoni Tàpies · Garage Beer Goethe Institut · Graja Petitbo · Grey Street Shop · Golden Studio · Hangar Heliogàbal · Holala · Hotel Brummell · Ido Do Balear · IED · Impossible Institut Français · Jonny Aldana · Kilostore · Koku Kitchen · KRstore · L’Auditori La Báscula · La Botiga del Primavera · La Candela · La Capella · La Casa de la Pradera · La Chirusa · La Farinera del Clot · La Trini · La Vermu · La Verónica La Virreina · Las Fernández · Le Standard · Les Topettes · Librería Laie · Librerías La Central · Lo de Flor · Loring Art · Lupara Bar · Madame Jasmine · Manchester Bar · Manolito · Mendizabal · Mercat de les Flores · Mirilla · Miscelanea Mitja vida · Mob-Makers of Barcelona · Morro Fi · Mosquito · Mutuo centro de arte · Nomad Café · Ocaña · Oddland · Olímpic Bar · Oma Bistro · Pony Café Print Workers Barcelona · Resolís · Rulo Peluquería · Sala Barts · Sala Beckett Sala d’Art Jove · Sala Razzmatazz Sala Sidecar · Sant Lluc · Santa Mònica · Senyor Vermut · Spritz · Stereo Bar Studiostore · Super Super · Taller de Musics · Tarannà Teatre Jovenut · Teatre Lliure · Tecla Sala · The Dog is Hot · The fish & Chips shop The Folio Club · The Juice House · TNC · Tonka · Valkiria · ZumZeig Cinema
SH ARE STORE TR ANSFER CELEBRATE C REATIVI T Y IDEAS MUSIC FILES
#7 »Febrer 2016
Corrección estilo Mirtha Visciglio
Diseño _FAAAN ! Studio
Editora Daniela Visciglio Coordinación Neus Cosialls
Colaboran: Soraya Soler Bort / Volcia Porakh Maria Fuster / Lluïsa Garriga Anna Escardó / Jorge Gallardo Maria Llopart Moreno Gema Terol Bernal / Ro Ledesma Daniel Bartolomé / Emma Bosco Ilustra Volcia Porakh ISSN @ninka_daily (impresa) 2385-782X (digital)2385-7838
info@faaan.es Publicidad daniela@faaan.es
web Mariano Arias www.faaan.es
Portada Albert Monteys UNIVERS! #4
Agenda agenda@faaan.es
Depósito legal B 13336-2015 Revista mensual de distribución gratuita / 10.000 ejemplares. _Revista _FAAAN ! no se responsabiliza de las opiniones de sus colaboradores. _Prohibido cualquier tipo de reproducción sin previa autorización escrita.
Distribución Tengo un Trato S.L facebook/faaan Barcelona faaan_bcn @faaan_bcn
Santos Ely Daou Albert Monteys Hell Collective Marta Galán San Valentín
D I S C O S : MARIA FUSTER
David Bowie Blackstar. / RCA, 2016 / ¿Cómo escuchar este disco con oídos imparciales? ¿Cómo reseñarlo de manera objetiva? Imposible. Emociones a flor de piel en un disco experimental y misterioso; a ratos agónico, a ratos casi místico. Porque ‘Blackstar’ no es sólo el último disco de Bowie, si no su particular manera de decirnos adiós.
Hinds
Leave me alone. / Lucky Number Music, 2016 /
Menudo revuelo se ha formado alrededor de este jovencísimo cuarteto madrileño que triunfa por todo el mundo. Con tan sólo un disco en el mercado han conseguido hacer correr ríos de tinta con su rock lo-fi ingenuamente rebelde. Solo el tiempo dará o quitará razón a fans y detractores
Savages Adore Life. / Matador Records, 2016 / Tres años han pasado desde su disco de debut, con el que se metieron público y crítica en el bolsillo. Ahora atacan con Adore Life, que, si bien está lejos de ser un disco redondo, sigue disparando potencia y vitalidad por doquier. Noise y guitarras enérgicas vertebran un sonido que las hace únicas.
Tindersticks
The Waiting Room. / Music as usual / City Slang, 2016 / El grupo de culto liderado por el carismático Stuart Staples sigue imparable. No sólo nos regalan un disco, sino que acompañan cada tema con un cortometraje, todos dirigidos por un cineasta distinto. A esto hay que sumarle colaboraciones de lujo como la de Jehnny Beth (Savages) o la recuperación de una rabación con Lhasa de Sela, fallecida en 2010.
Foto: Aleix MarĂn
SANTOS E N T R E V I S T A : MARIA FUSTER
Santos vuelve con El sueño del mamut, su segundo disco con un sonido más asentado que los consolida como banda, hablamos con Alex Vivero y Jordi Calatayud. “Nuestras canciones expresan nuestras emociones, unas emociones universales y eternas”
¿Cómo nace Santos?
Santos surge cuando nuestras anteriores bandas, cada uno la suya, dejan de existir y llevamos un tiempo sin hacer demasiadas cosas. Somos un grupo de tíos con inquietudes similares y todos estamos sin banda. En ese momento nace Santos, y el nexo de unión son los estudios Blind Records, al que todos estamos vinculados de una manera u otra. El punto en común son los estudios Blind Records, cuyos rostros visibles son Santos Berrocal y Fluren Ferrer. ¿Ellos cocinan todo esto?
Exactamente. No todos nos conocíamos entre nosotros, pero todos conocíamos a Santos y a Fluren. El origen es la inquietud de Santos, que estaba produciendo pero no creando y necesitaba volver a subir al escenario. Su faceta de músico no estaba cubierta. Él arranca el proyecto. Por eso, al final, dándole vueltas al nombre de la banda y viendo que el verdadero nexo de unión era Santos, decidimos ponerle el nombre a la banda. Empezó como una broma, pero son ese tipo de bromas las que quedan. ¿Empieza como una manera de quedar con los colegas, verse en los ensayos, compartir inquietudes y si sale algún bolo mejor o ya existía la ambición de crecer desde el inicio?
Somos una banda de amigos para la que lo más importante es vernos, querernos, hacer familia y crear música en el local de ensayo. La repercusión es secundaria: si viene, cojonudo. Nuestra realidad hace que seamos conscientes de nuestras limitaciones, y aquí está la gracia del grupo: somos los que somos, queremos lo que queremos, no somos nada espectacular pero lo que hacemos lo queremos
Jordi Calatayud y Alex Vivero / Foto: Daniel BartolomĂŠ
hacer bien. No ambicionamos hacer un disco cada dos años, pero el que hagamos, sea cuando sea, que sea bueno. Vamos con el disco. Así como Homenaje era vuestra carta de presentación, con El sueño del mamut dais un paso adelante y conseguís un sonido mucho más consolidado ¿Lo veis así?
Absolutamente. En Homenaje todavía estamos en aquel punto en que, girando en la órbita de Blind Records, se juntan unos colegas músicos con más o menos talento que se dedican un disco, de manera bastante espontánea y grabado casi en directo. Estamos muy contentos, tenemos bastante repercusión y tocamos en festivales… No nos lo esperábamos y nos lo tomamos todo como un regalo. A partir de aquí pasa cierto tiempo y vemos que las canciones que más nos gustan de Homenaje marcan una línea estilística y vamos consolidando nuestro sonido. Porque el hecho de que nos conociéramos como amigos no quiere decir que nos conociéramos como músicos, y el primer disco es como una primera toma de contacto. En el segundo ya sabemos dónde estamos más cómodos y dónde queremos ir a parar; ya conocemos la voz de Jordi y cómo podemos potenciarla. A nivel de letras es un disco muy emocional, intenso e intimo pero a la vez nos habla de sentimientos compartidos por todos.
Es un disco que habla de universales, donde todos nos podemos ver reflejados y en el que, aunque lo decimos a nuestra manera, con nuestros filtro, todo el mundo se puede identificar. Pero no está hecho de manera facilona; sí que se habla de desamor, de decepción, del paso del tiempo, etc… pero no lo abordamos
de manera obvia, no lo damos todo masticado. Por otra parte, aunque los temas sean muy rasgados, oscuros, se ha intentado dar siempre una salida de luz. Son reflexiones duras pero con una intención sanadora, enfocadas desde un punto de vista positivo, con desenlaces optimistas. Es un disco muy emocional. Nosotros utilizamos nuestras canciones para expresar nuestras emociones, unas emociones que son universales y eternas, que existen desde que el ser humano es un ser humano. En este sentido no somos especiales, lo que nos hace especiales es contarlas a nuestra manera a través de nuestras canciones. ¿Cómo habéis trasladado esto al estudio?
Son temas que hablan de cosas tan importantes para nosotros que no hemos querido hacer un disco grabado en directo. Hemos estado 5 semanas en el estudio, cuidando los matices, los pequeños detalles, buscando la emoción adecuada en cada canción… Hemos grabado canción por canción dedicándole lo que le hacía falta. Muchas colaboraciones y, siendo como sois una banda de productores, habéis buscado un productor fuera ¿Por qué?
Hemos querido compartir el disco con la gente que está cerca de nosotros y que tiene talento. Y la figura del productor porque somos una banda tan absolutamente democrática que a veces avanzar es complicado. Necesitábamos a alguien que estuviera fuera y en cuyo criterio pudiéramos confiar en los momentos de duda. Ricky Falkner era esa persona ¿Sois FAAAN de?
De la buena gente y de la buena música.
Untitled 3 / Centro de Arte Mutuo, Barcelona
Ely Daou
L’art activista de la mirada
T E X T : MARIA LLOPART MORENO
Diàleg i rebuig, respecte i experimentació, silenci i violència són conceptes que Daou posa sobre la gran balança que és la seva obra. Tensió en alguns casos i, en d’altres, equilibri. L’artista libanès resident a Barcelona ha dut a terme instal·lacions en galeries i exteriors, escultures, performances i altres accions on posa a prova les seves reflexions amb l’objectiu d’enriquir, com en un pensament comú de la humanitat, allò que li preocupa. En el diàleg, el propi artista reconeix que la seva obra li permet obtenir camins de pensament i visió per part de l’espectador que ell mateix no havia pogut veure mai. En el cas de les perfomances el diàleg es fa evident fins al punt que Daou considera innecessari practicar prèviament qualsevol actuació ja que implica l’absència del públic. “Tota la força prové de l’energia produïda pel públic”, el missatge s’emet gràcies al silenci, el moviment i els gestos amb els que el públic respon. D’altra banda, el rebuig és una qüestió recorrent en la seva obra de la mateixa manera que en la seva realitat és present com a “ateu crescut en una família cristiana en un país àrab” tal i com ell mateix diu, per ésser considerat àrab en un context on la xenofòbia s’estén com un virus imparable. Un rebuig que el condueix a plantejar què és la identitat i si aquesta és realment necessària per a l’existència de l’individu. D’aquesta manera, en I’m always going to be a Student planteja de manera irònica la identitat política repetint fins a l’absurd les vegades que va haver d’escriure la seva signatura i números d’identitat per tal de mantenir el seu visat com a estudiant i no ésser considerat un “alien il·legal”.
In memory of , durada 28h / Swab Barcelona, 2015
Ely Daou també utilitza els mitjans artístics per a poder dur a terme demostracions de respecte i admiració a l’ésser humà ,potser com a resposta de l’absurditat del rebuig a l’altre. La seva obra per la que potser el tenim més present és In memory of duta a terme a l’última fira d’art contemporani Swab on durant hores seguides va estar assegut llegint el nom de cada una de les víctimes mortals per conflictes armats arreu del món durant l’any 2015: “sent del Líban, la injustícia i la violència en aquesta regió són més òbvies en el dia a dia. Per exemple, en els titulars de les notícies quan acostumava a veure el nombre de persones mortes, el primer pensament que obtenia era que cada humà té una gran història i una gran vida, cada u tenia la seva primera passa o somriure, el primer amor, el primer coneixement, la primera relació...” L’interès per les vides dels individus també el condueix a l’experimentació amb cada una de les realitats que conformen la vida humana. Diàleg que ja hem comentat però també joc, com en la seva obra 64x78=4992 en la que Daou unia els pensaments de les distintes persones de la ciutat que es trobaven pels carrers cartells amb aquesta fórmula matemàtica i es formulaven les mateixes preguntes. Creant, d’aquesta manera, una realitat absolutament efímera i inaccessible però no per això inexistent on la realitat del dia a dia dels ciutadans s’interrompia uns segons i s’unia en uns mateixos pensaments.
Allò que no és, inclosa l’absència de soroll, forma part de l’obra. El silenci juga en certa manera el paper de llenguatge universal per l’absència de paraules, el silenci hi és allà on les paraules no hi arriben: “A In memory of la gent arribava rient i parlant al meu espai, llavors ràpidament hi havia una mena de xoc en l’espectador, especialment quan ells coneixien sobre què anava l’acció. El contacte visual jugava un gran paper en això, cada nom de cada mort civil que jo estava llegint aleshores, el feia mantenint contacte visual amb algú de l’audiència. Això tenia un gran impacte per la majoria de visitants i, en alguns casos es feia el silenci i mostraven respecte pels noms i en d’altres, compartien llàgrimes com en un funeral entre els visitants i jo”. De la mateixa manera, la violència també es comparteix amb l’espectador que sense esperar-s’ho es troba en un funeral per unes víctimes d’uns conflictes que mai ha pogut veure de manera directa. D’una manera semblant passa amb l’obra Untitled 6 que ja hem comentat i amb Borders, una performance i després un vídeo on el rostre del propi artista és cobert de cinta adhesiva i després se’n desprèn sense ocultar l’expressió de dolor que comporta l’acció. D’aquesta manera, el dolor és mostrat com a protesta del dolor ocult pels genocidis del Sud del Sudan. El coneixement i el reconeixement del dolor per part del públic és el que busca l’artista en la seva lluita contra la ignorància i l’ocultació d’aquest.
Untitled 2
Humanitat en definitiva és el tema de l’obra. No hi ha respostes absolutes, només una humanitat que es mou per la tensió entre el diàleg i el rebuig, el respecte i l’experimentació, el silenci i la violència. + info: www.elydaou.com
Albert Monteys Parlem amb l’Albert, un dels il·lustradors més reconeguts en el panorama actual del còmic. “Odio la paraula missatge”
Acabes de finalitzar el teu nou còmic, la quarta entrega de la sèrie “Univers”, Mitjançant quina plataforma dónes a conèixer el teu treball? Què és això de “paga el que vulguis”?
“Univers” és una sèrie de còmics digitals de ciència-ficció que es pot trobar a panelsyndicate.com, la web que el Brian Vaughan i en Marcos Marín van muntar per a distribuir el seu còmic “The Private Eye”. El gran avantatge d’aquest sistema de distribució és que tots els beneficis van directes a la butxaca de l’autor, tan maltractat en la industria editorial. El preu el posa el lector i així manera se l’implica d’una manera més directa en el projecte. De moment estem tots molt feliços amb els resultats. Un altre gran avantatge del format digital és que podem fer edició multilingüe sense augmentar el cost. Univers es pot trobar en català, castellà i anglès. Cada episodi d’ Univers és, al mateix temps, una història auto conclusiva i part d’un gran trencaclosques. Una gran narrativa que inclou la historia de la realitat tal i com la coneixem des del moment del big bang fins al futur llunyà. El que passa en una història tindrà repercussió en una altra. En essència m’estic divertint com un boig. Com és el teu procés de treball?
Tot i que la majoria de companys de professió ja treballen totalment en digital jo encara dibuixo amb paper i tinta, purament perquè em sembla un moment molt agradable i relaxat. Per al color i la retolació recorro a l’ordinador, fer una altra cosa seria bogeria. De totes maneres, el que emporta de cap i per al que no tinc ordre ni procés es l’escriptura dels guions. En aquesta fase impera el caos i el desconcert tot i que, per fortuna, sempre acabo amb alguna cosa que em satisfà. Això sí, en aquesta part del procés necessito silenci absolut.
I les teves influències més properes?
Per a Univers he tirat molt d’un dels meus ídols de sempre, Jack Kirby. La ciència-ficció clàssica, ja siguin pel·lícules com “Forbidden Planet”, sèries com “The Twilight Zone” o relats com els de Theodore Sturgeon. Jaime Hewlett, tant a nivell de dibuix com de color, sempre ha estat un referent. Tinc en un altar a Robert Crumb, Peter Bagge i Daniel Clowes i, en la meva feina humorística, desitjaria que la seva influència es notés d’alguna manera en el que faig. Fins ara havies treballat sobretot l’humor gràfic amb grans dosis de denúncia social, ho trobes a faltar a “Univers”?
La veritat és que, després de 20 anys fent humor d’actualitat i denuncia cada setmana, he agraït molt el canvi. Els relats d’Univers contenen també humor i, tot i que odio la paraula missatge, és tot a un nivell més subtil, no tant de traca. A més, cada mes participo en una altra revista digital on puc exercitar el múscul de la sàtira. “Orgullo y Satisfacción” és el projecte que tirem endavant els autors que vam abandonar “El Jueves” ara fa gairebé dos anys. Tres consells per a il·lustradors.
>Penseu-vos-ho molt abans de treballar gratuïtament i no oblideu que treballar “a canvi de visibilitat” és treballar gratuïtament. Si creus molt en un projecte o és per una bona causa, endavant, però quan col·laboreu gratuïtament en projectes professionals esteu devaluant la feina de tothom. És, ara mateix, el més gran problema del nostre ofici.
Totes les il·lustracions formen part de Univers# 4 / ©Albert Monteys 2016 Descàrrega on line > www.panelsyndicate.com
>Treballeu com si us hi anés la vida, però deixeu un espai per a sortir al carrer, veure una pel·lícula o fer una paella. La vida a l’estudi només és mitja vida. I la vida a les xarxes socials ni tan sols és vida. Dediqueu només el temps imprescindible als vostres perfils en xarxes, que són ben útils per a donar-vos a conèixer. >Compartiu espai de feina amb altres dibuixants. Aneu a les presentacions de l’obra dels vostres companys. Intenteu crear comunitat, en fi, aquesta pot ser una feina molt solitària. RGB o CMYK? Per què?
Els dos m’encanten. La quadricromia és un món fascinant, plé de matisos, problemes i sorpreses, mai saps què sortirà de l’original que entregues i amb el que porto una pila d’anys esforçant-me. El RGB, que ara faig servir per a les meves historietes digitals, em permet posar-me més elèctric, provar games que serien mala idea en CMYK i paper, però que en la pantalla funcionen de meravella. Tot i això, quan dono coloreja segueixo utilitzant els controladors de CMYK del Photoshop, la força de la costum. De què ets FAAAN?
Sonarà cursi, però dels lectors. Aquests últims dos anys, amb l’aventura del còmic digital, hem posat el futur dels nostres projectes en les mans dels lectors, molt més de l’habitual. M’han tornat la fe en la humanitat. I seria injust que no mencionés també als podcasters que durant tantes hores de dibuix m’han acompanyat. “Campamento Krypton”, per exemple, em sembla divertidíssim i informatiu.
Hell Collective / THE ARTS MANIFESTO / Paseamos por el proyecto artístico Hell Collective de la mano de uno de sus fundadores, el inspirador Miguel Leal. E N T R E V I S T A : ANNA ESCARDÓ
Definir Hell Collective como un colectivo artístico endemoniadamente increíble se queda corto. Se trata de un proyecto donde las artes plásticas, la música electrónica, la gestión cultural y los servicios de comunicación se aúnan sin auto limitarse, ni hacerse sombra. Con una filosofía encomiable de la que hacen alarde en su abrumadora Hell Gallery, sus miembros son capaces de unir los escenarios más díscolos del panorama urbano y contemporáneo, tanto nacional como internacional. Es en esta galería donde podemos verlos por entero relacionándose con otras disciplinas como el diseño y la moda. Entrar en Hell Collective equivale a sumergirse de lleno en el plató de una película de los hermanos Cohen. Sientes que una nieve inexistente amortigua tus pasos, volviéndote ingrávido, como si no pesaras sobre el suelo. No te inmuta que alguna de las leyes básicas de la termodinámica no se cumpla. Todo aparece recubierto por un manto de irrealidad que priva de eco al sonido, y el sitio apacible y acogedor en el que tan confiado entraste te transmite el punto exacto de turbación que te impide bajar por completo la guardia. Eres consciente de que en cualquier instante alguno de sus artistas residentes cometerá un brutal acto artístico. Consiguen con elegancia y muy buenas maneras trascender el arte y los negocios, trivializando lo estrictamente necesario y logrando, de esta forma, que la faceta empresarial del colectivo no devore a la faceta artística. Creo que fue Gustave Flaubert quien dijo “Se regular y ordenado en tu vida para poder ser violento y original en tu trabajo”. Hell Collective ya ha ordenado su habitación y es hora de salir a trabajar.
¿Cómo surge la idea de crear un infierno tan bello?
¡Fue realmente sencillo! Mi compañero Elwood y yo detectamos hace ya un tiempo que nuestra libido no subía ante cualquier estímulo que se nos presentaba por delante, y encontramos la oportunidad de crear un infierno a nuestro antojo, donde lo auténtico siempre prevalece frente a lo falso, y donde la oscuridad y la suciedad siempre tendrán un foco que las ilumine. Así de bello. Dos de las preguntas más básicas en la historia de las ideas estéticas y en filosofía siguen siendo “qué es lo bello” y “qué es lo sublime”. ¿Qué hace girar la cabeza en la calle a Hell Collective?
Nos suele llamar la atención todo aquello que apuesta por el riesgo, que no tiene miedo a excederse, que muestra sentimientos desde las entrañas. Relativizamos mucho acerca de lo bonito y lo feo, es verdad. Pero quizás lo que más nos interesa es encontrar esa belleza donde las grandes masas la rechazan. ¿Crees que la distancia ante un hecho “terrible” como una tempestad en alta mar, o un incendio forestal, puede convertirlo en algo “bello”?
Lo bello de poder sentir lo amargo, que aunque duele, inevitablemente existe. No podemos pensar en un fuego sin pensar al mismo tiempo en las nefastas consecuencias que conlleva, pero decantando lo malo, la verdad es que nos puede dar cierto morbo.
¿Qué tipo de artistas ponen en funcionamiento los engranajes de Hell Collective?
Creemos que los artistas que se han ido uniendo o se han acercado a nosotros han sabido captar rápidamente lo que representamos. Tanto emergentes como consolidados, son artistas que se nutren de sí mismos, de la naturaleza, que no buscan agradar por agradar, que no quieren que su estética eclipse su mensaje. Son arriesgados, cuentan historias, generan incógnitas, quieren mostrar al mundo que su creación debe existir, que hay un sitio para ellos, y desde luego como mínimo en Hell Collective se lo han ganado. La cultura DIY (Do It Yourself ) ha traído grandes alegrías en el campo artístico. El incendiario libro Beatiful Loosers nos da fe de ello. ¿Es sano pensar que este tipo de arte es más auténtico que el arte “académico”?
¿Quién ha tenido que ir a la universidad para parir a un hijo? Posiblemente muchos lo hayan necesitado para aprender a criarlos, pero la realidad es que si uno es consciente de que el arte es su sexto sentido, una extensión más de su cuerpo, de su vida, no hay título que pueda tumbarlo. Mira, la titulitis es un coñazo. Quien sabe, sabe. ¡Y punto!
¿Puedes contarme algo “inconfesable” que hayas visto aquí en este maravilloso infierno?
Me lo pones realmente difícil, porque somos como un libro abierto, y la verdad que si hay algo inconfesable, inconfesable es. Venga… dime una buena peli para esta noche y un cd sin el que no podríamos vivir, y te dejo ir.
Para esta noche te recomiendo que veas Irreversible del director Gaspar Noé, que tiene una muy buena bso de la mano de Thomas Bangalte. Si te mola más leer, y quieres saber quién mueve los hilos del mundo te recomiendo La verdadera historia del club Bilderberg de Daniel Stulin y como cd, un clásico, sin enchufes, el Unplugged de Nirvana.
Créditos: The execution of Kim Jong-un / Kepa Garraza Los sueños en el valle de caurel / Mònica Subidé Christine Lagarde / Kepa Garraza Action of assault on art, New York / Kepa Garraza Have Fun / Cane + info: www.hellcollective.com
Marta Galán Creadora i autora contemporània: “L´educació artística és fonamental per formar persones lliures, cooperants, creatives, sensibles”. E N T R E V I S T A : SORAYA SOLER BORT
www.faldapantalon.com
Conec la dramaturga Marta Galán gràcies a “CONILLET”, obra basada en el seu text “El conejito del Tambor Duracell/2015” i interpretada recentment per Clara Segura al Teatre Lliure. Llegeixo el text original i em captiva el seu to directe, sincer, senzill i políticament incorrecte...Investigo una mica més i descobreixo que estic davant d’una dona culta, amb esperit crític, generosa i solidària, que posa el seu art al servei d’un món millor. “El conejito del tambor de Duracell” ha donat pas a “Melodrama” i a “CONILLET”. La interpretació dels actors, Santiago Maravilla i Clara Segura, t’ha permès trobar un nou sentit al teu text original?
Hi ha dos Conejito del tambor de Duracell: el que vaig escriure l´any 2006, que va ser la base de Melodrama i que és el text que Marc Martínez tenia a les mans a l´inici del procés i El Conejito del tambor de Duracell /2015, el text que,
Marta Galán / Foto: Andrea Ferrés
Marc Martínez y Clara Segura / Foto: David Ruano
9 anys després, proposo al Marc i a la Clara i que vaig començar a escriure el mes de juliol de 2015, coincidint amb els assaigs. Els texts que escric no són mai dramatúrgies tancades. Són detonadors d’idees, imatges, accions físiques, etcètera. Els actors i jo mateixa utilitzem de manera molt lliure la sala ‘assaig per crear dramatúrgia; que no és cap història, o no necessàriament, sinó la concatenació de texts, imatges, accions, a partir del que jo anomeno “lògiques sensibles” idea que prenc de Deleuze, del llibre Lògiques de la sensació, sobre el pintor Francis Bacon .El conejito del tambor de Duracell/ 2006, com a
material textual, va donar lloc a Melodrama en les mans del performer Santiago Maravilla. Per al Marc i per a la Clara tenia ganes de seguir escrivint, de continuar algunes línies de reflexió que el text obria i que, en el transcurs de l´escriptura, s’abandonaven; per exemple, el tema de la maternitat, que a la versió de 2006 es diluïa i deixava pas a una reflexió existencial i psicologista. La versió de 2015, que la podeu llegir al meu web, és molt més social; hi ha una reflexió explícita sobre el lloc que ocupa la maternitat a les societats capitalistes i patriarcals i obre una sèrie de preguntes. “CONILLET” denuncia la dificultat de les mares de compatibilitzar la vida familiar i la vida laboral. És possible ser mare i no viure al límit, com la protagonista de l’obra?
“CONILLET” mostra una persona al límit però que és molt capaç de comunicarnos amb claredat i contundència el que pensa, el que sent, el que li passa. Ser mare ha estat per a mi una lliçó de vida. Vull ser mare i vull gaudir i aprendre acompanyant les meves dues filles mentre creixen. Han estat 6 anys molt bells però molt durs, perquè això que jo he fet, això que fem moltes persones (no importa quin sigui el teu gènere) és incompatible amb la producció. La reproducció i la producció, en les societats capitalistes actuals, són excloents. No es pensen juntes. I l’esforç i els recursos que calen per tenir cura de la vida s’escamotegen. No es comptabilitzen. No hi ha cap legislació efectiva que afavoreixi la reproducció i que consideri les tasques de criança més enllà dels 4 mesos que es donen de baixa de maternitat. Poc, molt poc temps. El Parlament
Europeu segueix denegant ampliar-la fins als 6 mesos. I a partir dels 6 mesos, què? La criança no es legisla des del convenciment que es tracta d’una tasca que sosté el sistema de producció. La criança es naturalitza com alguna cosa femenina i s’entén que les persones ho fem per amor, per instint, i és cert. Però tenim la possibilitat d’escometre una amenaça simbòlica: aturar-nos, deixar de tenir cura. Abandonar la criança si no se’ns retribueix, si no hi ha devolució social (econòmica o simbòlica). És el que va fer la Nora d’Ibsen. El que va fer l’artista Niki de Saint Phalle. Varen necessitar “abandonar” la criança per poder-se deslliurar de les estructures patriarcals, per continuar produint, en el cas de la Niki, per començar de nou i poder-se valdre, emancipar-se, en el cas de la Nora. I qui actualment ho vol fer, delega la criança. Però jo ho vull tot. Vull poderme reproduir i vull criar les meves filles i vull continuar produint. Suposo que és el que li passa a la dona de CONILLET... Que no es conforma. I si a més tenim en compte la situació de precarietat laboral que viuen moltes persones, les coses se’ns compliquen força... “A 118 passes de l’art contemporani” ha estat el projecte multidisciplinari guanyador de l’Ingràvid, Festival de Cultura Contemporània de l’Empordà (2015). En què consisteix aquest projecte?
Aquest treball neix de la relació amb el programa en xarxa de pedagogies col·lectives de l´art sorgit del cicle “Pedagogies de fricció” a la Fundació Miró (Bcn). Realitzat conjuntament amb el vídeo-realitzador Joanot Cortés i a partir d’una idea de Jordi Lafón, proposa una interacció entre agents socials i culturals de diferents disciplines i professions vinculades a l’educació artística en el context
Clara Segura en “El conejito del tambor de Duracell” / Foto: David Ruano
de l’escola rural de Ventalló. És una altra de les meves facetes artístiques en aquests moments: les pedagogies de l’art. Considero que l’educació artística és fonamental per formar persones lliures, cooperants, creatives, sensibles... Les organitzacions mundials dedicades a l´educació ja assenyalen que l’educació artística és fonamental per empoderar persones i comunitats. Aquest projecte proposa conèixer un context concret a partir de l’acte del caminar; explorar-lo
per identificar la nostra capacitat d’observació i d’anàlisi amb l’objectiu de fer la transcripció plàstica d’aquesta experiència en una postal utilitzant diferents tècniques fonamentades en el dibuix entès en sentit ampli (dibuix, collage, estampació, frottage, etcètera) i sempre amb els recursos que disposen les escoles; aquestes postals s’intercanvien entre els 3 centres educatius que hi participen. Facilita l’accés a l’art contemporani, a partir de la pràctica artística, col·locant els alumnes en la posició de subjectes creatius. En què estàs treballant actualment?
En diferents programes d’educació artística pel MACBA, o per l´Axelle Vergés de INSPIRA. També en col·laboracions amb altres artistes com Rusó Sala, Àngels Margarit i en un text nou que es diu Oskawa, com el poema de Bertold Brecht, i pensant continguts culturals per a la UT, una revista cultural i guia turística de l´Empordà, que és on visc actualment. Molts flacs oberts i a l’expectativa de poder tornar a produir des de les arts escèniques... que de moment, no sé com fer-ho... Volem saber de què ets FAAAN!!!!
De les persones i projectes molt propers que m’inspiren. + en faaan.es Melodrama, Santiago Maravilla / Foto: Marta Casas + info: www.marta-galan.com
Los mejores planes para un soltero en San Valentín. P O R : GEMA TEROL BERNAL I L U S T R A C I Ó N : RO LEDESMA
Querido soltero, sabemos que el pack indivisible de yogures que decora tu nevera no deja de recordarte que el mundo está hecho para gente que tiene pareja. No sufras, aunque el mes de San Valentín ya esté aquí, tienes un motivo para alegrarte, este año tienes planes:
08.00 am: Empieza el día con una ducha. Debe ser larga, no cierres el grifo, no importa si se acaba el agua caliente. Cuando salgas, no recojas la ropa interior del suelo del baño, es más, deja el espejo empañado. Desayuna como un rey y abandona todos los cacharros en la fregadera. 02.00 pm: Recréate decidiendo qué vas a comer hoy, haz tu plato favorito y repite 3 veces si te apetece. No te preocupes, no tiene por qué sobrar para la cena. Termina y échate la siesta, no friegues, let it go. 07.00 pm: Acércate al cine, mira la cartelera y escoge la película que más te guste. Date el capricho de la semana y deléitate con un combo de palomitas y bebida tamaño XXL. Acábatelo tú solo, aunque la película haya finalizado, si hace falta seguir sentado durante los créditos para terminarlo, tranquilo, nadie te mirará mal por ello.
09.00 pm: Hoy toca cenar guarro, sin que nadie te cohíba cada vez que cojas el trozo de pizza más grande que haya sobre la mesa. Límpiate la boca con el trapo de cocina y finaliza este banquete con broche de oro: un mano a mano entre tu helado favorito y tú. 00.00 am: Es hora de irse a la cama. Sumérgete entre tus sábanas y déjate llevar, ¿a quién quieres engañar? Te conoces mejor que nadie y hoy tampoco te duele la cabeza. Como podéis ver solteros, os proponemos una rutina bastante normal y es que San Valentín no es más que un día cualquiera en el calendario, con extra de porexpan rosa y purpurina, pero ordinario al fin y al cabo. Por eso, obviad los escaparates que os recuerdan vuestra soltería y recordad: no estáis solos, simplemente, no tenéis pareja.
@roledesma
D E S T A C A T S
25 al quadrat Fins l’11 de febrer. Piramidón. Piramidón centre d’art contemporani segueix amb l’exposició 25 al quadrat que proposa 50 artistes amb 150 obres de petit format.
Catalunya a Venècia. Singularitat Fins al 14 de febrer. La Virreina Centre de la Imatge. Projecte d’Albert Serra, seleccionat per mostrar l’art català en un dels escenaris internacionals de més prestigi.
CARA B 19 i 20 de febrer. Fabra i Coats.
Hiroshi Sugimoto. Black Box Del 19 de febrer al 8 de maig. Fundació Mapfre. El fotògraf japonès Hiroshi Sugimoto ens proposa un recorregut per algunes de les seves sèries més destacades.
© Hiroshi Sugimoto
Festival de cultura musical underground, selecció de les propostes musicals que actualment incendien l’escena independent.
Xcèntric 15a temporada, febrer. CCCB. Pel·lícules creades al marge de les modes que permeten gaudir d’un cinema visionari en les seves diverses sessions.
Isabel Coixet: Dones (bastant) perdudes Fins al 24 de febrer. Filmoteca de Catalunya.
DISTINCIÓ. Un segle de fotografia de moda Fins al 27 de març. Museu del Disseny de Barcelona. L’exposició té com a punt de partida la col•lecció de fotografia de moda del Museu. 35 autors amb un total de 464 fotografies d’entre 1903 i 2013.
XAVIER MISERACHS Fins al 27 de març. MACBA, Plaça dels Àngels, 1. Barcelona és una mostra que culmina el treball d’ordenació, catalogació i conservació del fons del fotògraf barceloní.
©Pep Àvila
La Filmoteca proposa un doble cicle per revisar els seus millors films i veure també els que ella ha escollit com a retrats de dones desorientades.
PÉREZ DE ROZAS, Crònica gràfica de Barcelona Fins al 21 de març. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. L’exposició aborda la primera època d’una de les nissagues de reporters gràfics que han marcat el fotoperiodisme barceloní durant el segle XX.
H-H. Halley meets Hortal Fins al 27 de març. Galeria Senda. Resum de 8 mesos de converses entre el artistes, sobre els punts que els uneixen i els que els distancien en el món de la pintura abstracta.
Ernesto Ventós. L’art de col·leccionar Fins al 3 d’abril. Museu Can Framis. Nova edició del cicle L’art de col·leccionar amb peces d’autors com Jannis Kounellis, James Clar, Pep Agut o Manel Armengol.
