1 minute read

Som esport

Next Article
Som d'història

Som d'història

Fran Oise Crespo

Esport i falles, falles i esport. És igual l’ordre dels factors, perquè no s’altera el producte. No entendria un exercici faller sense les competicions esportives. És veritat que en els últims anys ha canviat bastant. Ara ja no existeix eixa rivalitat d’antany. Abans competir en el torneig de bàsquet que organitzava Baix la Mar, o el campionat de futbol faller que organitzava la Junta Local Fallera, o les 24 hores de futbol sala de les Roques, era el màxim. Tant era així, que algunes falles “fitxaven” jugadors i jugadores per a guanyar. I és que ser campions o campiones, era el màxim, com guanyar una “champions” . I més si li guanyaves al teu “etern rival”. Cert és que el sentiment faller tampoc és el mateix que el d’aquella època. Aquesta rivalitat ja no existeix.

Advertisement

Dels tornejos que s’organitzaven llavors, tan sols queda el de les 24 hores de futbosala, un campionat que, no obstant això, ha perdut aquella essència. I és que abans, aquestes 24 hores, els fallers i falleres competien cadascun en la seua categoria, no com ara que és mixt i juguen junts i guanyar o ser campió no té tanta importància. En aquella època veure jugar a les falleres al futbol sala era una altra cosa, perquè les xiques no jugaven al futbol sala. Sí, és veritat, que molts es reien quan les veien, però no volien perdre’s aquells duels en les primeres edicions entre Baix la Mar i París Pedrera, era com un “Barça-València”, per posar un exemple. En aquella època les graderies del frontó del Poliesportiu Municipal de Dénia sempre estaven plenes. Donava igual l’horari del partit, era igual que es jugara a les huit de la vesprada o les tres de la matinada. I aqueix ambient, aqueixa companyonia, aqueixa rivalitat, aqueixa... Ja no existeix. Però el que molts tampoc saben, és que gràcies a elles, gràcies a voler jugar, gràcies a eixes 24 hores, pocs anys després començava una lliga de futbol sala femení.

Ara ja no existeixen tantes competicions, cada vegada queden menys, però encara així, esport i falles, falles i esport, sempre aniran de la mà.

Som passió

This article is from: