Noa Dacosta Mud

Vola lliure

Tinc en l’ànima un buit, mirada que tot ho busca, uns ulls que són un desig d’una festa encisadora. Espurna de foc en la nit, cor de flama lluitadora, és el vent, és un crit, és la lluna blanca i pura, és un cor descosit per una festa colpidora, rosella per a perdre el sentit, pintes de romer i murta.

És una au que vola lliure, per un desert blau com una cendra a l’aire, que a terra sempre cau, que no vol plorar, que vol viure i tindre l’ànima en pau, ser de foc i riure i volar lliure com una au.