Real Time Fins l’abril. Arts Santa Mònica. Selecció d’obres d’art contemporani en les quals el concepte de «temps real» té un paper principal respecte temps en què vivim.
by Jorge Gallardo @jhon_boy
»»»»
Febrer 2016
10.00 h
Dilluns 1
10.00 h
CaixaForum. 10.00 h 10.00 h
11.00 h 16.00 h
Expo Colectiva “LIMBO“ Expo: Sean Mackaoui Foros School of Architecture
Catalunya a Venècia, Singularitat
La Virreina. 16.00 h
Galeria H2O. 19.00 h
Expo: Real Time
Arts Santa Mònica. 12.00 h
Club Choko Bcn. 16.00 h
Expo: Cara a Cara
Foto Colectania. 11.00 h
Expo: Carlos Bunga. Capella
MACBA.
Expo: Eduard Resbier
Galeria Trama. 11.00 h
Expo: Cara a Cara
Foto Colectania.
080 Barcelona Fashion
Casa Llotja de Mar. 10.30 h
080 Barcelona Fashion
Casa Llotja de Mar. 11.00 h
10.00 h
Expo: 25 al quadrat
Piramidón. Centre d’Art.
Expo: 25 al quadrat
Piramidón. Centre d’Art.
Parlo, sabent que no es...
Expo Colectiva “LIMBO“
Club Choko Bcn. 16.00 h
School of Architecture UIC.
Expo: Sean Mackaoui
Galeria H2O.
21.00 h
Concert: Jacco Gardner + Ramírez. Marula Café.
21.30 h
Dimarts 2
Dimecres 3
10.00 h
Expo: Distinció
10.00 h
Heliogàbal.
Museu del Disseny. 10.00 h
Parlo, sabent que no es... Art Strikes Back!
Fundació Gaspar.
Expo: Distinció
Museu del Disseny. 10.00 h
CaixaForum. 10.00 h
Concert: Sauna Youth
Parlo, sabent que no es...
CaixaForum. 10.00 h
Art Strikes Back!
Fundació Gaspar.
»»»»
Agenda completa en faaan.es
10.00 h
Expo: 25 al quadrat
10.00 h
Piramidón. Centre d’Art. 10.00 h
080 Barcelona Fashion
CaixaForum. 10.00 h
Casa Llotja de Mar. 10.30 h
Expo: Eduard Resbier Expo: Cara a Cara Expo: Carlos Bunga. Capella Expo: Real Time
16.00 h 16.00 h
11.00 h
La Virreina.
11.00 h
Expo: Real Time
Arts Santa Mònica.
Expo Colectiva “LIMBO“
12.00 h
Expo: Sean Mackaoui
12.00 h 16.00 h
21.30 h
Concert:Tonight Alive + Milk Teeth, Sala Apolo. Concert: Les Sueques
20.00 h
Dijous 4
Heliogàbal.
10.00 h
Expo: Distinció
21.00 h
Museu del Disseny.
Expo: Carlos Bunga. Capella
MACBA.
Galeria H2O. 21.00 h
Expo: Cara a Cara
Foto Colectania.
Catalunya a Venècia, Singularitat
Club Choko Bcn.
Expo: Eduard Resbier
Galeria Trama. 11.00 h
Arts Santa Mònica. 12.00 h
080 Barcelona Fashion
Casa Llotja de Mar. 10.30 h
MACBA. 11.00 h
Expo: 25 al quadrat
Piramidón. Centre d’Art. 10.00 h
Foto Colectania. 11.00 h
Art Strikes Back!
Fundació Gaspar. 10.00 h
Galeria Trama. 11.00 h
Parlo, sabent que no es...
Catalunya a Venècia, Singularitat, La Virreina. Expo: Viceral Blue
La Capella. Expo: Sean Mackaoui
Galeria H2O. 15a. Temporada d’Xcèntric
CCCB. Concert: Joan Miquel Oliver
Sala Apolo.
»»»»
Febrer 2016
Divendres 5
10.00 h
Museu del Disseny. 10.00 h
10.00 h
L’Auditori. 14 Aniversari The Loft
Piramidón. Centre d’Art.
Dissabte 6
Sala Razzmatazz.
080 Barcelona Fashion
10.00 h
Expo: Distinció
Expo: 25 al quadrat
Expo: Eduard Resbier
Museu del Disseny. 10.00 h
Galeria Trama. 11.00 h
Expo: Cara a Cara Expo: Carlos Bunga. Capella Expo: Real Time Expo: Viceral Blue Expo: Sean Mackaoui Concert: The Maccabees Concert: Anna Roig
Expo: Carlos Bunga. Capella
MACBA. 11.00 h
Sala Apolo. 21.00 h
Palo Alto Market
Palo Alto. 11.00 h
Galeria H2O. 20.30 h
Expo: Cara a Cara
Foto Colectania. 11.00 h
La Capella. 16.00 h
Expo: Eduard Resbier
Galeria Trama. 11.00 h
Arts Santa Mònica. 12.00 h
Art Strikes Back!
Fundació Gaspar. 10.30 h
MACBA. 11.00 h
Parlo, sabent que no es...
CaixaForum. 10.00 h
Foto Colectania. 11.00 h
Concert: Xarim Aresté
24.00 h
Casa Llotja de Mar. 10.30 h
Concert: Ellie Goulding
Sant Jordi Club. 21.30 h
Art Strikes Back!
Fundació Gaspar. 10.00 h
Sat! Teatre. 21.00 h
Parlo, sabent que no es...
CaixaForum. 10.00 h
i L’ombre de ton chien
Expo: Distinció
Expo: Real Time
Arts Santa Mònica. 12.00 h
Catalunya a Venècia,
»»»»
Agenda completa en faaan.es
La Virreina.
Singularitat
La Virreina. 12.00 h
21.30 h 22.30 h 24.00 h
12.00 h 18.00 h
Sala Razzmatazz. Concert: Amatria, Sidecar.
18.30 h
15a. Temporada d’Xcèntric
14 Aniversari The Loft
Dilluns 8
CCCB.
Sala Razzmatazz.
10.00 h
Expo: Pérez de Rozas
Expo: Distinció
Arxiu Fotogràfic. 10.00 h
Museu del Disseny. 10.00 h
Art Strikes Back! Mercadillo Fleadonia
Plaça Salvador Seguí. 11.00 h 11.00 h 11.00 h
Expo: Ignacio Sáez. etHALL. Expo: Cara a Cara
Foto Colectania. 16.00 h
Expo: Sean Mackaoui
MACBA.
Dimarts 9
Galeria H2O.
Expo: Real Time
10.00 h
Expo: Distinció
Expo: Carlos Bunga. Capella
Arts Santa Mònica. 12.00 h
Expo: Xavier Miserachs
MACBA. 11.00 h 11.00 h
Palo Alto Market
Palo Alto.
Expo: 25 al quadrat
Piramidón. Centre d’Art. 11.00 h
Fundació Gaspar. 10.00 h
Churros con chocolate
Sala Apolo.
Concert: Wolf Alice
Diumenge 7
10.00 h
Expo: Viceral Blue
La Capella.
Concert: Burning
Sala Apolo.
Morning Glory
Sala Apolo.
Expo: Viceral Blue
La Capella. 21.30 h
12.00 h
Catalunya a Venècia, Singularitat
Museu del Disseny. 10.00 h
Art Strikes Back!
Fundació Gaspar.
»»»»
Febrer 2016
10.00 h
Expo: 25 al quadrat
10.30 h
Piramidón. Centre d’Art. 10.30 h
Expo: Eduard Resbier
Galeria Trama. 11.00 h
Galeria Trama. 11.00 h
Expo: Cara a Cara Expo: Real Time Catalunya a Venècia, Singularitat Expo: Viceral Blue Expo: Sean Mackaoui
21.30 h
Sala Apolo. 20.00 h
Concert: The Tallest Man on Earth, Sala Barts.
Jamboree
Dijous 11
Concert: Júlia, Heliogàbal.
10.00 h
Expo: Distinció
Expo: Distinció
Museu del Disseny. 10.00 h
Museu del Disseny. 10.00 h
Art Strikes Back! Expo: 25 al quadrat
Piramidón. Centre d’Art.
Art Strikes Back!
Fundació Gaspar. 10.00 h
Fundació Gaspar. 10.00 h
Concert: The Winery Dogs
Concert: Eleanor Friedberger i Alberto Montero
Dimecres 10
10.00 h
Expo: Sean Mackaou
Galeria H2O. 19.30 h
Galeria H2O. 21.00 h
Expo: Viceral Blue
La Capella. 16.00 h
La Capella. 16.00 h
Catalunya a Venècia, Singularitat
La Virreina. 12.00 h
La Virreina. 12.00 h
Expo: Real Time
Arts Santa Mònica. 12.00 h
Arts Santa Mònica. 12.00 h
Expo: Cara a Cara
Foto Colectania. 11.00 h
Foto Colectania. 11.00 h
Expo: Eduard Resbier
Expo: 25 al quadrat
Piramidón. Centre d’Art. 10.30 h
Expo: Eduard Resbier
Galeria Trama.
»»»»
Agenda completa en faaan.es
11.00 h
Expo: Cara a Cara
11.00 h
Foto Colectania. 11.00 h
Expo: Real Time
Foto Colectania. 11.00 h
Arts Santa Mònica. 12.00 h 12.00 h 16.00 h
12.00 h
La Virreina.
16.00 h
20.00 h 21.00 h 21.00 h 21.30 h
Concert: Núria Graham
Sala Apolo. 21.00 h
Concert: Raimundo Amador
Luz de Gas
15a. Temporada d’Xcèntric
22.00 h
Concert: Maldita Nerea
L’Auditori.
23.30 h
Concert: U.K. Subs+TV Smith… La (2) Apolo. Concert: Coàgul + Plom
24.00 h
Heliogàbal. Divendres 12 10.00 h Expo: Distinció Museu del Disseny. 10.00 h Art Strikes Back! Fundació Gaspar. 10.30 h Expo: Eduard Resbier Galeria Trama.
Expo: Sean Mackaoui
Galeria H2O. 21.00 h
Expo: Sean Mackaoui
CCCB.
Expo: Viceral Blue
La Capella.
Expo: Viceral Blue
Galeria H2O.
Expo: Real Time
Arts Santa Mònica.
Catalunya a Venècia, Singularitat
La Capella.
Expo: Cara a Cara
Concert: Pablo Und Destruktion, Sidecar. Concert: Élena
Sala Bikini. 14 Aniversari The Loft
Sala Razzmatazz. Dissabte 13
10.00 h
Expo: Distinció
Museu del Disseny. 10.00 h
Art Strikes Back!
Fundació Gaspar. 10.30 h
Expo: Eduard Resbier
Galeria Trama. 11.00 h
Expo: Real Time
»»»»
Febrer 2016
Arts Santa Mònica. 12.00 h
La Capella. 18.00 h
20.00 h
CCCB. Concert: Maria Mazzotta i Redi Hasa, CaixaForum.
MACBA.
Dilluns 15
Concert: Tote King
10.00 h
Expo: Pérez de Rozas.
Dansa: Mostra In Situ.
Concert: Marc Almond
Arxiu Fotogràfic. 11.00 h
Sala Razzmatazz. 21.00 h
Concert: Anni B Sweet Concert: Raimundo Amador
School of Architecture UIC. Dimarts 16
Sala Razzmatazz.
10.00 h
Expo: Distinció Art Strikes Back! Flea Market Expo: Real Time
Arts Santa Mònica.
Expo: Eduard Resbier
Galeria Trama. 11.00 h
Plaça de Blanquerna. 11.00 h
Art Strikes Back!
Fundació Gaspar. 10.30 h
Fundació Gaspar. 10.00 h
Expo: Distinció
Museu del Disseny. 10.00 h
Museu del Disseny. 10.00 h
Foros School of Architecture
14 Aniversari The Loft
Diumenge 14
10.00 h
Expo: Ignacio Sáez
etHALL. 19.00 h
Luz de Gas 24.00 h
Expo: Xavier Miserachs
MACBA. 11.00 h
Sala Bikini. 21.00 h
15a. Temporada d’Xcèntric
19.00 h
Sala Apolo. 20.30 h
Expo: Viceral Blue
La Capella. 18.30 h
Emergència! Festival 2016
CCCB. 19.00 h
12.00 h
Expo: Viceral Blue
Expo: Real Time
Arts Santa Mònica. 12.00 h
Expo: Viceral Blue
La Capella.
»»»»
Agenda completa en faaan.es
Dimecres 17
10.00 h
Museu del Disseny. 10.00 h 11.00 h
21.00 h 21.00 h
Fundació Gaspar.
Divendres 19
Expo: Real Time
10.00 h
Expo: Viceral Blue
10.00 h
Dijous 18
La Capella.
11.00 h
10.00 h
Expo: Distinció
Museu del Disseny. Expo: Real Time Expo: Viceral Blue
18.00 h 21.00 h
Flic Pro 15a. Temporada d’Xcèntric
20.30 h
Concert: Nueva Vulcano + Las Ruinas, Sala Apolo. Concert: Dominique A
Teatre Juventut
Concert: Glen Hansard Concert: Ivette Nadal Concert: Elefantes
Luz de Gas 22.00 h
CCCB. 20.30 h
Arts Santa Mònica. Cara-B, Fabra i Coats.
L’Auditori. 21.00 h
Museu del Disseny.. 20.00 h
Expo: Real Time
Sala Barts. 21.00 h
La Capella. 16.00 h
Expo: Hiroshi Sugimoto
Fundación Mapfre. 11.00 h
Arts Santa Mònica. 12.00 h
Art Strikes Back!
Fundació Gaspar.
Art Strikes Back!
Fundació Gaspar.
Expo: Distinció
Museu del Disseny.
12.00 h
11.00 h
Concert: Luis Eduardo Aute
Palau de la Música
Art Strikes Back!
Arts Santa Mònica.
10.00 h
Concert: Lindi Ortega
Sala Barts.
Expo: Distinció
Concert: Mayday Parade
Sala Bikini. 22.30 h 23.30 h
The Suicide of Western Culture. La Caspa. Concert: Llorer
Sala Bikini.
»»»»
Febrer 2016
24.00 h
14 Aniversari The Loft
Sala Razzmatazz. Dissabte 20 10.00 h Expo: Distinció Museu del Disseny. 10.00 h Art Strikes Back! Fundació Gaspar. 11.00 h Expo: Hiroshi Sugimoto Fundación Mapfre. 11.00 h Expo: Real Time Arts Santa Mònica. 12.00 h Expo: Viceral Blue La Capella. 18.00 h Cara-B Fabra i Coats. 19.00 h Alfredo Costa Monteiro MACBA. 20.00 h Concert: Millencolin + Templeton Pek
Diumenge 21
10.00 h
Museu del Disseny. 10.00 h
Concert: Ismael Serrano
Teatre Juventut 21.30 h 24.00 h
Art Strikes Back!
Fundació Gaspar. 11.00 h
Expo: Hiroshi Sugimoto
Fundación Mapfre. 11.00 h
Expo: Real Time
Arts Santa Mònica. 12.00 h
Expo: Viceral Blue
La Capella. 18.30 h
15a. Temporada d’Xcèntric
CCCB. 20.00 h
Concert: Joshua Radin
Dilluns 22
Music Hall.
10.00 h
Expo: Pérez de Rozas
Arxiu Fotogràfic. 11.00 h
Sala Apolo. 21.00 h
Expo: Distinció
Expo: Xavier Miserachs
MACBA. 11.00 h 14.00 h
Expo: Ignacio Sáez, etHALL. Expo: Hiroshi Sugimoto
Fundación Mapfre.
Concert: Marco Mezquida
L’Auditori.
Dimarts 23
14 Aniversari The Loft
10.00 h
Sala Razzmatazz.
Expo: Distinció
Museu del Disseny.
»»»»
Agenda completa en faaan.es
10.00 h
Art Strikes Back!
Dijous 25
Fundació Gaspar.
10.00 h
Expo: Distinció
11.00 h
Fundación Mapfre. 11.00 h
10.00 h 10.00 h 11.00 h 11.00 h
21.30 h
Expo: Hiroshi Sugimoto
Divendres 26
Fundación Mapfre.
10.00 h
21.30 h
10.00 h 11.00 h
Expo: Hiroshi Sugimoto
Fundación Mapfre.
Concert: Lang Lang
11.00 h
Expo: Real Time
Arts Santa Mònica.
Concert: Greg Dulli
18.00 h
15a. Temporada d’Xcèntric
CCCB.
Concert: Jeanne Added
La (2) Apolo.
Art Strikes Back!
Fundació Gaspar.
Expo: Viceral Blue
Sala Barts.
Expo: Distinció
Museu del Disseny.
Expo: Real Time
L’Auditori. 21.00 h
Concert: Cola Jet Set + The School, La (2) Apolo. Concert: Trau, Heliogàbal.
Fundació Gaspar.
La Capella. 20.30 h
Expo: Viceral Blue
La Capella. 20.00 h
Art Strikes Back!
Arts Santa Mònica. 12.00 h
Expo: Real Time
Arts Santa Mònica. 12.00 h
Expo: Distinció
Museu del Disseny.
Expo: Hiroshi Sugimoto
Fundación Mapfre. 11.00 h
Bala Perduda, La (2) Apolo.
Dimecres 24
Art Strikes Back!
Fundació Gaspar. 11.00 h
Expo: Viceral Blue
La Capella. 20.00 h
10.00 h
Expo: Real Time
Arts Santa Mònica. 12.00 h
Museu del Disseny.
Expo: Hiroshi Sugimoto
20.00 h
Viernes con Chamo San
»»»»
Febrer 2016
CaixaForum. 20.00 h
La (2) Apolo. 21.00 h
22.00 h
24.00 h
Concert: Pau Alabajos
L’Auditori. 22.00 h
Concert: Feliu Ventura
Concert: Peachy Joke + Mina Coto, Sidecar.
L’Auditori.
Diumenge 28
Concert: Max Cooper
10.00 h
CaixaForum. 23.30 h
Concert: Simple Plan
Club Sant Jordi 21.00 h
Concert: Roger Hodgson
Palau de la Música 21.00 h
20.30 h
Concert: Blues Pills
Concert: Alice & The Wonders, Sala Bikini. 14 Aniversari The Loft
Sala Razzmatazz. Dissabte 27 10.00 h Expo: Distinció Museu del Disseny. 10.00 h Art Strikes Back! Fundació Gaspar. 11.00 h Expo: Hiroshi Sugimoto Fundación Mapfre. 11.00 h Expo: Real Time Arts Santa Mònica. 12.00 h Expo: Viceral Blue La Capella. 19.00 h Concert: Hidrogenesse MACBA.
Expo: Distinció
Museu del Disseny. 10.00 h
Art Strikes Back!
Fundació Gaspar. 11.00 h
Expo: Hiroshi Sugimoto
Fundación Mapfre. 12.00 h
Expo: Viceral Blue
La Capella. 18.30 h
15a. Temporada d’Xcèntric
Dilluns 29
CCCB.
10.00 h
Expo: Pérez de Rozas
Arxiu Fotogràfic. 11.00 h
Expo: Xavier Miserachs
MACBA. 14.00 h
Expo: Hiroshi Sugimoto
Fundación Mapfre. 19.00 h
Foros School of Architecture
School of Architecture UIC.
Directorio Agenda
Arts Santa Mònica La Rambla, 7 935 671 110 Arxiu Fotogràfic Pl. Pons i Clerch, 2 932 563 420 Blueproject Foundation Princesa, 57 931 82 43 71 CaixaForum Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 934 768 600
Casa Llotja de Mar Passeig d’Isabel II 935 47 88 49 CCCB Montalegre, 5 933 064 100 Club Choko Bcn Jonqueres, 13 932 50 71 03 etHALL Joaquín Costa, 30 Fabra i Coats Sant Adrià, 20 932 56 61 50 Filmoteca de Catalunya Plaça Salvador Seguí, 1-9 935 671 010
Foto Colectania Julián Romea, 6 932 17 16 26 Galeria H2O Verdi, 152 934 15 18 01 Galeria Senda Trafalgar, 32 934 87 67 59 Galeria Trama Petritxol, 5 933 17 48 77 Heliogàbal Ramón y Cajal, 80 936 76 31 32 Jamboree Plaça Reial, 17 933 04 12 10
La Capella Hospital, 56 934 427 171 La Virreina La Rambla, 99 933 16 10 00 L’Auditori Lepant, 150 932 47 93 00 Luz de Gas Muntaner, 246 932 09 77 11 MACBA Plaça dels Àngels, 1 93 481 33 68 Marula Café Escudellers, 49 933 18 76 90 Mercat de les Flors Leida, 59 932 562 600 Museu Can Framis Roc Boronat, 116-126 933 20 87 36
Museu del Disseny Pl. de les Glòries 37-38 932 56 68 00 Music Hall Rambla de Catalunya, 2-4 932 38 07 22 Palau de la Música Palau de la Música, 4-6 932 95 72 00 Palo Alto Pellaires, 30 931 59 66 70 Piramidón. Centre d’Art Concili de Trento, 313 p. 16 932 78 07 68 Sala Apolo Nou de la Rambla, 113 934 41 40 01 Sala Barts Paral·lel, 62 933 248 494 Sala Bikini Diagonal, 547 933 22 08 00
Fundación Mapfre Diputació, 250 934 01 26 03 Sala Jamboree Plaça Reial, 17 933 01 77 56 Sala Razzmatazz Almogávers, 122 933 20 82 00 Sant Jordi Club Passeig Olímpic, 5-7 Sat! Teatre Neopàtria, 54 933 45 79 30 School of Architecture UIC Immaculada, 22 932 541 800 Sidecar Plaça Reial, 7 933 021 586 Teatre Juventut Joventut, 4-10 L’Hospitalet 934 48 31 94